Your SlideShare is downloading. ×
Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Ud6 la cèl·lula, unitat d’estructura i funció

1,521

Published on

Unitat Didàctica 2nBatxillerat sobre la cèl·lula, microscopia òptica i electrònica.

Unitat Didàctica 2nBatxillerat sobre la cèl·lula, microscopia òptica i electrònica.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,521
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
30
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UD6 La cèl·lula, unitat d’estructura i funció
  • 2. Índex
    • 1. Introducció.
    • 2.El descobriment de la cèl·lula.
    • 2.1.Naixement i desenvolupament de la microscòpia.
    • 2.2.La teoria cel·lular.
    • 2.3.Els avenços en microscòpia.
    • 2.4.El concepte de cèl·lula
    • 3.Forma, mida i longevitat de les cèl·lules.
    • 3.1.Forma de les cèl·lules.
    • 3.2.Mida de les cèl·lules.
    • 3.3.Longevitat cel·lular.
    • 4.Estructura de les cèl·lules.
    • 4.1.Estructura de les cèl·lules procariotes.
    • 4.2.Estructura de les cèl·lules eucariotes.
    • 4.3.Cèl·lula animal.
    • 4.4.Cèl·lula vegetal.
    • 5.Els mètodes d’estudi de les cèl·lules.
    • 5.1.La microscòpia òptica.
    • 5.2.Preparació de mostres per al microscopi òptic.
    • 5.3.La microscòpia electrònica.
    • 5.4.Preparació de mostres per al microscopi electrònic.
    • 6.Augments i resolució dels microscopis.
  • 3. 1.Introducció
  • 4.  
  • 5. 2.El descobriment de la cèl·lula
  • 6. 2.1.Naixement i desenvolupament de la microscòpia.
    • S.XVII: 1665 Robert Hooke.
  • 7.  
  • 8.
    • Observació cèl·lules suro: paret cel·lular residual de cèl·lules vegetals mortes, amb l’interior ple d’aire.
    • Anomena a aquestes cel·les: “cells” del llatí cellulae ( petites cel·les)
    50 augments
  • 9.
    • 1668:Van Leeuwenhoek
  • 10.  
  • 11.  
  • 12.
    • Observació dels primers bacteris(cocs, bacils,espirils)
    • També protozous, llevats, rotífers, sang,etc.
    200 augments
  • 13.
    • Pràctica laboratori:
    • Construcción del microscopio de Leeuwenhoek
  • 14.
    • S.XVIII: Pocs avenços en citologia, degut a problemes en les lents (aberracions cromàtiques i esfèriques)
  • 15.
    • S.XIX: es corregeixen les aberracions de les lents i es milloren les tècniques de preparació microscòpica (fixació, inclusió i tinció). Observació d’estructures internes.
    • MICROSCOPIS UTILITZAT PER DARWIN
  • 16.
    • 1831: Brown descobreix el nucli a les cèl·lules vegetals.
  • 17.
    • 1838: Schleiden postula “totes les plantes estan formades per cèl·lules”
    • 1839: Schwann postula: “tots els animals estan formats per cèl·lules”
  • 18.
    • 1855: Virchow postula “Omnis cellula ex cellula ”.
    • Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula
  • 19.
    • 1888: Ramón y Cajal.
    • Postula “Les neurones són la unitat cel·lular del sistema nerviós”.
  • 20.  
  • 21.
    • Principis S.XX.
    • S’observa el citoplasma, la mitosi i els cromosomes.
    • 1902 Sutton i Boveri postulen que la informació genètica resideix als cromosomes.
  • 22.
    • La millora del microscopi òptic permet descobrir: l’àster,mitocondris, cloroplasts, aparell de Golgi, reticle endoplasmàtic i vacúols.
  • 23. 2.2.La Teoria cel·lular
    • 1. Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules.
    • 2. La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se en vida.
    • 3. Les cèl·lules tant sols poden sorgir a partir d’unes altres d’existents.
    • 4. La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i es capaç de transmetre-la als seus descendents.
  • 24.
    • La teoria cel·lular enuncia:
    • La cèl·lula és la unitat morfològica, fisiològica
    • i genètica de tots els éssers vius.
  • 25. 2.3.Els avenços en microscopia
    • 1934:Ruska i Knoll inventen el microscopi electrònic.
  • 26.
    • SXXI.Microscopis electrònics actuals.
    • Fins a 1.000.000 augments
    • Ultraestructures:
    • Citoesquelet.
    • Ribosomes.
    • Lisosomes,…
  • 27. Alguns orgànuls al microscopi electrònic
    • L’àster
  • 28.
    • Mitocondris.
  • 29.
    • Cloroplasts
  • 30.
    • Aparell de Golgi.
  • 31.
    • Reticle endoplasmàtic.
  • 32.
    • Vacùols.
  • 33.
    • Activitat:
    • Actividad 1: Óptico o electrónico
  • 34. 2.4.El concepte de cèl·lula
    • Estructura constituïda per 3 elements bàsics:
      • Membrana plasmàtica.
      • Citoplasma.
      • Material genètic.
  • 35.
    • Realitza les tres funcions vitals per si mateixa sense necessitat d’altres éssers vius:
      • Nutrició : conjunt de processos pels quals la cèl·lula obté matèria i energia de l’entorn, i es desfà dels residus.
      • Relació : conjunt de processos pels quals la cèl·lula capta estímuls de l’exterior i hi dona les respostes adequades.
      • Reproducció : conjunt de processos pels quals la cèl·lula genera descendència.
  • 36. Els virus
    • Són matèria viva però no són cèl·lules:
      • No poden reproduir-se per ells mateixos, han d’infectar altres cèl·lules.
      • No duen a terme el metabolisme (nutrició), necessiten els enzims d’altres organismes.
  • 37. Virus infectant altres cèl·lules.
  • 38.  
  • 39.
    • Web amb activitat sobre els virus:
    • Proyecto Biosfera 1
    • Proyecto Biosfera 2
  • 40. Els prions
    • Són proteïnes infeccioses responsables de malalties com l’encefalopatia espongiforme bobina (vaques boges) i malalties anàlogues en altres organismes, incloent-hi la malaltia de Creutzfeldt -Jakob en els éssers humans i la tremolor ovina en les ovelles.
  • 41.
    • La PrP es troba present normalment en molts animals (inclosos els ésser humans) en una forma no patològica denominada PrP c (proteïna cel•lular relacionada amb el prió), abundantment al cervell.
  • 42. Procés infecciós
    • La conformació estable de la PRP c pot canviar en condicions determinades i encara desconegudes, fins adoptar una conformació denominada PrP sc o proteïna del tremolor relacionada amb el prió. Aquesta forma en que apareix mínimament plegada en una làmina beta, la porció N terminal desordenada destrueix el sistema nerviós.
  • 43. Aquests estudis han revelat que de fet, la PrP sc i la PrP c són idèntics des del punt de vista químic i, per tant, va semblar més probable que diferissin en les seves estructures secundàries o terciària, o en ambdues
  • 44. 3.Forma, mida i longevitat de les cèl·lules.
    • 3.1.Forma de les cèl·lules.
    • No hi ha prototipus de forma cel·lular: hi ha cèl·lules arrodonides, fusiformes, el·líptiques, prismàtiques, aplanades, etc.
  • 45.
    • La forma de les cel·lules està estretament relacionada amb la funció que exerceixen .
    • C.Musculars : allargades i fusiformes per poder-se contraure i relaxar-se.
  • 46.
    • Neurones: amb prolongacions per poder transmetre l’impuls nerviós.
  • 47.
    • C.epiteli intestinal : amb plecs per augmentar la superficie d’absorció.
  • 48.
    • Adipòcits : cèl·lules que acumulen el greix. Arrodonides per les gotes de greix del citoplasma.
  • 49.
    • Cèl·lules lliures : normalment globulars degut a la cohesió entre les molècules d’aigua.Canvien de forma per desplaçar-se i per fagocitar partícules.
    • Leucòcits Globuls vermells Ameba Ciliat
  • 50.
    • Les cèl·lules que formen part de teixits adopten formes que depèn de les tensions que hi generen les cèl·lules contigües.
    • Teixit epidèrmic animal
            • Cèl·lules aplanades:no presenten tensions.
            • Cèl·lules prismàtiques: presenten tensions per part de les cèl·lules contigües.
  • 51.
    • Les cèl·lules proveïdes de paret de secreció rígida : presenten forma molt estable.
    • Cèl·lules vegetals:paret de cel·lulosa
  • 52.
    • Cèl·lules teixit ossi (osteòcits):envoltades per matriu òssia de fosfat i carbonat càlcic .
    • Osteòcit
  • 53.
    • La seva forma pot variar per:
      • L’absència de paret cel·lular rígida.
      • Les tensions d’unions a cèl·lules contigües.
      • La viscositat del citosol.
      • Els fenòmens osmòtics.
      • El tipus de citoesquelet intern .
  • 54.
    • Activitat forma i funció:
    • Actividad 3: Relación forma-función celular
  • 55.
    • Unitats de mesura en citologia.
    • Dimensions
    • 1mm = 1.000 µm (micra)
    • 1µm = 1.000 nm (nanòmetre)
    • 1nm = 10 Å (angstrom)
    • 1µm =1x10 -6 m 1nm=1x10 -9 m 1Å=1x10 -10 m
    3.2.Mida de les cèl·lules.
  • 56.
    • Unitats de mesura en citologia.
    • Massa d’orgànuls
    • 1pg (picogram)= 10 -12 grams
    • Massa de macromolècules
    • 1dalton= 1,66x10 -24 grams
    • Exemple: glucosa 180 daltons
  • 57.
    • La mida de les cèl·lules és extremadament variable.
      • Molt petites: bacteris (1-2 µm)
  • 58.
    • Molt grans: oòcits d’estruç (7cm Ø)
  • 59.
    • Molt llargues: neurones de cetacis (uns quants metres de longitud).
  • 60. 3.3.Longevitat de les cèl·lules.
    • La durada de la vida de les cel·lules és molt variable: de hores a anys (tota la vida d’un individu).
  • 61. Epiteli respiratori : 8 hores
  • 62. Teixit muscular estriat : tota la vida de l’organisme. Ha perdut la capacitat de reproducció.
  • 63.
    • Activitat 6 pàgina 101.
    • Activitat 7 i 8 pàgina 102.
    • Activitat 9 pàgina 103.(V=(4/3) x (πr3))
  • 64. 4.L’estructura de les cèl·lules.
    • Estructura constituïda per 3 elements bàsics:
      • Membrana plasmàtica.
      • Citoplasma.
      • Material genètic.
    • Podem classificar les cèl·lules:
      • Procariotes: sense nucli.
      • Eucariotes: amb nucli.
  • 65. 4.1.Cèl·lules procariotes.
    • Només el regne de les moneres, és a dir, els bacteris.
    • Petites: del tamany d’un cloroplast.
    • Tenen:
      • Membrana plasmàtica.
      • Paret bacteriana.
      • Citoplasma.
      • Ribosomes.
      • Mesosomes.
      • Material genètic (ADN)
  • 66.
            • Ribosomes : síntesi proteïnes.
    • Mesosomes : plecs interiors de la membrana plasmàtica que generen energia (com els mitocondris de les cèl·lules eucariotes).
    • ADN : única fibra bicatenària i circular i una mica condensat.
    Membrana plasmàtica : no conté colesterol. Paret bacteriana : coberta rígida i gruixuda per fora de la m. plasmàtica. Citoplasma : medi intern de la cèl·lula.
  • 67.  
  • 68.  
  • 69.  
  • 70.
    • Activitat diferències entre eucariotes i procariotes:
    • Actividad 2: Procariotas y Eucariotas
    • Programa “Què,qui,com”: Bacteris de l’intestí a Mart.
    • Què qui com
  • 71. 4.2.Cèl·lules eucariotes.
    • Molt complexes.
    • Presenten:
      • Membrana plasmàtica, i matriu extracel·lular.
      • Estructures mancades de membrana.
      • Sistema endomembranós.
      • Orgànuls productors d’energia.
  • 72.
    • Membrana plasmàtica.
  • 73. Matriu extracel·lular (membrana de secreció externa en algunes cèl·lules animals).
  • 74.
    • Estructures sense membrana :
    • ribosomes, centrosomes i citoesquelet.
    • ribosomes
  • 75.
    • centrosomes
  • 76.
    • citoesquelet
  • 77.
    • Sistema endomembranós: conjunt de membranes intercomunicades i de vesícules aïllades que en deriven.
    • Reticle endoplasmàtic que deriva de la coberta nuclear del nucli.
    • Nucli (coberta nuclear, nucleoplasma, cromatina, nuclèols)
    • Aparell de Golgi.
    • Lisosomes.
    • Vacúols.
  • 78. Reticle endoplasmàtic
  • 79. Nucli
  • 80. Aparell de Golgi
  • 81.
    • Cloroplasts , obtenció d’energia partir de l’energia lluminosa.
    • Mitocondri , obtenció
    • d’energia a partir de l’oxidació de la matèria orgànica.
    • Orgànuls productors d’energia:
  • 82. 4.3.Cèl·lula animal.
    • Exclusiu de les c.animals:
    • Matriu extracel·lular.
    • Centríols.
    • Vacúols petits.
    • Flagels, cilis i pseudopodes.
    • Glicogen.
  • 83.  
  • 84.
    • Excepció: Elysia chlorotica , el mol·lusc fotosintètic. (incorpora cloroplasts de les algues en el seu organisme i realitza la fotosíntesi)
  • 85. 4.4.Cèl·lula vegetal.
    • Exclusiu de les c.vegetals:
    • Paret cel·lular.
    • Vacúol gran en posició central, desplaça nucli cap a un lateral.
    • Plasts (ex.amiloplast)
    • Cloroplast.
    • Midó.
  • 86.  
  • 87.  
  • 88.  
  • 89.
    • Microscopi electrònic (20.000x)
  • 90.
    • Microscopi electrònic.
    • (8000x)
  • 91.
    • Reticle endoplasmàtic (M.E.)
  • 92.  
  • 93.
    • Interior cèl·lula (M.E.)
  • 94.  
  • 95.  
  • 96.  
  • 97.  
  • 98.
    • Activitats:
    • Index
    • zonaClic - activitats - La cèl·lula
  • 99.
    • 5.Els mètodes d’estudi de les cèl·lules.
    • 5.1.La microscòpia òptica . (1000 augments)
    • El microscopi òptic està constituït basicament per:
    • 2 lents de vidre d’augment (ocular i objectiu).
    • Font d’il·luminació (llum).
    • Diafragma (1 lent condensadora:condensa la llum cap a la mostra)
    • Platina (on posem el portaobjectes amb la mostra o preparació).
    • Medi: aire atmosfèric.
  • 100.  
  • 101.
    • Activitat parts del microscopi:
    • http://www.xtec.es/~coliver/bio/microscopi.htm
    • Animació funcionament microscopi òptic:
    • Proyecto Biosfera
  • 102. 5.2.Preparació de mostres per al microscopi òptic.
    • Cerebel. Fitxer:Cerebellum.gif - Viquipèdia
    • Tall histològic
            • ImatgeM.O.
  • 103.
    • a)Preparacions talls histològics permanents.
    • FIXACIÓ (conservar)
    • INCLUSIÓ (donar rigidesa)
    • TALL (facilitar que la llum travesse)
    • TÍNCIÓ (les cèl·lules són incolores)
    • MUNTATGE (per posar-la al MO)
  • 104. FIXACIÓ
    • Objectiu: conservar la mostra, és a dir, preservar la morfologia, l’organització interna i composició quimica.
    • Fixadors: alcohol etílic 70%, formaldehid,...
  • 105. Tipus de inclusió Per inmersió Per perfusió (sistema criculatori)
  • 106.  
  • 107. INCLUSIÓ
    • Objectiu: donar rigidesa per evitar-ne la deformació durant el tall.
    • Abans s’ha de deshidratar perquè el medi d’inclusió és hidròfob i cal eliminar l’aigua per una bona inclusió.
  • 108. Deshidratació
  • 109.
    • Inclusió
  • 110. TALL
    • Objectiu: hem de tallar la mostra en capes fines per deixar passar la llum i poder formar la imatge.
    • Aparell: micròtom.
    • Gruix mostra: 6-12 µm
  • 111.
    • Micròtom de rotació
  • 112.
    • Animació micròtom:
    • http:// campus.usal.es / ~histologia / aplicacion / espanol / histotec /general/gene07/ parafin.gif
  • 113. TINCIÓ
    • Objectiu: les mostres són incolores i transparents a la llum, cal tenyir-les per observar les estructures.
    • Segons les estructures que es vulguin destacar, s’utilitzen uns colorants o uns altres.
  • 114. Exemple colorants: hematoxilina (nucli), eosina (citoplasma)
  • 115. MUNTATGE
    • Objectiu: preparar la mostra per poder observar-la.
    • Es cobreix la mostra amb medi de muntatge viscós i transparent, i després es col·loca al damunt un cobreobjectes per protegir-la.
  • 116.  
  • 117. 5.2.La microscòpia electrònica.
    • El microscopi electrònic està constituït basicament per:
    • Feix d’electrons : xoquen amb els àtoms de la mostra i es dispersen en diferents feixos.
    • Filament (càtode): produeix el feix d’electrons.
    • Lents : 2 bobines cilíndriques (imants)que generen camp magnètic que condensa el feix d’electrons que passa pel seu eix central.Una bobina condensa el feix sobre la mostra i l’altra condensa alguns dels feixos que ha sigut dispersat per la mostra i els projecten creant la imatge.
    • Platina (on posem la mostra o preparació).
    • Medi : buit.
  • 118.  
  • 119.
    • a)MET (Microscopi electrònic de transmissió) Transmission electron microscope
    • Els electrons travessen la mostra.
    • Imatge sobre pantalla fluorescent.
    • Poder de resolució: 4 Å
    • 1.000.000 augments.
    • b)MES (Microscopi electrònic de rastreig) Scanning electron microscope
    • Els electrons són reflectits per la mostra.
    • Imatges en 3D sobre projector de televisió.
    • Poder de resolució: 200Å
    • 200.000 augments
    Tipus de m.electrònic
  • 120.
    • M.O. M.E.T. M.E.S.
  • 121.  
  • 122. luz c objeto b imagen o interruptor Cañón de electrones c objeto b imagen o Microscopio electrónico Microscopio óptico Fundamento del microscopio óptico y del microscopio electrónico c) condensador; b) objetivo; o) ocular. visor electrones
  • 123. 5.4.Preparació de mostres per al microscopi electrònic.
    • FIXACIÓ :hi ha prefixació amb glutaraldehid i fixació amb tetraòxid d’osmi.
    • Tetraòxid d’osmi
  • 124.
    • INCLUSIÓ :amb resina plàstica.
  • 125.
    • TALL : molts fins (150-500 Å) mitjançant ultramicròtoms.
    • ultramicròtom tall i recollida de les mostres en una reixeta
  • 126.
    • TINCIÓ : no hi ha tinció, ja que la imatge que resulta de la difracció dels electrons és sempre en positiu i negatiu (blanc i negre).
  • 127.
    • CONTRAST :es fa un contrast amb solucions de sals de metalls pesants per ressaltar-ne les estructures.
    • Per al MES, cal cobrir completament la mostra amb una capa de metalls que s’adaptin perfectament al relleu de la mostra i que no deixin passar els electrons a través d’aquesta.
  • 128.
    • Després s’introdueix la reixeta al tub del microscopi a través d’una comporta que evita l’entrada d’aire.
  • 129. Web tècniques histològiques.
    • http://webs.uvigo.es/mmegias/6-tecnicas/1-proceso.php
  • 130. Exemple: linfòcits.
    • Microscopi òptic M.E.T
    • M.E.S
  • 131. 6.Augments i resolució dels microscopis.
    • Nombre
    • d’augments = Mida de la imatge / mida real de l’objecte
    • Nombre
    • d’augments = augments de l’ocular x augments de l’objectiu.
  • 132.
    • Poder de resolució:la capacitat de distingir dos punts que són molt a prop.
    • humans : punts separats a 0,1mm (100 µm)
    • poder de resolució 100 µm
    • M.O. :punts separats a 0,2 µm
    • poder de resolució 0,2 µm
    • M.E. : punts separats a 4Å
    • poder de resolució 4Å
  • 133. Activitats
    • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/La_celula/index.htm
    • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/La_celula/contenidos2.htm
    • http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/2BCH/B2_CELULA/t21_CELULA/TEST.htm
  • 134. Quin microscopi és?
  • 135. Epiteli nasal
  • 136. Epiteli respiratori
  • 137. Epiteli intestinal
  • 138. Epiteli intestinal
  • 139. Aplicacions
    • Alerta por el uso del ácido linoleico conjugado como adelgazante · ELPAÍS.com
  • 140.
    • Activitat microscopi electrònic.
    • Blog de Jordi Carmona: enllaços i activitats didàctiques : Microscopi electrònic
  • 141. Webs d’interès
    • index
    • Medicina, Historia y Sociedad
    • Carrascal microscopes collection
    • Proyecto Biosfera

×