Teories de l'emoció
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Teories de l'emoció

on

  • 804 views

 

Statistics

Views

Total Views
804
Views on SlideShare
751
Embed Views
53

Actions

Likes
0
Downloads
12
Comments
0

8 Embeds 53

http://vidaypsico.blogspot.com.es 17
http://vidaypsico.blogspot.de 16
http://elbuhopsicologo.blogspot.com.es 10
http://vidaypsico.blogspot.com 3
http://vidaypsico.blogspot.mx 2
http://vidaypsico.blogspot.com.ar 2
http://elbuhopsicologo.blogspot.de 2
http://elbuhopsicologo.blogspot.co.uk 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Teories de l'emoció Teories de l'emoció Presentation Transcript

  • teoria perifèrica de lesemocions
  • TEORIA CLÀSSICA DE L’EMOCIÓ La principal contribució de la teoria central de Cannon- Bard a la psicologia de l’emoció va ser proposar l’existència de centres específics al sistema nerviós central com a responsables de l’experiència emocional, cosa que va donar lloc a l’inici de la tradició neurològica de les emocions. CANNON-BARD: Teoria talàmica de les emocions La proposta de Cannon-Bard d’implicar directament el o sistema nerviós central en els models explicatius de Teoria de Cannon-Bard l’emoció va generar interès en l’estudi de les bases o neurològiques de la conducta emocional. Teoria emergentista de les emocions Aquestes investigacions han demostrat l’existència de diverses estructures al nostre cervell que tenen un paper rellevant en les emocions, com per exemple, el sistema límbic.En la seva teoria de les emocions sostè que per a experimentar una determinada emoció s’ha de produir una sèrie d’esdeveniments que s’inicien amb la percepció de l’estímul, que al seu tornprodueix una activació del tàlem, el qual provoca dos efectes simultanis:1) activa els músculs i les vísceres –canvis corporals–2) envia un feedback informatiu cap al còrtex i es produeix l’experiència emocional.D’aquesta manera, l’emoció (experiència subjectiva) i els canvis corporals ocorren pràcticament alhora i no hi ha, doncs, una relació causal entre ells.El còrtex cerebral actuaria com a inhibidor del tàlem excepte en els casos d’estimulació intensa o emocional.En l’argumentació de Cannon, l’emoció és un fenomen central en el qual el tàlem té un paper regulador important.Els canvis corporals tenen com a funció general preparar l’organisme per a l’acció en situacions d’emergència. Aquesta funció estaria mitjançada per la branca simpàtica del sistema nerviósautònom i el sistema nerviós somàtic, que estaria controlat, al seu torn, pel tàlem.El sistema nerviós perifèric, que inclou els dos anteriors, mobilitzaria els recursos energètics necessaris per a l’acció (lluita o fugida), la qual cosa significa que les respostes corporals nocontribueixen a la diferenciació qualitativa de les emocions; és a dir, els canvis serien similars per a les diferents emocions i només variarien en intensitatCannon deia que aquests canvis corporals que per James eren la base de les emocions els generava el cervell i que no servien, de fet, per a distingir les emocions, ja que eren exactament elsmateixos malgrat que un estigués sota dues emocions diferents, com pot ser la por o l’enfadament, i, fins i tot, que es produen quan no hi ha cap emoció present. Des del cervell, totes lesemocions activarien la mateixa part del sistema nerviós, i aquestes activacions tindrien la funció de generar respostes automàtiques per tal de fer front al fet generador de l’emoció en qüestió(per exemple, en el cas de la por, preparar-se per fugir del perill).
  • Nikko Fridja, en la seva obra de 1986, The emotions, oferia una versió millorada del model original de Schachter-Singer. En síntesi, es tractava de disminuir la antiintuïtivitat i falta de suport experimental que tenia la teoria original i admet la possibilitat que hi hagi dos tipus d’excitació fisiològica: una de caire plaent i una de tipus displaent– en lloc de només una activació fisiològica general indefinida. Fridja és també molt reconegut per assenyalar un aspecte bàsic de les emocions: Per a Peter Lang, igual com per a Fridja, les emocions són -tenir una emoció comporta necessàriament un canvi disposicions o tendències per a l’acció action readness, és aPer a Fridja hi ha dos tipus de senyals fisiològics dir, estats que preparen l’organisme per dur a terme una cognitiu i fisiològic per a preparar-nos per a l’acció.bàsics: plaer i dolor. conducta adaptativa.Aquests senyals fisiològics informen de la utilitat o Una emoció implica tres fases diferenciades:correcció de certs esdeveniments i objectius, i En altres paraules, les emocions van sorgir com a patrons a) reconeixement del fet que un objecte o un esdevenimentpermeten així que les emocions dirigeixin –almenys de resposta molt simples (disposicions biològiques): reclama la nostra atenció;fins a cert punt– el nostre comportament. moviments d’aproximació o evitació cap a estímuls b) avaluació del context rellevant per tal de considerar les accions possibles apetitius o aversius que tenen com a funció primordial c) preparar-se per a l’acció. l’adaptació de l’individu al medi.És el mateix model de Schachter i Singer, però Segons Lang aquestes es poden classificar i organitzar enaugmentat. Tanmateix, Fridja és contrari a la proposta de l’existència funció de dos estats motivacionals-emocionals d’emocions bàsiques tal com les hem explicat en el diferents: la valència afectiva o to hedònic i la intensitat deContinuem tenint un estat cognitiu que ens informa subapartat 2.1 d’aquest mòdul. Segons argumenta Fridja l’activació o arousal.d’una sèrie de propietats de l’objecte o esdevenimentque elicita l’emoció (si és perillós, si és inesperat, etc.) (1987), una teoria que postuli més de dues emocions bàsiques es contradiu amb tota l’evidència que tenim –tant Sobre la base d’aquestes dimensions, Lang ha proposatperò ara tenim dues sensacions diferenciades, plaer i experimental com les nostres pròpies intucions– de la l’existència de dos sistemes cerebrals motivacionalsdolor, en lloc d’una. subdivisió bàsica de les emocions entre plaents i displaents. cerebrals, apetitiu i aversiu, i ha emfatitzat el paper de laAixí, simplificant un xic, un canvi de plans combinat En segon lloc, Fridja afirma que –introspectivament– només valència en la resposta emocional.amb un senyal positiu és el que anomenemnormalment felicitat. Si el canvi va acompanyat per un podem sostenir que tenim sensacions de plaer i dolor, capsenyal negatiu llavors parlem de tristesa. altra més. Afortunadament, podem recollir totes les intucions genials de Fridja sense haver de negar l’existència d’emocions bàsiques. En la primera objecció podríem respondre que dividir una classe en dues subclasses bàsiques no implica que després no en puguem fer subdivisions més detallades. Així, podem dividir els animals entre éssers de sang freda i éssers de sang calenta, però això no implica que seguidament no puguem subdividir els segons en més classes com, per exemple, mamífers i aus. Pel que fa al segon punt, podem defensar que introspectivament sentim la diferència entre, per exemple, tristor i còlera. Totes dues són emocions negatives, però tal com vam dir en l’apartat anterior, és molt difícil negar que tamb les sentim de manera diferent.
  • Zajonc deia aproximadament que no tots els “reconeixements”, no totes les valoracions són iguals. Tanmateix, els experiments de Zajonc no són tan devastadors per a un modelEXEMPLE: En una relació, un pot dir “aquesta persona és fantàstica”, i llavors generar una cognitiu de les emocions.llista de propietats que expliquin aquesta valoració: pot dir que és doctor en Les ciències cognitives ens ofereixen molts casos de processos mentals que claramentdues carreres diferents, que sap parlar sis idiomes, que ha guanyat campionats impliquen cognicions, però en els quals no sembla que hi hagi procés conscienteuropeus d’atletisme, etc. però simplement pot dir que “li ha fet bona impressió” d’avaluació.sense ser capaç realment de donar una llista de propietats objectives quepermetin als altres de saber si es poden fiar d’aquesta valoració. Exemple: Pensem en el llenguatge. Nosaltres som capaços de dir, davant un enunciat, si és gramaticalment correcte o incorrecte. Però no sempre som capaços de dir perEn el primer cas, parlem d’una strictu sensu, que implica creences, implica què, especialment si mai no hem rebut educació lingüística formal.pensar. Però això no soluciona ni molt menys tot el problema. Evidentment, tots sentimEn el segon, malgrat que també hi ha hagut una valoració, no sembla que hi hagi res més que una que hi ha alguna cosa peculiar quan preferim un estímul simplement perquè l’hem vistsensació per a donar suport a la nostra afirmació. primer, i encara pitjor si no l’hem vist realment, sinó que tan sols ha estat una percepció subliminar. Necessitem un model més acurat per tal de comprendreAixò implica, per exemple, que aquestes preferències que no impliquen inferències no es registren cabdalment aquest fenomen.conscientment. D’aquí podríem sospitar que, de fet, aquestes emocions són prèvies a qualsevolcognició i que, per tant, hi pot haver emocions sense que hi hagi la contrapart racional de lacognició.Zajonc va demostrar en diversos experiments que les preferències es poden crear per raons genscognitives. En un d’aquests experiments es presentava a uns subjectes experimentals diverses Per tant, si Zajonc té raò, les emocions no poden serimatges noves, primer d’un tipus i després d’un altre, però els subjectes experimentals tendien a cognicions, ja que són capaces de produir preferènciespreferir les que s’havien visionat primer. Aquesta preferència es mantenia fins i tot si els estímuls sense que hi hagi cap mena de valoració cognitiva alhavien estat presentats de manera subliminal; és a dir, a una velocitat tan alta que els subjectes darrere.eren incapaços de percebre’ls conscientment. Si les emocions no són cognicions, llavors tot el camí començat des del model de Schachter i Singer s’hauria d’abandonar i començar una altra vegada!
  • POSTULAT BÀSIC Segons LeDoux (1994/1999), en presència d’un estímul emocional, el cervell valora el seu significat i respon en funció d’aquest. A escala neural, l’avaluació de l’estímul i el control de la resposta desencadenada per aquest té lloc a l’amígdala. LeDoux (1994/1999) proposa l’existència de dos sistemes o rutes neurobiològiques diferents per les quals la informació sensorial pot arribar a l’amígdala: RESUM DE LES DIFERÈNCIES ENTRE LES DUES VIES La primera via és una via més ràpida que ens permet començar a respondre a l’estímul abans que l’elabori el còrtex. Tanmateix, atès que no intervè el còrtex, la informació que aquesta via pot transmetre a l’amígdala és poc precisa, poc elaborada, i la resposta que desencadena, inespecífica. Per això, quan arriba a l’amígdala la informació procedent de la segona via, si la respostaLa primera ruta passa pel còrtex cerebral. La segona via és una via extralemniscal, més curta i inicial desencadenada per la primera via ha estat correcta, esConcretament, la informació sensorial filogenèticament més antiga que uneix directament el refina en la seva manifestació. Tanmateix, si la resposta inicial noarriba al tàlem a través de la formació reticular, i una tàlem amb l’amígdala. Aquesta via tàlem-amígdala fa va ser apropiada, es para automàticament la resposta.vegada allà, a través de la via lemniscal assoleix el possible que una part de la informació de l’estímul, poccòrtex sensorial primari corresponent a la modalitat elaborada, accedeixi ràpidament a l’amígdala i que Cita de Le Doux: “la información recibida directamenteperceptiva a què pertanyi l’estímul (auditiva, visual, aquesta elabori una resposta apropiada de manera desde el tálamo predispone a producir respuestas, mientras quetàctil, etc.). A continuació, l’estímul és elaborat a les pràcticament immediata, la qual cosa resulta la tarea de la corteza es evitar la respuesta inadecuada más quediferents parts del còrtex associatiu, on s’analitzen les especialment adaptativa en les situacions de perill. producir la apropiada”seves característiques i el seu significat. El resultatd’aquest procés de valoració és enviat, juntament ambel resultat del procés de valoració elaborat per lesàrees d’associació intermodal (aquelles que relacionenentre si les diferents característiques sensorials d’unestímul), a l’amígdala i a algunes àrees de l’hipocamp(estructura relacionada amb la memòria i elpensament espacial), que al seu torn comuniquentambé amb l’amígdala. A mesura que va rebentaquesta informació, l’amígdala es troba en disposiciód’emetre un judici sobre la bondat o la perillositat del’estímul
  • Segons Damasio (2004), l’elecció i la presa de decisions no solament estan guiades per l’avaluació dels costos-beneficis de cada una de les opcions possibles, sinó també pel coneixement implícit anticipat del valor afectiu de cada opció. En síntesi, podríem dir que autors com Antonio Damasio (2004) han posat en evidència que a més d’un eix d’influència “de dalt a baix", en virtut del qualSegons Damasio, l’experiència afectiva global es compon de tres els processos cognitius superiors determinen l’experiència emocionalelements: (Palmero, 2003), hi ha una influència “de baix a dalt", de tal manera que1) Els processos de valoració de l’estímul l’activació emocional pot influir i condicionar l’activitat dels processos2) Les reaccions corporals i viscerals amb què el sistema nerviós respon cognitius superiors.a aquesta valoració3) la manera en què el cervell percep aquests canvis corporals iviscerals. Damasio anomena aquest últim element –és a dir,l’experiència dels canvis corporals i viscerals– sentiment i sobre la based’aquest concepte elabora la hipòtesi coneguda com a hipòtesi delmarcador somàtic. EL PROCÉS QUE FEM QUAN HEM DE PRENDRE UNA DECISIÓSegons aquesta hipòtesi, la presa de decisions no depèn únicament deprocessos racionals, sinó que aquests es troben assistits per processos Segons argumenta Damasio, una solució purament racional als problemes que afrontemde tipus emocional que faciliten la presa de decisions. Basant-se en normalment en la nostra vida quotidiana requeriria molt de temps, en la mesura que hauríeml’anàlisi de les alteracions conductuals i emocionals observades en d’imaginar totes les alternatives possibles de solució del problema i determinar-ne, per a cadapersones que han patit lesions al còrtex prefrontal del cervell, Damasio una, els costos i els beneficis a fi de comparar-les i poder decidir quina és la millor.conclou que és en aquesta zona del cervell on es localitzen els sistemesa través dels quals les emocions afavoreixen la presa de decisions. D’aquesta manera, quan ens trobem davant de l’existÈncia de diferents possibilitats d’actuació, el còrtex prefrontal crea, per a cada una, una representació del que passaria si la trièssim. Aquesta representació inclou, a més dels elements descriptius de la situació, un esbòs de la reacció emocional que la situació real desencadenaria. I aquest esbòs inclou, al seu torn, un avanç de les reaccions corporals i viscerals pròpies de la reacció emocional de què es tractaria. Damasio anomena aquestes reaccions corporals i viscerals anticipades el marcador somàtic, ja que el que fan és marcar afectivament cada una de les eleccions possibles. Per tant, quan el subjecte intenta prendre una decisió, tendeix a evitar aquelles opcions que han estat marcades per sensacions viscerals desagradables i preselecciona aquelles que han estat marcades positivament. Es delimita, d’aquesta manera, el nombre d’alternatives d’elecció possibles i s’incrementa la velocitat del procés d’elecció. Els marcadors somàtics simplifiquen el procés de presa de decisions.