Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelonaper a la Comissió d’Economia, Empresa i OcupacióÀrea d’Economia, E...
Resum executiu•   La recessió s’estén a la zona euro, però mostra major intensitat a Catalunya i Espanya. L’elevada    inc...
Índex• 1. Entorn macroeconòmic i conjuntural• 2. L’economia de Barcelona        A. Internacionalització de l’economia     ...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)     La recessió s’intensifica en la segona part del 2012•   La crisi d...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)    Es redueix la prima de risc, però la crisi del deute sobirà i l’aju...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)Persisteix la debilitat de la demanda interna•   Les vendes del comerç ...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)Contracció de l’activitat industrial•   L’evolució de l’índex de produc...
1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)El     clima empresarial acusa la     feblesa de la demanda En      l’E...
1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari•   La compravenda d’ha...
2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (1)Nou rècord exportador•   Les exportacions de la província de Barcelo...
2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (2)•   Barcelona genera el 26,5% de les exportacions    espanyoles     ...
2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (3)•   Les importacions de l’àrea de Barcelona    assoleixen un volum d...
2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (4)•   El Mori Global Power Index -que compara 40                      ...
2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (5)•    La inversió estrangera productiva a Catalunya registra 2.602,9 ...
2.B Infraestructures i espais productius: Port i Aeroport• L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 35.145.176 passatg...
2.C Turisme•   El turisme assoleix nous màxims                     Evolució del nombre de turistes a Barcelona    històric...
2.D Empresa, emprenedoria i innovació (1)•   El 2012 s’han constituït a Barcelona 6.733    societats mercantils, el que su...
2.D Empresa, emprenedoria i innovació (2)•   Segons el Directorio Central de Empresas                                     ...
2.D Empresa, emprenedoria i innovació (3)•   Catalunya es manté el 2011 com la Comunitat Autònoma amb major nombre d’empre...
2.E Ciència i tecnologia•   De les 300 Advanced Grants 2012 de l’European Research Council concedides a investigadors, 9  ...
2.E Ciència i tecnologia (2)•   La inversió total en R+D realitzada a Catalunya l’any 2011 ha estat de 3.104M d€, xifra qu...
2.F Mercat laboral (1): La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs      de treball, però segueix la destrucció neta d’ocupació...
2.F Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics                                          Afiliació al Règim Gene...
2.F Mercat laboral (3): Assalariats als sectors de coneixement alt•   Més de la meitat dels llocs de treball a            ...
2.F Mercat laboral (4): creix la taxa d’atur, i la taxa d’ocupació                                    se situa al 64,3%•  ...
2.F Mercat laboral (5): L’atur registrat augmenta a Barcelona           en menor mesura que a Catalunya i Espanya•   Barce...
2.F Mercat laboral (6): Atur registrat per sectors• El 2012 l’atur registrat es redueix   ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒ...
2.F Mercat laboral (7): Perfil de l’aturat a Barcelona   El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a desembre de 201...
2.F Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat a Barcelona• Els treballadors dels serveis          ATUR REGISTRAT PER GRUPS DO...
2.G Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats                  COMERÇ A BARCELONA                  Comerç (IV tr. ...
2.G Proximitat i cohesió social (2): Atur per districtes i barris•   La taxa d’atur registrat estimada                    ...
2.G Proximitat i cohesió social (3): Atur per districtes i barris                                                        A...
2.G Proximitat i cohesió social (4): Distribució de la renda• El 2011, la renda familiar disponibleper càpita a Barcelona ...
2.G Proximitat i cohesió social (5): El repte de l’atur de llarga                               durada•   El percentatge d...
2.G Proximitat i cohesió social (6): Risc a la pobresa                                           Taxa de risc a la pobresa...
3. Indicadors econòmico-financers de l’AjuntamentIndicadors econòmico-financers de lAjuntament de BarcelonaIndicadors pres...
3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament (2)Àmbit Ajuntament de Barcelona. Evolució CNF i cobertura financera acu...
4. Perspectives pel 2013        • La recuperació de l’economia mundial és encara “fràgil i incerta” (Banc Mundial)        ...
Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona

691 views
538 views

Published on

Informe econòmic de conjuntura de la ciutat de Barcelona presentat en comissió d'Economia el 17 d'abril de 2013.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
691
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
21
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona

  1. 1. Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelonaper a la Comissió d’Economia, Empresa i OcupacióÀrea d’Economia, Empresa i OcupacióAjuntament de Barcelona Barcelona, Abril de 2013
  2. 2. Resum executiu• La recessió s’estén a la zona euro, però mostra major intensitat a Catalunya i Espanya. L’elevada incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics, mentre es manté la contracció creditícia.• La internacionalització de l’economia de Barcelona es confirma el 2012 com el seu principal motor d’activitat. En particular, cal destacar que les vendes a l’exterior de l’àrea de Barcelona assoleixen un nou màxim històric i la mantenen com a primer territori exportador d’Espanya (amb el 20,2% del total).• El turisme manté el nivell de visitants del 2011, augmenten les pernoctacions i la despesa del turisme internacional amb targeta de crèdit i l’Aeroport supera el 35 milions de passatgers. En canvi, la inversió estrangera productiva a Catalunya es redueix (-13,8%) seguint la tendència global.• En el conjunt de l’any 2012 augmenten tant el nombre de societats mercantils constituïdes a la ciutat com el capital subscrit de les mateixes. El nombre total d’empreses a la ciutat es redueix en un -1,8%.• En un context de reducció de la despesa global en R+D, destaquen la recent concessió de 9 Advanced Grants a Catalunya i el reconeixement internacional de les escoles de negocis de Barcelona.• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors de Barcelona reflecteixen un ajust més suau que a Catalunya i Espanya. És compten 115.154 aturats registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 19%, essent especialment elevada entre els joves. La destrucció de llocs de treball porta l’afiliació a la Seguretat Social al nivell de 2003.• El descens de la renda familiar en termes reals, el creixement de l’atur de llarga durada, l’augment de la taxa de risc a la pobresa i les dificultats de moltes famílies per arribar a fi de mes suposen un toc d’atenció pel que fa a la cohesió social. 2
  3. 3. Índex• 1. Entorn macroeconòmic i conjuntural• 2. L’economia de Barcelona A. Internacionalització de l’economia B. Infraestructures productives C. Turisme D. Empresa, emprenedoria i innovació E. Ciència i tecnologia F. Mercat laboral G. Proximitat i cohesió social• 3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament• 4. Perspectives pel 2013 3
  4. 4. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1) La recessió s’intensifica en la segona part del 2012• La crisi de la zona euro –que tanca l’any amb una contracció del PIB del -0,4% en termes interanuals- desaccelera el creixement de l’economia mundial i modera el dinamisme de les economies emergents, mentre els EUA i Japó mantenen el creixement de l’activitat al voltant del 2%.• En aquest context, el PIB català del III i IV trimestres presenta una reducció interanual del -1,6 i el -1,8%, respectivament -similar a la de l’espanyol- i tanca el 2012 amb una caiguda del -1,3% en el conjunt de l’any. La contracció de la demanda interna redueix l’activitat a tots els sectors productius malgrat l’aportació positiva del sector exterior, que redueix sensiblement el dèficit comercial. Taxa de creixement interanual del PIB (%) (Corregit destacionalitat) 6 4 2 0 Catalunya -2 Espanya -4 -6 -8 IV tr. 2004 IV tr. 2005 IV tr. 2006 IV tr. 2007 IV tr. 2008 IV tr. 2009 IV tr. 2010 IV tr. 2011 IV tr. 2012 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades dIdescat i lINE.
  5. 5. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2) Es redueix la prima de risc, però la crisi del deute sobirà i l’ajust fiscal segueixen condicionant les decisions dels agents econòmics Després de la relaxació de les tensions monetàries i la pressió sobre l’euro a partir de l’estiu –gràcies a una actuació decidida del BCE per refermar la viabilitat de la moneda única-, la recent crisi de Xipre obre una nova fase d’inestabilitat financera. El procés de consolidació fiscal que estan desenvolupant el Govern central i les Comunitats Autònomes continuarà amb intensitat el 2013, per tal d’assolir els objectius de dèficit públic actualment en negociació. Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però la càrrega financera que suporten segueix lluny dels nivells sostenibles a llarg termini. La morositat a nivell espanyol ja supera el 10% (pel que fa a la taxa global) i el 16% en el cas de les activitats productives. La taxa d’estalvi de les famílies a Espanya minva per tercer any consecutiu i assoleix el 8,2% de la renda disponible el 2012, 2,8 punts menys que l’any anterior i gairebé 10 menys que el 2009. Mentre el procés de reestructuració, recapitalització i sanejament de balanços del sistema bancari segueix el seu curs, el crèdit viu al sector privat concedit per les entitats financeres a Catalunya s’ha reduït un -4,7% en termes interanuals el 2012. El ritme de contracció del crèdit s’intensifica durant l’any i afecta especialment el destinat a activitats productives. 5
  6. 6. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)Persisteix la debilitat de la demanda interna• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,7% -en termes nominals- al llarg del 2012, més suau que el que registren a nivell espanyol (-3,9%).• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i el 2012 es redueix en un -12,2% en termes interanuals a Barcelona. El primer trimestre de 2013 es suavitza la caiguda (-8,2%)• La província de Barcelona tanca el 2012 amb una variació interanual de lÍndex de Preus al Consum (IPC) del 3,8%, clarament superior a la registrada a a la Unió Europea (2,2%) i Espanya (2,9%) i similar a la de Catalunya (3,6%). Índex general de vendes* del comerç minorista Variació interanual (en %) 6,00% 4,00% 2,00% 0,00% -2,00% -4,00% -6,00% -8,00% 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Espanya Catalunya * A preus corrents Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE
  7. 7. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)Contracció de l’activitat industrial• L’evolució de l’índex de producció industrial (IPI) en el conjunt del 2012 mostra una Índex de producció industrial a Catalunya (IPI) reducció a Catalunya (-2,7%) més moderada que al conjunt d’Espanya (-5,9%), seguint la Variació interanual per trimestres tendència a la baixa comuna a la zona euro.• La inversió en béns d’equipament a Catalunya millora la seva evolució al segon semestre i tanca el 2012 amb un retrocés moderat (-0,8%) a causa de la contracció de l’activitat, les restriccions creditícies i les expectatives poc favorables.• El grau d’utilització de la capacitat productiva augmenta significativament el quart trimestre de 2012 i se situa en un 70%, el més elevat des del segon trimestre de 2011. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE• La producció d’un nou model de turisme de l’empresa NISSAN a la Zona Franca generarà 1.000 llocs de treball directes i 3.000 indirectes i reforça la competitivitat del cluster automobilístic metropolità.
  8. 8. 1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)El clima empresarial acusa la feblesa de la demanda En l’Enquesta de Clima Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB Empresarial de l’AMB del quart (Saldos, en %) trimestre del 2012 la marxa dels negocis és qualificada 0 majoritàriament de dolenta -amb -10 percentatges propers als del III trimestre- i el clima s’estabilitza en -20 registres similars als del 2009. Tant -30 la marxa del negoci com la facturació -40 evolucionen desfavorablement a tots els sectors productius, amb -50 l’única excepció de la indústria -60 exportadora. I .0 9 II III I V I .1 0 II III I V I .1 1 II III I V I .1 2 II III IV Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat La feblesa de la demanda continua sent el principal factor limitador de la bona marxa dels negocis.
  9. 9. 1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari• La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 25.975 transaccions el 2012 després de reduir-se un -14,9% en termes interanuals, mentre que a Catalunya i Espanya ho ha fet un -8,9 i un -11,3% respectivament. Els dos primers mesos de 2013 la compravenda d’habitatges augmenta pels volts d’un 20% a la província de Barcelona, i també creix a Catalunya i Espanya però amb menor intensitat ( un 14,8% i un 18,1%, respectivament).• Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies i l’atonia del mercat mantenen el procés de d’ajustament de preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat se situa en 3.217 €/m2 el desembre, un -9,3% menys que el mateix mes de 2011. COMPRAVENDA DHABITATGE 2012 2012 Variació 2012/2011 (%) Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà BCN província 25.975 9.053 16.922 -14,9 -21,9 -10,6 Catalunya 42.888 17.053 25.835 -8,9 -14,1 -5,1 Espanya 319.058 158.074 160.984 -11,3 -9,3 -13,2 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir de dades de lINE.
  10. 10. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (1)Nou rècord exportador• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 45.034,4M d’euros lany 2012, el que suposa el màxim de la sèrie històrica disponible i un increment interanual del +6,4%, que gairebé duplica la mitjana espanyola (+3,4%).• La demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,2%) del total.• L’any 2012 es compten 40.843 empreses exportadores a la demarcació de Barcelona, el que representa un 30% del total espanyol. EXPORTACIONS DE LÀREA DE BARCELONA* 1995-2012 (Milions dEuros) 50.000,0 45.000,0 40.000,0 35.000,0 30.000,0 25.000,0 20.000,0 15.000,0 10.000,0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 * Dades provincials Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir de dades del Ministeri dEconomia i Competitivitat.
  11. 11. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (2)• Barcelona genera el 26,5% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de prop del 60% del total.• El sector químic representa prop de la quarta part de les vendes a l’exterior de la província de Barcelona (23,9%) durant el 2012 -amb un volum superior als 10.700 milions d’euros-, seguit dels béns d’equip i maquinària i de l’automoció (amb el 19 i 18,4% del total, respectivament).• La major part de les exportacions de làrea de Barcelona (el 57,4%) es destinen a la Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb les economies emergents, i Àsia guanya pes relatiu (s’acosta al 10% del total de les vendes exteriors). Per països, les vendes a Brasil, Xina i Japó creixen més del 30%.
  12. 12. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (3)• Les importacions de l’àrea de Barcelona assoleixen un volum de 54.039,6M d’euros lany 2012, un -5,5% menys que el 2011 i el 21,3% del total espanyol. Taxa de Cobertura* de làrea de Barcelona• La UE (55,4%) és la zona preferent quant a la 90,00% compra exterior. Per la seva part, Àsia ja 85,00% representa més de la cinquena part (23%) de les compres externes. 80,00%• Per grups de productes,encapçalen el rànquing 75,00% importador el sector químic i els béns d’equip i 70,00% maquinària industrial (amb un 21,6 i un 19,5% 65,00% del total, respectivament).• 60,00% La taxa de cobertura de l’àrea de Barcelona 55,00% creix 9 punts l’any 2012 i se situa en el 83,3%, el valor més elevat de la sèrie disponible. 50,00% 199519961997199819992000200120022003200420052006200720082009201020112012• El 2012 les vendes de Catalunya a la resta del Quocient Exportacions/ Importacions per un territori i període de temps determinat. món (54,3% de les adreçades a l’exterior) Font: Elaboració del departament dEstudis de làrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri dEconomia i Competitivitat superen les dirigides a la resta d’Espanya (un 45,7%), seguint la tendència iniciada l’any 2010. El saldo comercial positiu del Principat amb la resta de l’Estat (+23.168 M€) es manté similar al d’anys anteriors.
  13. 13. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (4)• El Mori Global Power Index -que compara 40 MORI GLOBAL POWER INDEX 2012 grans ciutats competitives del món- inclou per POSICIÓ 1 CIUTAT Londres primera vegada Barcelona i li atorga el 13è 2 Nova York lloc després d’analitzar indicadors econòmics 3 4 París Tokio (on obté el lloc 36), de R+D (24), d’Interacció 5 Singapur 6 Seúl cultural (6), de qualitat de vida (8), medi 7 Amsterdam ambient (11) i accessibilitat(15). 8 Berlín 9 Hong Kong 10 Viena• 11 Beijing Barcelona obté el lloc número 17 entre 69 12 Frankfurt ciutats a l’Índex de prosperitat global 2012 13 14 Barcelona Xangai (UN/Habitat), basat en les dimensions de 15 Sydney 16 Estocolm productivitat, qualitat de vida, infrastructures, 17 Osaka medi ambient i equitat. 18 Zuric 19 Brussel·les 20 Copenhaguen• 21 Toronto Segons el rànking Top Global Fashion 22 Madrid 23 Los Angeles Capital, Barcelona ocupa la tercera posició 24 Vancouver com a capital de la moda a partir de l’anàlisi de 25 Istanbul Font:Mori Global Power City Index. la freqüència, l’ús contextual i l’aparició a Institute of Urban Strategies. The Mori Internet, blogs, media i xarxes socials. Memorial Foundation
  14. 14. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (5)• La inversió estrangera productiva a Catalunya registra 2.602,9 M€ el 2012, i disminueix un -13,8% en termes interanuals. Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011 el Principat va assolir els dos millors resultats de la darrera dècada, i que a nivell global la IED s’ha reduït un 18% el 2012 –segons l’UNCTAD- degut a la incertesa que pesa sobre l’economia mundial.• En el mateix període, la inversió catalana a l’estranger assoleix 1.239,7 M. d’Euros, el que suposa una caiguda del -54% respecte a l’any anterior.• Barcelona se situa entre les 10 àrees urbanes del món que han rebut major nombre de projectes d’inversió estrangera en el període 2008- 2012 (KPMG,Global Cities Investment Monitor 2013). INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA I ESPANYA. En milions d€ 2012 Variació 11/12 Pes Cat/Esp (%) Catalunya 2.602,94 -13,76% 19,3% Espanya 13.460,45 -43,00% - INVERSIÓ CATALANA I ESPANYOLA A LESTRANGER. En milions d€ 2012 Variació 11/12 Pes Cat/Esp (%) Font: Elaboració del Departament dEstudis Catalunya 1.239,72 -54,02% 11,3% de lÁrea dEconomia, Empresa i Ocupació Espanya 10.997,26 -62,49% - de lAjuntament en base a dades del Ministerio de Economía y Competitividad Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)
  15. 15. 2.B Infraestructures i espais productius: Port i Aeroport• L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 35.145.176 passatgers el 2012, el que suposa unmàxim històric i un increment interanual del 2,2% que contrasta amb la reducció queexperimenta el conjunt d’aeroports de la xarxa d’AENA (-5%). Actualment, el Prat concentra propde la meitat dels passatgers que viatgen d’Espanya a Àsia. El primer trimestre de 2013 esredueix el tràfic de passatgers (-4,7%).• Durant 2012 es registren descensos en el tràfic de contenidors (-13,7%) i en el tràfic demercaderies (-3,6%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tones embarcades mostraun augment interanual del +13,1%, en consonància amb l’evolució de les exportacions. INDICADORS DACTIVITAT AL PORT I LAEROPORT DE BARCELONA 2012 Variació interanual 2012 Absoluta En % Nombre de contenidors Port (TEU) 1.756.429 -278.264 -13,7% Tones mercaderies Port 41.487.423 -1.560.285 -3,6% Variació interanual 2012 Absoluta En % Tones mercaderies Aeroport 96.520 -53 -0,1% Nombre de passatgers Aeroport 35.145.176 746.950 2,2% Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Port i Aeroport de Barcelona
  16. 16. 2.C Turisme• El turisme assoleix nous màxims Evolució del nombre de turistes a Barcelona històrics de visitants i 2007-2012 pernoctacions el 2012, tot i la 7.600.000 7.400.000 clara reducció de la demanda 7.200.000 interior. 7.000.000 6.800.000• Destaca el fort increment en la 6.600.000 6.400.000 despesa de compra amb targeta 6.200.000 6.000.000 de crèdit dels turistes (+25,4%), 5.800.000 augmenten més moderadament les 2007 2008 2009 2010 2011 2012 pernoctacions (+2,6%) i els turistes (+0,7%), i el de INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA 2012 creueristes mostra una reducció interanual del -9,4%. Els dos Variació 2012 Absoluta primers mesos de 2013 el nombre 2011/2012 (%) de visitants es redueix (-8,3%). Número de turistes 7.440.113 49.335 0,66 Pernoctacions hoteleres 15.931.932 402.714 2,59• La Fira de Barcelona ha celebrat Despesa targeta de crèdit (€) Passatgers creuers 2.384.477.371 482.915.179 2.408.634 -250.057 25,40 -9,41 61 salons i facturat 114,9 M€ el Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona 2012, un +12,9% més que el 2010.
  17. 17. 2.D Empresa, emprenedoria i innovació (1)• El 2012 s’han constituït a Barcelona 6.733 societats mercantils, el que suposa un increment del 4,9% respecte al 2011 i la xifra més alta en quatre anys, tot i que l’evolució d’aquest indicador es ralenteix durant el segon semestre.• El capital subscrit per les societats mercantils constituïdes a Barcelona creix en un 37,1% en termes interanuals i assoleix el primer augment després de dos anys consecutius de caiguda.• Barcelona continua registrant el rati Ratio societats mercantils creades /dissoltes* 2012 d’empreses creades per 1.000 habitants Barcelona Prov. 6,5 (4,2) més elevat de les grans àrees urbanes València 5,1 espanyoles el 2012. Catalunya 5,2• Màlaga 5,1 La província crea 6,5 societats mercantils Sevilla 4,3 per cadascuna que es dissol, rati superior Espanya 3,8 a la mitjanes catalana, espanyola i d’altres Madrid 3,7 grans entorns urbans de l’estat. Saragossa 2,4 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 *Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial. Font: Elaboració del Dept. d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació en base a dades de l’INE
  18. 18. 2.D Empresa, emprenedoria i innovació (2)• Segons el Directorio Central de Empresas EMPRESES A BARCELONA I ALTRES ÀMBITS TERRITORIALS. 2012 de l’INE, Barcelona compta amb 171.796 GENER 2012 VARIACIÓ empreses l’any 2012, de les quals AMB ASSALARIATS SENSE ASSALARIATS TOTAL 2011/2012 TOTAL 70.916 tenen assalariats i 100.880 no. Barcelona 70.916 100.880 171.796 -1,8% Bcn província 187.337 258.810 446.147 -1,6%• Respecte a gener de 2011 es registra una Catalunya Espanya 256.366 1.434.630 335.826 1.764.987 592.192 3.199.617 -1,6% -1,6% reducció del teixit empresarial del - 1,8% a Barcelona, un resultat similar als ESTRUCTURA EMPRESARIAL PER SECTORS ECONÒMICS de la província, Catalunya i Espanya (- BARCELONA. Gener de 2012 (% s/ total) 1,6%) Serveis a les empreses * 25% Comerç i reparacions 20%• Per sectors, les empreses dels serveis Educació, sanitat i serveis socials Construcció 10% 10% a les empreses representen una quarta Activitats immobiliàries 7% part i el comerç i reparacions una Hostaleria 6% cinquena part del total. A continuació, Transports i emmagatzematge 5% els serveis col·lectius (educació, sanitat i Altres serveis 4% Industria serveis socials) i la construcció Informació i comunicacions 4% 3% absorbeixen cadascun un 10% de les Activitats artístiques, culturals i de lleure 3% empreses. Activitats financeres i dassegurances 2% Energia i aigua 0% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% *Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial. •Els serveis a les empreses contenen activitats professionals, científiques i tècniques i activitats administratives i serveis auxiliars. •Nota: Les dades de Barcelona poden tenir un marge derror més gran que la dels altres àmbits territorials Font: Elaboració del Dept. d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació en base a dades de l’INE
  19. 19. 2.D Empresa, emprenedoria i innovació (3)• Catalunya es manté el 2011 com la Comunitat Autònoma amb major nombre d’empreses que efectuen activitats innovadores a Espanya, amb 4.543 companyies que suposen més de la cinquena part (22,2%) del total. El Principat genera més de la cinquena part de la despesa estatal en innovació (23,1%) -la contribució més elevada dels últims sis anys- , i és la segona Comunitat en aquest indicador després de Madrid.• La despesa en innovació empresarial el 2011 a Catalunya va assolir un volum de 3.407,5 milions d’euros, després de disminuir un 6,4% en termes interanuals. • El 2012 Barcelona EVOLUCIÓ DE LES DESPESES TOTALS EN ACTIVITATS INNOVADORES A encapçala el rànquing CATALUNYA, EN MILIONS DEUROS 2003-2011 espanyol de sol·licituds dels 4.500.000 models d’utilitat amb el 4.000.000 18,8% del total (dades 3.500.000 provincials), per davant de 3.000.000 Madrid, Navarra o València. El 2.500.000 2.000.000 pes de les patents de la 1.500.000 demarcació barcelonina en el 1.000.000 conjunt estatal és del 14,5%, 500.000 0 només per darrere de Madrid. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades de lINE
  20. 20. 2.E Ciència i tecnologia• De les 300 Advanced Grants 2012 de l’European Research Council concedides a investigadors, 9 treballen a Catalunya – i representen el 60% de les beques concedides a l’Estat espanyol-, demostrant un cop més la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya. A nivell europeu el Principat se situa per darrere del Regne Unit, França, Alemanya, Països Baixos, Suïssa, Israel i Itàlia i comparteix la vuitena posició amb Dinamarca• ESADE i IESE continuen en posicions destacades en els rànquings sobre escoles de negocis recents publicats pel Financial Times i ocupen les posicions 8a. i 3a. d’Europa i els llocs 7è. i 22è. del món, respectivament, al rànquing Global MBA 2013. MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS Rànquing Mundial Ranking Escola de negocis Ciutat 2013 Europeu 4 London Business School Londres 1 6 Insead Fontainebleau 2 7 Iese Business School Barcelona 3 11 IE Business School Madrid 4 16 University of Cambridge: Judge Cambridge 5 19 IMD Lausana 6 21 HEC Paris Paris 7 22 Esade Business School Barcelona 8 24 University of Oxford: Saïd Oxford 9 28 Warwick Business School Warwick 10 Font: Financial Times. Global MBA Ranking.
  21. 21. 2.E Ciència i tecnologia (2)• La inversió total en R+D realitzada a Catalunya l’any 2011 ha estat de 3.104M d€, xifra que suposa un descens interanual del -3,8%. El Principat es manté com la segona comunitat autònoma del rànquing, amb més d’una cinquena part de la inversió total (21,9%) i prop de la quarta part (23,5%) de la inversió empresarial en R+D de l’Estat.• La ràtio d’inversió en R+D/PIB se situa en l’1,55% -0,08 punts percentuals menys que el 2010- i segueix lluny de lobjectiu europeu del 3%, tot i que supera la mitjana espanyola (1,33%).• El nombre d’investigadors s’ha reduït en un -4,1% respecte a l’any anterior i se situa en 44.456 persones el 2011.• Barcelona ocupa les posicions 13 i 19 en el rànquing mundial de ciutats innovadores 2011 de la Global Innovation Agency 2thinknow que encapçalen Boston, San Francisco i París, i guanya 2 i 7 posicions respectivament, en relació al rànquing de 2010. Aquest índex mesura la capacitat de generar productes, processos, serveis i altres innovacions en l’economia urbana.
  22. 22. 2.F Mercat laboral (1): La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball, però segueix la destrucció neta d’ocupació• Barcelona compta amb 969.093 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el quart trimestre de 2012. La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-2,3% i 23.138 ocupats) més moderada que les de Catalunya (-4,2%) i Espanya (-4,6%).• El procés en curs de destrucció neta de llocs de treball situa l’actual nombre d’afiliats a Barcelona pels volts del de 2003. Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona. 1986-2012 1.200.000 1.100.000 1.000.000 900.000 800.000 700.000 600.000 500.000 400.000 1990 1991 1992 1993 2002 2003 2004 1986 1987 1988 1989 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2006 2007 2008 2009 2010 2011 III trim 2012 IV trim 2012 II trim 2012 I trim 2012 2005 R.G Conjunt de règims Font: Elaboració del Departament dEstudis de làrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir de dades de lINSS
  23. 23. 2.F Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona Variació trimestral Variació interanual• En el darrer any perden assalariats tant els serveis (- Activitat econòmica (CCAE 2009) Afiliació SS IV trim 2012 (%) s/total En nombre % En nombre % 2,4%) com la indústria (-6,1%) i especialment la construcció (- TOTAL 824.745 100,00% -5.297 -0,64 -28.387 -3,33 18,6%). Agricultura, ramaderia i pesca 269 0,03% -1 -0,37 48 21,72 Indústries extractives 41 0,00% -7 -14,58 -9 -18,00• Per branques, generen llocs de Indústries manufactureres Energia elèctrica i gas 58.467 2.298 7,09% 0,28% -926 -32 -1,56 -1,37 -3.659 -190 -5,89 -7,64 Aigua, sanejament, residus 9.459 1,15% -586 -5,83 -679 -6,70 treball les activitats Construcció 24.561 2,98% -1.123 -4,37 -5.605 -18,58 immobiliàries (+2,8%) i la sanitat Comerç i reparacions Transports i emmagatzematge 123.977 38.295 15,03% 4,64% 509 -1.403 0,41 -3,53 -3.907 -1.327 -3,06 -3,35 (+0,8%), mentre que el comerç, Hostaleria 59.840 7,26% -3.162 -5,02 -532 -0,88 Informació i comunicacions 42.249 5,12% -877 -2,03 -2.108 -4,75 els serveis a les empreses i Activ. Financeres i dassegurances 38.797 4,70% -193 -0,49 -1.039 -2,61 l’administració pública perden Activitats immobiliàries Serveis a les empreses 9.747 155.094 1,18% 18,81% 65 -6.152 0,67 -3,82 264 -3.387 2,78 -2,14 més de 3.000 assalariats Administració pública Educació 74.463 59.082 9,03% 7,16% 4.673 2.445 6,70 4,32 -3.219 -2.490 -4,14 -4,04 cadascun. Activ. Sanitàries i serveis socials 80.402 9,75% 396 0,49 677 0,85 Activitats artístiques, recreatives 18.856 2,29% 1.033 5,80 -403 -2,09 Altres serveis 23.894 2,90% 167 0,70 -859 -3,47 Llars ocupen personal domèstic 4.640 0,56% -118 -2,48 44 0,96 Organismes extraterritorials 314 0,04% -5 -1,57 -7 -2,18 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÁrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Departament dEmpresa i Ocupació de la Generalitat
  24. 24. 2.F Mercat laboral (3): Assalariats als sectors de coneixement alt• Més de la meitat dels llocs de treball a Afiliats al règim general de la la ciutat de Barcelona (el 53,1%) són Seguretat Social a Barcelona per de coneixement alt i la ciutat és el pol intensitat de coneixement 2012* central d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,1% del total. 4%• L’afiliació en sectors intensius en Indústria dalt i mitjà nivell coneixement a la ciutat experimenta una tecnològic reducció (-2,9%) més suau que la del 47% Serveis conjunt de l’economia (-3,3%) durant intensius en coneixement el 2012. Coneixement 49% baix• La celebració del Mobile World Congress i el projecte de llegat industrial (legacy) vinculat a la designació de Barcelona com a Mobile World Capital suposen una oportunitat * Dades del IV trimestre, en % de l’afiliació total. estratègica per a posicionar la ciutat Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, com a referent en l’àmbit tecnològic. Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.
  25. 25. 2.F Mercat laboral (4): creix la taxa d’atur, i la taxa d’ocupació se situa al 64,3%• La taxa d’ocupació a Barcelona se TAXES DACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR situa al 64,3% el quart trimestre, 8,9 IV trimestre 2012. En % punts per sobre de l’espanyola. La taxa Taxa dactivitat Taxa docupació Taxa datur d’activitat a la ciutat (79,3%) es manté Barcelona 79,3 64,3 19,0 en la franja alta de la sèrie històrica. Catalunya 77,9 59,1 24,1 Espanya 75,0 55,4 26,2• La taxa d’atur EPA a la ciutat (19% el Unió Europea 72,0 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de 64,2 10,8 quart trimestre) ha crescut en 1,8 punts Barcelona en base a dades de lEnquesta de Població Activa i Eurostat el darrer any. El valor d’aquest indicador a Barcelona és inferior als de Catalunya Evolució de la taxa datur per àmbits territorials 26 i Espanya en -5,1 i -7,2 punts 24 percentuals, respectivament, però 22 20 superior en 8,2 punts a la taxa europea. 18 16 14• 12 Elevada incidència de l’atur entre els 10 8 joves, tot i que la taxa d’atur juvenil a 6 la ciutat (44,4%) és inferior en 7,8 i 10,8 4 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 IV 2008 IV 2009 IV 2010 IV 2011 IV 2012 III 2008 III 2012 III 2009 III 2010 III 2011 II 2008 II 2009 II 2010 II 2011 II 2012 I 2008 I 2012 I 2009 I 2010 I 2011 punts percentuals a les catalana i espanyola, respectivament. Barcelona Catalunya Espanya Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades de lEnquesta de Població Activa
  26. 26. 2.F Mercat laboral (5): L’atur registrat augmenta a Barcelona en menor mesura que a Catalunya i Espanya• Barcelona tanca el mes de març amb 115.154 persones registrades com a aturades a les oficines del SOC, el que suposa el valor més elevat des de 2005, any dinici de la sèrie estadística disponible. Respecte a febrer es registra un augment de 218 persones en atur.• La ciutat registra un augment interanual d’aquest indicador (+1,4%) inferior als de Catalunya (+4,3%), la província de Barcelona (+4%) i Espanya (+6%) i sensiblement més moderat que el de març de 2012 (+4%).• A Barcelona s’han signat 742.580 contractes el 2012. Aquesta xifra suposa una reducció del - 3,9% respecte al mateix període de lany anterior, mentre a Catalunya i Espanya el mateix indicador cau de forma més acusada (-4,2% i -4,6%, respectivament). El 88,7% dels contractes signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front a la incerta situació econòmica.• La contractació acumulada en els tres primers mesos de l’any a la ciutat ha crescut en un +3,7% respecte al 2012, resultat que mostra una evolució més favorable que les de Catalunya (+1%) i –en particular- el conjunt d’Espanya (-2,1%). Cal destacar el significatiu increment interanual de la contractació indefinida a la ciutat (+22,5%),quan a nivell estatal experimenta una lleugera reducció (-0,7%).
  27. 27. 2.F Mercat laboral (6): Atur registrat per sectors• El 2012 l’atur registrat es redueix ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICSa la branca d’energia elèctrica i Desembre 2012 Var. Interanualgas (-22,7%) i la construcció (- Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut %4,2%), i augmenta amb TOTAL 112.192 100 3.568 3,28moderació als serveis a lesempreses, les indústries Agricultura, ramaderia i pesca 549 0,49 66 13,66 Indústries extractives 52 0,05 -5 -8,77manufactureres i les activitats Indústries manufactureres 10.263 9,15 131 1,29financeres i assegurances Energia elèctrica i gas 225 0,20 -66 -22,68 Aigua, sanejament, residus 793 0,71 33 4,34(+1%,+1,3% i +1,8%, Construcció 11.976 10,67 -519 -4,15respectivament). Comerç i reparacions 17.536 15,63 1.317 8,12 Transports i emmagatzematge 3.894 3,47 542 16,17 Hostaleria 10.701 9,54 755 7,59• A la resta de sectors creix de Informació i comunicacions 4.402 3,92 461 11,70forma significativa, destacant el Activ. Financeres i dassegurances 1.716 1,53 31 1,84 Activitats immobiliàries 1.106 0,99 60 5,74seu increment als transports i Serveis a les empreses 27.570 24,57 285 1,04emmagatzematge (+16,2%), la Administració pública 1.388 1,24 84 6,44 Educació 3.983 3,55 312 8,50informació i comunicacions Activ. Sanitàries i serveis socials 4.860 4,33 210 4,52(11,7%), l’educació (+8,5%), el Activitats artístiques, recreatives 2.442 2,18 175 7,72 Altres serveis 4.178 3,72 117 2,88comerç i reparacions (+8,1%), les Llars ocupen personal domèstic 881 0,79 207 30,71activitats artístiques (7,7%) i Organismes extraterritorials 44 0,04 0 0,00l’hostaleria (+7,6%). Sense ocupació anterior 3.633 3,24 -645 -15,08 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
  28. 28. 2.F Mercat laboral (7): Perfil de l’aturat a Barcelona El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a desembre de 2012 correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció.PERFIL DE LATUR REGISTRAT A BARCELONA.DESEMBRE 2012Sexe/Nacionalitat Total % total Homes % total Dones % total Estrangers % totalDes embre 112.192 100,00% 57.062 50,86% 55.130 49,14% 22.841 20,36%Va r. Des . 2011/2012 3,28% 1,82% 4,85% -5,05%Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % totalDes embre 5.676 5,06% 10.437 9,30% 45.479 40,54% 50.600 45,10%Va r. Des . 2011/2012 -16,11% -9,11% 1,68% 10,85%Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % totalDes embre 7.546 6,73% 67.211 59,91% 18.397 16,40% 19.038 16,97%Va r. Des . 2011/2012 -8,22% 0,84% 11,61% 10,24%Durada/ Perceptors Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total %Aturats perceptorsDes embre 48.274 43,03% 21.135 18,84% 42.783 38,13% 58,07%Va r. Des . 2011/2012 -6,03% 3,85% 15,95% -3,02%Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament dEmpresa iOcupació de la Generalitat de Catalunya i Departament dEstadística de lAjuntament de Barcelona
  29. 29. 2.F Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat a Barcelona• Els treballadors dels serveis ATUR REGISTRAT PER GRUPS DOCUPACIÓ(20,4%), sense qualificar (18,7%) Desembre 2012i administratius (16,8%) són elscol·lectius amb més persones a Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%)l’atur i conjuntament representenmés de la meitat dels aturats TOTAL 112.192 100 3,31(55,9%). Directius 3.827 3,41 4,11• El grup de treballadors sense Tècnics/Científics 14.226 12,68 7,92 Tècnics/Professionals de suport 13.820 12,32 6,67qualificar experimenta una Administratius 18.826 16,78 5,01disminució interanual de l’atur (- Serveis 22.913 20,42 3,482,3%) i el dels treballadors Agricultura/Pesca 492 0,44 1,23qualificats es manté força estable. Treballadors qualificats 12.298 10,96 0,88La resta de grups d’ocupació Operaris maquinària 4.756 4,24 4,94registren increments d’aquest Treballadors sense qualificar 21.014 18,73 -2,28indicador, destacant els dels Altres 20 0,02 -tècnics i científics (+7,9%) i tècnicsi professionals de suport (+6,7%). Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat
  30. 30. 2.G Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats COMERÇ A BARCELONA Comerç (IV tr. 2012) Nombre dempreses 16.022 Llocs de treball 142.629 Mercats municipals alimentació 39 especials 4 Nombre establiments 2.785 Superfície total 208.465 m2 Facturació* 22.658,00 € *Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010 Font: INSS i Departament dEstadística de lAjuntament de Barcelona• Amb 16.022 empreses i 142.629 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona.• Segons el darrer Indicador del Comerç de Barcelona difós per ESADE i la Fundació Barcelona Comerç, el 21% dels comerços de la ciutat ha assolit un increment de les vendes el 2012, el 19% les manté i el 60% experimenta un descens (per a la majoria, proper al 5%). El 61% dels comerciants espera assolir millors resultats el 2013.• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m2 i 1.000 milions d’euros d’impacte econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva rellevància econòmica i social als barris de la ciutat.
  31. 31. 2.G Proximitat i cohesió social (2): Atur per districtes i barris• La taxa d’atur registrat estimada Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Desembre 2012 mostra una correlació negativa amb el nivell de renda del districte: així, les taxes d’atur més elevades es localitzen a Nou Barris i Ciutat Vella - districtes de renda familiar per sota de la mitjana- que superen en 4,7 i 2,4 punts percentuals, respectivament, la mitjana de la ciutat (14,3%).• També els districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc –amb taxes compreses entre el 14,5 i el 15,7%- queden per sobre de la mitjana de Barcelona. Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i lINE.
  32. 32. 2.G Proximitat i cohesió social (3): Atur per districtes i barris Atur registrat als barris de Barcelona (% aturats respecte a la població de 16-64 anys). Desembre 2012• Els 10 barris que mostren un pes més elevat de població aturada respecte a la població de 16 a 64 anys són la Marina i el Prat Vermell (20,9%), Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Trinitat Vella, La Guineueta, Canyelles i Verdún – tots ells localitzats a Nou Barris, amb valors d’entre el 19,2 i el 14,2%- i El Besòs/Maresme (14,1%) a Sant Martí.
  33. 33. 2.G Proximitat i cohesió social (4): Distribució de la renda• El 2011, la renda familiar disponibleper càpita a Barcelona oscil.la entrel’índex 178,9 de Sarrià- SantGervasi i el 61,6 de Nou Barris(Bcn=100).• El seu valor es redueix un -1,3% entermes reals respecte a 2010.• La crisi tendeix a eixamplar lesdesigualtats territorials, i elquocient entre el valor del barri demés renda (Pedralbes) i el de menys(Can Peguera) puja fins a 7,1. Font: “Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2011)”, Barcelona Economia nº 80, novembre de 2012. 33
  34. 34. 2.G Proximitat i cohesió social (5): El repte de l’atur de llarga durada• El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi es redueix de manera continuada a Barcelona des del març de 2010. Durant el 2012 aquest indicador es manté entre el 58 i el 60,5%, i la dada de desembre és del 58,1%. Aquesta evolució està relacionada amb l’increment de l’atur de llarga durada, que representa el 38,1% del total.• Segons un recent informe del CESB, l’atur de llarga durada a Barcelona afecta especialment les dones, els majors de 55 anys, els de menor nivell estudis, el sector industrial i les ocupacions d’empleat administratiu. Atur registrat de llarga durada* a Barcelona 45.000 42.783 40.000 36.899 35.000 34.420 30.000 Total 26.801 Homes 25.000 22.522 Dones 20.000 19.509 20.261 17.798 18.311 17.390 16.304 16.109 15.000 14.984 11.817 10.000 Desembre 2007 Desembre 2008 Desembre 2009 Desembre 2010 Desembre 2011 Desembre 2012 * Més d’un any. Font: CESB, Informe sobre l’atur de llarga durada a Barcelona 2012, Gener 2013.
  35. 35. 2.G Proximitat i cohesió social (6): Risc a la pobresa Taxa de risc a la pobresa* abans i després• El 2011, la taxa de risc a la de rebre transferències socials. 2011pobresa –població per sota del llindar Barcelona Total RMB Catalunyade pobresa respecte al total després Abans 48,5 46,4 45,7de transferències socials- és del Després 20,3 22 21,920,3% a Barcelona i del 21,9% a * En % de la població.Catalunya. Capacitat per arribar a final de mes a Barcelona• La crisi augmenta el nombre de En percentatge de persones (% )persones a Barcelona amb moltadificultat per arribar a fi de mes ( un Any 201112,3% el 2011 per un 7,2% i el 2006), Amb molta dificultat 12,3tot i que el percentatge dels que Amb dificultat 15,1arriben amb dificultat disminueix del Suficientment 50,724 al 15,1%. Amb facilitat o molta facilitat 19,9 No consta 2,0 Font: Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població 2011, IERMB i Idscat 35
  36. 36. 3. Indicadors econòmico-financers de l’AjuntamentIndicadors econòmico-financers de lAjuntament de BarcelonaIndicadors pressupostaris 2010 2011 2012 Var. 12/11 Var. 11/10Ingressos corrents 2.042.263 1.884.171 2.235.491 18,6% -7,7%Despeses corrents 1.774.976 1.788.380 1.807.697 1,1% 0,8%Estalvi brut 267.287 95.791 427.794 346,6% -64,2%% Estlavi brut s/ingressos corrents 13,1% 5,1% 19,1% 276,4% -61,2%Ingressos no financers 2.216.179 1.996.670 2.261.079 13,2% -9,9%Despeses no financeres 2.516.411 2.394.973 2.200.999 -8,1% -4,8%Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.303 60.080% CNF s/ Ingressos no financers -13,5% -19,9% 2,7%Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.409 -57.559Endeutament (a 31/12) 2010 2011 2012 Var. 12/11 Var. 11/10Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,2%% Endeutament s/ ingressos corrents 58,8% 57,9% 52,1%Endeutament Consolidat dacord Protocol Dèficit Excessiu (PDE) (1) 1.201.529 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,3%Endeutament Consolidat dacord Carta Municipal (2) 1.464.405 1.346.790 1.401.032 4,0% -8,0%(1) Inclou els ens considerats Administració Pública de lAjuntament de Barcelona (criteris SEC95)(2) Inclou Ajuntament, OOAA, EPEs i Societats Mercatantils amb participació superior al 50%Qualificacions crediticies abr-12 sep-12 mar-13 EspanyaStandard&Poors A (-) BBB+ (-) BBB- (-) BBB- (-)Standard&Poors (ICL)* aa aa aaFitch A (-) BBB (-) BBB (-) BBB (-)Moodys En revisió En revisió Baa3 (-) Baa3 (-)Nota: (Perspectiva)* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de lAjuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la qualificació del deute Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona
  37. 37. 3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament (2)Àmbit Ajuntament de Barcelona. Evolució CNF i cobertura financera acumulada de la CNF (Criteris Comptabilitat Nacional- SEC 95) 400 CNF (Milions deuros) Excès/(Defecte) cobertura CNF (Acumulat Base=2000) 321,6 275,3 300 252,0 227,6 177,0 209,2 200 152,0 125,1 145,0 119,0 125,0 92,0 80,0 100 72,2 60,1 20,0 109,0 0 17,0 15,0 -26,0 -100 -47,0 -63,0 -83,3 -200 -198,5 -300 -300,2 -400 -398,3 -500 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona
  38. 38. 4. Perspectives pel 2013 • La recuperació de l’economia mundial és encara “fràgil i incerta” (Banc Mundial) • La millora de les condicions financeres seguirà sense traslladar-se al sistema productiu, mentre que el procés d’ajust en curs –fiscal, laboral i financer- exercirà efectes contractius a curt termini. • En aquest context, els experts preveuen un any més de recessió a Catalunya i Espanya, en que continuarà el procés de destrucció neta d’ocupació i augment de la taxa d’atur. L’activitat tendiria a estabilitzar-se en la darrera part del 2013, per passar a registres positius moderats el 2014.PREVISIONS ECONÒMIQUES PER LECONOMIA ESPANYOLA 2013 PREVISIONS ECONÒMIQUES PER LECONOMIA CATALANA 2013 variació interanual (%) variació interanual (%) 5 4 4 2 3 2 0 1 -2 0 -1 -4 -2 -6 -3 PIB Consum de les llars F.Béns Equip Exportacions PIB Consum de les llars F.Béns Equip Exportacions IPCFont: FUNCAS. Panel de previsiones de la economía española Marzo 2013. Font: Informe de conjuntura catalana de la Cambra de Comerç de Barcelona

×