El màrqueting i la cerca de nous públics en arts escèniques. Taller sobre màrqueting i públics de la ODA (14/12/2011)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El màrqueting i la cerca de nous públics en arts escèniques. Taller sobre màrqueting i públics de la ODA (14/12/2011)

on

  • 775 views

Taller sobre màrqueting i públics realitzat a l'ODA el 14 de desembre de 2011. Presentació usada per Jaume Colomer, un dels ponents del Taller.

Taller sobre màrqueting i públics realitzat a l'ODA el 14 de desembre de 2011. Presentació usada per Jaume Colomer, un dels ponents del Taller.

Statistics

Views

Total Views
775
Views on SlideShare
501
Embed Views
274

Actions

Likes
1
Downloads
10
Comments
0

4 Embeds 274

http://publicsculturals.blogspot.com 212
http://publicsculturals.blogspot.com.es 39
http://feeds.feedburner.com 22
http://www.directrss.co.il 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El màrqueting i la cerca de nous públics en arts escèniques. Taller sobre màrqueting i públics de la ODA (14/12/2011) El màrqueting i la cerca de nous públics en arts escèniques. Taller sobre màrqueting i públics de la ODA (14/12/2011) Presentation Transcript

  • Diputació de Barcelona Àrea de Cultura Taller sobre màrqueting i públics 14 de desembre del 2011El màrqueting i la cerca de nous  públics en arts escèniques. Jaume Colomer
  • 1. Diversitat de pràctiques escèniques, diversitat de públics.• No podem tractar els públics de manera  uniforme com ens vam acostumar a fer en el  predomini social dels mass media (un emissor,  molts receptors).• La revolució digital ens permet relacions interactives (tots som emissors i receptors) i  canvia la naturalesa de les relacions entre  ofertants i públics culturals.
  • 2. El progressiu empoderament dels públics culturals.• Els públics culturals volen tenir més informació de la oferta i la demanen directament als ofertants.• Estan més disposats a implicar‐se en els projectes, a participar‐hi i a assumir responsabilitats.• Transparència, implicació i empoderament,  atributs de la relació amb els públics de l’era  digital.
  • Categorització dels espectadors• Variables • Gaudi – Sensitiu 1. Indicadors – Emotiu sociodemogràfic – Intel.lectual s • Relacions socials 2. Preferències – Distinció de grup social 3. Beneficis cercats – Integració i promoció social 4. Actitud davant • Aprenentatge l’oferta (…) • Altres
  • Actitud davant l’oferta
  • 3. Construir relacions o generar  vendes• Adoptar un model de màrqueting transaccional  (adequat per als béns de gran consum) o un  model de màrqueting relacional (adequat per a  construir relacions de llarga durada basades en la  satisfacció mútua i la confiança).• El màrqueting relacional millora l’eficiència però  requereix temps i un canvi del model organitzatiu  de l’espai escènic (redefinició de rols i treball en  equip).
  • 4. Una programació centrada en el  producte o en els públics.• Una programació centrada en el producte,  amb l’argument que l’oferta de qualitat  genera demanda i pel seu valor d’existència.• Una programació centrada en els públics: – Feta per als públics objectiu d’un espai escènic – Feta amb els públics implicats.• El programador com a prescriptor de  continguts, couching, formador, community manager, etc.
  • 5. Conèixer els espectadors per personalitzar les relacions.• Crear i nodrir una base de dades d’espectadors, per analitzar la informació i  generar coneixement que permeti prendre  decisions eficients.• Complementar la informació analítica amb la  saviesa de la intuïció.
  • 6. La caixa d’eines de la gestió de  públics.• Una plataforma CRM (Secutix, PatronBase,  Koobin, etc.), integrada en una ERP• Una aplicació de ticketing de gestió pròpia (compatible amb altres canals de venda de  forma ocasional.• Una aplicació de gestió d’email (tipus  Experian)• Una aplicació per a l’anàlisi de dades (tipus  Vital Statistics)
  • 7. La captació de nous públics.1. Cerca – Identificació de públics latents (anàlisi històric) – On trobar‐los2. Captació – Invitació a una primera experiència (tast de producte) • Internet (web, bloc, xarxes) i altres • A través de públics implicats – Nom i canal de contacte• Acolliment – Producte artístic i perifèrics – Atenció personal• Continuïtat – Dades de contacte
  • 8. La creació d’interès per les arts  escèniques.• Educació en el context familiar• Educació en el sistema educatiu• Acció educativa dels espais escènics
  • 9. Dues experiències pioneres• El Kursaal de Manresa• El Mercat de les Flors
  • 10. Dos llibres• Tomlinson, R.; Roberts, T. (2011) Aforo  Completo. Cómo convertir datos en  audiencias. Madrid, Fundación Autor.• Colbert, F.; Cuadrado, M.; i altres (2003)  Marketing de las artes y la cultura. Barcelona,  Ariel.
  • Bibliografia(2010), Los públicos de las artes escénicas. Escenium. Madrid, La Red. http://www.escenium.net/descargas.phpARIÑO, A (2010), Prácticas culturales en España. Barcelona, Ed. Ariel.ARIÑO, A. (2009), El movimiento Open. PUV, València.ARIÑO, A; CASTELLÓ, R.; HERNANDEZ, G.M.; LLOPS, R. (2006), La participación cultural en España. Datautor, Madrid.BONET, Ll. (coord.) (2002), Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya. DCMC Generalitat de Catalunya.BORDIEU, P. (1976), La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Barcelona, Taurus.BOURDIEU, P; DARBEL, A. (2003), El amor al arte. Los museos europeos y su público. Barcelona: Paidós.CASTELLS, M. (1996), La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid, Alianza.CAVALLI SFORZA, L.L. (2007), La evolución de la cultura. Anagrama, Barcelona.COLBERT, F.; CUADRADO, M.; i altres (2003), Márketing de las Artes y la Cultura. Barcelona: Ariel.COLOMER, J (2006), La gestió de les arts escèniques en temps difícils. Barcelona: Quaderns Gescènic.CUADRADO, M. I altres (2010), Mercados culturales: doce estudios de markerting. Ed. UOC, Barcelona.CUADRADO, M; y otros (2010), Mercados culturales: doce estudios de marketing. Barcelona, UOC.DONNAT, O. (2003), Le(s) public(s) de la culture. Presse de sciences, Paris.DONNAT, O. (2009), Les pratiques culturelles des français à l’ère numérique. Enquête 2008. La Découverte, Paris.DONNAT, O; OCTOBRE, S. (2000), Les publics des equipements culturels. DEPEIDELMAN, J.; ROUSTAN, M.; GOLDSTEIN, B. (2007), La place des publics. De l’usage des études et recherche par les musées. La Documentastion Française, Paris.FABIANI, J.L. (2007), Après la culture légitime. Objets, publics, autorités. L’Harmattan, Paris.GARCÍA ALVAREZ, R; LÓPEZ SINTAS, J. (2002), El consumo d elas artes escénicas y musicales en España. Comportamientos, valores y estilos de vida de los consumidores. Fundación Autor, Madrid.KOTLER, N; KOTLER, Ph. (2001), Estrategias y márketing de museos. Barcelona: Ariel.KOTLER, Ph. (1999), El marketing según Kotler. Paidós empresa, Barcelona.KOTLER, Ph. (2005), Los 10 pecados capitales del márketing: indicios y soluciones. Barcelona: Gestión 2000.Ministère de Culture. http://www2.culture.gouv.fr/deps/fr/sommaire/publics.htmNÉGRIER, E.; DJAKOUANE, A.; JOURDA, M. i altres (2010), Les publics des festivals. Ed. Michel de Maule, France Festivals et Réseau en scène Languedoc‐Roussillon.PASSERON, J.C. (1991), Le Raisonemment sociologique. L’espace non poppérien du raisonnement naturel. Nathan, Paris.PUIGGROS, E. (2005), Los museos para el público, un público para los museos. Girona: Xarxa d’Escoles de Turisme, Universitat de Girona.Quero, María José (2005), Marketing cultural. Un enfoque relacional en las artes escénicas. Red Española de Teatros Públicos.RODRÍGUEZ MORATÓ, A. (2007), La sociedad de la cultura. Barcelona, Ariel.SELLAS, J.;COLOMER, J. (2009), Màrqueting de les arts escèniques. Creació i desenvolupament de públics. Sant Celoni, Quaderns Gescènic.SIMMEL, G. (1990), Philosophie de la modernité. Payot, Paris.VIDAL BENEYTO, J. (2002), La ventana global. Ciberespacio, esfera pública mundial y verso mediático. Barcelona, Taurus.