Your SlideShare is downloading. ×
0
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Salut i prevenció
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Salut i prevenció

591

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
591
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Salut i prevenció en ladona. A càrrec de: Dra. Arceli Grau Roche. Metge especialista en medicina familar i comunitària. Roquetes, 28 de maig de 2012
  • 2. SALUT I PREVENCIOSALUT: absència de malaltia i estat complet debenestar físic, mental i social.CONSELL: promoure la intervenció del canvi cap acomportaments saludables i modificar els hàbits quees consideren de risc per a la salut .
  • 3. SALUT I PREVENCIÓPREVENCIÓ: adopció de mesures encaminades aimpedir que es produeixen deficiències físiques,mentals o sensorials (prevenció primaria), o si ja s’hanproduït evitar que tinguen conseqüències negatives.
  • 4. SALUT I PREVENCIÓCRIBATGE: estratègia utilitzada en una població perdetectar una malaltia en els individus asimptomàtics.Pot donar lloc a un diagnòstic precoç, però no totes lesproves de cribatge són beneficioses (sobrediagnòstic,diagnòstic erroni, falsa sensació de seguretat)
  • 5. OSTEOPOROSI (OP)1. Cribatge poblacional no recomanat.1. Totes les dones han de rebre informació sobre OP, factors de risc i estratègies per prevenir-la.
  • 6. OSTEOPOROSI3. Recerca activa de casos mitjançant els factors de risc del’OP.1. postmenopausa.2. pes baix (imc <20).3. antecedents de fractura per fragilitat en edat adulta .4. antecedents familiars d’OP o fractura per fragilitat en familiar de primer grau.5. tractament amb corticoides orals (més de tres mesos).6. tabaquisme actiu.
  • 7. OSTEOPOROSIRecomanacions per a la prevenció en la població general:1. ingesta adient de calci i vitamina D (calci: làctics, vitamina D: peix blau i exposició solar).2. exercici físic regular3. cessament del tabac i disminució de la ingesta excessiva alcohol
  • 8. OSTEOPOROSI1. recomancions en població amb factors de risc:2. els anteriors (ingesta calci i vitamina d, exercici físic regular, cessament tabac i disminució ingesta excessiva alcohol.3. prevenció caigudes.4. la substitució hormonal postmenopàusica no s’aconsella per la prevenció de l’OP per l’augment de risc de càncer de mama i tromboembolisme.
  • 9. CÀNCER DE MAMA-És la causa més freqüent de càncer entre les donesdels països occidentals. Continua augmentat laincidència però disminiueix la mortalitat.-La prevenció primària no disposa d’estratègieseficaces ja que els principals factors de risc estanlligats a la història reproductiva i hormonal, l’edat i lahistòria familiar.
  • 10. CÀNCER DE MAMA-Autoexploració mamària:No és una prova de cribatge eficaç, però permetdetectar alguns càncers de mama.Per tant, cal aconsellar a les dones de qualsevol edatque consulten els possibles símpotmes i canvis quenoten al seu metge.
  • 11. CÀNCER DE MAMARecomanacions: El cribatge de mama, mitjançant mamografia, és eficaç, sobretot en dones de més de 50 anys i amb incerteses per sota d’aquesta edat. El programa ofereix mamografia de cribatge cada dos anys a les dones de més de 50 anys i amb un límit màxim fins al 69 anys.
  • 12. CÀNCER DE MAMA•Recomanacions: Si hi ha antecedents familiars: 1. o cal iniciar el cribatge entre 5-10 anys abans de l’edat del cribatge poblacional, 2. o bé, inciem el cribatge entre 5-10 anys abans, de l’edat del diagnòstic de la dona més jove de la família afectada.
  • 13. CÀNCER DE COLL D’ÚTER1. És el segon càncer més freqüent entre les dones (mortalitat baixa).2. La presència de variants del virus del papil-loma humà considerades de risc alt, són un factor causal i necessari, però no suficient per patir carcinoma coll úter.3. Són factors de progressió: el tabac, la multiparitat, la utilització d’anticonceptius durants molts anys i la presència d’altres infeccions (MTS) i estats d’immunosupressió.-Vacuna ???
  • 14. CÀNCER DE COLL D’ÚTER Recomanacions ◦ Citologia (Papanicolau) .  Cada tres anys després de dues citologies anuals negatives (des de l’inici relacions, o bé a partir dels 25 anys) per edats entre 25-65 anys.  No és imprescindible continuar amb les citologies si tenen més de 65 anys i els cribatges anterior eren normals.  Si el cribatge és inadequat:  40-65 anys sense citologies en els darrers 5 anys.  dones de 65 o més sense citologies.
  • 15. CÀNCER DE COLL D’ÚTERCONSELL:• Utilització preservatiu.• Recerca activa de dones amb risc elevat (inici precoç relacions, promiscuïtat, parelles de risc i dones amb inmunosupressió.• No cal aconsellar la citologia a dones amb histerectomia a causa de patologia benigna.
  • 16. CÀNCER COLORECTAL-És el segon en incidència i mortalitat tant en homescom en dones.-La majoria són esporàdics i només un petitpercentatge són formes hederitàries.Recomanacions: • aconsellar el cribatge poblacional a partir dels 50 anys i fins als 69: sang oculta en femta (cada dos anys).
  • 17. DEPRESSIÓ-Els transtorns depressius són molt freqüents en lapoblació general i sovint causen discapacitat.-La depressió pot ser diagnosticada i tractada al’atenció primària.
  • 18. DEPRESSIÓPoblació susceptible del cribatge:• infància: pèrdua o separació dels pares• adolescència: separació dels pares, de llar i de l’escola, fracàs escolar.• adults joves: ruptura matrimoni, embaràs, naixement fill diminuït, pèrdua de la feina, pèrdua del progenitor, emigració i falta de recursos socials.• adults i ancians: jubilació, pèrdua de funcions físiques, dol, pèrdua d’un familiar, malaltia en la família.• responsabilitat de tenir cura d’altres: cura d’un familiar vell.
  • 19. INCONTINÈNCIA URINÀRIA• És considera com la pèrdua involuntària d’orina. Pot manifestar-se en qualsevol edat però es relaciona directament amb els anys de vida.• Constitueix un problema de salut important per l’impacte psicològic i social per a la persona que la pateix (urgències per orinar, la percepció de mala olor, l’aïllament social...) i afavoreix la demanda per part de la família d’ingressos en institucions sanitàries.
  • 20. INCONTINÈNCIA URINÀRIASituacions de risc:• antecedents ginecològics en la dona (nº parts, antecedents de parts complicats, episiotomies...)• activitats diàries (tossir, estornudar, defecar, cridar, forma de vestir, begudes estimulants, algunes activitats esportives).• malalties (tos crònica, obesitat, restrenyiment, diabetis, HTA tractada amb diürètics, infeccions d’orina de repetició, persones polimedicades).• dèficits funcionals per l’edat (envelliment, disminucions de la coordinació dels moviments, alteracions de la força, marxa lenta, barreres arquitectòniques).
  • 21. INCONTINÈNCIA URINÀRIAA qui se li ha de fer el cribatge?A persones de més de 65 anys (almenys una vegadaentre els 65 i 70 anys, i després anualment).
  • 22. VIOLÈNCIA DE GÈNERE La violència contra les dones no és una qüestió “de portes endins”, sinó que s’ha convertit en un fet visible que afecta a tota la societat. La violència contra les dones es defineix com un atemptat als drets fonamentals, a la llibertat individual i a la integritat física.
  • 23. VIOLÈNCIA DE GÈNEREFactors de risc de la dona: -antecedents de violència a la família d’origen -submissió i dependència -edat molt jove -autoestima baixa -nivell socioeconòmic o cultural baix -embaràs -problemes de salut mental -consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues -en tràmits de separació o de divorci.
  • 24. VIOLÈNCIA DE GÈNEREFactors de risc de l’home maltractador: -antecedents de violència en la família d’origen -problemes de salut mental -consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues -atur -cultura de violència.
  • 25. VIOLÈNCIA DE GÈNERESignes d’alarma de la dona: -físics (ferides, senyals de cops, disfuncionssexuals, dolor crònic) -psíquics (ansietat, síndrome per estréspostraumàtic, depressió, somatitzacions, insomni) -actituds de la dona (temor, nerviosisme,queixes cròniques, abús de fàrmacs, por a palardavant de la parella).
  • 26. VIOLÈNCIA DE GÈNERESignes d’alarma de l’home maltractador:• No deixar expressar la seva dona a soles amb altres persones, mostrar excessiva preocupació per l’atenció de la parella en lesions compatibles amb maltractament.
  • 27. VIOLÈNCIA CONTRA LAGENT GRAN“No hem de preocupar-nos de viure molts anys, sino de viure’ls satisfactòriament...” (Aforisme deSèneca)
  • 28. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN  L’envelliment és un procés biològic que comporta un conjunt de canvis estructurals i funcionals en la persona, que apareixen en el pas del temps i que no són conseqüència ni de malalties ni d’accidents.  L’envelliment és el resultat d’unes millors condicions de vida de la persona, però també es pot considerar un procés desfavorable de canvi biològic, lligat al pas del temps i vinculat a necessitats especials i sovint a la dependència d’altres persones.
  • 29. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN -Les societats més favorables a la vellesa són les que es basen en els costums i on la família patriarcal desenvolupa un paper important. -En les societats industrials en què els valors econòmics i la competitivitat predominen es tendeix a abandonar els vells.
  • 30. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRANFactors de risc per a l’ancià: -més de 75 anys -mal estat de salut -incontinència -deteriorament de la memòria (cognitiu) -dependència física, econòmica i/o emocional -aïllament social -ser dona -antecedents d’abús, negligència o explotació -presència de trastorn mental -consum d’alcohol o altres drogues.
  • 31. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN Factors de risc del maltractador: -antecedents de violència en la família d’origen -problemes de salut mental -consum excessiu d’alcohol o altres drogues -atur -cultura de violència.
  • 32. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRANSignes d’alarma: -senyals corporals de lesions no explicades -angoixa, depressió o passivitat del pacient -administració involuntària de medicaments -temor de l’ancià de parlar devant del cuidador -situació aparent de mala higiene -roba inadequada per a l’època de l’any -desnutrició o pèrdua de pes sense motiu aparent -dificultat per acudir a visites al domicili -caigudes repetides -contradiccions entre el relat del pacient i el delcuidador.
  • 33. VIOLÈNCIA CONTRA LA GENT GRAN  Situacions d’alta vulnerabilitat: ◦ Habitatge compartit ◦ Males relacions entre la víctima i l’agressor ◦ Falta de suport familiar, social i econòmic ◦ Dependència de l’ancià (econòmica o de l’habitatge).
  • 34. Gràcies!

×