Esquema formació estat liberal

1,376 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,542
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
43
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Esquema formació estat liberal

  1. 1. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 3.1. La primera guerra carlina (1833-40) i 3.2. El procés de revolució liberal (1833-1843) La construcció de l’Estat liberal travessa anys de predomini progressista (1833-43) a la vegada que 1ª guerra carlina (1833-39) enfronta carlins (tradicionalistes i antiliberals) / isabelins o liberals afecta <ul><li>principals nuclis: País Basc, Navarra, interior català, nord de València i sud d’Aragó </li></ul><ul><li>zona d’influència: bona part del nord d’Espanya i Meseta N. </li></ul>acaba Conveni de Bergara (Abrazo de Vergara) (1839) entre Espartero i Maroto destaca <ul><li>Zumalacárregui, mort al setge de Bilbao (1835) </li></ul><ul><li>Cabrera: incursions pel Maestrat i el Baix Aragó </li></ul><ul><li>fracàs de l’expedició a Madrid, dirigida per Carles (1837) </li></ul><ul><li>tàctica de guerrilles i actes propis de delinqüència rural i bandolerisme </li></ul>destaca <ul><li>governs de transició (1833-6): </li></ul><ul><li>- absolutistes moderats: tímides reformes sense canvis essencials (províncies) </li></ul><ul><li>liberals moderats: Estatut Reial (1834): amplis poders al monarca, dues cambres (aristòcrates i d’elecció molt restrictiva), sense sobir. nacional ni separació de poders </li></ul><ul><li>divisió liberal: moderats (suport de la corona) i progressistes </li></ul><ul><li>revoltes populars, formació Juntes (estiu 1835) i govern progressita (Mendizábal) </li></ul><ul><li>destitució, noves revoltes, motí de La Granja i tornada progressista (1836) </li></ul>progressistes en el poder (VIII-36/X-37) : -reforma agrària : dissolució règim senyorial conservant propietat (1837), abolició delmes (1837), desvinculació patrimonis (1837), desamortització terres dels ordes religiosos i incautació estatal (1836) -liberalització de l’economia : abolició privilegis Mesta (1936), dret de vallar les terres i explotació lliure de muntanyes o vinyes (1833-4), llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes (1836), abolició privilegis gremials i llibertat d’indústria i comerç (1836) -Constitució (1837): sobirania nacional, declaració de drets i llibertats, divisió de poders, segona cambra (Senat), concessió poders a la corona (vet, dissolució parlament, nomenar i separar ministres lliurement) - altres : llibertat d’imprenta, Llei electoral (sufragi censatari: 2,4% població) <ul><li>alternança moderats-progressistes (1837-43) : </li></ul><ul><li>-victòria electoral i govern moderat (1837-40): mesures que es responen amb revoltes populars (Juntes) i la dimissió de M.Cristina </li></ul><ul><li>lliurament del poder a Espartero (1840) com a regent: actuacions contra les posicions radicals, aranzel lliurecanvista de 1842 (revolta a Barcelona i bombardeig ciutat) </li></ul><ul><li>1843: aixecaments armats de moderats (Narváez) i progressistes (Prim) contra Espartero i revoltes populars a Barcelona (Jamància) </li></ul><ul><li>nou govern progressista: enfrontament amb les revoltes radicals (Jamància: IX/XI-1843) i bombardeig Barcelona (Prim) </li></ul><ul><li>proclamació majoria d’edat Isabel II (XI-43) </li></ul>
  2. 2. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 3.3. Les agrupacions polítiques Absolutistes (Fernandins) Carlins (1ª guerra: 1833-39) Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”: 1846-49) Carlins (3ª guer.: 1869-75) Afrancesats (Bonapartistes) Liberals Moderats (Mtnez. de la Rosa) Moderats (Narváez) Monàrquics (Amadeistes i Alfonsins) Exaltats (Riego) Isabelins Unió Liberal (O’Donnell) Progressistes (Mendizábal, Espartero, Prim) Demòcrates <ul><li>Republicans: </li></ul><ul><li>Federals (Pi i Margall) </li></ul><ul><li>Unitaris (Castelar) </li></ul>Guerra de la Independència Ferran VII Isabel II Sexenni Democràtic <ul><li>Moderats : </li></ul><ul><li>terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i militars </li></ul><ul><li>sobirania compartida Corts-corona </li></ul><ul><li>dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit </li></ul><ul><li>partidaris de l’autoritat i l’ordre social </li></ul><ul><li>drets limitats (premsa, opinió...) </li></ul><ul><li>defensen la confessionalitat de l’Estat </li></ul><ul><li>Progressistes : </li></ul><ul><li>burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana militar, classes mitjanes urbanes </li></ul><ul><li>sobirania nacional i predomini del poder legislatiu </li></ul><ul><li>dret de propietat i sufragi censatari no tan restringit </li></ul><ul><li>enfortiment poders locals </li></ul><ul><li>amplis drets individuals </li></ul><ul><li>reforma agrària i limitació de la influència de l’església </li></ul><ul><li>Demòcrates : </li></ul><ul><li>classes populars urbanes </li></ul><ul><li>sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única </li></ul><ul><li>ampliació drets i llibertats </li></ul><ul><li>elecció ajuntaments i diputacions </li></ul><ul><li>presència estat en l’ensenyament i beneficència </li></ul><ul><li>llibertat de culte </li></ul><ul><li>Republicans : </li></ul><ul><li>defensa república com a opció més democràtica </li></ul><ul><li>caràcter més social i popular </li></ul>
  3. 3. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-1868) 3.4. La dècada moderada (1844-1854) i 3.5. El bienni progressista (1854-56) La construcció de l’Estat liberal travessa dècada moderada (1844-54) destaca Constitució (1845): manté declaració drets i llibertats anteriors (restringides amb lleis posteriors), sobirania conjunta rei i Corts, molts poders a la Corona (nomenar ministres, dissoldre Corts, facultat de nomenar el Senat), restricció dret de vot (1% població) bienni progressista (1854-56) <ul><li>desamortització béns de l’Estat, l’Església, ordes militars, confraries, institucions benèfiques i sobretot del ajuntaments o comunals (1855, Madoz ) </li></ul><ul><li>lleis de ferrocarrils i mines (1855), permetent el capital estranger </li></ul><ul><li>reforestació, telègraf, ampliació carreteres, fomentar societats anònimes </li></ul>destaca <ul><li>eleccions 1844 i victòria electoral moderada (Narváez) </li></ul><ul><li>objectiu: estructurar el nou Estat a partir del liberalisme moderat (crear una legislació bàsica i normalitzar el funcionament de les institucions liberals) </li></ul><ul><li>Concordat (1851): accepta desamortització, finançament públic del culte i el clergat </li></ul><ul><li>reforma política i administrativa: llei de funcionaris, enfortiment governs civils i militars, Llei d’Administració Local (1845) (nomenament d’alcaldes per corona i governadors civils) </li></ul><ul><li>reforma fiscal i modernització hisenda (1845): contribució directa segons propietat </li></ul><ul><li>unificació i codificació legal: Codi Penal (1848) i projecte de Civil amb voluntat unificadora </li></ul><ul><li>reformes educatives: recuperació de competències educatives per part de l’Estat i sistema nacional d’instrucció pública amb plans d’estudis únics (Llei Moyano) </li></ul><ul><li>dissolució Milícia Nacional i creació Guardia Civil (1844) </li></ul><ul><li>unificació pesos i mesures i sistema mètric decimal </li></ul><ul><li>2ª guerra carlista (dels Matiners) (1846-9) i revolta dels sectors urbans demòcrates </li></ul><ul><li>autoritarisme a partir de 1852: descontentament social i d’un sector moderat </li></ul><ul><li>promunciament de Vicálvaro i Manifest de Manzanares (1854) elaborat per la unió de progressistes i alguns moderats, al que s’afegeixen caps militars i aixecaments populars </li></ul><ul><li>Espartero cap d’un govern de progressistes, unionistes i demòcrates: restaurar principis del progressisme </li></ul><ul><li>moviments radicals i obreristes (reducció impostos de consum, abolició quintes, millores salarials, reducció jornada treball; l’any 1856 va continuar amb destrucció collites, crema de fàbriques i revoltes populars) </li></ul><ul><li>discrepàncies coalició govern, dimissió Espartero i govern O’Donnell </li></ul>
  4. 4. 3. La construcció de l’Estat liberal (1833-68) 3.6. La descomposició del sistema isabelí (1856-68) període unionista (1856-68) <ul><li>governs unionistes (1856-63): </li></ul><ul><li>govern d’O’Donnell (Unión Liberal) (1856-63): restableix constitució del 45 i anul·la la legislació més progressista del bienni mantenint-ne una part </li></ul><ul><li>política exterior agressiva: expedició a Indoxina (1858-63) amb F, intervenció a Mèxic (1862) amb F i GB i al Marroc (1859-60: victòria de Wad-Ras; Tetuan, Castillejos, Sidi Ifni) </li></ul>dividit La construcció de l’Estat liberal travessa <ul><li>governs moderats (1863-68): </li></ul><ul><li>govern Narváez: nova imposició de l’autoritarisme (marginació Corts i grups polítics, repressió oposició) </li></ul><ul><li>noves insurreccions (sargents de San Gil, 1866) </li></ul><ul><li>crisi economica (agreujada per la guerra als EUA i la crisi de les finances europees iniciada al 1866) </li></ul>

×