Com ens diem al Maresme?
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Com ens diem al Maresme?

on

  • 2,414 views

Guia de noms i malnoms dels maresmencs

Guia de noms i malnoms dels maresmencs

Statistics

Views

Total Views
2,414
Views on SlideShare
2,413
Embed Views
1

Actions

Likes
1
Downloads
12
Comments
0

1 Embed 1

http://bibliolamuntala.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Com ens diem al Maresme? Com ens diem al Maresme? Document Transcript

  • Alella, Arenys de Mar,Arenys de Munt,Cabrera de Mar, Cabrils,Caldes dEstrac, Calella,Canet de Mar, El Masnou,Malgrat de Mar, Mataro,Montgat, Palafolls,Pineda de Mar, Premià deDalt, Premià de Mar, SantAndreu de Llavaneres,Sant Vicenç de Montalt,Santa Susanna, Teià,Tiana, Tordera, Vilassarde Dalt, Vilassar de Marcom ens diem al Maresme? guia de recursos / biblioteques municipals del maresme
  • com ens diem al Maresme?
  • Biblioteques municipals de Maresme Les biblioteques municipals del Maresme na (repica-truges) i Sant Pol (quina hora d’altres), en la qual figuren els diferents Biblioteca cap de zona ja fa temps que trobàvem a faltar als nos- és?) i alguna població més. Això és perquè malnoms dels pobles de la costa. tres fons locals algun document que par- la guia és una iniciativa de la biblioteca lés en conjunt de l’origen dels malnoms de pública de cada població i en aquestes “...a Montgat són calciners, les poblacions de la nostra comarca, un concretament no n’hi ha. venen la calç a fornades. tema molt popular, però amb una biblio- A Alella són cargolers, grafia escassa i molt dispersa. Enguany Veureu també que la bibliografia recull els que els cargols en treuen banya; amb aquesta guia de recursos volem om- documents que parlen dels noms geogrà- al Masnou són palangrers, plir aquest buit. fics o topònims de cada població. que al ponent van a palangre. A Premià són gafarrons, La nostra intenció era recollir en un sol do- Com sempre, podreu gaudir d’aquesta do- a Vilassar pengen ases, cument l’explicació sobre l’origen del mal- cumentació a la vostra biblioteca i, a tra- i a Mataró caps de bou nom de cada una de les poblacions, però vés del servei de préstec interbibliotecari, de les senyores bissarres. un cop posada en comú la informació vam podreu arribar al fons documental de les A Caldes en són nansers, veure que algunes poblacions no tenien altres biblioteques municipals que treba- i a Arenys se’n porten la palma. malnom, o potser s’havia perdut o oblidat llen a la Xarxa de Biblioteques de la Dipu- A Canet són figueters, amb els anys. Llavors hem optat per posar tació de Barcelona. a Sant Pol són gent de manta, l’origen del nom de la població. a Calella són cadells, Finalment transcrivim aquí el fragment i a Pineda males cares. També trobareu a faltar l’explicació de d’una cançó de remar publicada en diver- A Malgrat són carboners, malnoms tan coneguts com el d’Argento- sos estudis (J. M. Pellicer i Amades, entre venen carbó a la platja.” View slide
  • Tordera PalafollsBiblioteques Municipals del MaresmeBiblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’Alella Malgrat de MarBiblioteca Pare Fidel Fita Ajuntament d’Arenys de Mar Santa SusannaBiblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de Munt Pineda de Mar Arenys de Munt CalellaBiblioteca de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de MarBiblioteca de Cabrils Ajuntament de Cabrils Canet de Mar Arenys de MarBiblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’Estrac Caldes d’EstracBiblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de Calella Sant Vicenç de MontaltBiblioteca P. Gual i Pujadas Ajuntament de Canet de Mar Vilassar de Dalt Cabrera de Mar Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca Joan Coromines Ajuntament del Masnou Cabrils Mataró Premià de DaltBiblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de MarBiblioteca Pompeu Fabra Institut Municipal d’Acció Cultural. Alella Teià Vilassar de Mar Ajuntament de Mataró Tiana Premià de MarBiblioteca Tirant lo Blanc Ajuntament de Montgat El Masnou MontgatBiblioteca Enric Miralles Ajuntament de PalafollsBiblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca del Poblenou Ajuntament de Pineda de MarBiblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de DaltBiblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Ajuntament de Premià de MarBiblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de LlavaneresBiblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de MontaltBiblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa SusannaBiblioteca de Can Llaurador Ajuntament de TeiàBiblioteca Can Baratau Ajuntament de TianaBiblioteca de Tordera Ajuntament de TorderaBiblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de DaltBiblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar View slide
  • AlellaA Alella pa amb olo i al Masnou se’lmengen soloDiu el diccionari que un malnom és un “nom que es la denominació. Pel que sembla, deien els nostresposa a algú, prenent-lo d’algun defecte, vici o qua- veïns que a Alella no sabíem parlar i, per no saber,litat”. El malnom és i ha estat, en definitiva, una no sabíem dir ni oli. Però la llengua sempre l’hemeina per promoure la comunicació entre pobles (o tinguda un bon xic llarga, i quan els masnovins ensper moure raons entre veïns, segons com es miri). burxaven amb “A Alella pa amb olo” es veu que elsEls motius que des del segle XIX han designat la etzibàvem un “I al Masnou se’l mengen solo”. I tangent d’Alella són dos, per bé que el primer no va ar- amples.ribar a popularitzar-se i cal considerar-lo més aviat“de llibre”. Es tracta de cargolers, un qualificatiu Cristina Armengol Col·lectiu Cerquem les Arrelsque apareix a la bibliografia de finals del segle XIXi que prové d’una cançó popular anomenada “Totala vora de mar fins a la ratlla de França”. SegonsJosep M. Pellicer (Estudios histórico-arqueológicos Biblioteca Ferrer i Guàrdiasobre Iluro, Mataró, 1887) hauria estat “dictada per Hort de la Rectoria, s/nun pilot de Mataró”, un home de mar que resseguí 08328 ALELLAles poblacions costaneres des de la seva barca i tel.: 935 559 055en batejà els habitants segons els costums. Alella a/e: b.alella.fg@diba.cat web: www.alella.cat/fitxa.php?id=313hi apareix en aquests termes: “A Alella són cargo-lers, / que els cargols en treuen banya.” Josep Reigi Vilardell (Monografies de Catalunya, Barcelona, horaris:1890) apunta que Cels Gomis ja recollia aquesta (hivern) (estiu)tonada l’any 1882 a l’Anuari de l’Associació d’Ex- dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 hcursions Catalana. Gomis, doncs, hauria estat el dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 hprimer, que sapiguem, a deixar-ne testimoni escrit. dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 hSegons les seves paraules els orígens de la melodia dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 hes remuntarien al segle XVIII. El cert és, però, que dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 halmenys per al cas d’Alella el motiu que la cançó ds. de 10 a 13 h ds. tancat dg. tancat dg. tancatproposava no va anar gaire més enllà del paper,i que els municipis veïns es referien als alellencsi les alellenques amb la frase: “A Alella pa ambolo” (per “pa amb oli”). Són molts els qui ho recor-den encara, però pocs els que saben el perquè de Dibuix original realitzat per l’artista local Núria Campmajó.
  • Arenys de MarTothom és igual, poc més, poc menysAvui que escric aquesta petita col·laboració és di-jous, i els dijous, a casa nostra, parlem en caste-llà. M’explicaré: pel que sembla en temps d’ahir aArenys de Mar, que som un poble de senyors i quetenim partit judicial, registre, notaria i un muntde professions liberals, tothom tenia al seu serveialguna chacha i, és clar, els dijous a la tarda lesminyones tenien festa, i quan es trobaven totesomplien els carrers del poble i parlaven en castellà.Els de fora d’Arenys no entenien el que passava iper això deien que “els d’Arenys els dijous parlenen castellà”. Una altra versió és que els dijouss’organitzava al poble el mercat del suro. Baixavenaquest material que produeixen les alzines de lesmuntanyes del Montnegre i del Montseny i el venienal mercat. Com que de compradors venien de totl’Estat, evidentment els tractes es feien en castellà.La gent d’Arenys, que som uns “sardinetes” —somveïns de la mar—, tenim una particularitat ben cu-riosa, “dormim amb les ulleres posades”. Resultaque som tan intel·lectuals, tan savis, allò que co- Biblioteca Pare Fidel Fitaneixem com uns veritables setciències, que sempre Bonaire, 2ens posem al llit amb un llibre a les mans i ens fem 08350 ARENYS DE MARun tip de llegir i, és clar, ens agafa son, ens rendim tel.: 937 923 253als llençols i ens adormim sense tenir temps ni de fax: 937 922 856treure’ns les ulleres. Vet aquí! a/e: b.arenysma.pff@diba.cat web: www.arenysdemar.cat/bibliotecaSom llaminers com cap altre, ens agraden les bloc: www.bibliotecarenysdemar.blogspot.comametlles, les d’Arenys i ben ensucrades, aquellesgrosses com ous de gallina que en el moment de horaris:menjar-nos-les ens queden les galtes inflades com (hivern) (estiu -1 juliol/15 setembre)si tinguéssim un flemó. I què me’n dieu de les co- dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 hquetes, les postres més adequades després d’un dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 hbon àpat? Les delicadeses, els petit-fours de l’hora dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 hdel cafè. dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 h ds. de 10 a 14 h ds. tancat (setembre de 10 a 14 h)És evident que “tothom és igual, poc més, poc dg. tancat dg. tancatmenys, però quina gent, la gent d’Arenys!”, quedeia el frare Venanci. Pep Quintana Il·lustració al·legòrica als malnoms d’Arenys de Mar. UllDistret
  • Arenys de MuntDe boies i patacotsEls malnoms són tan imprevisibles com fugissers.Responen més al context d’una època en què lesdiferències entre poblacions eren molt més accen-tuades que no pas actualment. La facilitat de co-municació, tant física com virtual, especialment enel món dels joves, fa que aquests “insults” localshagin anat agafant pàtina d’antiguitat, d’atuellpropi de temps reculats, que s’utilitza més per adecorar que no pas per a la finalitat per a la qual vaser fet. Almenys aquesta sembla la tònica a Arenysde Munt. En un primer treball de camp, preguntanta algú del poble de baix a mar com els deien als demunt, la resposta va ser patacots. Però jo mateixahavia sentit moltes vegades els meus avis, i d’al-tres, referir-se justament a la gent de marina ambaquest mateix qualificatiu, cosa que no ha d’estra-nyar, ja que, com que tot va riera avall, seguramentels devia atrapar la condició ancestral de patacotsdels primitius arenyencs. No és que el terme estigui Biblioteca Antònia Torrent Martorigaire viu en els escrits actuals, però al Diccionari Rial Bellsolell, 5català-valencià-balear es pot trobar que un pata- 08358 ARENYS DE MUNTcot és una “persona mal vestida, apedaçada, mal tel.: 937 938 448girbada”. Una escena escrita per Salvador Espriu, a/e: b.arenysmu.sm@diba.catl’any 1922, gairebé al començament del seu relat bloc: www.bibsantmarti.blogspot.com/Laia, quan els vailets de mar i els de munt s’en-vesteixen a cop de malnoms, diu: “‘Patacots!’”, horaris:llançaven els de mar. ‘Calderins!’, responien els de (hivern) (estiu)munt!” Però, curiosament, no he trobat ningú que dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 hrecordi a Arenys de Munt aquesta denominació i, dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 hen canvi, remenant per la memòria en treuen una dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 haltra: els boies. De nou una paraula estranya, desa- dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h dv., de 15.30 a 20.30 hpareguda ja del nostre vocabulari habitual. I és que ds. de 10 a 13 h ds. tancatuna boia era una “ovella molt vella, llanuda, amb dg. tancat dg. tancatuna carn que feia molta fortor”, i que sembla queels arenyencs de Munt solien menjar-se per SantMartí, segurament vestits de patacots! Mercè Colomer Bartrolí Arenys de Munt, febrer de 2011 Dibuix de Patrick Fodere, dibuixant de còmic francès, resident a Arenys de Munt
  • Cabrera de MarEl nom de CabreraIgnoro qui i quan van posar el nom de Cabrera a Cabrera de ralitat republicana ens va etiquetar com Cabrera de Mataró.Mar. D’on li ve, qui l’hi va posar, qui se’l va inventar, no ho De la mateixa manera, els de Sant Andreu de Palomar i Santsé. Grecs, romans, Polibi, Estrabó, algun senyor feudal o un Vicenç de Sarrià actualment són Barcelona, i els de Chamar-propietari que hi tingués un corral de cabres? No ho puc dir. tín són Madrid.Veig, això sí, que el nom de Cabrils, Cabrera, Mont Cabrer és Va ésser Mn. Pau Pou que pel 1925 va començar a parlar deun nom molt comú en aquests indrets: uns topònims on hi la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar i va desterrarha i hi creixen les plantes que alimenten aquests ruminants el nom de Mataró, una idea a la qual es van afegir els seusque anomenem cabres, d’una naturalesa semimuntanyosa successors Mn. Moisès Geli i Mn. Josep Arenas d’una maneramolt adequada perquè hi puguin viure i alimentar-se; roques, tranquil·la i pacífica. Fortiter in re et maviter in modo, vanpedres i petits cingles, una vegetació de planta mitjana d’al- anar infiltrant aquesta nova nomenclatura, fins que el Bisbatzines, garrins, ginebres i herbes comestibles. Tot plegat fa un de Barcelona va batejar la parròquia amb el nom de Cabreraconjunt de circumstàncies que unides a un clima suau facili- de Mar. Però aquest fet va crear certa confusió, de maneraten la vida d’aquesta classe de mamífers poc exigents i amb que a partir de 1940 diferents segells d’entitats dependentsuna alimentació curosa. de l’Ajuntament del poble empraven els dos noms, de MataróEl nom de Cabrera, “lloc de cabres”, s’adapta molt bé a i de Mar.aquests llocs del nostre terme municipal. Totes aquestes Finalment, com que hi havia ganes d’aclarir-ho d’una vegada,circumstàncies poden ésser el motiu del nom de Cabrera, o el secretari Artur Cambó, en l’època en què Josep RocabertCapraria en llatí. Però per anomenar Cabrera a aquest terme era l’alcalde de la vila, va fer una petició on constava que, deens caldria saber altres coses que també són interessants. Fa temps immemorial, segons el dret, el poble ja era anomenattemps el nostre poble es va dir Sant Feliu de Cabrera, que és per l’Església Cabrera de Mar, i així va quedar definitivamentel nom que encara conserva la parròquia i que de tan vell que establert el nom del nostre poble. D’aquesta manera, no hiés tampoc no en sabem 1’origen. havia lloc per una Cabrera de Dalt i una Cabrera de Baix, iSabem que se’n deia Sant Feliu perquè apareix en un docu- quedava definitivament separada de Mataró.ment d’una visita pastoral un xic tempestuosa que tingué el Sabem de sobra que el peix gros es menja el petit, sobretot sibisbe de Barcelona Pons de Gualba el 13 de gener de 1305, el petit no s’espavila!que el cita textualment en un llatí molt pobret; aquest docu- Mn. Rainón Canaliasment està al Bisbat de Barcelona.Això no obstant, el document d’erecció de l’Ajuntament de Ca- Biblioteca Ilturobrera fet a Toledo per Ferran II d’Aragó el 31 de juliol de 1480 Sant Joan, 8no parla de Sant Feliu, sinó de Cabrera solament. 08349 CABRERA DE MARDe fet, el nom de Sant Feliu de Cabrera consta ja al segle XVI tel.: 937 542 949en un mapa francès editat aquest segle, del qual jo he vist fax: 937 542 950una reproducció, i pel que es veu el nom del poble Sant Feliu a/e: b.cabreram.i@diba.catde Cabrera va persistir fins a la meitat o finals del segle XIX.El nom de Sant Feliu és important per a nosaltres perquè al-guns personatges com sant Medi, sant Iscle, sant Cebrià i horaris:sant Feliu són cristians vinguts d’Àfrica, i podem deduir que (hivern) (estiu)van iniciar en la fe els habitants d’aquestes terres pels vol- dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 htants del segle IV. dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 hPodem dir que al segle XVII, i segurament molt abans, el nom dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 hde Sant Feliu precedia el nom de Cabrera, com tants pobles de dj. de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 hCatalunya, que ostenten i ostentaven el nom d’aquest màrtir dv. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hsacrificat a Girona. Per tant, podríem parlar de Sant Feliu de ds. de 10 a 13 h ds. tancatCabrera, Sant Feliu de Codines o del Llobregat o de molts al- dg. tancat dg. tancattres pobles petits i grans.Després d’haver perdut aquest nom al davant i haver-se que-dat només com Cabrera, de seguida ens preguntem quina Ca-brera és, perquè a la província de Barcelona n’hi ha almenystres. Com distingir-ho? La Cabrera que és a prop d’Igualada, Ajuntament deCabrera d’Igualada; la que és a prop de Mataró, Cabrera de Cabrera de MarMataró, i a nosaltres a partir de 1937 un decret de la Gene- Fotografia: López Teixidó
  • CabrilsEls pelutsL’origen del motiu peluts, aplicat a la gent de Ca- en calien perquè l’edifici estava assentat sobre unabrils, l’hem de cercar cap a l’any 1700, quan els roca. En no poder treure res en clar les autoritats deestira-i-arronsa dels habitants del barri de la San- Vilassar acceptaren la realitat dels fets, però d’en-ta Creu, que es volien separar del terme i de la par- çà d’aleshores motejaren els seus conciutadans,ròquia de Vilassar, estaven a flor de pell. que després serien els ciutadans de Cabrils, amb el malnom de peluts, fent referència al fet que sónLa gent de Vilassar que no era partidària de perdre difícils de dominar. I així és com ens coneixen.terreny i que estava cansada de les provocacionsdels seus convilatans per separar-se’n els incita- Jaume Tolràven amb el crit de: “Guerra als de Cabrils!”. Els quevivien al barri de Cabrils s’ho varen agafar a la va-lenta. Un dia de batalla amb rocs i pedres, aquests,des de la casa que anomenaven Can Francesc Fèlix,dispararen una trabucada que ferí de mort un delsatacants. Biblioteca de Cabrils Domènec Carles, 21Amb aquesta excusa les autoritats del municipi 08348 CABRILSredactaren un comunicat notificant al governador tel.: 937 531 186el lamentable fet. L’enviaren a través d’un missat- fax: 937 531 653 a/e: b.cabrils@diba.catger a cavall. Però resulta que els cabrilencs tenienun cavall que corria més i quan els unionistes deVilassar arribaren el governador ja n’estava assa- horaris:bentat. (hivern) (estiu) dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 hEl governador volgué acabar amb tantes lluites i dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 hprovocacions i els féu avinent que tan bon punt els dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 hdel veïnat de Cabrils tinguessin acabada l’església dv. de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 hque estaven construint els concediria la indepen- ds. tancat ds. de 10 a 14 hdència. Aleshores els vilassarencs, que no volien dg tancat dg. tancataquesta independència, feren mans i mànigues perfer creure al bisbe que al barri de Cabrils constru-ïen una església sense fonaments. El bisbe enviàun delegat per esbrinar la veritat. Els cabrilencsrespongueren afirmativament, adduint que no els Església Parroquial Santa Creu finals del S. XIX. Fotografia de Jaume Tolrà
  • Caldes dEstracMalnoms i dites populars de Caldesd’EstracLa memòria col·lectiva del poble de Caldes no ha El diminutiu Caldetes: naixement del barri pes-restituït cap denominació negativa, cap malnom cadorpròpiament dit. Les dites recollides són quatre, de A mitjan segle XVIII, al peu del turó dels Encantatsles quals dues són elogioses i dues més aviat al es varen construir cases de pescadors; el nucli escontrari. denominà Caldes de Baix o Caldetes. Un document de 1726 demostra que els propietarisCaldetes, perletes. Les noies de Caldes volien ser “del lugar de Caldetas” pagaven l’impost cadas-tan fines com les estiuejants. tral al municipi d’Arenys. A començaments del XX, amb la moda de “prendreCaldetes s’emporta la palma. Cal recordar que el les aigües” i amb l’esclat de l’estiueig, Caldetes1900 era el poblet més bonic del Maresme. va ser la denominació preferida de la burgesia es- tiuejant.Si vas a Caldes d’Estrac, tornaràs calçant parrac. Arrels CulturaAl·lusió al joc i al Casino Colon.Això sona com l’orgue de Caldes. Apareix al Costu-mari català d’Amades. Es diu que l’orgue tenia tubsde canya i que produïa música dissonant, i semblaque va desaparèixer acabada la Guerra del Francès.Caldes d’Estrac és l’únic poble de Catalunya cone- Biblioteca Can Milansgut sobretot pel seu diminutiu, Caldetes. Carrer de l’Esglèsia, 6 08393 CALDES D’ESTRACOrigen del topònim tel.: 937 913 025La presència romana a la comarca ha estat molt a/e: b.caldese.cm@diba.catestudiada i s’ha pogut identificar l’origen de nom- bloc: www.bibliotecacanmilans.blogspot.combrosos topònims locals. Caldes, no hi ha cap dubte, horaris:prové de la paraula llatina calida (“calenta”), que (hivern) (estiu)fa referència a les aigües termals. dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 hEstrac, en canvi, segueix sense aclarir-se. Alguns dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 hfilòlegs i historiadors del XIX (Balaguer, Salarich) dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 hafirmen que procedeix de l’iber, però no es pot dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 hdemostrar. Una altra hipòtesi és la del francès Le dv. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 hFlamanc, que creu que procedeix del cèltic estrac, ds. de 10 a 13 h ds. tancat dg. tancat dg. tancato sigui, “camí prop de l’aigua”. Una interpretaciómés recent (Balari, Moll, Coromines) estableix queve d’asterius, combinat amb el sufix iber -acus (as-taracus, estaracus), que significaria “feu o propie-tat de”, i encara una altra tradueix l’arrel -est per Font d’aigua calenta de les termes de Caldes d’Estrac. Banys municipals. 1818.“turó”. Font: Vila, Francesc. Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Barcelona: Arrels Cultura, 1995
  • CalellaLa llegenda de la “llopa”Un dia en Quico entrà a la taverna de Can Banús i Aquella bona senyora féu aparellar la tartana i esdigué: “Avui, en baixar pel torrent d’en Comes, he dirigí a Calella. No hi havia manera de consolar-la itingut un fort ensurt. De cop i volta m’ha eixit una no parava de tractar-los d’ignorants i d’analfabets.bestiassa que hagués dit que era un llop.” Entre els D’aquest fet ve el moteig de “Calella, la lloba!”qui el rodejaven es féu el comentari sense donar-hi Resum de l’article narrat per Josep Andreu i Gay, extret delmés importància. llibre Calella típica. Anècdotes, fets i personatgesNo havien passat gaires dies que el fet es repetí, de la Calella antiga.però en lloc d’una bestiola en foren dues. Llavors en Ajuntament de Calella, 1978Quico ja s’ho prengué més seriosament i ho comu-nicà a l’alcalde de la vila, que convocà una reunió Un altre malnom dedicat a la gent de Calella delde pagesos. Acte seguit, uns quants que s’hi oferi- qual no hem trobat l’origen és calelluts.ren i uns quants sometents distribuïren les forcescapitanejades per en Marquès.Enfilaren riera amunt i, en arribar al lloc on s’ha-vien produït les aparicions, es muntà la guàrdia.No tardaren gaire a adonar-se que, a pocs metresi enmig d’un camp de patates, allà ajagudes, lesdues bestioles prenien el sol. Biblioteca Can Salvador de la PlaçaQuan en Marquès donà el crit de foc, van ressonar Pl. de la Constitució, 31els trets d’unes quantes descàrregues. La punteria 08370 CALELLAfou bona i un dels dos animals morí allà mateix. tel.: 937 690 386L’altre pogué escapolir-se, i fugí com un llamp cap a/e: b.calella.csp@diba.cata la muntanya. bloc: www.bibliocalella.blogspot.comLa notícia s’estengué per tot el poble i també pelspobles veïns; no es parlava de res més. En sortir elstreballadors de les fàbriques, tots anaven a veure horari:el llop. dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 hMentrestant, a la finca d’en Moré, on vivia la pro- dm. de 16 a 20.30 hpietària de dos gossos llop, només hi va tornar el dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hgos sense la parella, mostrant una intranquil·litat dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hdesacostumada i donant voltes contínuament a ds. de 10 a 13.30 hl’entorn de la seva mestressa. dg. tancatAquests gossos anaven a atipar-se de les deixallesque llençaven els carnissers a la vora de l’escorxa-dor de Calella. Al cap d’una estona, comparegué el “La Llopa” de la colla de geganters/es i grallers/es de Calella. Fotografia: Àngel Badallómasover de la finca, que portava la notícia que a Escorxador de Calella, 1929. Edifici noucentista de Jeroni Martorell on anava a menjar “la Llopa”.Calella havien mort un llop. Font: Calella. Ajuntament. Memòria de gestió municipal, 1925-1929.
  • Canet de MarA Canet… gitanos!A mitjan segle XV els gitanos van assentar-se en ta i cinquanta del segle XX, i també sobreviuen,els principals territoris comercials i marítims de inconscientment, en el nostre vocabulari algunesCatalunya. A Canet, concretament, el poble caló va paraules directes del caló, com ara canguelo, en-arribar durant el darrer terç del segle XVI i ben aviat dinyar, pispar, jalar o calés, entre d’altres, que ensva trobar feina en la incipient activitat marinera. ajuden a perpetuar l’empremta d’aquells primersCom a bons artesans del metall, els gitanos van gitanos a la història de Canet de Mar.aprofitar els seus coneixements per revestir ambcoure batut la base de les barques dels pescadors Carles Sàiz i Xiquésde la població, una solució eficient per combatre Historiadorel problema del corcó mariner. I així, aquest ingent Centre d’Estudis Canetencscol·lectiu va poder assentar-se al sud-oest del po-ble, prop del mar. Durant segles, quan s’entrava aCanet per la banda d’Arenys, el primer que es veiaera el poblat caló, que, amb els anys, motivà la dita“A Canet... gitanos”. I, certament, aquesta zona vatenir ja al segle XVI un fort pes demogràfic. Durantla visita pastoral del bisbe de Girona, l’any 1619,aquest ja va considerar el barri dels gitanos com Biblioteca Pere Gual i Pujadasuna zona més de la nova estructuració socioreligi- Riera de Sant Domènec, 1osa del poble, al costat dels abells, budellers, mer- 08360 CANET DE MARcats i socarrats que envoltaven el turó fortificat de tel.: 937 956 037la zona del Castellet. fax: 937 943 154Aquell col·lectiu de gitanos va ser clau per consoli- a/e: b.canet.pgp@diba.catdar, juntament amb els mestres d’aixa i navegants web: www.canetdemar.cat/bibliotecadel poble, les drassanes de Canet, que van conver- horaris:tir-se en una de les millors que hi havia a Catalunya (hivern) (estiu)al segle XVIII. Però a mitjan segle XIX la força del dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 hvapor va anar paralitzant l’activitat de la marina dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 hde vela a Canet i molts descendents d’aquells pri- dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 hmers gitanos es van desplaçar a Mataró, on molts dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 hfundaren el barri de l’Havana. D’altres, però, van ds. de 10 a 13.30 h ds. tancatseguir arrelats a Canet i avui encara podem tro- dg. tancat dg. tancatbar canetencs amb cognoms de pura arrel gitana,com Ferrer, Pubill, Carbonell i Martí, entre d’altres.També ens queda encara l’essència del primitiubarri dels Gitanos, que en part fou recuperada ambles famoses festes dels barris dels anys quaran- Barri de Sant Roc. Fotografia cedida per: CEC (Centre d’Estudis Canetencs)
  • El MasnouEls geperuts del MasnouTots els motius dels pobles tenen el seu origen, sens que es deformessin i els quedés a l’esquena undubte, en algun fet que quotidianament transcorre gran bony que feia la sensació d’un gep, quan enamb total normalitat. realitat era la forma de la bola del pom.Una gepa és una prominència òssia anormal de la Ja veieu de quina manera tan ocurrent ens vancolumna vertebral. La dita popular diu que “cap ge- penjar el mot geperuts, segons m’explicaven elsperut es veu el propi gep”. És el que deuria passar meus avis.als nostres avantpassats. Carme Giralt i RosésSegons ens contaven els nostres avis, principal-ment els que eren mariners de tradició familiar,ells sabien molt bé per què se’ls havia atribuït elsobrenom de geperuts.A la majoria de cases de la nostra vila construï-des al segle XIX hi havia una escala interior o, end’altres, una escalinata, per accedir des de la plan- Biblioteca Joan Corominesta baixa a les dependències de les plantes supe- Pujadas Truch, 1 Ariors. A l’inici de la barana que acompanya l’escala 08320 EL MASNOUcom a passamà hi lluïen uns grans poms en forma tel.: 935 409 056de bola com a ornament vertical, que, segons cada fax: 935 409 175casa, eren més o menys sumptuosos, ja fossin de a/e: b.masnou.jc@diba.catvidre de color o transparents. També hi havia poms bloc: www.bibliotecajoancoromines.blogspot.comde porcellana ornamentada amb diferents motius horaris:florals, d’altres estaven tallats en fustes nobles (hivern) (estiu -juliol i agost-)seguint un estil derivat bàsicament del prerafae- dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 hlisme i el simbolisme, caracteritzats pel predomini dt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 hde la corba sobre la recta i l’ús freqüent de motius dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 hvegetals. dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 h ds. de 10 a 13 h i de 15.30 a 20.30 hEn aquests poms de les escales interiors, els ho- dg. tancat ds. tancatmes, navegants la majoria, pescadors o treballa- dg. tancatdors de les drassanes d’altres, en arribar a la sevallar penjaven les jaquetes o els tabards. Com aconseqüència del seu treball a la mar, normalmentaquestes jaquetes estaven humides, cosa que feia Dibuix original realitzat per Núria Fusellas Gaspà. Gener 2011
  • Malgrat de MarA Malgrat són carbonersSempre hi ha hagut una gran afició a posar noms, “A Canet són figueters,no solament a les persones, sinó també als pobles. a Sant Pol són gent de manta,Cada poble té el seu gentilici corresponent, però, a Calella, serafins,a més, en sol tenir un altre de pejoratiu, posat per a Pineda, bones (sic) cares,algun poble veí. a Malgrat són carboners,Malgrat no n’està pas faltat. Ni els catalans, tam- que porten (sic) carbó a la platja.”poc. Recordeu que per a alguns som polacos. Noobstant això, els interessats, a vegades, no conei- El paragentilici carboners també es troba citat axem aquests noms, perquè als afectats no ens ho Gentilicis dels Països Catalans, de Josep M. Solerdiuen a la cara. I potser molts malgratencs i mal- i Janer.gratenques no sabem que a Malgrat no sempre ensdiuen malgratencs, que és el gentilici correcte, sinó Joaquim Colomé i Alsinacarboners.D’on surt aquest nom? Doncs sembla que l’origenés una cançó marinera popular, creada per un pilot,patró d’una nau de cabotatge, que feia el trajectedes de Vilanova fins a la frontera de França. A laquarteta on cita Malgrat, diu així: Biblioteca La Cooperativa“a Calella, són cadells;a Pineda, males cares; Desclapers, 14-18a Malgrat, són carboners, 08380 MALGRAT DE MARvenen el carbó a la platja.” tel.: 937 619 032 · fax: 937 613 054 a/e: b.malgrat.lc@diba.cat web: www.ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/Biblioteca%20La%20I per què som carboners si a Malgrat quasi no te- Cooperativanim boscos ni carboners? Doncs perquè a la nostraplatja abans dels sistemes de transport moderns horaris:—ferrocarril o camió— s’hi carregava molt de (hivern) (estiu)carbó en vaixells, a més de molts altres productes, dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 hprocedents dels boscos de Sant Genís de Palafolls, dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 hTordera, Montnegre i, fins i tot, d’Arbúcies i del dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 hMontseny. dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 hA més de la cançó del pilot, també la Sara Llorens ds. de 10 a 13 h ds. 10 a 13 (tancat juliol i agost)de Serra, de Pineda, compiladora del “Cançoner dg tancat dg. tancatde Pineda”, editat l’any 1931, recull una versiód’aquesta mateixa cançó, però d’un recorregut méslimitat, de Canet a l’Estartit, amb algunes variants,però de Malgrat repeteix el motiu de carboners, així: Fotografia: Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Fons de Juli Cardona Girons
  • MataroMataró, capgrossosÉs prou coneguda la relació entre la ciutat de ment, van fer-la desaparèixer per evitar prolongarMataró i el malnom capgrossos, atribuït als seus les burles i els acudits dels forans. Amb el pas delshabitants. L’origen del motiu està en un element anys el renom cap de bou, de fortes connotacionsornamental que hi havia en un portal de l’antiga vexatòries per la insinuació de les banyes, seriamuralla, construïda al segle XVI i enderrocada al substituït pel de capgròs, prou irònic però méssegle XIX. suau, que al·ludeix a fets extravagants de regust jocosament divertits. De fet, no se sap ni el quan,A mitjan segle XIX els habitants de Mataró eren ni el com, ni el perquè d’aquest reemplaçament.coneguts com caps de bou. Posem un exemple.L’any 1851, una jove mataronina que s’estava a Vés a saber si a tot això no hi va contribuir el fetMadrid durant uns mesos expressava per carta el que justament a la dècada de 1860 van aparèixer,seu enyorament: “No crea usted que todas estas per amenitzar les festes, el primers sis nans ma-cosas, ni nada de la Corte, me haga olvidar Mataró, taronins, uns capgrossos més que centenaris queni a todos los caps de bou, incluso el mío, pues me van ser durant molt temps els únics de la comarca.acuerdo mucho de mi patria.” Avui, aquest malnom ha perdut qualsevol regust despectiu i s’ha convertit fins i tot en signe d’iden-Sabem que el famós “caps de bou” sorgia inqüesti- titat de la ciutat.onablement per alguna cosa que hi havia al portalde Barcelona, una de les principals entrades a la Nicolau Guanyabensvila emmurallada. Aquest portal de pedra, que es- Historiadortaria avui situat allà on es troben la Riera i la plaçade Santa Anna, va ser enderrocat l’any 1857. Uncontemporani, Josep Gualba, advocat de professió, Biblioteca Pompeu Fabraes lamentava d’aquesta pèrdua patrimonial amb Plaça d’Occitània, s/nun poema satíric que deixa ben clara la connexió 08302 MATARÓentre el renom i el portal: tel.: 937 412 920 fax: 937 412 922...destruït lo portal fou a/e: b.mataro.pf@diba.catque tingué Mataró antigua web: www.mataro.cat/portal/ca/Cultura/lectura/index.htmlnomenat de Barcelona, www.facebook.com/lapompeuque lo nom ha donat i dóna bloc: http://lapompeufabra.blogspot.coma sos vehins de caps de bou... horaris: (hivern) (estiu)Què és el que figurava al damunt d’aquesta por- dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 hta, que donà peu a la broma del malnom? Doncs, dt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 hmolt senzill: la façana del portal estava adornada dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 hamb un fris en el qual, entre sanefa i sanefa, hi dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 hfiguraven bucranis o, el que és el mateix, caps de dv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 hbou, icones pròpies dels relleus d’estil dòric clàssic ds. de 10 a 14 i de 16 a 19 h ds. tancatromà i del Renaixement. dg. tancat dg. tancatLa tirallonga amb caps de bou es va esfumar per Dibuix de com podia haver estat el portal de Barcelona amb el fris de caps de bou. Manel Salicrú i Puig (2003).sempre amb l’enderroc de les muralles i, probable- Dibuix de la colla de capgrossos de Mataró (1951).
  • Montgat“A Montgat són calciners, venen la calç a forna- Què som, doncs, la gent de Montgat: calciners odes. A Tiana, saltamarges.” Malgrat aquests antics saltamarges, com els de Tiana? Doncs això, mont-versets populars, calciner no ha estat mai emprat gatins i montgatines.com un malnom per a designar els montgatins iles montgatines, sinó la definició d’una activitat Abelard Chimisanas i Juliàtradicional al nostre poble, molt abans del boomindustrial de finals del segle XIX. D’altra banda, sitenim en compte que fins l’any 1933 Montgat i Tia-na van compartir la mateixa història, podem pen-sar que també compartíem el saltamarges, potseraplicat als saltejadors de camins que actuavensovint, aprofitant les dificultats de les cavalleriesper creuar el coll de Montgat.També l’origen toponímic del nostre poble ens ésdesconegut, perquè els historiadors i els lingüistes Biblioteca Tirant lo Blancno es posen d’acord en aquest punt. Uns diuen que Rda. Països Catalans, s/nve de l’antic Mons Hécate, i d’un temple dedicat 08390 MONTGATa aquesta deessa que hi havia al cim del turó de tel.: 934 690 098Montgat; d’altres fan referència al color rogenc de fax: 934 691 674la roca, o l’assimilen etimològicament a l’origen del a/e: b.montgat.tb@diba.cattopònim Llobregat. D’altra banda, també hi ha qui http://www.facebook.com/pages/Biblioteca-Tirant-lo-Blanc-de-el vincula amb un patrici romà de la veïna Baetulo, Montgat/34544494826de nom Cató, o a la llegenda popular que diu que el horaris:Turó, abans d’ésser mutilat, oferia als navegants la (hivern) (estiu)figura d’un gat. dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 hPerò tot això són elucubracions. La realitat és que dm. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 hla inscripció més antiga del nostre poble és la que dj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 hfigura en un pergamí datat de l’any 991 del Mo- ds. de 10 a 14 h ds. tancatnestir de Sant Pere de les Puelles:“Item uidimus dg. tancat dg. tancatet audïuimus diuersa munificentia domui sape satpertinentia de monte Chato usque in cenobio Sanc-ti Pauli de Mare usque in ipso montium cacumineper...” El turonet de Montgat. Fotografia de Lorenzo Duaso Polo
  • PalafollsOrigen i situació geogràfica de Palafolls“L’origen del poble és ja romà. Aquests romans, enocupar el nostre país i colonitzar-lo d’una maneraracional, van topar-se amb una zona natural: elriu Tordera, camí d’entrada per penetrar fàcilmenta l’interior. A la desembocadura, a les terres de lariba dreta, hi ha una plana plena d’estanys (gorgs,com dèiem la gent del país) que es comunicavenamb escorrancs fins arribar al mar; tot això produïtper les intermitents avingudes que trencaven peri-òdicament la riba i inundaven les terres d’al·luvióarrossegades pel mateix riu. Talment veieren unparatge ‘d’estanys bufadors’ (Pallus-Follis), i aixíquedà batejat per sempre l’emplaçament del Pala-Folls actual.“Si mirem avui la configuració del terme, veuremque a més del Palafolls fet pel treball del riu hi hadues parts ben definides: d’una banda, la de po-nent, fent de mur a les valls de Sant Genís i Va- Biblioteca Enric Mirallesllplana, muntanyes on acaba la serralada del Mont-negre, paral·lela a la costa i al turó més alt de la Parc de les Esplanes, s/ncontrada, el Miralles. De l’altra, com a complement 08389 PALAFOLLSi en angle recte, l’apèndix que dóna la perspecti- tel.: 937 657 908 a/e: b.palafolls.em@diba.catva al terme de Palafolls, els turons del castell, queacaben als peus mateixos de la plana del riu. La si-tuació especial d’aquestes altituds, lliures comple- horaris:tament de tot obstacle i, per tant, d’una visibilitat (hivern) (estiu)il·limitada en tots els sentits, va fer sens dubte que dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 21 hels feudals de la reconquesta construïssin la for- dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 21 htalesa-castell residencial més gran de la comarca, dm. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 21 hunes restes que avui encara veiem majestuoses i dj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 h ide 16 a 21 h dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 21 hque afortunadament són respectades, conservades ds. de 10 a 14 h ds. tancati amb ànim de donar-los utilitat cultural.” dg. tancat dg. tancat Text extret del llibre d’en Josep Turón i PuigTURÓN i PUIG, Josep. L’Estany bufador: història de Palafolls des de la memòria familiar d’en Pepet Florit. Barcelona: Edicions del Roig: Edicions de l’Eixample, DL 1989. 108 p. ISBN 84-86279-13-5 (p.11) Carrer Major l’any 1950. Col·lecció particular d’Antonio Selvaggi
  • Pineda de MarMalnoms de Pineda de MarEn relació amb Pineda de Mar tenim constància dediversos malnoms. Dos parteixen d’una mateixafont, una vella cançó. “La cançó de remar” repas-sa els diferents malnoms dels pobles de la costa is’endinsa en un viatge imaginari que fa una parellade pesca al bou fins a la ratlla de França.Una primera versió de la cançó, recollida d’un pi-lot de Mataró per l’historiador mataroní Josep M.Pellicer i Pagès al llibre Estudios Histórico-Arque- Imatge extreta de la revista Costa de Llevant, núm. 35, 27 d’agost de 1899.ológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la EspañaTarraconense, región Layetana (1887), que imagina Biblioteca M. Serra i Moretel trajecte de Vilanova a Blanes, ens diu: “A Pineda,males cares.” Carrer del Progrés, 22 08397 PINEDA DE MAR tel.: 93 762 37 96Una segona versió, recollida per Joan Amades, a/e: b.pinedamsm@diba.cattambé a Mataró, l’any 1922, en la qual s’amplia el horaris:recorregut geogràfic des d’Altafulla fins a la ratlla (hivern) (estiu -juliol i agost-)de França, tenim: ”A Pineda tots són nyerros.” Els dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dt. de 10 a 13nyerros eren els “membres d’un dels dos bàndols dm. de 15.30 a 20.30 h i de 15.30 a 20.30 hen què estava dividida la noblesa catalana al final dj. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 hdel s. XVI i començament del XVII”. L’altra bàndol dv. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dv. de 15.30 a 20.30 hoposat eren els cadells. La cançó, quan es refereix dg. tancat ds. tancata la ciutat veïna de Calella, diu que “a Calella són dg. tancatcadells”, una mostra de la rivalitat que sempre es Biblioteca del Poblenoudóna entre municipis veïns. Passeig d’Europa, 23-25 08397 PINEDA DE MARLa folklorista Sara Llorens de Serra (1901-1954), al tel.: 937 662 016llibre El cançoner de Pineda (1931), a la secció IV, a/e: b.pineda.p@diba.catCançons de mar, la número 21, De Canet a l’Estar- horaris:tit, recull una altra variant o versió més dolça del (hivern) (estiu) dl. 15.30 a 20.30 h dl. 15.30 a 20.30 hmalnom: “A Pineda, bones cares.” dt. 15.30 a 20.30 h dt. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 hEl topònim Pineda, com a “bosc de pins”, dóna peu dj. 15.30 a 20.30 h dj. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 ha un mot un pèl irònic i amb to de menyspreu, pine- ds. 10 a 13 h ds. tancattell, referit als veïns de Pineda; però s’oblida que dg. tancat dg. tancatel pinetell és un “bolet que es fa a les pinedes i ésmolt apreciat pel seu gust”. Francesc Fars PINETELL Lactarius deliciosus, 2008. 28/02/2011 Font: Pascual, Ramon. El Mapa dels bons bolets a Catalunya: on trobar-los? Com cuinar-los? Barcelona: Pòrtic, 2008, p. 146.
  • Premià de DaltD’on ve el malnom de La Pinassa?Tots hem sentit dir que els habitants de Premià de És arran d’aquest fet que se’ns coneix com el pobleMar són gafarrons; els de Premià de Dalt, pinassa; de la pinassa.que a Vilassar de Dalt pengen ases; a Teià, el sac iel ganxo; al Masnou són geperuts... Es tracta de so- Quina d’aquestes històries s’acosta més a la re-brenoms que responen a fets molt antics, que s’han alitat?anat transmetent de pares a fills. Quan es parladels de la pinassa, tothom sap que es fa referència Mariona Borràs i Padró Agraïments especials a:a la gent o al poble de Premià de Dalt. Eulàlia Ribera i Llonc i Valerià Pujol i VillàParlem ara de l’origen d’aquest nom. El cert és queno hi ha una història documentada i datada, ni unasola versió. N’hem recollides dues.Sembla que els habitants dels pobles veïns, quanparlaven amb algú de Premià de Dalt, li deien queera un poble que no tenia res de res.- Si només teniu pinassa...! Biblioteca Jaume Perich i Escala Riera de Sant Pere, 88Una altra versió, una mica més elaborada, expli- 08338 PREMIÀ DE DALTca que cap als anys 1860-1870 a Premià de Mar tel.: 937 514 771no tenien cementiri i havien d’enterrar els morts a fax: 937 517 684Premià de Dalt. La gent del nostre poble se’n va a/e: b.premiad@diba.catcansar i els va dir que busquessin una altra solu- web: www.premiadedalt.cat/ambit.php?id=7ció, però ells no en feien cas. Veient que continua- horaris:ven “enviant-los els morts”, els de Premià de Dalt (hivern) (estiu)els van amenaçar que cremarien el primer cadàver dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15 a 21 hque els arribés. Els de Mar no s’ho van creure i van dt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dt. de 15 a 21 hcontinuar enterrant la seva gent a Premià de Dalt... dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15 a 21 hfins que els nostres antecessors es van decidir a dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15 a 21 h dv. de 16 a 20.30 h dv. de 15 a 21 hcomplir l’amenaça: van cremar un cadàver amb ds. de 9.30 a 13.30 h ds. tancatpinassa dels voltants del cementiri. Imagineu-vos dg. tancat dg. tancatl’enrenou! Hi van haver d’intervenir les autoritats:hi ha cartes dels dos alcaldes, adreçades al gover-nador, que manifesten que es “tractava de l’acciód’un grup vandàlic, però reduït” i que treuen impor-tància a l’afer. Cementiri de Premià de Dalt. Fotografia de Josep Cases i Mas
  • Premià de MarPer què als premianencs ipremianenques se’ls anomenagafarrons?Sobre el perquè als habitants de Premià de Mar venien a caçar al poble. Els venedors i venedoresse’ls anomena gafarrons hi ha almenys quatre ver- cercaven compradors per als ocells tot cridant:sions: —Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de•Després que el pescador Cristòfol fundés el barri Premià!de Mar de Premià de Dalt, la gent que s’establí ales platges cantava joiosa tot el sant dia, seguintel vaivé de la mar, una sola cançó. Com que no en Tot plegat ens porta a la conclusió que es tractasabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com de motius producte de les picabaralles tan típiquesfan els gafarrons amb el seu cant. L’altra gent del entre pobles veïns, que ja apareixen en documentspoble, és a dir, “els de dalt”, en sentir-los cantar tan antics com la “Cançó del pilot”, que va anome-així exclamaven: nant molts dels motius dels pobles de la costa, com—Semblen gafarrons, semblen gafarrons! en una mena de periple de sud a nord.•La segona versió té a veure amb les conegudes Ramon Coll Monteagudo Regidoria de Culturapicabaralles amb Premià de Dalt. Una vegada as-solida la categoria de municipi, sembla que algúde Premià de Dalt, al·ludint a un terme municipaltan petit com el de Premià de Mar (1,92 quilòmetresquadrats), va dir una frase que es va popularitzar: Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras—És un poble petit, és una mena de gafarró. Carretera de Vilassar de Dalt, 100•Una altra contalla pertany a l’època en què es 08330 PREMIÀ DE MARbastia el campanar de la parròquia de Sant Cristò- tel.: 937 510 145fol, a mitjan segle XIX. Com a mostra d’una d’aque- fax: 937 510 145lles coses tan típiques de poble, els premianencs a/e: b.premiam@diba.catde mar volgueren tenir el campanar més alt del Ma- http://twitter.com/bibliotecabmrresme. I una vegada construït, algú va anar a dir horaris:al rector que dalt del cim del nou cloquer acabava (hivern) (estiu)de posar-s’hi l’Esperit Sant: el pobre home havia dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 21 hconfós un gafarró amb un colom, i com en el cas dt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 21 hdels repica-truges d’Argentona, gafarrons els va dm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 21 hquedar. dj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 21 h dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 21 h•La darrera de les versions és potser la més popu- ds. de 10 a 13.30 h ds. tancat dg. tancat dg. tancatlaritzada. Segons sembla, el gafarró es va fer molta la zona de Premià a partir dels anys 1830-1840,tant que els ocellaires que subministraven merca-deries als venedors de la Rambla barcelonina els “El Gafarró”. Fotografia: Regidoria de Cultura
  • Sant Andreu deLlavaneresSobre el nom del poble de Sant Andreu de Llava-neres circulen tres versions. La primera vindria deles eres de batre que hi havia al poble quan erauna població eminentment agrícola, unes eres que,prenent com a eix la ciutat de Barcelona, estariena llevant: “les eres de llevant”. D’aquí Llevaneres,que més tard seria substituït per Llavaneres. La se-gona versió es refereix als salts d’aigua i derivariadel llatí Labandarias, transformat en el mot catalàLlavaneres. I, la tercera, diuen els estudiosos que lamés probable, faria derivar el nom actual del pobledel llatí labinaria (“ensulsiada o allau de terres”).A Llavaneres, com a tants altres pobles, tambéhan proliferat els renoms de famílies de llarga tra-dició al poble. N’hi ha de ben curiosos, com Cantres pams, que ve d’un noi que era baixet i se liva quedar popularment el nom de Can tres pamso de Can Molleric, perquè sembla que l’avi que vadonar origen al renom, quan sortia a buscar bolets,només trobava mollerics. Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Closens, 65També hi ha renoms que coincideixen amb antics 08392 SANT ANDREU DE LLAVANEREScognoms del poble, com Can Cot, que sembla que tel.: 937 926 872ve d’una pubilla del segle XVIII que es va casar a/e: b.st.andreulla@diba.cat bloc: www.bibliotecallavaneres.blogspot.comamb un Graupera. Aquest cognom, transformat enrenom, s’ha conservat fins ara i sembla que és el horaris:més antic del poble. (hivern) (estiu) dl. de 16 a 20.30 h dl. de 15.30 a 21 hFinalment, els més grans i els més interessats en dt. de 16 a 20.30 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 16 a 20.30 h dm. de 15.30 a 21 hles coses de sempre del poble, coneixen alguns dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 hdels malnoms amb què se solien conèixer els lla- dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 hvanerencs i llavanerenques. El més famós és el de ds. de 10 a 14 h ds. tancat“Llavaneres, sac i arpelles”, que feia referència al dg. tancat dg. tancatsac i les arpelles amb què sortia la gent del pobleper veure què podien arreplegar per engreixar l’avi-ram. Encara que també es coneix un altre malnom,aquell que diu: “Totes les carreteres duen a Llava-neres.” Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Can Cot, un dels renoms més antics de Llavaneres. Fotografia: Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres
  • Sant Vicenç deMontaltEls xurravinsEls habitants de Sant Vicenç de Montalt popular- Xurraví. L’ocellet petit i nerviós de les veremes iment se’ls coneix amb el nom de xurravins, segu- de les portadores del suculent vi santvicentí, querament per la presència tradicional d’un petit ocell acompanya els veremadors i els trepitjadors deanomenat gafarró. raïm (cultivadors excel·lents del vi tradicional) deQuin ocellet és aquest? El gafarró o xurraví és un l’acollidor poblet de Sant Vicenç de Montalt.“ocell de l’ordre dels passeriformes que és un re-sident comú dels Països Catalans, des del nivell Actualment, com en moltes altres espècies d’oce-del mar fins a l’alta muntanya”; a Sant Vicenç de llets, el xurraví va desapareixent del litoral i deMontalt, des del passeig marítim fins al turó del Sant Vicenç de Montalt, i cada vegada, quan arribaMontalt, o més ben dit fins els tres turons. el final de l’hivern, aquell cant ràpid i eloqüent queÉs un ocell d’uns dotze centímetres, emparentat solen cantar des de l’extrem superior dels arbresamb el canari, aparentment nerviós i molt treba- despullats de fulles va desapareixent, i els santvi-llador. Té el bec fort, curt i cònic. És de color bru centins, els xurravins, ens quedem sols.groguenc llistat de negre amb el carpó, el front i lallista ocular, i amb el pit i la gola de color groc. Les Enric Pons i Galífemelles i els jovenets són d’un color bru vermellós.Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres. Biblioteca La MuntalaUn ocell petit. Sant Vicenç de Montalt també era Riera del Gorg. s/nun poble petit envoltat de pins, alzines i arbres de 08394 SANT VICENÇ DE MONTALTla serralada del litoral maresmenc, de cara al mar i tel.: 937 912 372amb un horitzó blau i net; amb unes cases de poble fax: 937 913 460antigues, petitones i acollidores; amb uns carrers a/e: b.st.vicensm@diba.catalegres i senzills, i amb uns xurravins treballadors web: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22del camp i de les tasques del vi. bloc: www.bibliolamuntala.blogspot.com http://www.facebook.com/home.php#!/lamuntalaEl bec fort. Per conquerir el menjar amb un treball horaris:extraordinari. Com aquells estris i eines que feien (hivern) (estiu -agost-)servir aquells homes de les vinyes del poble que dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 htreballaven intensament els conreus i les grans dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 hquantitats de terres vinícoles de l’entorn santvi- dm. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 hcentí. dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 hUns colors diferents. Com les estacions de l’any a ds. de 10 a 14 h ds. tancatSant Vicenç de Montalt amb aquells colors variats, dg. tancat dg. tancatbruns groguencs, vermellosos i ocres, i aquellesdonzelles jovenetes acolorides amb els vestits for-mosos de l’època que passejaven pel carrer Major:les xurravines del Maresme. Dibuix original realitzat per Gina Pórtera. Febrer 2011
  • Santa SusannaDe la Vall d’Alfatà a Santa SusannaEl terme de Santa Susanna apareix en alguns docu-ments des de l’any 1021 com vall o riera d’Alfatà,cosa que n’evidencia l’origen musulmà.La vall d’Alfatà pertanyia a diferents jurisdiccions:en l’àmbit civil els masos de la banda dreta de lariera pertanyien al castell de Montpalau, sota lasenyoria del vescomte de Cabrera, i els de la ban-da esquerra, al terme del castell de Palafolls, ambnotaria a Vilanova de Palafolls (Malgrat). També enl’àmbit eclesiàstic hi havia doble jurisdicció: elsveïns de la part alta de la riera pertanyien a la pa-rròquia de Sant Pere de Riu (Tordera) i els de la partbaixa, a la parròquia de Santa Maria de Pineda. Biblioteca de Santa Susanna Plaça de Catalunya, s/nAquests masos es van anar erigint al voltant de 08398 SANTA SUSANNAla capella de Santa Susanna, una petita esglé- tel.: 937 678 441sia romànica que ja existia l’any 1189, perquè en fax: 937 678 750aquesta data se substitueix el nom d’Alfatà, que a/e: biblioteca@stasusanna.orgtenia la vall, pel de Santa Susanna. web: http://www.stasusanna.org facebook.com/bibliotecadesantasusannaEl 17 de desembre de 1936 es va decidir eliminar horaris:el nom de Santa Susanna. Es van proposar dues (hivern) (estiu)denominacions: Montagut del Maresme i Montagut dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dt. de 16 a 20 h dt. de 16 a 20 hde Mar. Per majoria d’un vot va guanyar aquesta dm. de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 hdarrera. dj. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 hUna vegada va acabar la guerra, es va restablir per ds. de 9 a 13 h ds. tancatSanta Susanna. dg. tancat dg. tancat SSOM Santa Susanna Orígens i Memòria (Informació extreta del bloc d’en Quim Graupera Santa Susanna des de Gràcia “Història de la vila de Santa Susanna”, Dr. Massons) Fotografia: Antonio Gambín Pérez
  • TeiàTeià, un topònim d’origen romàLes influències dels romans a l’actual Maresme sónmolt evidents i es poden comprovar en diferentsàmbits de l’economia, l’agricultura, la llengua i elstestimonis arqueològics que s’han preservat i loca-litzat a municipis propers a la vila de Teià.Els vins d’aquesta regió, coneguda com Laietània,es van fer famosos a Roma, i el jaciment arqueolò-gic Cella Vinaria de Vallmora n’és un bon exemple.Però el més important, pel tema que en aquest mo-ment tractem, és que el llegat de la romanitzaciótambé va deixar la seva empremta en l’origen delnom de Teià.Segons tota la bibliografia consultada i les dadesque aporten les publicacions que s’han fet des del’Arxiu Històric, el nom de Teià ja s’esmenta als An-nals de Tàcit, on apareix un personatge anomenatTaià, que era advocat de l’estat i coetani de l’em-perador Cèsar. Aquesta referència, documentada Biblioteca de Can Llauradortambé al Corpus Inscriptionum Latinarum, esdevé Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40un topònim i es manté, amb algunes modificacions, 08329 TEIÀfins a l’actualitat. tel.: 935 550 104 a/e: b.teia@diba.catEl primer document que conservem a casa nostra web: www.teia.caten el qual apareix “Taià” data de l’any 958. Es trac-ta d’una compravenda d’una vinya anomenada Vila horaris:Taliano, i podem confirmar que a partir del gentilici (hivern) (estiu)talius o talianum es va evolucionar cap a formes dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 hcom Taliano, Tayano, Teyà o Taià. dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 hEl topònim Taliano el trobarem posteriorment en un dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 hdocument testamentari de l’any 695 del comte Mir ds. de 10 a 14 h ds. tancati en els coneguts Privilegis de Teià de l’any 1505, dg. tancat dg. tancatconcedits per Ferran II el Catòlic, rei d’Aragó i com-te de Barcelona. Cristina Espuga i Condal Directora del Museu de Nàutica del Masnou Dibuix d’Antoni Batllori Jofré tret d’una fotografia de Teià del segle XIX. i de l’Arxiu Municipal Va ser portada del calendari de 1979, Teià anys enrera, editat per l’Arxiu Municipal d’Història del poble
  • TianaEls saltamargesTemps era temps, quan Tiana i Montgat eren dos A la segona meitat del segle XX una colla de tia-barris però un sol poble (Montgat era el barri de nencs i tianenques aficionats al ciclisme de mun-mar, pescador, i Tiana el barri de muntanya, pa- tanya varen fundar el Club Ciclista Saltamarges,gès), entre ambdós no hi havia blocs de cases, ni que encara segueix organitzant sortides, maratonscarrers, ni urbanitzacions, ni torretes d’estiueig, ni per la Festa Major i altres activitats.tan sols l’actual carretera. Només, de tant en tant,alguna masia rodejada d’arbres fruiters i conreus. Lluís Carreras FontserèI entre els dos barris, el de mar i el de muntanya,s’estenia un bé de Déu de bancals, feixes planesde terra, separats per marges, que baixaven mun-tanya avall fins a desembocar al barri mariner. Totsaquests bancals oferien a la vista un paisatge ple Biblioteca Can Barataude tarongers, llimoners, garrofers, ametllers, vin- Lola Anglada, 10yes... 08391 TIANA tel.: 934 657 741D’aquella època n’ha quedat una història, vés a sa- fax: 934 658 236 a/e: b.tiana.cb@diba.catber si verídica o no, sobre la rivalitat entre els dos web: www.tiana.catbarris. Diuen que, quan els pares, els marits i els bloc: www.cbaratau.blogspot.comnois de Montgat sortien amb les barques a pescar, www.facebook.com/bibliotianael jovent de Tiana baixava fins a Montgat a robar horaris:taronges, pomes i altres fruites, i de passada, si (hivern) (estiu)s’esqueia, arribaven més avall per empaitar alguna dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 hmontgatina de bon veure. dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 hNo cal dir que més d’una vegada i més de deu, si dj. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 hels montgatins arreplegaven els tianencs en plena dv. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 hfeina, aquests últims s’afanyaven a triscar marges ds. de 10 a 14 ds. tancatamunt, cames ajudeu-me, cap a Tiana, perseguits dg. tancat dg. tancata cops de roc o del que els montgatins tinguessinmés a mà. Des d’aleshores, els tianencs són co-neguts pels habitants de Montgat com els salta-marges. Dibuix d’Alejandra Castiglio Notaro.
  • TorderaI Tordera, d’on ve? Inventar és de francVersions per a tots els gustos: més cultes i tradici-onals o més populars i llegendàries; tant és perquènomés són això, versions. Que si el nom ens el dónaun ocell abundant per les nostres contrades, que siens el dóna el riu, o que si ho fa el gir brusc que vo-reja el final del Montnegre, abans d’arribar al mar.Els romans, a Blandae i a Palatiolo; els ibers, aMontbarbat i, pel mig, recorrent la plana amb cal-ligrafia visigòtica, el nostre riu gira sobtadamentperquè, cansat de la feréstega muntanya, vol jugarper fi amb les onades a inventar històries en eternvaivé. Des de les metàl·liques fagedes, ombrívolesi calmes, a Sant Marçal fins al tirabuixó inacabablede la darrera onada, a la platja de S’Abanell.Si tenim en compte que els llatins a girar brusca-ment en deien torquere i a una corba, tortus, fórapossible quedar-nos amb la versió que el nom delnostre poble es recolza en aquest punt de gir bruscdel nostre riu? Biblioteca de Tordera Joan Maragall, 6A mi, que m’agrada inventar, m’il·lusiona imaginar 08490 TORDERAun grapat de romans, mariners i conqueridors de tel.: 937 642 560mena, embarcats a la llunyana Civitavechia, que, fax: 937 643 730 a/e: b.tordera@diba.catdesprés de setmanes ennuegats de blau, seguiren web: www.tordera.cat/ambit.php?id=14la marca del Montseny, en llatí Monte Signi, i enfila-ren el curs del nostre riu. Amb el Montnegre a prop, horaris:assegurant així racons per a les fades i les dones (hivern) (estiu) dl. de 16 a 20.30 h dl. de 16 a 20.30 hd’aigua a les llegendes, i dalt del turó del meu po- dt. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 hble, just on ara l’església s’emmiralla als meandres dm. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 hdel riu, albiraren el gir brusc darrere la serralada dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hfosca; fou aleshores quan, cercant la calma i la dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 hpau, trobaren la pausa perfecta al nostre espai. ds. de 10 a 13 h ds. tancat dg. tancat dg. tancatPerò, aquesta és només una versió. Acosta’t i pren,de totes les possibilitats, la que més t’estimis. Seràuna altra versió, original i única: la teva. Quim Haro Original realitzat per Joan Colomer Camarasa. Febrer 2011.
  • Vilassar de DaltVilassar: d’una Gran Vilassa a penja-asesDurant molt de temps, la gent va creure que l’ori-gen del nostre poble provenia d’una “Gran Vilassa”,del qual derivava Vilassar, identificat amb Vilassarde Dalt, ja que era on es feien els oficis religiososper a les rodalies. La realitat? En els documentsmés antics trobem Villazari l’any 978, Vilazari l’any981, Villazare l’any 982, Vilazar l’any 993… És unmot compost de la villa amb què els romans de-signaven les cases de camp o residències de per-sonatges allunyades de la ciutat, mentre que azaricorrespondria al possessor o fundador.El dubte sorgeix amb aquest darrer mot: el 1899Josep Balari en situava l’origen en una rivo d’azar.El 1928 Paul Aebischer el situava en una villulamnomine Adario del comtat de Besalú. Mossèn Àn-gel Fàbrega ho relacionava amb un franc anome-nat Azarius. Joan Coromines prefereix l’alternativaAtzhari. En canvi, per Francesc Monlau és un ra-ríssim mot llatinoàrab: asar, que vol dir “difícil”, o Biblioteca Pau Piferrerasari, que s’aplica al lloc on es reunia la cavalleria Marquès de Barberà, 11per atacar. L’any 1955 Lluís Guardiola recorda que 08339 VILASSAR DE DALT tel.: 937 530 952els azarias eren personatges d’origen hebreu du- fax: 937 530 952rant l’època romana i, en la mateixa línia, Millàs a/e: biblioteca@vilassardedalt.catVallicrosa el relaciona amb el nom bíblic Eleazar. web: www.vilasardedalt.catL’any 1983 Lluís Galera diu que deriva de la paraula horaris:basca azari, que vol dir “guineu”. L’any 1997 Xaqu- (hivern) (estiu)ín Caridad la relaciona amb el Villasar asturià, en dl. de 15.30 a 20.30 h dl. de 15.30 a 20.30 hla línia del nom romà Belissarius, provinent d’anti- dt. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 hgues deïtats ibèriques. dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 hAmb tot aquest embolic que ens han organitzat per dv. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 haclarir d’on venim, no és gens estrany que encara ds. de 10 a 13 ds. tancatse’ns motegi com penja-ases, un malnom sorgit dg. tancat dg. tancatal llarg del segle XVIII adobat amb una conegudallegenda d’escanyar un ase en penjar-lo per men-jar-se les males herbes que creixien al campanar. Benet Oliva Fotografia d’Enric Ortega i Rivera
  • Vilassar de MarA Vilassar som Penjases, tant si som deDalt com de MarLa gent de Vilassar “de sempre”, tant de Dalt com Entre molts altres municipis s’atribueix la mateixade Baix, als avis i àvies i als pares i mares sempre llegenda als habitants d’Andratx a Mallorca, alsels havíem sentit explicar aquelles llegendes que de Pià al Rosselló, als de Castelldans, la Granada,circulaven arreu i que servien per a què els pobles Llavorsí, Tàrrega, Sant Pere de Vilamajor o Sant Es-veïns es ridiculitzessin els uns als altres. teve d’en Bas, entre d’altres.D’ençà de temps immemorial era coneguda entre Damià de Basla gent de mar la popular “Cançó del pilot”, queva repassant els malnoms de les poblacions cos-taneres catalanes des de Vilanova fins a la ratllade França, aquella cançó que en arribar al nostrepoble diu que “a Vilassar pengen ases”.No cal que repetim aquí la història del pobre rucque va ser hissat al campanar amb una corda alcoll per tal que es mengés un lletsó que havia cres- Biblioteca Ernest Lluch i Martíncut en una esquerda i que va morir escanyat, una Santa Eulàlia, 66-80història burlesca que volia palesar la ruqueria dels 08340 VILASSAR DE MARvilassarencs i les vilassarenques. tel.: 937 506 834 fax: 937 534 950Sovint es polemitza sobre en quin dels dos Vilassars a/e: b.vilassarm.elm@diba.catdevia esdevenir la facècia. No volem pas “carregar web:www.vilassardemar.catel mort” al municipi matriu, sinó que creiem que el www.facebook.com/biblioteca.ernestlluchfet caldria atribuir-lo al veïnat de Mar. En primer horaris:lloc, perquè la “Cançó del pilot” només esmenta els (hivern)nuclis costaners i, en segon lloc, perquè a Vilassar dl. de 16 a 21 hde Dalt hauria estat un xic difícil d’hissar un ruc al dt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hcampanar, justament perquè el de Sant Genís no dm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 hera accessible del carrer estant. dj. de 16 a 21 h dv. de 10 a 21 h ds. de 10 a 14 hAquesta llegenda de l’ase i el lletsó no és pas exclu- dg. tancatsivament nostra, sinó que potser és una de les mésesteses arreu, i no només als Països Catalans. Elsdarrers anys s’ha convertit en motiu de festa gros-sa a Solsona per Carnestoltes, on els “mata-rucs”rememoren amb gran barrila la penjada de l’ase. Fotografia d’Imma Romeu
  • Bibliografia 1 Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella 2 Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar 3 Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt 4 Biblioteca de Cabrera de Mar 5 Biblioteca de Cabrils 6 Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac 7 Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella 8 Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar 9 Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar10 Biblioteca Joan Coromines del Masnou11 Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró12 Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat13 Biblioteca Enric Miralles de Palafolls14 Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar15 Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar16 Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt17 Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar18 Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres19 Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt20 Biblioteca de Santa Susanna21 Biblioteca de Can Llaurador de Teià22 Biblioteca Can Baratau de Tiana23 Biblioteca de Tordera24 Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt25 Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar
  • AIXÒ és Tiana: guia de la vila de Tiana. BAS, Damià. Carrers i gent de Vilassar BRUNET i EZQUERRO, Jordi. Sant CASANOVAS I VILÀ, Vicenç. VilassarTiana: l’Ajuntament, 1995. 127 p. de Mar: qui és qui a la nomenclatura Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir. de Mar: documental i històric. Vilassar|16, 22 urbana. Vilassar de Mar: l’autor, 1997. 1900-1970. Sant Vicenç de Mon- de Mar: Oikos-Tau, 1978. 285 p. ISBN 186 p. talt: l’Ajuntament, 2000. 237 p. ISBN 8428104026. | 2, 11, 24, 25AJUNTAMENT de Vilassar de Mar. Co- | 11, 13, 25 8460629503.neix Vilassar de Mar [en línia]. Vilassar | 2, 3, 6, 11, 13, 18, 19, 23, 24, 25 CATVILASSAR. Catvilassar.com: Centrede Mar: l’Ajuntament, 2011. [Consulta BAS, Damià. Galeria de penja-ases: Audiovisual i Tecnològic de Vilassar de11 febrer 2011]. Disponible a: http:// motius dels vilassarencs de mar. Vilas- CALSApEU, Joan. Ucronies [en línia]. Mar: el portal àudio-visual de Vilassarwww.vilassardemar.cat/coneix-vilassar sar de Dalt: l’autor, 2003. 280 p. [Sant Andreu de Llavaneres]: l’Autor, de Mar: Informació i contingut audiovi- | 11, 13, 24, 25 [Consulta 17 febrer 2011]. Disponible sual sobre Vilassar de Mar [en línia].ALELLA mil anys enrere. Alella, 1973, a: http://joancalsapeu.blogspot.com/ Vilassar de Mar: Catvilassar, 2011.núm. 132-133, p. 3. BASSEGODA I MUSTé, pere-Jordi. [Consulta 11 febrer 2011].|1, 11 Masnou: notas para la contribución al CANALIAS, Raimon. perquè se’n diu Disponible a: http://www.catvilassar. estudio de la historia de Masnou. Bar- Cabrera de Mar?. En Els Noms de Ca- com/index.phpALGUNES de les cases o famílies de celona: Iberia, 1928. 95 p. brera. [Cabrera de Mar]: FundacióMalgrat de fa un segle i pot ser més | 4, 10 Burriac, 1994, p. 5-6. | 4 CHIMISANAS, Abelard. Montgat, ge-enrera. Voz de Malgrat, 1965-1966, nealogia i història [en línia]. Mont-núms. 144-148, 151-153 BATLLE, Albert. Caldes d’Estrac o Cal- CARNER, Josep. Bestiari. Barcelona: gat: l’Autor, 2005 [consulta: 25 febrer|9 detes: un vell plet. Barcelona: Ajunta- Barcanova, 2005. 176 p. 2011). ment; Caixa Laietana, 1985. 220 p. ISBN 8448906594. Disponible a: <http://www.telefonica.ANDREU I GAY, Josep. Calella típica: | 2, 5, 6, 8, 14, 16, 18, 24 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, net/web2/chimisanas>anècdotes, fets i personatges de la Ca- 19, 21, 22, 23, 24, 25lella antiga. Calella: Estela, 1978. 196 BATLLE, Joaquim. Sant Feliu de Ca- CODINA I pUJOL, Alfons. El poble dep. | 7, 14, 15 brera. En Els Noms de Cabrera. [Cabre- CARRERAS CANDI, Francesc. Cal- Sant Genís de Palafolls: apunts histò- ra de Mar]: Fundació Burriac, 1994, p. detas, o la antigua quadra d’Estrach: rics. S.XVI-XX. [palafolls]: Edicions delARMENGOL, Cristina; SERRA, Mari- 7. | 4 notas históricas. Barcelona, L’Avenç, Roig, 2004. 363 p.ona. Alella a través del temps. Alella, 1893. | 1, 2, 3, 9, 13, 16, 23, 251999, núm. 243, p. 79-84. BENITO I MONCLÚS, pere. Els |4| 1, 11 penjases. L’ase penjat, 1985, COLL I MONTEAGUDO, Ramon; MO- núm. 0, p. 2. CLAVELL GARCIA, Susana; VIDAL FE- DOLELL, Josep M. Llegendes localsAVI (Guionista i dibuixant). Història de | 24 MENIAS, Núria. Malnoms i motius. En sobre Sant Feliu, patró d’Alella i de Ca-Tiana. Tiana: Ràdio Tiana. Ajuntament Recordant... les veus d’Alella. Alella: brera de Mar. En Llegendes, tradicionsde Tiana. Regidoria de Cultura, 2003. BERTRAN, Carme. Els renoms es per- l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: i fets de la Serralada de Marina: apunts31 p. den... Pal de paller, 1989, núm. 70, p. Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, sobre etnografia del Maresme. Vilassar| 12, 16, 22 16-17. 2008, p. 231-235. de Mar: Oikos-Tau, 1999, p. 108-109. | 11, 18 | 1, 2, 3, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 19, 21, 22, 23 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15,BARTRéS I SALA, Gaspar; MANAU I 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25GRAUpERA, Ferran. Recull històric de BONAMUSA I ROURE, Joan. D’Ilturo CASALS I COLL, Gaspar. Noms de llocSant Andreu de Llavaneres. Barcelona: a Alarona. Sessió d’Estudis Mataronins, d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: COLLA DE GEGANTERS/ES I GRA-Ferran Manau, 1987. 273 p. 2005, p. 35-56. l’Ajuntament, 2006. 67 p. LLERS/ES DE CALELLA. La Llopa [en| 2, 3, 7, 10, 14, 16, 18, 19, 23, 24 | 2, 3, 5, 6, 11, 18 | 3, 11 línia]. Calella: Agrupació de Colles de
  • Geganters de Catalunya, 2009. [Con- ESpRIU I MALAGELADA, Agustí. sobre l’origen de Malgrat. Repòrter, GÓMEZ I VINARDELL, Joan. Gafar-sulta 24 febrer 2011]. Aproximació històrica al mite de Sine- 1998, núm. 72, p.28-29. rons. Premià Informa, 1979, núm. 3,Disponible a: http://webs.gegants.cat/ ra. Barcelona: Abadia de Montserrat, | 9, 14 p. 26.calella/category/els-nostres-gegants/ 2010. 500 p. ISBN 9788498832471. | 17 | 1, 2, 3, 5, 8, 10, 11, 17 FIGUERAS, Albert. Homònims no ple-COSES d’abans. Alella, 1981, núm. onàstics i poc cacofònics: els noms GUARDIOLA I pRIM, Lluís. Anecdotari173, p. 9-10. ESpRIU, Salvador. Laia. Barcelona: de Cabrera: Pregó de la Festa Major vilassarenc. Vilassar de Mar: políglota,| 1, 11 Edicions 62, 2010. 162 p. de Sant Feliu 1999. [Cabrera de Mar]: 1959. 206 p. ISBN 9788429767322 l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, | 2, 4, 5, 6, 7, 11, 25DOMÍNGUEZ I CASTELLS, Josep; OLI- | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 2000. 11 p.VA I RICÓS, Benet. Vilassar de Dalt: 20, 21, 22, 24 | 4, 5 GUARDIOLA I pRIM, Lluís. La llegen-història gràfica 1880-1940s. Vilassar da dels “penja-ases” i altres contes.de Mar: Oikos-Tau, 1994. 321 p. ESTEVES, Albert. Vilassar de Mar. Ma- FIGUERAS, Albert. Els orígens de tot En Sant Joan de Vilassar: història iISBN 8428108250. resme: guia del patrimoni històrico- això. En Escrits a Cabrera 1. Cabrera geografia de la comarca vilassanesa i| 1, 10, 17, 24 artístic. Cervelló: Centre d’Estudis i de Mar: l’Ajuntament. Regidoria de del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], Divulgació del patrimoni, 1996. 31 p. Cultura, 1993, p. 17. 1955. p. 335-345. | 10, 25DURÀ i BORRÀS, Joan-Carles. En | 2, 7, 11, 25 | 4, 19Xic, l’eco-xurraví. Sant Vicenç de GUARDIOLA I pRIM, Lluís. NotíciaMontalt: ACCANEM: l’Ajuntament, ETIMOLOGIA del nom de Taià. Teià: De- FONT, Gemma. Torderades i eixuts: els històrica de Vilassar. En Sant Joan de2004. 132 p. partament de l’Arxiu Històric de Teià, usos tradicionals de l’aigua al Mont- Vilassar: història i geografia de la co-| 6, 11, 15, 19 1978. [38] p. seny. Barcelona: Generalitat de Cata- marca vilassanesa i del Maresme. Vi- | 11, 14 lunya. Departament de Cultura, 2002. lassar de Mar: [S.n.], 1955, p. 35-39.EL MASNOU ahir i avui. Barcelona: Cai- 159 p. ISBN 8439355432. | 10, 24, 25xa d’Estalvis de Catalunya, 1985. 116 FARELL I GARRIGÓS, David. Cabrils: | 23p. ISBN 8450510414. 1000 anys de nom: 175 de municipi. GUARDIOLA, Lluís. Etimologia de| 1, 2, 5, 10 [Cabrils]: Museu Municipal Ca l’Arrà GALERA ISERN, Lluís; ARTéS LLOVET, Burriac. En Estrella de Burriac: recull de Cabrils, 1996. 6 p. Salvador. Notes històriques de la Parrò- d’articles (1948-1954). Argentona: LaELIAS, Jordi. Descoberta d’Alella. Ale- |5 quia de Sant Feliu d’Alella: segons da- Comarcal Edicions, 2005, p. 75.lla, 1966, núm. 63, p. 7-8. des de l’arxiu parroquial i altres fonts, | 4, 8, 11, 13, 25| 1, 11 FARRé RABAL, Joan. Motius o sobre- amb un estudi sobre els orígens de la noms malgratencs: primer annex de la població. [S.l.]: Josep Domingo i Elias, GUTIéRREZ I pEREARNAU, Cèsar. LaEls Noms de Cabrera. [Cabrera de A a la C. Som-hi!, 2004, núms. 302- 1975. 139 p. Tordera: perspectiva geograficohistòri-Mar]: Fundació Burriac, 1994. 15 p. 305. | 1, 4, 10, 11, 19, 22, 24, 25 ca d’un riu. Sant Celoni: l’Ajuntament,|4 |9 1999. 117 p. GALERA ISERN, Lluís. El nom d’Alella. | 2, 7, 9, 11, 15, 20, 24, 23ESCOLA DE BÀSQUET DEL C.B. CA- FERRER, Cristòfol. Notes històriques Alella, 1964, núm. 42, p. 4.LELLA. La Llegenda: La Llopa [en línia]. i tradicionals de la vila de Teià. Teià: | 1, 11 La HISTÒRIA sense història: malnomsCalella: Club de Bàsquet Calella. [Con- Departament de l’Arxiu Històric de i sobrenoms de Premià de Dalt 1850-sulta 24 febrer 2011]. Teià, 1935. GALERA, Lluís. Vila Guineu = Vilassar?. 1950. premià de Dalt: L’Opinió, 1991.Disponible a: http://www.oocities.com/ Alella, 1983, núm. 183, p. 49-50. 172 p.ebcwolfy/ccalella.htm FERRER I COSTA, Josep. polèmica |1, 11, 24 | 5, 11, 16
  • HISTÒRIES, anècdotes i llegendes dels Cabrera. [Cabrera de Mar]: Fundació MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. NOGUERAS DE pRATS, pere. Motiuscarrers i places de Vilassar de Mar: Burriac, 1994, p. 12-14. Els Peluts de Cabrils. Cabrils: l’Ajunta- d’Arenys. Arenys de Mar: [s.n.], 1991.textos dels nens i nenes de les escoles |4 ment, 2006. 22 p. 81 p.de Vilassar. Vilassar de Mar: l’Ajunta- ISBN 8160640264. |2ment, Consell Municipal de Cultura, LLOVERAS, Ignasi. Cases de Malgrat: |51982. 79 p. els motius o noms. Celobert, 2007- NOGUERAS DE pRATS, pere. Recull| 25 2008, núms. 5-12. MONTMANY I VIDAL, Josep. A tocar de mots, malnoms i motius d’Arenys de |9 ratlla: articles. Arenys de Mar: l’Ajun- Mar d’avui, d’ahir i de tostemps [sic]IMATGES de Vilassar de Mar a comen- tament, 2006. 132 p. com també d’alguns carrers, paratges,çaments de segle. Vilassar de Mar: As- LLOVET, Joaquim. Balari i Jovany i el | 2, 13 cases, hortes i rials. [Arenys de Mar:sociació Amics de Vilassar, 1996. [16] seu model de Civitas fracta. Fulls del s.n.], 1988. [38] p.f. de làm. Museu Arxiu de Santa Maria, 1996, MONTMANY I VIDAL, Lluís. Notes |2| 25 núm. 54, p. 18-19. sobre la separació civil 1599 i ecle- | 11 siàstica 1781 de les Viles d’Arenys NOGUERAS DE pRATS, pere. RenomsJUAN I TRESERRAS, Jordi. Montgat, de Munt i d’Arenys de Mar. Arenys de d’Arenys de Mar i altres noms propis.poble de futur. [S.l.]: Corporació LLOVET, Joaquim. Els noms de la po- Mar: [Arenys/Vida parroquial], 1997. Societat d’onomàstica: butlletí interior,Metropolitana de Barcelona, 1987. blació. En Mataró: dels orígens de la [8] p. 1990, núm. 39, p. 1-66.36 p. vila a la ciutat contemporània. Mataró: | 2, 13 |2|11, 12, 22 Caixa Laietana, 2000, p. 35-38. | 1, 3, 6, 7, 8, 10, 16, 18, 19, 23, 24, 25 MOTIUS tianencs. [Tiana: l’Ajuntament, NOMS de les cases i edificis que hi haviaEl LLIBRE de Vilassar de Mar: un llibre 1996?]. 32 p. escampades pels afores de lo que ara ésescrit pels seus lectors. Vilassar de LURI, Gregori. Breu història del Mas- | 22 terme de Malgrat des del segle XIII finsMar: l’Ajuntament. Diputació de Bar- nou. El Masnou: l’Ajuntament, 2007. els primers anys del segle actual. Voz decelona, [2003-2004]. [58] p. [Vol. 2] 64 p. MURAY, Joan. Histories de la Vila... Malgrat, 1966, núm. 150, p. 5.| 25 | 5, 10, 13, 24 del Masnou: 100 articles del butlle- |9 tí de gent del Masnou: des de l’agostLLOPA de Calella [en línia]. Calella: MARTÍ I COLL, Antoni. L’Enigma dels de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de NOMS, renoms, malnoms, sobrenoms,Colla de Geganters/es i Grallers/es de caps de bou. Sessió d’Estudis Mataro- Mar: Oikos-Tau, 1999. 400 p. ISBN àlias i motius. Alella, 1982, núm. 175-Calella. [Consulta 25 febrer 2011]. nins, 1992, 9. 165-171. 8428109702. 176, p. 29-31.Disponible a: http://www.portalfoc.net/ | 11 | 2, 3, 10, 11 | 1, 11general/colledebestiari/llopadecalella.php MAS GIBERT, Xavier. Recopilació de NAVARRETE HONRUBIA, Juan Ra; NOMS, renoms, malnoms, sobrenoms, topònims. Sot de l’Aubó, 2006, núm. FERRI SERRA, Marc. Perduts entre àlias i motius. Alella, 1982, núm. 177,LLORENS DE SERRA, Sara. El canço- 15, p. 26. pedres: història de Palafolls en còmic. p. 28-29.ner de Pineda: 238 cançons populars | 8 Barcelona: Roig, 1999. 23 p. | 1, 11amb 210 tonades. Barcelona: Altafulla, | 2, 9, 11, 13, 16, 221992. 359 p. ISBN 8479000260. MAS GIBERT, Xavier. Els barris de Ca- L’ORIGEN del nom de Malgrat: estat de| 2, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 15, 20, 23 net: interrogants i hipòtesis sobre la NOGUERAS DE pRATS, pere. Gent la qüestió. Malgrat de Mar: Ajunta- seva evolució i identitat. Sot de l’Aubó, d’Arenys. Arenys de Mar: La Copisteria, ment de Malgrat de Mar: Arxiu Muni-LÓpEZ VIÑALS, J. “Capraria”: De- 2003, núm 4, p. 4- 5. 1992-1995. 3 v. cipal, [1999?]. 35 p.nominació ignorada. En Els Noms de | 8 | 2, 4, 6 | 9, 16
  • L’ORIGEN del nom de Malgrat: estat Anem a descarregar un piano: memò- l’Ajuntament: Fundació Salvador Alsi- historia de Caldas de Estrac (vulgo)de la qüestió. Matinals, 2002, núm. 1, ries d’infantesa i joventut: 1931/1950. na i Arenas, 2005, [fascicle 16], p. 7. Caldetas. Barcelona: La Renaixen-p. 9-16. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 192 | 4, 13 sa,1882. 161 p.| 9, 11, 14, 16 p. ISBN 8428109664. | 2, 6, 8, 14 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 22, 25 RODRIGO ROSéS, Xavier. Tiana ipADRÓS I CUYÀS, Josep Ma. Cómo el temps. Tiana: patronat Munici- GAFARRÓ (Serinus serinus) [en línia].nació Tiana hace 2000 años. Badalo- RECULL de mots, motius, malmons i pal de Cultura, 1988. 64 p. ISBN Barcelona: SIOC. Servidor d’informa-na: Centro Excursionista de Badalona, noms de cases i carrers d’Arenys de 8450582393. ció ornitològica de Catalunya, 2011.1961. 22 p. Munt. Arenys de Munt: Col·lectiu pel | 12, 16, 22 [Consulta 25 febrer 2011]. Dispo-| 22 Museu-Arxiu, 1987. 12 p. nible a: http://www.sioc.cat/fitxa. |3 Tiana i el temps. Tiana: patronat Muni- php?sp=SERSERpONS I GURI, Josep M. Noms de ri- cipal de Cultura, 1988. 64 p.eres, rials i costes del terme d’Arenys RIERA I ORTIZ, pere. Motius i malnoms ISBN 8450582393. SOLé I VERGé, M. Antònia. Veïnat dede Mar. [Arenys de Mar]: l’Ajuntament. de la gent de Canet. Canet de Mar: Els Mar: 8 itineraris pels 400 anys d’his-Regidoria de Cultura, 2001. 16 p. 2 pins, 1996. 117 p. RODRÍGUEZ BLANCO, Jesús. Els To- tòria d’Arenys de Mar: guia. Arenys de|2 | 2, 8 pònims de Calella en la documentació Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. de l’Arxiu Històric de Calella; mapa de |2pONS I GURI, Josep M. Quan nas- RIERA, Jaume. Història de la llopa [en cadastre de 1851. Calella: Museu-Ar-qué, s’emancipà i s’organitzà una Vila: línia]. Calella: Colla de Geganters/es i xiu Municipal, 1995. 37 p. SOLé I VERGé, M. Antònia. Veïnat deArenys de Mar, 1574-1720. Lleida: pa- Grallers/es de Calella, 2008. [Consulta | 7, 11, 14, 15 Mar: 8 itineraris pels 400 anys d’his-gès: l’Ajuntament, 1999. 187 p. ISBN 25 febrer 2011]. Disponible a: http:// tòria d’Arenys de Mar. Arenys de Mar:8479355964. www.myspace.com/gegantsdecalella/ ROVIRA I FORS, Josep. Guia urbana, [l’Ajuntament], 2000. [32] p.| 2, 3, 11, 13, 16, 17 blog/431347601 històrica i sentimental de Canet. Canet |2 de Mar: Cannetum, 1983. 88 p.pONS I RIBOT, Joan. Geografia RIERA, Jaume. Història de la Llopa [en | 6, 8, 11 TARRé, Emili. Els aucells més útils ad’Arenys de Mar. Arenys de Mar: línia]. Calella: Colla de Geganters/es i la agricultura de Catalunya. Barcelona:La Rierada, 2010. [17] p. Grallers/es de Calella, 2008. [Consulta SALICRÚ I pUIG, Manuel. Notes sobre Est. de Fills de J. Jepus, 1902. 232 p.|2 25 febrer 2011] el portal de Barcelona de la muralla |8 Disponible a: http://gegantsdecalella. mataronina del segle XVI i sobre l’ori-pRADAS, Rafael. Montgat, la gran bloc.cat/post/16700/233853 gen del nom caps de bou aplicat a la TIANA: reculls d’ací i d’allà. Tiana: pa-transformació. [Montgat]: l’Ajunta- gent de Mataró. Fulls del Museu Arxiu tronat Municipal de Cultura de l’Ajun-ment, 1993. 67 p. ROCABERT I MODOLELL. Josep M. de Santa Maria Mataró, 2003, núm. tament de Tiana, 1990. 96 p.| 11, 12, 16, 22 Cabrera de Mar. En Els Noms de Cabre- 75, p. 15-29. | 22 ra. [Cabrera de Mar]: Fundació Burri- | 11PROGRAMACIÓ de les festes del mil- ac, 1994, p. 3. TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils: ellenari del nom d’Alella: 975-1975. | 4 SENYOR pEpET. Cargols amb ceba. poble i els homes. Vilassar de Mar:[Alella]: Ministeri d’Informació i Turis- Pedracastell, 1947, any II, núm. 12, p. Oikos-tau, 1983. 239 p.me, [1975]. 111 p. ROCABERT I MODOLELL, Josep M. De 4-5. ISBN 842810532.| 1, 10, 24 Cabrera de Mataró a Cabrera de Mar. |8 | 2, 5, 13, 24 En Cabrera de Mar: segle XX: quadernsRAMON I pERA, Francesc-Xavier. per a la memòria. Cabrera de Mar: SALARICH, Joaquim. Apuntes para la TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils 175
  • anys d’història. Argentona: La Comar- VILASSAR de Mar. Barcelona: Viena, MARESME CARIDAD ARIAS, Xaquín. Els noms decal, 1998. 271 p. ISBN 8492350911. 1999. [50] p. ISBN 8483300494. Catalunya: cultes i divinitats de la Ca-| 4, 5, 11, 13 | 25 talunya pre-romana. Barcelona: Oikos- AMADES, Joan. Cançons de remar. Tau, 1997. 234 p. ISBN 8428109117.TORRES I CASALS, Teresa. Originalitat VILASSAR de Mar: 1950-1960: recull En Folklore de Catalunya: cançoner. | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 18, 19, 22,imaginativa. El Masnou: Fundació la de fotografies dels germans López Tei- Barcelona: Selecta, 1982, p. 415-416. 23, 24, 25Calandria, 2007. 207 p. xidó. [Vilassar de Mar]: l’Ajuntament, ISBN 8429805826.| 1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, DL 2003. 91 p. ISBN 8493114928. | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 17, 18, 19, 22 COLL MONTEAGUDO, Ramon; MO-19, 20, 21, 22, 23, 25 | 11, 16, 13, 25 DOLELL ROS, Josep M. Llegendes, tra- AMADES, Joan. Costumari català. Bar- dicions i fets de la serralada de Marina:VALLS, Lluís Maria de. Oda a Arenys de XURRIBIKERS. [en línia]. [Sant Vicenç celona: Edicions 62, 2006. 5 vol. ISBN apunts sobre etnografia del Maresme.Mar. Barcelona: [s.n.], 1917. 79 p. de Montalt]: Xurribikers, 2005. [Con- 8434536730. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 318| 2, 3, 4, 8 sulta 25 febrer 2011]. Disponible a: | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, p. ISBN 842820980X. http://www.xurribikers.com/ 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15,VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. Notes 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25sobre el topònim “Cabrera” (Cabre- ZApATA BUXENS, M. Assumpció. No- AMADES, Joan. Folklore de Catalunya.ra de Mar). En Els Noms de Cabrera. tes sobre l’etimologia del nom de la vila 1, Rondallística. Barcelona: Selecta, COROMINES, Joan. Diccionari etimo-[Cabrera de Mar]: Fundació Burriac, d’Argentona. Fulls del Museu Arxiu de 1950, 1500 p. lògic i complementari de la llengua1994, p. 9-11. Santa Maria Mataró, 1995, núm. 52, p. | 1, 24 catalana. Barcelona: Curial: Caixa de|4 25-26. | 11 pensions “La Caixa”, 1980-2001. 10 BALAÑÀ I ABADIA, pere. Els noms de v. ISBN 8472561739.VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. lloc de Catalunya. 2a ed. Barcelona: | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17,Tordera, arrels d’un poble. Tordera: Generalitat de Catalunya. Departament 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25l’Ajuntament, 2005. 374 p. de la presidència. Departament de la| 23 Governació, 1990. 297 p. COROMINES, Joan. Onomasticon Ca- ISBN 8439313179. taloniae: els noms de lloc i noms deVERDURA CAMpENY, Francesc. La to- | 1, 2, 20, 22, 23, 25 persona de totes les terres de llen-ponímia de Canet de Mar (1a part). Sot gua catalana. Barcelona: Curial: Cai-de l’Aubó, 2008, núm. 26, p. 20-22. BOFARULL I TERRADES, Manuel. xa de pensions, 1989-1997. ISBN|8 Origen dels noms geogràfics de Ca- 8472563316. 8 vol. talunya: pobles, rius, muntanyes... | 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 23,VILA, Francesc. Fotografies antigues Valls: Cossetània, 2002. 198 p. ISBN 24, 25de Caldes: 1870-1962. Barcelona: Ar- 8495684977.rels Cultura, 1995. 2 v. | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 15, 17, 18, 23, 24 MORAN, Josep; BATLLE, Mar; RABE-| 1, 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 23 LLA, Joan Anton. Topònims catalans: CANAL I MORé, Adrià. Els cognoms etimologia i pronúncia. Barcelona:VILALTA I REIXACH, Joan. Trenta anys del Maresme: primera meitat del segle Abadia de Montserrat, 2002. 193 p.del nom de Cabrera de Mar. En Frag- XVI. Barcelona: Sírius, 1997. 173 p. ISBN 8484154319.ments de la nostra història. Cabrera de ISBN 8486685281. 1, 10, 11, 14, 24Mar: l’Ajuntament, 2007, p. 94-95. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17,|4 19, 23, 23, 25 MOREU-REY, Enric. Els nostres noms
  • de lloc. 2a ed. palma de Mallorca:Moll, 1999. 253 p. ISBN 8427340222.| 2, 7, 8, 9, 14, 23MOREU-REY, Enric. Toponímia urbanai onomàstica vària. palma de Mallorca:Moll, 1974. 161 p. ISBN 8427303637.|2Nomenclàtor oficial de toponímia majorde Catalunya. 2a. ed. [Barcelona]: Ge-neralitat de Catalunya: Institut d’Estu-dis Catalans, 2009. 3 v.ISBN 9788439381464.| 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16,17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25pONS I GURI, Josep M. Els Noms delloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII:antics termes de Montpalau, Palafolls iTordera. Arenys de Mar: Els llibres delSet-Ciències, 2000. 218 p.ISBN 8495526018.| 2, 3, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 20, 23SALICRÚ I pUIG, Ramon. Mataró car-rer a carrer: nomenclator de la ciutat.Mataró: patronat Municipal de Cultura: Capgròs, 2006, 216 p.| 11SOLER I JANER, Josep M. Gentilicisdels Països Catalans: paragentilicis,malnoms i sobrenoms. Barcelona: Mi-llà, 1979. 130 p. ISBN 847304035X.| 1, 2, 7, 8, 9, 18, 23XAMpENY, Ferran. La cançó de la cos-ta. El Maresme. 1970, núm. 7, p. 12.| 8, 11
  • Edita: Biblioteques Municipals del MaresmeDisseny gràfic: Jordi CuyàsAssessorament lingüístic: CNL Maresme-MataróImpressió: IMGESADL: B-13.343-2010© dels autors
  • Sant Jordi 2011