UD6 La cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Índex <ul><li>1. Introducció. </li></ul><ul><li>2.El descobriment de la cèl·lula. </li></ul><ul><li>2.1.Naixement i desenv...
1.Introducció
 
2.El descobriment de la cèl·lula
2.1.Naixement i desenvolupament de la microscòpia. <ul><li>S.XVII: 1665 Robert Hooke.  </li></ul>
 
<ul><li>Observació cèl·lules suro: paret cel·lular residual de cèl·lules vegetals mortes, amb l’interior ple d’aire. </li>...
<ul><li>1668:Van Leeuwenhoek </li></ul>
 
 
<ul><li>Observació dels primers bacteris(cocs, bacils,espirils) </li></ul><ul><li>També protozous, llevats, rotífers, sang...
<ul><li>Pràctica laboratori: </li></ul><ul><li>Construcción del microscopio de  Leeuwenhoek </li></ul>
<ul><li>S.XVIII: Pocs avenços en citologia, degut a problemes en les lents (aberracions cromàtiques i esfèriques) </li></ul>
<ul><li>S.XIX: es corregeixen les aberracions de les lents i es milloren les tècniques de preparació microscòpica (fixació...
<ul><li>1831: Brown descobreix el nucli a les cèl·lules vegetals. </li></ul>
<ul><li>1838: Schleiden postula “totes les plantes estan formades per cèl·lules” </li></ul><ul><li>1839: Schwann postula: ...
<ul><li>1855: Virchow postula “Omnis cellula ex cellula ”. </li></ul><ul><li>Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula </li...
<ul><li>1888: Ramón y Cajal. </li></ul><ul><li>Postula “Les neurones són la unitat cel·lular del sistema nerviós”. </li></ul>
 
<ul><li>Principis S.XX.  </li></ul><ul><li>S’observa el citoplasma, la mitosi i els cromosomes. </li></ul><ul><li>1902 Sut...
<ul><li>La millora del microscopi òptic permet descobrir: l’àster,mitocondris, cloroplasts, aparell de Golgi, reticle endo...
2.2.La Teoria cel·lular <ul><li>1. Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules. </li></ul><ul><li>2. La...
<ul><li>La  teoria cel·lular  enuncia: </li></ul><ul><li>La cèl·lula és la unitat morfològica, fisiològica  </li></ul><ul>...
2.3.Els avenços en microscopia <ul><li>1934:Ruska i Knoll inventen el microscopi electrònic.  </li></ul>
<ul><li>SXXI.Microscopis electrònics actuals. </li></ul><ul><li>Fins a 1.000.000 augments </li></ul><ul><li>Ultraestructur...
Alguns orgànuls al microscopi electrònic <ul><li>L’àster </li></ul>
<ul><li>Mitocondris. </li></ul>
<ul><li>Cloroplasts </li></ul>
<ul><li>Aparell de Golgi. </li></ul>
<ul><li>Reticle endoplasmàtic. </li></ul>
<ul><li>Vacùols. </li></ul>
<ul><li>Activitat: </li></ul><ul><li>Actividad 1: Óptico o electrónico </li></ul>
2.4.El concepte de cèl·lula <ul><li>Estructura constituïda per 3 elements bàsics:  </li></ul><ul><ul><li>Membrana plasmàti...
<ul><li>Realitza les tres funcions vitals per si mateixa sense necessitat d’altres éssers vius: </li></ul><ul><ul><li>Nutr...
Els virus <ul><li>Són matèria viva però no són cèl·lules: </li></ul><ul><ul><li>No poden reproduir-se per ells mateixos, h...
Virus infectant altres cèl·lules.
 
<ul><li>Web amb activitat sobre els virus: </li></ul><ul><li>Proyecto Biosfera  1 </li></ul><ul><li>Proyecto Biosfera  2 <...
Els prions <ul><li>Són proteïnes infeccioses responsables de malalties com l’encefalopatia espongiforme bobina (vaques bog...
<ul><li>La PrP es troba present normalment en molts animals (inclosos els ésser humans) en una forma no patològica denomin...
Procés infecciós <ul><li>La conformació estable de la PRP c  pot canviar en condicions determinades i encara desconegudes,...
Aquests estudis han revelat que de fet, la PrP sc  i la PrP c  són idèntics des del punt de vista químic i, per tant, va s...
3.Forma, mida i longevitat de les cèl·lules. <ul><li>3.1.Forma de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>No hi ha prototipus de ...
<ul><li>La forma de les cel·lules està estretament relacionada amb  la funció que exerceixen . </li></ul><ul><li>C.Muscula...
<ul><li>Neurones:  amb prolongacions per poder transmetre l’impuls nerviós.   </li></ul>
<ul><li>C.epiteli intestinal : amb plecs per augmentar la superficie d’absorció. </li></ul>
<ul><li>Adipòcits : cèl·lules que acumulen el greix. Arrodonides per les gotes de greix del citoplasma. </li></ul>
<ul><li>Cèl·lules lliures : normalment globulars degut a la cohesió entre les molècules d’aigua.Canvien de forma per despl...
<ul><li>Les cèl·lules que formen part de teixits  adopten formes que depèn de les tensions que hi generen les cèl·lules co...
<ul><li>Les cèl·lules proveïdes de paret de secreció rígida : presenten forma molt estable. </li></ul><ul><li>Cèl·lules ve...
<ul><li>Cèl·lules teixit ossi  (osteòcits):envoltades per matriu òssia de fosfat i carbonat càlcic . </li></ul><ul><li>Ost...
<ul><li>La seva forma pot variar per: </li></ul><ul><ul><li>L’absència de paret cel·lular rígida. </li></ul></ul><ul><ul><...
<ul><li>Activitat forma i funció: </li></ul><ul><li>Actividad 3: Relación forma-función celular </li></ul>
<ul><li>Unitats de mesura en citologia. </li></ul><ul><li>Dimensions </li></ul><ul><li>1mm = 1.000  µm (micra) </li></ul><...
<ul><li>Unitats de mesura en citologia. </li></ul><ul><li>Massa d’orgànuls </li></ul><ul><li>1pg (picogram)= 10 -12 grams ...
<ul><li>La mida de les cèl·lules és extremadament variable. </li></ul><ul><ul><li>Molt petites: bacteris (1-2 µm) </li></u...
<ul><li>Molt grans: oòcits d’estruç (7cm  Ø) </li></ul>
<ul><li>Molt llargues: neurones de cetacis (uns quants metres de longitud). </li></ul>
3.3.Longevitat de les cèl·lules. <ul><li>La durada de la vida de les cel·lules és molt variable: de hores a anys (tota la ...
Epiteli respiratori : 8 hores
Teixit muscular estriat : tota la vida de l’organisme. Ha perdut la capacitat de reproducció.
<ul><li>Activitat 6 pàgina 101. </li></ul><ul><li>Activitat 7 i 8 pàgina 102. </li></ul><ul><li>Activitat 9 pàgina 103.(V=...
4.L’estructura de les cèl·lules.  <ul><li>Estructura constituïda per 3 elements bàsics:  </li></ul><ul><ul><li>Membrana pl...
4.1.Cèl·lules procariotes. <ul><li>Només el regne de les moneres, és a dir, els bacteris.  </li></ul><ul><li>Petites: del ...
<ul><ul><ul><ul><ul><li>Ribosomes : síntesi proteïnes. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Mesosomes : plecs interiors d...
 
 
 
<ul><li>Activitat diferències entre eucariotes i procariotes: </li></ul><ul><li>Actividad 2: Procariotas y Eucariotas </li...
4.2.Cèl·lules eucariotes. <ul><li>Molt complexes. </li></ul><ul><li>Presenten:  </li></ul><ul><ul><li>Membrana plasmàtica,...
<ul><li>Membrana plasmàtica.  </li></ul>
Matriu extracel·lular  (membrana de secreció externa en algunes cèl·lules animals).
<ul><li>Estructures sense membrana : </li></ul><ul><li>ribosomes, centrosomes  i citoesquelet. </li></ul><ul><li>ribosomes...
<ul><li>centrosomes </li></ul>
<ul><li>citoesquelet </li></ul>
<ul><li>Sistema endomembranós:  conjunt de membranes intercomunicades i de vesícules aïllades que en deriven. </li></ul><u...
Reticle endoplasmàtic
Nucli
Aparell de Golgi
<ul><li>Cloroplasts , obtenció d’energia partir de l’energia lluminosa. </li></ul><ul><li>Mitocondri , obtenció  </li></ul...
4.3.Cèl·lula animal. <ul><li>Exclusiu de les c.animals: </li></ul><ul><li>Matriu extracel·lular. </li></ul><ul><li>Centrío...
 
<ul><li>Excepció:  Elysia chlorotica , el mol·lusc fotosintètic. (incorpora cloroplasts de les algues en el seu organisme ...
4.4.Cèl·lula vegetal. <ul><li>Exclusiu de les c.vegetals:  </li></ul><ul><li>Paret cel·lular. </li></ul><ul><li>Vacúol gra...
 
 
 
<ul><li>Microscopi electrònic (20.000x) </li></ul>
<ul><li>Microscopi electrònic. </li></ul><ul><li>(8000x) </li></ul>
<ul><li>Reticle endoplasmàtic (M.E.) </li></ul>
 
<ul><li>Interior cèl·lula (M.E.) </li></ul>
 
 
 
 
<ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Index </li></ul><ul><li>zonaClic  -  activitats  - La  cèl·lula </li></ul>
<ul><li>5.Els mètodes d’estudi de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>5.1.La microscòpia òptica . (1000 augments) </li></ul><...
 
<ul><li>Activitat parts del microscopi: </li></ul><ul><li>http://www.xtec.es/~coliver/bio/microscopi.htm </li></ul><ul><li...
5.2.Preparació de mostres per al microscopi òptic. <ul><li>Cerebel. Fitxer:Cerebellum.gif  -  Viquipèdia </li></ul><ul><li...
<ul><li>a)Preparacions talls histològics permanents. </li></ul><ul><li>FIXACIÓ  (conservar)   </li></ul><ul><li>INCLUSIÓ  ...
FIXACIÓ <ul><li>Objectiu: conservar la mostra, és a dir, preservar la morfologia, l’organització interna i composició quim...
Tipus de inclusió Per inmersió Per perfusió (sistema criculatori)
 
INCLUSIÓ <ul><li>Objectiu: donar rigidesa per evitar-ne la deformació durant el tall. </li></ul><ul><li>Abans s’ha de  des...
Deshidratació
<ul><li>Inclusió </li></ul>
TALL <ul><li>Objectiu: hem de tallar la mostra en capes fines per deixar passar la llum i poder formar la imatge. </li></u...
<ul><li>Micròtom de rotació </li></ul>
<ul><li>Animació micròtom:  </li></ul><ul><li>http:// campus.usal.es / ~histologia / aplicacion / espanol / histotec /gene...
TINCIÓ <ul><li>Objectiu: les mostres són incolores i transparents a la llum, cal tenyir-les per observar les estructures. ...
Exemple colorants:  hematoxilina (nucli), eosina (citoplasma)
MUNTATGE <ul><li>Objectiu: preparar la mostra per poder observar-la. </li></ul><ul><li>Es cobreix la mostra amb medi de mu...
 
5.2.La microscòpia electrònica. <ul><li>El microscopi electrònic està constituït basicament per: </li></ul><ul><li>Feix d’...
 
<ul><li>a)MET (Microscopi electrònic de transmissió) Transmission electron microscope  </li></ul><ul><li>Els electrons tra...
<ul><li>M.O.  M.E.T.  M.E.S. </li></ul>
 
luz c objeto b imagen o interruptor Cañón de electrones c objeto b imagen o Microscopio electrónico Microscopio óptico Fun...
5.4.Preparació de mostres per al microscopi electrònic. <ul><li>FIXACIÓ :hi ha prefixació amb glutaraldehid i fixació amb ...
<ul><li>INCLUSIÓ :amb resina plàstica. </li></ul>
<ul><li>TALL : molts fins (150-500 Å) mitjançant ultramicròtoms. </li></ul><ul><li>ultramicròtom  tall i recollida de les ...
<ul><li>TINCIÓ : no hi ha tinció, ja que la imatge que resulta de la difracció dels electrons és sempre en positiu i negat...
<ul><li>CONTRAST :es fa un contrast amb solucions de sals de metalls pesants per ressaltar-ne les estructures.  </li></ul>...
<ul><li>Després s’introdueix la reixeta al tub del microscopi a través d’una comporta que evita l’entrada d’aire. </li></ul>
Web tècniques histològiques. <ul><li>http://webs.uvigo.es/mmegias/6-tecnicas/1-proceso.php </li></ul>
Exemple: linfòcits. <ul><li>Microscopi òptic  M.E.T  </li></ul><ul><li>  M.E.S  </li></ul>
6.Augments i resolució dels microscopis. <ul><li>Nombre  </li></ul><ul><li>d’augments   = Mida de la imatge / mida real de...
<ul><li>Poder de resolució:la capacitat de distingir dos punts que són molt a prop. </li></ul><ul><li>humans : punts separ...
Activitats <ul><li>http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/La_celula/index.htm </li></ul><ul><li>http:/...
Quin microscopi és?
Epiteli nasal
Epiteli respiratori
Epiteli intestinal
Epiteli intestinal
Aplicacions <ul><li>Alerta por el uso del ácido linoleico conjugado como adelgazante ·  ELPAÍS.com </li></ul>
<ul><li>Activitat microscopi electrònic. </li></ul><ul><li>Blog de Jordi Carmona:  enllaços  i  activitats   didàctiques :...
Webs d’interès <ul><li>  index </li></ul><ul><li>Medicina, Historia y Sociedad </li></ul><ul><li>Carrascal  microscopes   ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció

2,709

Published on

Ud6 1rBatxillerat. La Teoria cel·lular, microscopia òptica i electrònica,

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,709
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
100
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció

  1. 1. UD6 La cèl·lula, unitat d’estructura i funció
  2. 2. Índex <ul><li>1. Introducció. </li></ul><ul><li>2.El descobriment de la cèl·lula. </li></ul><ul><li>2.1.Naixement i desenvolupament de la microscòpia. </li></ul><ul><li>2.2.La teoria cel·lular. </li></ul><ul><li>2.3.Els avenços en microscòpia. </li></ul><ul><li>2.4.El concepte de cèl·lula </li></ul><ul><li>3.Forma, mida i longevitat de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>3.1.Forma de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>3.2.Mida de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>3.3.Longevitat cel·lular. </li></ul><ul><li>4.Estructura de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>4.1.Estructura de les cèl·lules procariotes. </li></ul><ul><li>4.2.Estructura de les cèl·lules eucariotes. </li></ul><ul><li>4.3.Cèl·lula animal. </li></ul><ul><li>4.4.Cèl·lula vegetal. </li></ul><ul><li>5.Els mètodes d’estudi de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>5.1.La microscòpia òptica. </li></ul><ul><li>5.2.Preparació de mostres per al microscopi òptic. </li></ul><ul><li>5.3.La microscòpia electrònica. </li></ul><ul><li>5.4.Preparació de mostres per al microscopi electrònic. </li></ul><ul><li>6.Augments i resolució dels microscopis. </li></ul>
  3. 3. 1.Introducció
  4. 5. 2.El descobriment de la cèl·lula
  5. 6. 2.1.Naixement i desenvolupament de la microscòpia. <ul><li>S.XVII: 1665 Robert Hooke. </li></ul>
  6. 8. <ul><li>Observació cèl·lules suro: paret cel·lular residual de cèl·lules vegetals mortes, amb l’interior ple d’aire. </li></ul><ul><li>Anomena a aquestes cel·les: “cells” del llatí cellulae ( petites cel·les) </li></ul>50 augments
  7. 9. <ul><li>1668:Van Leeuwenhoek </li></ul>
  8. 12. <ul><li>Observació dels primers bacteris(cocs, bacils,espirils) </li></ul><ul><li>També protozous, llevats, rotífers, sang,etc. </li></ul>200 augments
  9. 13. <ul><li>Pràctica laboratori: </li></ul><ul><li>Construcción del microscopio de Leeuwenhoek </li></ul>
  10. 14. <ul><li>S.XVIII: Pocs avenços en citologia, degut a problemes en les lents (aberracions cromàtiques i esfèriques) </li></ul>
  11. 15. <ul><li>S.XIX: es corregeixen les aberracions de les lents i es milloren les tècniques de preparació microscòpica (fixació, inclusió i tinció). Observació d’estructures internes. </li></ul><ul><li> MICROSCOPIS UTILITZAT PER DARWIN </li></ul>
  12. 16. <ul><li>1831: Brown descobreix el nucli a les cèl·lules vegetals. </li></ul>
  13. 17. <ul><li>1838: Schleiden postula “totes les plantes estan formades per cèl·lules” </li></ul><ul><li>1839: Schwann postula: “tots els animals estan formats per cèl·lules” </li></ul>
  14. 18. <ul><li>1855: Virchow postula “Omnis cellula ex cellula ”. </li></ul><ul><li>Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula </li></ul>
  15. 19. <ul><li>1888: Ramón y Cajal. </li></ul><ul><li>Postula “Les neurones són la unitat cel·lular del sistema nerviós”. </li></ul>
  16. 21. <ul><li>Principis S.XX. </li></ul><ul><li>S’observa el citoplasma, la mitosi i els cromosomes. </li></ul><ul><li>1902 Sutton i Boveri postulen que la informació genètica resideix als cromosomes. </li></ul>
  17. 22. <ul><li>La millora del microscopi òptic permet descobrir: l’àster,mitocondris, cloroplasts, aparell de Golgi, reticle endoplasmàtic i vacúols. </li></ul>
  18. 23. 2.2.La Teoria cel·lular <ul><li>1. Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules. </li></ul><ul><li>2. La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se en vida. </li></ul><ul><li>3. Les cèl·lules tant sols poden sorgir a partir d’unes altres d’existents. </li></ul><ul><li>4. La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i es capaç de transmetre-la als seus descendents. </li></ul>
  19. 24. <ul><li>La teoria cel·lular enuncia: </li></ul><ul><li>La cèl·lula és la unitat morfològica, fisiològica </li></ul><ul><li>i genètica de tots els éssers vius. </li></ul>
  20. 25. 2.3.Els avenços en microscopia <ul><li>1934:Ruska i Knoll inventen el microscopi electrònic. </li></ul>
  21. 26. <ul><li>SXXI.Microscopis electrònics actuals. </li></ul><ul><li>Fins a 1.000.000 augments </li></ul><ul><li>Ultraestructures: </li></ul><ul><li>Citoesquelet. </li></ul><ul><li>Ribosomes. </li></ul><ul><li>Lisosomes,… </li></ul>
  22. 27. Alguns orgànuls al microscopi electrònic <ul><li>L’àster </li></ul>
  23. 28. <ul><li>Mitocondris. </li></ul>
  24. 29. <ul><li>Cloroplasts </li></ul>
  25. 30. <ul><li>Aparell de Golgi. </li></ul>
  26. 31. <ul><li>Reticle endoplasmàtic. </li></ul>
  27. 32. <ul><li>Vacùols. </li></ul>
  28. 33. <ul><li>Activitat: </li></ul><ul><li>Actividad 1: Óptico o electrónico </li></ul>
  29. 34. 2.4.El concepte de cèl·lula <ul><li>Estructura constituïda per 3 elements bàsics: </li></ul><ul><ul><li>Membrana plasmàtica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Citoplasma. </li></ul></ul><ul><ul><li>Material genètic. </li></ul></ul>
  30. 35. <ul><li>Realitza les tres funcions vitals per si mateixa sense necessitat d’altres éssers vius: </li></ul><ul><ul><li>Nutrició : conjunt de processos pels quals la cèl·lula obté matèria i energia de l’entorn, i es desfà dels residus. </li></ul></ul><ul><ul><li>Relació : conjunt de processos pels quals la cèl·lula capta estímuls de l’exterior i hi dona les respostes adequades. </li></ul></ul><ul><ul><li>Reproducció : conjunt de processos pels quals la cèl·lula genera descendència. </li></ul></ul>
  31. 36. Els virus <ul><li>Són matèria viva però no són cèl·lules: </li></ul><ul><ul><li>No poden reproduir-se per ells mateixos, han d’infectar altres cèl·lules. </li></ul></ul><ul><ul><li>No duen a terme el metabolisme (nutrició), necessiten els enzims d’altres organismes. </li></ul></ul>
  32. 37. Virus infectant altres cèl·lules.
  33. 39. <ul><li>Web amb activitat sobre els virus: </li></ul><ul><li>Proyecto Biosfera 1 </li></ul><ul><li>Proyecto Biosfera 2 </li></ul>
  34. 40. Els prions <ul><li>Són proteïnes infeccioses responsables de malalties com l’encefalopatia espongiforme bobina (vaques boges) i malalties anàlogues en altres organismes, incloent-hi la malaltia de Creutzfeldt -Jakob en els éssers humans i la tremolor ovina en les ovelles. </li></ul>
  35. 41. <ul><li>La PrP es troba present normalment en molts animals (inclosos els ésser humans) en una forma no patològica denominada PrP c (proteïna cel•lular relacionada amb el prió), abundantment al cervell. </li></ul>
  36. 42. Procés infecciós <ul><li>La conformació estable de la PRP c pot canviar en condicions determinades i encara desconegudes, fins adoptar una conformació denominada PrP sc o proteïna del tremolor relacionada amb el prió. Aquesta forma en que apareix mínimament plegada en una làmina beta, la porció N terminal desordenada destrueix el sistema nerviós. </li></ul>
  37. 43. Aquests estudis han revelat que de fet, la PrP sc i la PrP c són idèntics des del punt de vista químic i, per tant, va semblar més probable que diferissin en les seves estructures secundàries o terciària, o en ambdues
  38. 44. 3.Forma, mida i longevitat de les cèl·lules. <ul><li>3.1.Forma de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>No hi ha prototipus de forma cel·lular: hi ha cèl·lules arrodonides, fusiformes, el·líptiques, prismàtiques, aplanades, etc. </li></ul>
  39. 45. <ul><li>La forma de les cel·lules està estretament relacionada amb la funció que exerceixen . </li></ul><ul><li>C.Musculars : allargades i fusiformes per poder-se contraure i relaxar-se. </li></ul>
  40. 46. <ul><li>Neurones: amb prolongacions per poder transmetre l’impuls nerviós. </li></ul>
  41. 47. <ul><li>C.epiteli intestinal : amb plecs per augmentar la superficie d’absorció. </li></ul>
  42. 48. <ul><li>Adipòcits : cèl·lules que acumulen el greix. Arrodonides per les gotes de greix del citoplasma. </li></ul>
  43. 49. <ul><li>Cèl·lules lliures : normalment globulars degut a la cohesió entre les molècules d’aigua.Canvien de forma per desplaçar-se i per fagocitar partícules. </li></ul><ul><li>Leucòcits Globuls vermells Ameba Ciliat </li></ul>
  44. 50. <ul><li>Les cèl·lules que formen part de teixits adopten formes que depèn de les tensions que hi generen les cèl·lules contigües. </li></ul><ul><li>Teixit epidèrmic animal </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Cèl·lules aplanades:no presenten tensions. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Cèl·lules prismàtiques: presenten tensions per part de les cèl·lules contigües. </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  45. 51. <ul><li>Les cèl·lules proveïdes de paret de secreció rígida : presenten forma molt estable. </li></ul><ul><li>Cèl·lules vegetals:paret de cel·lulosa </li></ul>
  46. 52. <ul><li>Cèl·lules teixit ossi (osteòcits):envoltades per matriu òssia de fosfat i carbonat càlcic . </li></ul><ul><li>Osteòcit </li></ul>
  47. 53. <ul><li>La seva forma pot variar per: </li></ul><ul><ul><li>L’absència de paret cel·lular rígida. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les tensions d’unions a cèl·lules contigües. </li></ul></ul><ul><ul><li>La viscositat del citosol. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els fenòmens osmòtics. </li></ul></ul><ul><ul><li>El tipus de citoesquelet intern . </li></ul></ul>
  48. 54. <ul><li>Activitat forma i funció: </li></ul><ul><li>Actividad 3: Relación forma-función celular </li></ul>
  49. 55. <ul><li>Unitats de mesura en citologia. </li></ul><ul><li>Dimensions </li></ul><ul><li>1mm = 1.000 µm (micra) </li></ul><ul><li>1µm = 1.000 nm (nanòmetre) </li></ul><ul><li>1nm = 10 Å (angstrom) </li></ul><ul><li>1µm =1x10 -6 m 1nm=1x10 -9 m 1Å=1x10 -10 m </li></ul>3.2.Mida de les cèl·lules.
  50. 56. <ul><li>Unitats de mesura en citologia. </li></ul><ul><li>Massa d’orgànuls </li></ul><ul><li>1pg (picogram)= 10 -12 grams </li></ul><ul><li>Massa de macromolècules </li></ul><ul><li>1dalton= 1,66x10 -24 grams </li></ul><ul><li>Exemple: glucosa 180 daltons </li></ul>
  51. 57. <ul><li>La mida de les cèl·lules és extremadament variable. </li></ul><ul><ul><li>Molt petites: bacteris (1-2 µm) </li></ul></ul>
  52. 58. <ul><li>Molt grans: oòcits d’estruç (7cm Ø) </li></ul>
  53. 59. <ul><li>Molt llargues: neurones de cetacis (uns quants metres de longitud). </li></ul>
  54. 60. 3.3.Longevitat de les cèl·lules. <ul><li>La durada de la vida de les cel·lules és molt variable: de hores a anys (tota la vida d’un individu). </li></ul>
  55. 61. Epiteli respiratori : 8 hores
  56. 62. Teixit muscular estriat : tota la vida de l’organisme. Ha perdut la capacitat de reproducció.
  57. 63. <ul><li>Activitat 6 pàgina 101. </li></ul><ul><li>Activitat 7 i 8 pàgina 102. </li></ul><ul><li>Activitat 9 pàgina 103.(V=(4/3) x (πr3)) </li></ul>
  58. 64. 4.L’estructura de les cèl·lules. <ul><li>Estructura constituïda per 3 elements bàsics: </li></ul><ul><ul><li>Membrana plasmàtica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Citoplasma. </li></ul></ul><ul><ul><li>Material genètic. </li></ul></ul><ul><li>Podem classificar les cèl·lules: </li></ul><ul><ul><li>Procariotes: sense nucli. </li></ul></ul><ul><ul><li>Eucariotes: amb nucli. </li></ul></ul>
  59. 65. 4.1.Cèl·lules procariotes. <ul><li>Només el regne de les moneres, és a dir, els bacteris. </li></ul><ul><li>Petites: del tamany d’un cloroplast. </li></ul><ul><li>Tenen: </li></ul><ul><ul><li>Membrana plasmàtica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Paret bacteriana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Citoplasma. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ribosomes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mesosomes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Material genètic (ADN) </li></ul></ul>
  60. 66. <ul><ul><ul><ul><ul><li>Ribosomes : síntesi proteïnes. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Mesosomes : plecs interiors de la membrana plasmàtica que generen energia (com els mitocondris de les cèl·lules eucariotes). </li></ul><ul><li>ADN : única fibra bicatenària i circular i una mica condensat. </li></ul>Membrana plasmàtica : no conté colesterol. Paret bacteriana : coberta rígida i gruixuda per fora de la m. plasmàtica. Citoplasma : medi intern de la cèl·lula.
  61. 70. <ul><li>Activitat diferències entre eucariotes i procariotes: </li></ul><ul><li>Actividad 2: Procariotas y Eucariotas </li></ul><ul><li>Programa “Què,qui,com”: Bacteris de l’intestí a Mart. </li></ul><ul><li>Què qui com </li></ul>
  62. 71. 4.2.Cèl·lules eucariotes. <ul><li>Molt complexes. </li></ul><ul><li>Presenten: </li></ul><ul><ul><li>Membrana plasmàtica, i matriu extracel·lular. </li></ul></ul><ul><ul><li>Estructures mancades de membrana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistema endomembranós. </li></ul></ul><ul><ul><li>Orgànuls productors d’energia. </li></ul></ul>
  63. 72. <ul><li>Membrana plasmàtica. </li></ul>
  64. 73. Matriu extracel·lular (membrana de secreció externa en algunes cèl·lules animals).
  65. 74. <ul><li>Estructures sense membrana : </li></ul><ul><li>ribosomes, centrosomes i citoesquelet. </li></ul><ul><li>ribosomes </li></ul>
  66. 75. <ul><li>centrosomes </li></ul>
  67. 76. <ul><li>citoesquelet </li></ul>
  68. 77. <ul><li>Sistema endomembranós: conjunt de membranes intercomunicades i de vesícules aïllades que en deriven. </li></ul><ul><li>Reticle endoplasmàtic que deriva de la coberta nuclear del nucli. </li></ul><ul><li>Nucli (coberta nuclear, nucleoplasma, cromatina, nuclèols) </li></ul><ul><li>Aparell de Golgi. </li></ul><ul><li>Lisosomes. </li></ul><ul><li>Vacúols. </li></ul>
  69. 78. Reticle endoplasmàtic
  70. 79. Nucli
  71. 80. Aparell de Golgi
  72. 81. <ul><li>Cloroplasts , obtenció d’energia partir de l’energia lluminosa. </li></ul><ul><li>Mitocondri , obtenció </li></ul><ul><li>d’energia a partir de l’oxidació de la matèria orgànica. </li></ul><ul><li>Orgànuls productors d’energia: </li></ul>
  73. 82. 4.3.Cèl·lula animal. <ul><li>Exclusiu de les c.animals: </li></ul><ul><li>Matriu extracel·lular. </li></ul><ul><li>Centríols. </li></ul><ul><li>Vacúols petits. </li></ul><ul><li>Flagels, cilis i pseudopodes. </li></ul><ul><li>Glicogen. </li></ul>
  74. 84. <ul><li>Excepció: Elysia chlorotica , el mol·lusc fotosintètic. (incorpora cloroplasts de les algues en el seu organisme i realitza la fotosíntesi) </li></ul>
  75. 85. 4.4.Cèl·lula vegetal. <ul><li>Exclusiu de les c.vegetals: </li></ul><ul><li>Paret cel·lular. </li></ul><ul><li>Vacúol gran en posició central, desplaça nucli cap a un lateral. </li></ul><ul><li>Plasts (ex.amiloplast) </li></ul><ul><li>Cloroplast. </li></ul><ul><li>Midó. </li></ul>
  76. 89. <ul><li>Microscopi electrònic (20.000x) </li></ul>
  77. 90. <ul><li>Microscopi electrònic. </li></ul><ul><li>(8000x) </li></ul>
  78. 91. <ul><li>Reticle endoplasmàtic (M.E.) </li></ul>
  79. 93. <ul><li>Interior cèl·lula (M.E.) </li></ul>
  80. 98. <ul><li>Activitats: </li></ul><ul><li>Index </li></ul><ul><li>zonaClic - activitats - La cèl·lula </li></ul>
  81. 99. <ul><li>5.Els mètodes d’estudi de les cèl·lules. </li></ul><ul><li>5.1.La microscòpia òptica . (1000 augments) </li></ul><ul><li>El microscopi òptic està constituït basicament per: </li></ul><ul><li>2 lents de vidre d’augment (ocular i objectiu). </li></ul><ul><li>Font d’il·luminació (llum). </li></ul><ul><li>Diafragma (1 lent condensadora:condensa la llum cap a la mostra) </li></ul><ul><li>Platina (on posem el portaobjectes amb la mostra o preparació). </li></ul><ul><li>Medi: aire atmosfèric. </li></ul>
  82. 101. <ul><li>Activitat parts del microscopi: </li></ul><ul><li>http://www.xtec.es/~coliver/bio/microscopi.htm </li></ul><ul><li>Animació funcionament microscopi òptic: </li></ul><ul><li>Proyecto Biosfera </li></ul>
  83. 102. 5.2.Preparació de mostres per al microscopi òptic. <ul><li>Cerebel. Fitxer:Cerebellum.gif - Viquipèdia </li></ul><ul><li>Tall histològic </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>ImatgeM.O. </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  84. 103. <ul><li>a)Preparacions talls histològics permanents. </li></ul><ul><li>FIXACIÓ (conservar) </li></ul><ul><li>INCLUSIÓ (donar rigidesa) </li></ul><ul><li> TALL (facilitar que la llum travesse) </li></ul><ul><li> TÍNCIÓ (les cèl·lules són incolores) </li></ul><ul><li>MUNTATGE (per posar-la al MO) </li></ul>
  85. 104. FIXACIÓ <ul><li>Objectiu: conservar la mostra, és a dir, preservar la morfologia, l’organització interna i composició quimica. </li></ul><ul><li>Fixadors: alcohol etílic 70%, formaldehid,... </li></ul>
  86. 105. Tipus de inclusió Per inmersió Per perfusió (sistema criculatori)
  87. 107. INCLUSIÓ <ul><li>Objectiu: donar rigidesa per evitar-ne la deformació durant el tall. </li></ul><ul><li>Abans s’ha de deshidratar perquè el medi d’inclusió és hidròfob i cal eliminar l’aigua per una bona inclusió. </li></ul>
  88. 108. Deshidratació
  89. 109. <ul><li>Inclusió </li></ul>
  90. 110. TALL <ul><li>Objectiu: hem de tallar la mostra en capes fines per deixar passar la llum i poder formar la imatge. </li></ul><ul><li>Aparell: micròtom. </li></ul><ul><li>Gruix mostra: 6-12 µm </li></ul>
  91. 111. <ul><li>Micròtom de rotació </li></ul>
  92. 112. <ul><li>Animació micròtom: </li></ul><ul><li>http:// campus.usal.es / ~histologia / aplicacion / espanol / histotec /general/gene07/ parafin.gif </li></ul>
  93. 113. TINCIÓ <ul><li>Objectiu: les mostres són incolores i transparents a la llum, cal tenyir-les per observar les estructures. </li></ul><ul><li>Segons les estructures que es vulguin destacar, s’utilitzen uns colorants o uns altres. </li></ul>
  94. 114. Exemple colorants: hematoxilina (nucli), eosina (citoplasma)
  95. 115. MUNTATGE <ul><li>Objectiu: preparar la mostra per poder observar-la. </li></ul><ul><li>Es cobreix la mostra amb medi de muntatge viscós i transparent, i després es col·loca al damunt un cobreobjectes per protegir-la. </li></ul>
  96. 117. 5.2.La microscòpia electrònica. <ul><li>El microscopi electrònic està constituït basicament per: </li></ul><ul><li>Feix d’electrons : xoquen amb els àtoms de la mostra i es dispersen en diferents feixos. </li></ul><ul><li>Filament (càtode): produeix el feix d’electrons. </li></ul><ul><li>Lents : 2 bobines cilíndriques (imants)que generen camp magnètic que condensa el feix d’electrons que passa pel seu eix central.Una bobina condensa el feix sobre la mostra i l’altra condensa alguns dels feixos que ha sigut dispersat per la mostra i els projecten creant la imatge. </li></ul><ul><li>Platina (on posem la mostra o preparació). </li></ul><ul><li>Medi : buit. </li></ul>
  97. 119. <ul><li>a)MET (Microscopi electrònic de transmissió) Transmission electron microscope </li></ul><ul><li>Els electrons travessen la mostra. </li></ul><ul><li>Imatge sobre pantalla fluorescent. </li></ul><ul><li>Poder de resolució: 4 Å </li></ul><ul><li>1.000.000 augments. </li></ul><ul><li>b)MES (Microscopi electrònic de rastreig) Scanning electron microscope </li></ul><ul><li>Els electrons són reflectits per la mostra. </li></ul><ul><li>Imatges en 3D sobre projector de televisió. </li></ul><ul><li>Poder de resolució: 200Å </li></ul><ul><li>200.000 augments </li></ul>Tipus de m.electrònic
  98. 120. <ul><li>M.O. M.E.T. M.E.S. </li></ul>
  99. 122. luz c objeto b imagen o interruptor Cañón de electrones c objeto b imagen o Microscopio electrónico Microscopio óptico Fundamento del microscopio óptico y del microscopio electrónico c) condensador; b) objetivo; o) ocular. visor electrones
  100. 123. 5.4.Preparació de mostres per al microscopi electrònic. <ul><li>FIXACIÓ :hi ha prefixació amb glutaraldehid i fixació amb tetraòxid d’osmi. </li></ul><ul><li>Tetraòxid d’osmi </li></ul>
  101. 124. <ul><li>INCLUSIÓ :amb resina plàstica. </li></ul>
  102. 125. <ul><li>TALL : molts fins (150-500 Å) mitjançant ultramicròtoms. </li></ul><ul><li>ultramicròtom tall i recollida de les mostres en una reixeta </li></ul>
  103. 126. <ul><li>TINCIÓ : no hi ha tinció, ja que la imatge que resulta de la difracció dels electrons és sempre en positiu i negatiu (blanc i negre). </li></ul>
  104. 127. <ul><li>CONTRAST :es fa un contrast amb solucions de sals de metalls pesants per ressaltar-ne les estructures. </li></ul><ul><li>Per al MES, cal cobrir completament la mostra amb una capa de metalls que s’adaptin perfectament al relleu de la mostra i que no deixin passar els electrons a través d’aquesta. </li></ul>
  105. 128. <ul><li>Després s’introdueix la reixeta al tub del microscopi a través d’una comporta que evita l’entrada d’aire. </li></ul>
  106. 129. Web tècniques histològiques. <ul><li>http://webs.uvigo.es/mmegias/6-tecnicas/1-proceso.php </li></ul>
  107. 130. Exemple: linfòcits. <ul><li>Microscopi òptic M.E.T </li></ul><ul><li> M.E.S </li></ul>
  108. 131. 6.Augments i resolució dels microscopis. <ul><li>Nombre </li></ul><ul><li>d’augments = Mida de la imatge / mida real de l’objecte </li></ul><ul><li>Nombre </li></ul><ul><li>d’augments = augments de l’ocular x augments de l’objectiu. </li></ul>
  109. 132. <ul><li>Poder de resolució:la capacitat de distingir dos punts que són molt a prop. </li></ul><ul><li>humans : punts separats a 0,1mm (100 µm) </li></ul><ul><li>poder de resolució 100 µm </li></ul><ul><li>M.O. :punts separats a 0,2 µm </li></ul><ul><li>poder de resolució 0,2 µm </li></ul><ul><li>M.E. : punts separats a 4Å </li></ul><ul><li>poder de resolució 4Å </li></ul>
  110. 133. Activitats <ul><li>http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/La_celula/index.htm </li></ul><ul><li>http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/La_celula/contenidos2.htm </li></ul><ul><li>http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/2BCH/B2_CELULA/t21_CELULA/TEST.htm </li></ul>
  111. 134. Quin microscopi és?
  112. 135. Epiteli nasal
  113. 136. Epiteli respiratori
  114. 137. Epiteli intestinal
  115. 138. Epiteli intestinal
  116. 139. Aplicacions <ul><li>Alerta por el uso del ácido linoleico conjugado como adelgazante · ELPAÍS.com </li></ul>
  117. 140. <ul><li>Activitat microscopi electrònic. </li></ul><ul><li>Blog de Jordi Carmona: enllaços i activitats didàctiques : Microscopi electrònic </li></ul>
  118. 141. Webs d’interès <ul><li> index </li></ul><ul><li>Medicina, Historia y Sociedad </li></ul><ul><li>Carrascal microscopes collection </li></ul><ul><li> Proyecto Biosfera </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×