- 1 -
Anàlisi de les TIC en el
sector turístic
Versió: 1.0
Data: 26/07/2012
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 2 -
Autors:
BARCELONA DIGITAL CENTRE TECNOLÒGIC
Francesc Estanyol
Beatriz Domèn...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 1 -
ÍNDEX
1. RESUM EXECUTIU.......................................................
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 2 -
5.4.8. Tecnologies d’interacció: la web semàntica.............................
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 3 -
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 4 -
IL·LUSTRACIONS
Fig. 1 Ecosistema del sector turístic català. Font: Elaborac...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 5 -
Fig. 27 Quadre comandament per Hotel. Font: dashboardzone.com.................
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 6 -
GLOSARI
TIC: Tecnologies de la Informació i de la Comunicació
CRS: Computer...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 7 -
WiFi: Wireless Fidelity
B2B: Business To Business
B2C: Business To Costumer...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 8 -
1. RESUM EXECUTIU
El turisme és clau en l’economia catalana representant mé...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 9 -
turístic sense les TIC i és necessari que totes les parts implicades les ti...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 10 -
Fig. 3 Tendències del sector TIC. Font: Elaboració pròpia
Tot i que a nive...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 11 -
solucions que s’adaptin a les seves necessitats i, que quan ho fan, es veg...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 12 -
retorn dels visitants, aconseguir estades més llargues i amb més despesa, ...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 13 -
Fig. 4 Resum de les accions a afrontar pel sector TIC - Turístic i els seu...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 14 -
 Difusió: Accions orientades a posar en contacte el sector TIC i el turís...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 15 -
2. INTRODUCCIÓ
El turisme és clau en l’economia catalana i tots els indica...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 16 -
Un dels àmbits de treball del pla idigital es el Turisme mitjançant el des...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 17 -
3. ANTECEDENTS I CONTEXT ACTUAL
La influència de les Tecnologies de la Inf...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 18 -
reserves i per millorar la gestió de l’oferta. Utilitzats en una primera f...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 19 -
3.1.2. La Web 2.0
La Web 2.0 més que un canvi respecte la Web 1.5, n’és un...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 20 -
màrqueting mòbil contextualitzat a una ubicació i a un moment determinat s...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 21 -
4. ANÀLISI DEL SECTOR TURÍSTIC
El turisme és un dels principals motors de ...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 22 -
Per a la quantificació d’aquestes dades l’estudi avalua l’aportació al PIB...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 23 -
 La facturació creix i registra el saldo més elevat dels darrers 5 anys i...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 24 -
 Catalunya assoleix un 7,5 / 10 de satisfacció general, xifra per sota de...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 25 -
El primer pas d’aquest canvi és especialitzar l’oferta turística i en aque...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 26 -
Segment / producte turístic Característiques
Turisme familiar - Sol i plat...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 27 -
Neu Actualment integrat dins de la web d’Actiu – Natura
(http://actiunatur...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 28 -
LGBT Web: http://www.catalunya-lgbt.cat
Idiomes web: castellà, català, ang...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 29 -
Marques turístiques Organismes gestors
Barcelona Barcelona Turisme.
Costa ...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 30 -
productes transversals de les diverses marques, impulsar nous productes (e...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 31 -
Terres de Lleida 2 19 2 1
Val d’Aran 1 3 0 1
Pirineus 13 41 0 3
Taula. 5 M...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 32 -
Fig. 6 Mapa organismes públics de promoció turística. Font: Elaboració prò...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 33 -
recreació fa que aquesta diferenciació no sigui sempre fàcil i que depenen...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 34 -
Mentre que els figures Fig. 8, Fig. 9 i Fig. 10 mostren la distribució del...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 35 -
Fig. 10 Càmpings segons categories. Font: Elaboració pròpia.
En quan a la ...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 36 -
Per últim, com a empreses de serveis atractors de turisme s’ha decidit inc...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 37 -
ha estat possible identificar actors per a cada tipus d’empresa. Mentre qu...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 38 -
Allotjaments: Càmpings
Com en el cas de les pensions i els aparthotels, en...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 39 -
Agències de viatge
En els darrers anys, amb el creixement d’Internet i les...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 40 -
7. Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
8. Museu Marítim de Barcelona.
9...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 41 -
Serveis de lleure atractors de turisme: Empreses d’activitats recreatives
...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 42 -
Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre que agrupa diferents empres...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 43 -
Això ha provocat que l’estructura clàssica del mercat estigui trencada i q...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 44 -
4.6. Tendències del sector turístic
Com ja s’ha introduït al llarg del Pun...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 45 -
La Fig. 13 resumeix les principals tendències identificades en aquest estu...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 46 -
Els diferents agents turístics, tant públics com privats, hauran de cooper...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 47 -
Lluny queden els anys en els que els turistes decidien el destí per descon...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
- 48 -
En resum, que el sector turístic, afavorit per les noves tecnologies, està...
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Anàlisi de les TIC en el sector turístic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Anàlisi de les TIC en el sector turístic

318

Published on

El turisme és clau en l’economia catalana: representa l’11% del PIB i ocupa més de 400 mil persones. Tot i la conjuntura actual, és un sector en creixement, i per aquest motiu els indicadors l’assenyalen com un dels principals motors per impulsar la recuperació econòmica del país.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
318
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Anàlisi de les TIC en el sector turístic

  1. 1. - 1 - Anàlisi de les TIC en el sector turístic Versió: 1.0 Data: 26/07/2012
  2. 2. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 2 - Autors: BARCELONA DIGITAL CENTRE TECNOLÒGIC Francesc Estanyol Beatriz Domènech BARKENO ADVISORS Josuè Sallent Antoni Sánchez Col·laboradors: Departament d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya Informe independent promogut per la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
  3. 3. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 1 - ÍNDEX 1. RESUM EXECUTIU....................................................................................................... 8 2. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................15 3. ANTECEDENTS I CONTEXT ACTUAL ........................................................................17 3.1. Evolució històrica................................................................................................17 3.1.1. La Web 1.0........................................................................................................18 3.1.2. La Web 2.0........................................................................................................19 3.1.3. Tecnologia mòbil...............................................................................................19 4. ANÀLISI DEL SECTOR TURÍSTIC...............................................................................21 4.1. El turisme català en xifres...................................................................................21 4.2. Estratègies de promoció: diversificació, segmentació i especialització ...............24 4.2.1. Segments i productes turístics ..........................................................................25 4.3. El sector públic. Organismes de promoció turística.............................................28 4.4. El sector privat....................................................................................................32 4.4.1. Classificació de les empreses turístiques..........................................................33 4.4.2. Identificació de les principals empreses turístiques...........................................36 4.5. Mapa de l’ecosistema .........................................................................................42 4.6. Tendències del sector turístic .............................................................................44 4.6.1. Desintermediació del sector..............................................................................45 4.6.2. Productes especialitzats....................................................................................48 4.6.3. Productes adaptats a segments de població.....................................................49 4.6.4. Turisme de valor afegit......................................................................................50 4.6.5. Turisme sostenible............................................................................................51 4.6.6. Turisme de qualitat............................................................................................52 4.6.7. Turisme accessible ...........................................................................................53 4.6.8. Turisme segur i transparent ..............................................................................54 4.6.9. Turisme de compres .........................................................................................55 5. SITUACIÓ DE LES TIC AL SECTOR TURÍSTIC..........................................................56 5.1. Anàlisi d’ús de les TIC dins el sector...................................................................56 5.1.1. Ús de les TIC i el comerç electrònic ..................................................................58 5.2. Factors de digitalització del sector ......................................................................63 5.2.1. Barreres de la digitalització ...............................................................................64 5.2.2. Factors potenciadors.........................................................................................67 5.3. Processos i necessitats TIC associades.............................................................68 5.3.1. Els processos de negoci ...................................................................................68 5.3.2. Sector allotjament .............................................................................................71 5.3.3. Sector restauració.............................................................................................72 5.3.4. Sector agències de viatge.................................................................................73 5.3.5. Sector serveis de lleure atractors de turisme.....................................................74 5.4. Tendències TIC en el sector turístic....................................................................74 5.4.1. Turisme 2.0.......................................................................................................75 5.4.2. Tecnologies sense fils: accés a Internet, localització i posicionament ...............80 5.4.3. Tecnologies de gestió del context .....................................................................83 5.4.4. Tecnologies de generació, gestió i publicació de continguts .............................85 5.4.5. Tecnologies de gestió .......................................................................................88 5.4.6. Tecnologies de realitat augmentada i virtualització ...........................................96 5.4.7. Tecnologies de sensorització ............................................................................99
  4. 4. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 2 - 5.4.8. Tecnologies d’interacció: la web semàntica.....................................................100 5.5. Delimitació de les empreses TIC - Turisme.......................................................102 6. ACCIONS PER LA DIGITALITZACIÓ DEL SECTOR TURÍSTIC ................................103 7. CONCLUSIONS .........................................................................................................106 7.1. Sector turístic....................................................................................................106 7.2. Situació de les TIC en el sector turístic .............................................................109 7.3. Situació del sector TIC - Turístic.......................................................................112 7.4. Resum de les conclusions ................................................................................114 8. RECOMENACIONS I PLA D’ACCIÓ ..........................................................................115 8.1. Repte 1: Posar en contacte el sector TIC i el turístic.........................................117 8.2. Repte 2: Facilitar la incorporació de les TIC a les empreses.............................120 8.3. Repte 3: Transformar el turisme català a Turisme 2.0. .....................................123 8.4. Repte 4: Aconseguir que els agents del sector capturin i facin anàlisi de les dades turístiques. ...........................................................................................................126 8.5. Repte 5: Aconseguir més col·laboració entre agents i compartició de dades entre subsectors turístics i entre agents públics i privats. ........................................................128 8.6. Repte 6: Impulsar projectes tractors que donin resposta a necessitats concretes del sector turístic i actuïn com a referència per a futurs projectes...................................129 8.7. Resum de les recomanacions i pla d’acció .......................................................133 9. BIBLIOGRAFÍA...........................................................................................................134 10. ANNEXOS...............................................................................................................136 10.1. Annex I: Accions per la digitalització del sector turístic .....................................136 10.1.1. Catalunya .....................................................................................................137 10.1.2. Espanya........................................................................................................142 10.1.3. Europa..........................................................................................................146 10.2. Annex II: Llistat d’esdeveniments de turisme i TIC............................................150 10.2.1. Introducció....................................................................................................150 10.2.2. Esdeveniments .............................................................................................150 10.3. Annex III: Llistat de solucions TIC per processos agrupades per subsectors....154 10.3.1. Sector allotjament .........................................................................................154 10.3.2. Sector restauració.........................................................................................156 10.3.3. Sector agències de viatge.............................................................................156 10.3.4. Sector serveis de lleure atractors de turisme ................................................156 10.4. Annex IV: Entrevistes i esdeveniments.............................................................157 10.4.1. Entrevistes....................................................................................................157 10.4.2. Esdeveniments Jornada TIC i Turisme dins el marc del Clúster TIC Dia: 24/04/2012 .................................................................................................................167 10.5. Annex V: Mapeig empreses TIC Turisme..........................................................172 10.5.1. Introducció....................................................................................................172 10.5.2. Metodologia ..................................................................................................172 10.5.3. Delimitació de les empreses TIC – Turisme..................................................173 10.5.4. Llistat d’empreses TIC ..................................................................................174
  5. 5. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 3 -
  6. 6. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 4 - IL·LUSTRACIONS Fig. 1 Ecosistema del sector turístic català. Font: Elaboració pròpia...................................................... 8 Fig. 2 Tendències del sector turístic. Font: Elaboració pròpia ................................................................ 9 Fig. 3 Tendències del sector TIC. Font: Elaboració pròpia ................................................................... 10 Fig. 4 Resum de les accions a afrontar pel sector TIC - Turístic i els seu retorn. Font: Elaboració pròpia..................................................................................................................................................... 13 Fig. 5 Importància del sector turisme al PIB (per marques turístiques). Font: (URV, 2010)................. 22 Fig. 6 Mapa organismes públics de promoció turística. Font: Elaboració pròpia.................................. 32 Fig. 7 Allotjaments (nombre total 5347). Font: Elaboració pròpia......................................................... 33 Fig. 8 Hotels i apartaments segons categories. Font: Elaboració pròpia.............................................. 34 Fig. 9 Turisme rural segons categories. Font: Elaboració pròpia.......................................................... 34 Fig. 10 Càmpings segons categories. Font: Elaboració pròpia............................................................. 35 Fig. 11 Agències de viatge. Font: Elaboració pròpia............................................................................. 35 Fig. 12 Ecosistema del sector turístic català. Font: Elaboració pròpia. ................................................ 43 Fig. 13 Tendències del sector turístic. Font: Elaboració pròpia. ........................................................... 44 Fig. 14 Ús de les TIC (empreses de fins a 10 assalariats). Font: Elaboració pròpia amb dades de(FOBSIC, 2010) i (Fundetec, 2011) .................................................................................................. 58 Fig. 15 Ús de les TIC (empreses de 10 o més assalariats) . Font: Elaboració pròpia amb dades de(FOBSIC, 2010) i (Fundetec, 2011) .................................................................................................. 59 Fig. 16 Ús de les tic als allotjaments. Font: Elaboració pròpia amb dades de (Fundetec, 2011) ......... 59 Fig. 17 Ús de les TIC en empreses turístiques catalanes. Font: (FOBSIC, 2010) ............................... 60 Fig. 18 Els processos de negoci. Font: Elaboració pròpia. ................................................................... 69 Fig. 19 Processos TIC del sector allotjament. Font: Elaboració pròpia. ............................................... 71 Fig. 20 Processos TIC del sector restauració. Font: Elaboració pròpia................................................ 72 Fig. 21 Processos TIC del sector agències de viatge. Font: Elaboració pròpia.................................... 73 Fig. 22 Processos TIC del sector serveis atractors de turisme. Font: Elaboració pròpia. .................... 74 Fig. 23 Tendències TIC en el sector turístic. Font: Elaboració pròpia. ................................................. 75 Fig. 24 Cinc etapes de viatjar. Font: Elaboració pròpia amb dades de (Think with Google, 2012) ...... 76 Fig. 25 Codi QR..................................................................................................................................... 83 Fig. 26 MS Tag ...................................................................................................................................... 83
  7. 7. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 5 - Fig. 27 Quadre comandament per Hotel. Font: dashboardzone.com................................................... 92 Fig. 28 Tripadvisor Analytics Dashboard (cloud). Font: (Tripadvisor, 2012)......................................... 95 Fig. 29 Layar. Font: (Layar, 2012)......................................................................................................... 96 Fig. 30 Mapeig d'empreses TIC - Turisme. Font: Elaboració pròpia................................................... 102 Fig. 31 Resum de les accions a afrontar pel sector TIC - Turístic i els seu retorn. Font: Elaboració pròpia................................................................................................................................................... 116 Fig. 32 Taula resum de les recomanacions i pla d’acció. Font: Elaboració pròpia. ............................ 133
  8. 8. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 6 - GLOSARI TIC: Tecnologies de la Informació i de la Comunicació CRS: Computer Reservation System GDS: Global Distribution Systems GPS: Global Positioning System PIB: Producte Interior Brut DGTUR : Direcció General de Turisme de Catalunya BTT: Bicicleta Tot Terreny CAT: Centre d’Acollida Turística ACT: Agència Catalana de Turisme FOBSIC: Fundació Observatori per a la Societat de la Informació IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya APARTUR: Associació d’apartaments Turístics de Barcelona FEDERATUR: Federació Catalana d’Apartaments Turístics XANASCAT: Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya HI: Hostelling International ACCAC: Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya ACAV: “Asociación Catalana de Agencias de Viajes” ECTAA: The European Travel Agents and Tour Operators’ Associations PGA: Professionals Golf Association OTA: On-line Travel Agency OMT : Organització Mundial del Turisme ITR: “Instituto de Turismo Responsable” SITC: Saló Internacional de Turisme de Barcelona ISO: International Organization for Standardization ENAT: European Network for Accessible Tourism SIG: Sistema d’informació geogràfica ERP: Enterprise Resource Planning CRM: Customer Relationship Management BI: Business Intelligence EGATUR: “Encuesta Gasto Turístico” PIMES: Petites I Mitjanes Empreses INE : Instituto Nacional de Estadística
  9. 9. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 7 - WiFi: Wireless Fidelity B2B: Business To Business B2C: Business To Costumers SaaS: Software As A Service PL: Programari Lliure PMS: Property Management System F&B: Food And Beverage TPV: Terminal Públic de Venta CIO: Chief Information Officer PC: Personal Computer WiMAX: Worldwide Interoperability for Microwave Access UMTS: Universal Mobile Telecommunications System HSDPA: High-Speed Downlink Packet Access LTE: Long Term Evolution RF: Radio Frequency 3G: Third Generation 4G: Fourth Generation RFID: Radio Frequency Identification NFC: Near Field Communication QR: Quick Response RSS: Really Simple Syndication HTML: HyperText Markup Language RA: Realitat Augmentada SDK: Software Development Kit WSN: Wireless Sensor Network
  10. 10. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 8 - 1. RESUM EXECUTIU El turisme és clau en l’economia catalana representant més del 10,9% del PIB i ocupant més de 400 mil persones. Tot i la conjuntura actual és un sector en creixement, per aquest motiu els indicadors l’assenyalen com un dels principals motors per impulsar la recuperació econòmica del país. La introducció de les TIC dins el sector turístic, i sobretot el creixent ús d’Internet per part dels turistes alhora de planejar, reservar, comprar i comentar un viatge, està suposant un canvi substancial en la manera tradicional d’operar i afecta a tots els actors de l’ecosistema turístic (proveïdors de serveis turístics, intermediaris, organismes de promoció turística, receptius, etc.), situant el turista en una posició central i d’autèntic protagonisme, tal i com ilustra la Fig. 5. Fig. 1 Ecosistema del sector turístic català. Font: Elaboració pròpia Tots aquests canvis obliguen als agents turístics, tant públics com privats, a adaptar-se i innovar per tal de continuar sent competitius. Avui en dia ja no és possible entendre el sector
  11. 11. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 9 - turístic sense les TIC i és necessari que totes les parts implicades les tinguin presents en la seva estratègia per tal d’afrontar el futur amb garanties d’èxit. En aquest context, és de vital importància estudiar les tendències del sector, tan turístiques com tecnològiques, conèixer la situació actual del sector turístic en quan a l’adopció de les noves tecnologies i veure les actuacions que es poden dur a terme per contribuir a la digitalització del sector i la millora de la seva competitivitat. Durant l’elaboració d’aquest estudi s’han identificat tant les tendències que ha d’afrontar el sector turístic durant els propers anys, resumides en la Fig. 5, Fig. 2 Tendències del sector turístic. Font: Elaboració pròpia com aquelles tecnologies que hi tindran incidència, entre les que destaquen les vuit que mostra la Fig. 5
  12. 12. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 10 - Fig. 3 Tendències del sector TIC. Font: Elaboració pròpia Tot i que a nivell global moltes empreses i organismes del sector turístic ja són conscients dels beneficis d’incorporar i aprofitar les TIC i algunes d’elles ja han començat el procés per incorporar-les dins els seus processos, encara hi ha una clara diferència en l’adopció de les TIC segons el perfil de les empreses. Mentre que les grans empreses, principalment cadenes hoteleres, distribuïdors, intermediaris i OTAs, gaudeixen d’una situació força positiva, disposen de departaments TIC molt potents i utilitzen tecnologies d’avantguarda (canals de venta, aplicacions mòbils, portals 2.0, eines d’anàlisi i BI, etc.) que els hi permeten millorar els seus processos i ser competitives a nivell mundial, els petits hotels, càmpings i altres establiments turístics més modestos es troben en una situació amb molt marge de millora. La majoría d’aquest darrer grup encara no utilitza les TIC les TIC de forma generalitzada en els seus processos i fins ara s’han centrat en l’ús d’eines bàsiques d’ofimàtica i en crear mecanismes de comunicació i, en menor part, venta mitjançant la Web 1.0. També cal destacar que hi ha molt poques PIMES turístiques que tinguin personal amb formació i/o coneixements específics TIC, fet que no ajuda a la seva adopció i que dificulta que puguin especificar correctament les seves necessitats a proveïdors tecnològics i/o trobar
  13. 13. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 11 - solucions que s’adaptin a les seves necessitats i, que quan ho fan, es vegin desbordades alhora d’introduir-les. En el que sí coincideixen tant les grans com les petites és en la poca adopció de tecnologies per obtenir i analitzar les dades dels turistes, fet que impedeix una adaptació més dinàmica a les demandes específiques dels turistes i dificulta la creació de productes i tecnologies orientades a la fidelització dels clients. D’altra banda, també és destacable el poc coneixement del sector TIC sobre el sector turístic i les seves necessitats. Aquest desconeixement fa que el nombre d’empreses TIC que s’hi dediquen en exclusiva sigui relativament petit i que no es percebi el sector turístic com un mercat de gran potencial. La majoria d’empreses TIC que hi tenen producte / servei propi són creadores de pàgines web, portals, comerç electrònic, màrqueting digital o desenvolupadores d’aplicacions per mòbils. Per contra, les grans empreses TIC (consultores, desenvolupadores de software, integradores, etc.) si que han incorporat el sector turístic en la seva estratègia però centrant-se en les grans empreses del sector, principalment grups turístics (Serhs, RIU, etc.) i grans cadenes d’hotels / distribució com a clients objectiu. El conjunt d’aquests factors provoca que actualment no hi hagi una oferta suficient de productes TIC adaptats a les necessitats concretes de les PIMES turístiques, una queixa constant dels seus agents. Les tendències del sector TIC en l’àmbit del turisme, obre un nou marc per a que empreses TIC que actualment operen en altres sectors com el transport, la salut o la seguretat es focalitzin també en el turístic, ampliant l’oferta de serveis TIC actual i afavorint l’adopció de les noves tecnologies per les empreses i agents del sector turístic. De l’anàlisi realitzat es desprèn un conjunt de reptes que han d’afrontar ambdòs sectors, el TIC i el Turístic. El sector turístic ha de ser millor i aconseguir que els turistes així ho percebin, és a dir, ha de tenir més bona reputació. És important aconseguir que els visitants del país rebin un bon servei i estiguin satisfets de la seva experiència, només així es pot aconseguir que alguns d’ells tornin, i el més important, recomanin la seva experiència a altres usuaris per que visitin el país. Així doncs, aconseguir que els clients estiguin satisfets amb l’experiència turística, és el gran repte al que s’enfronten els agents del sector i significa poder millorar l’índex de
  14. 14. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 12 - retorn dels visitants, aconseguir estades més llargues i amb més despesa, millors índex d’ocupació als establiments i millorar el retorn de les inversions. Aconseguir tot això passa per oferir serveis de qualitat i productes cada cop més adaptats al client i és en aquest punt on les TIC hi han de jugar un paper clau. Les noves tecnologies possibiliten millorar els processos interns, oferir serveis de manera més eficient i que diferents agents (TIC i dels diversos subsectors turístics) puguin col·laborar i compartir informació en benefici de poder disposar d’ofertes més interessants i complertes. Actualment hi ha diverses eines que permeten analitzar en profunditat les activitats dels turistes i poder crear una oferta més especialitzada, segmentada i actualitzada segons el context, així com crear nous canals de comunicació i venta i millorar els existents, ajudant al sector a fidelitzar els seus clients i a crear accions de màrqueting més concretes. Tot això, però, no és possible si ambdós sectors no milloren el seu coneixement mutu i s’estableixen els mecanismes necessaris per donar visibilitat a les oportunitats que ofereix la col·laboració mútua entre ambdós sectors (TIC-Turístic), amb l’acompanyament i el suport per part de l’Administració. Així doncs, el primer gran repte és aconseguir posar en contacte el sector turístic i el TIC i engegar una sèrie d’accions que fomentin la col·laboració entre els dos sectors. La relació entre aquests reptes i les accions / retorns associats queda recollida en la Fig. 5 on s’utilitzen diferents colors per representar els reptes, els retorns TIC i les millores pel sector turístic. En vermell es mostren els reptes TIC - Turisme a afrontar mentre que en gris es mostren els retorns esperats de les seves accions. La il·lustració requereix una lectura “de dalt cap a baix” on cada acció té un “output”, que és l’”input” de la següent, fins arribar a aconseguir visibilitzar els reptes des d’un punt de vista turístic, representats en color verd.
  15. 15. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 13 - Fig. 4 Resum de les accions a afrontar pel sector TIC - Turístic i els seu retorn. Font: Elaboració pròpia. L’estudi realitzat posa de manifest la necessitat de promoure un seguit d’accions orientades a posar en contacte el sectors TIC i turístic i a promoure i facilitar la incorporació i l’ús de les TIC al sector turístic, garantint que tots els agents de l’ecosistema, especialment les petites empreses amb pocs recursos, no en queden excloses. Les accions, detallades en el Capítol 8 del present estudi, donen resposta als principals reptes prèviament identificats i s’agrupen en 5 àmbits diferenciats:  Finançament: Accions orientades a facilitar la incorporació de les TIC dins les empreses del sector turístic, especialment les petites, fomentant la col·laboració entre el sector TIC i el turístic.  Formació: Accions per fomentar un millor coneixement d’ambos sectors abordant accions que incideixen des de la formació acadèmica fins la formació de professionals tant del sector turístic com del sector TIC, garantint la homogeneïtzació de la formació a tot el territori nacional.
  16. 16. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 14 -  Difusió: Accions orientades a posar en contacte el sector TIC i el turístic, difondre els beneficis de l’ús de les TIC al sector turístic i la potencialitat que representa el sector turístic pel sector TIC.  Assessorament: Accions encaminades a donar recolzament a les empreses del sector TIC en el seu camí d’adopció de les TIC. En destaquem la creació d’una xarxa d’assessors TIC-Turisme territorial.  Projectes tractors: Accions per impulsar el desenvolupament de projectes tractors que donin resposta a necessitats concretes del sector turístic i actuïn com a referència per a futurs projectes. L’estudi realitzat s’emmarca dins el Pla idigital, la nova estratègia TIC del Govern per crear a Catalunya un pol d'innovació de la societat digital, generador de creixement econòmic, competitivitat empresarial, ocupació de qualitat i transformador de l’Administració. Un dels àmbits de treball del pla idigital és el Turisme mitjançant el desenvolupament d’actuacions de foment de la innovació i potenciant la presència de les TIC en l’activitat turística, i actuant al mateix temps com a palanca per a la creació d'un nou sector tecnològic d'empreses especialitzat en aquest àmbit. En aquest sentit, des de les diferents àrees de la Generalitat de Catalunya involucrades en el desenvolupament de les actuacions associades al vertical de Turisme del pla idigital, i en col·laboració amb d’altres administracions, entitats sectorials i les empreses dels propis sectors turístic i tecnològic, es treballarà amb l’objectiu de posar en marxa les actuacions i iniciatives resultat de les conclusions d’aquest estudi.
  17. 17. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 15 - 2. INTRODUCCIÓ El turisme és clau en l’economia catalana i tots els indicadors l’assenyalen com un dels sectors més importants alhora d’ajudar al país a sortir de la crisi, ja sigui pels ingressos directes derivats dels turistes com per la via de la creació d’ocupació. Tot i que Catalunya gaudeix d’una bona posició a nivell internacional en quan a visites i és una de les destinacions més consolidades a nivell espanyol, l’actual situació de canvi que està afectant tot el sector l’obliga a seguir innovant si no vol perdre aquesta posició de privilegi. Les noves tecnologies, i sobretot el creixent ús d’Internet per part dels turistes alhora de planejar, reservar i comprar un viatge, estan provocant l’aparició de nous agents en el sector i que els tradicionals s’hagin de reinventar per seguir sent competitius. La tradicional cadena de valor on els intermediaris eren els autèntics protagonistes alhora d’oferir productes i serveis ja no és vàlida i actualment és el propi turista qui té més poder. Gràcies a Internet, els turistes poden accedir a infinitat d’informació, comparar-la amb altres usuaris i decidir quina s’adapta més a les seves necessitats. Els tradicionals canals de promoció i venta també han canviat i actualment distribuïdors, agències de viatges, receptius i administracions públiques realitzen tasques similars i el turista té plena llibertat per escollir quin desitja. En aquest context de canvi, provocat principalment per d’irrupció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), conèixer quina és la seva situació i entendre la incidència que hi poden tenir en el futur és clau per afavorir el desenvolupament d’un sector turístic més competitiu. La realització del present estudi s’emmarca dins del pla idigital, l'aposta del Govern de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar plenament la societat digital a Catalunya. El Pla idigital té com a objectiu impulsar les TIC per convertir Catalunya en un pol d'innovació digital, referent europeu i internacional, amb l’objectiu d’esdevenir una eina clau per a la reactivació de l'economia, la millora de la competitivitat empresarial, la generació d'ocupació i la transformació de l’Administració.
  18. 18. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 16 - Un dels àmbits de treball del pla idigital es el Turisme mitjançant el desenvolupament d’actuacions de foment de la innovació i potenciar la presencia de les TIC en l’activitat turística, i actuant al mateix temps com a palanca per a la creació d'un nou sector tecnològic d'empreses especialitzat en aquest àmbit. Així doncs, els objectius d’aquest estudi són: a) conèixer la situació actual del sector turístic català; b) identificar els seus principals agents (tant públics com privats) per realitzar un ecosistema del sector; c) analitzar la situació de les TIC en el turisme, estudiant les barreres de digitalització a les que s’enfronten les empreses alhora d’adoptar- les i els principals factors potenciadors; d) estudiar les tendències TIC en el sector turístic; e) determinar si les mesures actuals de digitalització són les adequades per finalment; f) realitzar un conjunt de recomanacions a mode de pla d’acció per que es puguin prendre les mesures corresponents per facilitar la relació entre TIC i turisme i dinamitzar ambdós sectors. El document segueix una estructura que dona resposta als objectius presentats. Després d’una breu introducció del context actual sobre l’evolució històrica entre TIC i turisme en la Secció 3, en la Secció 4 es realitza un anàlisi exhaustiu del sector turístic català. En ell s’estudien les actuals polítiques de promoció i s’identifiquen els principals agents públics i privats per tal de crear un ecosistema complet del sector. Aquesta radiografia es complementa amb la descripció de les principals tendències del sector. Un cop descrit el sector turístic, en la Secció 5 es realitza un anàlisi de la situació de les TIC. En aquesta etapa s’estudien els processos TIC dels diferents sectors turístics (allotjaments, restauració, agències de viatge i serveis atractors de turisme) i les tendències tecnològiques que poden tenir una major incidència. En la Secció 6 es recullen les principals accions actuals per la digitalització del sector a nivell català, castellà i europeu. Amb tota la informació obtinguda durant l’estudi s’elaboren una sèrie de conclusions recollides en la Secció 7 que permeten elaborar una sèrie de recomanacions agrupades en el pla d’acció presentat en la Secció 8. Finalment, com a complement de la informació de l’estudi, es presenten diversos Annexos amb informació més detallada d’alguns dels apartats de l’estudi.
  19. 19. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 17 - 3. ANTECEDENTS I CONTEXT ACTUAL La influència de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en la nostra societat és evident i, durant els darrers anys, han canviat radicalment la manera com persones, empreses i organismes públics s’organitzen, treballen i es comuniquen. Actualment, es fa molt difícil entendre el nostre dia a dia sense ordinadors, telèfons mòbils o Internet i és innegable que les TIC, no només hi estan cada dia més presents, sinó que augmenten la seva incidència en les nostres vides. Com la majoria de sectors, el turístic no n’és una excepció i ha estat un dels quals on les TIC hi han tingut un paper més important. Després d’una primera fase on van ajudar principalment a millorar els processos organitzatius interns de les empreses, durant els últims anys han arribat a l’usuari final, introduint noves maneres d’accedir a la informació i completant el cicle de compra d’un producte o servei turístic. Actualment les TIC estan presents en gairebé tots els nivells de la cadena de negoci, des de la promoció, comunicació i comercialització dels productes a la prestació del servei en si. Per altra banda, els usuaris també han canviat els seus hàbits i la manera com s’informen i efectuen les reserves, obligant als professionals a crear mecanismes compatibles amb els nous requeriments. Tots aquests canvis obliguen als agents dels sector, tant públics com privats, a adaptar-se per tal de continuar sent competitius. Avui en dia ja no és possible entendre el sector turístic sense les TIC i és necessari que totes les parts implicades les tinguin presents en la seva estratègia per tal d’afrontar el futur amb garanties d’èxit. 3.1. Evolució històrica Durant els darrers anys, l’evolució del sector turístic ha estat íntimament lligada als canvis que han marcat les tecnologies de la informació. Des de l’aparició del turisme de masses a finals dels anys 50, hi ha tres moments clau on les TIC han provocat grans canvis a la indústria turística:  Durant els anys 70 es van incorporar els sistemes CRS (Computer Reservation System) per donar resposta a la necessitat de gestionar el creixent nombre de
  20. 20. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 18 - reserves i per millorar la gestió de l’oferta. Utilitzats en una primera fase per companyies àrees, van ser incorporats posteriorment per agències de viatge, hotels i empreses de lloguer de vehicles. En aquesta fase, les TIC es van incorporar principalment per tal d’automatitzar la gestió dels processos de dades que necessitaven un gran volum de ma d’obra.  Com una evolució dels CRS, a finals dels anys 80, es van incorporar els sistemes globals de reserves o GDS (Global Distribution Systems) com AMADEUS o SABRE. Els GDS són consolidadors de productes que permeten agències de viatge, aerolínies i altres empreses del sector distribuir i comercialitzar la seva oferta. També és la dècada dels primers ordinadors personals per facilitar tasques de comptabilitat, inventaris, etc.  A finals dels anys 90, Internet revoluciona de nou el sector. Segurament, els canvis introduïts per Internet són els que més influència han tingut, i continuen tenint, dins del sector turístic ja que, a diferència dels anteriors, amb Internet no tant sols se’n beneficien les grans organitzacions sinó que les petites empreses i consumidors finals passen a ser actors principals. Però parlar d’Internet com a canvi tecnològic és molt genèric i es fa necessari descriure en més detall la seva evolució des de finals dels anys 90 fins a dia d’avui. Els següents tres subapartats repassen l’evolució d’Internet i la seva incidència en el sector turístic des dels 90 a dia d’avui. 3.1.1. La Web 1.0 A finals dels 90s, amb la popularització de la Web 1.0, comença el que ha estat l’últim gran canvi tecnològic dins del sector turístic. L’aparició de les primeres webs, primer estàtiques i amb poca varietat d’informació i posteriorment més dinàmiques amb el suport de bases de dades (Web 1.5), va introduir un nou canal de comunicació i promoció, permetent accedir a clients i mercats que d’altra manera hauria estat impossible. Amb l’arribada d’Internet, els establiments turístics ja no depenen únicament d’altres organismes / empreses per gestionar la seva visibilitat, fins aquell moment limitada a díptics, catàlegs de les agències, anuncis a revistes, etc., si no que se’n poden cuidar ells mateixos. Addicionalment, el correu electrònic facilita la comunicació entre els establiments i els clients finals, permetent en molts casos, saltar-se la barrera d’agents turístics i posar en contacte directe productors i consumidors.
  21. 21. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 19 - 3.1.2. La Web 2.0 La Web 2.0 més que un canvi respecte la Web 1.5, n’és una evolució. Continuant amb la tendència d’oferir més mecanismes de comunicació a l’usuari final, la web evoluciona fins a proporcionar eines per que aquest sigui capaç de crear el seu propi contingut a la xarxa. Així doncs, és una nova manera de generar, compartir i distribuir informació on els continguts són creats directament pels propis usuaris i on aquests últims es poden organitzar en xarxes socials i interactuar sense dependre d’agents exteriors. Això ha provocat que avui en dia la Web ja no sigui només un lloc on presentar informació, sinó un espai de trobada entre productors i receptors. Els usuaris s’han transformat en productors de continguts i això ha provocat que el nombre de continguts a la xarxa hagi crescut exponencialment. Addicionalment, l’aparició de les xarxes socials ha permès que els usuaris es puguin comunicar sense compartir el mateix espai ni temps i que la informació flueixi de manera bidireccional entre emissor i receptor, sense que un d’ells tingui més rellevància que l’altre. A nivell turístic, aquests canvis han revolucionat la comunicació i els processos de venda entre productors i consumidors. Avui en dia els agents del sector no es poden limitar a millorar i gestionar els seus canals de comunicació tradicionals sinó que han de vetllar pel que es diu a la xarxa en canals fora el seu control. Cada cop més, els usuaris prioritzen les opinions, recomanacions i valoracions d’altres usuaris als canals de comunicació oficials. Això obliga a complementar les webs pròpies amb presència a les xarxes socials i a potenciar que els usuaris comentin, valorin i recomanin els seus serveis, en definitiva, a cuidar el que s’anomena l’e-reputació i el que marca les diferències entre un servei / producte d’èxit i un que passa desapercebut. 3.1.3. Tecnologia mòbil L’aparició de dispositius mòbils, principalment “smartphones” i “tablets”, amb connexió a Internet està suposant l’última gran revolució dins el sector. La combinació entre mobilitat, localització (GPS) i l’accés il·limitat a la informació d’Internet fa que les possibilitats pel sector siguin gairebé infinites. Tot i que encara s’està en una fase inicial d’aquest canvi, ja són moltes les aplicacions que estan començant a explotar aquesta combinació. Rutes interactives, realitat augmentada o
  22. 22. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 20 - màrqueting mòbil contextualitzat a una ubicació i a un moment determinat són només algunes de les aplicacions de la tecnologia mòbil aplicada al turisme. La Secció 5.4 descriu en més detall les aplicacions de la tecnologia mòbil dins el sector i l’evolució de la Web 2.0 cap a la Web 3.0 que, donada la proliferació de dispositius connectats i al creixement exponencial de contingut a Internet, inclou mecanismes intel·ligents capaços d’extreure coneixement de la informació generada i d’intercomunicar sistemes i dispositius de forma automàtica. La Taula. 1 resumeix l’evolució d’Internet i la seva influència dins el sector turístic. Any Tecnologia Característiques 1990 Web 1.0 Si no estàs a Internet, no existeixes. Apareixen les primeres webs informatives i els portals. Informació estàtica i controlada pels equips TIC creadors de les webs. 2000 Web 1.5 Si no surts als buscadors, no existeixes. Posicionament als buscadors per guanyar visibilitat. Les webs utilitzen BDs per crear continguts dinàmicament. La web passa d’unidireccional a bidireccional, permetent una interacció entre clients i productors. Consolidació dels sistemes de reserva on-line i comerç electrònic. 2005 Web 2.0 Si no es parla de tu, no existeixes. La visibilitat a Internet ja no depèn exclusivament del posicionament en buscadors, si no del que es diu a les xarxes socials, mapes, etc. Es potencia el feedback dels usuaris, apareixen sistemes de fidelització de clients, millores en la comunicació, productes adaptats a les necessitats dels consumidors, georeferenciació, etc. 2011 Web 3.0 Interacció màquina - màquina, aprenentatge i sistemes capaços d’extreure coneixement de la informació generada. Taula. 1 Evolució Internet dins el sector turístic. Font: Elaboració pròpia. Aquesta evolució fa que actualment el sector turístic no es pugui entendre sense les noves tecnologies i ha provocat grans canvis en l’estructura i organització del mercat, creant noves oportunitats, sobretot per les petites i mitjanes empreses, de comunicar-se directament amb els seus clients i poder oferir productes diferenciats i adaptats a les seves preferències, augmentant les possibilitats d’èxit i la seva competitivitat. En el següent punt s’analitza el sector turístic català per tal de conèixer el seu estat i com pot afrontar els reptes derivats d’aquesta evolució tecnològica.
  23. 23. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 21 - 4. ANÀLISI DEL SECTOR TURÍSTIC El turisme és un dels principals motors de l’economia catalana i la seva importància és cabdal per la salut del país. Catalunya és un referent en matèria turística, tant a nivell nacional com internacional però, per tal de mantenir la seva posició de lideratge, ha d’adaptar-se als canvis que està patint el sector i actuar en la direcció adequada. Els reptes són importants, més tenint en compte la gran quantitat d’agents involucrats en el sector i la seva complexitat. En aquesta secció es realitza una radiografia del sector turístic català. Després d’un primer punt on es presenten les dades econòmiques per ajudar a contextualitzar-lo i determinar la seva influència dins l’economia catalana, s’identifiquen els principals actors, tant públics com privats, per tal de tenir una visió global de l’ecosistema. Aquesta visió, permetrà posteriorment identificar les necessitats de cada un dels seus actors i analitzar com les TIC poden ajudar a donar-hi resposta. 4.1. El turisme català en xifres Dins l’estat espanyol, Catalunya és la major receptora de turistes amb 13,7 milions, seguida de Canàries (10,1), Balears (10,1), Andalusia (7,8) i Comunitat Valenciana (5,3). (Instituto de Estudios Turísticos, 2012) i aglutina el 25% dels turistes internacionals de tot l’estat espanyol. Espanya, per la seva part és el segon país amb més ingressos turístics amb més de 52 milions de dòlars al 2010, superant França i només per sota de EEUU i ocupa la quarta posició en relació al nombre d’arribades internacionals amb 52,7 milions de turistes (UNWTO, 2010). Tot i les bones dades, les xifres absolutes actuals il·lustren una disminució de la demanda respecte anys anteriors, principalment degut al procés de crisis global, l’encariment de l’Euro respecte altres monedes (ex: lliura esterlina i dòlar americà) i a l’emergent competència de països com Turquia o Croàcia que ofereixen serveis similars amb preus molt més competitius. És de vital importància canviar aquesta tendència ja que, tot i el descens en xifres absolutes, el pes del turisme en l’economia catalana continua sent clau, aportant gairebé el 10,9% del PIB i donant feina a més de 400 mil persones (URV, 2010).
  24. 24. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 22 - Per a la quantificació d’aquestes dades l’estudi avalua l’aportació al PIB (Producte Interior Brut) de les empreses i/o organitzacions dels següents sectors: allotjament, restauració, transport, oci, agències de viatges i lloguer de vehicles i conclou que la incidència del total a l’economia catalana ha seguit una evolució creixent des del 2005, quan representava el 10,6%. Com es pot veure en la Fig. 5, la importància del turisme en l’economia varia notablement segons la zona, assolint un màxim del 28% del PIB a la comarca del Vall d’Aran i un mínim del 5% a la Catalunya central. Fig. 5 Importància del sector turisme al PIB (per marques turístiques). Font: (URV, 2010) Sobre el pes del sector en el global de l’ocupació catalana, també s’observa una creixement constant, partint d’un 11,2% al 2005 i arribant al 11,7% a dia d’avui. Entrant en més detall sobre les activitats turístiques, l’Informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de juliol 2011 (CCB, 2011) assenyala que:  El nombre de pernoctacions assoleix una xifra rècord de gairebé 19,5 milions fins al juny, i acumula un creixement interanual del 6,4 %.  La marxa dels negocis millora notablement el segon trimestre, i es considera bona, per primera vegada en un 2n. trimestre des del 2007. 17,20% 12,90% 13,90% 8,00% 8,90% 13,90% 8,50% 11,20% 8,50% 39,80% 0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00% 35,00% 40,00% 45,00% Costa Brava Costa Daurada Pirineus Catalunya Central Costa del Garraf Costa de Barcelona - Maresme Terres de Lleida Barcelona Terres de l’Ebre Val d’Aran Importància del sector turisme al PIB (per marques turístiques)
  25. 25. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 23 -  La facturació creix i registra el saldo més elevat dels darrers 5 anys i la feblesa de la demanda perd pes com a factor que limita la bona marxa del negoci.  La marxa dels negocis prevista pel tercer trimestre és el més alt dels darrers 5 anys.  La inversió del sector es preveu que es mantindrà estancada. Una dada interessant que rebel·la l’informe és que el creixement en el nombre de pernoctacions es sustenta en el turisme estranger, ja que el domèstic es redueix gairebé el 5% interanual fins al juny. En aquest sentit, els últims indicadors dels informes FRONTUR - EGATUR (Instituto de Estudios Turísticos, 2012) i HABITUR (HABITUR, 2010) permeten aprofundir en el tipus de turisme Català i realitzar una radiografia del perfil del turista que visita el nostre país. La següent llista reuneix una sèrie d’indicadors que ajuden a comprendre les dades absolutes i a donar forma a aquest perfil:  La major part dels turistes són joves (entre 25 i 44 anys).  Els que realitzen estades més llargues i gasten més són els majors de 64 anys.  L’estada mitjana a Catalunya és de 8,2 nits, per sota de les 9,5 de l’estat espanyol.  Els turistes tenen un nivell de formació superior (57,1%) tot i que Catalunya rep més turistes amb formació primària que la mitjana espanyola.  Els turistes amb estudis superiors gasten més que els que tenen estudis primaris i/o secundaris.  Catalunya és líder en despesa per turista dins l’estat espanyol.  La majoria de turistes treballa (76,1%) i té un nivell de renta mig – alt.  El 70,3% viatja de forma independent, una xifra molt superior a la resta de l’estat i que deixa en un 29,4% aquells que ho fan amb algun paquet organitzat.  Els turistes que viatgen amb paquet gasten més i normalment s’allotgen en hotels.  El 45,4% dels visitants a Catalunya han fet servir Internet per a la seva planificació, una xifra inferior al 56,6% de la resta de l’estat.  El 29% dels turistes no fa cap activitat, una xifra que augmenta any rere any.  A Catalunya, els francesos (el 29,8%) són els dominadors i és la destinació estatal amb més turistes nòrdics nous i la preferida pels italians.  Les línies de baix cost ja suposen el 55,9% de les arribades en avió a Catalunya.  Els turistes que van visitar Catalunya l’any 2009, juntament amb els de les Balears, són els que han respòs en major mesura que no tornarien a l’estat espanyol.
  26. 26. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 24 -  Catalunya assoleix un 7,5 / 10 de satisfacció general, xifra per sota de la de comunitats grans receptores de turistes com les Canàries o el País Valencià que arriben al 8,7 i molt lluny del 9,4 d’Astúries.  Barcelona ocupa la segona posició en quan nombre d’esdeveniments organitzats i la segona posició com a millor ciutat organitzadora d’esdeveniments (C&IT, 2011). Si bé les primeres dades presentades en aquesta secció demostren la importància del sector turístic i el paper clau que aquest pot jugar per ajudar al país a sortir de la crisi, alguns dels indicadors inviten a la reflexió i obliguen a realitzar mesures que ajudin al sector a mantenir la seva situació de lideratge i seguir evolucionant per poder competir en un entorn cada cop més exigent. La següent secció analitza les polítiques estratègiques del turisme català actual i els canvis que s’estan duent a terme per encarar els reptes de futur amb més garanties. 4.2. Estratègies de promoció: diversificació, segmentació i especialització El tradicional turisme de sol i platja continua sent un dels principals focus d’atracció de persones i darrerament s’ha vist reforçat per la situació d’inestabilitat, política i social, als països de la ribera sud de la Mediterrània, donant lloc a una oportunitat de creixement addicional. No obstant això, des de la Direcció General de Turisme de Catalunya (DGTUR), conscient que el país no pot basar la seva oferta turística exclusivament en aquest model, ja fa anys que ha començat a potenciar noves maneres de fer turisme, buscant sempre adaptar l’oferta a les preferències del client final i oferir un producte més especialitzat i diferenciat. Per seguir competint a primera línia i continuar sent un referent en matèria turística, el sector turístic català necessita aprofundir en aquesta diversificació i especialització fins al punt de ser capaç d’oferir una oferta única adaptada a cada client. Però assolir aquest nivell d’especialització no és fàcil i per fer-ho es necessari poder fer un seguiment total del client que cobreixi l’abans, el durant i el després de l’experiència turística i és en aquest punt on les TIC hi han de jugar un paper clau.
  27. 27. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 25 - El primer pas d’aquest canvi és especialitzar l’oferta turística i en aquest sentit Catalunya ja disposa d’una sèrie de productes que, sota denominadors comuns, faciliten la seva identificació i milloren la diferenciació respecte d’altres més generalistes o estàndards. El següent punt presenta els diferents segments i productes que composen l’oferta turística catalana a dia d’avui. 4.2.1. Segments i productes turístics Amb l’objectiu de crear una oferta turística catalana més diferenciada i basada en la qualitat i la identitat, Turisme de Catalunya agrupa les diferents activitats turístiques en 7 grans grups o productes principals: turisme familiar, turisme actiu, turisme esportiu, turisme cultural, turisme gastronòmic, golf i BTT. Per aquests grups s’han creat pàgines web específiques on es pot obtenir tota la informació relacionada, aportant una visió molt més especialitzada al turista. Ara bé, com la diversitat del producte turístic català no para de créixer, la llista inicial s’ha vist complementada amb altres productes com: negocis, neu, rural, salut i benestar, formació, compres, ciutats, creuers i ornitologia, alguns d’ells encara en fase de creació i d’altres que s’han inclòs dins d’altres grups. En paral·lel, s’ha creat una iniciativa, més enfocada a professionals del sector, per tal de classificar-los segons les seves especialitats. Mitjançant un procés d’auditoria, els establiments (agències de viatges, empreses de turisme i serveis, allotjaments o organismes de promoció turística) poden obtenir el reconeixement com entitats especialitzades en aquests àmbits, oferint als visitants una imatge de qualitat i una certificació pionera que pretén esdevenir un referent a nivell Europeu. Actualment Catalunya disposa de 7 categories, 5 d’elles englobades sota la nomenclatura de “club”. Així doncs, a part dels productes detallats anteriorment més enfocats a segmentar la informació, hi ha les següents categories per a professionals del sector: Club Turisme Cultural, Club Turisme Gastronòmic, Club Turisme Actiu – Natura, Club Turisme de Golf, Club Wellness – Salut i Benestar, Certificació Turisme Familiar i Certificació Turisme Esportiu.
  28. 28. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 26 - Segment / producte turístic Característiques Turisme familiar - Sol i platja Web: http://www.turismedecatalunya.com/turismofamiliar/ Idiomes web: castellà, català, anglès. Turisme actiu – Natura Web: http://actiunatura.catalunya.com Idiomes web: català i castellà. Web: http://www.turismedecatalunya.com/turismeactiu/ Idiomes web: castellà, català, anglès i francès. Turisme esportiu Web: http://www.turismedecatalunya.com/turismodeportivo/ Idiomes web: castellà, francès. Turisme cultural Web: http://cultura.catalunya.com Idiomes web: castellà, català, anglès, francès i alemany. Web: http://www.turismedecatalunya.com/cultura/ Idiomes web: català i castellà. Turisme gastronòmic Web: http://gastronomia.catalunya.com Idiomes web: català i castellà. Web: http://www.turismedecatalunya.com/gastronomia/ Idiomes web: castellà, català, anglès, francès i alemany. Golf Web: http://golf.catalunya.com Idiomes web: català i castellà Web: http://www.turismedecatalunya.com/golf/ Idiomes web: castellà, anglès i francès. BTT Web: http://www.turismedecatalunya.com/btt/ Idiomes web: castellà, català, anglès i francès. Negocis No disposa de pàgina web pròpia, la informació es troba integrada en el portal general de turisme de Catalunya.
  29. 29. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 27 - Neu Actualment integrat dins de la web d’Actiu – Natura (http://actiunatura.catalunya.com) i en el portal general de Turisme de Catalunya. Rural No disposa de pàgina web pròpia, la informació es troba integrada en el portal general de turisme de Catalunya. Salut i benestar (“wellness”) http://www.salutibenestar.catalunya.com/ (en construcció) Formació No disposa de pàgina web pròpia, la informació es troba integrada en el portal general de turisme de Catalunya. Compres No disposa de pàgina web pròpia, la informació es troba integrada en el portal general de turisme de Catalunya. Ciutats No disposa de pàgina web pròpia, la informació es troba integrada en el portal general de turisme de Catalunya. Creuers No disposa de pàgina web pròpia. Ornitologia Actualment integrat dins de la web d’Actiu – Natura (http://actiunatura.catalunya.com) Taula. 2 Segments i productes turístics. Font: Elaboració pròpia. La majoria d’aquests segments disposen de portals webs propis amb informació sobre ofertes turístiques, itineraris, allotjaments i activitats i actualment s’està treballant per unificar-los tots en el propi portal turístic de Catalunya. Però apart de les pàgines oficials dels productes, la Generalitat promou accions complementàries que ajuden a promocionar aspectes puntuals o amb públics objectiu diferents. La següent taula mostra algunes de les principals iniciatives en aquest sentit: Activitats Característiques Turisme Accessible Web: http://www.turismeperatothom.com Idiomes web: castellà, català, anglès, francès, alemany i italià. Camí de Sant Jaume Web: http://www.turismeperatothom.com Idiomes web: castellà, català, anglès i francès. Turisme de Qualitat Web: http://www.catalunyaqualitat.cat Idiomes web: castellà, català, anglès i francès.
  30. 30. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 28 - LGBT Web: http://www.catalunya-lgbt.cat Idiomes web: castellà, català, anglès i francès. Fes-te fan de Catalunya Web: http://www.haztefandecatalunya.com Idiomes web: castellà. Es busca la participació dels usuaris i es “premia” la seva participació amb packs de cap de setmana, etc. “Visit Pirineus” Web: http://visitpirineus.com Idiomes web: castellà, català, anglès, francès i alemany. “Catalunya Experience” Web: http://experience.catalunya.com Idiomes web: català, castellà i anglès. Iniciativa Web 2.0 que promou la participació activa dels turistes en la creació del contingut del portal i a posar en contacte els usuaris. Aquesta iniciativa, a part del propi portal, utilitza les xarxes socials més importants com Flickr, Facebook, Twitter o YouTube com a canals de comunicació. Taula. 3 Activitats complementàries. Font: Elaboració pròpia. Totes aquestes iniciatives mostren un canvi en la manera de concebre el turisme a Catalunya i demostren els esforços que s’estan realitzant per potenciar la qualitat i millorar la diversificació i especialització de l’oferta, dues de les tendències del sector. Ara bé, per tenir èxit, aquest canvi estratègic ha d’estar acompanyat tant pel sector privat com per les organitzacions de promoció turística. Els propers punts descriuen cada un d’aquests sectors per començar a dibuixar l’ecosistema turístic català. 4.3. El sector públic. Organismes de promoció turística La DGTUR és el principal organisme encarregat de dissenyar, coordinar i executar les tasques de promoció turística del país. Tot i això, amb l’objectiu de millorar la promoció i la comercialització dels diferents productes i serveis del sector, Catalunya disposa de 9 marques que agrupen l’oferta turística del país: Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada, Costa de Barcelona, Catalunya Central, Terres de Lleida, Pirineus, Vall d’Aran i Terres de l’Ebre. Cada una d’aquestes marques està gestionada per una entitat pública o a vegades per consorcis públic - privats. A continuació es detallen les marques turístiques i els seus organismes gestors.
  31. 31. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 29 - Marques turístiques Organismes gestors Barcelona Barcelona Turisme. Costa Brava Patronat de turisme Costa Brava – Girona. Costa Daurada Patronat de turisme de la Diputació de Tarragona. Terres de l’Ebre Patronat de turisme de la Diputació de Tarragona. Catalunya Central Diputació de Barcelona. Costa de Barcelona Diputació de Barcelona i Fundació Costa de Barcelona – Maresme. Terres de Lleida Diputació de Lleida. Val d’Aran Diputació de Lleida, Conselh Generau d’Aran, el Projecte Interreg III França – Espanya i IDAPA. Pirineus Diputació de Lleida, Patronat de turisme Costa Brava – Girona i IDAPA. Taula. 4 Marques turístiques i organismes gestors. Font: Elaboració pròpia. Tot i que la DGTUR marca les línies generals d’actuació, cada zona gestionada per les 9 marques té diversos organismes dedicats a la promoció a nivell més local tals com patronats, oficines de turisme o Centres d’Acollida Turística (CAT’s) amb llibertat per realitzar iniciatives pròpies. És important fer menció en aquest punt que actualment els CAT’s es troben en una fase de canvi que farà que deixin d’estar regulats per la DGTUR i passin a ser controlats pels propis ajuntaments o consorcis municipals. Per damunt d’aquestes marques, i com a resultat estratègic del PECT 2005 - 2010, es troba la marca Catalunya, gestionada per l’Agència Catalana de Turisme (ACT), substituta de l’antic Consorci Turisme de Catalunya, i amb el principal objectiu d’exercir de marca paraigües per les altres i de posicionar Catalunya com una destinació diferenciada i d’alt valor afegit. L’Agència Catalana de Turisme també s’encarrega de promocionar el turisme català a l’estranger mitjançant les 10 delegacions que té repartides arreu del món i vetlla per a consolidar els programes per empreses, potenciar l’estructuració i comunicació dels
  32. 32. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 30 - productes transversals de les diverses marques, impulsar nous productes (ex: Turisme sènior i turisme rural) i implementar proves pilot de les marques (ex: DFT Interior i muntanya, DFT urbà i DFT pols d’excel·lència). Una dada significativa sobre l’evolució dels organismes de promoció turística, és que per primer cop s’ha creat un model de cogestió i cofinançament entre el sector públic i privat unint en un mateix organisme: l’ACT. La Generalitat, les Cambres de Comerç de Catalunya, el Consorci de Turisme de Barcelona i els patronats de les quatre diputacions són els organismes que en formen part. Així doncs, tot i que des de la DGTUR es planifiquen les línies generals d’actuació, cada una d’aquestes entitats té llibertat i control per regular el turisme de la seva àrea i cada cop es realitzen més programes de col·laboració entre les diverses entitats. Com es pot veure en la Taula. 4, les destinacions més consolidades (situades al litoral) estan gestionades per patronats o entitats pròpies mentre que la gestió de les altres és assumida per institucions públiques com ara les 4 diputacions territorials o el Conselh Generau d’Aran en el cas de la Vall d’Aran. Aquesta distribució de poders dona lloc a una xarxa complexa d’entitats que dificulta la coordinació i que obliga a treballar de forma col·laborativa i a cooperar per tal d’assegurar la màxima eficàcia en matèria de promoció i comercialització de les destinacions. Marca turística Patronats Oficines de turisme Consolats CATs Barcelona 1 4 i 1 d’itinerant 85 0 Costa Brava 10 37 3 1 Costa Daurada 19 35 10 0 Terres de l’Ebre 7 23 0 1 Catalunya Central 3 21 0 2 Costa de Barcelona 6 14 1 1
  33. 33. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 31 - Terres de Lleida 2 19 2 1 Val d’Aran 1 3 0 1 Pirineus 13 41 0 3 Taula. 5 Marques turístiques i ens de promoció. Font: Elaboració pròpia amb dades de les DGTUR. Com a complement als organismes de promoció turística oficials, hi ha molts altres centres que també realitzen moltes tasques en aquest sentit. Els 41 consells comarcals que representen els 947 ajuntaments de Catalunya en són un clar exemple. Tot i que normalment deriven les tasques de promoció turística als patronats i/o a les oficines de turisme, és habitual que les seves pàgines web incloguin serveis, rutes i informació turística de la comarca que representen. Els ajuntaments de Lleida, Lloret o Sitges són clars exemples d’Ajuntaments amb una forta implicació en quan a la promoció i comercialització de productes turístics. Un altre exemple serien els diferents consorcis (normalment mixtos privats - públics) com el Consorci Cambrils – Vila-Seca que s’encarrega de gestionar les relacions amb Port Aventura i on hi participa la Generalitat o consells reguladors que operen a Catalunya i que vetllen per la promoció de certes activitats. Moltes d’aquestes organitzacions ofereixen serveis turístics i/o posen en contacte els visitants amb entitats especialitzades (agències de viatges, agents públics, etc.). Els consells reguladors del Cava (http://www.crcava.es) o de les diferents denominacions d’origen d’oli o vi catalanes en són clars exemples. També hi ha iniciatives lligades a activitats culturals com la Ruta del Císter (http://www.larutadelcister.info), d’oci o esportives com el Camí de Sant Jaume (http://www.camidesantjaume.cat). Una de les més destacades és el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (http://www.camidelsbonshomes.com) que, a part de l’habitual informació sobre establiments, ofereix tot tipus d’informació per facilitar la navegació a través del camí (mapes, rutes en GPS, etc.). En la mateixa línia, els 18 parcs naturals del país també ofereixen serveis turístics als visitants. La Fig. 6 presenta un organigrama dels diferents organismes públics de promoció turística a Catalunya que ajuda a il·lustrar la seva organització.
  34. 34. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 32 - Fig. 6 Mapa organismes públics de promoció turística. Font: Elaboració pròpia. En definitiva, que l’ecosistema turístic català és complex i la seva gestió requereix la coordinació de diversos organismes, tant públics com privats. S’ha de tenir en compte que a les 4 diputacions, 947 ajuntaments, 41 consells comarcals, 62 patronats, 198 oficines de turisme i 10 CAT’s s’hi han de sumar els centenars d’iniciatives privades que no estan lligades a organismes oficials però que també efectuen una tasca cabdal en la promoció turística del país. És més, com destaca l’estudi de la FOBSIC (FOBSIC, 2010), la gran majoria d’establiments turístics a Catalunya utilitzen serveis privats per promocionar la seva web (79,4%), mentre que tant sols un 28,1% fa servir els portals públics (Generalitat de Catalunya, webs dels Ajuntaments, Consells comarcals, etc.) És per aquest motiu que, un cop identificats els principals actors públics, és clau categoritzar les empreses que ofereixen serveis específics pel sector turisme, ja sigui de promoció com creadors de productes o serveis al sector. La propera secció descriu el perfil d’empreses turístiques que s’ha decidit incloure en aquest estudi i els criteris per a la seva classificació. 4.4. El sector privat Per tal d’avaluar i quantificar l’estructura empresarial del sector turístic català és necessari definir i classificar quines empreses en formen part. La convergència entre turisme i oci -
  35. 35. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 33 - recreació fa que aquesta diferenciació no sigui sempre fàcil i que depenent de l’estudi es considerin unes empreses o unes altres. És per aquest motiu que abans d’entrar en detall en l’anàlisi del sector privat és necessari classificar el tipus d’empreses turístiques considerades en aquest informe. 4.4.1. Classificació de les empreses turístiques Tot i que les xifres oficials sobre el càlcul del PIB del sector turístic tenen en consideració els sectors transport i de lloguer de vehicles, en aquest estudi s’ha decidit no incloure’ls com empreses turístiques per tal de centrar l’anàlisi en aquelles empreses on la seva principal font d’ingressos prové de les activitats turístiques i per entendre que és més convenient fer- ho en profunditat dins l’àmbit de la mobilitat. Així doncs, les empreses estudiades en aquest treball s’estructuren en quatre grans àmbits d’activitat: allotjament, restauració, agències de viatge i serveis de lleure atractors de turisme. Els següents gràfics presenten en més detall les subcategories que hi ha per cada àmbit i el nombre d’empreses presents a Catalunya per cada una d’elles. La Fig. 7 presenta la distribució dels 5.347 allotjaments del territori català. Fig. 7 Allotjaments (nombre total 5347). Font: Elaboració pròpia. 1591 30% 135 2% 1114 21% 13 0% 355 7% 2093 39% 46 1% Allotjaments (5347) Hotels Hotel - apartament Pensions Balneari Càmpings Turisme rural Albergs
  36. 36. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 34 - Mentre que els figures Fig. 8, Fig. 9 i Fig. 10 mostren la distribució dels allotjaments segons la seva categoria. Fig. 8 Hotels i apartaments segons categories. Font: Elaboració pròpia. Pel cas de turisme rural (Fig. 9) és important recalcar que l’obtenció d’espigues per a la categorització dels establiments és actualment opcional, fet que explica el gran nombre (1605) d’establiments que es troben sense categoritzar. Fig. 9 Turisme rural segons categories. Font: Elaboració pròpia. 268 17% 311 20% 577 36% 372 23% 16 1% 33 2% 14 1% Hotels i apartaments (1591) 1 Estrella 2 Estrelles 3 Estrelles 4 Estrelles 4 Estrelles superior 5 Estrelles Gran luxe 34 1% 183 9% 227 11% 44 2% 0 0% 1605 77% Turisme rural (2093) 1 Espiga 2 Espigues 3 Espigues 4 Espigues 5 Espigues Sense categoritzar
  37. 37. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 35 - Fig. 10 Càmpings segons categories. Font: Elaboració pròpia. En quan a la restauració, Catalunya disposa de 40.232 establiments i és important recalcar que aquests, tot i estar íntimament lligats al sector turístic, no es troben regulats per la DGTUR. Per altra banda, LA DGTUR classifica les agències de viatge en majoristes, majoristes – detallistes i detallistes i la Fig. 11 mostra la seva distribució al nostre país. En aquesta classificació s’inclouen tant empreses que tenen la seu a Catalunya com d’altres que es troben fora del país però que disposen de sucursals i hi desenvolupen activitat econòmica. Fig. 11 Agències de viatge. Font: Elaboració pròpia. 69 19% 187 53% 96 27% 3 1% Càmpings (355) 1ª Categoria 2ª Categoria 3ª Categoria Luxe 50 2% 956 39% 1469 59% Agències de viatge (2475) Majoristes Majoristes - detallistes Detallistes
  38. 38. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 36 - Per últim, com a empreses de serveis atractors de turisme s’ha decidit incloure aquelles que desenvolupen la seva activitat en les categories que s’inclouen en la següent classificació:  Museus i col·leccions: 517 (IDESCAT, 2012).  Estacions d’esquí: 10 amb un total de 347 pistes, 130 remuntadors i 2300 canons de neu artificial i 4 d’esquí de fons (IDESCAT, 2012).  Instal·lacions nàutiques: 47 (IDESCAT, 2012). o Port esportiu: 22. o Embarcador: 4. o Marina: 2. o Dàrsena Esportiva: 19.  Parcs temàtics (IDESCAT, 2012). o Parcs aquàtics: 8. o Altres: 15.  Empreses d’activitats recreatives (Atles del Turisme de Catalunya, 2012): o Aigües subaquàtiques: 5. o Aigües braves: 7. o Aire: 12. o Cicloturisme i BTT: 15. o Escalada i espeleologia: 12. o Motor: 12. o Multi activat: 21. o Turisme eqüestre: 19. o Camps de golf: 64 (38 de 18 forats i 26 entre “Pitch & Putt”, par tres i rústics). Per últim, és important fer menció dels més de 2.401 guies de turisme que operen avui en dia a Catalunya. La DGTUR ha engegat un programa per fomentar la qualitat dels guies turístics que ha d’ajudar a crear professionals més especialitzats i a millorar les tasques de promoció. Una de les mesures d’aquest programa obliga a tot professional que vulgui operar com a guia en museus i monuments ha estar acreditat. 4.4.2. Identificació de les principals empreses turístiques Per tenir una visió clara de l’ecosistema turístic català és necessari, no tant sols tenir identificats els principals actors dels sector públic, sinó aquells que, ja sigui per la seva presència al territori, volum de facturació o incidència, ho són en el sector privat. Aquesta secció presenta els principals actors privats catalans en base a la classificació d’empreses realitzada en l’anterior punt. S’ha decidit identificar els actors de les empreses fins al segon nivell de la classificació descartant entrar en més detall. Tot i això, no sempre
  39. 39. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 37 - ha estat possible identificar actors per a cada tipus d’empresa. Mentre que per subsectors com l’hoteler o els museus hi ha indicadors força significatius que ajuden a aquesta identificació, establiments com les pensions no tenen actors més importants que altres i normalment s’agrupen en associacions o gremis que els representen. Allotjaments: Hotels Un criteri per analitzar els principals actors és prendre com a referència el nombre d’hotels en propietat, seguint aquest criteri doncs, les cadenes hoteleres més rellevants que operen a Catalunya són (en ordre descendent): NH, Melià, Riu, AC, Catalonia, Fiesta, Barceló, H10, Husa. Si per contra, es pren com a referència el nombre d’hotels gestionats, les cadenes més rellevants són: Husa, Hotusa, Catalonia, H10, Occidental, Serhs, Evenia, Derby, Guitart, NN Hotels (Preferente, 2012). Allotjaments: Pensions i Turisme rural Les pensions i els establiments de turisme rural conformen una xarxa d’associacions complexa, causada per l’elevat nombre d’establiments que representen, que actua en diferents nivells territorials: municipis (com l’Associació d’Hostaleria i Comerç de Cubelles o l’Associació de Turisme de Vilanova de Sau), grups de municipis (com l’Associació de Turisme Rural del Lluçanès), comarques (com l’Associació de Turisme Rural del Baix Camp, Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell o Associació de Petits Hotels i Cases Rurals del Priorat) i províncies (com l’Associació Turisme Rural Girona). En alguns casos, les associacions es troben lligades, formen part o col·laboren amb altres organitzacions supraterritorials o, fins i tot, iniciatives internacionals com Leader+. Allotjaments: Hotel – apartament En el cas dels aparthotels predomina l’associacionisme entorn a les marques catalanes. El principal escenari associatiu a Catalunya està format per l’Associació d'Apartaments Turístics de la Costa Daurada, l’Associació d’apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) i l’Associació Turística d'Apartaments Costa Brava - Pirineu de Girona, que l’any 2006 van unir-se per formar Federatur, la Federació Catalana d’Apartaments Turístics.
  40. 40. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 38 - Allotjaments: Càmpings Com en el cas de les pensions i els aparthotels, en el sector dels càmpings no hi ha actors predominants i aquests s’agrupen en associacions. En aquest sentit, trobem les associacions següents: Associació de Càmpings de Tarragona, Costa Daurada i Terres de l'Ebre, Associació de Càmpings de Muntanya i del Pirineu Català, Associació de Càmpings i C.V. de Barcelona, Associació de Càmpings i Ciutats de Vacances de Girona i Associació de Càmpings de Lleida. Tot i que aquestes són les principals, existeixen també altres associacions d’àmbit comarcal, com l’Associació de Càmpings del Berguedà o l’Associació d'Hotels i Càmpings de la Cerdanya. Allotjaments: Albergs Els albergs de Catalunya estan organitzats al voltant de dos organismes: la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), formada per 43 albergs i membre de l’HI (Hostelling International), i l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC) que disposa de 3 albergs. Allotjaments: Balnearis Els balnearis catalans s’agrupen entorn a l’Associació Balneària, principal organisme associatiu del territori, que ha creat una nova marca comercial per a aquests establiments anomenada Balnecat. A través del portal de Balnecat es poden realitzar reserves en els balnearis associats. Restauració En aquest punt s’ha decidit incloure aquells restaurants catalans que disposen d’estrelles Michelin pel seu potencial com atractors de turisme. Actualment a Catalunya hi ha 45 restaurants amb estrelles Michellin distribuïts de la següent manera:  3 Estrelles (2): Sant Pau i El Celler de Can Roca.  2 Estrelles (5): Àbac, Can Fabes, Lasarte, Les Cols i Miramar.  1 Estrella (38): Casamar, Alkimia, Evo, Caelis, Cinc Sentits, Comerç 24, Dos Cielos, Enoteca, Gaig, Hisop, Hoffmann, Manairó, Moments, Sala, Moo, Neichel, Saüc, Via Veneto, Els Casals, L’Angle, Capritx, Estany Clar, Can Jubany, La Cuina de San Simon, Ca L’Enric. Ca L’Arpa, L’Aliança d’Anglès, La Llar, Mas Pau, Bo Tic, La Fonda Xesc, Els Tinars. Torreo de L’Índia. Rincón de Diego. Can Bosch. Fogony.
  41. 41. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 39 - Agències de viatge En els darrers anys, amb el creixement d’Internet i les possibilitats que ofereix el comerç electrònic, ha crescut el nombre d’agències de viatges on-line. A Catalunya es troben algunes de les principals empreses en aquest sentit com Let’s Bonus, Atrápalo, Groupalia i eDreams que s’han convertit en referents a nivell europeu. Tenint en compte les empreses “tradicionals”, a Catalunya destaquen les associacions UCAVE, Unió Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades, que defensa els interessos de més de 260 agències de viatge emissores i la seva relació tant amb les administracions com amb les empreses proveïdores i “l’Asociación Catalana de Agencias de Viajes (ACAV)” que agrupa més de 300 agències de viatge (emissores, minoristes i receptives) i altres empreses, que tot i no ser agències de viatge, desenvolupen una activitat relacionada amb el turisme. L’ACAV és membre d’altres associacions d’agències de viatge internacionals com l’ECTAA, “Agrupación Europea de Asociaciones de Agencias de Viajes”. A nivell d’empreses majoristes cal destacar agències com Transrutas o Politours que, tot i tenir la seu a Saragossa, disposa d’oficines a Barcelona i proporciona productes a moltes agències catalanes. Per últim, és necessari destacar la importància de grups turístics com Grup Serhs, Grup Hotusa o Grup Julià tenen en tot el territori o operadors internacionals com TUI, TezTour o Neckermann que tenen molta incidència en el nombre de turistes que visiten el país. Aquests conglomerats d’empreses realitzen diversos servis relacionats amb el turisme, des de l’explotació hotelera, la distribució majorista o la gestió d’hotels i agències de viatge al detall. Serveis de lleure atractors de turisme: Museus i col·leccions Segons el nombre de visites durant el 2010, els principals museus de Catalunya són: 1. Museu Picasso de Barcelona. 2. Teatre Museu Dalí de Figueres. 3. Museu del Futbol Club Barcelona. 4. Fundació Joan Miró. 5. Museu d'Història de Barcelona. 6. Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  42. 42. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 40 - 7. Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 8. Museu Marítim de Barcelona. 9. Museu d'Arqueologia de Catalunya. 10. Museu d'Història de Catalunya. Per altra banda, les col·leccions amb més visitants durant el 2010 van ser: 1. CosmoCaixa. 2. CaixaForum. 3. La Pedrera. 4. Casa Batlló. 5. Basílica i museu de la Sagrada Família. Serveis de lleure atractors de turisme: Instal·lacions nàutiques L’Administració pública tutela les instal·lacions a través de la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya. Aquesta cedeix els serveis de les instal·lacions a empreses, societats, club nàutics o altres administracions públiques (ajuntaments o autoritats portuàries). Per exemple, el port esportiu de Calaf està concessionat a Port Calaf S.A, el Port de Salou a l’Ajuntament de Salou, el de Tarragona a l’Autoritat Portuària de Tarragona i el de Coma-Ruga al Club Nàutic Coma-ruga. Així doncs, no hi ha una única entitat o actor principal relacionat amb aquest sector. Serveis de lleure atractors de turisme: Parcs temàtics Catalunya disposa de 8 parcs aquàtics, 6 dels quals formen part de l’Associació Parcs Aquàtics de Catalunya. Els 2 parcs aquàtics restants formen part del Grup Astro, un operador líder a Europa en parcs i centres d’oci que compte amb 40 recintes en tot el continent. Els parcs temàtics situats en territori català són 15, 4 dels quals pertanyen a l’Associació Catalana de Parcs Temàtics - Catalunya un Gran Parc. Per damunt de tots, Port Aventura - Costa Caribe aglutina la majoria de visites i activitat econòmica en aquesta àrea i és un dels parcs de referència a nivell europeu i darrerament ha afegit 3 camps de golf a la seva oferta.
  43. 43. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 41 - Serveis de lleure atractors de turisme: Empreses d’activitats recreatives Les empreses que realitzen activitats recreatives cobren cada dia més importància dins del sector turístic, concretament en l’anomena’t Turisme Actiu o Actiu - natura. A Catalunya hi operen moltes empreses que realitzen activitats relacionades amb el turisme actiu, les quals han d’estar registrades en el Registre d’Empreses Turístiques de la Direcció General de Turisme. Normalment són els propis organismes públics de promoció turística els que s’encarreguen de donar visibilitat a aquestes empreses mitjançant directoris on-line. Serveis de lleure atractors de turisme: Camps de Golf Es poden establir dues tipologies de camps de golf en funció del seu públic objectiu potencial: camps de golf destinats a una jornada esportiva i camps de golf en format ressort que ofereixen, a més a més, serveis d’allotjament, restaurant i entreteniment. Dins d’aquest darrer grup Cal remarcar la notorietat internacional de PGA Catalunya Resort, el qual participa en els circuits internacionals del PGA European Tour o clubs com Golf Peralada, Club de Golf & Hotel Relais Torremirona o Club de Golf Bonmont Terres Noves. Els camps de golf catalans s’agrupen en diferents organismes (associacions, federacions i clubs). Alguns exemples serien: l’Associació de Camps de Golf Costa Brava Empordà – Girona, l’Associació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch & Putt o la Federació Catalana de Golf. Altres: Clústers, associacions, gremis, etc. Com s’ha vist en diversos dels punts anteriors, a part de les empreses, per tenir una radiografia més definida del sector turístic català, és necessari tenir en compte el conjunt d’associacions, federacions i gremis propis del sector. Arreu del territori hi ha diverses associacions d’empreses, comerços, gremis i federacions que aglutinen les diferents empreses del sector. Normalment són entitats sense ànim de lucre que actuen a nivell local, sent les associacions de comerciants municipals les més nombroses. Les poblacions petites normalment inclouen les empreses turístiques dins les associacions comercials generals però en poblacions més grans o amb més vocació turística trobem agrupacions pròpies del sector. Per exemple, a nivell de Barcelona, hi ha gremis específics pel sector hoteler i de la restauració. Ambdós disposen de portals web amb informació pels seus membres però també per l’usuari final permetent, en el cas dels hotels, efectuar reserves d’habitacions on-line. De forma similar, per la zona de la costa brava trobem la
  44. 44. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 42 - Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre que agrupa diferents empresaris relacionats amb l’hostaleria i el turisme de la Costa Brava i que actualment compta amb més de 450 establiments associats entre hotels, restaurants, bars, càmpings, turisme rural i apartaments. Les diferents cambres de comerç del territori també fan una tasca molt important en innovació i promoció del turisme. La majoria disposen d’una àrea específica pel sector amb el principal objectiu de dinamitzar l’economia local a través de la realització d’accions en l’àmbit comercial i turístic. Actuen com a punt de trobada de les empreses i ofereixen serveis de promoció de l’activitat econòmica, assessorament, estudis i anàlisis territorials, formació, etc. i també són agents claus a tenir en compte per a qualsevol acció dinamitzadora del sector. El rang de serveis d’aquestes organitzacions varia segons el sector i el context però normalment ofereixen serveis similars de protecció i defensa dels socis, assessorament tecnològic, compres conjuntes, actes promocionals, etc. Aquestes activitats complementen les pròpies de les empreses i són de gran ajuda sobretot per les PIMES degut a les seves dificultats per dur a terme accions fora de la seva activitat de negoci principal. 4.5. Mapa de l’ecosistema Tal com s’ha introduït en la Secció 3.1 i com es descriurà en més detall en el punt sobre tendències del sector (Secció 4.6), actualment el sector turístic es troba en un procés de canvi substancial que està afectant a tots els seus actors. Els turistes estan canviant els seus hàbits d’accés a la informació, reserva i consum dels productes i els agents tradicionals (touroperadors, agències de viatges, distribuïdors i receptius) s’han d’adaptar a aquests canvis derivats, majoritàriament, de la irrupció d’Internet com a nou mitjà de comunicació, promoció i comercialització de l’oferta turística. Internet ha provocat que la distància entre el consumidor i el productor cada cop sigui menor i els intermediaris, fins ara amb un rol predominant, veuen com sorgeixen nous actors que els connecten directament de manera on-line sense necessitar els seus serveis. A més a més, el nombre d’establiments que comercialitzen els seus productes o serveis directament amb l’usuari final no para de créixer i els usuaris, cada cop volen tenir un accés més directe amb el receptiu.
  45. 45. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 43 - Això ha provocat que l’estructura clàssica del mercat estigui trencada i que avui en dia agències de viatge tradicionals, OTAs (On-line Travel Agencies), Touroperadors o centrals de reserves facin tasques similars, ja sigui com a distribuïdors o comercialitzant directament els productes amb el client final. Tot i que aquest solapament d’activitats dificulta l’elaboració d’un mapa de TIC i Turisme, per tal d’il·lustrar-ho gràficament s’han representat els intermediaris “clàssics” com elements que es superposen i s’han introduït fletxes per indicar les relacions entre els diferents actors de l’ecosistema. Com es pot veure en la Fig. 12, en aquest nou ecosistema el turista s’ubica en una posició central, representant la nova realitat del sector on el client final és qui té més poder al poder accedir directament als productors de serveis (viatges, hotels, vols, etc.) i als diferents ens de promoció turística. Fig. 12 Ecosistema del sector turístic català. Font: Elaboració pròpia. En el quadre verd s’han inclòs alguns agents TIC que actuen com a proveïdors tecnològics. S’han inclòs majoritàriament empreses catalanes i també universitats ja que ofereixen moltes solucions tecnològiques específiques pel sector.
  46. 46. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 44 - 4.6. Tendències del sector turístic Com ja s’ha introduït al llarg del Punt 3.1, el turisme ha patit diverses variacions al llarg de la història. Després de superar la massificació del segle XX on “tot valia” per vendre i on la demanda seguia una evolució creixent que possibilitava que l’oferta no sempre fos molt treballada, avui en dia els turistes són més exigents i escullen les destinacions en funció de les experiències que hi podran viure: una excel·lent gastronomia, una identitat pròpia, elements culturals d’interès o un paisatge únic són només alguns dels elements que poden marcar la diferència respecte altres destinacions i que obliguen al sector a adaptar-se a aquesta nova realitat i a oferir serveis i productes cada cop més atractius. En el Punt 4.2 s’han descrit moltes de les iniciatives que el país ha adoptat en aquest sentit i declaracions com les del vicepresident de Booz & Company en el marc del Fòrum Econòmic Mundial de Davos (2010) indiquen que s’està seguint el camí correcte. En elles, Jurgen Ringbeck ja afirmava que “els actors del turisme local han d’abordar dues tendències paral·leles: d’una banda, atraure clients cada cop més sensibles al pressupost i més exigents amb la relació qualitat - preu a través d’accions màrqueting específiques per determinats segments de la població i d’altra banda, repensar les seves prioritats d’inversió tenint en compte el nou paradigma de turisme sostenible”. Fig. 13 Tendències del sector turístic. Font: Elaboració pròpia.
  47. 47. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 45 - La Fig. 13 resumeix les principals tendències identificades en aquest estudi i els propers punts les descriuen en més detall, ajudant a identificar els reptes que suposen pel sector turístic català. 4.6.1. Desintermediació del sector Com ha quedat reflectit en el mapa de l’ecosistema (Fig. 12), la Web 2.0 ha provocat que avui en dia la informació sigui totalment simètrica entre productor i receptor i que qualsevol usuari pugui accedir a un gran ventall d’informació provinent de diverses fonts, oficials i no oficials. Això fa que els productors i/o distribuïdors de productes turístics hagin perdut pes respecte blocaires independents, recomanacions d’amics en xarxes socials o pàgines creades per usuaris i/o associacions. Si en el passat la preinscripció informativa sobre destinacions, viatges o productes turístics requeia gairebé exclusivament a les agències de viatges o a periodistes especialitzats, avui en dia això ha canviat i qualsevol usuari pot recomanar, comentar i descriure productes i distribuir-ho lliurament per Internet. Els usuaris han estat els primers a fer aquest pas però lentament els principals actors receptius de turisme (allotjaments, empreses d’oci, restauració, etc.) estan començant a realitzar les seves pròpies tasques de promoció i comercialització, permetent un accés directe als productes i estalviant-se el cost dels intermediaris. Aquest fet està provocant la desintermediació del sector i que la clàssica cadena de distribució ja no tingui validesa a dia d’avui. Els propers punts descriuen les conseqüències més directes d’aquest procés de canvi i que estan marcant les tendències de cap on anirà el sector durant els propers anys. Agents turístics organitzats i col·laboració públic - privada La desintermediació del sector ha vingut acompanyada de l’entrada de nous competidors i agents (OTA, IDS, distribució directa, etc.), principalment degut a les poques barreres d’entrada (avui en dia es distribueixen bits), que fa que la competència cada cop sigui més forta i a nivell global. Avui en dia els competidors estan “a un sol click” i no totes les empreses estan preparades per afrontar el que això suposa.
  48. 48. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 46 - Els diferents agents turístics, tant públics com privats, hauran de cooperar entre ells per tal d’oferir productes comuns, aportant cada un d’ells el millor dels seus serveis i/o oferint-los de forma conjunta. Empreses amb serveis complementaris oferiran productes al client final d’ambdues companyies en un únic paquet. Aquest tipus d’organització facilitarà la comercialització de les especialitats de cada companyia i la menor dependència d’intermediaris. Hi ha diverses eines TIC que poden facilitar aquest tipus d’actuacions. Les plataformes tecnològiques de col·laboració públic - privada com la creada per la catalana Synctur en són un bon exemple i fomenten la generació de coneixement, clau per prendre decisions, i la creació de sinergies entre els diferents actors. La formació de clústers específics pel sector també és un altra iniciativa que pot afavorir l’organització dels diferents agents turístics. Aquests exemples demostren la creixent interrelació entre els sectors públics i privats ja que les administracions públiques cada cop actuen més com a desenvolupadores de producte, realitzant tasques que fins fa només uns anys realitzaven exclusivament agències de viatge o promotors turístics privats. Creixement de l’oferta La desintermediació i l’accés a les fases de promoció i distribució per part dels receptius fa que l’oferta turística no pari de créixer. La competència cada cop és major i, tot i que els distribuïdors han fomentat l’estandardització dels productes per simplificar la comunicació entre consumidors i productors i controlar els costos, la necessitat de diferenciar-se dels propis receptius ha provocat que els productes cada cop siguin més específics i adaptats a les preferències dels clients finals. Actualment, qualsevol territori desconegut por convertir-se en un una destinació emergent i els agents han d’estar preparats pel repte que això suposa. Agents turístics pro - actius Cada cop més els turistes busquen nous destins, de més valor i inèdits en la recerca d’experiències úniques, fet que provoca que les destinacions tradicionals més consolidades perdin importància.
  49. 49. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 47 - Lluny queden els anys en els que els turistes decidien el destí per desconeixement d’altres opcions i que les destinacions pràcticament no havien de fer res per garantir una ocupació plena. Avui en dia, amb la informació oberta i disponible a tothom, la competència cada cop és major i obliga als agents turístics a ser més pro actius i anar a buscar el turista a l’origen. Les organitzacions i empreses del sector, sense renunciar als mercats tradicionals, hauran de tenir en compte els turistes dels països emergents o de l’Europa de l’est. El fort creixement d’economies com la xinesa, brasilera o russa crearan moltes oportunitats en el sector i els agents hauran d’actuar en conseqüència i adaptar les infraestructures, sobretot en elements de comunicació i promoció, als seus usuaris. S’ha de tenir en compte que ja durant el primer trimestre del 2011 els xinesos fan fer més viatges transoceànics (30 milions) que els americans (28,5) i que la tendència és que aquesta diferència augmenti durant els propers anys. Això obligarà a empreses, agències i organismes de promoció turística a augmentar la seva participació a fires de promoció internacional, incloure anuncis a webs estrangeres, etc. i a internacionalitzar els seus serveis, una de les vies que té el sector per tal de sortir de la crisis i per encarar el futur amb més garanties. Fragilitats dels proveïdors Ara bé, aquesta desintermediació provoca que actualment els proveïdors de serveis siguin més fràgils que mai i vulnerables a qualsevol esdeveniment inesperat (desastres naturals, crisis polítiques, revoltes socials, etc.). Quan, per exemple, un hotel tenia garantida la seva ocupació al 100% per que li venia d’un touroperador internacional, la complexitat del negoci era relativament baixa, avui en dia però, amb els hotels accedint directament als usuaris i gestionant les seves reserves, aquesta ha augmentat i requereix personal més qualificat. Si això se li sumen les actuals dificultats de finançament, que petits canvis en el transport (ex: cancel·lació rutes de baix cost en una destinació), infraestructures o esdeveniments com els comentats anteriorment poden provocar la ruïna d’una temporada turística, la necessitat de planificar i definir estratègies a mig i llarg termini és més gran que mai.
  50. 50. Anàlisi de les TIC en el sector turístic - 48 - En resum, que el sector turístic, afavorit per les noves tecnologies, està en plena fase de canvi, amb actors que es re inventen, altres que hi entren i destinacions que s’han d’adaptar a aquests canvis. Els propers punts resumeixen algunes de les tendències que afecten al sector més en general, independentment dels actors involucrats en cada una d’elles. 4.6.2. Productes especialitzats Com s’ha introduït, cada cop més els turistes busquen productes més exclusius, més humans, individualitzats i adaptats a les seves preferències. És per aquest motiu que els agents que són capaços d’oferir productes “fets a mida” tenen més possibilitats de tenir èxit. Aquest canvi en la manera de fer turisme obliga a un replantejament estratègic i a oferir productes especialitzats per a determinats segments de mercat, sovint adaptats a l’individu (microsegmentació). Els agents del sector han de ser dinàmics i flexibles per tal d’adaptar l’oferta, no només segons la temporada o la demanda, sinó segons el client i les condicions particulars del moment de la venda. El Punt 4.2.1 ja ha introduït les iniciatives que s’estan duent a terme des de la pròpia Generalitat en aquest aspecte, ara falta que les empreses segueixin aquesta tendència i ofereixin productes específics per temàtiques: gastronomia, benestar, esports, aventures, romàntiques, etc. Un altre bon exemple d’aquest tipus de producte, i una de les tendències més importants en quan a segmentació, són els que agrupen activitats d’oci. Productes recreatius a nivell esportiu: golf, BTT, excursions a cavall, esports d’aventura, etc. o de benestar (wellness, SPA, etc.) ja són molt populars avui en dia. Només cal veure l’èxit comercial d’empreses com Smartbox, PlanB! o Wonderbox que ofereixen aquest tipus de productes “empaquetats en caixes” per veure l’evolució en quan a la demanda i en la que cada cop més s’inclouen més tipus d’activitats. Enoturisme En aquest sentit, l’enoturisme, o el turisme que té el vi com element principal i al voltant del qual es crea l’activitat turística, és una de les tendències que més adeptes està guanyant

×