Your SlideShare is downloading. ×
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Mesura de Govern: Pla de Seguretat 2012 2015

1,321

Published on

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,321
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  1. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat MESURA DE GOVERNPLA LOCAL DE SEGURETATCIUTADANA DE BARCELONA 2012-2015 Plenari del Consell Municipal 25 de juliol de 2012 Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 1
  2. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015Continguts1.- OBJECTIUS DEL PLA ............................................................................................. 32.- MARC CONCEPTUAL ............................................................................................. 4 2.1.- Les polítiques locals de seguretat en el context actual ...................................... 4 2.2- Els factors de la delinqüència, la percepció de seguretat i la convivència. ......... 53.- ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ...................................................................................... 7 3.1.- Evolució dels problemes de seguretat i de convivència a Barcelona i als seus barris ................................................................................................................... ....22 3.2- La situació actual ............................................................................................. 13 3.3.- Les situacions emergents a Barcelona en el context actual............................. 204.- L’ESTRATÈGIA DEL PLA 2012-2015 .................................................................... 22 4.1.- Missió del Pla 2012-2015 ............................................................................... .22 4.2.- Filosofia i principis rectors .............................................................................. .22 4.3.- Eixos estratègics i vectors de desenvolupament ............................................. 235.- CONSULTA DE LES PRIORITATS ....................................................................... 256.- ACCIONS ESTRATÈGIQUES .............................................................................. .27 6.1.- Fitxes .............................................................................................................. 27 Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 2
  3. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015» 01. Objectius del PlaEl Pla de Seguretat de Barcelona 2012-2015 suposa la revisió i adaptació del Pla2009-2011 al nou context econòmic i social de la ciutat. Si el Pla 2009-2011 establiaels eixos estratègics i les línies d’intervenció que havien de servir com a punt dereferència per a la millora de la seguretat ciutadana a Barcelona, el Pla de Seguretatde Barcelona 2012-2015 ha de preveure les adaptacions necessàries, de les polítiquespúbliques, per donar respostes als actuals reptes des d’una perspectiva comprensivaque integri tant polítiques de foment de la convivència, la participació i la resoluciópacífica del conflicte, com policials. El Pla també constituirà un instrument a partir delqual s’actualitzi i mantingui un quadre d’indicadors que informi de manera eficaç ipermanent sobre l’estat de la seguretat i la convivència a la ciutat. Mitjançant tota lainformació recollida gràcies a aquests indicadors, s’iniciaran línies d’anàlisi sobre laseguretat a la ciutat en la seva dimensió evolutiva i territorial. En definitiva, elsobjectius estratègics del Pla de Seguretat Ciutadana de Barcelona 2012-2015 són: 1. Planificar les polítiques públiques que han de millorar l’estat de la seguretat i la convivència a la ciutat en els propers quatre anys, integrant tant les polítiques policials com les de foment de la convivència, la participació i la resolució pacífica del conflicte. 2. Elaborar i mantenir un quadre d’indicadors permanent sobre l’estat de la seguretat. 3. Desenvolupar línies d’anàlisi sobre la seguretat a la ciutat. Figura 1. L’estructura del Pla de Seguretat Ciutadana de Barcelona 2012-2015. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 3
  4. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015» 02. Marc conceptual» 02.1 Les polítiques locals de seguretat en el context actualLa llarga tradició en l’anàlisi i disseny de polítiques públiques de seguretat a Barcelonaha fet possible que les polítiques de seguretat de la ciutat s’hagin anat adaptant a lesseves transformacions socials i demogràfiques. Al llarg d’aquests anys s’ha anatconstatant que la gestió eficaç dels problemes de seguretat ciutadana ha de serintegral, amb una combinació equilibrada de mesures preventives i dissuasòries, iatènyer tant a la dimensió objectiva com subjectiva de la seguretat, donant unarellevància important a la segona. També s’ha constatat que la ciutat viscuda va mésenllà dels seus límits administratius de manera que l’anàlisi i la intervenció en matèriade seguretat ciutadana s’han de desenvolupar des d’un punt de vista metropolità. Lesanàlisis dutes a terme en el marc del Pla 2009-2011 i també al llarg de l’extensatrajectòria de l’Enquesta de Victimització de Barcelona han constatat que un abordatgepragmàtic de les polítiques de seguretat a la ciutat de Barcelona ha de tenir en compteuna sèrie d’aspectes.En primer lloc, que la seguretat ciutadana es compon de dues dimensions que sónreals i que tenen un funcionament autònom: la seguretat objectiva i la seguretatsubjectiva. Aquests dues dimensions no es correlacionen de manera exactamentlineal. Uns majors nivells de delinqüència no sempre incrementen la percepciód’inseguretat ni tampoc la contenció o reducció de l’activitat delictiva garanteix unamillora del sentiment de seguretat. Per tant la seguretat ciutadana és un fenomencomplex que s’ha d’abordar de forma transversal, comptant amb aquestes duesdimensions i amb els diferents actors que hi intervenen. L’estricta política criminal nopot per ella sola abordar les dues dimensions. Cal formular i implementar polítiques deseguretat que combinin la solució penal amb el reforç de la comunitat, la inclusió sociali la cohesió social i territorial.En segon lloc, que el conflicte és inherent a qualsevol societat. En conseqüència unade les tasques de la política de seguretat és la gestió dels conflictes sorgits en laconvivència. Les polítiques de seguretat no es dirigeixen només a l’eradicació delsproblemes delictius sinó també a la gestió de les seves manifestacions en la percepciósocial i la convivència, i això és especialment rellevant en situacions de canvi social ien conjuntures de crisi, en les que és més probable la disminució de la tolerància alconflicte. Per tant, les polítiques de seguretat han de gestionar les previsiblesdemandes de major punitivitat, tot emmarcant-les en la conflictivitat de les societatscomplexes i duent a terme una tasca pedagògica de reforç de la comunitat. I peraquest motiu no han de tenir com a únic objectiu l’estricta eliminació dels conflictes,sinó la gestió de les situacions quotidianes que impedeixen que es visqui la ciutat deforma tranquil·la i segura. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 4
  5. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015La configuració a Barcelona d’un sistema de seguretat en el que junt als cossospolicials que operen a la ciutat intervenen tot un seguit operadors públics, com elstècnics de prevenció, educadors de carrer, bombers, urbanistes, tècnics d’esports, dela cultura, del sistema de salut o de l’educatiu, també del tercer sector o representantsde sectors econòmics i socials, així com l’existència d’òrgans de participació tan anivell de ciutat com dels districtes, garanteix una alta capacitat de resposta als reptesde la ciutat.Tanmateix els nivells de coordinació i de transferència de coneixement i informacióentre els diferents operadors i una acurada identificació dels àmbits funcionals,especialment dels cossos policials, junt a una pràctica consolidada de treballcooperatiu i d’operacions conjuntes d’aquests, articulen respostes que, mes enllà delcos o servei que les desenvolupi, s’identifiquen com a parts o terminals d’un mateixsistema de seguretat.» 02.2 Els factors de la delinqüència, la percepció de seguretat i la convivència.Les diverses teories criminològiques que s’han desenvolupat arreu del món aporten alpla un marc teòric sobre el qual pivotar les seves estratègies i les seves línies d’anàlisi.Els models que es desprenen d’aquestes teories pretenen explicar les duesdimensions de la seguretat. Pel que fa al sentiment de seguretat i a la tranquil·litatdels ciutadans a l’espai urbà, les tesis sostenen que la percepció de seguretat depènde diversos factors. La xarxa de relacions. Els ciutadans que se senten propers als seus veïns i que tenen lligams socials amb el barri solen presentar menys nivells de por. I a la inversa, la manca de cohesió social, el debilitament de les xarxes comunitàries o la disminució del capital social genera inseguretat i incrementa les demandes d’intervenció per conflictes de convivència. El desordre físic i social. Els problemes de convivència i el deteriorament físic dels barris poden conduir a una major percepció d’inseguretat per part dels seus habitants. El deteriorament físic s’entén com la degradació de l’espai a causa del vandalisme, les pintades, la brutícia, el deteriorament del mobiliari urbà, etc. Els problemes de convivència i el desordre social serien aquells relacionats amb usos inapropiats de l’espai, consum d’alcohol i drogues, sorolls, conflictes veïnals, baralles, etc. La vulnerabilitat social. Les persones més vulnerables socialment no tenen suficients recursos econòmics o socials per protegir els seus béns ni per afrontar les vicissituds de la vida, de manera que són les que presenten una major inseguretat subjectiva. Així, les diferències en el nivell de renda poden tenir efectes en les vivències, actituds i opinions dels ciutadans respecte a la seguretat i a les relacions que es basteixen al seu lloc de residència. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 5
  6. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 La força de l’estereotip. La diferent percepció de la seguretat i la por resulten a partir dels atributs, òbviament estereotipats, que s’assignen a determinats grups i territoris que s’estigmatitzen com a perillosos.Pel que fa a la delinqüència, les ciutats modernes són criminògenes i potencialmentconflictives perquè el ritme de la vida quotidiana genera oportunitats per a ladelinqüència i situacions que deriven en problemes de convivència. Si la delinqüènciaes basa en una lògica de la rendibilitat segons la qual el victimari calcula la relacióentre cost i benefici de la seva acció, l’activitat delictiva es distribuirà en els territoris enfunció dels contextos i situacions que la faciliten i que la fan més rendible. Ladelinqüència també s’adreça a les seves víctimes en relació directament proporcionalamb la seva probabilitat d’esdevenir rendibles. Així, els factors que modulen ladistribució de la delinqüència són: La centralitat d’un territori: Els espais centrals ofereixen unes majors oportunitats i/o més garanties d’impunitat als delinqüents. Els centres atreuen persones i relacions de tot tipus, també les delictives. La situació de massificació i l’anonimat permet a l’activitat delictiva generar economies d’escala i operar a lempara que ofereix el desconeixement de la gent que viu i que passa per aquests espais. D’altra banda, els espais centrals són el que generen un ús més intensiu i divers per part de tots els ciutadans, podent generar més problemes de convivència. L’ús d’un territori. Les oportunitats que ofereix un territori per als diferents tipus de delinqüència varien segons la seva funcionalitat. Les zones comercials, les zones d’oci nocturn, les zones residencials atreuen diferents tipus de delictes en diferents moments del dia. Els tipus de problemes de conflictes de convivència també varien en funció dels usos funcionals dels espais. La rendibilitat de les víctimes. L’atribut de víctima no es distribueix aleatòriament, sinó significativament en funció de la rendibilitat que aquesta pot oferir i la possibilitat d’accedir-hi . La renda disponible, per exemple, pot incidir en el risc de victimització, ja que unes rendes més altes actuen com un factor d’atracció per als delinqüents. Els diferents usos dels espais públics i les pautes de mobilitat de les persones també són factors que determinen aquesta rendibilitat, tenint les dones i els joves més risc de ser víctimes de la seguretat personal i els homes dels fets contra el vehicles. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 6
  7. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015» 03. Anàlisi de la situació» 03.1 Evolució dels problemes de seguretat de i de convivència a Barcelona ials seus barris.L’anàlisi de l’Enquesta de Victimització de Barcelona en els anys més recents i les quees van dur a terme en el marc del Pla 2009-2011 han permès constatar que laproblemàtica a la ciutat de Barcelona en quant a seguretat i convivència té les sevesespecificitats. Quant a la percepció de seguretat a l’espai urbà, en general aBarcelona el sentiment de seguretat sempre s’havia associat de manera força estretaamb la victimització. Tanmateix, després de l’any 2000, quan la victimització va iniciaruna fase de creixement i la seguretat va disminuir, les dues variables es vandesvincular: mentre la victimització romania en una fase alcista, la percepció deseguretat es mantenia relativament estable.Gràfic 1. Índex Global de Victimització (1983-2011) i nivell de seguretat al barri (1984-2012). 30 10 9 25 Nivell de seguretat al barri (mitjana 0-10) 8 7 Índex de victimització (%) 20 6 15 5 4 10 3 2 5 1 0 0 1983-84 1984-85 1985-86 1986-87 1987-88 1988-89 1989-90 1990-91 1991-92 1992-93 1993-94 1994-95 1995-96 1996-97 1997-98 1998-99 1999-00 2000-01 2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 index victimització seguretat al barriFont: Enquesta de Victimització de Barcelona. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 7
  8. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015L’evolució de les dades de seguretat objectiva i subjectiva mostra com en la darreradècada la percepció de seguretat es confirma com una construcció que funciona ambcerta autonomia en relació a l’evolució de la delinqüència, fent palès que hi ha altresfactors que incideixen en el sentiment de seguretat o d’inseguretat a l’espai urbà. Elpunt d’inflexió de l’any 2000 es relaciona amb un moment de transformacions a laciutat, en què canvia el paisatge humà i físic de la ciutat. La intensificació de lesmobilitats internacionals (migracions per motius laborals o desplaçaments turístics) idels moviments residencials (per la pèrdua de població jove que comença a marxarcap a altres municipis de l’ÀMB) va comportar canvis en les estructures de relacionsveïnals i en els usos dels espais públics. A la vegada la ciutat és l’escenari de granstransformacions urbanes amb la remodelació de barris com el 22@ o la construcció denoves infraestructures com la futura estació de la Sagrera. Tanmateix, mentre que lamillora dels elements de l’estructura urbana aporta un major benestar als ciutadans,modificacions del paisatge humà i veïnal, en trencar els circuits normals deconeixement i proximitat, semblen aportar més sensació de malestar. Gràfic 2. Percepció del barri segons grau de canvi en l’estructura urbana. Barcelona, 2011 60 53,8 49,3 50 38,2 36,1 40 % 30 20 10,1 12,4 10 0 Pocs canvis en Força canvis en Molts canvis en lestructura urbana lestructura urbana lestructura urbana Grau de canvi en lestructura urbana El barri ha millorat El barri ha empitjorat Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 8
  9. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 Gràfic 3. Percepció del barri segons grau de canvi en les xarxes de relació. Barcelona, 2011. 80 72,9 70 60 52,38 50 36,97 % 40 30 23,6 20 10,64 10 3,5 0 Pocs canvis en el teixit Força canvis en el teixit Molts canvis en el teixit de relacions de relacions de relacions Grau de canvi en el teixit de relacions El barri ha millorat El barri ha empitjorat Font: Enquesta de Victimització de Barcelona.Pel que fa als conflictes de convivència, l’espai públic de Barcelona és limitat i la ciutatés cada vegada més diversa, de manera que els conflictes hi són lògicament presents.En els darrers anys, la força de l’estereotip sumada a la conflictivitat per a l’úscompartit dels espais ha derivat en una percepció negativa del civisme i de la qualitatde vida del barri. Ara bé, els problemes de convivència com els sorolls, la brutícia, elmal estat del mobiliari urbà o la mala educació dels veïns incideixen més en lapercepció del nivell de civisme dels barcelonins que no pas la presència de problemessocials específics i localitzats en territoris concrets com ara la prostitució, les drogues oels joves conflictius. Així, es distingeixen els problemes quotidians sorgits en laconvivència, de les manifestacions de problemàtiques socials més profundes quedepassen la qüestió del civisme. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 9
  10. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 Taula 1. Associació entre el nivell de civisme i els problemes del barri. Barcelona, 2011. Coeficient de Avaluació correlació* Percepció del nivell de civisme al barri 5,9 1,00 Mala educació 4,1 -0,39 Mal estat del mobiliari urbà 4,0 -0,27 Gent que fa soroll 3,9 -0,25 Gent que embruta 5,8 -0,40 Presència de gent consumint o traficant drogues 3,4 -0,27 Presència de grup de joves conflictius 4,0 -0,33 Presència de persones practicant la prostitució 1,5 -0,15 *Totes les correlacions són significatives a nivell 0,01. Font: Enquesta de Victimització de Barcelona.Pel que fa a la delinqüència, la victimització a Barcelona, en fase d’increment des del’any 2000, refereix un repunt sobtat l’any 2009, que es trenca als anys 2010 i 2011; siaquesta fractura de la fase alcista es consolida indicarà un nou cicle de millora de laseguretat, tot i unes condicions en el context social i econòmic poc favorables a lacontenció de les tensions socials. Gràfic 4. Períodes de la victimització. Barcelona, 1983-2011. Elevada extensió de la Increment delinqüència Període de descens de l’activitat delictiva activitat delictiva Estabilització Nou Increment Font: Enquesta de Victimització de Barcelona. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 10
  11. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015Les dades policials recollides en l’estadística conjunta de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana des de l’any 2006, any en que es completa eldesplegament de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra a la ciutat, mostrenuna corba força estabilitzada que a partir de 2009 apunta a una reducció de lesinfraccions penals conegudes, dada coincident amb les de l’enquesta de victimització. Gràfic 5. Infraccions conegudes per la policia. Barcelona, 2006-2011. 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Infraccions penals conegudes (totals) delictes faltes Font: Dades presentades a les sessions de la Junta Local de seguretatEn tot cas cal senyalar com la taxa de denuncia assoleix al llarg dels darrers anysvalors propers al 40%. Gràfic 6. Proporció de fets de victimització denunciats. Barcelona, 2006-2011. 50 45,8 45 42,6 43,0 40 37,5 38,6 40,6 35 Fets denunciats (%) 30 25 20 15 10 5 0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Font: Enquesta de Victimització de Barcelona. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 11
  12. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015Aquesta taxa de denúncia, indica, per una banda que la delinqüència que es produeixa casa nostra és de baixa intensitat, i per l’altra, que sovint les anàlisis que es realitzensols en base a l’estadística policial no donen una visió de la realitat de la seguretat,doncs més de la meitat dels fets delictius no són detectats pel sistema penal al no serdenunciats. Aquest és un dels motius que posa de rellevància la proposta del sistemade seguretat pública de Barcelona de comptabilitzar les anàlisis de les dades d’activitatdels serveis de policia junt a dades que provenen d’enquestes d’opinió. Permetrecopsar tant l’evolució de l’activitat delictiva, com l’impacte de la victimització, així comla seva relació amb la construcció de la percepció d’inseguretat és bàsic per poderdesenvolupar línies de treball i polítiques vers una ciutat més segura.Malauradament aquesta experiència d’anàlisi i de valoració de la política de seguretatdesenvolupada a Barcelona és poc seguida en el context de les grans ciutats delnostre entorn, on no hi ha eines de mesura sobre la seguretat a la ciutat, impedintpràctiques de benchmarking desitjables com a política pública de seguretat. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 12
  13. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015» 03.2 La situació actualQuadre de comandament del Pla 2009-2011En el marc del pla 2009-2011 es va definir un quadre de comandament que permetobservar de forma sintètica la situació global de Barcelona en relació als eixosestratègics del Pla (seguretat, convivència, delinqüència i gestió).L’evolució dels darrers anys dels indicadors del quadre de comandament del Pla 2009-2011 mostra certa estabilitat en quant al sentiment de seguretat i el civisme percebut alconjunt de la ciutat. També és estable la valoració de la gestió de la seguretat per partde l’ajuntament i dels serveis de policia, si bé incrementen les infraccions del’ordenança de convivència registrades. Pel que fa a la victimització, es manté entornel 24% mentre que el percentatge de fets que arriben a coneixement de la policia ésmenor: els il·lícits penals coneguts per la policia per a cada 100 habitants és de propd’un 12%. Taula 2. Quadre de comandament del Pla de Seguretat 2009-2011*. 2008 2009 2010 2011EIX 1 1. Avaluació del nivell de seguretat al barri 6,1 6,2 6,1 6,2PERCEPCIÓ DE (avaluació 0-10)SEGURETAT A 2. Inseguretat com a problema més greu del barriL’ESPAI URBÀ 16,3 15,2 17,5 18,6 (% veïns) 3. Incidències en l’enllumenat públic (x 1.000 hab.) 5,8 6,4 7,4 5,8 4. Incidències en la recollida d’escombraries i la 21,6 31,0 31,2 22,9 neteja de l’espai urbà (x 1.000 hab.)Construcció d’un 5. Índex de vandalització de béns privats (%) 9,1 8,2 8,2 7,0espai públic de 6. Incidents per degradació de l’espai públic (xqualitat 1,8 1,8 1,6 2,5 1.000 hab.) 7. Opinió sobre la gestió municipal de l’enllumenat 6,4 6,5 6,5 6,5 públic (avaluació 0-10) 8. Opinió sobre la gestió municipal en la neteja 6,0 5,7 6,4 6,2 dels espais públics (avaluació 0-10) 9. Satisfacció de viure al barri (avaluació 0-10) 7,6 7,7 7,7 7,7 10. Índex de percepció de seguretat insuficient (%) 16,8 16,1 17,7 16,6Identificació i 11. Percepció de millora del barri en el darrer any 44,6 53,4 55,0 49,3revitalització dels (%)barris que es 12. Opinió sobre la realització d’obres de millora ND ND 5,8 5,3consideren insegurs urbana (avaluació 0-10) 13. Opinió sobre la realització d’obres ND ND 6,0 5,8 d’arranjament (avaluació 0-10) 14. Opinió sobre la freqüència amb que s’han ND ND 3,3 3,5 obert nous equipaments (avaluació 0-10) Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 13
  14. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 2008 2009 2010 2011EIX 2 15. Avaluació del nivell de civisme al barri (avaluació 0- 6,0 5,9 5,8 5,9 10)CONVIVÈNCIA, USOSDE L’ESPAI PÚBLIC I 16. Infraccions de l’ordenança de convivència 6,0 6,5 7,0 7,5SEGURETAT ciutadana (x 100 hab.) 17. Superfície urbana per a l’estada i la relació ND 6,95 7,04 7,57 (m2/hab.) 18. Superfície destinada a equipaments comunitaris ND 6,63 6,81 6,69 (m2/hab.)Facilitació i ús dels 19. Usuaris de zones verdes (%) 76,2 83,5 81,4 75,1espais públics 20. Usuaris de biblioteques públiques (%) 41,6 49,2 52,3 49,7 21. Usuaris d’instal·lacions esportives (%) 26,7 32,8 32,9 32,3 22. Incidents en la convivència veïnal (x 1.000 hab.) 23,4 24,3 23,2 26,1 23. Incidents per activitats molestes a l’espai públic (xIdentificació i gestió 18,3 19,9 19,3 29,1 1.000 hab.)dels conflictes de 24. Incidents per activitats indegudes a l’espai públic (xconvivència 4,3 5,7 5,2 7,4 1.000 hab.) 25. Ciutadans que diuen haver patit un conflicte de ND ND 22,9 19,8 convivència (%) 2008 2009 2010 2011EIX 3 26. Índex global de victimització (%) 20,1 25,6 24,8 24,2PREVENCIÓ I 27. Taxa d’incidència dels fets de victimització 19,5 25,5 21,7 19,8CONTROL DE 28. Infraccions penals conegudes per la policia (x 100L’ACTIVITAT 11,9 12,9 12,7 12,1 hab.)DELICTIVA 29. Delictes i faltes contra el patrimoni (x 100 hab.) 9,8 11,5 11,3 10,7 30. Percentatge de resolució de delictes i faltes (%) 23,7 22,1 22,8 NDPrevenció i control 31. Incidència de la victimització contra la seguretat 9,5 13,2 10,3 9,9de l’activitat personal (x 100 hab.)delictiva contra els 32. Incidència de la victimització contra els vehicles 7,6 9,9 8,4 7,3béns (x 100 hab.) 33. Incidència de la victimització contra els comerços i 0,9 0,5 0,8 0,4 negocis (x 100 hab.) 34. Incidència de la victimització contra els domicilis (x 1,5 1,8 2,2 2,1 100 hab.) 35. Delictes i faltes en l’àmbit familiar coneguts per la 1,9 1,8 1,6 1,4Prevenció i control policia ( x 1.000 hab.)de la violència 36. Infraccions penals per violència de gènere i 2,4 2,1 2,2 2,0 domèstica (x 1.000 hab.) Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 14
  15. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 2008 2009 2010 2011EIX 4 37. Valoració de la gestió de la seguretat al barriGESTIÓ LOCAL DE LA 5,3 5,3 5,3 5,3 (avaluació 0-10)SEGURETATCIUTADANA 38. Valoració de la policia (avaluació 0-10) 6,1 6,1 6,1 6,3 39. Incidències gestionades pel Sistema de Seguretat 31,5 32,2 30,6 30,5Col·laboració entre pública a Barcelona (x 100 hab.)els serveis policials 40. Operatius conjunts de la policia (absoluts) 1.596 1.676 2.009 2.097 41. Índex de denúncia dels fets de victimització (%) 43,0 37,5 38,6 40,6Participacióciutadana i 42. Contactes amb col·lectius i entitats GUB (x 100 0,2 0,2 0,3 0,2col·laboració amb hab.)els ciutadans 43. Contactes amb col·lectius i entitats per part del PG- 0,3 0,4 0,5 0,5 ME (x 100 hab.) 44. Ràtio d’agents de la GUB (x 1.000 hab.) 1,52 1,58 1,69 1,79 45. Satisfacció amb la denúncia dels fets de 6,9 6,8 7,2 7,2Adequació dels victimitzaciórecursos humans i 46. Barcelonins que diuen haver vist la GUB durant la 60,8 54,4 65,1 67,3tècnics darrera setmana (%) 47. Ràtio de patrulles GUB + PG-ME (x 1.000 hab.) ND ND 0,36 0,37* INDICADORS CALCULATS AMB POBLACIÓ A 1 DE GENERL’estabilitat observada al conjunt de Barcelona determina la necessitat d’estudiar lesdades en la seva desagregació territorial. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 15
  16. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i MobilitatMapa 1. Inseguretat com a problema més greu del barri (% respostes) segons districtes Barcelona, 2008-2011 Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 16
  17. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 Mapa 2. Nivell de civisme (0-10) segons districtes. Barcelona, 2008-2011Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 17
  18. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 Mapa 3. Índex de victimització segons districtes. Barcelona, 2008-2011Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 18
  19. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015Mapa 4. Valoració de la gestió de la seguretat al barri (0-10) segons districtes Barcelona, 2008-2011 Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 19
  20. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat» 03. 3 Les situacions emergents a Barcelona en el context actual.El context actual es caracteritza per una crisi econòmica global que ens ha abocat auna crisi social a nivell local. La contracció del mercat laboral i l’augment de les taxesd’atur, junt a les polítiques de reducció del dèficit públic, disminueixen la capacitatd’ingressos de l’administració i dels recursos dels serveis de benestar. Apareix unavulnerabilitat que afecta a nous segments de població (famílies, joves, aturats de llargadurada,...) i estén la sensació que ara hi ha més persones que se senten insegures altemps que també s’estén que hi ha més col·lectius que generen inseguretat.Econòmicament, les dificultats de consum (a part de la precarietat) generencontradiccions amb la cultura econòmica del darrer mig segle. Això crispa i insegura auna part de la població, mentre que pot incitar a alguns a obtenir aquests béns demanera il·lícita. La manca de feina i d’ocupació fa que més persones utilitzin els espaispúblics i que ho facin durant més hores. És una crisis d’espai que pot generarproximitats excessives (entre interessos o activitats diferents, fins i tot incompatibles),elevant el risc d’aparició de conflictes que amenacen la tranquil·litat i el gaudi.Barcelona també és el nucli central d’una densa trama de relacions que la connectenamb l’exterior. A les mobilitats quotidianes (per feina, compres o oci), cal afegir elsfluxos internacionals del turisme i les migracions. Aquestes persones es concentren enels mateixos espais i a les mateixes hores del dia, però no estableixen relacions entreelles. Conviuen, però no viuen juntes. Amb dificultats per al coneixement i elreconeixement mutu, augmenten les dificultats de la població per identificar-se ambaquests espais. Crisi d’identitat que pot debilitar el sentiment de pertinença i deresponsabilitat social davant els esdeveniments del barri, amb el consegüentincrement de demandes a l’administració perquè exerceixin més control i més autoritatsobre aquests espais.Demogràficament, la població autòctona de Barcelona està envellida. En els darrersanys, les dinàmiques demogràfiques (que han introduït la diversitat cultural a les sevesvides i joventut a la piràmide de població) i un ritme de canvis socials cada vegadamés ràpid, també han modificat l’estructura de relacions dels barris. En conseqüència,són viscuts amb unes bones dosis d’incertesa i d’inseguretat. Treballar per millorar lacohesió social i territorial dels barris de la ciutat es un dels reptes als que s’enfronta laciutat i el Pla ho contempla.Políticament, el desconcert dels ciutadans fa més probable un increment de lesdemandes d’intervenció i de mà dura, el que es coneix com a populisme punitiu,mentre que incrementen les probabilitats d’enuig i de desafecció entre el sector mésdesencantat.Tot plegat, en el context actual emergeixen algunes situacions que el Pla de Seguretat2012-2015 haurà d’afrontar de forma prioritària. Aquestes es caracteritzen perl’aparició de noves dimensions del conflicte i de nous escenaris territorials que sesumen als ja existents a la ciutat. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 20
  21. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015a) Noves dimensions de conflicte La població adolescent i jove. Fa un ús intensiu i generalment despreocupat de l’espai urbà, el que els ha convertit en els darrers anys en les principals víctimes de furts i de robatoris. Tanmateix, les relacions que els col·lectius juvenils estableixen amb el medi urbà poden donar lloc a conflictes entre ells i en la convivència entre generacions. La interculturalitat. L’imaginari col·lectiu tendeix a tipificar i estigmatitzar una part de la immigració (la que té menys recursos) com un col·lectiu sospitós. En conseqüència, la seva presència genera temor, fins i tot en aquells barris on la incidència de la delinqüència i dels problemes de civisme és baixa. Les diferències entre hàbits culturals també propicien l’aparició de conflictes de convivència. La violència. Les crisis econòmiques i de legitimitat, poden generar un clima de confrontació i veure’s acompanyades d’una radicalització dels actes entre aquelles persones que veuen limitades les seves trajectòries de mobilitat social i l’accés a béns desitjables (materials i simbòlics).b) Nous escenaris territorialsDins el que hom ha identificat com a nous escenaris territorials en els que caldrà estar-hi atent i desenvolupar iniciatives proactives en prevenció i seguretat hi ha: Territoris amb major càrrega de fragilitat social i territorial: el front del Besòs (Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor i El Besòs i el Maresme). Noves centralitats i espais de creació de nova ciutat que atrauran més activitat i per tant un major ús social d’aquests territoris i una major probabilitat de conflicte en els seus usos: Sant Andreu-Sagrera (amb la construcció de l’estació del TAV) i la renovació urbana i poblacional corresponent, Glòries i el 22@, i la Marina de Port i la Marina de Prat Vermell (renovació de zones de perfil industrial perquè esdevinguin barris d’usos mixtes, on es compatibilitzin residència i l’activitat econòmica). Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 21
  22. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015» 04. L’estratègia del Pla 2012-2015» 04.1 Missió del Pla 2012-2015L’anàlisi de la seguretat posa de manifest que les polítiques de seguretat noconsisteixen únicament en eradicar els problemes delictius que afecten a la ciutadania,sinó també en la gestió eficaç d’aquelles situacions que impedeixen que la ciutat esvisqui de forma tranquil·la i segura.En conseqüència, la missió del Pla 2012-2015 consisteix en analitzar, planificar iestablir aquelles línies d’actuació necessàries per millorar els índexs devictimització i reforçar la percepció de seguretat a Barcelona i als seus barris ique, com s’ha vist, atenyen les condicions i la qualitat de vida als barris, la presènciade problemes de convivència i l’imaginari col·lectiu de la inseguretat. Per assoliraquesta missió és necessari: Dissenyar una estratègia comuna per al conjunt de la ciutat, que es basi en el coneixement i el diagnòstic, que tingui en compte les particularitats dels diferents col·lectius i territoris que integren Barcelona, que afronti les problemàtiques de nova aparició en el context actual, i tot això d’acord amb principis de proximitat i de treball preventiu.» 04.2 Filosofia i principis rectorsEls àmbits i actuacions plantejades en el Pla 2012-2015 es fonamenten en elssegüents principis preventius de proximitat i d’articulació de la resposta: Anticipació i prevenció: Mitjançant el coneixement i el diagnòstic, anticipar el conflicte, reduir i evitar l’exposició al risc i minorar les tensions. Participació, transversalitat i coordinació: Diversificació i transversalitat de les intervencions. Visió i acció transversal de tots els serveis. Implicació de la comunitat en la resolució de conflictes. Integració activa dels diferents actors. Articulació de les respostes i coordinació dels serveis. Transferència dinformació i d’eines de coneixement. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 22
  23. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015 Contenir, resoldre i recuperar socialment el conflicte: Gestió eficaç dels problemes, abans que esclatin o que s’estenguin més enllà dels nivells socialment admissibles. Reducció de danys i reintegració dels infractors. Preeminència de la funció reparadora i ressocialitzadora de les sancions. Responsabilització de la comunitat.» 04.3 Eixos estratègics i vectors de desenvolupamentEl Pla de Seguretat 2012-2015 comprèn les grans directrius i objectius que cal portar aterme durant aquest període en el territori de la ciutat i als seus barris. Les diferentslínies i àmbits d’intervenció s’agrupen en quatre grans eixos estratègics: 1. Barris més segurs. 2. Anticipació i gestió dels conflictes que sorgeixen en la convivència. 3. Prevenció i reducció de l’activitat delictiva. 4. Reforç de la gestió local de la seguretat.Durant els quatre anys de vigència del Pla, s’impulsaran les accions derivadesd’aquests objectius posant especial èmfasi en:  La millora de la seguretat i de la opinió sobre la seguretat al barri.  La millora de la seguretat en el sector serveis (comerç i turisme) com a primer sector econòmic de la ciutat.  L’atenció específica i el suport als centre educatius, les escoles i els instituts, com a nodes de creació de ciutadania i sobre els que els operadors de la seguretat hi tindran una especial dedicació.  La incorporació en els plans de ciutat (planejament, pla estratègic de turisme, pla jove, dona, pla director d’il·luminació, etc.) de la dimensió seguretat i percepció.La Junta Local de seguretat de Barcelona va aprovar, en la seva darrera sessió del 24de maig, les línies mestres que han dinformar el Pla de seguretat ciutadana deBarcelona pel quadrienni 2012-2015. Aquestes línies mestres concreten els quatreeixos estratègics en dotze vectors de desenvolupament. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 23
  24. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015Eix 1. Potenciar uns barris més segurs/una vivència més segura dels barris1. Incorporar la dimensió seguretat a les polítiques municipals, especialment enl’urbanisme i el disseny urbà.2. Fomentar les relacions de respecte vers les persones i la ciutat.3. Fomentar la cohesió social i territorial dels barris considerats com insegurs.EIX 2. Anticipar i gestionar els conflictes que sorgeixen en la convivència4. Minorar les tensions en espais de potencial transferència del conflicte. Lescomunitats de veïns , els centres escolars.5. Contenir els conflictes per l’ús dels espais públics. Intervenir davant la presència depersones que dificulten l’ús ciutadà de l’espai públic.EIX 3. Prevenir i controlar l’activitat delictiva6. Reduir els delictes contra el patrimoni (furts i robatoris).7. Millorar la seguretat en el sector del comerç.8. Minimitzar el risc dels turistes i dels visitants.9. Prevenir i controlar les manifestacions de la violència interpersonal.EIX 4. Reforçar la gestió local de la seguretat10. Millorar els canals d’atenció al ciutadà utilitzant les xarxes socials i les eines decomunicació 2.0.11. Reforçar la proximitat i millorar la transferència d’informació entre els serveis del’ajuntament12. Socialitzar el coneixement. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 24
  25. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015» 05. Consulta de les prioritatsOperadors consultatsEl caràcter transversal de les polítiques de seguretat, que impliquen diferents àrees iserveis dins de l’administració municipal i operadors de fora d’aquesta, ha determinatla necessitat de fer una consulta a operadors amb un posicionament clau en elconeixement i la gestió de la seguretat. La consulta s’ha realitzat a aquells operadorsque d’alguna manera poden intervenir en la millora de la seguretat ciutadana i laprevenció del conflicte de la ciutat: Taula 3. Àrees consultades ÀREA/OPERADOR Gerència d’Hàbitat Urbà Gerència Qualitat de vida / Direcció executiva Qualitat de vida Gerència Economia i promoció econòmica Gerència de Sant Andreu Gerència IMEB Guàrdia Urbana Policia de la Generalitat – Mossos d’esquadra Cuerpo Nacional de Policía Consorci deducació de Barcelona Taula del tercer sector Confederació de comerç Barcelona turisme Gremi dHotels Fundació Barcelona comerç Direcció de territori Sarrià Sant Gervasi Direcció de territori Ciutat Vella Direcció territori Sants Montjuïc Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 25
  26. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015La finalitat de la consulta ha estat avaluar les prioritats d’intervenció Pla de SeguretatCiutadana 2012-2015 i identificar aquelles accions estratègiques més rellevants.Concretament s’ha demanat que els informants: 1. Avaluessin el grau de prioritat de les estratègies previstes al Pla. 2. Identifiquessin les principals accions, programes o projectes que s’estan duent a terme o que es tenen previst implementar i que puguin contribuir a l’objectiu de millorar la vivència segura al barri, la seguretat i la convivència a la nostra ciutat. 3. Identifiquessin els responsables i l’estat d’execució d’aquestes accions. 4. Proposessin mecanismes per al seguiment i avaluació d’aquestes accions.Valoració de les estratègies i prioritats d’intervencióEls 12 vectors d’intervenció del Pla han estat considerats com a prioritaris per elsoperadors consultats: en tots els casos han obtingut valoracions per sobre dels 7 puntsde mitjana. Les prioritats més elevades s’han atorgat a: la prevenció de les manifestacions de la violència interpersonal; la millora dels canals d’informació als ciutadans, les xarxes 2.0; la reducció dels delictes contra el patrimoni; el foment de les relacions de respecte vers les persones i la ciutat; pel foment de la cohesió social i territorial des barris considerats insegurs. Gràfic 7. Prioritat de les estratègies. Mitjana 0 (no és prioritari) a 10 (té la màxima prioritat). Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 26
  27. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015» 06. Accions estratègiquesA partir dels resultats de la consulta s’ha fet una selecció d’aquelles estratègies iaccions a les quals el Pla de Seguretat 2012-2015 donarà una atenció especial. Laselecció s’ha fet tenint en compte les prioritats atorgades a les diferents estratègiesperò també considerant el caràcter innovador de les accions identificades i tenint encompte aquelles que són més rellevants per tal d’assolir el principal objectiu del pla,que és millorar la percepció de seguretat als barris i a la ciutat.» 06.1 FitxesEIX 1. ValoracióPotenciar uns barris més segurs/una vivència més 7,9segura dels barrisVECTOR D’INTERVENCIÓ 1. Incorporar la dimensió seguretat a les polítiques municipals. 7,5ACCIÓ ESTRATÈGICA 1.1.En les polítiques i plans municipals es tindran en compte els aspectes de seguretat i depercepció. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Comissió tècnica de projectes urbans En execució Habitat Urbà Sessions de treball sobre l’annex D de la normativa En preparació Prevenció/Habitat Urbà CEN/TR 14383-2. Prevenció de la delinqüència. Pla director d’il·luminació. En preparació Hàbitat Urbà Pla d’accessibilitat En preparació Hàbitat Urbà Pla de manteniment integral En preparació Hàbitat Urbà Pla de Drogues En execució Direcció Salut Pública Agència de Salut Pública Pla Municipal per a les dones En execució Direcció de Programa de Dona Projectes durbanització local En preparació Direcció espai públic Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 27
  28. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015ACCIÓ ESTRATÈGICA 1.2.Es donarà resposta a les necessitats sorgides com a conseqüència de l’arribada de novesmodalitats esportives a la ciutat. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Pla Skaters En preparació Direcció de Programa d’Adolescència i JoventutVECTOR D’INTERVENCIÓ 2. Fomentar les relacions de respecte vers les persones i la 8,1 ciutat.ACCIÓ ESTRATÈGICA 2.1.Es vetllarà perquè es faci un ús correcte dels equipaments públics i per prevenir dinàmiquesindegudes susceptibles de generar inseguretat als usuaris. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Nou reglament de les instal·lacions esportives. En preparació Institut dEsports de Homogeneïtzació normes de funcionament dels centres Barcelona (IBE).Departament esportius municipals (CEM) de planificació i secretaria jurídicaACCIÓ ESTRATÈGICA 2.2.Es fomentaran els valors socials de respecte i tolerància en els infants i adolescents a travésde les activitats de la xarxa d’equipaments infantils i juvenils. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Impuls a la Xarxa de Centres Oberts per infància En execució Família i Serveis Socials Activitats lúdiques pla d’estiu (Punt 2) En execució Direcció Serveis de Territori Ús social dels centres escolars En execució Consorci d’Educació de Barcelona. Patis Escolars Oberts al Barri En execució IMEB Projecte joves En preparació Direcció de Serveis de Territori Direcció de Serves a les Persones Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 28
  29. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015ACCIÓ ESTRATÈGICA 2.3.Es difondran els valors de tolerància, solidaritat i respecte implícits en les activitats físico-esportives que es fan a la ciutat. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Programa "Convivim Esportivament" En execució Institut dEsports de Barcelona Programa "Lesport Inclou" En execució Institut dEsports de Barcelona Programa "De marxa fent esport" En execució Institut dEsports de Barcelona (IBE). Direcció de promoció i esdeveniments esportius. Agència de Salut Pública. Plans de Creixement de loferta esportiva En execució Institut dEsports de Barcelona (IBE). Direcció de promoció i esdeveniments esportiusACCIÓ ESTRATÈGICA 2.4.Es donarà un nou impuls a la difusió de les ordenances municipals, especialment d’aquellesque estan orientades a millorar la convivència ciutadana. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Sessions informatives grupals per a nouvinguts en tots En execució Immigració i Interculturalitat els districtes a partir de lempadronament. Sexpliquen els drets, els deures i les ordenances de convivència). Text refós de les ordenances municipals En preparació Serveis JurídicsACCIÓ ESTRATÈGICA 2.5.Simpulsaran accions orientades a prevenir la discriminació per motius dorigen. ACCIONS 2012 ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Impulsar lEstratègia Antirumors. En execució Immigració i Interculturalitat Dissenyar i implementar lEstratègia Local del Poble En preparació Direcció de Programa de Gitano Drets Civils Participació en el projecte europeu Progress: Formación En execució GUB para la identificación y registro de incidentes racistas (FIRIR) Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 29
  30. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015VECTOR D’INTERVENCIÓ 3. Fomentar la cohesió social i territorial dels barris. 8,0ACCIÓ ESTRATÈGICA 3.1.S’impulsarà la dinamització social i econòmica dels barris percebuts com insegurs pels seusveïns. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Pla educatiu dentorn (PEE) del Barri Besós. En execució Consorci dEducació de Barcelona Pla de Millora i Reactivació del polígon industrial del En execució Districte Sant Andreu Bon Pastor Habitat Urbà Mobilitat Barcelona Activa Programa acompanyament en el traspàs de les cases En execució Districte Sant Andreu barates del Bon Pator Patronat Municipal Habitatge Programes patrullatge policial en barris / zones amb En execució PG_ME/GU alta percepció d’inseguretatACCIÓ ESTRATÈGICA 3.2.Es treballarà per anticipar els conflictes de convivència i problemes de seguretat emergentsals espais de creació de nova ciutat i per prevenir lestigmatització dels barris. ACCIONS 2012 ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Projecte de Convivència dels barris de La Marina En execució DS Territori Intervenció preventiva en espais públics de recent En execució DS Territori i A. Qualitat Vida inauguració Normativa d’usos del parc de la Trinitat Vella En preparació Districte de Sant Andreu/Medi Ambient i Serveis Urbans Pla Cor (projecte dintervenció integral de La Rambla) En preparació Habitat urbà Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 30
  31. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015EIX 2. ValoracióAnticipar i gestionar els conflictes que sorgeixen en la 7,8convivènciaVECTOR D’INTERVENCIÓ 4. Minorar les tensions en espais amb potencial de 7,9 transferència del conflicte.ACCIÓ ESTRATÈGICA 4.1.Es reforçarà la cooperació de tots els operadors públics i els cossos de policia en la detecció iidentificació d’aquells espais on es produeixen conflictes de convivència ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Creació d’una base de dades En preparació Prevenció i seguretat (PSM) Protocol de transferència d’informació En preparació Prevenció i seguretat (PSM)ACCIÓ ESTRATÈGICA 4.2.S’actuarà davant els riscos per a la convivència que apareixen associats a la proximitats dezones d’oci i lleure ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Pla destiu Ciutat Vella (Agents Cïvics) En execució Direcció serveis Territori /Prevenció Reunions amb responsables locals doci En execució Comissaries de districte (ABP) Campanyes control de consum de substàncies En execució PG_ME/GU estupefaents en espais públics Operatiu de platges En execució GUACCIÓ ESTRATÈGICA 4.3.Desenvolupar el Pla de prevenció d’ocupacions il·legals d’immobles. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Aprovar el Pla de prevenció d’ocupacions il·legals En execució PSM d’immobles Millorar la informació sobre ocupacions il·legals En execució Direccions de territori Intervencions d’ofici quan es desenvolupin activitats En execució Gerències de districte econòmiques en una ocupació il·legal Millorar el suport i assessoraments als propietaris i En execució Direccions de veïns territori/Oficines habitatge Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 31
  32. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015ACCIÓ ESTRATÈGICA 4.4.Es treballarà per garantir el desplaçament segur dels escolars al centre educatiu, i per donaruna resposta eficient a les demandes dactuació que es puguin generar als centres educatiusi en el seu entorn. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Pla de Salut a les escoles En execució Direcció Salut Pública/Agència de Salut Pública Circuit de resposta a les demandes d’intervenció de les En execució Consorci d’Educació de comunitats educatives i el seu entorn en matèria de Barcelona/Prevenció/Direcció prevenció i seguretat. territori/GU/PG_ME Servei de mediació als Instituts en el marc del projecte En execució Consorci d’Educació de de convivència. Barcelona Camí Amic ( Camins escolars) En execució IMEB/GU/MobilitatACCIÓ ESTRATÈGICA 4.5.S’ampliaran els programes i recursos per a la resolució pacífica de conflictes. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Programes de suport a les comunitats de veïns. En execució Prevenció / Direcció de Territori Tallers d’habilitats per a la resolució pacífica de En execució Prevenció/Direcció de conflictes veïnals . Territori Mediacions entre particulars quan en som requerits i no En execució Comissaries de districte (ABP) sha de procedir legalment dofici. Anàlisi des del Servei de Gestió de Conflictes dels usos i En execució Direcció de Família i Serveis necessitats concretes dun espai públic. SocialsACCIÓ ESTRATÈGICA 4.6.Es millorarà la coordinació i comunicació interns municipals en matèria de contaminacióacústica, així com el sistema de comunicació entre el ciutadà i l’Ajuntament. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Pla per a la reducció de la contaminació acústica 2010- En preparació Habitat Urbà 2020 Instal·lació de Limitadors acústics a totes les activitats En execució Medi Ambient musicals a lespai públic Seguiment acurat de l’evolució de les incidències per En execució Prevenció sorollACCIÓ ESTRATÈGICA 4.7.S’informarà els visitants de la ciutat sobre les pautes de convivència a la ciutat i sobre elscomportaments deguts i indeguts en la convivència a l’espai públic. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Informació a gremis dhotels i restauració En execució GU/PG_ME Campanya corresponsabilització visitants "Welcome to En preparació Direcció de Barcelona" Comunicació/Direcció de Turisme i Esdeveniments Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 32
  33. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015VECTOR D’INTERVENCIÓ 5. Contenir els conflictes per l’ús dels espais públics. 7,6 Intervenir davant la presència de persones que dificulten l’ús ciutadà de l’espai públic.ACCIÓ ESTRATÈGICA 5.1.Es vetllarà per l’ús universal dels espais públics , impedint usos intrusius o excloents. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Servei a partir del carrer (APC). Intervenir amb grups En execució Departament de Serveis dadolescents i joves que presenten una situació de Socials IMSS conflicte o risc social per la naturalesa de les seves activitats i/o lús intensiu i/o inapropiat de lespai públic Atenció immediata des del Servei de Gestió de En execució Direcció de Família i Serveis Conflictes en situacions de conflictes social per pal·liar o Socials minvar les conseqüències del conflicte Joves i Temps, intervencions en el temps"desocupat" Pendent execució Direcció del Programa de Temps i Qualitat de Vida Intervenció amb grups amb pautes de conducta de En preparació Direcció de Programa violència dAdolescència i Joventut/ Prevenció Xerrades amb tècnics de barri sobre l’estat de les En execució Comissaries de districte (ABP) bandes juvenils al districte Dispositiu BRISA ( estratègia núm. 1 enfocat a joves de En execució Comissaries de districte (ABP) grups juvenils violents ) Programa ABITS En execució Direcció de Programa de Dona Actuació sobre els tril·lers En execució Guàrdia Urbana Actuació sobre consum alcohol via pública En execució Guàrdia Urbana Pla datenció psicoeducativa a menors amb sanció En execució Direcció Salut Pública/ administrativa per consum i tinènciaACCIÓ ESTRATÈGICA 5.2.Sactuarà en els espais on es practica la venda ambulant i la prestació de serveis noautoritzats, tot informant als ciutadans sobre els riscos associats a la compra i consumdaquests productes i serveis (salut pública, falsificació de productes, xarxes delictives, etc.). ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Actuacions sobre venda ambulant En execució GU Mantenir la comunicació entre els comerciants, la G.U. i En execució GU PG_ME sobre la denuncia i informació sobre la venda ambulant. Campanya informativa sobre venda ambulant En execució PSM/ Direcció de comunicació Ajuntament Operació Mestral En execució GU Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 33
  34. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015EIX 3. ValoracióPREVENIR I CONTROLAR L’ACTIVITAT DELICTIVA 8,1VECTOR D’INTERVENCIÓ6. Reduir els delictes contra el patrimoni (furts i robatoris). 8,1ACCIÓ ESTRATÈGICA 6.1.Es fomentarà la coresponsabilitat de la ciutadania en la prevenció de furts i robatoris,difonent consells d’autoprotecció. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Fomentar la autoprotecció mitjançant xerrades i Pendent execució Comissaries de districte (ABP) formació ORCACCIÓ ESTRATÈGICA 6.2.Es reforçarà el patrullatge preventiu i en proximitat, adaptant la planificació operativa al’evolució dels furts i robatoris que es produeixen a la ciutat. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Operació Xarxa En execució GUB/PG_ME Reforçar patrullatge zones de major incidència Pendent execució Comissaries de districte (ABP) delinqüencial Revisió del model de proximitat CME a BCN En preparació RPMBVECTOR D’INTERVENCIÓ 7. Millorar la seguretat del comerç. 7,6ACCIÓ ESTRATÈGICA 7.1.Es mantindrà una estratègia de contactes amb el teixit comercial per tal de garantir unaatenció adequada a les seves necessitats de protecció i a les dels seus clients. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Projectes pilot amb comerç de proximitat En preparació Direcció del Programa de Temps i Qualitat de Vida Periodificació dels contactes amb associacions de En execució GU comerciants Fomentar autoprotecció dels comerços, millora Pendent execució Comissaria districte (ABP) sistemes de seguretat Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 34
  35. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015ACCIÓ ESTRATÈGICA 7.2.S’incrementarà el patrullatge dirigit en les zones de gran concentració comercial. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Planificació i manteniment de les patrulles mixtes als En execució GU/PG_ME eixos i zones de gran atractivitat comercial Participació a reunions preparatòries i posteriors de En execució Comissaria districte (ABP) valoració d’operacions (Grèvol, ...). Incrementar els programes operatius específics al Pendent execució Comissaria districte (ABP) Comerç.ACCIÓ ESTRATÈGICA 7.3.Suport a les iniciatives orientades a minimitzar el frau en els sistemes de pagament a travésde targeta. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Tap and Go (pagament sense contacte a través de En preparació Habitat Urbà targetes o telèfons mòbils)ACCIÓ ESTRATÈGICA 7.4.Es milloraran els procediments de denúncia personal i a través d’internet davant derobatoris als establiments, de les denuncies “in situ”. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Facilitar denuncies per mitjans telemàtics. Pendent execució Comissaria districte (ABP)/DSIPVECTOR D’INTERVENCIÓ8. Minimitzar el risc dels turistes i visitants. 7,9ACCIÓ ESTRATÈGICA 8.1.Es mantindrà una mesura periòdica a les Estadístiques de Turisme de Barcelona sobre elnivell de seguretat percebuda i la victimització per robatori o furt de béns personals. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Valoració de la seguretat a lEnquesta de Turisme En execució Turisme de BarcelonaACCIÓ ESTRATÈGICA 8.2.Se seguirà col·laborant amb els organitzadors d’esdeveniments de gran afluència de visitants(fires, congressos, esdeveniments esportius,...) per dissenyar mesures i plans de proteccióespecífics. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Comitè seguretat per a grans esdeveniments (exp. En execució PG_ME/GU/SPEIS/Turisme de MWC) Barcelona/ BSM/Direcció de Turisme/Fira Barcelona/TMB/FGC Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 35
  36. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015ACCIÓ ESTRATÈGICA 8.3.S’elaborarà una estratègia comunicativa pactada amb els operadors públics i privats delsector turístic que informi sobre seguretat de manera preventiva, operativa i no alarmista enel marc d’una orientació general sobre la visita a la ciutat. .ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Consells dautoprotecció en els materials dinformació En execució CSUB/Prevenció/Turisme de turística Barcelona Fer prevenció e informació policial ‘in itinere’ al turisme En execució Comissaria districte (ABP) en generalACCIÓ ESTRATÈGICA 8.4.Es fomentarà la col·laboració amb els establiments hotelers i turístics de la ciutat per tal deprevenir els furts i robatoris contra els turistes i visitants, i es mantindran els serveisespecialitzats datenció i de suport a les víctimes en el seu idioma. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Xerrades i contactes hotels, consolats i operadors sobre En execució Comissaria districte (ABP) les mesures de seguretat Denúncies als hotels En execució Gremi Hotels Barcelona, Mossos Formació en prevenció i seguretat a personal hotels En execució PG_MEVECTOR D’INTERVENCIÓ9. Prevenir i controlar les manifestacions de violència 7,9 interpersonal.ACCIÓ ESTRATÈGICA 9.1.Es continuarà amb la col·laboració conjunta entre l’Ajuntament i el teixit associatiu de laciutat en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de la violència contra les dones. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Coordinació del Circuit Barcelona contra la violència En execució Direcció del Programa de Dona vers les dones (Circuit de ciutat i 10 Circuits territorials) Treball conjunt amb GUB per dissenyar formació En execució Direcció del Programa de Dona adreçada a formadors i agents en temes de violència masclista i masculinitats hegemòniques Continuar impulsant lAcord Ciutadà per una Barcelona En execució Direcció del Programa de Dona lliure de violència amb la incorporació de noves entitats, amb loferiment de més eines de sensibilització i amb la convocatòria dun acte anual de reconeixement de la tasca realitzada. Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 36
  37. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015ACCIÓ ESTRATÈGICA 9.2.S’agilitzaran els tràmits de denúncia de les víctimes de violència en les dependènciespolicials, reduint els temps d’espera. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Millorar sistemes de contacte i atenció de la policia Pendent execució Comissaria districte (ABP) Garantir seguiment víctimes en la seva totalitat Pendent execució Comissaria districte (ABP) Atenció a les víctimes de vulneració de drets En execució Direcció de Programa de Drets Civils. Oficina per la No Discriminació (OND)EIX 4. ValoracióREFORÇAR LA GESTIÓ DE LA SEGURETAT 7,8VECTOR D’INTERVENCIÓ10. Millorar els canals d’atenció al ciutadà. 8,1ACCIÓ ESTRATÈGICA 10.1.Es milloraran els canals d’atenció ciutadana (denúncia, telèfons civisme, ús de les xarxessocials, etc.), tot incloent lús de les xarxes socials i de les eines de comunicació 2.0. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Potenciar la trucada telefònica al 112 demergències Pendent execució 112, Sales Regionals de Comandament /SCC/DSIP Pla APPS (aplicacions de l’Ajuntament per telèfons En preparació Habitat urbà mòbils) Ampliació Xarxa Wifi En preparació Habitat urbà Disseny dun nou aplicatiu per a dispositius mòbils per En execució Direcció del Programa de facilitar la denúncia de vulneració contra els Drets Drets Civils . Oficina per la no Humans de la ciutat Discriminació (OND) Incorporació de la GUB a Twitter En execució GREiC Incorporació de la CME a Twitter En execució Direcció General de Policia Impulsar una consciència cívica de la denuncia En preparació PSM Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 37
  38. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015VECTOR D’INTERVENCIÓ11. Reforçar la proximitat i millorar la transferència 7,9 d’informació.ACCIÓ ESTRATÈGICA 11.1.Es fomentarà el paper dels diferents espais de participació ciutadana com a llocs detransferència d’informació, diagnòstic i coordinació que incorporin la pluralitat de punts devista dels col·lectius que integren la ciutadania, les entitats i els serveis que tractin qüestionsde prevenció i seguretat. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Consells de seguretat de districte En execució DS Territori/Districtes Consells de barri En execució DS Territori/Districtes Consell Municipal de les Dones En execució Direcció Programa de DonaACCIÓ ESTRATÈGICA 11.2.Es treballarà per prevenir i controlar la violència i els actes vandàlics en esdeveniments ambalta concentració de persones. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Conscienciació i responsabilització dels convocants. En execució PSM Reforç de la seguretat dels entorns urbans on es produeixen En execució PG_ME/GU Gestió preventiva del conflicte/pacificació En execució PSM/ DGPoliciaACCIÓ ESTRATÈGICA 11.3.Es treballarà per millorar la transferència d’informació i coneixement entre els diferentsserveis de l’ajuntament i es compartiran les eines de coneixement. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Taules de Prevenció i Seguretat dels Districtes En execució Prevenció / Servei al Territori Taula Policia Administrativa dels Districte En execució Llicències i Inspecció Taula de Convivència a districtes/barris En execució DS Territori Taula del Pla d’ocupacions il·legals de districte En execució Gerència DistricteACCIÓ ESTRATÈGICA 11.4.Pla de comunicació sobre prevenció i seguretat a la ciutat. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Elaborar un llibre d’estil pels operadors de la seguretat En preparació PSM Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 38
  39. Pla local de seguretat ciutadana de Barcelona 2012-2015VECTOR D’INTERVENCIÓ12. Socialitzar el coneixement. 7,5ACCIÓ ESTRATÈGICA 12.1.Es publicaran les estadístiques oficials sobre l’activitat dels serveis de seguretat i prevencióde Barcelona. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Elaboració de la cistella d’informació sobre seguretat i En preparació PSM percepcióACCIÓ ESTRATÈGICA 12.2.Es millorarà el tractament de les dades de l’enquesta de victimització de Barcelona. ACCIONS ESTAT D’EXECUCIÓ RESPONSABLES Presentar les dades de l’enquesta al mes de juny En preparació PSM Analitzar les dades de l’enquesta en funció del gènere En preparació PSM . Primera Tinència d’Alcaldia de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat 39

×