Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg

  • 610 views
Published

PROTAGONISTES: ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIÓ. BARCELONA 22 DE FEBRER DE 2010. …

PROTAGONISTES: ELS JOVES. III JORNADA DE BIBLIOTECA PÚBLICA I IMMIGRACIÓ. BARCELONA 22 DE FEBRER DE 2010.
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg. A càrrec de Petra Bamberger-Erdem, responsable de les activitats de foment de lectura de la Biblioteca de Nuremberg.

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
610
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
11
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca 1/7 Pública i Immigració (22 de febrer de 2010) Petra Bamberger-Erdem (Biblioteca Pública de Nuremberg ) Lyric meets Graffiti Poemes pintats amb espray a la paret (Trad. de Joan Ibañez) -------------------------------------------------------------------------- ¡Ser lliure tan sols una hora! ¡Lliure, lluny! Com cançons de nit a les esferes. I volar amunt, dia rera dia, M’agradaria, I cercar l’oblit--- Perseguir roses blanques Sobre l’aigua fosca, Donar ales a la meva ànima I, oh déu, no saber res més De l’amargor de les llargues nits En les que els ulls es fan grossos Per una necessitat sense nom. Les llàgrimes llisquen damunt les meves galtes Des de nits demencials, La dolça esperança de la bogeria, El desig de trencar les cadenes I de beure’m la llum--- ¡Contemplar la llum tan sols una hora! ¡Ser lliure tan sols una hora! Quan l’adolescent de setze anys grega Calliope, alumna de pintura a l’escola de Formació Professional, va recitar aquest poema d’Ingeborg Bachmann en el marc d’un lliurament de
  • 2. Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca 2/7 Pública i Immigració (22 de febrer de 2010) premis en un teatre infantil de Nuremberg, va encantar del tot als espectadors. No tan sols va recitar el poema, sinó que per un instant va obrir les portes a la seva ànima. D’entre els nombrosos espectadors entusiasmats, es va dirigir a mi una psicòloga infantil i per a adolescents. Segons em va dir, no podia creure haver sentit aquells joves, molts dels quals tenien un rerafons migratori, recitar poesia d’una manera tan convincent i autèntica. 1. Una idea Permetin-me que els expliqui com va ser que Calliope recités aquest poema. En el marc de les meves activitats en qualitat de lectora qa la Biblioteca Municipal de Nuremberg, imparteixo lectures per nens, joves i adults, elaboro recomanacions de lectures, col·laboro amb autors i il·lustradors, i planifico lectures amb ells. Més enllà d’això, duc a terme projectes al voltant del llibre com a tema general i, amb associacions cooperadores com el Teatre Estatal de Nuremberg, el Museu Escolar i la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, així com amb artistes de diferents camps, intento apropar el mitjà “llibre” i la lectura a nens i joves. En el camp de l’Escola Primària no es necessiten gaire rodeigs per despertar la curiositat en els nens. Tanmateix, quan aquests assoleixen el “llindar màgic” cap a l’adolescència, l’accés es fa més difícil i els rodeigs esdevenen més llargs. Encara es torna més complicat quan es prova d’entusiasmar els joves per la lectura desmarcant-se de la moda de la fantasia i els vampirs. Per això mateix la idea d’apropar la poesia als joves semblava impossible. Ara bé, joc sóc una enamorada de la poesia des de fa molt temps, i força vegades em va cridar l’atenció que a l’Escola Secundària aquest gènere no hi té lloc de cap mena. Un alumne de Secundària amb prou feines té contacte en la seva etapa escolar amb poemes. A això se suma el fet que aquests joves, en la majoria dels casos, tampoc no coneixen aquest gènere a casa seva. Tanmateix, segons la meva opinió, com que els poemes poden ser un camí cap al més interior d’un mateix, una clau de la porta cap a l’ànima, considero aquest gènere extraordinàriament adequat per treballar amb joves. Però només llegir poemes mai no podria funcionar – sobretot amb classes de secundària, en les que el nombre de joves amb rerafons migratori sovint arriba al vuitanta per cent. Per això s’havia de buscar un rodeig que fes possible als joves descobrir per sí mateixos els textos lírics pas a pas.
  • 3. Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca 3/7 Pública i Immigració (22 de febrer de 2010) La música és apropiada com a llenguatge universal, però també les arts gràfiques són un vincle possible. En ambdós casos, tanmateix, s’ha de trobar una forma musical o una forma artística que sigui propera al món modern dels joves, per no haver-hi d’entrellaçar una altra de desconeguda. A través d’una forma artística plena d’atractius pels joves es podria prendre el rodeig cap a una forma absolutament desconeguda – aquesta era la idea. El graffiti és una part constitutiva de la cultura juvenil moderna, que també fascina precisament a molts joves de famílies socialment desafavorides. Els graffiti també poden ser elaborats per joves amb coneixements d’alemany deficitaris. Tanmateix, el treball al grup els obliga després a expressar-se verbalment. Així, el joves han de transmetre els seus pensaments a la resta. Ha de tenir lloc un intercanvi entre ells, un acte d’escoltar i ajustar. Així va néixer el concepte “Lyric meets Graffiti” 2. Adaptació Ara els presentaré el projecte tal com jo l’organitzo, però em puc imaginar perfectament una o altra forma modificada, qüestió que reprendré més endavant. El projecte va ser dut a terme en un espai de temps de tres dies la primera vegada, i de deu la segona. L’experiència mostra que un període més prolongat dóna la possibilitat al grup d’ocupar-se de manera més intensa amb els poemes i les imatges, així com amb la presentació dels textos. A l’inici del projecte hi ha un workshop sobre poesia. En ell es tracten els següents temes: -¿Què és un poema? -¿Què és una rima? -¿Ha de rimar una poesia, per ser una poesia? -¿Què és la mètrica i com puc accentuar les síl·labes correctament? -¿On faig les pauses? -¿Com de lent o ràpid he de llegir? -¿Què em vol dir una poesia?
  • 4. Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca 4/7 Pública i Immigració (22 de febrer de 2010) Aquestes preguntes centrals les responc juntament amb els joves mitjançant exemples escollits. Poemes adequats Com que crec que només es pot treballar bé amb llibres o textos dels que un mateix està convençut, no els presento cap cànon de poesia amb la garantia que aquest funciona amb els joves. La meva experiència mostra que per exemple Hermann Hesse, Rainer Maria Rilke, Mascha Kaleko i Ingeborg Bachmann tenen molt bona rebuda en els joves. Però també he de dir al respecte que aprecio molt aquests autors i que d’aquesta manera els puc apropar als joves d’una manera molt autèntica. Finalment també es pot recopilar poemes amb diversos temes i després oferir i, més enllà d’això, animar els participants a llançar-se ells mateixos a buscar poemes que els agradin. En la meva llista de poemes tinc algunes lletres de cançons, en certa manera com a “comodí”. La lletra d’una bona cançó és al cap i a la fi poesia, i sovint la música facilita l’accés als joves. Tècnica Quan cada jove o cada grup que treballa en conjunt ha trobat un poema que volen treballar, llavors s’elaboren els esbossos. Les imatges que sorgeixen a la ment durant la lectura dels textos son apuntades i comentades. En aquesta fase els joves es coneixen millor els uns als altres, opinen sobre les idees, i ja en les converses revelen en part els seus pensaments sobre el contingut del poema i les imatges. No és estrany que aquí també tinguin lloc veritables discussions- sigui per malentesos a causa de la llengua, o bé pel rebuig d’allò que els és estrany. Precisament amb això és possible trobar un accés als joves en la mesura en que se’ls explica, se’ls pren en certa manera de la mà i se’ls acompanya a aquest terreny desconegut. En part es recita el poema ratlla a ratlla conjuntament, i sovint es precisa de nombrosos aclariments fins que els joves accedeixen a aventurar-se en la llengua estranya. Els joves tenen la tasca de desenvolupar en el seu dibuix respectiu el passatge o vers central per ells, el qual els ha portat fins al seu dibuix. Això ha de mostrar a l’observador la relació amb el text líric. El model per aquest dibuix, per exemple, va ser “Persones en la nit” de Rilke. Una dona que resulta molt atractiva ha de seduir l’observador, i tanmateix el vuit negre serveix com a
  • 5. Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca 5/7 Pública i Immigració (22 de febrer de 2010) advertència. “Si és encertada al forat en el billar,” em va explicar un jove, “s’ha acabat tot”. “I si mires als homes a la cara, llavors has de reflexionar, a qui” ha de ser per tant una advertència del grup de no confiar en l’aparença, sinó que s’ha de mirar el que hi ha al darrera. Un cop es tenen els esbossos, llavors comença el treball preliminar a la paret. Cal trobar i crear una pintura de fons adequada. Aquesta és elaborada conjuntament per tot el grup. Tot seguit es divideix la superfície del fons en marcs individuals, i cada participant o cada grup obté una zona on ha de traslladar el dibuix. Amb l’ajuda de projectors de transparències, els esbossos copiats en folis transparents es poden traslladar a la paret amb facilitat. Al dibuix de mostra en llapis el segueix després el treball de donar color amb pintura d’emulsió. A més, els joves també poden treballar amb esprais. Treballar els poemes Amb el workshop sobre poesia el treball amb els poemes no ha acabat. Com més s’ocupen els joves amb els textos lírics a través dels dibuixos, més s’apropen al contingut i significat. Només si el poema ha estat entès i en alguns casos s’ha sentit una mena d’empatia, llavors és possible una recitació autèntica. Les converses i una pràctica conjunta fan més profunda la comprensió, i proporcionen confiança en un mateix, tant més que la majoria de joves fins ara encara no han recitat res davant d’un públic. Presentació En una presentació de cloenda no solament són presentats el dibuix total i els dibuixos de paret individuals, sinó que sobretot cada grup recita el poema que va servir de model al seu dibuix. Aquesta recitació dels poemes, de la que ja els he parlat al començament, és un esdeveniment especial no només pels joves, sinó també pels seus oients. A través de la dedicació intensiva als textos lírics, així com a través de les discussions sobre el contingut dels dibuixos, però també amb la feina de recitar, els joves semblen en aquest moment ser “un” amb el “seu” poema.
  • 6. Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca 6/7 Pública i Immigració (22 de febrer de 2010) Un quadre il·lustrat fa possible a l’observador elaborar una relació entre el dibuix respectiu i el model líric que li pertany. 3. Alternatives Com que una paret no es troba disponible arreu, el concepte “Lyric meets graffiti” també es pot dur a terme d’una altra manera. Els poemes i els dibuixos es poden imprimir en punts de llibre o postals. També es poden plasmar en roba, per exemple samarretes. 4. Conclusió “Només cal una persona que ens obligui a mostrar tot el que podem fer” Marco, un alumne de formació professional de vint-i-cinc anys, ha escrit aquesta frase sobre el graffiti, i molt del que jo he viscut en el marc del projecte hi és contingut. Segur que treballar poemes amb joves és un desafiament. S’han de superar les barreres del llenguatge, la confiança s’ha de fomentar, i s’ha de garantir l’agermanament en un grup, per dur a terme conjuntament un projecte com aquest. Tanmateix, si es té èxit, llavors es pot veure com els joves s’obren, se superen a sí mateixos i presenten qualitats sorprenents. El treball conjunt en una gran obra d’art uneix el grup, i tots s’ajuden els uns als altres. Apart de les experiències pràctiques per la vida, com la puntualitat, el treball de projecte, treball en equip, tècniques de presentació i comunicació, els joves també troben el camí cap a noves possibilitats d’expressió pels seus sentiments i opinions. A la qüestió de per què el projecte havia agradat als joves, un noi de divuit anys va respondre que li havia agafat gust a la poesia, i que la sensació d’haver creat alguna cosa de la que se sentia orgullós li havia fet molt bé. El senyor Adamczewski, director de l’Escola de Formació Professional, ha resumit de manera concloent la importància del projecte pels joves en l’informe anual de la seva escola de la manera següent:
  • 7. Protagonistes - el joves : 3ª Jornada de Biblioteca 7/7 Pública i Immigració (22 de febrer de 2010) “Per a mi va ser un Highlight especial en aquest curs poder observar en la presentació del projecte “Lyric meets graffiti” (vid. informe) com els alumnes de Formació Professional, la majoria dels quals havien hagut de fer fins ara moltes experiències negatives en la seva carrera, han madurat en llur persona. Van discutir sobre poesia, van recitar orgullosos, ben vestits i amb corbata, els seus poemes en part apresos de memòria, i al final van explicar el que els havia mogut a pintar aquell dibuix complementari a la paret de la biblioteca. Aquí es va veure clarament que el seu èxit els ha donat ales guanyant confiança en sí mateixos, i que estaven orgullosos de la seva obra i de les noves experiències. Els desitjo que aquestes experiències positives potser contribueixin a obrir-se pas amb la nostra ajuda fins a una graduació plena d’èxit.”