• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Itineraris de Lectura: Ricard Bonmati 1
 

Itineraris de Lectura: Ricard Bonmati 1

on

  • 4,785 views

Ricard Bonmatí: biografia i obra

Ricard Bonmatí: biografia i obra
Edició:
Institució de les Lletres Catalanes

Statistics

Views

Total Views
4,785
Views on SlideShare
4,754
Embed Views
31

Actions

Likes
0
Downloads
10
Comments
0

1 Embed 31

http://biblioteca-santjordi.blogspot.com 31

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Itineraris de Lectura: Ricard Bonmati 1 Itineraris de Lectura: Ricard Bonmati 1 Document Transcript

    • ITINERARIS DE LECTURA Ricard BONMATÍ
    • Edició: Institució de les Lletres Catalanes Portal de Santa Madrona, 6-8 08001 Barcelona Elaboració: Servei d’Ensenyament del Català Via Augusta, 202 08021 Barcelona Autora: Alegria Julià Danés Barcelona, setembre de 2005
    • RICARD BONMATÍ I GUIDONET 1. QUI ÉS? Ricard Bonmatí i Guidonet va néixer a Barcelona el 12 d’octubre de 1954. És llicenciat en filologia catalana. Durant dotze anys va treballar de mestre d’educació primària, primerament com a professor de català i després com a tutor. Actualment fa de traductor i corrector per a diverses editorials, museus i altres institucions (Ajuntament, Diputació, UAB, etc.). També es dedica a anar per les escoles a narrar contes i rondalles i a recitar poemes seus i d’altres autors. En relació amb aquesta tasca, ell mateix diu: M’agrada treure el nas per les escoles i connectar amb el infants en directe amb les meves històries. Pel lloc de naixement es podria dir que és barceloní, però la veritat és que és mallorquí, de la ciutat de Felanitx. Així ens ho explica ell mateix: La meva mare em va portar amb avió per fer-me néixer en un hospital de Barcelona, però de seguida vaig tornar volant cap a la meva “illa de la calma”. I és que de petit jo era molt calmós, molt observador i molt bon minyó. Ep: ¡he dit “era”!… El record que més conservo de la meva infància és precisament el racó de l’eixida o jardí on teníem el galliner i el llimoner. Em veig a mi mateix envoltat de gallines i, més endavant, de germans (sóc el segon de set). Quan tenia sis anys, se’n va anar amb tota la família a viure en un pis de Barcelona. Als dotze anys ja explicava contes a la seva germana més petita. Després es va fer monitor d’esplai i, més endavant, va fer de mestre Va ser pare de dos nois i tot fent de mestre i de pare, d’educador en definitiva, va decidir escriure el seu primer poemari: Estimades feres (bestiari), un recull de poemes cadascun dels quals descriu irònicament un animal i fa referència a tics humans que ell havia descobert en molts dels seus alumnes i en els seus dos fills, les seves “estimades feres”, que li van inspirar el títol del poemari. A més de l’observació de persones i d’animals, l’altra font importantíssima de la seva inspiració són les rondalles. De petit les hi contava la seva àvia. Però de més gran en llegia moltes, sobretot les que van recollir Joan Amades a Catalunya i mossèn Antoni Maria Alcover a Mallorca. També n’ha llegit de molts altres països d’Europa. Li agraden molt els contes de Pere Calders, especialment el seu llibre Cròniques de la veritat oculta. D’aquesta obra diu: Tot el que narra Calders en els seus contes és real, creïble; menys un petit element màgic amb el qual els protagonistes normals no hi comptaven. També li agraden molt les obres de Lewis Carroll: Alícia al País de les Meravelles i A través de l’espill. I, evidentment, Pere Quart com a poeta, amb el seu imprescindible Bestiari, l’inspirador directe del seu primer llibre. Li agrada refer les rondalles a la seva manera per explicar-les als infants a les escoles i a les biblioteques. Com hem vist, aquesta tasca li és molt gratificant. En el pròleg del seu llibre Contes populars1 ens explica a bastament els motius i les raons per les quals escriu i conta contes que recullen la saviesa acumulada durant segles a la vora del foc: 1 BONMATÍ, Ricard. Contes populars (2004). 3
    • Doncs bé: quan jo mateix “encanto” criatures fent-los “creure” històries de por, d’amor o de beneits, en primer lloc saben que sóc de carn i ossos i que no faig servir trucs com a les pel·lícules; en segon lloc noten que sóc un “nen” com ells amb els mateixos sentiments i la mateixa urgència de combatre els monstres de la violència, l’enveja i l’estupidesa; i en tercer lloc –xifra màgica–, xalen tant burlant-se d’un món d’adults tan absurd i tan arbitràriament inhumà, que acaben convençuts que aquella finestra que els obro de bat a bat els deixa sortir del món un instant, mirar-se’l des de fora i tornar-hi entenent-lo molt més, i ben carregats d’eines crítiques per adaptar-s’hi bo i transformant-lo. I acaba aquest pròleg meravellós amb les paraules següents: Ep, i això sí: sempre seran els ulls dels infants concrets que us escoltin en cada moment allò que us guiarà el to, la ironia i la saviesa que els oferiu. Perquè us ben asseguro que és la mirada sincera i intel·ligent dels infants sobre el nostre món de mones allò que cada dia ens fa més savis, més sensibles i més lliures. Ricard Bonmatí també ha escrit cantates. Així, el 1995, a l’Escola de Música del Guinardó, de Barcelona, se’n va estrenar la primera: Benvinguts a la Terra, basada en la novel·la homònima, situada a Castellfollit de la Roca, i finalista al Premi Ciutat d’Olot, amb la lletra de les cançons també pròpia, i amb música d’Albert Sampablo. El 1996, en la XVI Trobada de Cant Coral de les escoles municipals de Barcelona, es va estrenar la seva segona cantata infantil: El millor invent del Mediterrani, amb cançons populars de la Mediterrània i una d’original seva “El millor invent”, musicada per Philippe Franceschi, component del grup musical Aksak, que va acompanyar les veus infantils. El 1997, a la parròquia barcelonina de Sant Antoni de Pàdua es va estrenar la tercera cantata: Per Nadal, passem bugada, amb nadales populars interpretades per la coral Font d’en Fargas. El 2000, va estrenar la cantata De les tristors en farem fum, amb l’escola Patronat Domènech de Gràcia, en el marc del seu centenari. El 16 de març del 2002, va reestrenar la cantata El millor invent del Mediterrani (revisada), acompanyat pel grup Ara va de Bo, amb tot l’alumnat de l’escola Coves d’en Cimany de Barcelona amb motiu del vint-i-cinquè aniversari d’aquest centre docent. Una altra faceta de l’autor que ens ocupa és el teatre. Com a bon mestre que és, coneix molt bé el valor didàctic i pedagògic del joc dramàtic i, per això, escriu obres de teatre per als nens i les nenes de les escoles. I per tal que aquestes obres puguin ser representades per tot un grup classe, sense que ningú no sigui exclòs de l’activitat, en les seves obres, hi fa intervenir vint-i-cinc actors. Els temes són molt actuals i estan inspirats en fets reals. 2. QUÈ ESCRIU I COM ESCRIU? Ricard Bonmatí només escriu per a infants perquè se sent profundament educador. És la seva professió vocacional. Es considera un escriptor de literatura oral ja que els seus objectius prioritaris són que els nens i les nenes escoltin i s’expressin amb llibertat. Considera que l’infant, per créixer, necessita llibertat, i aquesta té dos puntals clau: el joc lliure i el conte oral. La seva poesia també és pensada per a infants i joves, però amb la clara intenció que també pugui interessar, i molt, a les persones adultes. Això fa que expressi sentiments i idees amb molta sinceritat, tant quan explica detalls científics d’animals contrastant- los amb realitats humanes, com quan parla dels nostres personatges mitològics i les nostres tradicions amb un ull tendre però, alhora, crític i sensual, és a dir, comparant- los amb persones i situacions ben reals, com poden ser els vampirs assetjadors de noies o les sirenes assetjadores de nois. 4
    • Actualment, encara que no exerceixi de mestre, no per això ha deixat d’educar. Així ho explica ell mateix: El que passa és que jo educo a l’alça, és a dir, que explico coses (parlant o escrivint) a la mainada que són vàlides per als adults perquè inclouen ironia i no pas carrincloneria. De fet, les rondalles són això: un missatge divertit, reflexiu i oferint sortides que els infants escolten, ¡però els adults, també! El 1990 va publicar el seu primer llibre de poemes per a un públic infantil: Estimades feres (bestiari), amb il·lustracions de Roser Rius. Aquest poemari, com a bon “bestiari”, és un recull de poemes que se centren sobre els animals més diversos. Les característiques pròpies dels humans, sentiments, actituds, capacitats, raonaments... han estan transferides a animals que les representen, de forma arbitrària o per alguna característica que es pot considerar paral·lela a la humana. En aquest primer llibre, els interessos literaris d’en Ricard Bonmatí consistien a fer una poesia molt entenedora que, alhora, fes conèixer característiques de l’animal en qüestió, que incités a jugar amb les imatges i els sons amb molta ironia i molta musicalitat. Pel Nadal del 2003 va sortir el seu segon llibre de poemes, L’any tirurany, amb il·lustracions també de Roser Rius. En aquest segon poemari, l’autor evoca, també de manera afectuosa i irònica, els personatges fantàstics que ens acompanyen quotidianament, sigui dins de les rondalles o mites –com ara l’ogre, la fada o els marcians–, sigui dins de les diverses festes i tradicions que vivim al llarg de l’any –com ara els Reis, el Carnestoltes o Tots Sants. L’autor justifica així l’estructura poètica: He volgut fer-ho en poesia perquè aquesta inclou un llenguatge matemàticament màgic, lògic i que respira al ritme del cor. N’hi ha prou admirant els infants, sobretot les nenes, quan fan jocs fent servir paraules ritmades saltant a corda o a gomes, ballant o picant de mans. I en la vida quotidiana de vegades fem una rima com si fossin paraules màgiques. Per exemple, quan diem: “Sol rogent, pluja o vent”. I estem convençuts que això passarà. En aquest llibre, com en el primer, hi trobem poemes senzills i sintètics, però també n’hi ha de més llargs i complexos, amb una ironia més elaborada, però això sí, tots ells amb rima i ritme. L’estil poètic d’en Ricard Bonmatí és molt exigent. Pel que fa al fons, cada un dels seus poemes mostra una idea molt ben desenvolupada, un contingut força irònic i un missatge final explícit o implícit. Quant a la forma, fa servir una mètrica acurada, estrofes bàsicament de quatre versos, una rima consonant i un ritme i una musicalitat que faciliten extraordinàriament la dicció i la memorització del poema. Ell mateix defineix la seva tasca de poeta amb aquestes paraules: Per mi, l’important és posar en el poema la màxima sensibilitat amb les mínimes paraules, i que aquestes paraules es combinin entre si d’una manera absolutament original tant pel que fa als sons com als conceptes. I per aconseguir això cal treballar molt: crear un poema tan fondo que, alhora que et toqui el punt sensible, et surti dels llavis tan lleuger com si fos espontani. Per Sant Jordi de 2004 va aparèixer el recull Contes populars catalans, il·lustrat per Roger Olmos, i en el qual presenta una petita tria de les rondalles catalanes tal com les explica quan fa de rondallaire; és a dir, que en comptes de recollir-les de la boca 5
    • d’avis, com van fer els recopiladors del final del segle XIX (que també hi van afegir coses de la seva collita), ho fa de la seva mateixa experiència davant dels infants i joves. En una crítica apareguda al diari Avui, Andreu Sotorra va escriure d’aquest llibre: El recull de Contes populars catalans ofereix l’atractiu de retrobar la veu de sempre, però amb una repintada de l’autor que s’ha esforçat a trobar un llenguatge corrent, encara popular, sense caure en la pantomima de canya i cordill sinó aproximant-se a altres tradicions contistes universals.2 Ha publicat dos articles: “Les rondalles van a escola”, dins la revista Crònica d’Ensenyament, i “Doneu poemes als infants!”, dins la revista Faristol, que reivindiquen la importància de la literatura oral a l’escola en totes les seves manifestacions: la rondalla, el teatre i la poesia. Ha traduït al català obres d’autors diversos, sol o en col·laboració, i té molts projectes entre mans. Ha començat a escriure un altre llibre de poemes, però aquesta vegada el tema seran les feres “perilloses”. A més del contingut poètic, els poemes tindran un valor afegit: tot enfilant versos l’autor farà conèixer curiositats d’alguns animals que poden perjudicar les persones d’una manera o altra, ens explicarà el perquè dels seus costums i desfarà malentesos sobre el comportament d’aquestes bèsties. També vol escriure un assaig per demostrar la necessitat de recuperar els contes dins l’ambient familiar, ja que representen unes estones molt educatives i insubstituïbles pel caliu afectiu que generen. 3. ITINERARIS DE LECTURA  Contes populars catalans Edat de lectura Contes populars catalans és un llibre adequat per a alumnes a partir de nou anys, encara que els contes, llegits i comentats per l’ensenyant, es poden adaptar a qualsevol edat de primària. I l’alumnat de secundària també els pot llegir i, posteriorment, explicar als més petits. De fet, tal com diu l’autor, és un llibre per a totes les generacions. Argument El llibre és una petita tria dels contes i rondalles més coneguts del patrimoni oral, explicats en un llenguatge corrent, planer i popular. Tots i cada un del contes tenen el mateix fil argumental: són narracions més o menys curtes amb una estructura interna d’inici, nus i desenllaç, amb un component discursiu clar: problema-solució, causa- efecte... Estructura En el llibre, hi trobem dos grans blocs: les rondalles i els contes. Les quinze rondalles estan distribuïdes en dos apartats: les meravelloses i les humanes. Els disset contes tenen una classificació més personal, segons l’autor: contes de beneits; d’ambiciosos i garrepes; de mandrosos i capritxosos, i contes per 2 SOTORRA, Andreu. “Suplement de cultura”. Avui, [Barcelona] (6 de març de 2004) 6
    • comptar, riure i plegar. Els contes tenen una estructura lingüística simple: encadenats, repetitius, cíclics, seqüenciats... Tema Aquests contes divertits, amb tot d’elements màgics i fantàstics, pretenen transmetre els valors i els costums propis del nostre poble. Són relats amb els quals moltes generacions han après a entendre el món de manera simpàtica i amb ironia. Personatges Com en totes les rondalles, hi trobem personatges reals i personatges imaginaris. L’autor, però, vol fer un èmfasi especial en els personatges poc agraciats físicament o en aquells que estan marginats en una societat benestant. Mitjançant el seu comportament, vol potenciar valors com l’enginy, la saviesa, la intel·ligència i l’astúcia, per damunt de la força física i el poder. Suggeriments didàctics Hi ha moltes activitats suggerents al voltant dels contes. En primer lloc n’exposarem algunes de generals i comunes a tots, i seguidament apuntarem activitats per a un conte o rondalla concrets. 1. Cada conte o rondalla comença i acaba amb una fórmula que té una estructura poètica amb una rima molt encomanadissa. Es pot fer un recull de començaments i finals de contes, segons els gustos dels infants. 2. A partir de l’activitat anterior, es pot suggerir a l’alumnat d’anar, per parelles o en petit grup, a la biblioteca de l’escola a buscar diferents començaments i finals de contes en diversos llibres. 3. Es pot treballar la memòria tot fent aparellaments. Es tracta de reproduir en cartronets, d’una banda, diferents títols de contes i, de l’altra, aquelles estructures lingüístiques que es repeteixen en un conte determinat. L’alumne haurà de buscar en quin conte apareix aquella estructura. Aquesta activitat es pot fer en petit grup. 4. A partir de la lectura de tres o quatre contes, es poden fer tres llistes: una dels personatges que hi surten, una altra dels adjectius que descriuen aquests personatges i una tercera, de llocs on passen els fets. Per a alumnes de cicle inicial i mitjà serà molt pràctic escriure aquestes paraules en cartronets, que desarem en tres sobres ben diferenciats. A partir d’aquest material es proposarà un treball creatiu combinant elements dels tres sobres (o llistes, si és el cas). 5. Hi ha molts contes que tenen una bona part de diàleg. Se’n pot fer una lectura dramatitzada, tot repartint el paper del narrador (que poden ser dos o tres alumnes) i de cadascun dels personatges. 6. Després d’observar i llegir diversos diàlegs, es pot proposar de fer un treball creatiu. Per parelles, es poden inventar un diàleg entre dos personatges d’un mateix conte o de contes diferents, per exemple: què dirien la Vella Garrepa i el Beneit del Cabàs si un dia es trobessin? 7. A propòsit de la lectura del conte “L’etcètera” es pot plantejar un debat i fer una reflexió sobre el valor de la lectura. En el segon paràgraf del conte podem llegir: Si cada dia no llegeixes una miqueta, te’n vas a dormir amb tot de paraules que et falten i que potser demà hauràs de menester. A partir d’aquest debat es pot 7
    • elaborar un qüestionari relacionat amb el hàbits lectors, amb la finalitat de passar- lo a d’altres grups classe. 8. El conte “Els tres dons de la Ventura” té una estructura molt lineal, té pocs personatges i no canvia d’escenari, per la qual cosa resultarà fàcil de fer-ne una adaptació a còmic. Cal que l’alumnat calculi les vinyetes que ha de tenir la història, dibuixi els personatges i els faci parlar, amb les bafarades, aprofitant el text que ja li ve donat en el conte. 9. El conte “Els tres germans culans” és una narració ideal per a exercitar la dicció. Comença amb un embarbussament que s’encadena amb un altre i un altre... tot fent combinacions de vocals. Es pot convidar els infants a dir aquests embarbussaments, primer lentament i, quan ja dominin la fonètica de les paraules, jugar a veure qui els diu més ràpidament. 10. Després de fer una lectura comprensiva del conte “En Patufet”, adequat per a infants de tres anys, se’n pot fer una segona explicació convidant l’alumnat a intervenir cantant la cançó i verbalitzant les frases i expressions que diuen els diferents personatges del conte, adequant el to de veu a les circumstàncies i fent que s’acompanyin de gestos amb les mans i d’altres comunicacions no verbals. 11. El conte “En Set homes i En Set Geps” és adequat per a nens i nenes de quatre i cinc anys. La lectura pot suggerir de fer hipòtesis sobre què passarà, què s’empescarà el nen per a poder vèncer el gegant en cada una de les tres proves que li proposa. 12. “El pare Janàs” és un conte adequat per a alumnes de cicle inicial. A banda del fil argumental, es pot treballar l’aspecte numèric, ja que el número set surt constantment, així com el tres. Les vint-i-una nenes s’agrupen i es divideixen al llarg del conte segons els dos números màgics. 13. Amb alumnes de cicle mitjà es pot explicar “El príncep Dragó”. Abans de llegir-ne el final, es pot convidar l’alumnat a predir com acabarà. Per a treballar l’expressió escrita, ens podem centrar en el fet de l’encanteri: dragó de dia i príncep de nit. Els nens i nenes poden suggerir altres encanteris i, a partir d’aquí, elaborar un conte nou amb aquesta idea central. 14. “Els tres ganduls” és un conte apropiat per a nois i noies de cicle superior. Tot el relat és una exaltació irònica de la ganduleria; a través del comportament dels personatges, l’autor ironitza aquest defecte de tal manera que l’eleva a la categoria de qualitat. Podem proposar al nostre alumnat que faci un conte semblant, però ironitzant un altre defecte, com pot ser la brutícia o la barroeria.  Estimades feres (bestiari) Edat de lectura Aquest bestiari és adequat per a tota l’educació primària i, fins i tot, per a l’educació infantil. A cada edat es pot treballar un aspecte diferent de la poesia: ritme, cantarella, rima, estructura, comparacions, metàfores, sentit figurat, personificació... i, evidentment, la comprensió lectora. Argument Estimades feres és un recull de trenta-dos poemes, cadascun dels quals retrata un animal, en general de manera científica i amb to irònic, relacionat amb la semblança 8
    • que pot tenir amb els humans. Es pot considerar que tot el llibre és una lliçó moral irònica, la metàfora de la vida, com diu l’autor. Estructura Els poemes estan ordenats de manera aleatòria, sense cap lligam ni classificació. Tots ells tenen una estructura semblant: estrofes de quatre versos, rima consonàntica, mètrica molt exacta i un ritme ben musical que afavoreix la dicció i la memorització. Tema El tema central són els diferents animals que conformen el bestiari. L’autor va escriure aquests poemes per fer conèixer les característiques, els costums, l’aspecte físic, els trets més diferencials i distintius dels diversos animals. Tot plegat ho va fer jugant amb les imatges poètiques. A la contraportada hi ha un petit poema que resumeix perfectament el tema del llibre: ...Perquè sóc un llibre ple d’animals una selva lliure, tots barrejats! per passar-hi estones fenomenals amb amics que semblen... nens retratats! Personatges Evidentment, els personatges són els animals, però darrere seu sovint s’amaguen les persones amb qui l’autor fa comparacions i estableix semblances. Hi trobarem animals petits i grans, voladors, terrestres i aquàtics, vertebrats i invertebrats, tot un ventall d’éssers vius ideal per a il·lustrar i complementar molts dels continguts de ciències naturals. Suggeriments didàctics 1. A la segona part del llibre hi ha unes propostes de treball (pàg. 73 a 107) relacionades amb cada un dels poemes que conté el bestiari que són força útils. Es tracta d’unes activitats que treballen diferents aspectes de la llengua: la comprensió lectora, el lèxic i la semàntica (frases fetes, comparacions, metàfores, imatges poètiques); la fonètica, l’estructura poètica (versos estrofes, mètrica, rima...). També hi ha alguna activitat de creació (inventar la història d’un dinosaure tartamut, escriure el diàleg entre dues orenetes, elaborar un poema acròstic a partir de síl·labes, fer retrats d’animals seguint el model d’un poema determinat...). 2. A continuació d’aquestes propostes, al final del llibre, trobem una glossa sobre els bestiaris de Josep Carner i de Pere Quart, seguida d’una breu antologia on s’han seleccionat els poemes d’aquests autors que parlen dels mateixos animals que es troben en el bestiari de Ricard Bonmatí. Es tracta d’un material molt útil per a establir un paral·lelisme, fer un estudi detallat i una anàlisi comparativa entre els poemes “germans”. 3. Els poemes “Elefant”, “Balena” i “Dofí” són molt adequats per a treballar a educació infantil. Tenen una estructura senzilla, comprensible i fàcil de memoritzar. Els infants, posteriorment, poden fer un dibuix de l’animal. 4. De fet, tots els poemes són molt adequats per a fer-ne una bona lectura amb entonació, a qualsevol edat, ja que contenen molts jocs de dicció i embarbussaments. 9
    • 5. Recomanem de llegir el poema “Bruixa” tot mirant una il·lustració del peix (millor si és una fotografia), per tal de comprovar-ne la forma extremadament plana, el color de camuflatge i la posició dels ulls. Com a treball d’extensió es poden buscar altres peixos amb les mateixes característiques: llenguado, palaia, rèmol... 6. En el poema “Talp” hi ha moltes comparacions i metàfores: excavadora de pales/ palau ple de sales/ pastanagues i raves que són llums/ arrels de les faves, que són les cortinetes. Imitant aquests exemples, els nois i noies poden crear metàfores a partir de comparacions i semblances de forma, color, utilitat... 7. “Llúdria” és un poema que pot ser el punt de partida d’un interessant treball de ciències naturals. Després de fer-ne una lectura, anirem a la biblioteca a buscar informació sobre les llúdries per tal de donar resposta a diverses qüestions que s’apunten en la composició poètica: On es troben les llodrigueres? Què fa la llúdria per enganyar els lladres de pells? Què vol dir que entra per l’aigüera? 8. A partir dels poemes “Dromedari”, “Tortuga” i “Cérvol” es poden fer uns cal·ligrames donant forma a l’animal amb el text del poema. 9. El poema “Granota” es presta a fer-ne una imitació mitjançant un préstec literari. Es tracta de copiar el començament de cada vers i escriure un poema nou parlant d’un altre animal. 10. En el poema “Rata-pinyada” trobem explicat, mitjançant una petita narració, l’origen d’aquests mamífers. Aquí podríem fer un treball de recerca al voltant de l’adaptació al medi, de les mutacions o de la selecció natural. 11. Igualment el poema “Diplodocus” pot il·lustrar perfectament un treball sobre l’origen i l’evolució dels rèptils. 12. A partir de la lectura detinguda del poema “Pelicà”, es pot establir una conversa per a treballar la comprensió interpretativa, sobretot centrant-nos en la idea que el bec del pelicà sembla una peixera, però de les de restaurant!  L’any tirurany Edat de lectura A la contraportada del llibre trobem la recomanació: a partir de 8 anys, encara que, com el mateix autor ens indica, hi ha molts poemes que són adequats per a nens i nenes de quatre i cinc anys. Argument També a la contraporta podem llegir un resum molt clarificador de l’argument del llibre: Versos per a tot l’any i per a totes les ocasions: Reis d’Orient i fantasmes, coques de Sant Joan i panellets de Tots Sants, terrícoles i marcians, desfilen per aquestes pàgines al ritme juganer que els marquen els versos i el calendari. És un llibre global on s’expliquen els costums i les tradicions del nostre país amb estimació i una certa ironia, sovint amagada. Tot plegat amb la intenció de contribuir al manteniment de les nostres tradicions. 10
    • Estructura Es tracta d’una quarantena de poemes ordenats en quatre blocs cadascun dels quals està dedicat a una estació de l’any –Hivern naixent, Primavera creixent, Estiu madur i Tardor fecunda– i comença amb un rodolí referent a aquesta estació. Tema Segons escriu Ricard Bonmatí al pròleg: ...aquest llibre pretén ser resplendent i encisar-vos perquè llegiu, memoritzeu, reciteu i compongueu poesia; i també aconseguir que us robin el cor tota aquesta colla d’esperits familiars, a vegades tendres i a vegades entremaliats, que viuen i riuen entre nosaltres des de l’any tirurany. Personatges A part dels personatges típics de cada festa o celebració, com poden ser el Carnestoltes, sant Jordi, el drac..., hi ha un seguit de personatges fantàstics que treuen el nas en diferents moments del llibre. Així tenim que, a la primavera, apareixen la bruixa, la fada, el gegant i el follet. A l’estiu, amb la calor, sorgeixen els vampirs, l’ogre, les sirenes, els marcians, els diables i el fantasma. I, a la tardor, enmig dels bolets trobem els barrufets, a dins de casa hi ha els robots que es rebel·len i un Papu que no fa por. Suggeriments didàctics 1. Per a l’alumnat de cicle superior, serà interessant de fer un treball sobre l’estructura poètica. Es pot fer una observació de les estrofes i un petit estudi sobre la rima que utilitza l’autor (generalment és abab, o bé abba, menys en els casos d’estrofes de més de quatre versos). 2. Després de llegir i comentar “El drac malvat”, es pot proposar de fer, tot seguint la mateixa estructura, un poema contrari, és a dir, un poema en el qual el drac sigui bo. Caldrà buscar noms i adjectius que ens puguin anar bé i triar les paraules que rimin. Per a aquesta tasca ens pot ser molt útil un diccionari invers o de la rima. 3. El poema “El pessebre màgic” és molt adequat per a memoritzar-lo, ja que té una estructura descriptiva i una gran musicalitat, cosa que el fa molt atractiu. La dicció dels seus versos resulta fàcil i agradable. 4. En aquest mateix poema es pot proposar de fer un treball escrit. Caldrà afegir-hi una o més estrofes on es parli d’algun element bàsic del pessebre que no surt al poema: els Reis, els pastors, la dona que renta, el pescador... 5. Es pot fer el mateix amb el poema “Sant Ponç màgic”: seguint l’estructura enumerativa, es pot afegir una altra estrofa anomenant herbes aromàtiques i les seves propietats. 6. La paraula ‘fada’ és polisèmica, tal com ens ho explica el poema “La fada”. Aquest pot ser un bon començament per a buscar paraules polisèmiques i fer-ne petites composicions divertides, aprofitant el malentès que generen. 7. En tot el bloc intitulat “Primavera” surten molts personatges fantàstics. Se’n pot fer una llista i proposar d’escriure una composició triant-ne dos o tres, d’aquests personatges. És una activitat molt adequada per a realitzar-la en petit grup. 11
    • 8. “El meu follet” és un poema amb estructura narrativa. Això ens permetrà de transformar la poesia a text narratiu. Proposarem de resumir cada estrofa en una frase de no més de deu paraules (ex: Un dia me’n vaig anar a dormir sense desparar taula. / Un soroll em va despertar. / A la cuina tot estava net, devia ser un follet.). D’aquesta manera, també treballarem la comprensió i el reconeixement de la idea principal de cada estrofa. 9. El poema “Brometes del senyor Hivern” es pot teatralitzar perfectament: cada estrofa representa una escena que un grup d’alumnes pot mimar mentre el narrador recita. 10. També es pot representar el poema “Els innocents”, recitant-lo acompanyat d’alguns elements significatius. 11. Per a alumnes de cicle superior serà molt interessant aprofundir en el contingut del poema “Els robots”. A partir d’una conversa dialogada, es pot fer reflexionar els nois i noies sobre el valor que es dóna a la feina, al lleure, a la rutina, a la llibertat... 12. El poema “Senyora lluna” és tot ell una ironia que ens condueix a fer-nos adonar que ens hem de prendre bé la vida, que hem d’estar de bon humor. Després d’aquesta reflexió amb tot el grup classe, es pot proposar una activitat de composició (individual i per parelles) on hi hagi expressions relacionades amb la lluna: estar de bona lluna, de mala lluna, ser llunàtic, ser a la lluna, demanar la lluna, fer veure la lluna en un cove, tenir llunes, lluna de mel, lladrar a la lluna... 4. QUÈ HA ESCRIT? OBRA PUBLICADA Poesia  Estimades feres (bestiari). Madrid: Bruño, 1990. (Altamar; 6)  L’any tirurany. Barcelona: Cadí, 2004. (Muntanya Encantada. Vermella) Prosa  Contes populars catalans. Barcelona: Baula, 2004.  “Ratera, Sant Maurici i els Encantats” (Esterri d’Àneu). Cavall Fort, [Barcelona] (agost 2005), núm. 1033/1034. Cantates  Benvinguts a la Terra (1995).  El millor invent del Mediterrani (1996 i 2002, revisada).  Per Nadal passem bugada (1997).  De les tristors en farem fum (2000). Articles  “Les rondalles van a escola”. Crònica d’Ensenyament, [Barcelona] (abril 1993), núm. 55.  “Doneu poemes als infants!”. Faristol, [Barcelona] (setembre 1996), núm. 25. 12
    • OBRA DIFOSA NO PUBLICADA Obres de teatre per a vint-i-cinc actors de primària  En Joan Gep (versió particular del conte popular).  La llegenda de sant Jordi (versió particular de la llegenda popular).  Pizza Tres Alícies al País de les Meravelles.  Que m’ha tocat la grossa (pobre despertador!).  Merdufais i molestaires.  Tothommaquin, el poble de les maquinetes.  La fàbrica de caramicos.  Pencaires i ganduls al país del rei Golafre.  La guerra de Blavònia. Contes relacionats amb les festes populars  La castanya i l’amic del bosc.  El Sol i el tió.  El Carnestoltes al País de Tots Iguals. Contes fets per a cases de colònies  La sirena de les Medes (l’Escala).  La filla del moliner (Juneda).  Nas i Ridolaina (Nas - Olià).  La por de Sales (Sales de Llierca - Argelaguer).  Una de bona a Matamala (Matamala - les Llosses). Traduccions (obra d’altri traduïda per l’autor)  CLIMENT, Paco. El tresor del capità Nemo. Barcelona: Noguer, 1990.  LEROUX, Gaston. El misteri de la Cambra Groga. Barcelona: Vicens Vives, 1999.  STEINBERG, Paul. Cròniques d’un altre món. Barcelona: Edicions de 1984, 2000. (Conjuntament amb Teresa Porredon.)  RITSCHER, Penny. El jardí dels secrets. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2003. (Conjuntament amb Carles Fernàndez.) Premis  Primer Concurs Airdatnas (2003) de Sant Adrià de Besòs: La tortuga Malastruga i el cocodril Gentil. 13