Your SlideShare is downloading. ×

Pec Csj09

1,809

Published on

el projecte tècnic

el projecte tècnic

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,809
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
21
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. FUNDACIÓ CARLES BLANCH PROJECTE EDUCATIU CENTRE SANT JAUME BADALONA ANY 2008
  • 2. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 1.ÍNDEX 1. ÍNDEX 2. GUIÓ PEC (part general i comuna) 2.1. Introducció pàg. 4 2.2. Marc Legal pàg. 5 2.3. La nostra realitat pàg. 7 2.4. Ideari: què pretenem? pàg. 16 2.5. Recursos materials i humans pàg. 19 3. GUIÓ PEC (part projectes)- CENTRE OBERT 3.1. Introducció 3.2. Justificació 3.3. Població destinatària 3.4. Objectius del Centre Obert 3.5. Línia pedagògica i metodològica 3.5.1.Vida quotidiana 3.5.2.La Relació educativa 3.5.2.1.La relació educador – menor. La transmissió de valors 3.5.2.2.La relació tutor – menor 3.5.2.3.La relació grup – menor 3.5.3.Mediació en la interacció amb els principals agents i medis socialitzadors 3.5.3.1.Família 3.5.3.2.Escola 3.5.3.3.Entorn 3.5.4.Objectivació de la intervenció 3.5.5.Treball interdisciplinar o treball en xarxa 3.5.5.1.Procés altes i baixes 3.6. Organització 3.6.1.Local 3.6.2.Equip Pedagògic: Funcions 3.6.3.Grup de Menors 3.6.4.Horari i Activitats generals 3.6.5.Àrees de Responsabilitat 3.6.6.Mecanismes de coordinació 3.6.7.Assessorament 3.7. Eines d’interpretació 3.7.1.Diari 3.7.2.Dossier Individual 3.7.2.1.Informe Social Familiar 3.7.2.2.Projecte Educatiu Individual (PEI) 3.7.2.3.Pauta Trimestral d’Observació Individual 3.7.2.4.Informe Educatiu Individual 3.7.3.Projecte Educatiu de Centre (PEC) 3.7.4.Memòria Anyal 4. GUIÓ PEC (part projectes)- ABSENTISME 4.1. Introducció 4.2. Marc Legal 4.3. Població Destinatària. Detecció de necessitats. 4.4. Objectius i Mitjans 4.5. Línia metodològica Centre Sant Jaume 2 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 3. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 4.5.1.Principis metodològics 4.5.1.1.pedagogia del quotidià 4.5.1.2.Relació educativa 4.5.1.3.Mediació 4.5.1.4.Objectivació 4.5.1.5.Treball interdisciplinar o treball en xarxa 4.5.1.6.Procés altes i baixes 4.5.2.Eines d’interpretació 4.5.3.Organització 5. GUIÓ PEC (part projectes)- AULA OBERTA 6. GUIÓ PEC (part projectes)- SUPORT A L’ESCOLARITZACIÓ 7. ANNEX Acabat Manca redactat final Sense fer Tenim la informació però cal revisar i redactar Centre Sant Jaume 3 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 4. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 2.PEC CENTRE SANT JAUME 2.1. INTRODUCCIÓ Després d’un any de debat i reflexió podem presentar l’Ideari del Centre Sant Jaume i el Projecte Educatiu que volem dur a terme conjuntament amb les persones que estan amb nosaltres. Un text que vol ser una eina de treball i al mateix temps una denúncia a favor dels més desvalguts Moltes d’elles, ja des de petites, estan excloses dels drets que com a persona tenen pel sol fet d’haver nascut en un context de marginació. L’any 1996 amb motiu de la celebració del centenari del Col·legi Sant Ignasi, es decidí endegar un projecte social que concretés un signe de solidaritat de la seva comunitat educativa: alumnes, pares de família, professors i personal de l'Escola, Antics Alumnes i la Companyia de Jesús. Es constituí la Fundació Carles Blanch que té com objectiu “contribuir a la promoció, formació i inserció humana i cultural dels menors i adults, en situació de risc social, a través del Centre Sant Jaume de Badalona i promoure o ajudar qualsevol altra obra de caràcter educatiu i social.” (Article 2n Estatuts) Amb la creació del Centre Sant Jaume es volia fer que el centenari no fos una mirada cap a un passat inamovible sinó cap a un futur al que apostava la missió educativa del Centre. Neix de la preocupació per les situacions de pobresa i d’injustícia de la societat del nostre temps. I alhora pretén ser un servei educatiu de sensibilització social per a totes aquelles persones que s’hi apropen per visitar-nos o col·laborar-hi. El que fa uns anys era una utopia, avui és una realitat plena de vida. Centre Sant Jaume 4 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 5. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 2.2.MARC LEGAL La intervenció educativa que portem a terme des del Centre Sant Jaume es desprèn dels principis que regeixen els següents documents: A. Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, de 10 de desembre de 1948. Article 26 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. B. Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides, de 1959. Principi 7 L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares. L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar orientats a les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret. C. Constitució Espanyola Centre Sant Jaume 5 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 6. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Artículo 27 L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. D. Estatut d’Autonomia de la Generalitat de Catalunya, de 18 de juny de 2006 Article 15.2 sobre els drets de les persones Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. Article 17 sobre els drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l'atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 42 sobre la cohesió i el Benestar Socials 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d'exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l'impuls i la creació d'àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d'aquest poble. Centre Sant Jaume 6 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 7. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE E. Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i de protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció Classifica entre els menors, els que són considerats infants (fins a 12 anys) i els considerats adolescents (de 12 a 18 anys) i especifica els drets del menor de participació, desenvolupament, sanitat, etc. També es troba un llistat de les infraccions considerades lleus, greus o molt greus vers la infància i adolescència. 2.3.LA NOSTRA REALITAT La nostra realitat El Centre Sant Jaume està ubicat al Carrer Tortosa, 33 de la ciutat de Badalona, al barri del Gorg, situat al sud de la ciutat. Els usuaris del Centre Sant Jaume provenen de diferents barris de la perifèria sud de la ciutat (La Salut, Llefià, Sant Roc, Congrés, Artigues, Sistrell, Gorg...) dels 34 barris que conformen el municipi. L’emmarcament de la institució cal fer-lo des d’aquests barris i des del treball que es desenvolupa amb la població. El Centre Sant Jaume, es situa en el propi medi on viuen els menors i adults que hi assisteixen. Una intervenció individualitzada i continuada permet facilitar un correcte desenvolupament personal, relacional i social. Terme Municipal de Badalona Ubicació Centre Sant Jaume Centre Sant Jaume 7 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 8. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Història de la població Badalona ha estat una ciutat que ha anant creixent al llarg de la seva història com a conseqüència del seu teixit industrial constituint-se com a punt important d’arribada d’immigrants. L’aportació demogràfica d’aquests que procedeixen, sobretot, d’Andalusia, Castella, Múrcia i la resta de Catalunya, fa doblar la seva població en només vint anys (dècada dels anys 60). La ciutat va cobrint la necessitat d’habitatges amb improvisació, un important dèficit de recursos i eines antiquades de planificació. A finals dels 60 es construeix el barri de Sant Roc que ubica gent procedent de diferents zones i situacions (riuades, barraques Montjuïc, afectats per la construcció de l’Autopista de Mataró, immigrants...). De 1960 a 1979 hi ha un augment continu de la població, que es dobla en menys de 15 anys i, d’altra banda, un augment, també continu, de noves edificacions destinades a habitatge, de manera que l’any 1970 més d’un 55% dels habitatges de Badalona han estat construïts durant els 10 anys anteriors. Aquest creixement incontrolat és el que va promoure els dèficits urbanístics actuals amb una construcció ràpida i precària, fins i tot de “barraquisme” i una manca de política urbanística de serveis i d’infraestructures mínimes. De 1979 a 1990 la població augmenta moderadament fins a la meitat dels anys vuitanta, en què comença a descendir. La crisi econòmica internacional iniciada el 1973 afecta molt la indústria badalonina: la ciutat ja no pot oferir llocs de treball i deixen d’arribar immigrants, alhora que alguns perden la feina i tornen al seu lloc d’origen. De 1990 a 2000, el nombre d’habitants continua baixant a causa de diversos factors com el descens de la natalitat, l’envelliment de la població, l’elevat preu de l’habitatge i el canvi de residència a localitats més petites. A partir de llavors i fins l’actualitat comença un període on població immigrant de fora de l’estat espanyol Centre Sant Jaume 8 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 9. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE incrementant la població de la ciutat. Pel que fa a la procedència dels nous fluxos d’immigració, el país de naixement d’un major nombre de residents a Badalona és el Marroc, seguit de la Xina, l’Equador i el Pakistan. Demografia • Característiques principals Superfície del terme municipal: 21 km2 Superfície de la ciutat: 8,7 km2 Nombre d'habitants: 216.201 hab. (2007) • Població de Badalona per sexe i grups quinquenals d’edat (2002) Centre Sant Jaume 9 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 10. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Del total de població que hi ha a Badalona més del 20 % són menors de 19 anys. El major gruix de població és la població activa jove (20-35 anys). Els 11 barris que componen el radi d’actuació del Centre Sant Jaume suposen el 50.5 % de la població total de Badalona. Aquesta dada ens evidencia que la major part de la població de Badalona està ubicada en els barris de la perifèria i en concret en la zona sud. En els últims anys Badalona està sent receptora de població nou-vinguda (segons el cens el 6.89 % de la població de Badalona és estrangera). Novament aquesta població acostuma a ubicar-se en els barris de la perifèria on és més accessible l’habitatge, tal i com es mostra a la següent gràfica on .... Centre Sant Jaume 10 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 11. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Característiques Població La població que atén directament el Centre Sant Jaume a través dels seus diferents projectes és essencialment menors d’edat, tot i que, per coherència amb els principis educatius que regeixen la nostra tasca, també hi ha un seguiment i acompanyament de les situacions dels familiars d’aquests infants i joves. A continuació, detallem amb una taula i dues gràfiques els totals de població dels diferents barris de Badalona que estan dintre de l’àrea d’influència de la nostra intervenció educativa i el percentatge de població 0-19 anys que hi ha en aquest territori. POBLACIÓ Total Població Menors 0-19 Mes grans 19 % El Gorg 5.544 764 4.780 13,8 Congrés 3.922 404 3.518 10,3 La Salut 17.625 2470 15.155 14,0 Llefià 45.307 7123 38.184 15,7 Sant Roc 12.476 2301 10.175 18,4 % de menys de 19 20 18 16 14 Centre Sant Jaume 12 11 c/Tortosa 33 10 08918 Badalona 8 Telf. i Fax: 93.383.33.18 6 4 2 0 El Gorg Congrés La Salut Llefià Sant Roc
  • 12. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Total població 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 El Gorg Congrés La Salut Llefià Sant Roc Aspectes sòcio-econòmics i culturals En relació als aspectes socio-econòmics i culturals, són bàsicament dos els que destaquem, ja que estan estretament relacionats amb les situacions que viuen els usuaris del Centre Sant Jaume. Aquests dos aspectes són el nivell d’instrucció i les taxes d’atur de la població de Badalona. Cal ser prudent a l’hora de valorar aquestes dades i també destacar que la situació que viuen els usuaris del centre acostumen a variar i modificar-se segons els fets que poden donar-se en un moment donat. A nivell d’instrucció queda evidenciat que la població que té un dèficit instrucció més acusat és la situada en els districtes 6 i 4 que compren barris com Sant Roc, Congrés, La Salut... A la següent gràfica queden reflectides aquestes dades: Centre Sant Jaume 12 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 13. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE La taula següent ens presenta l’atur registrat segons edat i sexe, observem que, essent el nombre total d’aturats 8.714, hi ha una taxa d’atur aproximadament del 4,8%, el que significa que en comparació a Catalunya i a l’Estat espanyol, Badalona està pràcticament a la meitat. Però és més preocupant en relació als usuaris del centre que les taxes més altes d’atur estiguin compreses entre els 25 i 40 anys d’edat (37%). Població activa jove amb les mateixes edats que el progenitors dels menors del Centre Sant Jaume. Volem destacar també que l’atur femení és més elevat que el masculí en totes les franges excepte dels 16-19 anys i en més grans de 55 anys. Per tant, moltes de les famílies monoparentals que són usuaris del centre, on la dona és qui pot aportar els ingressos, pateix aquesta situació. Atur registrat, per sexe i edat Badalona. 2003. Sexe Edat Homes Dones TOTAL De 16 a 19 anys 323 254 577 De 20 a 24 anys 467 480 947 De 25 a 29 anys 504 640 1.144 De 30 a 34 anys 443 717 1.160 De 35 a 39 anys 382 607 989 De 40 a 44 anys 267 429 696 De 45 a 49 anys 311 483 794 Centre Sant Jaume 13 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 14. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE De 50 a 54 anys 362 530 892 De 55 a 59 anys 559 454 1.013 De 60 i més 345 157 502 TOTAL 3.963 4.751 8.714 Font: Web de l’Institut d’Estadistica de Catalunya Tipologia de la població potencialment usuària del Centre Sant Jaume El Centre Sant Jaume està inserit en aquest context. La seva àrea d’influència abasta diferents districtes (2, 3, 4, 5, 6 i 7). No obstant, la seva intervenció va adreçada a la població que presenta més dificultats socials i personals per poder desenvolupar-se de manera integral. La problemàtica que presenta aquesta població és molt diversa: dificultats econòmiques, problemes de salut i consum de drogues, manca de necessitats bàsiques cobertes, habitatges sense mínims (aigua i llum), deficiències urbanístiques pel que fa a les vivendes, espais verds.... La majoria de població és fruit de les migracions dels anys 60 i receptora de població immigrant (Magrib, Amèrica del Sud, Àsia...). Els menors són els receptors passius de tota aquesta problemàtica. Això comporta problemes escolars de retard, absentisme, falta de motivació, deserció. La problemàtica s’agreuja des de la primera infància. Aquesta població vindria definida per alguns dels següents trets o característiques: - Atur perllongat per la dificultat de trobar feina (manca de formació, d’hàbits...) - Treballs submergits (confecció, neteges i venda ambulant sense permís) i marginals (recollida de cartrons i ferralla, mendicitat, venda d’objectes robats, tràfic de drogues...) - Baix nivell d’instrucció. - Habitatges precaris i sense subministraments mínims. - Manca de recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques. Centre Sant Jaume 14 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 15. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - Problemes de salut mental - Situacions de maltractaments físics i psicològics. - Consum de drogues i tota la problemàtica social que d’aquesta se’n deriva - Dificultats en les relacions personals i en les habilitats socials. - Famílies monoparentals (mares solteres o separades). - Famílies nou vingudes (sense permís de residència ni de treball, desconeixement de la llengua, manca de relacions socials, etc.) - Temes pendents amb la justícia. Ingrés en presons. Consum de drogues i tota la problemàtica social que d’aquesta se’n deriva. A l’inici, la línia de treball del Centre Sant Jaume va anar encaminada a treballar amb els menors que vivien dins aquest context. Amb el pas dels anys s’ha anat perfilant una intervenció que engloba el conjunt del nucli familiar fent un abordatge integral de la situació i treballant tant amb els menors com amb els adults que hi conviuen. Analitzant aquesta tipologia de població les necessitats paleses són múltiples però els projectes que es duen a terme al Centre intenten focalitzar la seva àrea d’actuació prioritzant l’educació integral dels menors per tal que puguin dur a terme totes les seves activitats quotidianes de la manera més normalitzada possible i amb el recursos socials i personals adients. De la mateixa manera, es va prioritzar el treball amb les famílies per tal de potenciar l’èxit de la integració social d’aquests menors. Paral·lelament s’està atent i es duen a terme projectes en col·laboració amb altres entitats per donar resposta a realitats emergents on cal una intervenció sòcio- educativa. 2.4.QUÈ PRETENEM “Tothom -infant, adolescent o adult- ha de poder gaudir d’una formació que doni resposta a les seves necessitats educatives fonamentals. Aquestes necessitats fan referència tant a les eines essencials d’aprenentatge com als continguts educatius fonamentals que l’ésser humà necessita per viure i treballar dignament, per participar Centre Sant Jaume 15 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 16. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE plenament en el desenvolupament, per millorar la qualitat de la seva existència, per prendre decisions pensades i per continuar aprenent”. Article 1.1 de la Declaració mundial sobre l’educació per tothom i Marc d’acció per a respondre a les necessitats educatives fonamentals 1990. Entenem per educar, acompanyar cada noi/a a descobrir, despertar, enfortir el potencial creador que cadascú porta a dins. Sabem que eduquem des de la nostra identitat, molt més pel que som que pel que diem. Podem dir que eduquem amb el que diem quan no diem res, amb el que ensenyem quan no donem continguts. Eduquem amb el nostre estil de vida, amb la nostra actitud, en definitiva amb la nostra vida. L’educació en el nostre context demana un equilibri entre integració en els àmbits socials existents, família, ambient ... etc. i crítica dels mateixos àmbits. Si sols integréssim educaríem per a la continuïtat i el conservadorisme. Si sols critiquéssim col·laboraríem a fer persones automarginades, impotents en front del mal que domina en moltes dimensions de la societat. El mateix sistema educatiu condueix el col·lectiu amb qui treballem, molts cops a situacions d’exclusió. El nostre projecte, el nostre ideari, té sentit si ajudem a les persones a sortir d’aquesta situació. Ja ara, i més en el futur, els exclosos ho seran més per no tenir accés a la cultura i educació que per qüestions econòmiques. Seguint l’esquema dels “Quatre pilars de l’educació” proposat per J. Delors volem presentar el nostre Ideari: Aprendre a conèixer És l’aprenentatge orientat cap el domini dels instruments del coneixement: treballant l’atenció, entrenant la memòria i exercitant el pensament. Aquest tipus d’aprenentatge ha de possibilitar un desvetllament de la capacitat intel·lectual i Centre Sant Jaume 16 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 17. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE hauria de despertar interès per comprendre, conèixer i descobrir el propi entorn estimulant alhora un sentit crític. És fonamental que prioritzem el desenvolupament del llenguatge verbal que els permeti una integració i comprensió del món que els envolta. Aquest desenvolupament ha de possibilitar una adquisició d’altres aprenentatges i estructures del propi pensament. És important partir de la comprensió de la realitat més propera i concreta, així per la progressiva ampliació d’aquest entorn, poder arribar a conceptes més abstractes i més allunyats. Si aquest aprenentatge es fa de manera correcta el procés d’aquesta persona podrà continuar al llarg de la vida. Aprendre a fer Posar en pràctica els coneixements els permet ser competents a dos nivells: Amb la qualificació tècnica, és a dir, que aprenguin a partir de l’experiència i la manipulació. Treballar el gust del treball ben fet, per l’exigència de la pròpia superació i trobar sentit a l’adquisició de noves competències tècniques. I amb la qualificació personal, ensenyant les aptituds pel treball en equip, la iniciativa, el compromís personal, la capacitat per dialogar i comunicar, saber resoldre conflictes, etc. en definitiva treballar les relacions humanes. Aprendre a viure junts Ajudar a la descoberta progressiva de l’altre a partir del descobriment de la pròpia persona. Això comporta reconèixer l’altre, descobrir-lo, ser capaç de posar-se en el seu lloc, de dialogar. Ajudar a la resolució pacífica de conflictes, a partir del diàleg i l’intercanvi d’arguments. Facilitant actituds d’empatia i assertivitat. El Centre vol proporcionar vivències i experiències positives de compartir i col·laborar com vehicle per promoure una visió justa del món tot treballant i desenvolupant les habilitats socials i cognitives dels nois i noies. Centre Sant Jaume 17 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 18. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Aprendre a ser És el desenvolupament global de la persona, promovent un pensament autònom i crític. Hem de facilitat referències que permetin comprendre el món canviant que els envolta perquè siguin protagonistes de la seva vida. L’autonomia en pensar i decidir pel seu compte ha d’anar acompanyada del cultiu del sentiment, la imaginació i la creativitat per arribar a la realització de l’ésser humà lliure. Aquest és un procés educatiu que comença en l’autoconeixement on caldrà treballar l’autoestima per aconseguir una imatge realista i positiva d’un mateix, per valorar el que som i el que tenim. Centre Sant Jaume 18 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 19. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE 2.5.RECURSOS MATERIALS, FUNCIONALS I HUMANS La Fundació Carles Blanch ofereix, a través del Centre Sant Jaume per poder donar resposta a la realitat que l’envolta i des dels pilars del seu ideari es planteja dur a terme els següents projectes. • Centre obert Dirigit a nois/es d’ entre els 5 i els 16 anys en situació de risc social. Realitzar una tasca educativa i preventiva. Derivats pels serveis socials de Càritas i l’Ajuntament de Badalona. • Alternativa a l’absentisme Dirigit a nois/es de primer cicle d’ESO amb un absentisme crònic. Facilitar una mínima formació bàsica tant personal com de continguts. Derivats per l’IES Eugeni d’Ors de Badalona. • Formació per treballar a les llars. Dirigit a dones immigrants sense papers. Formar per facilitar l’entrada en el servei domèstic, a l’acompanyament de la gent gran, tenir cura de nens... Derivats per Càritas i altres Institucions. • Acompanyament i inserció laboral. Nois/es que han deixat el Centre. Acompanyar la seva inserció laboral, ser “punt de referència” en aquest nou camí que emprenen sovint tot sols. RECURSOS CSJ Recursos Infrastructurals Local i infrastructures. Ubicat al barri del Gorg de Badalona en el carrer Tortosa núm.33, el local té dues plantes. Plànol del centre: Centre Sant Jaume 19 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 20. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE S a la I n f o r m à tic a T e rra ssa S a la S a la 12m 2 18m 2 P a s - d is tr ib u id o r C u in a S a la S a la D e s p a tx S a la M e n ja d o r 16m 2 15m 2 17m 2 14m 2 P a ti 45m 2 100m 2 A ccés P a s - d is tr ib u id o r L a v .a d a p ta t Material El centre disposa del material propi per les tasques que desenvolupa, ja sigui amb material no fungible (jocs i joguines, material didàctic, material informàtic, fotocopiadora, telèfon, utensilis cuina, ...) com fungible (material d’oficina, de tallers, pel reforç escolar, ...). Recursos Humans Organigrama. El Centre Sant Jaume està composat per diferents professionals, figures educatives i/o agents que intervenen en el funcionament del mateix. REVISIÓ 2009? Centre Sant Jaume 20 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 21. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE FUNDACIÓ CARLES BLANCH Patronat Director/a Coordinadora/r projecte CENTRE UEC SUPORT AULA OBERT ABSENTISME ESCOLARITZACIÓ OBERTA Responsable Responsable Responsable Equip de Voluntaris i altres voluntaris/es Equip agents d’intervenció Equip d’Educadors/es · acció directa Centre Centre Centre d’Educadors/es · acció indirecta Escolar Escolar Escolar Grup Grup Grup Grup Grup Grup d’edat d’edat d’edat d’edat d’edat d’edat Centre Sant Jaume 21 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 22. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Funcions. Coordinadora del Centre Sant Jaume: - Garantir que tots els projectes estiguin en la línia del Projecte del Centre Sant Jaume. - Ser el vincle entre els projectes i la Fundació Carles Blanch i el Col·legi Sant Ignasi. - Mantenir les relacions amb l’administració i altres institucions vinculades en l’àmbit. - Responsable de la tramitació de subvencions i/o convenis amb l’administració i/o altres entitats. - Coordinar els diferents projectes del Centre Sant Jaume: · reunions periòdiques amb tots els educadors del centre. · vetllar per la formació permanent dels educadors. · avaluació de la tasca realitzada per tot l’equip. · selecció del personal. - Elaboració i supervisió del pressupost del Centre Sant Jaume. - Responsable de l’àrea de voluntaris: noves entrades, recerca, informació,... - Responsable del màrqueting del Centre Sant Jaume. - Supervisar les diferents àrees de responsabilitat del Centre Sant Jaume. Responsables dels projectes d’intervenció concrets: - Assumir i mantenir la línia educativa i pedagògica del Centre Obert Sant Jaume: · coordinar les reunions de l’equip del centre obert. · vetllar perquè la programació (centre, grupal, PEI...) , desenvolupament i avaluació (informes, memòries...) del treball educatiu es porti a terme. · revisar l’elaboració dels informes socials, memòria i PEI. · vetllar per a que totes les accions que es portin a terme vagin en la línia del que marca el Projecte Educatiu. - Representar al centre obert a les instàncies oportunes. - Garantir el traspàs de tota la informació al Coordinador/a del Centre Sant Jaume. - Supervisar les tasques del quotidià (ordre, compres...). Centre Sant Jaume 22 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 23. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE - Garantir el traspàs d’informació i acompanyament de les noves incorporacions a l’equip del centre obert. - Recolzar la figura de l’educador en situacions o moments que es valori com a necessari. Educadors socials: - Responsables d’un grup d’edat. - Oferir un model adult de referència. - Potenciar pautes de conducta que afavoreixin la socialització dels nois i noies. - Desenvolupar la funció tutorial. - Assumir el contactes necessaris amb les famílies dels seus tutorats. - Treballar coordinadament amb la xarxa social. - Coordinar i vetllar per una correcta integració dels voluntaris en la dinàmica del grup i en les tasques assignades. - Formar part activa de l’equip educatiu del centre obert i del Centre Sant Jaume. - Atendre el funcionament de les Àrees de responsabilitat que li siguin assignades. - Programació, desenvolupament i avaluació de les accions que es realitzin, en la línia que marca el projecte educatiu. Del grup referent en concret i del centre en general. Voluntaris: - Recolzar la intervenció dels educadors. - Realització de les tasques assignades. - Participar en l’avaluació de les activitats i espais de centre obert. Altres agents de la intervenció: Alumnes en pràctiques universitàries (d’educació social, psicopedagogia...) o de Mòduls d’Acció Social. Centre Sant Jaume 23 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 24. FUNDACIÓ CARLES BLANCH CENTRE SANT JAUME – BADALONA PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE Àrees de Responsabilitat Cada membre de l'equip pedagògic assumeix les àrees assignades. Aquestes són distribuïdes per l'equip seguint criteris d'operativitat. • Àrea d’Economia Diària • Àrea Voluntaris • Àrea Comunicions • Àrea Ludoteca • Àrea Informàtica • Àrea de xarxa del barri • Àrea de material • Àrea d'alimentació i neteja • Àrea de manteniment Centre Sant Jaume 24 c/Tortosa 33 08918 Badalona Telf. i Fax: 93.383.33.18
  • 25. • Àrea d’Economia Diària Objectius: - Portar el control de la caixa petit del centre. - Coordinar la comptabilitat amb Sant Ignasi. - Fer supervisó del pressupost. Funcions: - Control de l’economia diària. - Facturació petita • Àrea Voluntaris Objectius: - Buscar nous voluntaris. - Fer un seguiment del voluntaris del centre. - Coordinar els voluntaris cuina i neteja - Vetllar per oferir una formació. Funcions: - Recerca de voluntaris i de formació adient per ells. - Seguiment i coordinació dels voluntaris del centre. • Àrea Comunicacions Objectius: - Informar a voluntaris, famílies, noies i noies,...del que es pugui ser necessari. - Actualizar les dades. - Suport al màrqueting del centre. Funcions: - Elaboració de documents i mecanismes necessaris per transmetre informació. - Actualizació de les dades de les famílies, voluntaris, recursos,...
  • 26. • Àrea Ludoteca Objectius: - Classificar els jocs. - Tenir cura de la conservació dels jocs. - Renovar els jocs. Funcions: - Classificació, ordre i manteniment dels jocs. • Àrea Informàtica Objectius: - Tenir cura de la conservació de la sala i l’equip informàtic. - Fer els contactes amb el servei de manteniment informàtic. - Crear i actualitzar un guia de l’usuari específica pel centre. Funcions: - Manteniment i conservació dels ordinadors. - Creació i actualització de la guia de l’usuari. • Àrea de xarxa del barri Objectius: - Recerca informacions sobre les activitats que es realitzen al barri. - Participar de les activitats adients, que s'ofertin al barri. Funcions: - Coordinació amb altres recursos de la zona. - Informar a l'equip de les activitats. - Elaborar llistat de recursos amb adreces, telèfons i horaris. • Àrea de material Objectius:
  • 27. - Garantir que hi hagi el material pedagògic, didàctic, d'oficina, farmaciola i manteniment necessari. - Mantenir l'ordre general del material. Funcions: - Realitzar l'inventari del material. - Coordinació amb els voluntaris que assumeixin tasques relacionades amb aquesta àrea. • Àrea d'alimentació i neteja Objectius: - Garantir el compliment de la normativa referent a la cuina i neteja. - Oferir una dieta variada i equilibrada. - Coordinar-se els voluntaris que realitzin tasques relacionades. - Garantir que hi hagi el material d'alimentació i neteja necessaris. - Vetllar per l'ordre dels espais on es guardi material d'aquesta àrea. - Tenir el carnet de manipulador d'aliments les persones responsables d'aquesta àrea. Funcions: - Programació de la dieta de berenars i sopars. - Elaboració de la llista de comanda d'aliments, material de neteja i estris de cuina i neteja que calgui reposar. - Organització de l'emmagatzematge dels aliments i del material de neteja. - Coordinació amb els voluntaris i/o entitats que assumeixin tasques relacionades amb aquesta àrea (compra, banc d’aliments, neteja...). • Àrea de manteniment Objectius: - Garantir que les instal·lacions del centre estiguin en bon estat. - Vetllar per que hi hagi el material necessari referent a aquesta àrea.
  • 28. - Coordinar-se amb els voluntaris i/o professionals que duguin a terme tasques d'aquesta àrea. Funcions: - Contacte amb els professionals que facin tasques referents a aquesta àrea. - Elaboració d’un llistat d'adreces i telèfons necessaris per les reparacions. - Control de garanties i contractes amb companyies i empreses (llum, gas,...).
  • 29. 3.PEC CENTRE OBERT SANT JAUME 3.1.INTRODUCCIÓ Una de les opcions que té la Companyia de Jesús, és la profunda preocupació pels pobres i menystinguts de la nostra societat. Amb la intencionalitat d'ajudar a aquest sector de població i amb motiu de la celebració del centenari del Col·legi Sant Ignasi, es decideix endegar un projecte social que sigui un signe materialitzat de solidaritat per part de la seva comunitat educativa. Un projecte social, que sorgeix i té sentit en tant que la comunitat educativa, formada per: alumnes, pares de família, professors i personal de l'escola, antics alumnes i Companyia de Jesús, és sensible vers els infants més desafavorits i s'implica en poder oferir una alternativa real perquè puguin optar a una vida més digna. Es considera com a primordial poder fer un recurs per infants en situació de risc, que sigui complementari de la tasca d'altres institucions que es dediquen específicament a aquest camp, i que coneixen més d'aprop les necessitats reals. Es demana assessorament a Càritas Diocesana de Barcelona, on valoren que Badalona seria un dels llocs on més falta faria un equipament per a infants. Es pren com a model els Centres de Dia d'Acció Educativa que funcionen a Càritas, i s'utilitza la seva documentació com a font d'informació. Aquest recurs es fonamenta en el treball complementari entre els professionals i els voluntaris de la comunitat educativa de Sant Ignasi, els quals col·laboren tant en l'atenció directa als infants, com en totes les altres tasques d'atenció indirecta que fan possible el funcionament del centre. El Centre Obert Sant Jaume, es situa en el propi medi on viuen els menors que hi assisteixen, amb una intervenció individualitzada i continuada, que permet donar a infants en situació de risc social, unes pautes i uns models de
  • 30. referència estructuradors, ajudant-los a ser crítics amb la seva realitat i a descobrir i potenciar tot allò de positiu que té la mateixa, facilitant-lis un correcte desenvolupament personal, relacional i social. 3.2.JUSTIFICACIÓ Des de Càritas se'ns informa que una de les zones que estan més mancades de recursos en relació a les necessitats d'atenció de la infància i adolescents en risc és Badalona. El servei de la Secció Territorial Barcelonès Nord de Càritas Diocesana de Barcelona facilita l' estudi que s'ha realitzat sobre la població amb la que treballen. Tot seguit en transcrivim alguns apartats: 3.2.1.Aspectes generals de la població de Badalona "El municipi de Badalona té una superfície aproximada de 2000 Ha. Està dividit en 34 barris. Segons el cens de 1990, la població és de 225.0000 habitants. Els districtes amb major densitat de població són els de Llefià, Sant Roc, Lloreda i La Salut. La majoria d'habitants d'aquests barris provenen de la immigració de la dècada dels 60. Segons un estudi de l' Àrea de serveis socials de la Diputació de Barcelona de l'any 1990, afirma que a la província de Barcelona les zones amb un grau de necessitat social més elevat se situen a les fronteres nord i sud de la ciutat de Barcelona. Pel que fa als menors d'edat, nens/es entre 0-14 anys n'hi ha 57.898 que representen un 25,9% de la població. D'aquests, 15.000 tenen menys de 4 anys. A la franja compresa entre els 15-19 anys, hi ha un total de 19.000 persones. D'aquestes, 400 estan casades de dret.
  • 31. Del total de la població major de 16 anys, un 6% són analfabets i un 24% no tenen certificat d'estudis primaris. Els barris amb l'índex més elevat d'analfabetisme es troben a la perifèria de Badalona (barris de Lloreda, Llefià , Sant Roc). Hi ha un alt percentatge d'atur i les taxes més altes es concentren en les edats més joves, concretament en el grup de 16-19 anys. Així doncs, citant el mateix estudi, aquestes poblacions assoleixen els pitjors índexs d'atur, analfabetisme i renda familiar disponible, per citar-ne tres dels més importants. Les zones amb un percentatge més alt de població infantil es localitzen al marge del riu Besòs i més concretament al municipi de Badalona". 3.2.2.Problemàtica detectada des del Centre "La problemàtica que presenta aquesta població és molt diversa: gent que fa molt de temps que està a l'atur, dificultats per trobar la primera feina, drogues i tota la problemàtica social que d'aquesta se'n deriva, els treballs submergits (sobretot en el camp de la confecció i venda ambulant sense permís) i marginals recollida de cartrons i ferralla, mendicitat, venda d'objectes robats, tràfic de drogues...). Pel que fa a la problemàtica familiar, des dels serveis socials de Càritas i Ajuntament de Badalona s'han detectat famílies amb greus discapacitats socials. L'atur perllongat, les dificultats dels joves per trobar la primera feina, el problema de la droga, les maternitats prematures, són factors que agreugen encara més aquestes situacions. Es tracta de famílies, sovint dones soles amb càrregues familiars, moltes d'ètnia gitana, magrabís, algunes d'analfabetes i amb recursos econòmics i humans insuficients. Ens trobem també amb un col·lectiu de famílies en què les mares són molt joves, que no han rebut una escolaritat regular. Han tingut els fills de molt
  • 32. joves, gairebé en l'adolescència, generalment sense la preparació ni la maduresa suficients per poder donar als fills l'atenció necessària i adequada. Hi ha dificultats d'abordatge d'aquestes situacions, sobretot a nivell individual, perquè són famílies que acostumen a crear dependència dels serveis socials i tenen tendència a viure d'això, sense modificar actituds. Posen molt poc de la seva part per sortir-se'n de la situació. Pel que fa a la infància, els nens són els receptors passius de tota la problemàtica fins ara exposada, això comporta que ens trobem amb nens amb problemes escolars de retard, absentisme, falta de motivació, deserció (infants que deixen l'escola un cop acabada la Primària, normalment són nenes que s'han de fer càrrec dels seus germans petits). També s'han detectat nois/es hiperactius o al contrari, nois/es amb manca d'estimulació. La problemàtica s'agreuja a la primera infància. Malgrat la situació descrita, actualment existeixen pocs recursos en els Serveis Socials de Badalona pocs programes públics que contemplin l' acció preventiva envers la població infantil, tot i el risc evident en que es troba un elevat nombre d'aquesta població. 3.3.POBLACIÓ DESTINATÀRIA Edats compreses entre els 5 i els 16 anys. Seran provinents de famílies ateses als serveis socials de la Secció Territorial Barcelonès Nord de Càritas a Badalona (majoritàriament beneficiàries del PIRMI) i dels serveis socials d'Atenció Primària de l'Ajuntament. El gruix de població menor d’edat de Badalona, segons dades del 2002, se situa al voltant de 45.552 habitants. D’aquests 16.904 viuen als barris on el
  • 33. Centre Obert Sant Jaume incideix (Sant Roc, Llefià, La Salut, Artigues, El Congrés) el 37’1% de la població menor d’edat. Dins aquesta població els destinataris als quals va dirigit el centre obert, la població diana, és la infància més vulnerable, aquells infants i adolescents amb fragilitats, risc o maltractament social. Inserits en un ambient sòcio- familiar que incideix negativament sobre la seva personalitat i que, atesos els dèficits socials que conflueixen en la seva realitat, fan preveure l’emergència i el desenvolupament de conductes asocials, i on cal potenciar els aspectes positius. Una descripció general de les característiques de les famílies d’aquest tipus de menor poden ajudar a trobar elements per entendre les actituds i comportaments del menor: - Conflictes conjugals crònics, separacions, successius matrimonis o aparellaments - Fills de parelles diferents - Absència temporal o permanent d’un o ambdós progenitors - Mort d’un o ambdós progenitors - Història familiar amb maltractaments i abandonaments - Problemes sòcio-culturals: analfabetisme, famílies nombroses, situació d’il·legalitat al país, immigració,... - Desarrelament de la família del seu entorn comunitari - Famílies nou-vingudes amb dificultats econòmiques i desarrelades de la seva realitat. - Problemes econòmics: atur perllongat, feines precàries... - Dependència d’institucions d’ajut social - Problemes personals del pare o de la mare: trastorns de caràcter a nivell intel·lectual, personalitats molt febles o insegures, dependència de les drogues i l’alcohol, delinqüència, incapacitats d’organització domèstica, hàbits negatius.
  • 34. - Nivell cultural dels pares molt baix, que no proporcionen una formació bàsica, estímuls ni inquietuds intel·lectuals, hàbits de cultura, ajuda ni orientació en temes escolars, recolzament positiu... - Actituds negatives dels pares vers els fills: autoritarisme, despreocupació, excessiva llibertat, irresponsabilitat, proteccionisme excessiu, incoherència,.. - Conductes inadaptades Generalitzant, el perfil d’aquests menors, entenent com a perfil tant la seva persona com el que l’envolta més directament ( la família i l’escola), quedaria recollit dins aquests aspectes: - Dificultats de relació i comunicació. - Manca de judici ètic, manca de límits en les seves actuacions. - Incomprensió de la norma. - Demanda contínua d’atenció i intent de destacar davant dels altres. - Baixa tolerància al fracàs i la frustració. - Immediatesa, no tenen capacitat d’espera - Poca capacitat empàtica i assertiva. - Baix nivell d’autoestima i pobre concepte d’ells mateixos. - Risc de caure en conductes predelictives - Alteracions i canvis d’humor i estat d’ànim. - Situacions de maltractaments físics i psicològics - Manca d’hàbits alimentaris i d’higiene Analitzant el perfil escolar: - Manca d’hàbits de treball i estudi - Falta d’atenció i concentració - Inconstància reiterada, incapacitat d’acabar una feina sense una motivació constant - Poca memòria per falta d’estimulació - Llenguatge poc elaborat, immadur i sovint estereotipat - Falta de raonament abans i desprès de l’acció
  • 35. - Dificultat per accedir al raonament abstracte - Nivell escolar baix - Absentisme parcial o abandonament dels estudis - Manca d’èxit escolar o múltiples repeticions de curs - Problemes de disciplina i d’adaptació a l’escola - Rebuig a l’escola, poca motivació vers l’aprenentatge - Dificultat per adquirir i consolidar aprenentatges. Necessitats que es deriven d’aquesta realitat i priorització: - Recolzament escolar per compensar desigualtats. - Acompanyament i prevenció de situacions de risc socials o desadaptació social. - Detecció d’abusos i/o maltractament. - Detecció de situacions de desemparament i abandó. - Treballar la manca d’hàbits de relació. - Reconduir situacions de conflicte. Donar eines per a resoldre els conflictes de manera assertiva. - Espais de teràpia psicològica per poder treballar baixa autoestima i pobre concepte de si mateix. - Garantir els àpats i hàbits alimentaris. - Tenir un espai normalitzador i amb referents adults. 3.4.OBJECTIUS DEL CENTRE OBERT L'objectiu darrer del Centre Obert, és capacitar al menor per una inserció crítica en la societat. Per assolir-ho, el projecte es fonamenta en els següents objectius generals de centre en relació als infants: - que esdevinguin conscients i protagonistes de la seva pròpia història i situació. - que coneguin i siguin crítics amb la seva realitat.
  • 36. - que puguin afrontar de manera autònoma i crítica les opcions que al llarg de la vida hagin de perdre. - que tinguin els recursos personals necessaris per construir el propi projecte de futur conscients de les seves capacitats i limitacions. Aquests objectius generals es desglossen en els objectius específics de centre que especifiquem a continuació: - que adquireixin les habilitats socials necessàries per a una correcta circulació social. - que tinguin una visió positiva d'ells mateixos. - que siguin responsables de les seves actuacions i de les seves conseqüències. - que siguin conscients de la seva situació tant personal com familiar. - que tinguin els elements necessaris per poder tenir una visió crítica constructiva de la realitat. - que mantinguin relacions positives amb les persones que els envolten. - que tinguin el màxim rendiment escolar que poden donar en funció de les seves capacitats (latents i emergents). - que coneguin i s'integrin a les activitats del propi barri. - que adquireixi un codi de valors basat amb la solidaritat i la cooperació. - que tinguin cura de la seva higiene i del seu aspecte personal. - que tinguin un correcte desenvolupament fisiològic. - que adquireixin els hàbits d'ordre i d'ús de les coses i espais. Per a la seva consecució, es plantegen els següents mitjans generals de centre: - Proporcionar una atenció individualitzada i professionalitzada, reforçada amb la intervenció de voluntaris. El mitjà principal seran les tutories. - Potenciar els recursos personals dels menor en totes les seves àrees (creativitat, valors...)
  • 37. - Vetllar perquè siguin compensades les mancances familiars que repercuteixen en el menor, en tots els àmbits, potenciant sempre que sigui possible que sigui la pròpia família qui els cobreixi (treballar la implicació de la família). - Vetllar per una correcta evolució escolar, estimulant i potenciant totes les seves capacitats (coordinació amb els mestres, adaptació del reforç escolar,...) - Potenciar els recursos positius (xarxes relacionals, equipaments, activitats,...) del propi entorn, preservant el menor del contacte continuat amb aquells espais i persones que considerem negatius pel seu correcte desenvolupament. - Fomentar un codi de valors basat en el respecte, la llibertat, l'autonomia i la solidaritat (el puntal bàsic serà el mestratge, educació per imitació, basada en l'exemple dels propis adults). • Donar suport, estimular i potenciar l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat del menor. • Afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies. • Acompanyar i orientar les famílies en els processos educatius que afecten els seus fills i filles. • Prevenir les situacions de risc social. ( i de ruptura amb la família i l’escola). • Compensar dèficits socioeducatius. • Adquirir aprenentatges i competències. Inspirats en el principi de Prevenció el centre obert actua en dos nivells: L’Acció Comunitària: El Centre Obert Sant Jaume manté una forta vinculació amb l’entorn on desenvolupa la seva acció, amb una estreta relació amb la realitat física i social que l’envolta, i es caracteritza per educar en el propi medi. Fent-se present en
  • 38. els processos, dinàmiques i realitats que afecten els nois i noies i les seves famílies. L’Acció Socioeducativa. Des de: - L’educació activa: entenen a l’infant com a subjecte del seu procès, respectant les fases de la seva pròpia evolució. - L’educació integral: com a procés que afavoreix i posa a disposició de l’educant els elements necessaris per assolir un grau òptim de maduresa com a persona i membre actiu de la societat, treballant tots els àmbits del menor: físic, psíquic, afectiu, social i cultural. - L’educació Intercultural: afavorint la convivència i la relació entre les diverse cultures. - La Coeduació: educant en condicions d’igualtat d’oportunitats entre nois i noies, amb l’objectiu que creixin en el respecte i la valoració mútua. - L’Educació en valors: com la demòcracia, la tolerància i el respecte i la valoració de la diversitat i les diferències d’opinions, opcions i orientacions personals. La tasca educativa es desenvolupa mitjançant programes socioeducatius que tenen en compte les dimensions dels nois i noies, atenent a les seves necessitats, havent-hi els següents: - Educació per la Salut: en els hàbits d’higiene i salut normalitzats, així com l’ajut a les famílies a cobrir les necessitats bàsiques de salut i higiene quan sigui necessari. Es concreta en - Suport al procés d’escolarització: potenciant l’escolarització i l’adequada formació acadèmica, tot fent un seguiment dels nois i noies i incidint en aquells aspectes, al nostre abast, que ho possibilitin. Es concreta en fer reforç escolar, coordinació amb les escoles i instituts i mediació amb aquests. - Competència social: treballant el desenvolupament d’habilitats socials de comunicació i de relació amb tercers i el foment del descobriement i
  • 39. assumpció de valors socials, així com d’habilitats i competències cognitives per a dur-lo a terme. Es concreta en - Dinàmiques de participació: de les persones implicades en els seu propi procés de canvi. Formant persones en la seva dimensió social i en el foment de la ciutadania. Concretant-se en les assembles, el Consell de Participación dels Infants de l’Ajuntament de Badalona,... - Eduació en el lleure i esportiva: mitjançant tècniques pròpies de l’educació en el lleure i l’esport, realitzants tallers, jocs cooperatius, activitats esportives, ludoteca,... - Atenció a les famílies: amb el compromís, de manera activa, de la família en el mateix procés de millora i en l’educació i satisfacció de mancances dels fills. Es concreta en les entrevistes periòdiques, el contacte diari, l’espai mensual de dinàmiques familiars... - Formació prelaboral: la facilitació i el recolzament de la formació prelaboral, en l’aspecte teòric i pràctic i la inserció laboral dels joves majors de 16 anys que no desitgin continuar els estudis. Fent 3.5.LÍNIA PEDAGÒGICA I METODOLÒGICA Està duplicada, però cal que estigui així!!! 5. Línia metodològica Actuació basada en la participació i implicació del noi/a com a protagonista actiu del seu desenvolupament. L'educador ajuda al noi/a en aquest procés autoestructurant. Li ofereix el temps i l'espai necessaris per poder reflexionar, potencia les seves capacitats, i introdueix nous elements que enriqueixen el seu bagatge personal, i que l'incentiven a ser més autònom en les seves decisions i en l'organització de les seves actuacions. Per a que aquest procés autoestructurant sigui positiu, el noi/a s'ha de sentir segur d'ell mateix, i trobar en el centre un clima de confiança. El noi/a ha de saber que s'és honest amb ell i que pot comptar amb el recolzament dels adults. Mitjançant una relació afectuosa i de respecte, contribuïm a la construcció d'una imatge positiva de si mateix. 5.1 Principis metodològics 5.1.1 Pedagogia del quotidià
  • 40. Els nois/es amb els que intervenim sovint es troben amb dificultats per a poder relacionar-se amb altres persones, que no siguin les del seu entorn més immediat, i per a accedir als recursos "normalitzats" del seu barri. La nostra actuació s'emmarca en el quotidià com a context referencial. Dintre d'aquest marc l'educador medià entre el noi i el seu entorn. La relació quotidiana, afectuosa i acollidora, junt amb la continuïtat i l'estabilitat de la nostra intervenció, permeten que el noi/a descobreixi i visqui noves formes de relació, i possibilita una reestructuració de les pautes de conducta, i posteriorment poder fer una extrapolació en els altres àmbits de la seva vida. Ha de sentir la necessitat i entendre un seguit de normes, hàbits, habilitats socials,...que considerem importants per poder conviure en societat, però cal que les visqui dia a dia, per a conèixer- les, entendre-les i incorporar-les. Un espai pautat i emmarcat on el nois/es se sentin segurs i puguin desenvolupar- se íntegrament. Una estructura horària limitada però flexible que els ajudi a organitzar-se i estructurar-se en les diferents tasques i/o activitats que realitzen. Un ritme adequat i adaptat a cada edat i procés sense perdre de vista els objectius que cal aconseguir o treballar. Un acompanyament i seguiment en els diferents espais (joc, reforç, dutxes, sopar...) que ajudi a treballar l’autonomia i la responsabilitat personal. 5.1.2 La relació educativa La relació educador - menor. La transmissió de valors. L'educador pretén esdevenir un model referencial important pel menor, l'educació per imitació és una eina important de transmissió de valors. L'educador transmet amb la seva actitud i les seves actuacions una manera de fer. Donant elements perquè sigui crític. Serà bàsic posar el nostre punt de mira en el com actuem i fer-ho amb coherència. Per assolir aquests aspectes, és necessari un treball individualitzat en el que el subjecte es senti únic i diferent a la resta, que tot i formar part d'un grup, se'l reconeix i ajuda com a persona. Acceptant les seves característiques personals, el ritme de desenvolupament, els interessos i les necessitats, tenint en compte que aquestes característiques són dinàmiques i canviants. La relació tutor-menor La tutoria és una de les eines bàsiques de la intervenció socioeducativa, i permet donar una atenció individualitzada. Cada educador assumeix les tutories dels nois del seu grup. El tutor manté un seguiment i una relació personalitzada i individualitzada amb cada un d'ells dels quals és tutor, permetent trobar un espai propi amb un adult que l'orienta, recolza, escolta i l'ajuda a prendre les pròpies decisions. L’educador-tutor és el referent per al menor i ha de facilitar en tot moment espais on el menor se senti acollit i acceptat. Paral·lelament és imprescindible un bon nivell de coordinació i entesa entre tots els qui intervenen en atenció directe, per poder oferir dins de la riquesa de la pluralitat de caràcters, un model de persona coherent amb la línia del projecte. La relació grup-menor
  • 41. El grup, en tant que s'hi estableixen unes relacions afectives i que el menor necessita sentir-se valorat dintre d'aquest, és també un punt de referència important. La manera en que el grup aprèn a resoldre els problemes, les decisions consensuades, els diàlegs a les assemblees, són entre d'altres, part integrant del procés d'aprenentatge d'habilitats socials, necessàries per a la convivència en societat. Pels nens més petits, la relació privilegiada, és la que estableix amb l'adult, però en la mesura en que el nen creix, va adquirint més importància el grup d'iguals. S’ha de treballar perquè el grup sigui un espai de convivència positiu per a tots els membres on l’educador fa de mediador entre ells i alhora permet que les relacions es donin de forma natural i espontània. L’èxit de les relacions que estableixin els nois i noies dins el seu grup poden ajudar a extrapolar-les a altres contextos. 5.1.3 Mediació En tant que treballem en el medi, podem incidir en aspectes del mateix, per això cal conèixer i respectar, i ser molt prudents quan confrontem al menor davant de la seva realitat. - Família Generalment són famílies amb un baix nivell de comunicació, negligents, segons el nostre punt de vista, en la cura dels seus fills, i que no potencien ni estimulen les capacitats d'aquests, amb una tendència a veure només allò negatiu que tenen. Cal tenir en compte, que sovint són pares que han viscut situacions semblants o pitjors, mancats d'estímuls i poc valorats. La nostra mediació es basa en potenciar tot allò positiu que tenen, en acostar-los a la realitat dels seus fills i les seves necessitats, en afavorir la comunicació entre ells, des de la comprensió per ambdues bandes de la seva situació Periòdicament es realitzaran reunions dels educadors-tutors amb cada una de les famílies. La nostra posició privilegiada de mediadors entre els diferents contextos on es mou el noi/a han de ser una eina que permeti implicar a les famílies en l’educació i desenvolupament dels seus fills, evitant, en la mesura del possible, ser protagonistes secundaris d’aquest procés com molt sovint estan acostumats a ser. Des del centre es valora molt important el treball d’acompanyament a les famílies i el recolzament en l’educació dels seus fills per això els educadors han de prioritzar l’oferiment d’espais i moments on compartir els neguits, dubtes, informacions... sobre els seus fills i filles. Alhora el Centre Obert ofereix un espai mensual de dinàmiques familiars on pares, mares i educadors treballen al voltant d’un tema central relacionat amb l’educació i desenvolupament dels nois i noies. És un espai d’intercanvi i coneixements de la realitat infantil que ajuda tant als professionals com als pares i mares. - Escola La manca d’èxit escolar és un dels greus problemes que pateixen aquests menors, a nivell acadèmic i sovint relacional. Donada la importància que aquest factor té en el seu present i el seu futur, des del Centre Obert es fa una especial incidència en aquest aspecte, es realitza un seguiment i reforç escolar individualitzat. L’absentisme escolar, el
  • 42. canvi d’educació primària a educació secundària, la continuïtat dels estudis... són altres temes importants que cal acompanyar i treballar amb els nois i noies, les famílies i la resta d’agents. La coordinació amb els centres educatius ha de garantir el treball conjunt entre els tutors del centre educatiu i els educadors. L’educador ha de facilitar que la realitat personal del noi/a arribi a l’escola per a possibilitar que es tinguin en compte les seves particularitats. Hem de treballar per a que els nois i noies tinguis experiències positives en relació als seus aprenentatges. - Entorn L'entorn és el medi en el que conflueixen molt dels agents socialitzadors. El barri, els grups d'amics, són elements condicionadors de la vida del menor. És l'espai en el que viu i que possiblement viurà, per tant, hem de donar elements que afavoreixin una consciència de barri, configurada partint del coneixement i de la crítica constructiva. L'educador té com a objectiu apropar el menor a d'altres persones i realitats del mateix barri, que puguin ser facilitadores d'una millor circulació social. Així com també als recursos del mateix, que el menor conegui i pugui arribar a utilitzar autònomament. 5.1.4 Objectivació de la intervenció L'educador és l'eix vertebrador de tota l'acció educativa que realitzen les diferents persones que atenen als menors en el centre obert. Per tal d'objectivar la intervenció es basa en un esquema bàsic de: observació-anàlisi-interpretació-actuació. L'educador elabora la documentació relativa al menor, i estableix els criteris d'actuació que unifiquen la intervenció. L'educador parteix de la visió global que li permet la relació continuada amb el noi/a, el contacte amb la família, l'observació i reflexió de tots els adults del Centre que envolten l'infant, i les reunions amb els altres professionals. En base a les observacions, s'analitza i interpreta els motius, les causes, l'actuació que s'ha fet fins el moment,,,, d'aquí s'extreuen les conclusions per una posterior actuació més adequada, o validar la que s'ha fet fins el moment. Aquest procés circular i de retroalimentació continuada, permet evitar una actuació lineal (estímul/resposta), i ajuda a mantenir la distància professional òptima. 5.1.5 Treball interdisciplinar o treball en xarxa És la coordinació i abordatge conjunt amb tots aquells professionals de diferents disciplines que estan implicats en un mateix cas. És necessària una acció globalitzadora per la comprensió i coneixement de la situació, així com també per poder donar una resposta adequada i complementària en les diverses actuacions. El Centre Obert molt sovint es troba en un posicionament privilegiat que li permet potenciar aquest treball en xarxa ja que té accés als diferents àmbits del menor i la seva actuació, generalment, no està condicionada per institucions que el noi/a pot veure com a sancionadores. El treball en xarxa és la garantia d’una intervenció acurada i exitosa on el noi/a és el centre i les institucions es marquen la millora de la situació com a objectiu comú. 5.1.6 Procés d’altes i baixes
  • 43. - Altes Els menors vénen derivats dels serveis socials de l’ajuntament (EBASP) o de Càritas Barcelonès Nord, són la porta d’entrada al nostre recurs malgrat la demanda pugui haver arribat per altres vies: CEIP, IES, EAIA, CSMIJ... sempre derivem a Serveis Socials per a iniciar el procés. El procés d’entrada s’inicia quan arriba al centre una demanda a través d’un informe social del menor. L’equip educatiu del centre valora el cas per decidir si s’accepta o no. Els criteris que prioritza l’equip per valorar una demanda són: • la situació familiar i personal del menor (indicadors de risc) • la situació del grup on hauria d’anar assignat (número de places, moment del grup...) • la implicació de la família i del menor. Quan s’accepta una demanda es poden donar dues situacions: - el menor entra en el moment en que s’hagi fet la demanda sigui a l’alçada que sigui del curs - o es posa en llista d’espera PERSONAL quan sigui possible. Un cop acceptada la demanda l’equip educatiu del centre obert es reuneix amb serveis socials per parlar del cas més detalladament, més tard es manté una reunió amb serveis socials i la família del menor conjuntament on s’explicarà a la família el funcionament del centre i signarà el contracte de sol·licitud i els acords als quals s’arribin (dies d’assistència, dutxes, recollides a la nit...). - Baixes Existeixen quatre motius pels quals un destinatari del recurs seria baixa del centre: • Pot donar-se que la família del menor faci la demanda. El pas següent és informar als serveis socials de referència de la situació i prendre una mesura. • Els mateixos serveis socials facin la demanda de baixa. • El mateix centre obert pot fer la demanda si valora que l’usuari en qüestió no ha d’estar al centre: per que considera a la família no col·laboradora en els mínims que l’equip educatiu estableix, o bé perquè no és el recurs adequat i necessita un altre o bé perquè ja s’han treballat les mancances que el van dur al centre. • Per últim, també es dóna el cas d’ingrés en centres residencials o canvi de domicili, fet que obliga a deixar el recurs. En general, els grups del centre obert acostumen a ser estables al llargs dels anys. Els plans de treball requereixen un treball continuat i a llarg termini. En la majoria de casos les situacions familiars són complexes i crítiques i cal una intervenció més global i que va més enllà de la feina adreçada als menors. 5.2 Eines d’interpretació Basades en un esquema bàsic d'actuació de caràcter circular: observació-anàlisi- interpretació-actuació, que permeti una acció educativa flexible i adaptada el màxim a les necessitats del menor. Aquestes eines, faciliten la validesa de la nostra acció, en tant que permeten una actuació posterior més coherent, no basada en la immediates. L'educador
  • 44. és l'eix vertebrador de la tasca educativa, elabora la documentació partint de tota la informació rebuda de les persones que atenen als menors. 5.2.1 El Diari Recull del més significatiu que s'ha observat sobre cada noi/a durant cada dia que assisteix al centre. El realitza l’educador-tutor del grup. 5.2.2 El dossier individual Carpeta dossier on es recopila tota la documentació de cada menor. Inclou: 5.2.2.1 Informe Social Familiar (protocol de derivació) Dades inicials que l'assistent social o educador social que porta el cas facilita a l'equipament, abans de la incorporació al centre. 5.2.2.2 Projecte Educatiu Individual (PEI) Cada educador realitza, durant el primer trimestre del curs, el PEI dels seus tutorats. En aquest es prioritzen els objectius en que es farà especial incidència, així com també els mitjans, els recursos, els mecanismes d'avaluació a emprar i el termini de temps en que s'aplicarà cada un d'ells. Aquest document és la base de tota l'actuació posterior, que tot i ser anual, es revisa trimestralment per si cal adaptar-lo a noves realitats. 5.2.2.3 Pautes Individuals i Familiars d'Observació de fragilitat, risc i maltractament (PIFO) Pauta d’observació d’indicadors per tal de fer un extrapolació objectiva del nivell de fragilitat, risc o possible maltractament. 5.2.3 Informe social del menor És un document que ajuda a tenir una visió global dels processos i que pot adreçar-se a la resta d’agents que treballen el cas. L’informe recull el treball plantejat al PEI del menor i com s’ha concretat en els diferents àmbits: sòcio-familiar, emocional-relacional, cognitiu- intel.lectual i sanitari així com una proposta de treball. Dos cops al curs l’educador-tutor elabora l’informe social del menor on recull l’evolució i moment actual d’aquest. 5.2.4 El Projecte Educatiu de Centre (PEC) Document que emmarca tota l'activitat del centre, on es recull la línia pedagògica metodològica, els objectius més generals del centre i tots els elements organitzatius. És un document que cal revisar i, si és necessari, modificar a partir de les memòries anuals i/o avaluacions que es vagin realitzant. 5.2.5 Memòria Anyal
  • 45. Document que s'elabora al finalitzar el curs, en el qual es revisa i recull tota la tasca realitzada. Moment en que es valora què cal modificar per optimitzar la nostra intervenció. Serà l'instrument base pel posterior Projecte Educatiu. La memòria constarà de dues parts una general i una grupal. Trimestralment es faran valoracions que ajudaran a anar perfilant el contingut de la memòria de final de curs o anyal. 5.3 Organització 5.3.1 Local Ubicat al carrer Tortosa 33 al barri del Gorg de Badalona. El Centre Obert Sant Jaume, disposa de dues plantes equipades amb aules, sala polivalent, aula informàtica, cuina, lavabos, dutxes, despatx professionals. Tots els espais són compartits amb la resta de projectes del Centre Sant Jaume. 5.3.2 Equip Pedagògic. Funcions L'equip pedagògic està composat per: - Un educador social responsable del projecte (pot donar-se el cas que sigui un dels tres educadors socials o un educador diferent) - Tres educadors socials: Cadascú d'ells responsable del diferents grups marcats per l'edat, petits (de 5 a 9 anys), mitjans (de 9 a 12 anys) i adolescents (de12 a 16 anys). - Voluntaris d'atenció directa Una de les funcions comuna per a tot l'equip pedagògic és la d'oferir un model d'adult coherent a la línia del projecte. L’horari de l’equip educatiu estarà marcat per l’horari aprovat a principi de cada curs. Aquest horari contempla hores d’atenció directa i d’atenció indirecta. Les funcions dels diferents membres de l'equip queden recollides al RRI aprovat pel Patronat de la Fundació Carles Blanch el dia 26 de setembre de 2005. 5.3.3 Els grups de menors Els nois/es distribuïts en tres grups de nivell: - Petits: d'entre 5 i 8 anys. - Grans: d'entre 9 i 11 anys. - Adolescents: d'entre 12 i 16 anys.
  • 46. Un educador per grup, que assumirà les tutories i les coordinacions que siguin necessàries del seu grup. També comptarà amb el suport de voluntaris per als diferents espais de la tarda. 5.3.4 Horari i activitats generals De dilluns a divendres, de 16,00 a 20’30 hores. L'horari marc serà el següent: - 16:00 entrevistes familiars i de coordinacions preparació de la tarda - 16:45 atenció individualitzada de nois/ies (tutories, dutxes,...) - 17:00 Arribada - 17:20 Berenar Activitats lúdiques (ludoteca, jocs de pati,...) - 18:10 treball per grups: reforç escolar - 19:30 sopar - 20:00 sortida - 20.30 finalització atenció famílies L'horari es modificarà puntualment en funció de les programacions grupals. Els continguts i organització de cada moment de la tarda són els següents: 16’00. Entrevistes familiars i coordinacions. És un espai reservat a l’atenció individual de les famílies (entrevistes de seguiment, devolucions del procés de seu fill,...). És un moment on també es realitzen coordinacions amb els diferents tècnics de la xarxa social del noi/a. 16’45. Atenció individualització de nois/es. Especialment pensat pel grup d’adolescents, que fan demanda d’espais de tutoria individualitzada, d’algun reforç escolar extra, o de l’espai de dutxes. 17’20. Activitats Lúdiques. Els educadors es distribueixen entre els dos espais de joc: sala-ludoteca i pati. Cal anar introduint alternatives per poder introduir jocs exteriors i reorganitzar l’espai de ludoteca. La presència de l’adult a d’ajudar a dinamitzar l’espai i reduir conflictes tendint a que els nois i noies siguin els protagonistes i puguin resoldre les situacions que vagin sortint. 18’10. Treball per grups: reforç escolar. Cada grup organitza l’estona de reforç a partir de la situació i necessitats dels membres del grup. La subdivisió de grups de treball ajuda a treballar de manera més
  • 47. relaxada i concentrada. La coordinació amb les escoles ajuda a millorar la resposta que donem a les necessitats dels nois i noies. La segona estona del reforç ha d’incloure dinàmiques motivadores que potenciïn els aspectes grupals-relacionals o de continguts més distesos. 19’30. Sopar És un espai privilegiat per a treballar hàbits d’higiene, alimentació saludable i comportament a taula alhora que permet la relació grupal distesa. Es sopa dividit per grups, cada grup s’organitza per a distribuir el servei de taula entre els membres de cada grup. Els educadors sopen amb el grup i han de garantir el ritme i comportament. 20’00-20’30. Acompanyaments i recollida per part de les famílies Durant la sortida dels nois i noies a la nit els educadors poden aprofitar per comentar als pares i mares aspectes a destacar sobre els nois i noies. Cal assegurar que la sortida sigui tranquil·la i que ningú no surtin del centre fins que les famílies no estiguin a la porta per recollir-los. Els nois i noies del grup d’adolescents poden marxar sols i emportar- se els seus germans petits si ho hem acordat amb les famílies. 20’30 Recollida i neteja del centre 20’45 Temps per a fer el diari i revisar la programació A partir de la recollida del centre els educadors realitzaran el diari del grup i comentaran aspectes a destacar del dia passat o de la programació per al dia següent. L’hora de sortida serà el que es marqui a l’horari del educadors. Actuació basada en la participació i implicació del noi/a com a protagonista actiu del seu desenvolupament. L'educador ajuda al noi/a en aquest procés autoestructurant. Li ofereix el temps i l'espai necessaris per poder reflexionar, potencia les seves capacitats, i introdueix nous elements que enriqueixen el seu bagatge personal, i que l'incentiven a ser més autònom en les seves decisions i en l'organització de les seves actuacions. Per a que aquest procés autoestructurant sigui positiu, el noi/a s'ha de sentir segur d'ell mateix, i trobar en el centre un clima de confiança. El noi/a ha de saber que s'és honest amb ell i que pot comptar amb el recolzament dels
  • 48. adults. Mitjançant una relació afectuosa i de respecte, contribuïm a la construcció d'una imatge positiva de si mateix. 3.5.1.Vida quotidiana com a marc estructurador de la personalitat de l’infant Els nostres nois/es sovint es troben amb dificultats per a poder relacionar-se amb altres persones, que no siguin les del seu entorn més immediat, i per a accedir als recursos "normalitzats" del barri. La nostra actuació s'emmarca en el quotidià com a context referencial. Dintre d'aquest marc l'educador medià entre el noi i el seu entorn. La relació quotidiana, afectuosa i acollidora, junt amb la continuïtat i l'estabilitat de la nostra intervenció, permeten que el noi/a descobreixi i visqui noves formes de relació, i possibilita una reestructuració de les pautes de conducta, i posteriorment poder fer una extrapolació en els altres àmbits de la seva vida. Ha de sentir la necessitat i entendre un seguit de normes, hàbits, habilitats socials,...que considerem importants per poder conviure en societat, però cal que les visqui dia a dia, per a conèixer-les i entendre-les. 3.5.2.La relació educativa 3.5.2.1.La relació educador – menor. La transmissió de valors L'educador pretén esdevenir un model referencial important pel menor, l'educació per imitació és una eina important de transmissió de valors. L'educador transmet amb la seva actitud i les seves actuacions, una nova manera de fer, molt sovint oposada a la que està acostumat a veure, aquest fet crea un conflicte en el noi/a, el qual necessita patrons clars de modelatge, cal doncs donar elements perquè sigui crític i valori els dos models.Serà bàsic posar el nostre punt de mira en el com actuem i fer-ho amb coherència.
  • 49. Caldrà un bon nivell de coordinació i entesa entre tots els qui intervenen en atenció directe, per poder oferir dintre de la riquesa de la pluralitat de caràcters, un model d'home coherent amb la línia del projecte. Per assolir aquests aspectes, és necessari un treball individualitzat en el que el subjecte es senti únic i diferent a la resta, que tot i formar part d'un grup, se'l reconeix i ajuda com a persona. Acceptant les seves característiques personals, el ritme de desenvolupament, els interessos i les necessitats, tenint en compte que aquestes característiques són dinàmiques i canviants. 3.5.2.2.La relació tutor – menor La tutoria és una de les eines bàsiques de la intervenció sòcio- educativa, i permet donar una atenció individualitzada. Cada educador assumeix les tutories dels nois del seu grup. El tutor manté un seguiment i una relació personalitzada i individualitzada amb cada un d'ells dels quals és tutor, permetent trobar un espai propi amb un adult que l'orienta, resclosa, escolta i l'ajuda a prendre les pròpies decisions. El tutor arriba a esdevenir un punt de referència important en la vida del noi/a. 3.5.2.3.La relació grup – menor El grup, en tant que s'hi estableixen unes relacions afectives i que el menor necessita sentir-se valorat dintre d'aquest, és també un punt de referència important. La manera en que el grup aprèn a resoldre els problemes, les decisions consensuades, els diàlegs a les assemblees, són entre d'altres, part integrant del procés d'aprenentatge d'habilitats socials, necessàries per a la convivència en societat.
  • 50. Pels nens més petits, la relació privilegiada, és la que estableix amb l'adult, però en la mesura en que el nen creix, va adquirint més importància el grup d'iguals. 3.5.3.Mediació en la interacció amb els principals agents i medis socialitzadors En tant que treballem en el medi, podem incidir en aspectes del mateix, per això cal conèixer i respectar, i ser molt prudents quan confrontem al menor davant de la seva realitat. 3.5.3.1.Família Generalment són famílies amb un baix nivell de comunicació, negligents, segons el nostre punt de vista, en la cura dels seus fills, i que no potencien ni estimulen les capacitats d'aquests, tendents a veure només allò negatiu que tenen. Cal tenir en compte, que sovint són pares que han viscut situacions semblants o pitjors, mancats d'estímuls i poc valorats. La nostra mediació es basa en potenciar tot allò positiu que tenen, en acostar-los a la realitat dels seus fills i les seves necessitats, en afavorir la comunicació entre ells, des de la comprensió per ambdues bandes de la seva situació Trimestralment es realitzaran reunions dels educadors-tutors amb cada un dels pares. Aquest és un dels aspectes que fa més necessari, una bona coordinació amb els assistents socials. 3.5.3.2.Escola El fracàs escolar és un dels greus problemes que pateixen aquests menors, a nivell acadèmic i sovint relacional. Donada la importància que aquest factor té en el seu present i el seu futur, des del Centre Obert es
  • 51. fa una especial incidència en aquest aspecte, es realitza un seguiment i reforç escolar individualitzat. 3.5.3.3.Entorn L'entorn és el medi en el que conflueixen molt dels agents socialitzadors. El barri, les colles d'amics, són elements condicionadors de la vida del menor. És l'espai en el que viu i que possiblement viurà, per tant, hem de donar elements que afavoreixin una consciència de barri, configurada partint del coneixement i de la crítica constructiva. L'educador té com a objectiu apropar el menor a d'altres persones i realitats del mateix barri, que puguin ser facilitadores d'una millor circulació social. Així com també als recursos del mateix, que el menor conegui i pugui arribar a utilitzar autònomament. 3.5.4.Objectivació de la intervenció L'educador és l'eix vertebrador de tota l'acció educativa que realitzen les diferents persones que atenen als menors en el Centre. Per tal d'objectivar la intervenció es basa en un esquema bàsic de: observació-anàlisi- interpretació-actuació. L'educador elabora la documentació relativa al menor, i estableix els criteris d'actuació que unifiquen la intervenció. L'educador parteix de la visió global que li permet la relació continuada amb el noi/a, el contacte amb la família, l'observació i reflexió de tots els adults del Centre que envolten l'infant, i les reunions amb els altres professionals. En base a les observacions, s'analitza i interpreta els motius, les causes, l'actuació que s'ha fet fins el moment,,,, d'aquí s'extreuen les conclusions per una posterior actuació més adequada, o validar la que s'ha fet fins el moment. Aquest procés circular i de retroalimentació continuada, permet evitar una actuació lineal (estímul/resposta), i ajuda a mantenir la distància professional òptima.
  • 52. 3.5.5.Treball interdisciplinar És la coordinació i abordatge conjunt amb tots aquells professionals de diferents disciplines que estan implicats en un mateix cas. És necessària una acció globalitzadora per la comprensió i coneixement de la situació, així com també per poder donar una resposta adequada i complementària en les diverses actuacions. 3.5.5.1.Procés d’altes i baixes • Altes Els menors vénen derivats dels serveis socials de l’ajuntament (EBASP) o de Càritas Barcelonès Nord. El procés d’entrada al centre es fa per una demanda a través d’un informe social que s’envia al centre obert. L’equip educatiu del centre valora el cas per decidir si s’accepta o no. Els criteris que prioritza l’equip per valorar una demanda són: • la situació familiar i personal del menor (indicadors de risc) • la situació del grup on hauria d’anar assignat (número de places, moment del grup...) • la implicació de la família i del menor. Quan s’accepta una demanda es poden donar dues situacions: - el menor entra en el moment en que s’hagi fet la demanda sigui a l’alçada que sigui del curs - o es posa en llista d’espera pel pròxim any o quan es cregui convenient. Un cop acceptada la demanda l’equip educatiu del centre obert es reuneix amb serveis socials per parlar del cas més detalladament, més tard es manté una reunió amb serveis socials i la família del menor conjuntament on s’explicarà a la família el funcionament del centre i signarà el contracte de sol.licitud i els acords als quals s’arribin (dies d’assistència, recollides escola, dutxes, recollides a la nit...).
  • 53. • Baixes Existeixen quatre motius pels quals un destinatari del recurs seria baixa del centre: • Pot donar-se que la família del menor faci la demanda. El pas següent és informar als serveis socials de referència de la situació i prendre una mesura. • Els mateixos serveis socials facin la demanda de baixa. • El mateix centre obert pot fer la demanda si valora que l’usuari en qüestió no ha d’estar al centre, o bé perquè necessita un altre recurs o bé perquè ja s’han treballat les mancances que el van dur al centre. • Per últim, també es dóna el cas d’ingrés en centres residencials o canvi de domicili, fet que obliga a deixar el recurs. En general, els grups del centre obert acostumen a ser estables al llargs dels anys. Els plans de treball requereixen un treball continuat i a llarg termini. En la majoria de casos les situacions familiars són complexes i crítiques i cal una intervenció més global i que va més enllà de la feina adreçada als menors. 3.6.ORGANITZACIÓ 3.6.1.Local Ubicat al carrer Tortosa 33 al barri del Gorg de Badalona. El Centre Obert Sant Jaume, disposa de dues plantes equipades amb aules, sala polivalent, aula informàtica, cuina, lavabos, dutxes, despatx professionals. 3.6.2.Equip Pedagògic: Funcions L'equip pedagògic està composat per:
  • 54. - Tres educadors socials: Cadascú d'ells responsable del diferents grups marcats per l'edat, petits (de 5 a 9 anys), mitjans (de 9 a 12 anys) i adolescents (de12 a 16 anys). - - Voluntaris d'atenció directa Una de les funcions comuna per a tot l'equip pedagògic és la d'oferir un model d'adult coherent a la línia del projecte. Les funcions dels diferents membres de l'equip són: - Coordinador/a del projecte: - Assumir la responsabilitat del centre davant la Institució. - Assumir personalment els contactes amb la Institució. - Assumir la responsabilitat de la línia pedagògica del centre:  Dirigir i supervisar el treball de l’equip.  Coordinar les reunions  Vetllar per la formació permanent de l’equip  Avaluar la tasca realitzada per tot el personal - Supervisió del pressupost - Vetllar per una bona coordinació del voluntariat. - Vetllar perquè els models d’adult que s’ofereixen als menors siguin coherents entre sí i conseqüents amb la línia del projecte. - Educadors socials: - Proporcionar als menors els elements que facin possible l'estructuració i desenvolupament de la seva personalitat. - Potenciar que assumeixin els hàbits bàsics d'ordre, d'higiene i d'estudi, a més de pautes de conducta que afavoreixin la seva socialització. - Oferir un model d'adult de referència als menors que sovint reben models greument deteriorats, assumint les tutories dels menors del seu grup. - Assumir els contactes necessaris amb la família dels seus tutorats.
  • 55. - Coordinar i vetllar per una correcta integració dels voluntaris en la dinàmica del grup i en les tasques assignades. - Realitzar totes aquelles reunions establertes i les que consideri necessàries amb els professionals implicats en els mateixos casos. - Atendre el funcionament de les Arres de responsabilitat que li siguin assignades. - Voluntaris: - Recolzar la intervenció dels educadors. - Realització de les tasques assignades a cadascun dels voluntaris. La resta de funcions s'establiran segons el temps de participació i el tipus d'activitat que desenvolupi cada voluntari. 3.6.3.El grup de menors Els nois/es distribuïts en tres grups de nivell: • Petits: d'entre 5 i 8 anys. • Grans: d'entre 9 i 11 anys. • Adolescents: d'entre 12 i 16 anys. Un educador per grup, que assumirà les tutories, la coordinació, més el suport als voluntaris, en tots aquells aspectes que facin referència al mateix. 3.6.4.Horari i activitats generals De dilluns a divendres, de 16,15 a 20’15 hores. L'horari marc serà el següent: - 16:30 sortida nens/es de les escoles - 16:45 comencen a arribar al Centre - 17:00 berenar
  • 56. - 17:15 activitats lúdiques - 18:00 reforç escolar/dutxes - 19:00 sopar - 19:40 serveis/joc - 20:00 pares venen a buscar els fills L'horari es modificarà puntualment en funció de les programacions grupals, i sobretot de les activitats ofertades en el barri. 3.6.5.Àrees de responsabilitat Cada membre de l'equip pedagògic assumeix les àrees assignades. Aquestes són distribuïdes per l'equip seguint criteris d'operativitat. Àrea d'alimentació i neteja Objectius: - que es compleixi la normativa de disposicions referents a la cuina i neteja. - que es doni una dieta variada i equilibrada. - que hi hagi una coordinació fluïda i eficaç amb els voluntaris que realitzin tasques relacionades amb aquesta àrea. - que sempre hi hagi el material d'alimentació i neteja necessaris. - que es mantingui l'ordre dels espais on es guardi material d'aquesta àrea. - Tenir el carnet de manipulador d'aliments les persones responsables d'aquesta àrea. Funcions: - Programació de la dieta de berenars i sopars. - Elaboració de la llista de comanda d'aliments, material de neteja i estris de cuina i neteja que calgui reposar.
  • 57. - Organització de l'emmagatzematge dels aliments i del material de neteja. - Coordinació amb els voluntaris que assumeixin tasques relacionades amb aquesta àrea (compra, transport d'aliments, neteja a fons...). Àrea de material: Objectius: - que hi hagi el material pedagògic, didàctic, d'oficina, farmaciola i manteniment necessari. - que es mantingui l'ordre general del material. - que hi hagi una coordinació fluïda i eficaç amb els voluntaris que facin tasques relacionades amb aquesta àrea. Funcions: - Realitzar l'inventari del material. - Facilitar una fitxa on poder llistar el material que es necessita. - Coordinació amb els voluntaris que assumeixin tasques relacionades amb aquesta àrea. Àrea de manteniment Objectius: - que les instal·lacions del centre estiguin en bon estat. - que hi hagi el material necessari referent a aquesta àrea. - que hi hagi una coordinació fluïda i eficaç amb els voluntaris que duguin a terme tasques d'aquesta àrea. Funcions: - Traspassar llista de comanda al responsable de l'àrea de material. - Coordinació amb els voluntaris que facin tasques referents a aquesta àrea. - Connectar amb els tècnics per realitzar les reparacions necessàries.
  • 58. - Elaborar un llistat d'adreces i telèfons que puguin ser necessaris per reparacions. - Control de garanties i contractes amb companyies i empreses (llum, gas,...). Àrea d'activitats de barri Objectius: - Que hi hagi al centre les informacions sobre les activitats que es realitzen al barri. - Que els diferents grups participin a les activitats adients, que s'ofertin al barri. Funcions - Coordinació amb altres recursos de la zona. - Informar a l'equip de les activitats. - Elaborar llistat de recursos amb adreces, telèfons i horaris. Mantenir-la actualitzada. 3.6.6.Mecanismes de Coordinació Coordinació interna: - Reunió setmanal dels educadors. - Coordinar les programacions dels tres grups. - Coordinar totes les tasques de funcionament general - Valorar el funcionament del centre a tots nivells (tasca pedagògica, dinàmica, voluntaris, activitats, professionals.) - Exposició, per part dels tutors, de les evolucions substancials i seguiment dels diferents casos. - Exposició, valoració i avaluació conjunta de l'evolució dels infants i adolescents i de la nostra intervenció. - Exposició de la informació que es tingui sobre el barri, les activitats, els recursos, etc.
  • 59. - Exposició de la informació que afecti a l'equip pel que fa a relacions externes, així com també sobre la informació. - Reunions periòdiques amb els voluntaris. - Reunions periòdiques de l'educador coordinador del centre amb el coordinador de la Fundació. Coordinació externa - Reunió periòdica del coordinador del centre amb els assistents socials de les diferents entitats amb les que es coordina el projecte. ° Consensuar altes i baixes. ° Vetllar per una bona coordinació entre educadors i assistents socials. ° Informar sobre modificacions substancials en qualsevol dels equips de personal o dinàmica. ° Transmissió de la informació de caràcter general que s'hagi de traspassar d'un equip a l'altre. ° Revisió de les línies generals d'actuació amb famílies. - Reunió periòdica educador i assistent social. ° Traspàs de la informació que sobre el menor o la família que es consideri important de transmetre. ° Coordinació de treball amb la família, unificant les parts dels plans de treball que es sobreposin per homogeneïtzar les actuacions. - Reunió trimestral educador mestres. - Reunió trimestral de l'educador i les famílies. - Altres reunions:
  • 60. ° Reunions amb els diferents professionals que treballen al voltant del noi/a, amb els monitors de les activitats lúdiques a les que participin. ° Reunions d'assessorament amb professionals que, tot i no treballar directament amb el menor, tenen els fonaments teòrics i l'experiència per poder facilitar una actuació més objectiva i adequada. ° Reunions amb altres institucions que treballen al barri a qualsevol nivell (lúdic, formatiu, xarxa pública de serveis, etc.). 3.6.7.Assessorament Per poder assegurar una intervenció coherent i objectiva, es fa necessari un espai de reflexió i revisió, en el que una persona externa a l'equip pugui valorar partint d'una visió global l'adequació de la nostra actuació. 3.7.EINES D’INTERPRETACIÓ DE LA INTERVENCIÓ SÒCIO-EDUCATIVA Basades en un esquema bàsic d’actuació de caràcter circular: observació – anàlisi – interpretació - actuació, que permeti una acció educativa flexible i adaptada el màxim a les necessitats del menor. Aquestes eines, faciliten la validesa de la nostra acció, en tant que permeten una actuació posterior més coherent, no basada en la immediates. L’educador és l’eix vertebrador de la tasca educativa, elabora la documentació partint de tota la informació rebuda de les persones que atenen als menors. 3.7.1.El Diari Recull del més significatiu que s'ha observat sobre cada nen/a, noi/a. S'annexiona un full de registre d'assistència al centre.
  • 61. 3.7.2.El dossier individual Carpeta dossier on es recopila tota la documentació de cada menor. Inclou: 3.7.2.1.Informe Social Familiar Dades inicials que l'assistent social que porta el cas facilita a l'equipament, abans de la incorporació al centre. 3.7.2.2.Projecte Educatiu Individual Cada educador realitzar, a l'iniciar el curs, el PEI dels seus tutorats. En aquest es prioritzen els objectius, extrets de la pauta d'observació trimestral, en que es farà especial incidència, així com també els mitjans, els recursos, els mecanismes d'avaluació a emprar i el termini de temps en que s'aplicarà cada un d'ells. Aquest document és la base de tota l'actuació posterior, que tot i ser anual, es revisa trimestralment per si cal adaptar-lo a noves realitats. 3.7.2.3.Pauta Trimestral d’Observació Individual Pauta on hi consten tots els objectius individuals que es valoren trimestralment, dividida per àrees i apartats. Es parteix de la informació dels diaris i de les entrevistes referents al menor. Permet fer un seguiment de l'evolució al llarg del curs. En l'assoliment o no dels objectius plantejats, es valora l'eficàcia dels mitjans i recursos utilitzats. 3.7.2.4.Informe Educatiu Individual Resum de les reunions mantingudes amb els diferents professionals. 3.7.3.El Projecte Educatiu de Centre (PEC)
  • 62. Document que emmarca tota l'activitat del centre, on es recull la línia pedagògica metodològica, els objectius més generals del centre i tots els elements organitzatius. Es revisa a l'inici del curs i, si és necessari, es modifica en base al darrer Projecte Educatiu i a les conclusions estretes de la Memòria Anyal. S'annexiona cada curs les propostes de futur fetes a la Memòria, i cada tres anys es refà tot el Projecte, en base als canvis que s'han anat modificant al llarg d'aquests tres cursos. 3.7.4.Memòria Anyal Document que s'elabora al finalitzar el curs, en el qual es revisa i recull tota la tasca realitzada. Moment en que es valora què cal modificar per optimitzar la nostra intervenció. Serà l'instrument base pel posterior Projecte Educatiu.
  • 63. 4.PEC U.E.C. SANT JAUME 4.1.INTRODUCCIÓ Durant el curs 2002-03 iniciem el projecte “Una alternativa a l’absentisme”, d’acord amb l’IES Eugeni d’Ors i amb el suport d’Inspecció del Departament d’Educació. En origen aquest projecte pretenia ajudar a retornar a l’institut aquells alumnes que començaven la secundaria i des d’un inici deixaven d’anar a classe i s’anaven perdent. La pretensió era que amb un bon acompanyament, assegurant un cert reforç d’algunes àrees de treball, aconseguiríem retornar-los a la dinàmica de classe normal. Però des del primer moment un seguit de condicionants i limitacions han anat configurant el projecte fins a esdevenir el que ara és: • En primer lloc, el perfil dels alumnes que s’han anat derivant des de l’institut responen a un perfil d’absentistes de llarga durada, que pràcticament no coneixien com a alumnes perquè no han anat mai al centre o han anat molt pocs dies, i en molts casos ja havien iniciat les absències a primària. Estem parlant, doncs, de casos crònics i, fins i tot,d’abandonament escolar. • En segon lloc, una dinàmica determinada pels recursos limitats del Centre Sant Jaume, el tipus de coordinació i grau d’implicació de l’institut, i per la manca d’altres iniciatives o accions d’abordatge global del tema al barri amb les que poder-nos coordinar, han anat fent que aquella primera finalitat del projecte, que era el retorn a l’aula de l’institut, s’hagi reconvertit. Després d’aquests tres anys de funcionament s’ha anat consolidant una dinàmica de treball amb el grup que, a la pràctica, ens ha convertit en la seva escola. Donat que el retorn a l’aula de l’IES es veu cada vegada més difícil, hem anat assumint la responsabilitat de treballar amb la màxima coherència amb ells, adequant els continguts del que volíem treballar a les capacitats i interessos del grup, i vetllant per que els objectius de treball tinguessin una seqüenciació.
  • 64. En aquest moment, juliol de 2005, ens trobem que aquell projecte que preteníem que fos una alternativa a l’absentisme realment es tradueix en l’escolarització de, com a mínim, 15 nois i noies que d’altra manera ja haurien abandonat la seva formació. Però sense deixar de ser una certa paradoxa també ens hem convertit en l’alternativa a l’institut, i aquest és, possiblement, el repte més important que tenim plantejat: com anar avançant per tal de trobar i complementar diferents accions que vagin encaminades a la prevenció i reducció de l’absentisme sense que suposin un trencament absolut amb el sistema educatiu reglat. Les possibles estratègies i accions destinades a recuperar hàbits d’escolarització i la il·lusió pels aprenentatges poden ser múltiples i variades. Però res d’això té gaire sentit si no es fa des d’una perspectiva més global, sense disposar de la complicitat de les diferents administracions, dels diferents departaments i de tots els professionals que hi estan implicats. Per part nostra sempre hi ha hagut l’oferiment de col·laboració i la voluntat de treball conjunt, i així seguirà sent perquè no pot ser d’altra manera. Entenem que aquest es un problema integral i requereix una resposta integral. 4.2.JUSTIFICACIÓ No cal fer una enumeració extensa de les raons i causes per les que l’absentisme escolar esdevé un greu problema a la nostra societat. Tothom pot extreure les conseqüències negatives que l’absentisme i l’abandonament del sistema educatiu tindran en els infants i joves de la nostra societat. Farem esment, només, de les repercussions socials de l’absentisme, per posar un exemple de la necessitat d’abordar aquest problema amb caire d’urgència. Repercussions socials de l’absentisme: - Manca d’adquisició de coneixements bàsics.
  • 65. - Exclusió de la formació postobligatoria. - Absència de recursos personals i socials per adaptar-se a una societat canviant. - Entrada en el mon del treball sense credencials mínimes. Parteixen amb desavantatge perquè l’empresari assimilarà desafecció escolar amb desafecció pel treball. - Alt risc d’exclusió laboral i social. El barri de Sant Roc (Badalona) és un dels barris on el tema de l’absentisme es dibuixa com un greu problema i un gran repte de futur. Del total d’absentisme registrat a l’etapa de primària a tota la ciutat de Badalona, el 60% correspon al Barri de Sant Roc. Si ens referim a secundaria, el percentatge es situa en un 50 %. Del total d'infants matriculats (697 nens/es) als diferents centres de primària (de P-3 a 6è), la taxa d'absentisme es de 30'5 % (213 nens/es). I a secundaria, durant el curs 2002/03 del total d'alumnes matriculats a l'ESO a l'institut Eugeni d'Ors i l'escola Lestonnac (420 joves) el percentatge d'absentistes era del 38'5 % (161 nois/es).1 Aquestes xifres són una primera aproximació a la magnitud del problema, però no representa una fotografia exacte de la realitat, ja que el principal problema, és l’obtenció de dades que puguin reflectir la realitat complexa, plural i canviant que desencadena l’absentisme dels infants i joves del barri. L’absència de polítiques educatives integrades i de mesures de caràcter pedagògic i d’organització escolar són un factor que condiciona fortament la possible reducció i prevenció de l’absentisme i de l’abandonament escolar. 1 Dades extretes del document "Projecte de millora del procés d'atenció a l'absentisme escolar a la zona IV de Serveis Personals" de l'Ajuntament de Badalona, amb data de juliol de 2003.
  • 66. Malgrat tot, l’experiència d’aquests tres anys ens diu que es possible treballar amb èxit, fins i tot amb els casos més difícils. Hem tingut com alumne del centre un noi que no havia assistit mai a escola, més que de forma molt puntual, ni a primària ni per descomptat a secundària. Durant dos anys ha assistit puntualment, amb contades absències, i ha seguit sense cap dificultat els aprenentatges que des del centre se li han proposat. Així doncs, malgrat totes les limitacions i dificultats, entenem que aquest és un projecte que val la pena, que només pot millorar, que s’ha demostrat útil i efectiu per arribar a aquest tipus de població, i que en aquests tres anys ja ha demostrat la capacitat per canviar dinàmiques d’exclusió i generar confiança i progrés. 4.3.MARC LEGAL Les accions educatives que es desenvolupen des de la UEC queden recollides dintre de la legalitat nacional i internacional següent: I. Declaració Universal del Drets dels Infants. “El nen i la nena tenen dret de rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en l’etapa elemental. Se li donarà una educació que n’afavoreixi la cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar aptituds en el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat social i moral i esdevenir un membre útil de la societat. L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà els qui tenen la responsabilitat d’educar-lo i orientar-lo: aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc als seus pares. L’infant gaudirà plenament de jocs i esbarjo, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació, la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure que se satisfaci aquest dret”. II. Constitució Espanyola (Art. 27.4)
  • 67. “L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït” III. Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE) (Art. 1) “Tots els espanyols tenen dret a una educació bàsica que els permeti el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat. Aquesta educació serà obligatòria i gratuïta en el nivell d’Educació General Bàsica i, si s’escau, en la Formació Professional de primer grau, com també en els altres nivells que la llei estableixi” IV. Estatut d’Autonomia de Catalunya (Art. 15) “És de la competència plena de la Generalitat la regulació i administració de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seves competències, sens perjudici d’allò que disposen l’article 27 de la Constitució...” V. Decret sobre drets i deures dels alumnes dels centres de nivell no universitari “L’estudi constitueix un deure bàsic dels alumnes que comporta el desenvolupament de les seves aptituds personals i l’aprofitament dels coneixements que s’imparteixen amb la finalitat d’assolir una bona preparació humana i acadèmica. Aquest deure general es concreta, entre altres, en les obligacions següents: assistir a classe, participar en els activitats acordades en el calendari escolar i respectar els horaris establerts”... VI. Llei Reguladora de les Bases de Règim Local “El municipi ha de participar en la programació de l’ensenyament i cooperar amb l’administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics, intervenir en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria”.
  • 68. VII. Llei de Serveis Socials. Decret Legislatiu 17/1994 de refosa de la legislació administrativa del sistema català de S. Socials “L’objecte de la llei és garantir i facilitar a tots els ciutadans l’accés a les prestacions i als serveis que tendeixin a afavorir un desenvolupament lliure i ple de la persona i dels col·lectius dins la societat especialment en casos de limitacions i mancances”: “Promoure la prevenció i l’eliminació de les causes que menen a la marginació”. Quant a la infància: “L’atenció i la promoció del benestar de la infància i de l’adolescència amb l’objectiu de contribuir a llur ple desenvolupament personal” VIII. Llei sobre mesures de protecció de menors desemparats i de l’adopció “El menor es considerarà desemparat quan s’apreciï qualsevol forma d’incompliment o d’exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis a la guarda dels menors o manquin a aquests els elements bàsics per al desenvolupament integral de llur personalitat”. IX. Llei d’atenció i protecció dels infants i adolescents. Aquestes lleis regulen l’atenció i la protecció dels infants i adolescents. X. Llei Orgànica 2/2006, de 3 maig de 2006, d’Educació. TÍTOL PRELIMINAR. CAPÍTOL I. Principis i fins de l’educació Article 1. Principis a) La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies. b) L’equitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la no-discriminació i actuï com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb una atenció especial a les que derivin de discapacitat. e) La flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així com als canvis que experimenten l’alumnat i la societat.
  • 69. f) L’orientació educativa i professional dels estudiants,com a mitjà necessari per a l’assoliment d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors. Article 3. Els ensenyaments 3. L’educació primària i l’educació secundària obligatòria constitueixen l’educació bàsica. Article 4. L’ensenyament bàsic. 1. L’ensenyament bàsic a què es refereix l’article 3.3 d’aquesta Llei és obligatori i gratuït per a totes les persones. 2. L’ensenyament bàsic comprèn deu anys d’escolaritat i es desenvolupa, de forma regular, entre els sis i els setze anys d’edat. No obstant això, els alumnes tenen dret a romandre en règim ordinari cursant l’ensenyament bàsic fins als divuit anys d’edat, complerts l’any en què finalitzi el curs, en les condicions que estableix aquesta Llei. 3. Sense perjudici que al llarg de l’ensenyament bàsic es garanteixi una educació comuna per als alumnes, s’ha d’adoptar l’atenció a la diversitat com a principi fonamental. Quan aquesta diversitat ho requereixi, s’han d’adoptar les mesures organitzatives i curriculars pertinents, segons el que disposa aquesta Llei. TÍTOL I. Els ensenyaments i la seva ordenació. CAPÍTOL III. Educació secundària obligatòria Article 22. Principis generals. 1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre cursos, que se segueixen ordinàriament entre els dotze i els setze anys d’edat. 2. La finalitat de l’educació secundària obligatòria consisteix a aconseguir que l’alumnat adquireixi els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic; fer-li desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi i de treball; preparar-lo per a la seva incorporació a estudis posteriors i per a la seva inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadà. 3. En l’educació secundària obligatòria s’ha de fer atenció especialment a l’orientació educativa i professional de l’alumnat. 4. L’educació secundària obligatòria s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Correspon a les administracions educatives regular les mesures d’atenció a la diversitat, organitzatives i curriculars, que permetin als centres, en l’exercici de la seva autonomia, una organització flexible dels ensenyaments. 5. Entre les mesures assenyalades a l’apartat anterior s’han de tenir en compte les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grups, l’oferta de matèries optatives, programes de reforç i programes de tractament personalitzat per a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu. 6. En el marc del que disposen els apartats 4 i 5, els centres educatius tenen autonomia per organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per
  • 70. adoptar les mesures d’atenció a la diversitat adequades a les característiques del seu alumnat. 7. Les mesures d’atenció a la diversitat que adoptin els centres han d’estar orientades a la consecució dels objectius de l’educació secundària obligatòria per part de tot el seu alumnat i no poden suposar, en cap cas, una discriminació que els impedeixi aconseguir els objectius esmentats i la titulació corresponent. Article 26. Principis pedagògics. 5. Així mateix, correspon a les administracions educatives regular solucions específiques per atendre els alumnes que manifestin dificultats especials d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels centres, dels alumnes d’alta capacitat intel·lectual i dels alumnes amb discapacitat. Article 31. Títol de graduat en educació secundària obligatòria. 1. Els alumnes que en acabar l’educació secundària obligatòria hagin assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa obtindran el títol de graduat en educació secundària obligatòria. 3. Els alumnes que cursin l’educació secundària obligatòria i no obtinguin el títol a què es refereix aquest article rebran un certificat d’escolaritat en el qual han de constar els anys cursats. TÍTOL II. Equitat en l’educació. CAPÍTOL I. Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu Article 71. Principis. 1. Les administracions educatives han de disposar els mitjans necessaris perquè tot l’alumnat assoleixi el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius que estableix amb caràcter general aquesta Llei. 2. Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requereixin una atenció educativa diferent de l’ordinària, perquè presenten necessitats educatives especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel·lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat. 3. Les administracions educatives han d’establir els procediments i recursos necessaris per identificar aviat les necessitats educatives específiques de l’alumnat a les quals es refereix l’apartat anterior. L’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s’ha d’iniciar des del mateix moment en què sigui identificada aquesta necessitat i s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió Article 72. Recursos. 2. Correspon a les administracions educatives dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. Els criteris per
  • 71. determinar aquestes dotacions són els mateixos per als centres públics i privats concertats. 3. Els centres han de tenir la deguda organització escolar i fer les adaptacions i diversificacions curriculars que calgui per facilitar a tot l’alumnat la consecució dels fins establerts. 4. Les administracions educatives han de promoure la formació del professorat i d’altres professionals relacionada amb el tractament de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu. 5. Les administracions educatives poden col·laborar amb altres administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre, institucions o associacions, per facilitar l’escolarització i una incorporació més bona d’aquest alumnat al centre educatiu. Secció primera. Alumnat que presenta Necessitats Educatives Especials Article 74. Escolarització. 1. L’escolarització de l’alumnat que presenta necessitats educatives especials es regeix pels principis de normalització i inclusió i assegura la seva no- discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu, i es poden introduir mesures de flexibilització de les diferents etapes educatives, quan es consideri necessari. L’escolarització d’aquest alumnat en unitats o centres d’educació especial, que es pot estendre fins als vint-i-un anys, només s’ha de portar a terme quan les seves necessitats no puguin ser ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat dels centres ordinaris. 2. La identificació i valoració de les necessitats educatives d’aquest alumnat l’ha de fer, tan aviat com sigui possible, personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinin les administracions educatives. 3. En finalitzar cada curs s’han d’avaluar els resultats aconseguits per cadascun dels alumnes en funció dels objectius proposats a partir de la valoració inicial. L’avaluació permet proporcionar-los l’orientació adequada i modificar el pla d’actuació així com la modalitat d’escolarització, de manera que es pugui afavorir, sempre que sigui possible, l’accés de l’alumnat a un règim de més integració. 4. Correspon a les administracions educatives promoure l’escolarització en l’educació infantil de l’alumnat que presenti necessitats educatives especials i desenvolupar programes per a la seva escolarització adequada en els centres d’educació primària i secundària obligatòria. Article 75. Integració social i laboral. 1. Amb la finalitat de facilitar la integració social i laboral de l’alumnat amb necessitats educatives especials que no pugui aconseguir els objectius de l’educació obligatòria, les administracions públiques han de fomentar ofertes formatives adaptades a les seves necessitats específiques. XI. Estatut d’Autonomia de la Generalitat de Catalunya, de 18 de juny de 2006
  • 72. Article 21 sobre els drets i deures en l’àmbit de l’Educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets. 4. L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei. 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d'acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis Article 35 sobre els drets lingüístics en l’àmbit de l’Ensenyament 1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari. 2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament. Article 44 sobre Educació, Recerca i Cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d'ensenyament i han d'impulsar una formació humana, científica i tècnica de l'alumnat basada en els valors socials d'igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 5. Els poders públics han d'emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l'accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya XII. Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya Capítol I. Dels drets de l'alumnat Article 1
  • 73. Objecte i àmbit d'aplicació 1.1 Aquest Decret té per objecte la regulació dels drets i deures de l'alumnat, de les normes de convivència, de la mediació com a procés educatiu de gestió de conflictes i del règim disciplinari en els centres educatius no universitaris de Catalunya Article 8 Dret a la formació 8.1 L'alumnat té dret a rebre una formació que li permeti aconseguir el desenvolupament integral de la seva personalitat, dintre dels principis ètics, morals i socials comunament acceptats en la nostra societat. Capítol II. Dels deures de l'alumnat Article 20 Deure de respecte als altres L'alumnat té el deure de respectar l'exercici dels drets i les llibertats dels membres de la comunitat escolar. Article 21 Deure d'estudi 21.1 L'estudi és un deure bàsic de l'alumnat que comporta el desenvolupament de les seves aptituds personals i l'aprofitament dels coneixements que s'imparteixen, amb la finalitat d'assolir una bona preparació humana i acadèmica. XIII. DECRET 221/2000, de 26 de juny, pel qual es modifica el Decret 266/1997, de 17 d'octubre, sobre drets i deures dels alumnes dels centres de nivell no universitari de Catalunya. (DOGC núm. 3175) XIV. Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials Article I Objecte 1.1 L'objecte del present Decret és l'ordenació de l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar. 1.2 Així mateix té com a objecte l'establiment i l'adaptació dels requisits mínims establerts amb caràcter general als centres d'educació especial i a les unitats d'educació especial integrades en centres docents ordinaris.
  • 74. XV. DECRET 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 1593 de 13.5.1992 Dep. Ens) 4.4.POBLACIÓ DESTINATÀRIA S’atenen preferentment els nois/es matriculats a l’IES Eugeni d’Ors (barri de Sant Roc - Badalona): - alumnes matriculats a primer cicle d’ESO - que no són exclosos de classe per generar conflictes amb els companys, ni presenten trastorns conductuals greus (per aquest tipus d’alumnes ja existeixen altres recursos) - presenten un fort rebuig de la dinàmica escolar per causes que poden ser diverses: a) ambient socio-econòmic-cultural desfavorit, b) situacions familiars que afavoreixen l’absentisme: encobriment de les faltes, manca de responsabilitat i autoritat per fer anar als nois/es a escola, manca de valoració positiva vers la institució escolar, situacions econòmiques precàries que obliguen a tots els membres del nucli familiar a treballar i/o a realitzar activitats per ajudar (neteja de la casa, cangurs), etc. c) manca de motivació vers els estudis degut a una manca d’èxit escolar perllongat al llarg del tota la seva trajectòria acadèmica, a una manca d’estratègies, hàbits i aptituds per enfrontar-se a un procés d’aprenentatge, gran desorientació personal, etc. d) dificultat per complir horaris i normativa que promou expulsions temporals i a la llarga manca d’arrelament amb l’IES, etc. Ens referim a alumnes que passen llargues temporades sense assistir a l’institut, o que després d’assistir-hi una temporada deixen d’anar totalment.
  • 75. Ens adrecem també a aquells alumnes que ja van començar el seu absentisme a primària, que són matriculats d’ofici sense que les famílies hagin de fer cap paper, i que des de l’institut mai no els han vist, només són un nom a les llistes. 4.5.FINALITAT I OBJECTIUS Finalitat del projecte - Prevenir l’absentisme escolar i la manca de seguiment d’itineraris educatius com a en font d’exclusió social. Objectius generals del projecte - Potenciar l’adquisició dels hàbits, actituds i habilitats personals i socials necessaris per afavorir la integració social dels nois/es. - Preveure les situacions de risc d’absentisme i prevenir que un absentisme puntual esdevingui una situació crònica i/o fins i tot l’abandonament definitiu del sistema educatiu. - Afavorir la inclusió dels nois/es en el sistema educatiu reglat i/o altres itineraris formatius que possibilitin la futura integració social i laborals dels nois/es. 4.6.ESTRUCTURA DEL PROJECTE 4.6.1.Accions i Intervencions 4.6.1.1.Accions educatives El projecte funciona seguint el calendari de curs escolar per assegurar la major correspondència amb la realitat educativa que els nois/es haurien de complir si anessin a l’institut.
  • 76. L’horari d’atenció directa és de dilluns a divendres de 9 del matí a 14 hores del migdia. Aquest ha estat el tercer curs d’ençà es va engegar el projecte. Aconseguir un ritme de feina real que cobrís tot aquest horari, ha estat un procés que va començar amb guanyar-nos “l’enganxament” afectiu dels nois/es i tot seguit un treball, gairebé exclusiu, d’adquisició d’hàbits per llevar-se al matí i assistir cada dia complint un horari. Mica en mica vam anar introduint més hores de “treball acadèmic” i seguint aquesta línia ens plantegem la possibilitat de poder allargar l’horari a dues tardes setmanal en un futur pròxim. El funcionament diari comença amb un servei despertador exclusivament destinat als nois/es amb els que treballem. Aquest servei consisteix en fer trucades telefòniques i/o anar-los a buscar a casa seva per assegurar la seva assistència. Aquest és un servei flexible i quan el grau d’autonomia per llevar-se i venir sols al centre va augmentant es relaxa per part dels educadors l’obligació diària d’anar-los a buscar. Tot i que al llarg del curs un mateix noi/a pot passar per diferents circumstàncies que determinin la necessitat de tornar a necessitar que el/la despertem. Les activitats portades a terme dins l’horari esmentat anteriorment corresponen a quatre grups diferenciats: a. Classes. El primer bloc de feina que va des de l’arribada fins a l’hora de descans (9-11.30) les dediquem a impartir els continguts més acadèmics. Les matèries en les que posem més èmfasi són llengua i matemàtiques perquè considerem que són una bona base per poder assentar la resta de continguts. I, a més a més, és on els nois/es presenten més mancances. Al llarg d’aquesta estona s’aprofita per treballar hàbits de treball, procediments i actituds que facilitin una bona adquisició del aprenentatges.
  • 77. b. Tallers. Els tallers estan plantejats, per una banda, com a eina de motivació i d’adquisició de coneixements des d’una vessant més pràctica i manipulativa i, per l’altra, com un espai d’adquisició d’hàbits. c. Sortides. Amb una periodicitat mensual es programa una sortida que serveix com a valoració de l’esforç i la feina ben feta per part dels nois/es ja que només hi poden assistir els/les que han assistit i treballat amb regularitat al llarg del mes. A la pràctica, és un bon espai per treballar la cohesió grupal i promoure l’afectivitat entre els nois/es i els educadors del projecte. També son molt útils per donar- los a conèixer llocs i recursos que d’altra manera difícilment veurien, així com per a aprendre a desplaçar-nos de forma correcte per la ciutat. Val a dir que posem totes les eines possibles per permetre que tothom pugui venir a les sortides, recuperant la feina i les faltes acumulades. d. Tutoria. Setmanalment es porta a terme una tutoria grupal destinada a valorar davant de tot el grup com ha estat la resposta individual de cadascú en termes de puntualitat, assistència i treball fet. És un espai, també, utilitzat com a eina de comunicació on puguin expressar les seves idees, queixes i suggeriments i es pugui reflexionar sobre el que ha anat passant al llarg de la setmana. e. Tutoria individual 4.6.1.2.Coordinacions Les coordinacions que es porten a terme són les següents: - Amb IES Eugeni d’Ors,
  • 78. - Amb els Serveis Socials de la zona. Mensualment es manté una reunió amb totes dues institucions per tal de revisar les llistes d’absentistes que recull l’equip docent de l’IES i establir quines seran les accions immediates a portar a terme. La persona dels serveis socials conjuntament amb un educador del Centre Sant Jaume s’encarreguen d’anar a visitar els nois/es de la llista (només els casos que es consideren més prioritaris) per oferir la possibilitat o bé de tornar a anar a l’institut o bé de començar en el Centre Sant Jaume. En el cas de respostes negatives a totes dues possibilitats són les entitats pertinents les que s’encarreguen de fer el seguiment del cas. A més a més d’aquestes reunions conjuntes, també es porten a terme reunions individuals amb cadascuna de les parts implicades quan es consideri necessari fer avaluació del procés seguit fins el moment i/o comentar aspectes més específics. 4.6.2.Organització de l’equip educatiu L’equip educatiu està format per dos professionals contractats a jornada complerta i per una equip de voluntaris. El professionals són els encarregats de realitzar la planificació, implementació i avaluació de totes les activitats esmentades anteriorment. I de coordinar la tasca duta a terme pels voluntaris. L’equip de voluntaris va variant en nombre segons les circumstàncies. La seva tasca és recolzar els professionals per realitzar les activitats que es
  • 79. porten a terme diàriament, bàsicament en el tema de les classes i els tallers. 4.6.3.Línia pedagògica i metodològica Els principis educatius que defineixen i determinen la nostra actuació pedagògica son les següents: Afavorir l’educació integral del noi/a. Mitjançant: Volem educar un individu que sigui responsable de la seva trajectòria vital. Potenciant l’adquisició dels hàbits, habilitats i actituds necessaris per la seva futura integració social i laboral. Valorant i donant tanta importància a l’adquisició d’aquests hàbits com a l’adquisició dels coneixements. Educant nois/es que arribin a ser crítics i reflexius. Treballant en l’adquisició de les capacitats de raonament i reflexió que justifiquin i guiïn les seves actuacions i decisions futures. Volem desvetllar l’actitud de curiositat i el gust per aprendre perquè arribin a sentir-se responsables del seu procés d’aprenentatge i el valorin com a necessari i l’entenguin com un procés que dura tota la vida. Facilitar-los les eines necessàries per aprendre a aprendre. Potenciant més l’adquisició de procediments, habilitats i actituds que els hi serviran en la seva vida quotidiana. I una adquisició dels coneixements encaminada a cobrir les carències més importants en els àmbits de llengua i comunicació i de raonament lògic matemàtic com a base on recolzar la resta d’aprenentatges. Implicar el noi/a en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
  • 80. Mitjançant: • un ambient proper i facilitador d’experiències positives on els nois/es se sentin escoltats i acompanyats en tot moment, • una acció tutorial individual que ofereixi un espai per potenciar la reflexió, la comunicació bidireccional, l’orientació tant acadèmica, com laboral i personal, la resolució dels possibles conflictes que poden anar sorgint, etc. una acció tutorial grupal que ofereixi un espai de participació en el funcionament del projecte, de comunicació amb tot el grup, de millora de les relacions grupals, etc. moments de reflexió i activitats encaminades a potenciar una actitud positiva vers l’adquisició de coneixements com a eina d’accés a una futura vida laboral i social. Millorar la seva autoestima acadèmica i evitar noves situacions de manca d’èxit escolar.. Mitjançant: • treball individual que respongui a les necessitats formatives de cada noi/ a, • agrupament flexible segons el nivell que tinguin a cada matèria que es treballa, treball en grups petits (màxim 5 persones), treballar a partir de materials adaptats a les seves necessitats i presentats en forma de fitxes que permetin aquesta adaptabilitat, realització d’activitats curtes que es puguin començar i acabar el mateix dia, elaboració de materials i activitats que responguin als seus interessos i motivacions,
  • 81. número limitat de continguts per trimestre i matèria per tal d’afavorir la correcta adquisició d’aquests, continguts relacionats amb els seus coneixements previs i la seva realitat immediata, activitats de repàs al llarg de tot el curs per tal d’afermar l’adquisició dels continguts treballats, adquisició dels hàbits i els procediments que els hi permetin millorar la seva autonomia a l’hora de realitzar la feina i poder-la autocorregir. 4.7.AVALUACIÓ Per explicar el sistema d’avaluació que es porta a terme ens haurem de fixar en dos àmbits: A. Avaluació dels nois/es. El sistema d’avaluació dels nois/es que assisteixen al nostre projecte l’entenem com una eina educativa que ens ha de servir, per una banda, com a font d’informació per anar millorant i adequant la nostra tasca a les necessitats reals de cadascú d’ells/es i, per l’altra, com una eina per copsar la informació necessària per afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge integral. D’aquesta manera centrarem l’avaluació en tots els aspectes que en conjunt conformen l’objectiu de la nostra tasca: assistència, puntualitat, conducta, hàbits, actituds, procediments i coneixements adquirits, etc. Calendari i objectiu de l’avaluació: - Avaluació continuada a llarg de tot el trimestre per anant valorant el grau d’assoliment i poder realitzar els canvis necessaris per adaptar la planificació realitzada a les necessitats que vagin sorgint.
  • 82. - Avaluació trimestral per poder valorar el grau d’assoliment dels continguts al final de cada bloc trimestral de feina i adequar la planificació del nou trimestre al resultats obtinguts. - Avaluació al final de curs que serveix per recollir el procés seguit per cada noi/a al llarg de tot el curs i establir estratègies de treball futures. Instruments d’avaluació: - Recull sistemàtic de les dificultats que presenta cada noi/a per realitzar l’activitat realitzada cada dia. - Controls al final de cada trimestre. - Tutories individuals trimestrals on es pacten els objectius individuals de treball en quant a assistència i puntualitat, conducta i aspectes acadèmics a millorar. - Tutories individuals puntuals per tractar temes concrets que puguin anar sorgint al llarg del trimestre. - Elaboració d’un informe trimestral i un informe de final de curs on en recullen totes les dades referents als avenços acadèmics, l’assistència i la puntualitat, els hàbits adquirits, les relacions amb els companys i els objectius individuals pactats a les tutories B. Avaluació del projecte. L’Avaluació del projecte té com a objectiu valorar, per una banda, les directrius i finalitats generals del projecte i, per l’altra, valorar la concreció anual d’aquestes en el dia a dia. L’avaluació del projecte la realitzem a partir dels tres documents que regeixen el nostre funcionament: el projecte educatiu de centre, la memòria anual i el projecte anual.
  • 83. L’avaluació de la implementació diària de les activitats dutes a terme realitzades la realitzem a partir de les planificacions trimestrals. a. Avaluació del dia a dia L’objectiu d’aquesta avaluació és anar, per una banda, recopilant la informació necessària per tal de prendre les decisions i solucionant les situacions noves que vagin sorgint i, per l’altra, tenir una feed-back ràpid de la idoneïtat de les nostres accions per tal de poder introduir els canvis pertinents en tots els àmbits de la nostra tasca educativa. Aquest procés d’avaluació continu es realitzarà mitjançant reunions setmanals de l’equip educatiu a les que podrà assistir el coordinador del centre sempre que es cregui oportuna la seva presència. Aquest calendari de reunions es pot veure incrementat amb un número il·limitat de reunions més puntuals destinades a donar resposta a situacions imprevistes que puguin sorgir i que necessitin d’una actuació urgent. Tota la informació quedarà recollida a les actes de les reunions. b. Avaluació del projecte L’objectiu d’aquesta avaluació serà, per una banda, avaluar com ha anat el curs i poder planificar el següent segons les informacions i resultats obtinguts i, per l’altra, valorar els temes de fons del projecte: les seves finalitats, possibles noves línies d’acció del projecte, etc. Partint del PEC s’aniran establint, per cada any, un pla anual que serà avaluat al final del curs. Del resultat d’aquesta avaluació sortirà la memòria de curs que servirà també per assentar les bases i objectius de treball futures i per l’elaboració el següent projecte anual.
  • 84. La memòria anual, anirà acompanyada de memòries de caire trimestral on es pugui valorar el funcionament del projecte i el grau d’assoliment dels objectius fixats. El PEC serà avaluat i revisat amb una periodicitat de 2- 3 cursos per anar introduint tots els canvis sorgits de la implementació dels plans anuals.
  • 85. 5. 6.
  • 86. Annex

×