Your SlideShare is downloading. ×
0
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Comunicació Emocional   Algunes Reflexions
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Comunicació Emocional Algunes Reflexions

945

Published on

la gelosia és la resposta natural davant l\'amenaça. …

la gelosia és la resposta natural davant l\'amenaça.
la persona "gelosa" sent gelosia - degut a dues pèrdues fonamentals:
de recompenses i beneficis
De seguretat en si mateix o autoestima: la MARE hauria de triar entre un germà o l’"intrús"

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
945
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EL SECRET DE L'ÈXIT ESTÀ EN LA INTEL∙LIGÈNCIA  EMOCIONAL • l'equilibri entre emocions i raó produeix benestar • però, com practicar la intel∙ligència  emocional?, com desenvolupar  l'autodomini?
  • 2. LES RELACIONS HUMANES EN QUALSEVOL CONTEXT TENEN COM  A SUPORT BÀSIC LA COMUNICACIÓ • 30% RACIONAL   – VERBAL • 70% EMOCIONAL – NO VERBAL
  • 3. LES RESPOSTES EMOCIONALS • es produeixen generalment de  manera inconscient, sense que  tinguem molt de control sobre elles • son més profundes que les cognitives,  poden desplaçar al pensament, però  aquest, no és capaç de desplaçar tan  fàcilment a les emocions 
  • 4. Les emocions representen un sistema d'informació i avaluació que  ens informa de la nostra realitat ‐ són un "sistema de senyals"  • ens informen de les nostres  necessitats – quan es reprimeix les meves emocions ‐ quan deixo de "escoltar la seva veu" ‐,  deixo d'entrar en contacte amb les meves  necessitats, en conseqüència deixo de  satisfer‐les • ens ajuden a preparar‐nos per  respondre a diferents situacions.
  • 5. Les emocions ens donen informació per organitzar la nostra  conducta i orientar les nostres accions • Les emocions no simplement ens passen, sempre  tenen una finalitat, sempre comuniquen alguna  cosa: – escoltar o desatendre – aturar‐nos o avançar – recordar o oblidar – canviar o romandre – simpatitzar o antagonitzar – motivar o decaure...
  • 6. QUAN LES EMOCIONS PARLEN cos i ment respon les emocions vénen  acompanyades de canvis i reaccions en: – l'àmbit corporal (expressió del rostre,  to de veu, postura del cos, brillantor  dels ulls, gestos) – i en l'àmbit psicològic (vivència  emocional: manca de concentració,  la irritabilitat, l'excitabilitat, etc.) 
  • 7. NEUROBIOLOGIA DE LES EMOCIONS • L’AMÍGDALA: el seu paper principal és el  processament i emmagatzematge de reaccions  emocionals • L'amígdala envia projeccions al: – hipotàlem, encarregat de l'activació del sistema  nerviós autònom – els nuclis reticulars per incrementar els reflexos de  vigilància, paralització i escapament / fugida,  – als nuclis del nervi trigemin i facial per a les  expressions de por – a l'àrea tegmental ventral  – locus ceruleus – i nucli tegmental laterodorsal per a l'activació de  neurotransmissors de dopamina, noradrenalina i  adrenalina  “RECORDA AIXÒ, ÉS IMPORTANT!” SUPERVIVENCIA
  • 8. CADA EMOCIÓ TÉ EL SEU PROPI MISSATGE I INTENSITAT • la ràbia ens informa que algú ha traspassat els  nostres límits • el dolor ens diu que ha aparegut una ferida • la por ens comunica la nostra necessitat de  seguretat • el plaer ens ajuda a prendre consciència que les  nostres necessitats estan satisfetes • la tristesa ens xiuxiueja el valor del que hem perdut • la frustració ens expressa que tenim necessitats no  ateses ‐ objectius no aconseguits – • la impotència ens parla de la manca de potencial  per al canvi • la confusió ens expressa que estem processant  informació contradictòria. 
  • 9. KIT DEL MANEIG EMOCIONAL – descodificar encertadament  el llenguatge de les  emocions  – ser conscient del propi món  interior, de les emocions  que experimentem , i  – aprendre a reconèixer i  acceptar‐les. 
  • 10. Negar o reprimir "emocions indesitjades" • l'emoció quan la reprimim evitant que  s'expressi mitjançant el plor, les paraules, el  riure, etc .., es transforma en malalties com  gastritis, problemes digestius, problemes  cardiovasculars, entre altres malalties, o en  problemes psicològics, com culpa,  depressió, ansietat, etc. 
  • 11. Hi ha tres metàfores que poden servir  per il∙lustrar el maneig de les emocions.
  • 12. Una és comparar l'emoció amb un pou  La segona metàfora és la d'un tsunami, la  d'aigua continguda, represes, sense  violència d'aigua, arrasa amb tot al seu  moviment, la qual cosa equival a  pas, causant mort i devastació, la qual  controlar/reprimir les emocions. Què cosa equival a donar curs a les nostres  passa amb l'aigua en aquestes  emocions sense mesurar conseqüències,  condicions? Naturalment es podreix,  de tal manera que ens convertim en  perd vitalitat servents de les nostres emocions, danyat  a altres i a nosaltres mateixos i saturats de  conflictes interpersonals La tercera metàfora és la d'una represa hidroelèctrica, que permet que l'aigua  flueixi, però al mateix temps sigui canalitzada per a fins productius. 
  • 13. ESTUDIS SÒLIDS DEMOSTREN... • que l'èxit professional i personal, està més relacionat  amb la nostra maduresa emocional, que amb el  desenvolupament acadèmic ‐ intel∙lectual. • Universitats com Yale, Stanfor, entre altres, atribueixen  a: – l'educació formal (acadèmica) el 20% de l'èxit personal, i  – l'altre 80% restant el relacionen amb el desenvolupament  d'una emocionalitat sana
  • 14. Daniel Goleman... "La intel∙ligència acadèmica té poc a veure amb la  vida emocional. Les persones més brillants poden  enfonsar‐se en els perills de les passions  desenfrenades i dels impulsos incontrolables;  persones amb coeficient d'intel∙ligència elevat  poden ser pilots increïblement dolents de la seva  vida privada“ "La intel∙ligència acadèmica no ofereix  pràcticament cap preparació per als trastorns ‐ o les  oportunitats ‐ que comporta la vida". 
  • 15. Paul Ekman... "Les nostres emocions ens guien quan es  tracta d'enfrontar moments difícils i  tasques massa importants per deixar‐les  només en mans de la intel∙ligència: els  perills, les pèrdues doloroses, la recerca  d'un objectiu tot i els fracassos, els vincles  amb un company, la formació d'una  família. Cada emoció ofereix una disposició definida a actuar; cadascuna ens assenyala  una direcció que ha funcionat bé per  ocupar‐se dels desafiaments repetits de la  vida humana ". 
  • 16. • Els nostres sentiments i desitjos són essencials per: – Tenir èxit en la vida – assolir objectius – desenvolupar talents i habilitats naturals – sentir‐nos satisfets – dominar els hàbits mentals que afavoreixin la nostra  pròpia productivitat – i en general ser més eficaços en la nostra vida.  • La nostra incapacitat d'edificar una vida emocional  estable i saludable, ens submergeix en lluites internes  que sabotegen la nostra efectivitat en la vida  professional, laboral, social, i encara la nostra claredat  de pensament.  • Ho admetem o no, les nostres decisions són  majoritàriament mogudes per les nostres emocions. 
  • 17. Una experiència... "Era d'hora, no havien arribat encara els meus companys i  vaig aprofitar per fer una trucada personal d'un minut. El  meu cap em crida l'atenció. Després, se'm s'acosta a la  meva taula i em demana que truqui a un client, li dic que  són les 8:15 i probablement no m’atendrà, trucaré més  tard. Alça la veu i em diu, de manera brusca, que, sobretot,  no se'm oblidi. Jo no entenia res, vaig començar a respirar  molt acceleradament, em tremolaven les mans i vaig notar  com la temperatura del meu cos augmentava i començava  a suar. No obstant això, vaig prendre les mesures  oportunes i, al cap de 10 minuts ja em sentia molt millor ". 
  • 18. 5 claus per a comunicar‐nos millor • Connectar amb les nostres emocions, reconèixer i gestionar‐les. – Quan el meu cap em va aixecar la veu o em va tractar de manera brusca, jo vaig  sentir ràbia i em vaig adonar que la meva respiració s'accelerava, em tremolaven les  mans.  – Sabia en aquell moment que era ràbia el que estava sentint per haver estat  injustament tractada. I sabia també per què em sentia així, per la conducta del meu  cap cap a mi.  – A més, vaig decidir prendre un temps des del comportament del meu cap fins a la  meva reacció. Em vaig aixecar del meu seient, em vaig acostar a la sala de descans i  em vaig prendre un temps per relaxar‐me, per pensar què fer amb el que sentia i  amb el que havia passat i vaig decidir parlar amb ell tranquil∙lament.  – L'important és que vaig saber connectar amb la meva emoció i identificar‐la. 
  • 19. 5 claus per a comunicar‐nos millor • Connectar amb les emocions de l'altre,  – aprenent a interpretar la situació de diferents maneres – buscant alternatives.  • Quan jo vaig decidir prendre'm un temps per estar sola vaig tenir una conversa  amb mi mateixa. Em preguntava per què em parlava així el meu cap. Si jo hagués  decidit pensar que era per culpa meva, perquè havia fet una cosa dolenta o bé perquè el meu cap sentia ràbia cap a mi, em tenia mania, segurament la meva  reacció cap a ell hagués estat diferent i la comunicació amb ell hagués estat  diferent: amb submissió, o bé amb ressentiment i agressivitat.  • No obstant això, vaig intentar entendre què sentia el meu cap i per què se sentia  així: tindria problemes a casa?, no sé ... i vaig recordar que just dos dies abans li  havien denegat una promoció que havia demanat i que per a ell era molt  important i per això des d'ahir jo ja el notava una mica nerviós.  • Vaig entendre que sentia molta ràbia i aquest dia la va descarregar amb mi. 
  • 20. 5 claus per a comunicar‐nos millor • Parlar a l'altre dels meus sentiments,  – de com m'ha afectat la seva conducta cap a mi, sense acusar‐lo.  • En cap moment li vaig dir al meu cap que va ser un  desconsiderat, que va ser molt autoritari.  • Vaig deixar que passes una hora, més o menys, i ho vaig  parlar amb ell, li vaig explicar com em vaig sentir davant la  seva conducta • li vaig preguntar què li passava i ell va reconèixer que no havia  actuat bé i em va demanar disculpes. 
  • 21. 5 claus per a comunicar‐nos millor • No reprimir les nostres emocions. – aprendre a expressar els nostres sentiments a la persona adequada – en el moment adequat i  – de la forma adequada.  • No hagués estat correcte reprimir la meva ràbia i, després, quan arribés a  casa tingues un enfado descomunal amb la meva parella o amb els meus  fills o, simplement, arribés a casa i em poses a plorar sense parar sobre  l'espatlla de la meva parella.  • Tampoc hagués estat adequat parlar amb el meu cap de com jo em sentia  en el moment en què tant la meva ràbia com la d'ell estaven a flor de pell,  enmig de la discussió. 
  • 22. 5 claus per a comunicar‐nos millor • No endevinar els sentiments de l'altre.  – exemple, busquem un moment per planificar el cap de setmana i, pensem:  "segur que, com aquesta setmana té molta feina, em dirà que prefereix  quedar‐se a casa, quin avorriment, ja veuràs, ¡un altre cap de setmana a  casa!" I, quan arriba el moment de parlar, pel que fa l'altra persona diu "bé,  no sé, la veritat, encara no havia pensat en el cap de setmana", tu de seguida  saltes i dius "sí, ja sé que estàs cansat / ah...i em diràs això que no et ve de  gust sortir i, un altre cap de setmana més tancats en aquestes quatre parets“ – ell intenta donar‐te una explicació del tipus:" bé, ho parlem,  – l'interromp amb: "no, si ja sé el que em vas a dir".  • Una altra forma més eficaç de comunicar‐se hagués estat: "arriba el cap  de setmana i em ve de gust fer alguna cosa diferent ja que el cap de  setmana anterior ens varem quedar a casa. Què et sembla si fem això o  allò? 
  • 23. En un circ romà treballaven un trapezista i els seus quatre fills. Tots actuaven junts,  excepte el menor. Un dia, quan el fill petit estava a punt de fer‐ho, es va acostar al  pare i li va confessar la seva por. Tenia por de caure del trapezi i fracassar. El pare  li va dir: "Fill, en tot el que emprenguis, llança el teu cor a la barra, que el teu cos el  seguirà"  ¡llancin el seu cor i millorin les seves relacions  amb els altres connectant amb les emocions! 
  • 24. ELS BENEFICIS DE LA COMUNICACIÓ EMOCIONAL  • Evitem discussions carregades d'emocions  • No ens sentim culpables pel  negatives.  comportament de l'altre.  • Arribem a acords, llançant un pont a  • Millorem el coneixement que tenim de les  través de les emocions, promovent  emocions i del comportament de l'altre i  l'apropament en lloc del distanciament.  això ens ajudarà a prevenir futurs  • Aprenem a no reprimir les emocions i  malentesos.  expressar‐les sense agressivitat.  • L'altre se sent més comprès perquè hem  • Millora la nostra salut evitant els trastorns  sabut llegir les seves emocions més enllà somàtics perquè expressem les emocions  de les seves paraules i del seu llenguatge  adequadament, sense agressivitat ni  no verbal.  submissió.  • Millora la nostra "confiança social" perquè ens sentim més capaços de comunicar‐nos  i de resoldre conflictes amb els altres. 
  • 25. Com veieu la comunicació emocional té molts  beneficis. A diferència del sistema de comunicació convencional que únicament té en compte a  l'emissor, al receptor i al missatge, la comunicació emocional té en compte, a més, la relació emocional:  com connecto jo amb les meves emocions i com  connecto amb les emocions de l'altre. 
  • 26. Alguna vegada, al llarg del dia s'han preguntat: com em vaig  sentir quan aquell amic / amiga em va parlar de forma tan  tallant? Com em vaig sentir avui quan la meva parella em va  amenaçar dient‐me a tal, tal i tal? Què vaig sentir quan el meu  cap em va anunciar aquella promoció? Què vaig sentir quan  em ridiculitzar davant dels meus companys de feina?  Aquestes preguntes ens ajuden a connectar amb les nostres  emocions i ens permeten conèixer‐nos i comunicar‐nos millor  amb nosaltres mateixos.  A més, és important aprendre a tenir consciència de les  emocions de l'altre, primer intuir a través del seu llenguatge  verbal i no verbal. 
  • 27. Per exemple, alguna vegada, estant en el seu treball, algun company / a els ha  posat mala cara o s'ha mostrat absent, sense ganes de parlar? Què han pensat  sobre ell o sobre ella? S'han preguntat: com se sent aquesta persona?, Estarà trist  o enfadat / a per alguna cosa?  Alguna vegada si la meva parella arriba a casa i em fixo en el seu rostre i en el seu  llenguatge no verbal (cansament) i en les seves paraules (monosíl∙labs, to de veu  apagat, sense ganes de conversar), què és el que fem normalment? El que solem  fer és parlar acceleradament per veure si així reacciona o li exigim que ens parli i  somrigui perquè jo no em mereixo que ell / ella em miri així o em parli amb  aquesta desgana. Aquesta resposta dificulta molt la comunicació amb l'altre,  aconseguim tot el contrari, incomunicació i que l'altre es posi a la defensiva. Però  si el que vull és fomentar la comunicació amb l'altre, cal que comprengui com se  sent i comunicar‐me amb ell des dels seus emocions, permetent‐li que es prengui  el seu temps, adaptant‐se al seu ritme en aquest moment. 
  • 28. D'altra banda, la figura del Departament de Comunicació Interna no ha estat percebuda com una cosa fonamental en  moltes empreses fins fa ben poc. Els rols dels gestors de la  comunicació s'han anat adaptant des de diferents perfils  curriculars fins a arribar a configurar‐se en una disciplina  pròpia, amb una funció ben definida i un mapa de  coneixements que hi donen suport. Ara ens trobem immersos  en una nova etapa, on la Societat del Coneixement imposa les  seves regles i fa emergir noves necessitats relacionades amb  la comunicació: amb una nova comunicació. 
  • 29. • Des de la nostra perspectiva presentem aquesta nova comunicació interna com  una estratègia fonamental en l'organització. Ampliar l'horitzó de la comunicació interna cap a la dimensió del coneixement compartit i de les relacions humanes,  constitueix una obertura i, sobretot, una resposta a la demanda i les necessitats  que tenen les noves organitzacions i les persones que les construeixen.  • La integració d'elements de comunicació interna en l'activitat laboral quotidiana,  unida a una aposta ferma des dels més alts nivells de la direcció, són premisses  bàsiques que es complementen amb un suport tecnològic adequat i proporcionat  als nostres objectius, amb una preparació de l'entorn social on es desenvoluparà.  • I tota la filosofia que emmarca aquesta nova comunicació té el seu resultat pràctic  en la productivitat de l'empresa, en la satisfacció del client, en fer‐la més  competitiva, més intel ligent i flexible, el que contribueix en definitiva a la pròpia  supervivència com a organització. És una nova visió des d'un paradigma humanista  la que redueix la diferència entre el que és i el que volem que sigui la nostra  societat i la nostra organització. 
  • 30. • Només la teoria necessària  Per començar a dibuixar el mapa de coneixements teòrics que donen origen a la comunicació interna, ens  remuntarem breument fins a la font original. Ens situem a Atenes, segle V A.C. Les decisions de caràcter  polític es prenen a l'Assemblea, que compon la ciutadania lliure, en la qual s'intervé i debat de manera  similar a la que han adoptat els parlaments democràtics actuals.  També en els litigis i causes judicials la decisió és presa per un amplíssim nombre de ciutadans que formen  el jurat. En tots dos escenaris, a més de caracteritzar‐se per una pràctica absència de polítics i jutges  professionals, la influència exercida en les persones depèn en gran mesura de la capacitat de convicció dels ponents, el que fa especialment important conèixer i utilitzar determinades tècniques  comunicacionals per poder influir en tan importants decisions de la vida pública quotidiana de la Grècia  clàssica.  El que en un món basat en la comunicació oral va fer triomfar a la retòrica i els que feien d'ella una forma  de comunicació dins d'un codi ètic, el traslladem a la nostra societat actual, a la qual afegim altres formes  de comunicació que es complementen amb la paraula escrita i es suporten en canals físics impensables fa  tan sols unes dècades.  Ja situats en el món empresarial modern, podem afirmar que la comunicació interna és inseparable de la  pròpia activitat productiva de qualsevol organització. Aquesta afirmació cobra pes específic en la direcció de les empreses a partir de la incorporació de nous models organitzacionals i de gestió. 
  • 31. • el nostre sistema educatiu emfatitza la  educació intel.lectual – “...si et veuen trist o plorant pensaran que ets  dèbil...” – “...deixa d’enfadar‐te, pensaran que ets un  amargat...” – “...els homes no ploren...”

×