El timbaler del bruc (adaptació lectura fàcil)

  • 1,134 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,134
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
15
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. U na vegada, lexèrcit més poderós del món va entrar a Catalunya.Els soldats de Napoleó, van travessar els Pirineus per ocupar les viles i ciutatsdel nostre país.
  • 2. P erò heus aquí que, al poble de Santpedor,un noi valent i espavilat els volia plantar cara,als francesos: Ja ho veuries, si jo fos més gran... –va dir a la seva mare. I què faries, tu tot sol? –va preguntar-li ella.I l’Isidret, que així es deia el noi, li va respondre: Els declararia la guerra! Mare de déu! –va exclamar la mare–.Aquesta és feina d’homes... I tu, per sort, encara ets petit.
  • 3. B en aviat, va començar la revolta.I, a les places dels pobles,la gent feia grosses fogueres: tothom cremava els papersque duien les ordres i el segell de Napoleó. Fora l’invasor! Cridaven –els uns. Volem ser lliures! –exclamaven els altres.Finalment, el governador de Manresava fer llegir una proclamaper convocar els ciutadansa allistar-se contra l’exèrcit francès.
  • 4. N o cal dir que aquella notícia va córrer molt de pressai, de seguida, va arribar a Santpedor. Visca! Toquem a sometent! –cridava la gent pels carrers.Les campanes del poble van picar i repicar sense pararfins que tothom es va reunir a la plaça. I, en un tres i no res,es va formar el sometent de Santpedor, és a dir,un nombrós grup d’homes que no eren soldats,però que volien defensar-se de l’enemic.
  • 5. L ’Isidret, ple d’entusiasme,seguia tot aquell enrenou: Mira, mare, ja els hem declarat la guerra! Déu meu, però si hi ha tot el poble a la plaça...–va fer ella, esgarrifada–. Quin desori! Jo també vull anar-hi! No diguis ximpleries, Isidret! Tu ets una criatura.–I, d’una revolada, la mare el va fer entrar cap dins i va tancar elbalcó.
  • 6. L’ Isidret, sense fer soroll i sense que laseva mare sassabentés, va fugir escales avall.Molts homes feien cua davant de l’Ajuntament. Au, té! Aquest fusell és per a tu –deia en Josep,l’agutzil, que ara anava repartint les armes–. Vinga, el següent! Té, i aquest per a tu...Fins que va tocar el torn a l’Isidret: I ara jo! Dóna-me’n un a mi també Josep–va dir ben convençut, amb la veu gens tremolosa. Tu què hi fas aquí? –Tothom es va mostrar sorprès.
  • 7. Jo també vull lluitar contra els francesos!–va cridar el noi, decidit. Torna-te’n per on has vingut –va dir en Josep,molt seriós–. Au, que ets l’hereu de casa teva... Vinga, vés...La mare sí que et darà guerra...
  • 8. L’ isidret va fer veure que se’n tornava cap a casa...Però, un cop el sometent va ser fora del poble, va entrar d’amagat al’Ajuntament. No em quedaré aquí, no... Si almenys trobés una pistola!–es deia adelerat mentre ho regirava tot. Llavors, quan ja es pensava que se n’hauria d’anaramb la cua entre les cames, va exclamar: Però què hi tenim aquí? Òndia, un timbal! I sí, sí: allà en un racó del despatx d’en Ramon,el secretari, hi havia un magnífic timbal. I va decidir: Me l’enduc! Potser també em pot servir per donar bregaals soldats de Napoleó...
  • 9. M entrestant, un exèrcit imparable de més de tres mil soldatsavançava cap a Manresa. Aquests catalans s’han atrevit a desafiarles nostres tropes... –deia un comandant francèsamb cara de pocs amics. Ah! Maleïts! Castigarem aquesta ciutat rebel!–responia el general al capdavant de la cavalleria–.Avui rebran una lliçó que no oblidaran mai!
  • 10. E ls sometents d’Igualada i de Manresatambé van anar prenent posicions per preparar l’emboscada. Els deSantpedor corrienper arribar a temps a la batalla.Però, abans d’arribar al Bruc, l’Isidret finalment els va encalçar: Espereu-me! –cridava esbufegant–. Jo tambésóc un dels vostres! Quan el van veure, tots volien que se’n tornés cap a casa: On vas, Isidret? Que t’has begut l’enteniment? –va dir-li en Joan, el de la fusteria.
  • 11. I aquest timbal? Et penses que és un joc, això?Au, gira cua...! –va ordenar-li l’Agustí de cal Ferrer. Deixeu-me lluitar per la pàtria!–els va contestar ell, tossut com una mula. Però , aleshores, es van sentir els primers tretsi tots van córrer per unir-se als sometents emboscats.
  • 12. L ’Isidret i el timbal es van anar enfilantmuntanya de Montserrat amunt,. Li arribaven la fressa del foc i els crits dels combatents. La lluita eraferotge.Però no es va esporuguir i va començar a tocar el timbal. A la fi, tots els sometents havien pogut unir les seves forces.De primer, quan l’invasor va passar el congost del Bruc,va caure a la trampa que els sometents li havien preparat. Foc i amb ells! –es va sentir que cridava en Josep,l’agutzil–. I visca Catalunya lliure!
  • 13. Però l’exèrcit francès va referles seves posicions. De mica en mica, elscatalans van haverde retrocedir. I, tot d’un plegat, es varen trobaracorralats. Però, de sobte, quan ja es creienperduts... El timbal de l’Isidret,va començar a ressonar per tota la muntanya.I era tan i tan fort el seu ressò, que diríeu queeren centsels timbals que sonaven.
  • 14. L ’Isidret tocava cada cop amb més força. Vosaltres resistiu! –cridava als homes del sometent–.A mi, deixeu-me fer! Sentiu quants timbals? –va dir tot d’una el general francès –. Oh,mon Dieu, arriba un gran exèrcit!Fugim, fugim! Atrapem-los, ja són nostres! –es va envalentonaren Josep, com a cap del sometent de Santpedor. El nostre timbaler ens ha dut a la victòria!–va exclamar l’Agustí de cal Ferrer–. Déu et beneeixi, Isidret! –i ell tocavaencara amb més força.
  • 15. I així els famosos soldatsdel gran Napoleó van ser derrotats. El nostre heroi va ser rebut al pobleamb repics de campana, i tots els catalansvan pujar a Montserrat a donar gràcies a la Mare de Déuper aquella llegendària victòria.
  • 16. Vocabulari• Sometent:• Desori:• Revolada:• Renglera d’homes:• Fusell:• Agutzil:• Hereu:• Recular:• Adelerat:• Donar brega:• Comandant:• Congost:• Emboscada:• Esbufegar:• Fressa:• Esporuguir:• Defallir:• Emvalentonar:• Repics: