Quatre consells per fer una programació de centre

Quatre consells per fer una programació de centre. Metodologies Avaluació Beatriz Comella Dorda

Programació anual Cal dissenyar primer les unitats didàctiques i integrar-les a la programació general, a partir dels trets distintius del PEC, segons model d’Educació:

Com s’integren les competències bàsiques a les programacions?
Les possibilitats d’integració de les competències als projectes curriculars poden ser (Escamilla:2008):
Explicitar, després dels criteris d’avaluació d’àrea o matèria, els vincles directes entre aquests i les competències específiques. Formula concreta Després dels objectius d’àrea , mitjançant un apartat concret de competències bàsiques, indicant la seva relació amb la competència per mostrar el compromís. Formula explícita i concreta A les orientacions metodològiques de cada àrea o matèria, explicant la naturalesa i intensitat dels vincles entre l’àrea i cada competència. Formula explícita i general Als objectius generals de cicle, etapa o curs. La vinculació a través del número exacte de la competència (Ling, 1, matem, 2…) Formula implícita i general

Els objectius:
Distribuïts per cursos o per trimestres.
Relacionats amb les competències ( bàsiques i d’àrea).
Formulats amb verbs:
“ al final del curs ( o trimestre) l’alumnat ha de ser competent per ( cercar, elaborar, analitzar, valorar…)…”
La formulació ha d’integrar continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de les competències a assolir, si és possible.

Llistat de verbs per a formular els objectius: (*Orientacions donades per Educació)

Les competències bàsiques: al costat de l’objectiu didàctic concret.
Els continguts:
Seleccionats ( no es pot fer tot) i seqüenciats.
Sols breument el títol dels grans blocs de contingut i/o de les diferents unitats didàctiques. Cada unitat es detalla després en la programació de les unitats didàctiques.
Connexions amb altres àrees:
Espais, matèries o àrees curriculars, activitats o projectes amb què es relacionen els continguts de l’apartat anterior.
Criteris d’avaluació:
També expressats amb verbs d’acció, però indicant el grau d’assoliment de competències desitjat. Es poden redactar de manera que se’n puguin derivar activitats, instruments o mètodes d’avaluació.

Les unitats didàctiques.
1.-Títol i justificació de la unitat o projecte.
2.- Durada i distribució temporal.
3.- Objectius d’aprenentatge.
4.- Competències i altres àrees o matèries relacionades.
5.- Continguts.
6.- Criteris d’avaluació.
7.- Desenvolupament de les activitats d’aprenentatge i d’avaluació:
- metodologia
- recursos i materials didàctics
- organització d’aula o de grup
8.- Altres (reflexió sobre la pràctica).

Roser Canals: 2008

Unitat didàctica

País Basc

Font: Jorba i Caselles (1996)
Activitats de desenvolupament Activitats inicials Activitats de síntesi

Un exemple pràctic:

Roser Canals: 2008

- Selecció de continguts:
Es parteixi d’un aprenentatge basat en problemes que incentivin l’interès de l’alumnat Es treballi sobre situacions possibles i contextos reals

Enfocaments globalitzadors: ABP
Orientacions i estratègies metodològiques:

Treball per projectes:
Procés que parteix d’un problema o necessitat que es planteja a l’alumne o que ell mateix defineix i que continua amb l’anàlisi de la situació, la recerca de solucions vàlides que donin resposta al problema i la construcció de la solució més vàlida de totes.

Treball per projectes:
Ciències de la naturalesa.
Tecnologies.

Altres metodologies:
Mètode del cas o descobriment:
Plantejament d’una situació real que l’alumne, a través d’una sèrie de pistes, ha d’anar resolent.
Es pot treballar a partir de notícies d’actualitat, etc.
Petites investigacions i treball de camp:
Enquestes, petites recerques…
Activitats de dramatització, jocs de rol i simulació…
Aprenentatge en acció: en contextos reals, sovint amb la col·laboració d’entitats locals…

La gestió de l’aula:
Agrupaments flexibles: variats.
Treball individual.
Treball per parelles.
Treball cooperatiu.
Atenció a la diversitat.
L’alumnat ha de ser el centre de l’activitat docent, i el professorat ajudar-lo en el seu procés d’aprenentatge.

L’aprenentatge cooperatiu pot ser una bona eina per a assolir la competència lingüística intercultural
( vàries llengües) fomentant la consciència lingüística a l’aula, a qualsevol àrea.
(Cercle de Lingüística aplicada de la Univ. de Lleida: 2007)
Grups amb habilitats diferenciades i rols diferents assignats pel professor.
Aprenentatge significatiu , basat en les teories sobre la ZDP
( Zona de Desenvolupament Proper: distància que separa el nivell de competència real – el que l’alumne sol sap fer – del nivell de competència proper – el que pot fer amb l’ajut d’algú altre - ) , desenvolupades per Vigotsky (1978).
Els alumnes s’han d’esforçar per posar en comú els seus aprenentatges, i amb la resta de grups i el grup-classe=== consciència ling. i millora en la competència .

L’avaluació
A Catalunya, la proposta és avaluar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i de les competències d’àrees.
L’avaluació es formula amb verbs d’acció que indiquin aquest grau.
També es poden indicar els instruments d’avaluació que es faran servir, tant a les unitats didàctiques com a les programacions generals d’àrea.

Al País Basc les competències s’avaluen seguint aquest esquema conceptual:
Les competències:
Es reflecteixen en els objectius generals o competències de les matèries.
S’avaluen a través dels criteris d’avaluació .
Són observables mitjançant els indicadors d’avaluació , asenyalats per a cadascuna de les subcompetències que corresponen a les dimensions en què s’estructura cada competència.

Desglossament de la competència al País Basc.
Cada competència s’estructura en grans blocs o dimensions.
Cada dimensió es concreta en una sèrie de subcompetències.
Per a cadascuna de les subcompetències s’assenyalen uns indicadors d’avaluació , que són les tasques o operacions observables que cada alumne hauria de ser capaç de desenvolupar per demostrar el domini de la competència .

Propostes a Catalunya

Modalitats d’avaluació:
Autoavaluació : l’alumne ha de poder avaluar el grau d’assoliment dels objectius plantejats a l’inici de l’activitat/unitat didàctica, mitjançant instruments diversos: graelles d’autoavaluació, qüestionaris KPSI, comentaris, valoracions orals…
És molt important que es faci de manera sistemàtica, per tal que l’alumne sigui conscient del seu procés d’aprenentatge.
Coavaluació . El professor i l’alumne plegats avaluen el progrés i l’assoliment dels objectius competencials.
Heteroavaluació : un company avalua la feina d’un altre mitajnçant diferents eines.

És fonamental:
1.-Contextualització de l’avaluació.
2.-Diversificació d’eines i metodologies d’avaluació.
3.-Autoconsciència de l’alumnat i coneixement previ dels sistemes i criteris d’avaluació.
Els instruments d’avaluació són també instruments d’aprenentatge.
Alguns models d’eines d’avaluació:
Formularis KPSI ( Knowledge and Prior Study Inventory ) , sobretot com a eines d’avaluacions inicials o diagnòstiques.

KPSI per a tecnologies:

Altres
instruments:

Un exercici d’autoavaluació i coavaluació ( N. Sanmartí)

Propostes del
Govern Basc:
Plantilla de
Coavaluació
sobre la proposta
presentada a la
realització d’un
treball en grup

Quatre consells per fer una programació de centre. Metodologies Avaluació Beatriz Comella Dorda

Quatre consells per fer una programació de centre

by Beatriz Comella

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 1

Statistics

Quatre consells per fer una programació de centre Presentation Transcript