Your SlideShare is downloading. ×
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de finançament i gestió de públics.

835

Published on

L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals. …

L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals.
Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats.

El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.

La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives.

Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals.

Published in: Business
1 Comment
2 Likes
Statistics
Notes
  • M'agradaria poder descarregar-me aquesta ponència atès que m'entra dins el temari de les oposicions que estic preparant.

    Agrairé que em digueu com ho puc fer.

    Gràcies
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total Views
835
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
1
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Viabilitat dels projectes culturals en uncontext econòmic advers: models definançament i gestió de públics.Jaume ColomerPalma, Club Diari de Mallorca, 20 octubre del 2011.ResumL’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reduccióradical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals. Els governantsargumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques ila cultura no està en la llista de prioritats. El marc jurídic reconeix l’obligació de lesadministracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són elsserveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valorenpositivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturalsque s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principalfont de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable enel nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament dela cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançamentalternatives.Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançamentde les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicleeconòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament dela cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de lespràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. Itambé, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiquesculturals.1. El nou context econòmicEl nou context econòmic dels països amb economies avançades es caracteritza perl’endeutament estructural de les administracions públiques.Segons va publicar IB3, el deute de la comunitat autònoma es va situar en el segon trimestrede l’any en 4.561 euros, cosa que suposa un nou rècord històric per a les illes i un augment del19,3% respecte als nivells d’endeutament aconseguits en el mateix període del 2010 (quan laxifra era de 3.822 milions d’euros). Així ho reflecteixen les dades elaborades pel Banc
  • 2. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 2d’Espanya que, en el cas balear, detecta també un increment del 2,7% amb relació al deutequantificat en el primer trimestre de l’any (4.440 milions d’euros). El deute de la comunitatautònoma ja suposa el 16,9% del PIB regional, cosa que constitueix una altra xifra rècord icol·loca les illes com la quarta comunitat amb més pes de l’endeutament en la seva economia,només superada en aquest punt per País Valencià, Catalunya i Castella -la Manxa.La capacitat de generar riquesa marca els límits d’un model social basat en el paradigma del’Estat del Benestar. El nou context obliga a redefinir quins són els serveis culturals bàsics quecal sostenir amb recursos públics.2. La cultura no és una prioritat socialLa cultura no és una prioritat social perquè el marc jurídic reconeix l’obligació de lesadministracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són elsserveis bàsics que han de prestar o garantir.Jesús Prieto1 diu que la cultura comença a formar part d’algunes Constitucions i això genera uncorpus cultural anomenat Dret de la Cultura que vol garantir els drets subjectius dels individusi dels grups en els que viuen, com també els principis i valors superiors que fan possible undesenvolupament democràtic. La Constitució espanyola obliga les administracions públiques aprotegir i fomentar la cultura, però el desenvolupament legislatiu no estableix quins són elsserveis mínims que han de prestar o garantir les administracions d’acord amb les sevesatribucions2.Les indústries culturales també presten serveis i béns culturals subjectes als intercanvis demercat. Des d’un punt de vista jurídic, els béns culturals que formen part del patrimoni culturald’una comunitat, físic o intangible (com els drets d’autor) poden ser, amb limitacions, depropietat privada i ser objecte de transaccions en un mercat regulat. És el que s’anomenal’excepció cultural3. Des d’un punt de vista jurídic, tant els béns i serveis culturals queprodueixen o presten les administracions públiques com els de les indústries culturals podenser categoritzat com a béns de mercat d’interés públic4. Això obliga les administracionspúbliques a protegir-los i fomentar-los.1 Jesús Prieto de Pedro, especialista en Dret de la Cultura, en l’article “Cultura, economía y derecho”publicat a “Pensar Iberoamérica” núm 1.2 (excepte en alguns àmbits i CCAA com el pla de biblioteques públiques a Catalunya).3 Segons Jesús Prieto “la respuesta más activa se sitúa en la llamada “excepción cultural”, que tieneorigen en el grito lanzado por el en otro momento ministro de Cultura francés, Jack Lang, y reiterado porel ex presidente de la Unión Europea, Jacques Delors, de que la cultura no es un bien mercantil como losdemás. Esta propuesta, abanderada por Canadá y por la Unión Europea en las rondas de la OrganizaciónMundial del Comercio, pretende obtener un tratamiento de excepción para los productos culturales enlas negociaciones para la liberalización del comercio mundial de bienes y servicios”.4 Félix Martínez de Obregon, advocat, en l’informe elaborat per a l’avantprojecte de llei d’artsescèniques de la CA de Castilla y León que té per títol “La aplicación de la categoría de bien de interéspúblico a las artes escénicas”, diu que “supone en esencia, reconocer que las artes escénicas, encualquiera de sus modalidades, tienen en mayor o menor medida un contenido cultural de interés para
  • 3. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 3La majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les considerenimprescindibles. Per això, en cas d’ajustos pressupostaris com els que s’estan produint enl’actualitat, molts ciutadans consideren que primer cal atendre altres prioritats socials. Laciutadania, en general, no pressiona els governants pel manteniment de certes pràctiquesculturals finançades amb recursos públics i, en alguns casos, fins i tot veuen bé que anul.lincertes activitats o tanquin equipaments5.3. Naturalesa i valor dels projectes culturals d’iniciativa privadaD’acord amb els arguments anteriors podem considerar, de forma genèrica, que els projectesculturals d’iniciativa privada promoguts per empreses i ONL són béns d’interès públic. Operenen el mercat subjectes a l’oferta i la demanda però han d’estar protegits per lesadministracions públiques a través de les seves polítiques limitatives i de foment.L’aplicació de polítiques culturals proteccionistes i de foment es basa en el reconeixement delvalor social de la cultura. El valor instrínsec de la cultura en el desenvolupament personal icomunitari es fonamenta en el seu caràcter simbòlic i en la seva capacitat de generar itransferir valors compartits que són la base de la convivència, la identitat i la cohesió social.Més enllà del valor instrínsec de la cultura en el desenvolupament personal i comunitari, lamajoria de governants desconeixen o menysvaloren el seu gran valor instrumental en uncontext com l’actual. Els indicadors econòmics mostren que la cultura és un dels principalsmotors de la nova economia en la majoria de països desenvolupats i, en una situació coml’actual, pot esdevenir un dels principals actius per al desenvolupament local. En lògicaeconòmica, invertir en cultura és un encert perquè el benefici econòmic que retorna a lacomunitat pot arribar a ser molt superior a la inversió realitzada6. Però, a més del seu valoreconòmic, les pràctiques culturals són el principal instrument de política social per evitar lafragmentació comunitària en moment d’impacte migratori i de desconcert social.La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va dir, en la inauguració de la 29ª edició deLIBER7, que “España saldrá de la crisis gracias a la cultura, por lo que reducir presupuestos yayudas al sector no sólo empobrece la vida de un país, sino también su economía”. Si laresponsable de la política cultural del govern central ho té tan clar, perquè a la cultura se liatorga un paper tan marginal en les mesures per sortir de la crisi?la colectividad, como manifestación de la cultura propia, y por ello es calificable como de interéspúblico, en el sentido que las administraciones, han de velar por su promoción, libre acceso y desarrollocreativo”.5 La regidora de Ceutí va suprimir la programació de l’auditori municipal amb l’argument que “ahora noes momento de ostentaciones y sí de gobernar con responsabilidad” i “La cultura vive en una servilletadonde alguien escribe un poema”, tal com es comenta en l’article que vaig escriure per la revista Artezamb el títol “Ceutí, Chillida y Barenboim: la cultura en una servilleta”.6 En el cas dels festivals d’arts escèniques alguns estudis apunten que la magnitud del retorn pot ser finsa set vegades la inversió.7 Madrid, 5 d’octubre 2011.
  • 4. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 4A més del valor genèric de les pràctiques culturals poden discriminar, en cada circumstància,quins projectes culturals tenen més valor públic i, per tant, han de ser objecte prioritari de lespolítiques de foment. En alguns països són els propis governants qui discriminen, en altress’han creat consells de les arts i la cultura per tal que discriminació de l’interès públic es faci deforma independent de l’acció de govern i a través del consens.4. Actituds dels agents culturals davant la reducció de recursos públicsEls agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Unsconsideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acordamb el mandat constitucional i altres estan cercant fonts alternatives.  Els qui consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional i els estàndards de la majoria de països europeus argumenten que la cerca i obtenció de finançament privat alternatiu legitima les justificacions dels governants que redueixen serveis culturals i, per tant, és contraproduent. Consideren, a més, que en el context actual trobar fonts de finançament alternatives és utòpic.  Els que consideren que ara és el moment de cercar, amb actitud pragmàtica, un model de desenvolupament sostenible dels projectes culturals que passa per la diversificació de fonts de finançament i una major captació de capital privat.Són viables les dues opcions en el nou context? Són compatibles i complementàries?5. Els beneficiaris de la culturaLa cerca d’un nou model de finançament dels projectes culturals d’iniciativa privada ha departir de la consideració de qui són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructuresculturals. Proposem considerar tres grups de beneficiaris: a. Els beneficiaris directes: les persones que obtenen un benefici personal directa pel fet de participar en les pràctiques culturals. És el que s’anomena el valor d’ús de la cultura. b. Els beneficiaris particulars indirectes: les persones i organitzacions socials (empreses i ONL) que es beneficien de l’impacte dels béns i serveis culturals sense participar-hi directament. c. La comunitat com a beneficiari genèric: Els estudis d’impacte parlen tant dels beneficis socials (identitat i cohesió social) com econòmics (retorn de les inversiones culturals). És el que s’anomena valor d’existència de la cultura.El sentit comú ens diu que és lògic que el finançament dels béns i serveis culturals vagi a càrrecdels beneficiaris directes o indirectes apuntats en proporció al grau de benefici que n’obtenen.D’acord amb les variables exposades podem configurar, a títol d’exemple, dos models bàsicsde projectes culturals en relació als seus beneficiaris.
  • 5. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 5 MODEL A: El benefici Beneficiaris directes recau principalment en els participants com a beneficiaris directes, i té poc impacte en els beneficiaris indirectes i en Benefici comunitari la comunitat. Beneficiaris indirectes Beneficiaris directes MODEL B: El benefici Benefici comunitari recau principalment en les persones i organitzacions de l’entorn, i té un impacte públic important. Beneficiaris indirectes6. Quin és el model òptim de finançament de projectes culturals?El model òptim de finançament de projectes culturals produïts o proveïts per institucionspúbliques o per organitzacions culturals privades que cerquen l’interès públic és el que aportamés independència i estabilitat al desenvolupament dels projectes. La independència il’estabilitat s’obtenen amb dues condicions:
  • 6. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 6  Que l’aportació de recursos concordi amb el grau de benefici percebut per cada partícep.  Que hi hagi un equilibri òptim entre les fonts de finançament per evitar la dependència financera. D’aquesta manera les vicissituds cojunturals d’una font de finançament no posen en crisi el desenvolupament del projecte.Tot i que els projectes tindran models de finançament específics segons s’acostin més o menysals models A o B exposats, de manera genèric podem argumentar que l’equilibri òptim és elque s’aconsegueix entre les tres parts beneficiàries:  Una part del finançament l’han d’assegurar els beneficiaris directes. Aquesta part no ha d’estar limitada perquè no genera dependència.  Una altra part l’han d’aportar els beneficiaris indirectes. Poden ser empreses i ONL de l’entorn en forma de patrocini i mecenatge, com també particulars a través del crowdfunding i altres modalitats. Com més diversificats siguin els patrocinadors i mecenes menys dependència es crea i més estabilitat s’aconsegueix.  L’altra part pot sortir del pressupost de les administracions públiques competents en cada tipus de projecte en funció del seu valor comunitari. L’aportació de recursos públics a un projecte d’iniciativa privada no pot excedir el 50%.7. Quines són les fonts alternatives de finançament ?En l’actual etapa democràtica les dues fonts habituals de finançament dels serveis culturals al’Estat espanyol han estat, en diferents proporcions, els recursos de les administracionspúbliques i les aportacions dels participants. El règim econòmic dels serveis públics, engeneral, ha estat el co-pagament o la gratuïtat. Les polítiques d’accessibilitat aplicades sota elparadigma de l’Estat del Benestar, han fet que els ingressos d’explotació dels serveis culturalshagin cobert una part petita de les despeses i que, per tant, els serveis culturals tinguin unaforta dependència dels pressupostos públics i estiguin sotmesos a les seves fluctuacions.Hi ha una certa unanimitat en considerar que en el nou cicle econòmic cal captar més capitalprivat, tant de les organitzacions productives com dels particulars.  L’aportació de capital privat per part d’organitzacions productives com a beneficiàries indirectes del patrimoni cultural d’una comunitat que exploten els seus recursos intangibles i materials i que, per responsabilitat social, han de retornar en forma de patrocini o mecenatge.  L’aportació de capital de particulars en forma de micropatrocini social o micromecentatge (crowdfunding).També hi ha consens en considerar els públics assistents, que fins ara havien tingut uncaràcter marginal, com l’epicentre del sosteniment dels projectes culturals. Això obliga aaplicar les metodologies que proposa el màrqueting relacional amb l’ajut d’aplicacions CRMper optimitzar la rendabilitat social i econòmica dels projectes.El mapa de les fonts potencials de finançament dels projectes culturals és el següent:
  • 7. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 7 Venda entrades Venda serveis Beneficiaris complementaris directes Cessió dús dinstal.lacions Nominatives Ajuts finalistes Concurrència competitiva Ajuts reintegrables Recursos Coproduccions públics Fonts finançament Cessions dusos Altres Particulars Beneficiaris indirectes Empreses ONL Inversors Capital privat Entitats crèdit
  • 8. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 88. Podem implicar més els públics en el finançament dels projectes?Si els públics assistents són l’epicentre del sosteniment dels projectes culturals, cal fer duescoses:  Aplicar les metodologies que proposa el màrqueting relacional, amb l’ajut d’aplicacions CRM, per optimitzar la rendabilitat social i econòmica dels projectes.  Promoure la major implicació dels públics regulars en el desenvolupament i finançament dels projectes.Podem establir una categorització de públics segons el seu gran d’implicació en els projectesculturals: Implicats Regulars Públics actius Públics potencials Ocasionals Latents Públics inactius No públics Indiferents i adversosLes fletxes indiquen les línies de progressió. Cal que la piràmide de públics actius creixi envertical i que, alhora, augmenti la seva base captant públics latents i indiferents.La implicació dels públics en un projecte cultural és l’estadi final del procés de gestió depúblics. Hi arribarà una part petita del conjunt8. La implicació significa activar la responsabilitatdels públics en el desenvolupament i sostenibilitats dels projectes en paral.lel al seuempoderament.Hi ha experiències culturals que mostren la viabilitat d’una major implicació dels públics adiferents nivells: la difusió i prescripció de les práctiques culturals proposades,l’acompanyament de públics latents amb barreres a la participació, la col.laboració en la8 Segons R. Tomlinson i T. Roberts, les estadístiques donen un patró de comportament dels públicsactius que respon a la regla 15-35-50. El 15% dels actius registren un 50% d’assistències i, per tant,asseguren la seva sostenibilitat.
  • 9. Viabiltat projectes culturals v.2 16/10/2011 9gestió de les activitats, l’aportació de recursos personals per a la viabilitat econòmica delprojecte, etc.El crowdfunding és, per exemple, una gran eina per fomentar la implicació dels públics en elsprojectes culturals: ofereix la possibilitat de participar en “la cuina” dels projectes a canvid’aportacions econòmiques. És una mostra del que s’anomena l’actitud 2.0 nascuda a partir deles possibilitats de comunicació i intercanvi que ofereix internet.Cal evitar, però, la temptació d’alguns responsables de projectes d’incrementar els preusd’accés als serveis culturals sense que hi hagi, en paral.lel, un increment de valor. En el contextactual això allunyaria els públics ocasionals i una part dels regulars.En canvi, les estratègies de captació de nous públics són fonamentals en el moment actual peraconseguir la sostenibilitat de molts projectes culturals. Especialment la captació de nouspúblics digitals, acostumats a ritmes ràpids i a la multiexperiència simultània, que no acabende connectar amb els formats tradicionals de les generacions analògiques, de ritme lent icentrats en un sol focus d’atenció.El foment de la demanda i la captació de públics latents haurien de ser la gran prioritat de lespolítiques culturals en el moment actual, de la manera manera que durant les tres dècadesanteriors la prioritat ha estat el foment de l’oferta.Sant Celoni, octubre del 2011

×