Resum iii jornada municipi lector 2012

965 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
965
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
646
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Resum iii jornada municipi lector 2012

  1. 1.                             Informe de la III JORNADA DE MUNICIPIS LECTORS   Barcelona, 01 de desembre de 2012 
  2. 2. Lloc de trobada: seu del Gremi d’Editors de Catalunya (C. València, 279, 1r pis) Dia: 01 de desembre de 2012 Participants:  membres  dels  diferents  Consell  de  Lectura  de  cada  municipi  (Almenar, Lliçà  de  Vall,  Mollerussa,  Súria)  i  la  responsable  de  cultura  de  l’Ajuntament  de  Sant Cugat del Vallès.    Programa:   • 9,3‐10h. Rebuda dels assistents  • 10  a  11,30h.  Ponència  de  Jaume  Cela  (escriptor  i  director  de  l’Escoleta  de  Bellaterra) i Juli Palou (professor de la UB) sobre Com acostar la lectura als nens  i nenes: teoria i pràctica.   • 11,30 a 12h. Esmorzar  • 12  a  13,15h.  Ponència  de  Mireia  Manresa  (professora  de  l’IOC  i  de  la  UAB)  sobre Lectura i adolescents. 
  3. 3. • 13,15h  a  14,30h.  Presentacions  dels  diferents  municipis  de  les  activitats  que  cadascú desenvolupa en el seu entorn.   Desenvolupament de la jornada:          Jaume Cela. Aquest reconegut escriptor i  director de l’Escoleta de Bellaterra ens va  aportar el seu punt de vista a partir de la    pregunta per què llegir?   • Les  respostes  van  ser  diverses:  per  què  ens  fa  més  intel∙ligents?  Més  cultes  potser sí, però no necessàriament més intel∙ligents. Per què ens fa més feliços o  més bons? El que sembla del cert és que ens fa menys innocents. La lectura ens  obliga a plantejar‐nos determinades situacions i, en conseqüència, al conèixer‐ les,  no  podem  al∙legar  ignorància.  La  lectura  així  mateix  ens  evidencia  quant  som d’ignorants.   • A continuació ens va portar cap a altres qüestions: quan es crema un llibre es  crema l’objecte com a tal o el coneixement que conté? I semblaria que, a partir  de presentar‐nos el llibre i el film Farenheig 451, amb la crema d’un llibre es vol  eliminar el coneixement.   • Llegir  ens  presenta  diferents  experiències  humanes  que  no  viurem  mai,  una  porta que els pares i mestres obren amb les paraules hi havia una vegada. Però  per  obrir  aquesta  porta  cal  que  el  lector  es  tanqui  al  soroll  mediàtic  que  l’envolta, deixar que el silenci prengui protagonisme.    
  4. 4.         Juli  Palou.  Professor  de  didàctica  de  la  llengua i la literatura per la UB va enfocar    el seu discurs cap a dos punts principals:   • En primer lloc va plantejar la necessitat de crear noves situacions, noves formes  de comunicació, un reenfocament de l’educació basat més en l’activitat que no  pas  en  el  subjecte  de  la  mateixa,  i  és  per  això  que  es  fa  necessari  que  ens  replantegem la lectura a partir de la situació que farem viure el subjecte sobre  aquesta que no pas a la inversa. No podem parlar de motivació a la lectura si  aquesta motivació no l’ha generat el mateix nen/a, una motivació generada a  partir de provocar un problema.   • En  segon  lloc  va  aportar  el  plantejament  de  noves  formes  de  comunicació  on  cada un tingui una responsabilitat sobre l’activitat:   o 1 noi – 1 llibre,   o 2 nois – 4 llibres,   o 1 noi – 10 llibres,   o tots els nois – tots els llibres,   o tots els nois – un llibre  
  5. 5. Mireia Manresa. Professora de l’Institut Obert de Catalunya i de la UAB, va plantejar la seva tesi a partir de: • La  necessitat  d’acostament  al  lector  adolescent,  i  és  que  només  quan  se’l  coneix es pot afinar bé la seva lectura: aquest acostament es pot fer a partir de  diaris de lectura, enquestes, qüestionaris...   • Coneixent els seus hàbits és com es poden dissenyar estratègies adequades al  seu perfil lector.   • El  lector  adolescent  es  caracteritza  per  la  seva  feblesa,  inseguretat,  inestabilitat,  i  vulnerabilitat.  Adjectius  observats  a  partir  de  l’anàlisi  de  dades  de diferents estudis d’hàbits i de la pròpia tesi de l’autora.   • L’inici  del  declivi  dels  lectors  joves  és  a  partir  dels  10  anys,  quan  s’acaba  l’aprenentatge  formal  de  la  lectura  a  les  escoles  i  molt  especialment  en  contextos  socioculturals  baixos.  Accentuant  el  fet  de  ser  socioculturals  i  no  socioeconòmics.  Es  pot,  doncs,  involucrar  els  lectors  en  el  disseny  de  les  pròpies campanyes i plans de lectura.   • Cal,  per  tal  que  la  davallada  sigui  la  menor  possible,  crear  un  entorn  ple  de  lectures, un entorn on l’accés a la lectura (a casa, a l’escola, a l’entorn...) sigui el  més fàcil possible. És per això que cal observar amb especial cura els entorns on  això no es dona ja que a partir d’aquí es poden minoritzar les diferències socials  derivades d’aquesta manca d’accés a la lectura.   • Cal un reenfocament de les lectures i pensar en conèixer allò que llegeixen més  que no motivar perquè llegeixin allò que ens agradaria que llegissin.   • La  diferències  entre  lectors  forts  i  febles  són  importants,  especialment  en  la  seva manera d’acostar‐se a la lectura:  
  6. 6. o Les 4 debilitats del lector fort:   Encasellament.  Inestabilitat.  Aïllament.  Inseguretat.  o Les 4 debilitats del lector feble:   Manca de referents.  Desorientació.  Fràgil.  Dificultat de lectura.  • El  lector  adolescent  es  demostra  com  a  especialment  social  ja  que  està  construint la seva personalitat a partir d’allò que és la seva comunitat. Aquesta  característica s’ha de demostrar com la porta d’entrada a les lectures: el lector  adolescent a Internet és promotor de lectura.   • Algunes estratègies:   o Crear vincles emocionals amb la lectura.  o Ser molt intencionals en les estratègies.  o Personalitzar les estratègies.  o Ser constants en l’aplicació de les estratègies, no esporàdiques.   o Captar el lector feble.  o Aprofitar la xarxa social per fer comunicat lectora.  o Obligar a establir enllaços entre lector i família.  En aquest enllaç es pot accedir el document de suport que va passar en la seva sessió: http://www.slideshare.net/mireiamanresa/conferncia‐jornada‐municipis‐lectors  
  7. 7. Presentacions Els  diferents  municipis  van  presentar  propostes  innovadores  i  engrescadores  de  les que tothom en va treure idees interessants per aplicar en el seu propi municipi.  Les presentacions van ser les següents:  Almenar    II  Jornada  Almenar  Lector:  lectura,  llibres  i  ordinadors.  Es  presenta  la  Jornada ressaltant‐ne  la  bona  acollida  (més  de  100  persones)  i  la  presència  de  Carme  Fenoll (Cap  del  Servei  de  Biblioteques  de  la  Generalitat),  de  Pasqual  Izquierdo  (alcalde d’Almenar) i de Neus Arqué (escriptora i blogaire de pro, una de les veus més influents de  la  xarxa).  La  jornada  es  celebrà  el  dia  12  d’octubre  de  2012  a  la  sala  Polivalent, annexa al Local Social d’Almenar, de les 9 del matí a les 13h.      
  8. 8.  Lliçà de Vall      Es presenta, per part de la Pilar Collado i la Julieta Sunyol, bibliotecàries de la població, el  seu  Pla  Lector  a  les  escoles.  El  Pla  Lector  ha  estat  una  proposta  molt  ben  acollida pels  centres  educatius,  havent‐se  d’ampliar  cap  a  cursos  on  inicialment  no  estava prevista la seva aplicació. El Pla Lector consisteix en una presentació animada (menús o viatges, per aula, de llibres que posteriorment es deixen en préstec a cada classe a fi i efecte que els infants i joves els llegeixin.    
  9. 9. Mollerussa  En el marc del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, celebrat a Mollerussa, es va fer  la  I  Marató  de  Lectura  en  veu alta.  Per  la Marató  es  va  buscar  un  tema  comú  de lectura  i  enguany,  aprofitant  el  tema  de  l’exposició  temàtica  del  ClijCAT,  es  van seleccionar llibres d’animals. El dia 10 de maig, durant tot el dia, 300 lectors van llegir ininterrompudament  llibres,  amb  la  participació  de  nens  i  nenes  de  les  escoles  de Mollerussa, mares i pares, i altres entitats de la població. Es va comptar, així mateix, amb més de 900 persones de públic.    
  10. 10. Súria      Un magnífic reportatge ens mostra la diada de Sant Jordi 2012 celebrat al poble. Una jornada diferent on cal remarcar la participació de nombrós públic en activitats com la biblioteca  al  carrer,  lectures  en  veu  alta,  etc.  L’activitat  es  valora  molt  positivament especialment  per  la  implicació  de  diverses  entitats,  així  com  dels  pares  i  mares  que aconseguiren no carregar de més feina a les escoles, ans al contrari. I és que la suma d’esforços va aconseguir una diada diferent i més dinàmica.        

×