Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

on

  • 980 views

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

Statistics

Views

Total Views
980
Views on SlideShare
977
Embed Views
3

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

1 Embed 3

https://twitter.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Presentation Transcript

  • Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona pera la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Ajuntament de Barcelona Barcelona, 26 de Setembre de 2012
  • Index0. Resum executiu1. Anàlisi conjuntural : L’activitat econòmica a la ciutat i el seu entorn 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural 1.2. L’economia de Barcelona: A. Internacionalització de l’economia B. Infraestructures productives C. Turisme D. Empresa, emprenedoria i innovació E. Ciència i tecnologia F. Mercat laboral G. Sostenibilitat i Qualitat de Vida H. Proximitat i cohesió social2. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament
  • 0. Resum executiu• Context macroeconòmic marcat per la recessió i l’agreujament de la crisi del deute sobirà a Catalunya i Espanya. L’elevada incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics, i es manté la contracció creditícia.• Millora l’impuls emprenedor a la ciutat, on cal remarcar tant la bona evolució en les societats mercantils constituïdes al llarg d’aquest any com l’increment del capital subscrit. D’altra banda, segons el Global Entrepreneurship Monitor la Taxa d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona mostra el 2011 el primer increment en cinc anys.• Continuen els bons resultats en la internacionalització de l’economia de Barcelona: les exportacions i el turisme mantenen una evolució favorable dels principals indicadors i la ciutat assoleix bons posicionaments en diversos rànquings internacionals reconeguts.• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors de Barcelona són més favorables que els de Catalunya i Espanya. És compten prop de 112.400 aturats registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 17,5%, essent especialment elevada entre els joves. D’altra banda, la destrucció de llocs de treball provoca la disminució de l’afiliació a la Seguretat Social, si bé cal destacar en sentit positiu l’augment dels assalariats en serveis intensius en coneixement.• Continua la percepció favorable de Barcelona quant a la qualitat de vida, i en l’àmbit de la sostenibilitat el transport i la reducció continuada en el consum d’aigua es confirmen com a punts forts de la ciutat.• El descens del percentatge de perceptors de prestacions d’atur a la ciutat -relacionat amb l’augment de l’atur de llarga durada- suposa un toc d’atenció pel que fa a la cohesió social.
  • 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)L’economia catalana entra novament en recessió:• El creixement de l’economia mundial s’ha desaccelerat durant el primer semestre de 2012, amb comportaments diferenciats per àrees geogràfiques. Així, mentre les economies dels EUA i Japó es troben en procés de recuperació, a la zona euro l’activitat econòmica es deteriora, segueixen empitjorant les expectatives i s’albira el risc de recessió després de la contracció del PIB del segon trimestre (-0,5% en termes interanuals).• En aquest context, el PIB català del II trimestre de 2012 presenta una reducció interanual del - 1,1%, lleugerament més suau que la del PIB espanyol (-1,3%) però més acusada que les dels dos trimestres anteriors (-0,1% i -0,5% respectivament). La caiguda de la demanda interna redueix l’activitat a tots els sectors productius, malgrat l’aportació positiva del sector exterior. Taxa de creixement interanual del PIB (%) (Corregit destacionalitat) 6 4 2 Catalunya 0 Espanya I tr. 2004 I tr. 2005 I tr. 2008 I tr. 2009 I tr. 2003 I tr. 2006 I tr. 2007 I tr. 2010 I tr. 2011 I tr. 2012 III tr. 2003 III tr. 2004 III tr. 2008 III tr. 2009 III tr. 2005 III tr. 2006 III tr. 2007 III tr. 2010 III tr. 2011 II tr. 2003 II tr. 2004 II tr. 2005 II tr. 2006 II tr. 2007 II tr. 2008 II tr. 2009 II tr. 2010 II tr. 2011 II tr. 2012 IV tr. 2003 IV tr. 2004 IV tr. 2005 IV tr. 2006 IV tr. 2007 IV tr. 2008 IV tr. 2009 IV tr. 2010 IV tr. 2011 -2 -4 -6Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades dIdescat i lINE.
  • 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2) L’agreujament de la crisi del deute sobirà i el procés de consolidació fiscal a la zona euro condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents econòmics: El Govern espanyol sol.licita assistència financera a l’Eurogrup per a satisfer les necessitats de recapitalització del sistema bancari i posa en marxa un ampli conjunt de mesures de consolidació fiscal –entre elles, l’augment de tipus de l’IVA i altres tributs- per tal d’assolir un ajust de 65.000 M€ en dos anys i mig (juliol 2012). No obstant, subsisteixen els interrogants sobre el compliment dels objectius de dèficit públic i el risc d’intervenció global de l’economia espanyola, en un entorn de forta pressió sobre la moneda única. La Generalitat ha sol.licitat adherir-se al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i li ha demanat ajut per valor de 5.023 M€ per tal de complir l’objectiu de dèficit públic (20-VIII). Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però l’evolució dels tipus d’interès no permet una reducció substancial de la càrrega financera que suporten i augmenta la morositat. El crèdit al sector privat concedit per les entitats financeres a Catalunya s’ha reduït un - 3,2% en termes interanuals el primer trimestre de 2012. La incertesa sobre les condicions de l’ajut a l’economia espanyola pot accelerar el ritme de contracció del crèdit en els propers mesos. 5
  • 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)S’accentua la debilitat de la demanda interna• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,5% -en termes nominals- al llarg dels primers set mesos de 2012, lleugerament més suau que el que registren a nivell espanyol (-3,4%).• La província de Barcelona tanca el mes d’agost amb una variació interanual de lÍndex de Preus al Consum (IPC) del 3,1%, lleugerament superior a la registrada a Espanya (2,7%) i idèntica a la de Catalunya. Després de la moderació del primer semestre, a l’estiu es detecta un repunt de les tensions inflacionistes afavorit per l’alça dels preus de l’energia i que es pot accentuar amb l’augment de tipus de l’IVA a partir de setembre.• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i els vuit primers mesos de 2012 es redueix en un -9,6% en termes interanuals a Barcelona i un -8,4% a Catalunya.El sector exterior es confirma com a motor de l’activitat• Les exportacions recuperen embranzida els primers sis mesos de 2012 i - després de la frenada de l’última part de 2011- assoleixen un màxim històric semestral i mantenen la demarcació com a primer territori exportador d’Espanya amb més d’una cinquena part del total.• Pel que fa al turisme, tots els indicadors mostren evolucions positives excepte pel que fa al nombre de creueristes, amb resultats especialment destacables en la despesa dels turistes amb tarja de crèdit.
  • 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)Contracció de l’activitat industrial• L’evolució de l’índex de producció Índex de producció industrial a Catalunya (IPI) Mitjanes semestrals industrial (IPI) el primer semestre de 2012 mostra una reducció a Catalunya (- 2,2%) més moderada que al conjunt 120,0 d’Espanya (-6,3%). A tots els àmbits 100,0 territorials s’accentua la seva caiguda el 80,0 segon trimestre. 60,0 Catalunya• 40,0 Espanya La inversió en béns d’equipament a 20,0 Catalunya segueix en retrocés el primer 0,0 trimestre de 2012 (-5,8%) a causa de la II. S, 2010 II. S, 2011 I. S. 2007 I. S. 2009 I. S. 2010 II. S. 2006 II. S. 2007 II. S. 2008 II. S. 2009 I. S. 2006 I. S. 2008 I. S. 2011 I. S, 2012 contracció de l’activitat, les restriccions creditícies i l’empitjorament de les expectatives. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE
  • 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5) Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMBClima empresarial (Saldos, en %) 0 L’Enquesta de Clima Empresarial de -10 l’ÀMB del segon trimestre del 2012 mostra una evolució de la marxa del -20 negoci i la facturació menys desfavorable -30 que el trimestre anterior a tots els sectors productius. La feblesa de la demanda -40 continua sent el principal factor limitador -50 de la bona marxa dels negocis. -60 09 10 11 12 IV IV IV II II II 2 I I I II II II ,1 I. I. I. I. II Perspectives de la indústria a l’AMB. III tr. 2012 (saldos en %) El tercer trimestre de l’any, els 15 empresaris enquestats preveuen una 10 5 marxa desfavorable dels negocis, amb 0 descensos de la facturació, locupació i la -5 -10 inversió als principals sectors. Amb tot, la -15 -20 indústria preveu seguir incrementant les -25 seves exportacions. -30 -35 Facturació Exportació Preus de Ocupació Inversió venda AMB C atalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
  • 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 13.633 transaccions el primer semestre després de reduir-se un 24,7% respecte al mateix període de 2011, mentre que a Catalunya i Espanya ho ha fet un -18,5 i un -20,8% respectivament. Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies mantenen el procés de d’ajustament de preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat de Barcelona se situa en 3.367 €/m2 el juny, un -10,3% menys que el mateix mes de 2011. COMPRAVENDA DHABITATGE I SEM 2012 Variació I SEM 12/I SEM 11 (%) Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà BCN provincia 13.633 5.145 8.488 -24,7 -25,8 -23,9 Catalunya 21.980 9.207 12.773 -18,5 -19,1 -18,0 Espanya 163.538 81.780 81.758 -20,8 -18,2 -23,2 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir de dades de lINE. D’altra banda, el primer semestre de 2012 es registra un descens de la superfície prevista a les llicències d’obra del 50,1% respecte al mateix període de l’any anterior.
  • 1.2. L’economia de Barcelona 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (1): Exportacions• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 22.759,3 M. d’euros de gener a juny de 2012 –el màxim històric en un semestre- i registren una variació interanual del 8,6 % respecte al mateix període de 2011, clarament superior a la mitjana espanyola (+3,4%).• En el mateix període, la demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,7%) del total.• Així mateix, Barcelona genera el 27,1% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de gairebé el 60% del total. EXPORTACIONS DE BARCELONA 2001-2012 Exportacions semestrals (Milions dEuros) 24.000,0 22.000,0 20.000,0 18.000,0 16.000,0 14.000,0 12.000,0 10.000,0 I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S II S I S 2001 2001 2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005 2005 2006 2006 2007 2007 2008 2008 2009 2009 2010 2010 2011 2011 2012 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Datacomex. Ministerio de Economía y Competitividad.
  • 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (2): Exportacions i importacions• La major part de les exportacions de làrea de Barcelona (el 59%) es destinen als països de la zona euro i la Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb els països emergents, i Àsia guanya pes relatiu (s’acosta al 10% del total de les vendes exteriors).• Els sectors químic –inclosos els medicaments-, els béns dequip i maquinària industrial i lautomoció concentren prop de dues terceres parts (62,5%) de les exportacions de làrea de Barcelona.• El primer semestre de 2012 les importacions de la província de Barcelona assoleixen 28.018,14 milions deuros, un -3,4% menys que el mateix període de 2011 i un 21,8% del total espanyol.
  • 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (3): inversió estrangera Nombre de projectes d’inversió• La inversió estrangera productiva a estrangera 2007-2011 Rànquing Ciutat PROJECTES Catalunya registra 274,4 milions d’euros el 1 Londres 1.476 primer trimestre de 2012, i disminueix un - 2 Shangai 1.458 62,9% respecte al mateix període de 2011. 3 Hong Kong 1.023 Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011 4 París 904 el Principat va assolir els dos millors resultats 5 Beijing 834 de la darrera dècada. 6 Moscow 688 7 New York 500• El 2011 Barcelona es posiciona en tercer 8 9 Sao Paulo Madrid 498 496 lloc en nombre de projectes d’IED entre les 10 Barcelona 450 ciutats europees (Ernst&Young, European 11 Mumbai 447 Attractiveness Survey 2012) 12 Tokyo 445 13 San Francisco 347• Entre 2007 i 2011 l’àrea de Barcelona se 14 Frankfurt 319 situa entre las deu primeres del món en 15 Amsterdam 290 atracció de projectes d’inversió estrangera 16 Istanbul 257 17 Mexico 198 (KPGM, Global Cities Investment Monitor 18 Brusseles 193 2012). 19 Berlin 186 20 Seul 185 Font:KPMG, Global Cities Investment Monitor 2012
  • 1.2.A. Internacionalització de l’economia de Barcelona (4): Posicionament internacional com a ciutat de negocis• Barcelona obté el 9è lloc en atractiu global segons l’informe de l’Economist Intelligence Unit: Hot spots "Benchmarking Global City Competitiveness"(2012). També és 9a. del món Principals destinacions d’Europa en pernoctacions en infraestructures –amb vuit ciutats més-. de turistes internacionals. 2011• Així mateix, el 2011 registra la tercera posició en Posició Ciutat el rànquing mundial d’organització de 1 Londres congressos i conferències internacionals de 2 París l’International Congress and Convention Association (ICCA) i es troba entre les 5 3 Roma primeres per cinquè any consecutiu. 4 Barcelona 5 Praga• Barcelona és la quarta destinació europea en Font: The European Cities Marketing Benchmarking pernoctacions de turistes internacionals i la de Report 2012 major creixement l’any 2011 (+15%) entre les 10 primeres ciutats, segons l’European Cities Benchmarking Report 2012.
  • 1.2.B. Infraestructures i espais productius (1): Port i Aeroport L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 16.424.130 passatgers el primer semestre de2012, el que suposa un increment interanual del 3,5%. Amb prop de 3,9 milions d’usaris al’agost –la xifra més alta assolida en un mes- el total acumulat dels 8 primers mesos de l’anyal Prat supera ja els 24 milions de viatgers, un 4,4% més que en el mateix període del 2011. El primer semestre de 2012 es registren descensos en el el tràfic de contenidors (-20,7%) ien el tràfic de mercaderies (-5,3%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tonesembarcades mostra un augment interanual del +14,3%, en consonància amb la bona marxade les exportacions.INDICADORS DACTIVITAT AL PORT I LAEROPORT DE BARCELONA Variació interanual I SEM 2012 I SEM 2011 Absoluta En %Nombre de contenidors Port (TEU) 847.973 1.069.391 -221.418 -20,7%Tones mercaderies Port 20.880.383 22.060.301 -1.179.918 -5,3%Tones mercaderies Aeroport 47.508,59 49.651,13 -2.143 -4,3%Nombre de passatgers Aeroport 16.424.130 15.873.852 550.278 3,5%Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Port iAeroport de Barcelona
  • 1.2.B. Infraestructures i Espais productius (2): Oficines• Segons dades d’Aguirre Newman, durant el primer semestre de 2012 la contractació bruta en el mercat d’oficines a Barcelona ha estat menor que la dels dos semestres anteriors (-31% i -21% respecte al primer i segon semestres de 2011, respectivament) i s’ha retornat als nivells de contractació observats el primer semestre de 2009.• Tot i que augmenta lleugerament la superfície d’oficines no ocupada, la taxa de disponibilitat es manté força estable els últims 2 anys i mig. Aquest resultat es deu a la reducció de l’oferta i un comportament relativament estable de la contractació en comparació amb Madrid.• Si s’analitza el comportament dels preus els últims 12 mesos, l’ajust de preus ha estat del -8,3%, i continua el descens dels preus mitjans i màxims dels lloguers d’oficines que es ve produint des de la segona meitat de l’any 2008. Taxa de disponibilitat doficines a Barcelona (2004- I sem 2012) 14,2% 13,8% 14,0% 11,3% 7,6% 7,7% 5,8% 5,5% 5,5% 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 I sem 2012 Font: AGUIRRE NEWMAN, Informe del mercado de oficinas de Madrid y Barcelona, juliol 2012.
  • 1.2.C. Turisme• El turisme manté resultats INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA positius el primer semestre de 2012, i destaca especialment el I SEMESTRE 2012 fort increment en la despesa de compra amb targeta de crèdit Gener-juny 12 Variació 2011/2012 (%) dels turistes (+27,1%). Número de turistes 3.549.888 1,27 Despesa targeta de crèdit (€) 1.075.908.867 27,08• Pel que fa a les pernoctacions Passatgers creuers Pernoctacions hoteleres 905.145 7.445.209 -9,87 2,26 l’augment és més moderat (+2,3%), mentre que el nombre Font: El a bora ci ó del Depa rtament dEs tudi s de l Àrea dEconomi a , Empres a i Ocupa ci ó de l Ajuntament de Ba rcel ona a pa rtir de da des de Turi s me de Ba rcel ona i Per 2010, Gremi dhotels de turistes registra un de Barcelona per Turisme de Barcelona increment interanual del +1,3%, Nombre de turistes a Barcelona (2007-2012) amb el millor registre en un primer (Dades del I semestre) semestre des de l’any 2007. En 3.700.000 canvi, el nombre de creueristes 3.500.000 mostra una variació interanual 3.300.000 negativa (-9,9%). 3.100.000 2.900.000• La Fira de Barcelona ha celebrat 2.700.000 38 salons i més de 340 activitats 2.500.000 durant el primer semestre de I sem 2007 I sem 2008 I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012 2012. Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona.
  • 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació• Durant el primer semestre de 2012 s’han Capital subscrit en les societats mercantils constituïdes constituït a Barcelona 3.810 societats a Barcelona (en euros) (I sem 2009 - I sem 2012) mercantils, el que suposa un increment del 350.000.000 8,1% respecte al mateix període de 2011. La 300.000.000 ciutat ha generat el 8,1% de les constitucions d’aquestes societats d’Espanya i la 250.000.000 demarcació en genera el 15,1% . 200.000.000 Capital subscrit• 150.000.000 El capital subscrit per les societats 100.000.000 mercantils constituïdes a Barcelona mostra un fort increment respecte al mateix període de 50.000.000 l’any anterior (+86,9%) i assoleix el primer 0 augment d’aquest indicador després de dos I sem 2009 I sem 2010 I sem 2011 I sem 2012 anys consecutius de caiguda. Ratio societats mercantils creades /dissoltes I sem 2012• Barcelona continua registrant el rati Barcelona Prov. 8,0 d’empreses creades per 1.000 habitants València 5,8 (2,4) més elevat de les grans àrees urbanes Catalunya 6,0 espanyoles el primer semestre de 2012. La Màlaga 5,5 província crea 8 societats mercantils per Sevilla 4,3 cadascuna que es dissol, rati superior a la Espanya 3,9 mitjanes catalana, espanyola i d’altres grans Madrid 3,9 entorns urbans de l’estat. Saragossa 2,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 Nota: Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació a partir de dades de l’INE
  • 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (2): Global Entrepreneurship Monitor (GEM)• El 2011 la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de la població resident a la Taxa dactivitat emprenedora* per àmbits territorials província de Barcelona se situa en el 7%, el que suposa un augment de +1,4 punts 10 percentuals respecte al 2010. Aquest 9 8,9 resultat marca un punt d’inflexió en 8,6 8,9 l’evolució de la taxa després de quatre 8 8,4 7,6 8,3 anys consecutius de descens. 7,3 7,3 7 6,7 7,0 7,0 6,8• El repunt de l’emprenedoria és 6 6,4 5,8 generalitzat i s’observa també en les TEA 5,5 de Catalunya (6,8%), Espanya (5,8%) que 5 5,0 5,1 registren creixements de +1,8 i +1,5 punts 4,3 4 percentuals, respectivament. 2006 2007 2008 2009 2010 2011• Barcelona mostra una taxa lleugerament Barcelona Catalunya Espanya inferior a la mitjana europea (7,6%), però * En % de la població. Inclou empreses naixents (< 3 mesos) i noves (fins a 42 mesos dactivitat) Font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya, diversos anys. se situa per davant de les de Finlàndia (6,2%), Suècia (5,8%), França (5,7%), Alemanya (5,6%) o Bèlgica (5,7%)..
  • 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (3): Global Entrepreneurship Monitor (GEM)• El 2011 hi ha hagut més creació que destrucció d’empreses de manera que per cada emprenedor que va tancar hi havia 1,86 nous emprenedors a Barcelona, mentre que al conjunt de Catalunya la taxa es va situar en l’1,57. Tot i així, tant la demarcació com el Principat se situen lluny dels nivells de sostenibilitat emprenedora anteriors a la crisi• Tant a Barcelona com a Catalunya gairebé 8 de cada 10 de projectes empresarials s’originen per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci (78,2 i 78,5% dels casos, respectivament), una proporció més elevada que en el cas de la resta d’Espanya (71,6%) o la Unió Europea (72,8%).• La principal dificultat per emprendre es troba en el finançament, com a conseqüència de les restriccions del crèdit bancari. Per aquest motiu, el capital inicial necessari per emprendre a Catalunya mostra un clar descens, i el 2011 se situa en 35.196€.• El perfil de l’emprenedor predominant amb estudis superiors a l’AMB no es tradueix en nivells més elevats d’innovació que permetin optimitzar el capital humà dels emprenedors.
  • 1.2.D. Empresa, emprenedoria i innovació (4)• Segons l’informe Catalonia Life Sciences Report d’Ernst and Young (2012), el Principat és el motor de la investigació tecnològica mèdica i bio de lEstat: les empreses catalanes del sector representen el 21% del total estatal i facturen més de 15.000 milions d’euros, el que suposa el 29,4% de tota la facturació del sector espanyol lany 2010. La meitat dels ocupats al sector i de les ciències de la vida a Catalunya treballa en activitats de R+D.• Barcelona encapçala el primer semestre de 2012 el rànquing espanyol de sol·licituds dels models d’utilitat amb el 18,5% del total (dades provincials), per davant de Madrid, Navarra o València. D’altra banda, el pes de les patents de la demarcació barcelonina en el conjunt de l’Estat és del 14,1%, només per darrere de Madrid. Sol·licituds de Models dUtilitat 350 300 250 200 Barcelona Madrid 150 Navarra 100 Sevilla València 50 0 Font: Oficina espanyola de patents i marques. MITiC.
  • 1.2.E. Ciència i tecnologia• L’European Tech Cities Index de Buck Consultants, que mesura factors de tecnologia i know-how, talent, grandària de mercat, connectivitat i clima de negocis internacional a les ciutats europees, situa Barcelona en desena posició - compartida amb Amsterdam- en el top ten del rànquing 2012, que encapçalen París, Londres i Oxford.• Catalunya ha aconseguit el 2012 14 “Starting Grants“ del Consell Europeu d’Investigació (ERC) i s’erigeix novament en capdavantera de l’Estat espanyol, que obté un total de 29 projectes d’excel.lència científica finançats en aquesta convocatòria. Catalunya se situa en la desena posició Europea per davant de Dinamarca, Àustria o Finlàndia (amb 13,9 i 8 projectes, respectivament)..• La UB i UAB es troben entre les 200 primeres del món en el QS Top University Ranking 2011/2012, font que classifica Barcelona com la onzena millor ciutat del món pels estudiants universitaris. D’altra banda, les pàgines web de la UAB i la UPC se situen entre les 100 primeres del món segons el rànquing Web of World Universities. MILLORS CIUTATS DEL MÓN PER A SER ESTUDIANT. 2012 1 Paris Londres 3 Boston Melbourne 5 Viena Sidney 7 Zurich Berlín 9 Dublín Montreal Barcelona 11 Singapur 13 Múnic Lió 15 Xicago Font: QS, Best Student cities 2012
  • 1.2.F Mercat laboral (1)La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball• Barcelona compta amb 983.273 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el segon trimestre de 2012. La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-0,3% i prop de 2.800 ocupats) més moderada que les de Catalunya (-2,0%) i Espanya (-2,3%). Amb tot, l’evolució de l’any 2012 no atura el procés de destrucció neta de llocs de treball, i l’actual nombre d’afiliats a Barcelona se situa pels volts del de 2004. Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona (1986-II trim 2012) 1.200.000 1.100.000 1.000.000 900.000 800.000 700.000 600.000 500.000 400.000 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 II trim 2012 R.G Conjunt de règims Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir de dades de lINSS.
  • 1.2.F. Mercat laboral (2) Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona• Per grans sectors, el segon trimestre de 2012 destaca Variació trimestral Variació interanual l’augment interanual dels serveis (+0,5%) amb 3.320 nous afiliats Activitat econòmica (CCAE 2009) Afiliació SS II (%) s/total En nombre % En nombre % trim 2012 mentre que la indústria (-3,2%) i especialment la construcció (-18,7%) TOTAL 841.614 100,00% -4.464 -0,53 -5.435 -0,64 mantenen la tendència descendent i Agricultura, ramaderia i pesca 279 0,03% -124 -30,77 10 3,72 perden prop de 2.400 i 6.400 Indústries extractives 49 0,01% -2 -3,92 -4 -7,55 Indústries manufactureres 60.436 7,18% -109 -0,18 -2.630 -4,17 assalariats respectivament. Energia elèctrica i gas 2.416 0,29% 14 0,58 153 6,76 Aigua, sanejament, residus 9.921 1,18% 101 1,03 107 1,09 Construcció 27.733 3,30% -1.203 -4,16 -6.381 -18,70• Per branques, generen llocs de treball Comerç i reparacions Transports i emmagatzematge 125.256 39.396 14,88% 4,68% 1.451 166 1,17 0,42 -2.806 -865 -2,19 -2,15 les activitats financeres i Hostaleria Informació i comunicacions 61.647 43.402 7,32% 5,16% 2.113 -458 3,55 -1,04 1.200 -2.329 1,99 -5,09 d’assegurances (+21,3%), l’energia Activ. Financeres i dassegurances 39.260 4,66% -180 -0,46 6.880 21,25 elèctrica i gas (+6,8%), l’educació Activitats immobiliàries Serveis a les empreses 9.768 161.143 1,16% 19,15% 92 748 0,95 0,47 228 -721 2,39 -0,45 (+2,7%), les activitats immobiliàries Administració pública 77.467 9,20% -557 -0,71 1.082 1,42 Educació 56.765 6,74% -5.810 -9,28 1.481 2,68 (+2,4%), l’hostaleria (2%). i Activ. Sanitàries i serveis socials 79.490 9,44% 634 0,80 33 0,04 l’administració pública (+1,4%). El Activitats artístiques, recreatives Altres serveis 18.266 23.981 2,17% 2,85% -952 -422 -4,95 -1,73 -139 -735 -0,76 -2,97 darrer trimestre, l’hostaleria, el comerç Llars ocupen personal domèstic 4.616 0,55% 33 0,72 -4 -0,09 Organismes extraterritorials 323 0,04% 1 0,31 5 1,57 i els serveis a les empreses han Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÁrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Departament guanyat 2.113, 1.451 i 748 assalariats, dEmpresa i Ocupació de la Generalitat respectivament.
  • 1.2.F. Mercat laboral (3) • En el darrer any l’afiliació al règim general de la Seguretat Social en sectors de coneixement alt evoluciona millor que el conjunt de l’ocupació a la ciutat i guanya més de 4.700 assalariats (+1,2%), gràcies a la bona evolució dels serveis intensius en coneixement. • Gairebé la meitat dels llocs de treball a la ciutat de Barcelona (el 49,3% del total) són de coneixement alt i la ciutat és el principal pol de concentració d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,6% del total. • Entre els serveis intensius de tecnologia punta, la R+D i els serveis de tecnologies de la informació assoleixen creixements interanuals dels assalariats (del +2,8, i +0,5%, respectivament), mentre que les telecomunicacions perden 600 efectius.AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Barcelona Pes Bcn/Cat Variació AnualSEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT II trim 2012 (%)s/total (%) Nombre %Sectors industrials de nivell tecnològic alt 7.883 0,9 37,8 -129 -1,61Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 30.642 3,6 26,1 -940 -2,98Sectors serveis intensius en coneixement 376.139 44,7 47,6 5.812 1,57TOTAL AFILIATS CONEIXEMENT ALT 414.664 49,3 44,6 4.743 1,16 )Afiliats coneixement baix i no classificats 426.950 50,7 29,9 -10.178 -2,33TOTAL ASSALARIATS CIUTAT 841.614 100,0 35,7 -5.435 -0,64Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÁrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Departament dEmpresa iOcupació de la Generalitat
  • 1.2.F. Mercat laboral (4)• La taxa d’ocupació a Barcelona segueix TAXES DACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR superant la mitjana europea (63,6%) i se II trimestre 2012. En % situa al 65,7% el segon trimestre, 9,2 punts Taxa dactivitat Taxa docupació Taxa datur per sobre de l’espanyola. Així mateix, la taxa Barcelona 79,6 65,7 17,5 d’activitat a la ciutat assoleix un valor del Catalunya 78,0 60,7 22,1 79,6%, i es manté en la franja alta de la sèrie Espanya 75,1 56,5 24,8 històrica. Unió Europea* 71,3 63,6 10,7 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades de lEnquesta de Població Activa i Eurostat• D’altra banda, la taxa d’atur EPA a la ciutat * La dada de la Unió Europea és del I trimestre de 2012 (17,5 % el segon trimestre) és 3,2 punts superior a la del segon trimestre de 2011. El EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ATUR PER ÀMBITS TERRITORIALS valor d’aquest indicador a Barcelona és 30 inferior a les taxes de Catalunya i Espanya 25 en -4,6 i -7,3 punts percentuals, 20 respectivament, però supera en 6,8 punts la 15 taxa europea. 10 5• Elevada incidència de l’atur entre els joves, 0 tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat II 2008 II 2009 II 2010 II 2011 II 2012 IV 2008 IV 2009 IV 2010 IV 2011 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 I 2008 I 2009 I 2010 I 2011 I 2012 III 2008 III 2009 III 2010 III 2011 (47,1%) és inferior en 4,5 i 6,2 punts percentuals a les catalana i espanyola, Barcelona Catalunya Espanya respectivament. Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades de lEnquesta de Població Activa
  • 1.2.F. Mercat laboral (5)L’atur registrat augmenta a Barcelona en menor mesura que a Catalunya i Espanya• A finals d’agost Barcelona compta amb 112.381 persones registrades com a aturades a les oficines del SOC, 1.706 més que el mes anterior.• La ciutat registra un augment d’aquest indicador respecte a agost de 2011 (+4,4%) més moderat que els que experimenten la província (+7%), Catalunya (+6,5%) i Espanya (+12%).• A Barcelona s’han signat 485.350 contractes de gener a agost de 2012. Aquesta xifra suposa una reducció del -2% respecte al mateix període de lany anterior, mentre a Catalunya i Espanya el mateix indicador cau de forma més acusada (-4% i -5%, respectivament). El 89,3% dels contractes signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front a la incerta situació econòmica.
  • 1.2.F. Mercat laboral (6) ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICS Agost 2012 Var. Interanual• Per branques, l’agost de 2012 els Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut % serveis a les empreses concentren TOTAL 112.381 100 4.756 4,42 una quarta part (24,5%) de l’atur registrat de la ciutat, seguits del Agricultura, ramaderia i pesca 523 0,47 3 0,58 comerç i les reparacions -que Indústries extractives 56 0,05 5 9,80 n’absorbeixen el 15,5%-, la Indústries manufactureres 10.512 9,35 324 3,18 Energia elèctrica i gas 244 0,22 -10 -3,94 construcció (11%) i la indústria Aigua, sanejament, residus 695 0,62 -9 -1,28 manufacturera (9,4%). Construcció 12.314 10,96 -157 -1,26 Comerç i reparacions 17.434 15,51 1.437 8,98• En termes interanuals, latur augmenta Transports i emmagatzematge Hostaleria 3.491 9.590 3,11 8,53 412 846 13,38 9,68 significativament a les activitats Informació i comunicacions 4.416 3,93 529 13,61 financeres i d’assegurances (+16%), la Activ. Financeres i dassegurances 1.847 1,64 255 16,02 Activitats immobiliàries 1.071 0,95 25 2,39 informació i comunicacions (+13,6%) i Serveis a les empreses 27.504 24,47 214 0,78 transports i emmagatzematge Administració pública 1.449 1,29 108 8,05 (+13,4%). En relació a 2011, cal Educació 5.068 4,51 491 10,73 destacar com a dada positiva la Activ. Sanitàries i serveis socials 4.666 4,15 155 3,44 Activitats artístiques, recreatives 2.605 2,32 226 9,50 reducció de l’atur a la construcció (- Altres serveis 4.305 3,83 332 8,36 1,3%), i es continua reduint el col·lectiu Llars ocupen personal domèstic 663 0,59 115 20,99 daturats sense ocupació anterior (- Organismes extraterritorials 51 0,05 0 0,00 12,7%). Sense ocupació anterior 3.877 3,45 -563 -12,68 Font: El a bora ci ó del Depa rtament dEs tudi s de l Àrea dEconomi a , Empres a i Ocupa ci ó de l ’Ajuntament de Ba rcel ona en ba s e a da des del Depa rtament d’Empres a i Ocupa ci ó de l a Genera l i tat de Ca tal unya .
  • 1.2.F. Mercat laboral (7)El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a l’agost de 2012 correspon al d’un home de 45 anys o més,amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la construcció. PERFIL DE LATUR REGISTRAT A BARCELONA. AGOST 2012 Total Homes Dones Estrangers Sexe Nombre % total Nombre % total Nombre % total Nombre % total Agos t 112.381 - 56.569 50,34% 55.812 49,66% 22.765 20,26% Va r. Agos t 2011/2012 4,42% 3,70% 5,16% -1,76% Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % total Juny 6.106 5,43% 10.594 9,43% 45.067 40,10% 48.754 43,38% Va r. Juny 2011/2012 -7,83% -5,96% 4,02% 11,90% Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % total Agos t 7.619 6,78% 66.706 59,36% 18.135 16,14% 19.921 17,73% Va r. Agos t 2011/2012 -5,37% 2,84% 9,68% 9,62% Durada Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total %Aturats perceptors Agos t 48.922 43,53% 22.626 20,13% 40.833 36,33% 59,35% Va r. Agos t 2011/2012 0,24% 2,41% 11,17% -1,91% Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Elaboració del Departament dEstadística. Ajuntament de Barcelona. • L’atur masculí (50,3%) predomina sobre el femení (49,7%), tal com ve succeint des de desembre de 2008. • Els estrangers representen la cinquena part de l’atur registrat a Barcelona (20,3%) i registren una disminució de l’1,8% respecte al mateix període de l’any 2011. • Per edats,-segons les dades del mes de juny- l’atur juvenil registrat es redueix tant en el col·lectiu de menors de 25 anys com entre els de 25 a 29 anys (-7,8% i -6%, respectivament).
  • 1.2.F. Mercat laboral (8)• Els col·lectius de més de 45 anys i de 30 a 45 anys continuen sent els més afectats per la crisi i absorbeixen conjuntament més de quatre cinquenes parts del total d’aturats (83,5%).• Per nivell de formació, les persones amb estudis generals continuen representant tres cinquenes parts (el 59,4%) del total d’aturats a la ciutat.• Pel que fa a la durada de l’atur, el 43,5% d’aturats porten menys de 6 mesos sense feina, més d’una tercera part (el 36,3%) més d’un any i una cinquena part (20,1%) entre 6 i dotze mesos. ATUR REGISTRAT PER GRUPS DOCUPACIÓ Agost 2012 Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%) Variació mensual (%)• Els treballadors dels serveis (20%), TOTAL 112.381 100 4,44 1,54 sense qualificar (18,3%) i els Directius 3814 3,39 1,44 2,12 administratius (16,9%) són els grups d’ocupació amb més Tècnics/Científics 15311 13,62 9,18 4,14 persones a l’atur. Creix per sobre Tècnics/Professionals de suport 14138 12,58 6,31 2,99 de la mitjana l’atur dels Administratius 18957 16,87 5,69 1,44 Serveis 22490 20,01 5,88 1,35 tècnics/científics i professionals de 459 Agricultura/Pesca 0,41 7,24 -2,13 suport (9,2 i 6,3%) així com els 12121 Treballadors qualificats 10,79 1,23 0,87 serveis (5,9%). Operaris maquinària 4520 4,02 3,08 0,47 Treballadors sense qualificar 20548 18,28 -0,02 -0,38 Altres 23 0,02 -8,00 -4,17 Font: El a bora ci ó de l Àrea dEconomi a , Empres a i Ocupa ci ó de l ’Ajuntament de Ba rcel ona en ba s e a da des del Depa rtament d’Empres a i Ocupa ci ó de l a Genera l i tat de Ca tal unya .
  • 1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (1) Caràcter social i cultural 2012• Segons l’informe Hot Spots: Benchmarking Global City Rànquing Ciutat 2012 Competitiveness elaborat per 1 Zuric l’Economist Intelligence Unit, 2 Sydney 2 Nova York Barcelona ocupa la cinquena posició 2 Los Angeles del món pel que fa al caràcter 5 Barcelona social i cultural juntament amb 5 Madrid Madrid, Londres, Frankfurt, Xicago i 5 Londres 5 Frankfurt Berlín. 5 Xicago 5 Berlín Aquest indicador mesura la 11 Viena 11 Toronto incidència d’una sèrie de factors que 11 París imprimeixen un caràcter dinàmic a la 11 Miami ciutat, tals com la llibertat 11 Dublín d’expressió i els drets humans, 16 16 Vancouver Praga l’obertura i la diversitat, la seguretat i 16 Mont-real la vida cultural vibrant. 16 Melbourne 16 Amsterdam Font: Economist Intelligence Unit. Hot spots, Benchmarking global city competitiveness 2012
  • 1.2.G. Sostenibilitat i qualitat de vida (2))• Pel que fa al transport Barcelona destaca en rànquings de prestigi com l’Scorecard on Prosperity 2011 del Toronto Board of Trade pel temps moderat de desplaçament de casa a la feina i manté la sisena posició entre les millors ciutats europees en transport intern, segons l’European Cities Monitor 2011.• La ciutat és actualment un referent a nivell europeu pel que fa a lestalvi daigua. El consum daigua per habitant ha estat de 109,5 litres/dia el 2011 -23,4 litres menys que el 1999- el que suposa una reducció gairebé del 18% i un valor clarament inferior als de Londres (166,50 l/pers/dia), Paris (120 l/pers/dia), Roma ( 234 l/pers/dia 2011), Vancouver (320 l/pers/dia), São Paulo (177,8 l/pers/dia) o Nova York, (473,8 l/pers/dia). Evolució del consum daigua a Barcelona (l/habitant per dia) Consun daigua total / habitant Consun daigua domèstica / habitant 178,2 169,9 164,9 164,8 165,3 114,5 112,9 110,1 109,8 109,5 2007 2008 2009 2010 2011 Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de lAjuntament de Barcelona en base a dades del Departament dEstadística de lAjuntament de Barcelona
  • 1.2.H. Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats COMERÇ A BARCELONA Comerç (II tr. 2012) Nombre dempreses 16.077 Llocs de treball 143.948 Mercats municipals alimentació 39 especials 4 Nombre establiments 2.785 Superfície total 208.465 m2 Facturació* 22.658,00 € *Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010 Font: INSS i Departament dEstadística de lAjuntament de Barcelona• Amb 16.077 empreses i 143.948 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona. Efectivament, malgrat l’impacte de la crisi sobre els seus nivells d’activitat i ocupació, el sector concentra el 22,7% dels centres de cotització a la Seguretat Social i el 15,1% dels afiliats totals de la ciutat al segon trimestre de 2012 .• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m 2 i 1.000 milions d’euros d’impacte econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva rellevància econòmica i social als barris de la ciutat.
  • 1.2.H. Proximitat i cohesió social (2): l’atur per districtes Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Juny 2012• Pel que fa a la distribució territorial, la taxa d’atur registrat estimada mostra una clara correlació negativa amb el nivell de renda del districte: així, les taxes d’atur més elevades es localitzen a Nou Barris i Ciutat Vella -els districtes de renda familiar més baixa- que superen en 4,4 i 3,1 punts percentuals, respectivament, la mitjana de la ciutat (14,0%).• També els districtes de Sant Martí, Sant Andreu, Horta- Guinardó i Sants-Montjuïc –tots ells amb taxes compreses entre el 14,4 i el 15,2%- queden per sobre de la mitjana de Barcelona. Font: Elaboració del Departament dEstudis de lÀrea dEconomia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i lINE.
  • 1.2.H. Proximitat i cohesió social (3)• El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi es redueix de manera continuada a Barcelona des del març de 2010. Durant els primers vuit mesos de 2012 aquest indicador es manté entre el 58,4 i el 60%, i la darrera dada disponible (agost) és del 59,4%. Aquest fet està relacionat amb l’increment de l’atur de llarga durada, que representa el 36,3% del total. Evolució dels perceptors de prestacions datur a Barcelona (2009-12) (% s/total) 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% Febrer 2009 Febrer 2010 Febrer 2011 Febrer 2012 Agost 2009 Agost 2010 Agost 2011 Agost 2012 Setembre 2009 Setembre 2010 Setembre 2011 Octubre 2009 Octubre 2010 Octubre 2011 Maig 2011 Maig 2012 Maig 2009 Maig 2010 Gener 2009 Gener 2010 Gener 2011 Novembre 2009 Gener 2012 Novembre 2010 Novembre 2011 Desembre 2009 Desembre 2010 Juliol 2009 Juliol 2010 Juliol 2011 Juliol 2012 Desembre 2011 Abril 2010 Abril 2011 Abril 2012 Abril 2009 Març 2009 Març 2010 Març 2011 Març 2012 Juny 2012 Juny 2009 Juny 2010 Juny 2011 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
  • 2. Indicadors econòmico-financers de l’AjuntamentIndicadors econòmico-financers de lAjuntament de BarcelonaIndicadors pressupostaris 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10Ingressos corrents 2.233.598 2.287.990 2.340.256 2,3% 2,4%Despeses corrents 1.773.448 1.789.956 1.848.104 3,2% 0,9%Estalvi brut 460.150 498.034 492.152 -1,2% 8,2%% Estalvi brut s/ingressos corrents 20,6% 21,8% 21,0% -3,4% 5,7%Ingressos no financers 2.422.951 2.389.294 2.383.155 -0,3% -1,4%Despeses no financeres 2.506.884 2.321.188 2.318.014 -0,1% -7,4%Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.412 -13.111Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.306 52.030% CNF s/ Ingressos no financers -12,4% -16,7% 2,2%% CNF s/ Ingressos no financers -8,5% -4,7% 0,6%(excloses liquidacions negatives PIE)Endeutament 2010 2011 2012e Var. 12e/11 Var. 11/10Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,2%% Endeutament s/ ingressos corrents 53,7% 47,6% 49,8%Endeutament Consolidat dacord Protocol Dèficit Excessiu (PDE) 1.201.529 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,3%Endeutament Consolidat dacord Carta Municipal (1) 1.464.405 1.346.790 1.367.175 1,5% -8,0%(1) Dades de lexercici 2012 reals a 31/8/2012Qualificacions creditícies abr-12 ActualStandard&Poors A (-) BBB+ (-)Standard&Poors (ICL)* aa aaFitch A (-) BBB (-)Moodys En revisió En revisió* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de lAjuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de laqualificació del deute sobirà.Font: Direcció de Finançament de lAjuntament de Barcelona