Metodologia qualitativa                             INVESTIGACIÓ                : fa referència al grau en què el conjunt ...
METODOLOGIA EXPERIMENTAL                                                                                     ESTUDIAR ELS ...
Diferents tipus d’experiments o diferents dissenys                                                                        ...
els dissenys observacionals sutilitzen per a estudiar determinats fenòmens                                                ...
Esquemes metodologia quantitativa en psicología
Esquemes metodologia quantitativa en psicología
Esquemes metodologia quantitativa en psicología
Esquemes metodologia quantitativa en psicología
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Esquemes metodologia quantitativa en psicología

938

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
938
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
34
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Esquemes metodologia quantitativa en psicología"

  1. 1. Metodologia qualitativa INVESTIGACIÓ : fa referència al grau en què el conjunt de categories incloses en el codi En aquests tipus d’hipòtesis Hipòtesisconstitueix una mostra representativa de tots sespera que dues (o més) els seus elements. variables, a les quals no Quan una categoria es postula satorga el rol de causa o de és aquella en què sespera que hicom a indicadors d’un constructe no accessible conseqüència, covariïn, és a dir, hagi una relació causa-efecte MOSTRATGE que quan varia el valor dunaa l’observació directa, la validesa de constructe Element de la població que genera la entre almenys dues variables, VI i Mostreig: aació també variï el valor de laltra. estableix el grau en què aquests indicadors Validesa informació objectiu d’estudi, pot ser un sol VD, que tenen un paper d’extreure un conjunt compleixen el seu propòsit. individu o una agrupació d’individus Variables diferenciat, que és, d’unitats mostrals. definits per qualsevol criteri. respectivament, el de causa i el VALIDESA defecte. Per posar a prova INTERNA Un constructe és una VALIDESA variable que no és aquestes hipòtesis calen dissenys EXTERNA directament que aportin certes garanties que El mostratge intencional o opinàtic, també accessible a són les VI, i no altres variables, anomenat de judici o expert, és un altre lobservació. La les responsables de les variacions La validesa interna fa referència al procediment no probabilístic que afegeix en la VD. grau de seguretat amb què es pot La validesa externa fa referència al inferim per mitjà grau en què una investigació és algunes restriccions respecte al mostratge dindicadors als qual afirmar que la VI és la causa de les accidental a l’hora d’acceptar la inclusió de variacions observades a la VD. generalitzable a altres individus, sí que tenim accés.Les diferents tècniques de mostratge probabilístic tenen com a situacions i moments. + subjectes a la mostra. La principal característica d’aquest tipus de mostratge és que l’investigador utilitza l’experiència o elsdenominador comú l’ús de per a la selecció dels coneixements previs d’ell mateix, d’un expert o PROBABILÍSTIC NO PROBABILÍSTIC En una hipòtesi és important saberindividus. de la literatura disponible per decidir quins subjectes han de ser inclosos a la mostra. Els que són lobjecte D’aquesta manera s’assegura que la mostra Definició subjectes són seleccionats perquè són els que destudi. En les hipòtesis unidireccionals, és d’individus seleccionada sigui representativa de la població de Tipus es consideren més representatius per assolir molt important que diferencieu entre VI i VD, referència. No obstant això, per assegurar la representativitat a TIPUS Definició l’objectiu de l’estudi. En ocasions és i que no confongueu els valors o els nivells partir d’un marc mostral ben definit i que no presenti cap tipus de recomanable generar una llista de variables que que pot prendre una variable amb la variable biaix, el marc mostral ha de contenir un llistat de totes les unitats haurà de satisfer l’individu perquè sigui mateixa.Tingueu en compte que una VI pot d’anàlisi de la població de referència. D’aquest marc mostral se En general, pels avantatges que representa, els considerat un candidat òptim per ser inclòs a la ser tant manipulada com no manipulada. Per seleccionarà la mostra d’individus que permetrà la generalització de investigadors preferirien treballar amb mostres mostra. És un mètode simple, no requereix tant, la manipulació no és un criteri per a resultats a la població d’origen. Les tècniques de mostratge probabilístiques, però a la pràctica, en ciències socials, disposar d’un llistat exhaustiu del marc mostral classificar una variable com a VI. probabilístic són: el cost i el temps que requereix obtenir una mostra a i té l’avantatge que la mostra es pot aconseguir Exemples: El reforçament positiu millora El mostratge aleatori simple, el sistemàtic, l’estratificat i el de partir d’un mostratge probabilístic ho fa, en moltes de manera ràpida. No obstant això, en aquest laprenentatge de les rates en recórrer un conglomerats. Les dues últimes variants, el mostratge estratificat i ocasions, inviable. Cal tenir en compte, també, que hi tipus de mostratge s’introdueix de manera clara laberint. (Hipòtesi: unidireccional).VI: el tipus el de conglomerats, poden ser considerades variacions de les dues ha vegades que és impossible construir el marc mostral la subjectivitat de l’expert a l’hora de de reforçament. Els nivells no estan primeres i poden combinar-se entre si en funció de les exigències de la població. Sense disposar d’una llista exhaustiva En principi, perquè el especificats, però, per posar un exemple, seleccionar les unitats mostrals, la qual cosa de l’estudi. S’assegura que les dels subjectes que formen part de la població no és mostreig aporti podrien ser positiu/control. És una variable pot provocar un biaix en la composició de la unitats mostrals se possible seleccionar la mostra a partir d’un procediment representativitat ha manipulable. VD: laprenentatge de les rates. mostra final. seleccionen de probabilístic. Quan no es pot disposar de la llista dels dassegurar que tots Manera individual, els elements de la Hi ha relació entre lhàbit de fumar dels pares individus que formen part de la població, l’alternativa atenent a la població tenen la i lhàbit de fumar dels fills.(Hipòtesi: que té l’investigador és utilitzar un procediment noEl mostratge aleatori estratificat és útil quan es coneix la proporció probabilitat que les mateixa probabilitat bidireccional). V1: hàbit de fumar dels pares. probabilístic. Un procediment no probabilístic potd’una o diverses característiques de la població rellevants per a un lliga de pertànyer a la V2: hàbit de fumar dels fills. provocar una selecció dels individus amb . Cal tenirestudi particular (gènere, edat, nivell d’estudis, etc.) i es vol A la població. En el en compte, però, que quan l’objectiu de l’estudi és mostra.assegurar que aquestes característiques estiguin representades a la mostratge aleatori tots La major part duniversitaris catalans parlen bàsicament descriptiu i no es pretén extreuremostra. Les diferents modalitats d’aquestes característiques (per els subjectes de la un sol idioma. Aquí tenim una sola variable, conclusions que puguin ser generalitzables al conjunt deexemple: home/dona, infants/joves/adults, etc.) representen estrats, població tenen la que és nombre didiomes que parlen els la població, un mostratge no probabilístic pot ser vàlid.terme que prov de la geologia i que es refereix a una capa ← mateixa probabilitat de universitaris catalans.homogènia de terreny. Així, els individus que pertanyin a un ser seleccionats perdeterminat estrat presentaran característiques similars entre ells i, en formar part de la El procès de distribució dels individus en els diferents estrats es coneix com acanvi, presentaran característiques molt diferenciades respecte als mostra. Per seleccionar . Hi ha diferents tipus d’afixació:individus d’altres estrats. Aquest fet portarà a una homogeneïtat una mostra de : la muestra se divide por partes iguales, a cada estrato le subjectes a partir corresponde igual número de elementos. El mostratge accidental és un procediment de mostratge no probabilístic queentre els individus que pertanyen a un mateix estrat i a una d’aquest procediment la variabilitat observada en la població a cada estrat és selecciona els individus en funció de la possibilitat d’accedir a ells i de laheterogenetat entre els individus de diferents estrats. es necessita una taula respectada de manera proporcional a la mostra. En aquests casos el nombrede seva voluntat de participar en l’estudi, i no pel fet que siguin representatius de nombres aleatoris. subjectes de cada estrat a la mostra serà proporcional al que s’observa a la població. de la població. Formar mostres a partir d’aquest procediment és (Veure més en els Afijación proporcional: la muestra debe ser proporcional al número de elementos relativament ràpid i barat, però s’ha de tenir en compte que pot aportar apunts anomenats de cada estrato. La distribución se hace de acuerdo con el tamaño de la población informació distorsionada I no representar en absolut la població de “mostratge”). de cada estrato referència. És possible que malgrat que la grandària de la mostra de l’estudi en algunes ocasions aplicar una afixació proporcional sigui adequada, el fet de seleccionar els individus a partir d’aquest porta a seleccionar estrats amb un nombre molt redut de subjectes. Si procediment provoqui un biaix important en els resultats obtinguts. NoIgual que el mostratge estratificat, el mostratge per l’investigador està interessat a analitzar en profunditat cada un dels estrats, obstant així, molts estudis utilitzen aquest tipus de procediment deconglomerats és un mostratge aleatori. Un altre element en l’estudi dels subgrups amb mostra m s petita no permetria obtenir resultats ← mostratge, com per exemple estudis pilot o exploratoris, per la qual cosa éscomú, és que parteixen d’agrupacions d’individus; en el vàlids. En aquests casos, s’opta per augmentar la grandària de l’estrat fins que important tenir-ho en compte a l’hora d’interpretar els resultats.mostratge estratificat les agrupacions són les estrats (nivells permeti l’estudi independent de les diferents submostres.que presenten les variables per les que s’estratifica) i en el es tracta d’una estratificació no proporcional en la qual tots Quan no es fa servir el mètode aleatori simple el que es fa és estudiar Les mides mostrals són elsmostratge per conglomerats són conglomerats que fa els estrats tenen el mateix nombre de subjectes independentment de la primer quines característiques de la població són rellevants per a la números de linterior de lareferència a agrupacions preestablertes d’individus (p.ex. proporció que s’observa en la població. investigació. taula. Aquestes midesprovíncies espanyoles, ciutats catalanes, escoles, centres : en aquest procediment, a més de tenir en compte el pes de estan calculades per a quanesportius, etc.). A diferència del mostratge anterior, la unitat l’estrat en la població, es valora la variabilitat de cada estrat. Per aplicar una Una mostra és representativa quan podem generalitzar, es mesura en percentatgesde mostratge no és l’individu (p.ex. l’estudiant de psicologia) afixació òptima es necessita conèixer la variància poblacional de cada estrat, amb una certa confiança, les dades obtingudes en la i amb un nivell desinó l’agrupació d’individus, és a dir, s’obté en primer lloc una El procés de descendir seleccionant i això implica que s’hagi fet algun estudi previ de la població sobre aquest població. confiança del 95% (taulamostra aleatòria de conglomerats (ex: províncies o bé conglomerats fins a trobar la unitat Aspecte, és per això que aquest procediment es pot aplicar en poques presa de Arkin i Colton,d’escoles). S’espera que hi ha heterogeneïtat dins de cada mostral sanomena mostreig per ocasions. En el mostratge estratificat és freqüent que es consideri més d’una La precisió es refereix a lerror que sassumeix en fer les 1962).conglomerat. conglomerats i etapes. característica a la vegada, cosa que genera diferents dimensions. Per exemple, en un estimacions dels valors poblacionals. I la fase final, des de lúltim conglomerat primer moment, es pot considerar la característica gènere I generar dos estrats: La precisió és lerror assumit en estimar per interval els fins a la unitat mostral sanomena ruta home i dona. En un segon moment, es pot considerar la variable edat i crear valors poblacionals. La confiança indica quantes vegades de Aquests subconjunts homogenis aleatòria. diferents intervals: menor de 12 anys, de 12 a 18 anys, etc. cada 100 que repetíssim lenquesta a mostres aleatòries, en què es pot dividir la població trobaríem que les nostres estimacions contenen el valor de reben el nom destrats. la població.
  2. 2. METODOLOGIA EXPERIMENTAL ESTUDIAR ELS RESULTATS D’UN DISSENY FACTORIAL Definició I característiques Produïm el fenomen, controlem les circumstàncies i decidim qui estarà sota quines condicions. Mitjançant lexperimentació podem contrastar que una variable és la causa duna altra Els dissenys experimentals es caracteritzen per la presència de manipulació i aleatorització en almenys una VI. La tècnica de control que caracteritza els experiments és, doncs, laleatorització, que sempra per a assignar els subjectes a les diferents A continuació presentem una GUIA RESUM per a estudiar condicions experimentals (dissenys intersubjecte) o bé per a assignar-los a diferents ordres de presentació (dissenys correctament tots els resultats obtinguts després duna investigació intrasubjecte) Tipus de LA SELECCIÓ és un procediment emprat per a obtenir FACTORIAL amb dues variables: Dissenys experimentals una mostra de subjectes. Per tal dobtenir una bona 1. Obtenir les mitjanes de la variable dependent en cadascuna de les (I validesa externa és important que la selecció sigui x J) condicions. aleatòria. 1.1. Disposar les mitjanes en una taula de contingència dI x J. L’ASSIGNACIÓ és el procés pel qual els subjectes 2. Fer un gràfic per a cada variable independent, com a variable DISSENY INTERSUBJECTE DISSENY INTRASUBJECTE central (una variable és central quan es representa en leix dabscisses. duna mostra (és a dir, subjectes que ja han estat situació experimental en la que cada subjecte o grup de subjectes Situació experimental en la qual tots els subjectes se sotmeten a UNES 3. Estudiar la primera variable independent. seleccionats per a participar en una investigació) es se sotmet a UNA ÚNICA condició experimental. QUANTES O A TOTES les condicions experimentals. 3.1. Comparar les línies que representen els efectes simples de la distribueixen en una o altra condició experimental (dissenys intersubjecte) o en diferents ordres de variable. Si és un experiment amb un disseny intersubjecte (és a dir, Daltra banda, si el disseny és intrasubjecte els grups estan 3.1.1. Si són paral·leles no hi ha interacció. presentació (dissenys intrasubjecte). utilitzant subjectes diferents en les diferents condicions perfectament equilibrats pel que fa a les diferències individuals, ja que Estudiar directament lefecte principal de la variable. experimentals) sutilitza lassignació aleatòria per a repartir els hi ha els mateixos subjectes en totes les condicions experimentals. En 3.1.2. Si no són paral·leles, hi ha interacció. subjectes en les diferents condicions experimentals. Lassignació aquests dissenys, lobjectiu que es persegueix en aplicar Estudiar cada efecte simple separadament.aleatòria és una tècnica de control que serveix per a equilibrar els laleatorització és evitar que hi hagi els efectes de pràctica (també Diferents tipus d’experiments o diferents dissenys Es podrà estudiar lefecte principal sols si són iguals els signes dels diferents grups de subjectes pel que fa a les diferències anomenats efectes de període) i de persistència, que són les dues De la metodologia experimental pendents de les línies que representen els efectes simples.individuals. De fet, hi ha autors que parlen de lequilibrament com grans amenaces a la validesa interna daquests dissenys. En els VEURE L’ALTRE ESQUEMA 4. Estudiar la segona variable independent a tècnica de control. Però quan sutilitza lassignació aleatòria el dissenys intrasubjecte laleatorització sutilitza per a assignar els 4.1. Comparar les línies que representen els efectes simples de la cert és que, si es disposa duna mostra suficientment gran, subjectes a diferents ordres de presentació dels tractaments o variable. lequilibrament és simplement el resultat daquesta assignació. condicions experimentals. És tracta de la tècnica de control que 4.1.1. Si són paral·leles no hi ha interacció. Ha de donar el mateix que anomenem contrabalanç o reequilibrament. en la primera Estudiar directament lefecte principal de la variable Experiments utilitzant una VI I diferents 4.1.2. Si no són paral·leles, hi ha interacció Subjectes (VEURE L’ALTRE ESQUEMA) Estudiar cada efecte simple separadament Es podrà estudiar lefecte principal sols si són iguals els signes dels DISSENY FACTORIAL: pendents de les línies que representen els efectes simples Hi ha més duna variable independent. El cas amb què començàvem aquest bloc temàtic, i sobre el qual hem desenvolupat els conceptes, és el més simple possible (2 x 2). Els dissenys factorials proporcionen més informació que els DISSENYS El podem imaginar tan extens com vulguem, per exemple, podríemUNIFACTORIALS, ja que compten amb la riquesa de la combinació dels nivells tenir una investigació amb lesquema següent:de dues o més VI. Fruit daquesta combinació de nivells apareix lestudi de la DISSENY UNIFACTORIAL VI1 (3 nivells); VI2 (2 nivells); VI3 (5 nivells); interacció. De fet, la interacció és possible en qualsevol disseny que tingui Només hi ha una variable independent. La manera dindicar-ho seria: més duna VI, no sols en els dissenys experimentals factorials. es tracta dun disseny factorial 3 x 2 x 5. Els dissenys factorials poden tenir variables independents amb untractament entre subjectes, intrasubjectes o qualsevol combinació possible entre ambdues. També ens podem trobar amb factorials on totes les variables siguin manipulades, donant lloc a experiments; o totes no manipulades, donant lloc a quasiexperiments, o les possibles barreges dambdues. EXPERIMENTS AMB DISSENYS FACTORIALS Lavantatge més gran dun experiment factorial de dues variables és que obtenim més informació que la suma de la informació dels dos experiments duna LA INTERACCIÓ variable implícits. Suposem el cas més simple, en què tenim dues VI. Hi ha interacció entre Quan la mitjana no representa adequadament la variable independent, no sha dinterpretar.aquestes dues VI quan lefecte duna VI (sobre la VD) depèn dels valors que Recordeu allò de, "si jo em menjo dos salmons i vosaltres cap, la mitjana diu que ens hem menjat un salmó de mitjana"; la qual cosa és matemàticament correcte,pren laltra VI. Daltra banda, no hi ha interacció quan lefecte que té una VI però enganyós –sobretot per a vosaltres– i, per tant, no ens serveix per a res. Això vol dir que quan les dues línies tinguin pendent de signe diferent (un cap(sobre la VD) és independent dels valors que prengui laltra VI. amunt i un altre cap avall) o una sola línia horitzontal, la mitjana no és un bon resum del que ocorre amb ambdues variables independents i, per tant, no sha dinterpretar. Quan són línies paral·leles no hi ha interacció i es pot interpretar la mitjana. Quan no són paral·leles hi ha interacció i sha de comprovar si es pot interpretar la mitjana: si els seus pendents tenen el mateix signe, sí. Fixeu-vos que extreure conclusions a escala parcial dins una variable independent no fa perdre força a la investigació. Simplement es concreta què és el que passa sota quines condicions. Un disseny factorial és un disseny en què linvestigador nestudia simultàniament dues (o més) variables independents. En un disseny factorial complet es combinen tots els nivells duna variable amb tots els nivells de laltra o de les altres. Això es representa mitjançant la multiplicació del nombre de nivells de les variables independents. Per a comprendre més bé els resultats duna investigació factorial shan de representar en un gràfic. En realitat, en dos, un per cada variable independent. Es comença fent un gràfic per a qualsevol de les dues variables independents. La VI elegida la considerem com a "central" a efectes de representació. El caràcter de central el dóna el fet de figurar a leix de les abscisses. Laltra variable independent actua com a "condicionant", ja que és sota les seves condicions que la central actua. Aquests resultats parcials de la variable independent, agrupats sota les condicions de laltra variable independent, sanomenen efectes simples. Sanomenen efectes simples perquè és com si dividíssim lexperiment duna variable en dos experiments simples. Quan ja tenim els dos efectes simples representats i estudiats, el pas següent és comparar com són entre si els dos efectes simples. Si les línies que representen els efectes simples duna variable independent no són paral·leles llavors ens indica que hi ha interacció entre les variables independents. DISSENY MIXT: Un disseny és mixt quan té una VI Té alguna repercussió el fet que hi hagi interacció entre les variables? Té les dues repercussions següents: intersubjecte i una altra VI intrasubjecte. Per tant, els Primer, és obligatori interpretar cada efecte simple separadament. Això és així perquè són diferents. dissenys mixtos es donen únicament en dissenys amb més Segon, sols es pot interpretar lefecte mitjana –anomenat principal – de la variable independent si es dóna la circumstància que les dues línies que representen els duna VI, és a dir, en dissenys factorials efectes simples tinguin un pendent del mateix signe. En el nostre cas, ja sha dit prou que no es pot interpretar lefecte principal. Es pot donar un cas en què hi hagi interacció i lefecte principal es pugui interpretar? Sí, es pot donar (veure dibuix) -Disseny mixt: aquells en els quals es manipula almenys Si sha detectat interacció en lanàlisi de la primera variable independent, necessàriament es detectarà interacció en lanàlisi de la segona variable independent. una VI intra i una VD inter. El que sanalitza és la interacció i Ja que hi ha interacció, interpretem cadascun dels efectes simples separadament. controlar lefecte de la pràctica entre daltres I quan us trobeu que hi ha interacció perquè les línies dels efectes simples no són paral·leles, heu de comprovar si la semblança dels pendents permet dinterpretar lefecte principal, perquè, quan els efectes simples duna variable independent no són del mateix signe no es pot interpretar lefecte principal. Els casos sense interacció són més simples, ja que les variables es comporten de la mateixa manera es combinin com es combinin amb els nivells de laltra variable.
  3. 3. Diferents tipus d’experiments o diferents dissenys De la metodologia experimental Experiments utilitzant una VI I diferents subjectes Experiments amb un sol subjecte Experiments amb més d’una Experiments utilitzant una VI Disseny amb grups aleatoris-Quan només hi pot participar un sol subjecte, per les raons que siguin. variable independent: dissenys I els mateixos subjectes factorials (VEURE ESQUEMA GRUP CONTROL I GRUP EXPERIMENTALElements característics dels experiments amb un sol subjecte: en PRINCIPAL Grup Control: Quan es fan servir sols dos grups i un daquests està en una condició en quèprimer lloc lestabliment de la línia base, la fase dintervenció i la fase de METODOLOGIA EXPERIMENTAL) rep un nivell nul de la variable independent.retirada. El grup control serveix com a nivell de partida per a valorar la quantia de lefecte del grup experimental; en aquest context, no ens interessa que els de gris no facin cap falta, sinóLA LÍNIA BASE: per exemple poden ser registres d’una conducta quantes faltes es veuen en les jugades, quan el color de la samarreta no afecta gensdeterminada d’una setmana sencera. la fase de línia base coincideix Avantatges lobservador.conceptualment amb una condició de control. Hi ha un nivell nul de la El control de les variables estranyes associades a les diferències individuals és lavantatge més gran però no és lúnic. Aconseguir participants per a Grup Experimental: laltre grup rep un valor qualsevol de la variable independentl.variable independent. les investigacions no sempre és fàcil (encara que és més fàcil quan serveixen els estudiants de la pròpia facultat), i aconseguir "bons" participants HIPÒTESI DE RELACIÓ CAUSALLA FASE D’INTERVENCIÓ: coincideix amb la condició experimental I encara menys. Per això, amb aquesta lògica intrasubjectes, és molt més fàcil perquè sen necessiten menys; és més econòmic. En tot experiment hi ha explícita una hipòtesi de relació causal.amb un nivell de la variable independent, que podría ser la teràpia, Fer servir els mateixos participants per a totes les condicions experimentals és la millor manera de detectar lacció de la variable independent. "si el color negre a la samarreta dels jugadors fa que la seva conducta es percebi com a mésl’efecte de la qual voldrem comparar amb els resultats de la fase de Si és millor per al control i més econòmic, per què no es fan tots els dissenys amb els mateixos participants? Perquè també hi ha grans bel·ligerant en una situació dubtosa, llavors quan aquests mateixos jugadors, en les mateixescontrol. impediments: jugades, portin una samarreta de color gris rebran menys sancions que quan la portin Inconvenients negra".LA FASE DE RETIRADA -Aprenentatge: quan es produeixi aprenentatge en alguna de les condicions experimentals serà impossible aplicar la lògica intrasubjectes, és a dir, Observeu dues coses en aquesta hipòtesi: primera, té una estructura "si... aleshores..." queEn la pràctica clínica, quan sobserva que un pacient millora no podrem tornar a una situació anterior després d’un aprenentatge. encadena la variable independent amb la variable dependent i estableix clarament què és elostensiblement, la teràpia continua fins a assolir un criteri òptim fixat -Motivació: si no hi ha motivació del subjecte per a realitzar l’experiment, aquest pot perdre fiabilitat. que ha docórrer en el cas que sigui certa la relació que sestableix en lantecedent; segona,amb anterioritat. Quan a la pràctica clínica se li uneix lexigència -Fatiga: la fatiga dels subjectes pot esbiaixar els resultats, s’ha de preveure que aquests estiguis descansats, duents a terme descansos o fent HIPÒTESI OPERATIVITZADA està redactada amb un alt grau de meticulositat; estàinvestigadora és necessari afegir alguna cosa més. Cal poder contestar a experiments pilot (de prova) per tal de millorar el disseny de l’experiment. concretada de manera que el que sexpressa es pot observar i registrar.altres col·legues preguntes com les següents: Les tres amenaces anteriors (aprenentatge, motivació i fatiga) hauran de ser analitzades abans de dur a terme lexperiment amb els mateixos MANIPULACIÓ DE LES VARIABLES VI I VD-Hi va haver alguna circumstància personal, en paral·lel, que pogués subjectes, ja que si es dóna alguna de les tres amenaces lexperiment quedarà invalidat. En lexposició hem fet servir el terme variable amb diferents adjectius i convé que elexplicar la millora del pacient? Inconvenients que es produeixen durant la realització de l’experiment: sistematitzem ara. El color de les samarretes era la variable independent; aquella que-Es va donar una especial empatia terapeuta-malalt que expliqués la -La persistència: en començar una condició experimental ens haurem dassegurar que els efectes provocats per la condició aplicada anteriorment shipotetitza que produeix lefecte. Els seus nivells eren les formes en què es presentava:seva recuperació? han desaparegut. Aquesta precaució és especialment pertinent quan sinvestiga amb substàncies que produeixen alteracions en lorganisme, com primer nivell, negre/blanc; segon nivell, gris/gris. Linvestigador tenia a les seves mans la-No coincidiria la millora amb el final de tardor –època dolenta per a les medecines, drogues, dietes alimentàries, etc. capacitat de presentar aquests nivells i de fer que els participants que ell volgués fossin sotamalalties mentals? -Persistència diferencial: La persistència de vegades produeix un canvi en la condició següent que no és possible de reequilibrar-lo amb lordenació un nivell o un altre (encara que ja sabem que va confiar la tasca a latzar).-Per descomptat, no hi hauria un canvi en la medicació per aquestes inversa, passar del nivell u al dos no és igual que passar del nivell dos a lu. Els efectes acumulats de lordenació no són reversibles. Quan això Per aquesta raó es diu que linvestigador té la capacitat de manipular la variabledates? ocorre, es considera que sha alterat la naturalesa de lexperiment i que no és vàlid. independent. La qualificació de falta al joc del vídeo era la variable dependent. Aquella -La pràctica: Lúltima amenaça que es produeix sempre –en més o menys quantia– és lefecte derivat de repetir diverses vegades tasques conducta dels participants potencialment estava influïda per la independent. Perquè estiguiSi us hi fixeu atentament, totes aquestes amenaces semmascaren amb semblants. No és el mateix respondre a una condició en primer lloc que fer-ho en últim lloc. Sempre hi haurà una lleugera diferència a causa de la operativitzada correctament sha despecificar la manera de mesurar-la.laplicació de la teràpia i hi rivalitzen en lexplicació de la millora. pràctica que ja sha fet. ASSIGNACIÓ ALEATORIA-DISSENY DE GRUPS ALEATORISAlgunes daquestes podran ser rebutjades recopilant la informació La tècnica que es fa servir per a contrarestar lefecte de la pràctica és: controlar lordre de presentació. Tercera, els dos grups van ser generats mitjançant lacció de linvestigador. Cap altracorresponent. Però daltres no. Per a poder rebutjar-les totes cal REEQUILIBRAMENT: Quan la variable independent té dos nivells i les tasques que han de dur a terme els participants són llargues, la tècnica circumstància externa va determinar la pertinença al grup experimental o al grup control.ampliar lestratègia de lexperiment retirant la intervenció. Si apareix un adequada és el reequilibrament. Linvestigador va tenir a la seva mà dir qui anava a cada grup. La manera en què va dividir elsdeteriorament clar, coincidint en el temps amb la retirada de la teràpia, Si el nombre total destímuls no és gran, o si no volem confiar a latzar el repartiment de la pràctica, es poden anar fent ordenacions aleatòries en participants (ASSIGNACIÓ ALEATÒRIA) és la que dóna nom al disseny: disseny de grupsllavors podrem estar més segurs dadscriure el canvi de la conducta a la blocs. Cada bloc contindrà el total de nivells de la variable independent. Per exemple, si la variable independent té tres nivells (A, B, C) cada bloc aleatoris.intervenció del terapeuta. Si observeu les dades del pacient presentat, tindrà tres presentacions i aquestes seran obligatòriament els tres nivells de la variable. Lordre daquestes tres presentacions per al primer bloc es En el disseny amb grups aleatoris linvestigador genera tants grups com nivells té la variablehi ha un deteriorament clar que saproxima a valors de la línia base farà per atzar: vegeu B-C-A. Després prepararem un segon bloc seguint la mateixa lògica del primer; tornem a sortejar lordre per al segon bloc: independent i mitjançant un procediment basat en latzar reparteix els participants entre elsinicial. vegeu C-B-A; i així successivament fins a completar tants blocs com el nombre de repeticions que vulguem. grups. Latzar aconsegueix que les variables estranyes associades a les diferències individualsSuposem que no us imagineu que una vegada que sha comprovat que OBJECTIU DEL DISSENY DE REEQUILIBRAMENT es busca que la descompensació (desequilibri) que produeix una ordenació determinada de les quedin repartides i, per tant, que els grups siguin equivalents (o, en expressió sinònima, quela teràpia de fitxes ajudava el pacient esquizofrènic la investigació va condicions experimentals sigui compensada (reequilibrada) amb lordenació simètricament inversa. Quan són dos nivells (A, B) això saconsegueix estiguin equilibrats).acabar en fase de retirada. Una vegada que els investigadors shan fàcilment: lordenació A-B és reequilibrada amb lordenació B-A. En aquest disseny, com que se sap com es va respondre en A quan es va presentar VARIABLE INTERSUBJECTE/VARIABLE INTRASUBJECTEcerciorat de la seva efectivitat tornen al tractament fins a assolir-ne en primer lloc i quan es va presentar en segon lloc, –el mateix per a B– es pot calcular lefecte de respondre "en primer lloc" i respondre "en segon Un bon pla dinvestigació amb grups de participants diferents ha dassegurar que els grupslobjectiu o fins que la teràpia assoleix el seu límit natural. lloc". Conèixer matemàticament aquest efecte ajuda a deixar més aïllat i més clar lefecte a causa de la variable independent. reaccionaran de la mateixa manera davant de la mateixa condició experimental. Assegurat QUADRAT LLATI : Quan linvestigador té una variable independent amb més de dos nivells i vol que es produeixin el mínim de repeticions de cada això, si reaccionen de manera diferent, deduirem que es deu als diferents nivells de laA lentorn dels dissenys experimentals amb un sol participant sha nivell, llavors lestratègia que ha de seguir és que cada nivell sigui present una vegada en cada posició possible. variable independent. Per a significar que diferents participants passaran pels diferentsdesenvolupat una terminologia pròpia per a parlar de manera Un dels avantatges addicionals daquest disseny en quadrat llatí és que en lanàlisi de dades posterior es pot calcular la quantia de lefecte a causa nivells de la variable independent, també es fa servir com a abreviació la paraula INTER. Així,simplificada dels dissenys. Les fases sense tractament es designen amb de lordre. es diu duna variable que és inter o intersubjectes; en reciprocitat, quan són els mateixosla lletra A (encara que sigui la primera de línia base) i les fases amb DISSENY COMPLET: és dóna quan en una investigació cadascuna de les condicions consumeix poc temps, i tots els participants poden passar per participants els que passen per totes les condicions de la variable independent, es fa servirtractament amb la B. totes les ordenacions planejades. lexpressió INTRA, i es diu que tal variable és intra o intrasubjectes. Així, en aquestAixí Chudy, Jones i Dickson (1983) van fer servir un disseny AB per a DISSENY INCOMPLET: es dóna quan no és possible això últim explicat, lo que es fa, doncs, és dividir –a latzar– els participants en subgrups, de experiment diem que la variable color de les samarretes és intersubjectes.tractar una conducta fòbica. Es tractava dun nen de set anys que havia manera que cada subgrup respongui als nivells de la variable en una de les ordenacions planejades. Quan sha fet servir un disseny amb grups, sha de resumir la informació de cada grupestat agredit per un pastor alemany. Com a conseqüència va mitjançant un índex de tendència central. El més utilitzat, com sabeu, és la mitjana.desenvolupar una conducta fòbica cap a tots els gossos, por de sortirsol de casa i disminució dels seus contactes amb altres nens. Després DISSENY DE BLOCS ALEATORIS O DISSENY DE GRUPS ALEATORIS AMB UNA VARIABLE BLOQUEJADAdun període de vint-i-un dies de línia base, sel va entrenar en una mitjançant lassignació aleatòria dels participants podíem aconseguir que les variables estranyes associades a les diferències individuals quedessin equilibrades entre les condicions experimentals -és a dir, que les variables estranyes esdesensibilització sistemàtica –modificada amb imaginació emotiva, joc repartissin de "manera no esbiaixada"-.lliure i modelatge. En finalitzar la teràpia, es va observar que era capaç Si el grup experimental i el de control tenen diferents percentatges en quant a una de les seves característiques, no podem rebutjar una explicació alternativa que digués qe les diferències entre els grups de lexperiment es van deure adacariciar un gos, el nombre de vegades que sortia sol de casa havia la diferent composició dels seus participants.augmentat, i també el nombre de vegades que es relacionava amb Si mitjançant latzar no podem assegurar el control de la variable estranya, s’ha de fer servir aquesta tècnica de control: EL DISSENY DE BLOCS ALEATORIS (els blocs es fan en una variable estranya, lefecte de la qual sobre laaltres nens. Aquest disseny AB, segurament no els va semblar dependent volem controlar):malament als pares del nen, ja que lobjectiu de la seva recuperació es Exemple en un cas concret:va complir. Tanmateix, als investigadors ens sembla que la seva validesa a) Dividim els participants en dos blocs: un de noies (14) i laltre de nois (6).presenta amenaces. El pla recomanat hauria de ser un disseny ABAB. b) Repartim els components del bloc de les noies –a latzar– en cadascuna de les condicions experimentals, de manera que set aniran al grup experimental i unes altres set al de control.Amb aquesta lògica de les lletres, no és difícil entendre els dissenys que c) Repartim els components del bloc dels nois –a latzar– a cadascuna de les condicions experimentals, de manera que tres aniran a lexperimental i tres al control.els investigadors daquest camp han anat estenent. Funció d’aquesta tècnica: aconseguim una validesa interna més gran en lexperiment, fet que redunda que sigui més fàcil posar de manifest la relació causal entre la independent i la dependent. En la variable estranya, objecte del control, farem tants blocs com vulguem –com més blocs, més control. Els blocs poden tenir tots la mateixa mida o diferent, com en el nostre cas. Dependrà de la naturalesa de la variable. ALes claus del control en els dissenys amb un sol subjecte són les sèries continuació apliquem a cada bloc la tècnica dassignació aleatòria per repartir els integrants del bloc a les condicions experimentals; daquesta manera, la resta de les variables associades a les diferències individuals quedarande mesures i la retirada del tractament. controlades per equilibrament.
  4. 4. els dissenys observacionals sutilitzen per a estudiar determinats fenòmens L’OBSERVACIÓ Tipus quan linvestigador es limita a observar en lentorn on es produeixen de manera natural. El fet que en aquests CIENTÍFICA Tipus segons dissenys es minimitzi el control intern dota la situació destudi duna gran el grau una situació sense aportar res a la seva dosi del realisme, però, daltra banda, demana certa cautela addicional a dintervenció o creació –més enllà de la seva ineludible lhora demetre conclusions sobre possibles relacions causals. estructuració de presència– Definició I característiques linvestigador en la Igual que passa en la metodologia selectiva, els dissenys observacionals situació observada prescindeixen de la manipulació i de laleatorització. Lobservació parteix Des del punt de vista de Una manera que tenim els investigadors, mantenint el context natural dun pla dinvestigació amb uns objectius clars i a través duna sèrie la metodologia dinvestigació, una observació daparició del fenomen, per a augmentar la probabilitat que aquest ordenada detapes sobté el registre sistemàtic i la quantificació de la científica ha de complir les condicions de ser fenomen aparegui, consisteix a introduir alguns elements en la situació, conducta manifesta que es produeix en situacions naturals o quasinaturals. sistemàtica i replicable. Lobservació és sistemàtica crear un context estructurat que així ho permeti. quan es fan explícits cadascun dels passos del En aquest tipus d’observació hi ha un cert grau dintervenció en la Un dels elements més característics de la metodologia observacional és el procés. Quan això és així, sestà facilitant que Tipus segons al grau situació, el que sobserva està dalguna manera provocat per disseny i ús dun també sigui replicable, és a dir, que pugui ser de participació de linvestigador. exhaustiu reproduïda –i, per tant, contrastada– de manera lobservador en el (que inclogui tots els fenòmens sota observació), i mútuament excloent (és independent en tots els seus elements. fenomen observat. a dir, que cada element del fenomen observat solament pugui pertànyer a Algunes paraules tretes del llenguatge quotidià una de les categories). Una cosa és provocar un fenomen per a serveixen per a fer-se una idea justa sobre els Generalment, les dades són recollides per més dun observador per tal de descriurel i una altra cosa és provocar-lo per a elements del procés dobservació sobre els quals és poder obtenir un indicador de la fiabilitat de les dades obtingudes. saber què el causa. Quan en el context de la necessari que linvestigador sigui el més sistemàtic Concretament, el fet de tenir les dades registrades per més dun observador metodologia dinvestigació parlem dexperiment possible: què observar, com observar, a qui, quan i ens permet calcular . ens referim al contrast duna relació de causa- on fer-ho. Com es pot calcular lacord entre observadors de la manera més simple? efecte entre dues variables. En el mòdul El fet que feu un treball sistemàtic facilita que la Mitjançant el percentatge dacord. Cal que tingueu en compte que aquesta "Metodologia experimental", tindreu ocasió vostra observació sigui replicable, fent explícites les manera de mesurar lacord té força limitacions. Aquestes limitacions, però, destudiar tot el que està relacionat amb aquest vostres opcions en relació amb els diferents es poden superar parcialment emprant (Cohen, 1960), que assumpte. Quan lobservació sestructura per a elements del procés dobservació. Si aconseguiu té lavantatge de tenir en compte els acords que es produeixen per atzar. dur a terme un procés de contrast de relacions totes dues coses, la vostra observació es podrà causals parlem dexperiment de camp. considerar científica. Grau dintervenció de lobservador Encara que en sentit estricte el llenguatge natural també ho és, Natural Estructurada Experiment de camp ELS CODIS parlem de codi arbitrari quan lobservador crea per a locasió el Grau de participació Externa Externa-Natural Externa-Estructurada Externa-Experiment Tipus conjunt de categories que utilitzarà per a deixar constància del que sha esdevingut. Participant Participant-Natural Participant-Estructurada Participant-Experiment Un investigador quan observa, estableix : ens categories d’observacions quan fa registres Lesmentada freqüència pot ser TIPUS DE MESURES DE informa sobre laparició quantes vegades ha del que veu. Aquests registres s’han de fer depenent Diem que un observador utilitza un L’OBSERVACIÓ CIENTÍFICA de determinada aparegut el fenòmen mitjançant codis establerts prèviament. Es que la quantitat de vegades en registre narratiu quan es limita a fer categoria en el període estudiat. podria dir que hi pot haver tants codis com què apareix la categoria sigui servir el llenguatge natural com a vehicle dobservació. investigacions. Tanmateix, aquí ens posada, o no, en relació amb la interessa ressaltar que tots aquests es mitjançant el qual expressar les seves categories danàlisi i deixar constància quantitat de vegades que podria poden reduir a dos tipus: registre narratiu La latència ens assenyala el temps que haver aparegut. o codi arbitrari. de la seva aparició en els diferents transcorre des dun moment concret –per exemple, moments de lobservació. Parlem de Això no implica que cada investigador : és la laparició dun estímul o el començament dun durada per referir- "inventi" el propi codi. Habitualment, dins menys freqüent de les interval– fins a laparició de la conducta en qüestió. nos al temps en què una mateixa àrea dinvestigació, se sol mesures en estudis la categoria és compartir un conjunt de categories per a observacionals i es present de manera donar compte dels fenòmens dinterès dins basen en l’aplicació ininterrompuda. AVALUACIÓ DEL PROCÉS làrea. d’una escala ordinal Control de qualitat de la investigació La majoria dels investigadors fan servir un pendent de que recull el grau en D’OBSERVACIÓ codi ja depurat per Però respondre abans de començar. que es manifesta el quan un nou fenomen es comença a , o nivells per fenomen observat investigar, les categories encara shan començar a observar. Tenir diferents plans per a observar el mateix fenomen, ens permetrà veure Paràmetres de control delaborar. quins nivells d’anàlisi es poden desprendre de la observació. : fa referència al grau en què . fa referència al grau en què podem confiar en una mesura Un sistema dobservació ha de produir alt grau dacord entre observadors. el conjunt de categories incloses en el codi Perquè es comenci a consolidar un primer conjunt constitueix una mostra representativa de tots de categories com a rellevants per a lanàlisi dun És a dir, dos observadors que presencien el mateix han destar dacord ambDiferents propostes de nivells danàlisi en psicologia el producte de la seva observació. els seus elements. nou fenomen es necessita un període dobservació que necessàriament serà previ a la construcció del Per a això hi ha que permeten de donar unRosa (2000) estableix quatre nivells: fa referència al grau en què elNivell ecologicosocial: Sinclouen en aquest nivell lanàlisi codi. Així mateix, en no tenir una altra forma de així entesa.de les accions externes fetes en un entorn físic i social se sol calcular com a És a dir, conjunt de categories elaborada és unaNivell individual: Accions internes registre, el llenguatge natural és la forma de recollir fa mostra representativa de lunivers daspectes el que sha esdevingut. percentatge de vegades que els dos observadors registren el mateix sobre elNivell computacional: Activacions de xarxes neuronals que referència al grau en el potencialment observables.sinterpreten mitjançant models computacionals total de registres fets entre ambdós. qual sobserva el queNivell biològic: Funcions dutes a terme per estructuresbiològiques (més val passar-se del nivell de detall, que no pas es pretenia observar. quedar-se curt). Si te n’adones que t’has quedat En lexemple de bàsquet, percentatge de vegades que dos àrbitres experts Quan una categoria es postulaLa segona proposta, feta per León i Montero (1997), curt per a obtenir els resultats desitjats, hauràs de categoritzen de la mateixa manera tirs fets a lentorn de la línia de 6,25. com a indicadors d’un constructe no accessibleestableix set nivells: tornara començar tot el procés. Aquest índex dacord no té en compte que part daquests pot ser a causa de a l’observació directa, la validesa de constructeEspècie: humana, primats superiors, animals de laboratori, latzar. va resoldre aquest problema proposant lús del seu estableix el grau en què aquests indicadorsespècies en captivitat, etc.Cultura: anglosaxona, llatina, magribina, subsahariana, etc. (vol dir que, en el seu conjunt, . Ambdós índexs –percentatge dacord i coeficient Kappa– compleixen el seu propòsit.Grup: família, colla, equip de treball, comunitat religiosa, s’esgotin TOTS els elements del fenomen en són fàcilment calculables. és el grau en queetc. observació (fa referència al fet que un És recomanable que un codi dobservació –tant en el seu conjunt com en un conjunt dindicadors acumulen evidència aDíada: parella, mare/fill, professor/alumne, etc.Individu: adults, infants, estudiants universitaris, ancians, element del fenomen sota observació sols pugui cadascuna de les seves categories– ha dobtenir, almenys, un 80% dacord DOS FONTS POTENCIALS D’ERROR favor de la variable no directament observable.etc. pertànyer a una de les categories). entre observadors. -El subjecte reacciona al fet de sentir-seProcés psicològic: personalitat, atenció, memòria, emoció, observat. depurar el codi Aquest percentatge podrà ser una mica inferior si sha corregit mitjançant elmotivació, etc.Component psicològic: conducta manifesta, representa preguntar-se si compleix alguns requisits coeficient Kappa. Per sota del 70% és clarament inacceptable. Òbviament, -L’observador té unes expectatives quecomputacions, activacions fisiològiques, xarxes neuronals, que només poden ser establerts de manera és encara més recomanable com més sapropi al 100% el poden fer interpretar erròniament els Fa referència al grau en què un codiinconscient, etc. fets observats. No és que fagi trampa. empírica. dobservació detecta variacions en allò que pretén observar.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×