Mesura de govern per l'impuls a la Formacio Professional Dual

  • 353 views
Uploaded on

Mesura de govern per l'impuls a la Formacio Professional Dual preentada al Consell Plenari del 25 de juliol de 2014

Mesura de govern per l'impuls a la Formacio Professional Dual preentada al Consell Plenari del 25 de juliol de 2014

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
353
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 1 AJUNTAMENT DE BARCELONA MESURA DE GOVERN IMPULS A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL PER MILLORAR LA FORMACIÓ I L’OCUPABILITAT DELS JOVES Plenari del Consell Municipal Juliol, 2014 (versió 150714)
  • 2. 2 INTRODUCCIÓ. En l’actual context de grans canvis econòmics i socials, amb unes elevades taxes d’atur juvenil, la Formació Professional (FP) està esdevenint una eina cada vegada més rellevant per tal de promoure una qualificació professional adequada als reptes existents. La FP ha estat i és una educació de qualitat, que ofereix oportunitats de formació a les noves generacions i, a la vegada, proveeix de tècnics qualificats el nou mercat de treball. Per això mateix, la FP juga i ha de jugar un paper determinant en la inserció laboral i professional dels joves. El Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2011-2015 contempla diverses mesures que van, precisament, en aquesta direcció, com l’ampliació de l’oferta de qualificacions, la detecció de necessitats del mercat de treball i, en especial, el foment de la relació entre empreses i centres de FP per a una inserció laboral de qualitat dels alumnes. En concret s’aposta per afavorir la realització de pr{ctiques de qualitat a les empreses i pel règim d’alternança entre formació i treball. En aquest context, les institucions públiques estan impulsant el que s’anomena la Formació Professional Dual, que reforça els vincles entre formació i treball entre els centres de Formació professional i les empreses. El marc normatiu es sustenta en diversos textos legals, l’últim dels quals és la Resolució ENS/1204/2012, de 25 de maig, d’organització de la formació en alternança en els ensenyaments de formació professional inicial. Així mateix, tant l’Estratègia Europa 2020 com la Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar (Generalitat de Catalunya, 2012) posen èmfasi en aquesta necessitat de millorar la formació i augmentar l’ocupabilitat dels joves. En aquest sentit, la FP Dual significa un salt qualitatiu perquè els participants assumeixen la doble condició d’alumne/treballador, més enllà dels anteriors conceptes d’estudiant en pr{ctiques o d’aprenent. Ara es tracta d’una iniciativa reconeguda tant pel sistema educatiu com pel sistema productiu: una primera experiència laboral retribuïda i, a la vegada, reconeguda pel sistema educatiu en forma de crèdits que, conjuntament amb el currículum desenvolupat als centres de formació professional porten a l’obtenció de la corresponent titulació de tècnics o tècniques de Grau mitjà o Grau superior de Formació Professional. La FP Dual implica que l’alumne rep part de la formació en el centre educatiu i part en l’empresa. Els convenis bilaterals entre centre i empresa detallen les condicions d’aquesta modalitat que, en termes generals, implica una primera fase en que l’alumne s’incorpora a l’empresa per realitzar pr{ctiques, i una segona fase en la qual l’estada és remunerada mitjançant contracte o beca. És aquesta part de treball remunerat la que compta per acreditar els coneixements de l’especialitat que porten a obtenir la titulació corresponent.
  • 3. 3 L’Ajuntament de Barcelona ha estat històricament compromès amb la Formació professional, una tradició que s’ha concretat en l’existència de diverses escoles i instituts municipals de FP, així com en la creació en el seu dia del Consell de la Formació Professional, Xarxa FP de ciutats europees i, més endavant, de la Fundació BCN Formació Professional, instruments tots ells per promoure una estreta relació entre el món educatiu i les empreses de la ciutat. Així mateix, Barcelona Activa és l’instrument municipal de promoció econòmica i, com a tal, promou l’ocupació a la ciutat, desenvolupant iniciatives i programes de formació específica per a diversos col·lectius, entre els quals els joves, de foment de l’emprenedoria, d’assessorament tècnic i de promoció en el mercat de treball. També el Pla de xoc contra l’atur juvenil, aprovat per l’Ajuntament l’any 2013, est{ impulsant mesures concretes d’estímul al foment de la formació i l’ocupació dels joves. En aquest marc, des de la regidoria d’Adolescència i Joventut i Barcelona Activa s’ha creat el servei “Barcelona Treball Joves”. El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona com a instrument d’administració educativa a la ciutat, és el responsable de la planificació de la FP pública a Barcelona, amb una oferta pública, concertada i privada que arriba als 30.000 alumnes, de la qual a més gestiona la xarxa pública que actualment es composa de 24 centres públics i més de 15.000 alumnes. El Pla a favor de l’èxit escolar del Consorci contempla com una de les seves línies prioritàries la implantació de la FP Dual als centres de la ciutat i treballa per fer possible un canvi de cultura i un canvi organitzatiu, a través de la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, la Fundació BCN Formació professional i les empreses, i de la flexibilització en la seva gestió. Per tot això, l’Ajuntament de Barcelona, a través dels organismes esmentats, i el Consorci d’Educació de Barcelona, volen potenciar i donar un major impuls a la FP Dual per a l’alumnat de cicles formatius de grau mitjà i superior, a partir de la present Mesura de Govern. I) CONTEXT ACTUAL I NECESSITAT DE LA MESURA L’actual conjuntura ve determinada, de manera especial en aquest àmbit, per la crisi econòmica i els seus impactes sobre el mercat de treball i, també, sobre el sistema educatiu i les expectatives dels joves. Pel que fa al mercat de treball, les elevades taxes d’atur s’aguditzen especialment pel que fa a la població juvenil. Segons dades de l’EPA, al 1er. trimestre de 2014 si
  • 4. 4 la taxa d’atur a Barcelona era del 18,7%, aquest percentatge es doblava i ascendia al 41,2% per a la franja 20-24 anys. En context econòmic de crisi es confirma que major qualificació educativa suposa major ocupabilitat i inserció laboral. Les persones amb una bona qualificació i especialització accedeixen abans i amb millors condicions al mercat de treball. Segons dades de l’Observatori Catal{ de la Joventut (a partir d’Idescat) al primer trimestre de 2014, la taxa d’atur juvenil a Catalunya dels que tenien només educació obligatòria era del 52,2% mentre que pels que tenien estudis postobligatoris es reduïa al 28,2%. A la vegada, el grau d’inserció laboral dels graduats en ensenyaments professionals a Catalunya era del 41,08% (sumant un 28,30% dels que treballen i el 12,78% dels que estudien i treballen), segons les dades de l’última Enquesta del 2013. Font: Enquesta Inserció laboral dels ensenyaments professionals. Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Comerç, 2013. Pel que fa al sistema educatiu, cal destacar, l’augment progressiu i molt significatiu de places de Formació professional en els estudis post-obligatoris. El curs 2013-14 hi havia un total de 30.273 alumnes cursant estudis de FP a Barcelona ciutat. Busquen feina 17% Treballen 28% Estudien i treballen 13% Continuen estudiant 42% SITUACIÓ LABORAL I FORMATIVA DE LES PERSONES GRADUADES EN ENSENYAMENTS PROFESSIONALS
  • 5. 5 Xarxa FP a la ciutat de Barcelona 2013-14 Pública Concertada Privada Total Centres 24 30 37 91 Alumnes 15.016 11.036 4.221 30.273 Font: Consorci Educació de Barcelona Aquesta matrícula correspon, a la ciutat, en un 50% a l’escola pública, un 36% a la concertada i en un 14% a privada no concertada. El mapa de la Formació Professional a la ciutat de Barcelona presenta una oferta de 20 famílies professionals, 34 títols de Grau Mitjà i 66 de Grau Superior. Les especialitzacions més demanades corresponen a sectors relacionats amb la sanitat, Informàtica i comunicacions, administració i gestió, Hoteleria i turisme i Imatge i so. En el quadre següent es detallen les 5 famílies professionals amb més oferta (per Grau Mitja i Grau Superior) i les 5 famílies professionals amb una demanda més gran en relació a la seva oferta. Cicles FP Grau Mitjà amb més oferta: - Cures auxiliars d’infermeria - Sistemes microinformàtics i xarxes. - Gestió administrativa - Electromec{nica d’automòbils - Comerç. Cicles FP Grau Mitjà amb major percentatge de sol·licituds no ateses: - Cuina i gastronomia. - Forneria, pastisseria i confiteria. - Videodisjoquei. - Emergències sanitàries. - Laboratori d’Imatge. Cicles FP Grau Superior amb més oferta - Administració i finances. - Integració social. - Gestió comercial i màrqueting. - Administració de sistemes informàtics en xarxa. - Automoció. Cicles FP Grau Superior amb major percentatge de sol·licituds no ateses: - Anatomia patològica i Citologia. - Radioteràpia. - Higiene bucodental. - Il·luminació, captació i tractament d’imatge. - Realització de projectes audiovisuals i espectacles. La taxa d’alumnes que cursen FP de grau mitj{ en relació al nombre d’alumnes que cursen estudis postobligatoris ha anat augmentant en els últims anys. Com es pot veure al gràfic següent, aquesta taxa ha passat de ser del 24,8% l’any 2000 al 40,5% actual. Això sembla respondre tant a l’aposta del sector educatiu per reforçar l’oferta com al major atractiu que la FP representa per assolir
  • 6. 6 competències professionals adequades a l’actual context. Tot i que les actuals xifres d’atur impacten negativament en tots els nivells educatius, les dades confirmen que l’ocupabilitat dels graduats de FP és millor que altres nivells equivalents. Taxa alumnes que cursen 1er. curs FP de Grau Mitjà en relació a nombre d’alumnes que cursen 1er. de postobligatoris Font: Consorci Educació Barcelona La FP dual es va començar a implantar a Barcelona durant el curs 2012-2013, amb dues primeres experiències, una a l’escola d’aprenents de SEAT i una altra al centre formatiu privat Associació Hispano-Alemanya d’Ensenyaments Tècnics. Al curs 2013-14 s’han ampliat aquestes experiències, en àmbits com el comerç, la fabricació mecànica o l’administració i finances. En total s’han realitzat a la ciutat 15 projectes en 10 centres educatius, amb un total de 419 alumnes matriculats. Destaca especialment la que ha implicat al propi Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut Municipal d’Educació: 60 alumnes del cicle superior d’educació infantil de tres instituts de titularitats diferents, s’han incorporat en 30 Escoles Bressol Municipals, amb resultats molt satisfactoris.
  • 7. 7 II) OBJECTIUS DE LA MESURA. - Fer de Barcelona un model i referent en matèria de formació professional. - Promoure la FP Dual a la ciutat de Barcelona, difonent els seus valors i beneficis, així com prestigiant l’experiència formativa i laboral que suposa, a partir d’un major protagonisme dels centres i de les empreses. - Aconseguir un increment significatiu d’alumnes que participin d’aquesta modalitat formativa i professional a la ciutat. - Crear una plataforma per promoure l’adquisició de titulacions i de competències laborals per part dels joves, basada en la relació estreta amb el món de l’empresa. - Impulsar un marc de col·laboració amb les empreses, que dinamitzi l’oferta i la demanda de FP Dual a la ciutat. - Impulsar el desenvolupament del grup de classificació professional B – recollit a l’article 76 de l’Estatut B{sic de l’Empleat Públic (EBEP). III) DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS. 1) L’Ajuntament de Barcelona, com a principal institució pública de la ciutat, serà un agent actiu de la FP Dual i actuarà com a motor de convenis dintre dels serveis i organismes municipals, de manera directa o indirecta, per tal d’acollir becaris de FP Dual. L’objectiu és assolir, al llarg dels dos propers cursos 14-15 i 15-16, la xifra de 500 estudiants becats, ja sigui a través de convenis directes amb les àrees i districtes municipals, a través de convenis amb les empreses municipals i consorciades o a través de la col·laboració d’empreses que gestionen serveis municipals. 2) L’Ajuntament impulsarà un Acord-Marc de col·laboració amb els agents socials, econòmics i educatius de la ciutat, que ofereixi unes bases sòlides i un marc estable de cooperació per donar un impuls decidit a la FP Dual a la ciutat. 3) En el marc d’aquest Acord, l’Ajuntament reforçarà el seu paper de promotor i facilitador entre els centres de FP i el món de les empreses. Això implica, entre d’altres coses, incorporar la FP al Catàleg de serveis a les empreses, assessorar el teixit productiu i difondre els avantatges i beneficis de la FP Dual. 4) L’Ajuntament introduirà mesures que incentivin la participació de les empreses que col·laboren en la FP Dual en la contractació pública. En aquest sentit, en aquells contractes públics en els quals es consideri un valor afegit que joves que hagin realitzat la FP Dual formin part de l’equip que l’empresa destini a executar el contracte, l’Ajuntament introduir{ clàusules que tinguin en compte aquest aspecte com a obligació o com a millora contractual. De la mateixa manera, convidarà a la utilització d’aquesta possibilitat en el marc dels convenis de col·laboració que estableix amb altres institucions o entitats.
  • 8. 8 5) L’Ajuntament estudiar{, així mateix, que aquelles persones que hagin participat en iniciatives de FP Dual en els serveis municipals, vegin reconeguda aquesta circumstància com a mèrit complementari en els processos selectius municipals que s’adeqüin per la seva naturalesa i funcions. 6) L’Ajuntament crear{ un grup de treball específic, en el marc dels treballs de la comissió “Barcelona, ciutat d’oportunitats”, per impulsar i avaluar aquestes mesures, amb la participació del Consorci d’Educació de Barcelona (organisme responsables de promoure el compromís i adaptació de els escoles a la demanda explícita), la Fundació BCN Formació Professional i Barcelona Activa (organismes responsables de promoure la implicació de les empreses), així com representants de les diverses àrees sectorials de l’organització municipal. IV) QUANTIFICACIÓ D’IMPACTE. Nombre d’alumnes participants en programes de FP Dual als centres de Barcelona. L’objectiu per als cursos 2014-15 i 2015-2016 és augmentar de manera significativa el nombre d’alumnes participants en aquest tipus de FP i, pel que fa als serveis municipals, assolir de manera directa i indirecta, la xifra de 500 becaris Nombre de convenis formalitzats entre el Departament d’Ensenyament, Consorci d’educació i empreses de la ciutat en aquesta matèria. Diversitat de serveis i departaments municipals que col·laboren amb la FP Dual. Mesurar el grau de coneixement i acceptació per part de les empreses de la ciutat, mitjançant un registre d’empreses que han explicitat el seu compromís d’acollir alumnes en FP Dual. Taxa d’inserció laboral futura dels alumnes participants i anàlisi dels circuits professionals. -------------------------