Habitatges d'Ús Turístic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Habitatges d'Ús Turístic

on

  • 737 views

Pla d'Habitatges d'Ús Turístic presentat com a mesura de govern al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona el 9 de maig de 2014.

Pla d'Habitatges d'Ús Turístic presentat com a mesura de govern al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona el 9 de maig de 2014.

Statistics

Views

Total Views
737
Views on SlideShare
519
Embed Views
218

Actions

Likes
0
Downloads
10
Comments
0

2 Embeds 218

http://www.scoop.it 208
https://twitter.com 10

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Habitatges d'Ús Turístic Habitatges d'Ús Turístic Document Transcript

  • Mesura de Govern Habitatges d’ús Turístic Maig 2014
  • 1www.bcn.cat
  • 2www.bcn.cat Introducció El creixement de l’activitat turística que la ciutat de Barcelona ha experimentat en els darrers vint anys ha esdevingut un dels pilars del seu creixement econòmic. El turisme ha anat fent-se un lloc en la dinàmica de la ciutat i així, Barcelona, ha esdevingut la destinació turística de primer ordre que és avui, amb un altíssim reconeixement internacional. Durant aquests vint anys s’ha treballat de valent en les estratègies de promoció turística. Al principi dels anys noranta, els esforços se centraren en situar Barcelona en el mapa i, més endavant, en mantenir i incrementar el posicionament aconseguit en els diversos segments que defineixen l’activitat. En aquest període ha augmentat de manera molt rellevant tant el nombre de turistes com el de serveis orientats a facilitar la seva estada i, alhora, el turisme ha empeltat la vida quotidiana en gran quantitat d’àmbits que fins no fa gaire eren exclusius dels barcelonins. La ciutat i els seus habitants han après a conviure amb el visitant, a acollir-lo, a ser un punt de referència internacional i a ser una ciutat desitjada on tothom vol venir. El turisme és, òbviament, una activitat econòmica generadora de riquesa per a la ciutat i un element de progrés social i cultural. El turisme esdevé un estímul per al desenvolupament urbà i afavoreix el dinamisme d’una ciutat plural, cosmopolita i oberta al món. L’activitat turística, amb la participació dels agents de promoció i empresaris locals així com d’inversors internacionals, ha afavorit la creació a Barcelona de nous serveis, productes i infraestructures. S’ha desenvolupat seguint una pauta comuna a la d’altres destinacions urbanes internacionals, que tendeixen alhora a la diversificació de mercats i a la concentració territorial. Cal subratllar l’existència d’alguns trets distintius de Barcelona que posen de relleu les raons del seu bon posicionament: creixement continuat de l’oferta i la demanda, diversitat de segments, combinació d’interessos i de motivacions, desestacionalització de l’activitat turística al llarg de l’any, alt grau d’internacionalització i una àmplia oferta cultural i de comerç de caràcter local i internacional, dirigida tant a residents com a visitants. Però, entre els efectes del turisme hi ha també els propis de la dificultat d’encaix d’alguns dels seus aspectes. Un milió sis-cents mil barcelonins acullen més de vint-i-cinc milions de visitants cada any. Comparteixen espai, transport, carrers..., i aprenen una convivència que, tot i que en general transcorre de manera molt satisfactòria, a vegades posa de manifest dificultats en aquell encaix que parlàvem més amunt. Per molt important que sigui, ja no n’hi ha prou amb fer promoció turística, ara cal, de manera simultània, dur a terme el que hem anomenat gestió turisme i ciutat: posar l’èmfasi en el desenvolupament d’un turisme responsable i sostenible que maximitzi els seus beneficis i, alhora, minimitzi les externalitats que poden incidir negativament en la vida ciutadana. Aquest és un tret comú en les metròpolis grans i mitjanes de les societats occidentals que aposten per la indústria turística com un dels motors de desenvolupament econòmic i com a element de revitalització del territori. Cada cop més, el turisme està assumint un rol preponderant a les ciutats contemporànies, i en el sí d’aquesta dinàmica Barcelona vol consolidar-se plenament com a destinació turística que aposta fermament per desenvolupar un turisme responsable i sostenible en la triple vessant social, econòmica i ambiental. La certificació de Barcelona com a destinació de Turisme Responsable Biosphere World Class Destination, obeeix a aquesta voluntat. L’èxit de la ciutat de Barcelona com a destinació turística passa
  • 3www.bcn.cat per preservar la qualitat de vida dels residents i la qualitat de l’experiència dels visitants. Barcelona ha d’aspirar a ser alhora la millor ciutat per viure i la millor ciutat per visitar. Per això la gestió eficaç dels fluxos de visitants i el seu encaix a la ciutat és una prioritat de l’Ajuntament atès que, al tractar-se d’una activitat de caràcter tranversal, incideix en tots els àmbits de gestió de la ciutat. Un dels àmbits clau n’és el que fa referència als serveis d’allotjament i a les seves diferents tipologies. Amb un parc hoteler ampli i de molt bona qualitat que ostenta avui més de 68.000 places, Barcelona ha vist créixer darrerament una nova modalitat d’allotjament a mesura que l’ordenament jurídic li donava entitat: els habitatges d’ús turístic (HUT). La competitivitat turística de Barcelona requereix de l’existència d’aquesta nova oferta i del seu desplegament equilibrat. Els HUT representen una oferta complementària a la hotelera (avui ja ofereixen més de 30.000 places), atrauen un públic diferent, i presenten unes característiques que els poden permetre una major capilaritat a l’hora de repartir millor la riquesa generada pel turisme. Majoritàriament representen una oferta de qualitat i cada cop més professionalitzada. Però és precisament aquesta capilaritat el que pot generar també impactes negatius sobre el territori si no s’ordena adequadament. La seva rapidíssima implantació i l’atomització que els és consubstancial, ha produït alguns episodis de conflictivitat amb la convivència que, tot i que minoritaris, han arribat a generar una gran alarma social. L’atenta observació de les seves característiques, de la seva evolució i de la seva irregular distribució sobre el territori de la ciutat, donen algunes pistes que han de ser considerades si l’objectiu és consolidar-los com a oferta estable garantint la seva sostenibilitat. Aquest és l’objecte de la present iniciativa: establir un marc de regulació pel desplegament equilibrat dels HUT a Barcelona que consolidi la seva essencial aportació a la competitivitat turística, faciliti l’encaix amb les comunitats on se situïn i garanteixi el nivell de qualitat que la ciutat requereix.
  • 4www.bcn.cat 1. Antecedents i context La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge, va regular per primera vegada l’ús turístic de l’habitatge creant la figura de l’habitatge d’ús turístic, i va atorgar als ajuntaments la competència per a habilitar aquest ús. Tot i així, en el marc d’aquella llei, aquesta nova modalitat d’allotjament turístic quedava paradoxalment fora de les competències de la Direcció General de Turisme, atès que no passava a formar part de les contemplades per la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya. No va ser fins el 2011 quan, mitjançant la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de Promoció de l'Activitat Econòmica (Llei Òmnibus), es va modificar la llei de turisme incorporant els habitatges d'ús turístic a l'oferta turística reglada, per tal de dotar de seguretat i qualitat al sector. L’aprovació conseqüent del Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic en va regular la seva incorporació. D’altra banda, l’any 2012, amb la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, va aparèixer un factor que ha estat decisiu per a l’impuls de la regulació d’aquesta nova modalitat d’allotjament turístic: l’aprovació de l’impost turístic. Aquest fet ha reforçat la importància d’aquesta regularització, tant per a millorar l’obtenció dels ingressos com per combatre l’oferta deslleial. Això ha suposat que, a Barcelona, des de l’1 de gener de 2012 fins 28 de febrer de 2014, s’ha passat dels 2.349 als 7.480 habitatges d’ús turístic habilitats. En data de 30 de gener de 2014 ha estat publicada en diari oficial la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic que afegeix un nou apartat 5 a l’article 73 de la Llei de Turisme de Catalunya (Registre de Turisme de Catalunya), amb el següent literal: “El número d’inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya de les empreses i els establiments turístics ha de constar en tota mena de publicitat que els anunciï.” Aquesta mesura legislativa ha estat impulsada per tal que les administracions públiques disposin d’una eina que augmenti l’efectivitat en la persecució de l’oferta il·legal d’allotjament turístic a Catalunya, específicament, en l’àmbit dels habitatges d’ús turístic i els establiments d’apartaments turístics. La inscripció dels habitatges d’ús turístic en el Registre de Turisme de Catalunya (RTC) es realitza d’ofici per l’administració turística de la Generalitat de Catalunya, i s’efectua a partir de la comunicació d’inici d’activitat que fan els propietaris davant els ajuntaments. Aquests, al seu torn, traslladen a l’administració turística de la Generalitat de Catalunya aquesta comunicació, als efectes de la seva corresponent inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya. Un cop inscrit en el Registre, l’habitatge d’ús turístic rep un número d’inscripció (codi RTC), que és notificat a la persona propietària de l’habitatge. En tota publicitat d’habitatges d’ús turístic situats en un mateix edifici o immoble caldrà, com a mínim, assenyalar el nombre exacte d’habitatges existents en l’immoble o edifici, amb els seus codis RTC corresponents.
  • 5www.bcn.cat 2. Problemàtiques actuals relacionades amb els habitatges d’ús turístic 2.1.Activitat sense habilitació En un nombre decreixent (perquè això sembla indicar el nombre mensual de les habilitacions tramitades) però segueix havent una quantitat rellevant d’oferta d’habitatges d’ús turístic que no ha tramitat la preceptiva habilitació municipal. Una bona part d’aquesta es dóna a Ciutat Vella, com a conseqüència que les restriccions imposades pel Pla d’Usos n’impedeixen l’obtenció de noves, però també n’hi ha a la resta de districtes de Barcelona (tot i que la facilitat per obtenir la nova habilitació fa que això actualment sigui probablement residual). 2.2.Ús inadequat de la llicència L’obtenció de l’habilitació turística d’un habitatge és un tràmit més senzill i més barat que la d’altres tipologies d’allotjament turístic. S’observa que, a vegades, obtenir una habilitació per a HUT és la manera d’obtenir una cobertura legal per a exercir alguna activitat d’allotjament turístic encara que aquesta no s’ajusti a les seves característiques. Un HUT es posa tot sencer a disposició dels seus usuaris, però a vegades, darrera d’aquesta cobertura es pot trobar:  Lloguer d’habitacions (que correspondria al perfil d’una pensió).  Lloguer de llits (que correspondria al perfil d’un alberg). 2.3.Problemes de convivència Tot i que proporcionalment són escasses, es donen denúncies per problemes de convivència tant en habitatges d’ús turístic amb habilitació municipal com en allotjaments que actuen fora de la legalitat. Sens dubte l’afectació a la convivència és un dels temes que causa més alarma social entre els residents. Hi ha alguns factors que incrementen el risc que es produeixin:  La barreja de l’ús residencial amb l’ús turístic en diferents habitatges del mateix edifici.  La configuració urbana d’alguns dels barris de Barcelona amb més demanda turística (cases antigues, carrers estrets...).  L’atomització de la gestió o la gestió poc professional (sense un operador solvent al darrere).  L’ús inadequat d’una tipologia d’allotjament turístic: quan amb un habitatge amb habilitació d’ús turístic es presten serveis propis de pensió o d’albergs (vegeu punt 2.2).  L’activitat il·legal, fora de control de l’administració.
  • 6www.bcn.cat 3. Criteris de l’estratègia municipal en la lluita contra l’oferta irregular d’allotjament turístic a Barcelona Està clar que l’oferta d’allotjament és una de les claus del posicionament de Barcelona com a destinació turística. La seva extensió, diversitat i qualitat, representen un clar factor de competitivitat i de diferenciació. L’èxit de l’activitat turística a Barcelona i l’atracció de riquesa que suposa és, de fet, un estímul pel desenvolupament de l’oferta, que ordinàriament s’ajusta de manera adequada al marc normatiu, però com hem vist, es poden trobar, a redós d’aquesta dinàmica, exemples d’oferta d’allotjament que se n’aprofita comercialitzant els seus serveis sense haver obtingut la corresponent habilitació. La lluita contra aquesta sub-oferta és un element clau de l’actuació municipal i està basada en els següents criteris d’actuació: 3.1. L’allotjament turístic entès “com un tot” No es pot lluitar per separat contra cada una de les diferents modalitats d’allotjament turístic. Com hem vist més amunt, darrera un HUT que aparentment està correctament habilitat hi pot haver una oferta irregular d’alberg o pensió. 3.2. Treball interinstitucional No es pot treballar només des d’una administració: cal una estreta coordinació interinstitucional entre la Generalitat i l’Ajuntament . Per això, des de març de 2012, tenim en funcionament un Grup de Treball d’allotjaments turístics amb la següent composició:  Per part de l’Ajuntament de Barcelona: Gerència Adjunta d’Urbanisme (Hàbitat Urbà) amb la seva Direcció de Llicències i Inspecció, Direcció de Turisme i Esdeveniments (EEiO), Direcció de Serveis Jurídics, i les Gerències dels Districtes de Ciutat Vella i Eixample.  Per part de la Generalitat de Catalunya: Sots Direcció General d’Ordenació Turística, Direcció General de Joventut. 1  Consell Comarcal del Barcelonès (té les competències delegades per la DG de Joventut en la inspecció dels albergs de joventut). Els principals fruits d’aquest treball ha estat, fins ara:  La unificació de les llistes de casos en seguiment, tant d’aquells que no disposen de cap habilitació com d’aquells que, disposant del títol per exercir l’activitat, cometen irregularitats que cal corregir. 1 Malgrat la seva evident dimensió d’allotjament turístic, els albergs de joventut no depenen de l’administració de turisme (Direcció General de Turisme) sinó de la de joventut (Direcció General de Joventut). La interconnexió d’usos entre aquests i les altres modalitats d’allotjament turístic fan necessari integrar en una única estratègia la persecució de les situacions irregulars.
  • 7www.bcn.cat  L’establiment d’un protocol comú d’inspecció que permet que una acta aixecada per un inspector de qualsevol d’aquestes administracions serveixi per instruir procediments sancionadors en qualsevol d’elles.  L’increment de la pressió a la irregularitat, incoant expedients de manera paral·lela des de l’Ajuntament (per exercir una activitat sense la llicència o habilitació) i des de la Generalitat (per prestar serveis turístics sense estar-ne habilitat). 3.3. Treball interdepartamental Així mateix, tampoc no es pot treballar aquest tema només des d’un departament municipal. Cal un tractament interdepartamental en el sí del mateix Ajuntament i per això aquest tema forma part dels que són propis de la Taula de Policia Administrativa de Ciutat. Des del mes de novembre de 2012 s’hi va posar en funcionament un grup de treball amb l’objectiu de definir les característiques del pla d’inspecció d’allotjaments turístics i optimitzar-ne els seus resultats (amb la participació d’Urbanisme, Serveis Jurídics, Guàrdia Urbana, Districtes, Turisme...). Productes d’aquesta coordinació són:  El pla d’inspecció d’habitatges d’ús turístic.  El pla de xoc contra els problemes de convivència generats pels habitatges d’ús turístic, aplicat al Districte de l’Eixample. 3.4. Limitació de l’activitat en entorns amb excessiva pressió L’aprovació del Pla d’Usos del Districte de Ciutat Vella n’ha estat, fins ara, l’exponent. Pel que fa als HUT, les característiques d’aquesta limitació s’han concretat en:  La impossibilitat d’obtenir cap nova habilitació que no sigui com a conseqüència del “trasllat” d’una de les existents de manera “aïllada” (habitatge situat en una comunitat de veïns amb altres pisos d’ús residencial) cap a una oferta d’edifici sencer (sense cap pis amb ús residencial).  Els habitatges que disposen d’habilitació per ús turístic que no estiguin situats en un edifici dedicat tot ell a aquesta activitat, disposen de sis anys des de l’aprovació del Pla d’Usos per a efectuar aquest trasllat, abans no decaigui el seu dret. Aquesta extinció comportarà indemnització a ponderar en el moment de fer-se efectiva.
  • 8www.bcn.cat 4. Anàlisi de la distribució territorial dels HUT sobre el territori de Barcelona i de les seves principals conseqüències Malgrat les diferents estratègies desplegades que s’han relacionat fins ara, el seguiment de l’evolució mensual de les demandes d’habilitació d’ús turístic de l’habitatge ens mostra tendències que apunten clarament al risc que es reprodueixin en altres barris de la ciutat problemàtiques viscudes fins ara a Ciutat Vella. Barris amb configuració urbana similar a la d’aquest districte, mostren una tendència a l’excessiva concentració d’HUT: el Poble Sec, la Vila de Gràcia i el Poble Nou en són els més clars exemples. Pel que fa al Districte del Eixample, no tant per la seva configuració com per la contigüitat amb Ciutat Vella i per raons de centralitat i localització d’interès turístic, veu també, mes a mes, un molt fort incrementat del nombre d’HUT habilitats. A l’altre extrem se situen els barris dels districtes de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris o Sant Andreu, que presenten poca demanda d’habilitacions d’ús turístic de l’habitatge. Per l’anàlisi d’aquesta activitat vers el territori, s’ha estudiat la geolocalització de l’activitat i la problemàtica vers altres usos residencials que genera. Aquesta tasca s’ha dut a terme en base als següents paràmetres: A. Localització i Densitat dels HUT respecte a la trama urbana que els sustenta, diferenciant entre trama casc antics i altres teixits residencials B. Creuament de la població flotant generada per les diferents tipologies d’allotjament turístic respecte la població resident. En base a aquetes dades, es detecten diferents conjunts territorials on cal establir un mecanisme de regulació de l’activitat per preservar la convivència amb els usos residencials propis urbans. L’objectiu d’aquest anàlisis es poder definir un llindar de tolerància d’aquesta activitat vers els usos residencials urbans.
  • 9www.bcn.cat 4.1.Documentació Gràfica: 4.1.1. Localització dels establiments d’Hosteleria i Albergs a Barcelona 4.1.2. Concentració del nombre de places per establiments d’hosteleria i alberg a Barcelona
  • 10www.bcn.cat 4.1.3. Localització dels HUT a Barcelona 4.1.4. Concentració dels HUT a Barcelona: Denistat de l’activitat
  • 11www.bcn.cat 4.1.5. Percentatge d’HUT respecte el nombre total d’habitatges de l’edifici 4.1.6. Localització dels HUT respecte les trames Casc Antic (Claus, 12, 13, 15 suport)
  • 12www.bcn.cat 4.1.7. Densitat dels HUT per hectàrea en Àrees d’Estadística Bàsica (AEB) 4.1.8. Percentatges d’Hut’s respecte nombre d’habitatges totals per Àrees d’Estadística Bàsica (AEB)
  • 13www.bcn.cat 4.2.Principals conclusions De la lectura i anàlisi de les dades resultants i de la documentació gràfica obtinguda es denota la concentració de l’activitat en els entorns de la part central de la ciutat, amb un creixement exponencial en el territori que limita a Ciutat Vella i a les trames dels cascs antics centrals, com ara Poble Sec, Gràcia i Poblenou. Aquesta concentració, en alguns indrets, denota una incidència notable en l’estructura urbana existent, que pot generar, si no es pren cura de la pròpia gestió de l’activitat i de l’equilibri dels usos existents en el territori, en una distorsió del llindar de convivència entre els usos turístics i els residencials.
  • 14www.bcn.cat 5. Proposta de línies de treball a implementar El Consell Plenari del 20 de desembre de 2013 va aprovar una resolució que contenia l’encàrrec al Govern Municipal d’iniciar, en un termini màxim de 6 mesos, la tramitació de Plans Especials a les zones de més impacte turístic que reguli les noves llicències per a l’activitat d’apartaments d’ús turístic, sempre que sigui per causes objectives i per raons imperioses d’interès general. Amb l’aprovació de les propostes relacionades a continuació es dóna acompliment a aquella resolució i es posen les bases per a l’ordenació d’una oferta d’HUT equilibrada i de qualitat a la ciutat de Barcelona. 5.1.Intervenció de caràcter urbanístic: limitació de l’activitat d’HUT en algunes àrees de Barcelona La situació descrita i les conclusions formulades en l’apartat 4, han de servir de base per al desplegament de les mesures urbanístiques a aplicar. Es concretaran en dos instruments marc: 5.1.1. Suspensió de llicències en un determinat àmbit territorial. Aquest instrument faculta a l’administració a suspendre les llicències d’obres i activitats, en totes les seves modalitats, durant un període d’un any, prorrogable per un any més, en un àmbit geogràfic concret. En base a l’anàlisi fet i les conclusions formulades s’ha procedit a suspendre el regim de llicència d’HUT en el següent àmbit geogràfic:
  • 15www.bcn.cat La definició de l’àmbit se sustenta en la pròpia densitat i concentració de l’activitat d’HUT i en funció dels àmbits territorials limítrof amb l’activitat existent amb característiques urbanístiques similars pel que fa a la seva tipologia constructiva i al tipus de trama urbana, com ara tot l’àmbit territorial de la trama Eixample, o els barris de Sant Gervasi-Galvany i El Putget i Farro. S’ha tingut especial cura en delimitar els entorns de punts d’especial interès turístic, com ara el Parc Güell, o la Sagrada Família, on el llindar de convivència entre usos residencials i turístics pot ser més feble, així com teixits propis de Casc Antic, com ara el Casc Antic del Clot o de Sants Montjuïc, on tot i no tenir una densitat elevada, per les seves característiques, amb edificacions amb una certa antiguitat, amb espais comuns estrets i amb una certa cadència de mesures d’aïllament acústic, fan que també es considerin més susceptibles de esdevenir en una situació de risc per la convivència. Succeeix el mateix amb la trama residencial del 22@, que per la seva dispersió i baixa densitat, es adient el seu anàlisi dins del marc de suspensió. 5.1.2. Pla Especial d’Usos d’Habitatges d’Ús Turístic Dins del termini de l’any de vigència d’aquesta suspensió de llicències, es treballarà en la concreció de les determinacions que conformaran el Pla Especial d’Usos d’Habitatges d’Ús Turístics de Barcelona. Aquest recollirà l’objectiu de congelar el nombre de llicències individuals i establirà la regulació pel desenvolupament de l’activitat en edificis sencers, diferenciant la seva densitat en funció de criteris urbanístics propis de cada tipologia de trama urbana. 5.2. Intervenció en l’àmbit administratiu 5.2.1. Atenció preferent als problemes de convivència. Les mesures de regulació que suposen la suspensió de llicències i la posterior redacció d’un pla d’usos, es complementaran amb altres mesures de gestió que han de permetre fer front, de manera àgil i efectiva, a la problemàtica generada per la col·lisió de les dinàmiques de l’ús turístic i l’ús residencial de la ciutat. Atenció telefònica a les denúncies relatives a les molèsties derivades del mal ús dels HUT Amb l’objectiu d’atendre d’una manera més eficient les denuncies rebudes per ciutadans afectats per males pràctiques en l’ús turístic de l’habitatge, es posarà en marxa un Centre de Recepció de Trucades (en endavant “el Centre”) especialitzat en el tractament d’aquests casos. Quan qualsevol dels telèfons d’emergència de l’Ajuntament (010 o 092) rebin una trucada relacionada amb aquesta problemàtica, aquesta serà derivada al Centre i posarà en marxa el següent dispositiu:  S’atendrà la trucada notificant que serà gravada. S’anunciarà al denunciant que, des del mateix Centre, es posaran en contacte amb l’operador responsable de la gestió d’aquell habitatge d’ús turístic i que, en un termini breu (uns 30 minuts), el denunciant ha d’haver rebut una trucada d’aquest operador anunciant la solució de la problemàtica.
  • 16www.bcn.cat  Es convidarà a tornar a trucar (ara ja directament al Centre) si transcorregut aquest termini aquell contacte no s’ha produït. Mentrestant, des del Centre es trucarà al telèfon 24 hores que obligatòriament l’operador ha de tenir activat:  Si, com és esperable, el telèfon de l’operador respon adequadament a aquest requeriment, a més de posar-se en contacte amb el denunciant haurà d’activar un dispositiu per a resoldre ”in situ” la problemàtica generada pels usuaris del seu allotjament turístic i fer complir aquelles clàusules contractuals que l’han de permetre aquesta resolució.  Si, pel contrari, el telèfon no està operatiu, es decretarà una suspensió de l’habilitació municipal i se n’impedirà l’ús turístic a través dels serveis d’inspecció municipal. Queixa veí  010 / 092  Derivació al centre a Contacte amb l’operador HUT: “SI”  Ha de contactar amb el veí i actuar “in situ” a mode de brigada de manera immediata (30’).  El centre contacta novament amb el veí i comprova el cessament de la molèstia. ”No” Si el telèfon 24h no atén la trucada es procedeix a la suspensió de l’habilitació i s’impedirà l’ús a traves dels serveis d’inspecció.  En tots els casos es procedeix a la gravació de la trucada, que habilita a l’administració a incoar procediment de disciplina. Per fer això possible caldrà acordar amb els representants del sector, la introducció en el contracte amb el turista-client de “clausures de civisme” que determinin aquesta casuística i facin possible la intervenció tal com aquí s’ha descrit. Comunicació a les comunitats de propietaris Un altre element clau de l’estratègia és la de posar a l’abast de les comunitats de propietaris la informació que sigui necessària per tal de facilitar la seva presa de decisions en relació a la possibilitat d’impedir la instal·lació d’un habitatge d’ús turístic a la seva finca. Per això s’enviarà mitjançant la Cambra de la Propietat Immobiliària una carta de cortesia als presidents de les comunitats explicant el procediment a seguir en cas que vulguin modificar els seus estatuts i fer l’oportuna inscripció en el registre.
  • 17www.bcn.cat 5.2.2. Persecució de l’activitat no legalitzada Seguiment dels anuncis d’oferta d’allotjament a través d’Internet La modificació, citada més amunt, de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic en el sentit de modificar la Llei de Turisme de Catalunya introduint l’obligatorietat de fer constar el número de Registre de Turisme de Catalunya (RTC) en qualsevol publicitat d’allotjament turístic representa, certament, un nou instrument que cal introduir en les estratègies d’inspecció i control d’aquesta activitat. En estreta coordinació amb la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya es posarà en marxa un dispositiu de rastreig de les webs que comercialitzen ofertes d’allotjament turístic a Barcelona per tal d’identificar aquelles que no hi facin constar el RTC. L’omissió d’aquesta obligació permet suposar la irregularitat de l’oferta i per tant iniciar el procediment sancionador contra l’anunciant i el responsable de la gestió de l’allotjament en qüestió. Inspecció Es desplegarà un pla de xoc d’inspecció d’HUT amb l’objectiu de perseguir i sancionar aquells habitatges que operin sense la deguda autorització, aquells que realitzin usos indeguts sota l’autorització d’HUT i aquells que no compleixin amb els deures de convivència i civisme. 5.3.Millores de regulació: Desenvolupament d’una normativa específica per Barcelona. L’entorn urbà presenta unes característiques diferenciades respecte altres entorns del territori català que, probablement, requereixen solucions diferents i adaptades a les seves circumstàncies. En el cas de Barcelona això sembla clar. Per volum i per tipologia, el turisme a Barcelona requereix d’aproximacions singulars, i la normativa catalana no fa excepcions. En aquesta direcció va l’acord del Consell Plenari del 20 de desembre de 2013 quan insta al Govern Municipal a traslladar a la Comissió Sectorial d’Ordenació Turística de la Taula de Turisme, de la que forma part l’Ajuntament, la petició d’incloure a la Llei 13/2002 de 21 de juny de Turisme, el Decret 159/2012 de 20 de novembre d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic i la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la necessitat de dotar un règim específic competencial per la ciutat de Barcelona i modificar el marc normatiu, a fi i efectes que l’Ajuntament de Barcelona pugui desenvolupar normativament l’aplicació d’aquestes lleis en matèria d’allotjament turístic a la ciutat de Barcelona. El passat 12 de febrer, a la reunió ordinària de la Comissió Sectorial d’Ordenació de la Taula de Turisme de Catalunya, els representants de l’Ajuntament de Barcelona ja van donar trasllat a aquest acord. Això obre la porta en els propers mesos, a treballar conjuntament amb la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya per elaborar una proposta de desenvolupament normatiu que doni resposta a aquelles especificitats.
  • 18www.bcn.cat Línies de millora de la regulació que es proposen: 5.3.1. Introducció d’un codi de bones practiques Es proposa introduir en la Llei de Turisme un codi de bones pràctiques que tingui com a finalitat establir mesures de caràcter obligatori en el règim contractual dels HUT amb la finalitat de garantir que l’usuari turístic utilitzarà l’habitatge sense provocar situacions que incideixin negativament en la convivència veïnal. Aquestes mesures han d’estar incloses de forma expressa en les clàusules del contracte de cessió de l’habitatge i han de recollir, en concret, les següents obligacions: - Obligació de l’usuari turístic de no pertorbar la convivència veïnal, tant per molèsties com per ús inadequat dels elements comuns de la comunitat. - Obligació de l’usuari de constituir una fiança que garanteixi l’efectiu compliment de l’obligació contractual esmentada. En cas d’incompliment, el propietari o empresa gestora no procedirà a la seva devolució un cop finalitzada la relació contractual. La quantia d’aquesta fiança ha d’assolir el 20 % de l’import total del contracte o com a mínim 400 €. - Obligació del propietari o de l’empresa gestora de desallotjar l’HUT cas que l’usuari turístic atempti contra les regles bàsiques de la convivència veïnal de forma reiterada. 5.3.2. Règim sancionador Molèsties als veïns, infracció lleu, i no adopció del codi de bones pràctiques, infracció greu La introducció d’un codi de bones pràctiques és necessària però no és suficient. Cal que l’obligatorietat del codi de bones pràctiques estigui recolzada per un règim sancionador que permeti sancionar a l’usuari turístic que incompleixi l’obligació de respectar la convivència veïnal. En concret, tot i que la Llei 13/2002 de turisme estableix, a l’article 31 c), el deure dels usuaris turístics de respectar les normes bàsiques de convivència i higiene, en l’actualitat no hi ha tipificada cap infracció relativa a les molèsties causades als veïns per part dels usuaris, atès que la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, ha suprimit aquest supòsit infractor. De conformitat amb l’esmentat, es proposa tornar a introduir la infracció suprimida per la Llei 2/2014 i, així mateix, introduir dues noves infraccions, qualificades com a greus que recullin el règim sancionador aplicable per l’incompliment del codi de bones pràctiques : - Formalitzar contractes de cessió d’habitatges d’ús turístic sense adoptar les mesures del codi de bones pràctiques - No desallotjar l’habitatge d’ús turístic en cas de molèsties reiterades als veïns o ús inadequat dels elements comuns de la comunitat de forma reiterada.
  • 19www.bcn.cat Infracció lleu: no funcionament del telèfon d’atenció 24 h de forma reiterada i no complir amb els requisits de publicitat del telèfon d’atenció L’experiència municipal ha posat en evidència que són molt nombrosos els casos en què no funciona el telèfon d’atenció exigit pel Decret 159/2012, amb la finalitat de resoldre de forma immediata consultes i incidències relacionades amb l’activitat de l’habitatge. Tot i que la Llei 13/2002 de turisme reconeix com a infracció lleu, no només la simple inobservança de les disposicions que recull la pròpia llei, sinó també la de les disposicions que recull la normativa que la desenvolupa, fóra necessari clarificar el règim sancionador d’aquest supòsit infractor i, per això, es proposa recollir-lo com al infracció lleu pel cas que el no funcionament del telèfon succeeixi de forma reiterada. Davant les dificultats probatòries que pot comportar l’aplicació d’aquest supòsit infractor, es proposa que la pròpia Llei reconegui expressament la possibilitat d’aportar qualsevol mitjà de prova admissible en dret. Així mateix, es proposa introduir un altre supòsit d’infracció lleu, en cas d’incompliment de l’obligació d’anunciar de forma permanent, en l’escala de veïns, el telèfon d’atenció immediata. A conseqüència, també cal introduir la regulació d’aquesta nova obligació que repercutirà positivament en resolució de conflictes veïnals. Infracció greu i molt greu, reincidència, respectivament, d’una falta lleu o greu. Introducció de la sanció d’inhabilitació Les sancions previstes a la Llei 13/2002 de turisme, en matèria d’habitatges turístics esdevenen insuficients atès que una àmplia part dels HUT són gestionats per empreses dedicades de forma especialitzada a la comercialització i gestió d’aquest tipus d’allotjament turístic per encàrrec directe dels propietaris. Ni la sanció de multa, ni la sanció de suspensió o tancament de l’habitatge concret afectat per la infracció es mostren efectives ja que l’empresa pot continuar operant amb encàrrecs de gestió de nous HUT. La mateixa problemàtica es presenta pel cas que un propietari disposi de varis habitatges que pugui destinar a un ús turístic. Des d’aquesta perspectiva fóra més adequada per ser més efectiva, la imposició d’una sanció d’inhabilitació per actuar com a empresa gestora, o si s’escau, per ser titular per a un període d’entre sis i dotze mesos, en cas d’infraccions molt greus i, per un període màxim de sis mesos en cas d’infraccions greus. Els nous comunicats d’HUT formalitzats per l’empresa gestora o el propietari sancionat amb la inhabilitació, mentre aquesta sanció sigui vigent, han de ser declarats no admesos per l’administració municipal. La introducció d’aquesta nova mesura sancionadora hauria d’anar acompanyada amb la introducció de dues noves infraccions que prevegin el supòsits de reincidència d’infraccions lleus i greus com a greus i molt greus, respectivament. D’aquesta manera, una empresa gestora d’HUT que reincideixi en la infracció de no adoptar el codi de bones pràctiques, pot ser sancionada amb la inhabilitació per esdevenir empresa gestora de nous HUT per un període d’entre sis i dotze mesos per la comissió d’una infracció molt greu. 5.3.3. Exploració de normativa pròpia de Barcelona en matèria d’habitatges d’ús turístics Tant l’elevada proliferació d’aquest tipus d’allotjament turístic a Barcelona, com les dificultats d’inspecció i control que aquest fet comporta, són raons que advoquen per una normativa pròpia en aquesta matèria. Per aquest motiu es proposa la modificació de la Llei de Turisme que habiliti a l’Ajuntament de Barcelona per l’aprovació d’una normativa pròpia en matèria d’habitatges d’ús turístic.
  • 20www.bcn.cat 5.3.4. Delegació a l’Ajuntament de Barcelona de competències d’inspecció i sancionadores en matèria d’albergs de joventut D’acord amb la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, el Decret 187/1993, de 27 de juliol, va delegar a les comarques, les competències que la legislació vigent atribuïa a l’Administració de la Generalitat en relació amb les potestats d’execució en matèria d’instal·lacions juvenils, entre les quals s’inclouen els albergs de joventut. Atès que article 50 del Projecte de Llei de Governs locals preveu substituir els Consells Comarcals en l’àmbit territorial de les àrees metropolitanes, es proposa atribuir a l’Ajuntament de Barcelona les facultats relatives a l’exercici de la potestat inspectora i sancionadora en matèria d’albergs de joventut. Cal tenir en compte que l’article 7 de la Llei esmentada, ja preveu la possibilitat que les municipis puguin exercir per delegació, les potestats d’execució en matèria d’instal·lacions juvenils, exigint, en aquest cas, que incloguin la gestió i tramitació que deriva de la comunicació prèvia, les facultats d’inspecció i també les de sanció previstes a l’article 14. Aquest mateix precepte requereix al municipi que adopti un acord exprés en aquest sentit, en què justifiqui la capacitat tècnica i financera i de gestió per dur a terme les potestats delegades i que informi a l’Administració de la Generalitat d’aquest acord d’acord amb el que preveu la legislació de règim local. Tal i com estableix l’article 27.6 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local, la delegació haurà d’anar acompanyada en tot cas del corresponent finançament, de manera que serà necessària l’existència de la dotació pressupostària adequada i suficient en els pressupostos de l’Administració delegant per a cada exercici econòmic. Cas que no es compleixi aquest requisit, la delegació esdevindrà nul·la. De forma alternativa es proposa modificar la normativa sectorial esmentada, per atribuir a l’Ajuntament de Barcelona les potestats d’inspecció i sancionadores en matèria d’albergs juvenils com a competència pròpia.