APARADOR DE POESIA, PROGRAMA DE RÀDIO CONDUÏT PER                                     PIUS MORERA      ESPECIAL DEDICAT AL...
NAVEGA SOLAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZNavega solaper la llum d’aigües blaves,dona tranquil·la.Quina boja paüraals entreforcs ...
DOLORMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZTemps que endolceix la penaque no oblidà.Se’m dilueixla teva bella imatge.A ple sol jo camino...
que a tots ens enjogassaens convencemque el món ets tu.Tu estàs imbricadaen el ventetque, suaument,acarona les fulles.En e...
Un plor agut i notes de guitarraPrevenció luxe i tranquil·litatSuplicaré per dos minuts de calmaAmo no tinc faig només el ...
JORDI BRUNET                                 Al ManelCàstig diví, per tocar-me els collons!Treballarà qui cobegi cadenes,e...
T’ESTIMOMANEL PARCERISANaixença i òbit.Vivim l’instant, que és fràgilLleuger i efímer.Véns, t’hi estàs i arribaL’hora d’an...
Bestioles arran de la follia,Ben marejades, dansen sens parar.Apareixen colors de blat madurQue ho envaeixen tot, llambrec...
La terra treballaves, deies que no té amo.Indigestat de lletra, mor inflat el planeta.EL SOPARANNA CLOE BRUGUERASQuan la c...
EL TORRENTMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZAterraren amb l’avió de tornJust a la cantonada de l’androna.Pollancres i àlbers adornan...
Un boli com a llit insomni i nitTan impertèrrit el sèrum i el calmantCrisi de somnis foscos soterranisPlovisqueig gota a g...
VIGÍLIAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZTreu la cadiraPosa’t a cosirBaixa la persianaOrdena l’estoig dels filsVigilen des de la ben...
MANEL PARCERISAAmic meu, hola!Podem dir-nos les cosesEntre nosaltres?De segur, perquè alhoraL’amic parla i escolta.HOTEL D...
Una alga verdaI un petit cucLa llar de fangI tot l’indret.Pot ser!Un ocell volaPlaneja al celLa serp el miraI al trespol m...
Mentre m’espero, abatut, postulo:“Tot està dit, és cert, tot i l’esmentQue el silenci arreu també té mot.”ENTREPÀ DE LLOMB...
Tristos estem per la sobtada mort.Raig de memòria romput per l’ombraXorca prenyada de foscor terrible.             Nul per...
Colles d’ocells escridassant els polls.Mengen els fruits madurs d’ufana polpa.Vespre plujós ―silenciós es torna―:Dorm i s’...
FINS ALS COLLONSJORDI BRUNETVagarós tinc l’ànim;silent, desbarrant.El boirim magnànim,pesantor ambulant,fa callar el volcà...
I pròximament seràEsmenada. El foc i l’aigua.Au, digues: “No, mai!”Atura-la.NEDO I EM CAPBUSSOJORDI BRUNETNedo i em capbus...
Això és.Dolor de ser savisense saber res.De tenir coneixençahavent restat quiet.De ser un consentidori d’haver-se mirat el...
TUJORDI BRUNETEm capbussoen el pou sense fonsi miro l’única qüestióque hom es fa des que té raó,i sols hi veig la nit fosc...
“I a mi, pobrissó, no em dius res?”“Què vols , gatet meu?”, que li dic.“Rebre tantes festes com l’altre,saber que la veu é...
I davant el teu somriurePuc ser d’allò més humil.No és solament tot això,Que és tota una enciclopèdia,Però, estimat, ja et...
MARIA DOLORS MASSALa mala hora s’acosta,tot s’omple de foscor.Closa a dins de la casa,es baralla amb la por.Sap que vindrà...
Davallar en picat vol d’amagatotisRumiant un pla per entrar al meu cosI fer via al cor per l’ull de la glotisAgulla de cap...
L’HOME DE TOTHOM BEN VISTANNA CLOE BRUGUERASTot just quan s’apagà el dia dos collverdsVolaren sobre el llac, oh lliures be...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Especial dedicat als escriptors del montalt literari

412 views
336 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
412
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Especial dedicat als escriptors del montalt literari

  1. 1. APARADOR DE POESIA, PROGRAMA DE RÀDIO CONDUÏT PER PIUS MORERA ESPECIAL DEDICAT ALS ESCRIPTORS DEL MONTALT LITERARI 15 de juliol del 2011 1
  2. 2. NAVEGA SOLAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZNavega solaper la llum d’aigües blaves,dona tranquil·la.Quina boja paüraals entreforcs que trobes.OCELLSMANEL PARCERISAOcells plens d’alegriaBaixen del celCercant terres humidesPlenes de solDÉUMANEL PARCERISAInvent humà!Podria perdonar-nosde vessar tanta rojasang en nom seu? 2
  3. 3. DOLORMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZTemps que endolceix la penaque no oblidà.Se’m dilueixla teva bella imatge.A ple sol jo caminoi recordàla teva fesomia.Daurat cabell!Dolçor de tu, invasiva,arreu de mi.Com oblidar-te, amiga,si jo no vull?ENSONYAMENTJORDI BRUNETBen reposatdeixo caure la tardai, tot ensonyat,jo penso com complaure’t.Però ben distret,m’engolo pel paisatgefent-te, és clar, el lleigfatal d’arraconar-te.Aferrats al miratged’aquell amor 3
  4. 4. que a tots ens enjogassaens convencemque el món ets tu.Tu estàs imbricadaen el ventetque, suaument,acarona les fulles.En el cel blau i límpidem miro, vida meva,per esquivarel neguit d’estimar-te.T’ESTIMOMANEL PARCERISAT’estimo, dona,per què dubtes encara?Que no t’adonesque la meva miradadiu t’estimo, t’estimo?ANGOIXA CERVALJORDI BRUNETL’elm de la nou ―pressió escrebantada―emet un so. Un crit escruixidor,pel cor trencat, un clam esgarrifósd’amor occit. Pot ser res més?, digueu-m’ho.HOMEANNA CLOE BRUGUERAS 4
  5. 5. Un plor agut i notes de guitarraPrevenció luxe i tranquil·litatSuplicaré per dos minuts de calmaAmo no tinc faig només el que em plauFumut trepant migranya i ronca i roncaSi tu no hi ets romanc fantasiantLa llibertat odies que reclamiNo pas de franc em dónes el que és meuI si digués el que vol el meu soAmb uns petons la boca em cosiriesTota la nit ballaries amb miAu tal·larà encerclant-me la golaMADURESAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZCaminarem, embolcallats de lluna,Embriagats de tèbia dolçor.Que lluny quedà, dèries i cabòries,El que frustrà l’eixida de la llum.Retrobarem la joia d’estar amb l’altre.No cal parlar, escoltem el silenci.El sentirem tan esbalaïdorPer tot el cos com un riu tronador.Projectarem les vides al mirallAcusador que il·luminant-se cridaQuant diferents que sou. L’amor per sobreDe qualsevol cosa, lliures per sempre!EL TREBALL 5
  6. 6. JORDI BRUNET Al ManelCàstig diví, per tocar-me els collons!Treballarà qui cobegi cadenes,el presoner de sa sort mesquineraque es veu atret per virolades randes,suspès de fils prims com la pròpia vida.Vull demanar a qui vulgui atendre,qui m’ho sap dir?, qui alça la natgeraper proclamar allò que ha per decòrum?En tenim prou essent, tu i jo i nosaltres!Cap dignitat divina altri que aquesta!LUCIA DI LAMMERMOORANNA CLOE BRUGUERASUnes sabates seques us delaten.No tens paraigües, plou i el compartiu.Treu-te el sostenidor, que els pits esclaten.Paga la hipoteca i fes perdiu!Passeges els teus panties sospitososArrapats i nets com els meus deutes.Els Maniquins, aparadors luxosos…Decapitats t’observen i res més.No penses i no saps, tot i que sapsEl que penses, ja saps que tot s’hi val.Lucia Lammermoor amb aquells draps.Regnava en el silenci fins que un dia,Una veu llefiscosa murmurà:M’agrada com t’encercla la cintura. 6
  7. 7. T’ESTIMOMANEL PARCERISANaixença i òbit.Vivim l’instant, que és fràgilLleuger i efímer.Véns, t’hi estàs i arribaL’hora d’anar-te’n per sempre.PARAULESJORDI BRUNETAl farcell de l’esquena les paraulesEs tornen viatgeres i hi descansen.Vaig garbellant-les per senderes tortesI una a una impacten en els versos.Embriagat i absort pel gaudi vullSer bressolat per un record antic.NATURAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZLa primavera s’ha abillat de festaI l’encanteri ix com la Patum.Llueixen sol, colors, creix el volumde la música noble que els conquesta.Ufanosa de tant giravoltarAmb estiracabells i papallones. 7
  8. 8. Bestioles arran de la follia,Ben marejades, dansen sens parar.Apareixen colors de blat madurQue ho envaeixen tot, llambrec poètic,I ella s’allunya amb estirada testa.Calorós vent assedegat del sud,Embafador i suat sorral desèrtic.Direu que s’ha acabat la festa.L’AVIJORDI BRUNETDigues, avi, on ets? Enyoro tos silencis,penetrants, muts i absents. Llambregades incrèdules,m’abraça en el record la seva lleu presència,missatge que s’enclota, fill perdut de l’esguard.Removent el caliu, escorcollo la petja,el record de mots secs, de múrria impostura,perquè del guspireig d’uns ulls delatadorsmarrar no és possible, taca en va la d’amor.Digues, avi, on ets? Em manca el cossatge.El devenir dels anys, inclòs el tombat segle,la mort de l’alfabet, mall d’impremta i paper,també ha emboirat cel, estrelles, lluna i sol.Digues, avi, on ets? Ignoraves la lletra,albirant el celatge, entenies vents, calmes.Ara que no t’hi veus el món és tot tempesta.Tu que ho veies venir, callaves l’evidència. 8
  9. 9. La terra treballaves, deies que no té amo.Indigestat de lletra, mor inflat el planeta.EL SOPARANNA CLOE BRUGUERASQuan la cervesa arriba degotantUn vaixell oblidat sobre arenals.Una brúixola i flors de color fals.Fòssils musclaires vénen fumejant.Salsa del seu bigoti lleparies.Full abandonat al llom del caliu.Llorer, bon i vell amic, jo t’odio.Seran d’aquests bitxos totes les cabòries.Com si fos un miratge passa l’últim trenD’anada i tornada. Ara estic massa grassa.Estatuetes que tornen de pencarI que un calamar encercla i penetra.LLAFRANCJORDI BRUNETLa bromera ensucrada guspireja la cala.Sobre fermada roca, una senyora. BlancaGavina. L’al·lotet que corre per la platjas’ho mira. A ran del moll petardeja la barca. 9
  10. 10. EL TORRENTMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZAterraren amb l’avió de tornJust a la cantonada de l’androna.Pollancres i àlbers adornant l’entornI el senderó la benvinguda dóna.L’ascensió comencen, color gris,I l’aigua tan temuda que dibuixesEsmicola la roca i sota el llisEl sauló omple la glera de les Bruixes.Acalorats i molt assedegats―corrua morta no entén aquests deures―,escalen verticals penya-segatsfarcits de pins, alzines, mates d’heuresPas no s’atura, pas pot caminar,Atarda el pas, les cames li fan figa.Al poblat dels ibers vol arribar,Però el nostre nin avança com formiga.VISCJORDI BRUNETVisc perquè he nat; jo visc, per tant, sóc soci us dic que, aprofitant-me’n a barrisc,faig créixer de dins meu aquell bossocque origina versets de damalisc.LA GOTA DORMANNA CLOE BRUGUERAS 10
  11. 11. Un boli com a llit insomni i nitTan impertèrrit el sèrum i el calmantCrisi de somnis foscos soterranisPlovisqueig gota a gota el sostre ploraGotejaré, la petonejaréUna galleda fonda i la veredaL’ascensor que ascendeix cap al teu corA pencar jo tinc ganes d’esmorzarDIUMENGE A L’EMPORDÀJORDI BRUNETEl restaurant s’enfila pel passeigQue ressegueix el marc de la badiaI, a la talaia arrepapat, l’oreigM’ofega la peresa del migdia.Ombrejant a la sorra l’aleteig,La gavina vespral, com alcaidiaVigila expectant el balandreigDel mar arcàdic ―mansa melodia.A l’horitzó sorgeix un borbolleigDe núvols prims que ens posaran en guàrdia,La tempesta es congria com festeigQue marxa amb pas de lenta bradicàrdia.La vana il·lusió de l’estiueigSe’n va sobtadament pel plovisqueig. 11
  12. 12. VIGÍLIAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZTreu la cadiraPosa’t a cosirBaixa la persianaOrdena l’estoig dels filsVigilen des de la benzinera.No agafis pas el telèfonQue no pari de sonar.Pentina’t els cabellsI rep les visitesAmb cortesia.No fos que et fessin mal, els malparits.LA CEGAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZQue no torni la donadels vestits llargs.La que anava amb bastó pels carreronsi no mirava els rostres de la gent.La que oïa sorollsi no els localitzava.Aquella que tot ho arrenglava.Aquella dona de la por.La de la por.La por.AMIC 12
  13. 13. MANEL PARCERISAAmic meu, hola!Podem dir-nos les cosesEntre nosaltres?De segur, perquè alhoraL’amic parla i escolta.HOTEL DAVANT DEL MARANNA CLOE BRUGUERASGitada de sobines cap per baixSorolls familiars L’epidural?Somio que m’empenten al trambaixI ara amb què pago si no porto un ral?Sobre el futó massatge orientalCap home plora i una dutxa fredaSauna i Hammam Emoció moralNomés aconseguida a l’avetedaRelaxament la pluja un bon regal“I llevant la plou i la mou gregal”.LA CÀMERAMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZUna gallinaProp d’un riu verdL’amaguen uns matollsEl niu, també.Un bé! 13
  14. 14. Una alga verdaI un petit cucLa llar de fangI tot l’indret.Pot ser!Un ocell volaPlaneja al celLa serp el miraI al trespol mudaDesprés.Vora la ribaJo m’arrecero.FotografioAmb els meus ullsEl bell.SONET SENSE RIMAJORDI BRUNETPenseu que mentre espero em consumeixo―Mirada immòbil i guspirejant,Ulls tremolosos ben a punt de rompre’s―Sense dir mot, car sóc sofrent de mena.Mentre espero, jo em miro de convèncerQue és inútil l’espera si s’imposaEl fat inexorable. Que la inèrciaMori, ja que subjuga i abassega.Quina resposta hi ha? Què vols oir?Sentir quelcom que s’hagi obviat?Tremolaràs davant la certitud? 14
  15. 15. Mentre m’espero, abatut, postulo:“Tot està dit, és cert, tot i l’esmentQue el silenci arreu també té mot.”ENTREPÀ DE LLOMBOANNA CLOE BRUGUERASM’assegurà tenir les mans ben netesBastonejà el teclat :“Pas és un piano”Absència de greix sobre les zetesLa a xiuxiueja com butà soprano.Maleït mal de cap, deixa’m parlar!És una cefalea de rebotL’erecció de pasta i vomitarI jo només vull traure’m el coulottePlor i a la llunyania un míser cantReflexions que em trauran la poca sonReservaré el bitllet que em causa espantCap a Paris tatano arri arriA Le Marais plovia prop del pontTant de racional i antic al barriALZHEIMERJORDI BRUNET 15
  16. 16. Tristos estem per la sobtada mort.Raig de memòria romput per l’ombraXorca prenyada de foscor terrible. Nul per a ésser.DOS MOMENTSANNA CLOE BRUGUERASLa momie du LouvreL’única cosa viva, cap mortalObre’ns muller la perdurable portaFoses captives d’un record molt íntim Nena no ploris!Le Vielle du TempleVénen records d’il·lusions farcitsCosta d’anar-se’n el dia aquell i el gestÀncora i seny de la neneta jove Compro més pa…ARBREMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZArbre gegant i coronat de fulles―Ombra i refugi, fullaraca densa―.Merla, cucut i cadernera vénen,Viuen, se’n van. 16
  17. 17. Colles d’ocells escridassant els polls.Mengen els fruits madurs d’ufana polpa.Vespre plujós ―silenciós es torna―:Dorm i s’adormen.LA VIDAMARIA DOLORS MASSALa vida riu i reverdeix i tornaa començar. Retroba l’anestèsiamés dolça, que és l’oblit que tot ho cura.Regala temps per a gastar, regalatemps per a malgastar; mai no ens renyai ens estima i ens mou al ball i al cant.Cada dia ens desperta i ens vesteixde color groc; és la meva millor amiga,i sense ella, ai lassa, què faria?INFLUÈNCIESMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZFoll, la vida viscuda emmeno al cor.Sana, estimada, pesarosa víctima.Clissen els ulls la carmesina flàmula―Pugna per néixer. 17
  18. 18. FINS ALS COLLONSJORDI BRUNETVagarós tinc l’ànim;silent, desbarrant.El boirim magnànim,pesantor ambulant,fa callar el volcàa punt d’explotar;que lluny llençarial’exabrupte aberrant!BRARRARRAMBRABRARRUMANNA CLOE BRUGUERAS Els trons s’entortolligaren a les paraules. Pius MoreraEl meu cor s’aturaEn sentir-te, silenci.Trencat. Un tro, un raig.Atura la pluja.El te, sopes per als infantsI un casament.Pronuncien les paraules, el nusBen lligat. Música i banderoles.Atureu les campanes.Alguna va ser 18
  19. 19. I pròximament seràEsmenada. El foc i l’aigua.Au, digues: “No, mai!”Atura-la.NEDO I EM CAPBUSSOJORDI BRUNETNedo i em capbussoPer un oceà eixorc.Amb mi m’esbatussoEncegat com corc.Rosegalls per viureI sense somriure.Per no restar dretVisc fent l’arbreforc.LA JOIE DE VIVREMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZDesitjos.Un darrera l’altreCom l’afany que ens emmena a viure.Conflictes, solucions.Control, descontrolDualitat.Festa i dol. 19
  20. 20. Això és.Dolor de ser savisense saber res.De tenir coneixençahavent restat quiet.De ser un consentidori d’haver-se mirat el melic.De tenir envejai desencantar-se.Això és.Joia de veure’tcada dia.D’oir el teu alèi palpar-ne l’alegria..D’olorar-teles plantes i les flors.De pressentir-tei de tenir-te.Això és la vida.Que retorni l’afanyde viure.Fora el desencant!Escarmentat l’hoste,que no n’aparegui mai méscap senyal.Previnguda,assumeix el dol.I vol viure-la 20
  21. 21. TUJORDI BRUNETEm capbussoen el pou sense fonsi miro l’única qüestióque hom es fa des que té raó,i sols hi veig la nit fosca,que guspireja ―ínfimes engrunes de llumon només hi ha un raig vertaderque il·lumini les entranyes macadesper les embranzides silents del calendari.(Les fulles cauen abans no arriba la tardor.)No esperis de mires que no sigui una vida amb tu.Si no hi ets, em fonci esdevinc pols sensebri d’essència. Tanmateix deixemservar el pes feixuc,de l’eterna pregunta.(Cauen.)ELS MEUS AMICSMARIA DOLORS MASSADe cop i volta m’hi acosto,em sent arribar, ben feliç.Ben alt li dic com jo l’estimo;no me’n ser estar, em surt de dins.Ben aviat em ve a buscaraquell altre amic que jo tinc. 21
  22. 22. “I a mi, pobrissó, no em dius res?”“Què vols , gatet meu?”, que li dic.“Rebre tantes festes com l’altre,saber que la veu és per mi.”Els meus amics ara m’escolten,no sé com els ho he de dir.Si jo els faig seguir a la cuina,l’un, i l’altre!, serà feliç.MY SOUL IS ON FIREANNA CLOE BRUGUERASMy soul is on fireYour eyes make me stumbleWhen I see your smileI become so humbleAn encyclopediaOnly month by monthThen I meet you, dear!That’s what I long forNew teeth and sun glassesSilicon Breast, undiesFirm legs and assesThe joy of the ladies!I can replace itAnd give you the scrapDon’t think it’s jut witt!You get money back.LA MEVA ÀNIMA FLAMEJATRADUCCIÓ PIUS MORERALa meva ànima flameja,M’entrebanco amb els teus ulls 22
  23. 23. I davant el teu somriurePuc ser d’allò més humil.No és solament tot això,Que és tota una enciclopèdia,Però, estimat, ja et trobaré!Li caldrien alguns canvisUlleres de sol, dents noves,Mamelles de siliconaUnisex, cames i natgesFermes, el joi de les dames!Podria reemplaçar-loI donar-li la xavallaNo penso pas que excel·leixi!I li tornaran el canvi.NO SÉJORDI BRUNETNo sé d’on vinc, cap on vaig,però jo sé que estic aquí.Filtrant-se’m dins un per quèPesat i abassegador.Tant si miro cap endinsCom si miro cap enforahi veig la mateixa pàtinalletja, bruta, llefiscosad’un dubte universal.Ballem abans que la música─violí desafinat─no ens esgarriï la dansa.EL SOL 23
  24. 24. MARIA DOLORS MASSALa mala hora s’acosta,tot s’omple de foscor.Closa a dins de la casa,es baralla amb la por.Sap que vindrà a buscar-laPer donar-li calor;li farà una abraçada,l’omplirà de claror.PerdóMARIA CARME PÁEZ NARVÁEZPerdó. Si no t’estimoCom tu voldries.Si no faig tot allòQue a tu t’agrada.Si llibres i projectesSón diferentsDels teus. Si jo caminoA un altre ritme.Perdó. Si mai no acceptoDeixar de serJo. Si estimo moltíssimD’una altra forma.EL PÈL DEL BIGOTIANNA CLOE BRUGUERAS 24
  25. 25. Davallar en picat vol d’amagatotisRumiant un pla per entrar al meu cosI fer via al cor per l’ull de la glotisAgulla de cap rinxolada osClavat al meu crit ara escolto l’OtisI’ve been loving you entre pèls traïdorsPerò de cop s’atura espera no fotisCara de mal tràngol el molt coratjósPas amor és una ferida sagnantPres entre dos dits cap petó melósHeus ací la porta adéu navegant.DESASSOSSECJORDI BRUNET A Anna CloeEl despit ens enfarfegaI ofega la bonhomia.Voleia la voluntatFins a enfonsar-se al sot,I es caragola entre motsI es torna un mòrbid garbuixDe desassossecs antics.No som més que fullaracaQue es podreix mentre dormim.En el nostre llit de mort,Una certesa hiemal. 25
  26. 26. L’HOME DE TOTHOM BEN VISTANNA CLOE BRUGUERASTot just quan s’apagà el dia dos collverdsVolaren sobre el llac, oh lliures bestiolesT’ho puc envejar tot i què tu no voles?I tens el coll ben blanc, però milites als verdsQuin riure malaltís, m’has de deixar jutjarMe’l faig meu com el vol d’una fotuda nitLa dona amb qui folgares vaja depús-anitPuc odiar-te? Vull que em deixis abreujar!En aquest món burgès i de bonesa a dojoT’has preguntat pel meu? El ver no l’he pas vistAra que les meves nits són de repòs i esbarjo,Al cistell de roba com un gastat mitjóPenso en tu com a home que és de tothom ben vistI encara em preguntà pel menudet disforjo. 26

×