Your SlideShare is downloading. ×

Rosa molina: realitat augmentada

1,053

Published on

II Jornada de Biblioteques Patrimonials (29/11/2012)

II Jornada de Biblioteques Patrimonials (29/11/2012)

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,053
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 1/65 Realitat augmentada : que és i com generar continguts Rosa Molina Lázaro molinalr@diba.catII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 2. 2/65 I ntroducció a la realitat augmentada • Tecnologia consistent a superposar elements virtuals (text, imatge, àudio o vídeo) a elements reals • Amplia i enriqueix la realitat • Permet gran interacció per part de l’usuari • Funciona en temps realII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 3. 3/65 I ntroducció a la realitat augmentada • Què és? Complement de la realitat • Què no és? Suplantació de la realitatII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 4. 4/65 I ntroducció a la realitat augmentada COMPONENTS • Càmera: capta la informació del món real • Software: programa que pren les dades reals i hi afegeix les virtuals • Marcadors: el software els interpreta i dóna una resposta específica. També hi ha casos d’identificació sense marcadors (el reconeixement es fa tenint en compte les dades que arriben de dispositius com el GPS) • Monitor: on es visualitza la suma dels components reals i virtualsII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 5. 5/65 I ntroducció a la realitat augmentada Permet crear interfícies dusuari molt riques i intuïtives. Sha fet servir en molts àmbits: simulacions, arquitectura, suport a tasques dexecució complexa (cirurgia o mecànica), usos militars, videojocs, publicitat... No és una tecnologia nova. El 1962 Morton Heilig crea un simulador de moto anomenat Sensorama que incorpora efectes visuals, so, vibració i olor (Duu el nom del cinema on anaven els protagonistes d”El món feliç” dAldous Huxley).II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 6. 6/65 I ntroducció a la realitat augmentada Dos arquitectes fent servir un head-mounted display per fer una planificació urbanística.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 7. 7/65 I ntroducció a la realitat augmentada El 2008 la realitat augmentada arriba als mòbils amb laplicació Wikitude AR Travel Guide per a G1 Android.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 8. 8/65 I ntroducció a la realitat augmentada L’informe de la Fundación Telefónica “Realidad aumentada. Una nueva lente para ver el mundo” parla del futur daquesta tecnologia: “Las posibilidades de adaptación de la realidad aumentada a las diferentes actividades cotidianas y a los sectores y ámbitos empresariales son muchas y muy amplias. Y es que precisamente aquí es donde radica todo su potencial. (…) En la actualidad, gran parte de las iniciativas de realidad aumentada, se han centrado en el ámbito del ocio y el marketing, pero es previsible que se extiendan a otras áreas a medida que la tecnología madure y se simplifique todavía más. (…)”.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 9. 9/65 Realitat augmentada als mòbils Vincent Lepetit, investigador de la Universitat Politècnica Federal de Lausana: “(..) el concepte de realitat augmentada no és nou, però el que sí és innovador és que ara la tecnologia sha desenvolupat prou com per a permetre laccés al públic en general, i lèxit dels telèfons intel·ligents ha portat a diverses empreses a desenvolupar noves aplicacions de realitat augmentada. Per tant, és accessible a qualsevol i es desenvoluparà ràpidament”.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 10. 10/65 Realitat augmentada als mòbils Laparició dels smartphones (telèfons intel·ligents: GPS, connexió a Internet aplicacions. iPhone, Blackberry, Android.....) han potenciat el desenvolupament i l’ús de la realitat augmentada. El món sencer s’ha transformat en una interfície d’usuari. Els costos s’han reduït: •dispositius àmpliament estesos •no creats únicament amb aquesta finalitat •més fàcils de transportarII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 11. 11/65 Realitat augmentada als mòbils Panorama espanyol.“ Mobile Future in Focus” de la companyia ComScore mostra: •Els smartphones tenen 17’855 milions d’usuaris •Nokia és el fabricant líder (37’2%) seguit de Samsung (17’9%) i Apple (11’5%) •El grau de penetració dels smartphones és del 50% (país líder en adopció d’smartphones juntament amb el Regne Unit)II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 12. 12/65 Realitat augmentada als mòbils Aparegut al bloc Communicate Dominate Brands de Tomi Ahonen, ex- executiu de Nokia, a qui Forbes considera el número 1 del Top 10 Power Influencers in Mobile.UdL 2012
  • 13. 13/65 Realitat augmentada als mòbils ACCÉS A CONTINGUTS a) mitjançant un marcador o tracker, com una imatge. Un exemple és Blippar. Aquesta companyia anglesa va aparèixer a lestiu del 2001 i en el World Mobile Congress denguany ha buscat la seva projecció internacional. Blippar enriqueix pòsters, publicacions, packaging de productes, etc amb informacions en tot tipus de suport. Està disponible per a iPhone i Android. Un altre exemple de tecnologia amb trackers és la plataforma Aurasma creada per lAutonomy Corporation. Permet veure vídeos, botons, objectes 3D, etc. superposats a la realitat. Funciona amb iPhone 3GS, iPad 2 i superiors i Android.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 14. 14/65 Realitat augmentada als mòbils b) a través del seu sistema del GPS. Els continguts estan geoposicionats, és a dir, vinculats amb a una determinada posició geogràfica, i, quan l’usuari sacosta a aquest punt d’interès, pot visionar a través de la seva càmera la informació addicional sobre aquella localització. Es necessita un navegador de realitat augmentada per accedir als continguts.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 15. 15/65 Realitat augmentada als mòbils (Font: Abstruse Gosse)II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 16. 16/65 Realitat augmentada als mòbils BIBLIOTEQUES I INSTITUCIONS DE MEMÒRIA Lauren Pressley, experta en Disseny Instruccional, apunta alguns dels possibles usos de la realitat augmentada: •Revelar les parts “ocultes” de la col·lecció a linterior de ledifici •Fer una visita guiada per a usuaris que necessiten saber què es pot fer i troben el taulell tancat o no volen adreçar-se al bibliotecari •Crear tutorials dinformació a les seccions on puguin ser necessaris •Establir una autèntica connexió entre la biblioteca real com a lloc físic i la biblioteca virtual a la web •Fer una superposició de les col·leccions digitals de les biblioteques universitàries amb el mapa del campusII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 17. 17/65 Realitat augmentada als mòbils Sobre el valor que la realitat augmentada pot aportar a les biblioteques, el bloc The Strange Librarian proposa dos temes principals: •Establir vincles entre les col·leccions físiques i la informació virtual (base de dades, conferències i altres dades relatives als documents) •Afavorir la conversa entre els diferents usuaris que etiqueten i fan comentaris a lOPAC (online public access catalogue) de la biblioteca “With geolocation, QR codes and augmented reality, we have another opportunity to engage customers with the cool (the tech) and the necessary (the content)”II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 18. 18/65 Realitat augmentada als mòbils Streetmuseum: Es tracta d’una aplicació gratuïta creada pel Museum of London que permet veure fotografies històriques de llocs de la ciutat de Londres. L’Streetmuseum guia l’usuari a la localització i un cop allà, en reconèixer la ubicació, superposa a la imatge real la fotografia antiga i permet veure quin aspecte tenia aquell carrer o edifici en el passat. Per a iPhone i Android. http://www.youtube.com/watc h?v=qSfATEZiUYoII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 19. 19/65 Realitat augmentada als mòbils Biblioteques BCN: Capa de Layar on hi ha geolocalitzades totes les biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona. Sobre la façana de l’edifici es mostra: nom, adreça, lloc web i especialització de la biblioteca. A més hi apareix un carnet flotant en 3D de grans dimensions, que explica el nombre de documents que es poden agafar en préstec i els descomptes que s’obtenen diferents establiments culturals amb el carnet de la biblioteca.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 20. 20/65 Realitat augmentada als mòbils Les biblioteques de Muskiz fan servir la realitat augmentada per enriquir els seus fulletons (enllaç al bloc, accés al catàleg, vídeos, etc.) www.youtube.com/watch?=g6bsFgFiGj8UdL 2012
  • 21. 21/65 Realitat augmentada als mòbils El Miami University Augmented Reality Research Group ha creat una aplicació per a Android que permet detectar els llibres desordenats a mesura que la càmera del mòbil recorre les prestatgeries i llegeix unes etiquetes que els documents tenen col·locades al llom. A més, assenyala el lloc originari que correspon a cadascun dels llibres que estan fora de lloc. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=NgZVI630SsIII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 22. 22/65 Realitat augmentada als mòbils Rutes literàries: Get London Reading , una aplicació per a iPhone, que permet explorar gratuïtament el patrimoni literari londinenc. Llibres enriquits: BookARium d’Itinerarium i els AR-Books.com de Bienetec. Exposicions d’art: A la Biennal de Venècia, obres virtuals convivien amb pavellons i exposicions reals. El mateix col·lectiu havia organitzat una intervenció al MoMA de Nova York on es van incorporar obres ocultes a la col·lecció permanent sense que el museu ho sabés.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 23. 23/65 Realitat augmentada als mòbils NAVEGADORS DE REALITAT AUGMENTADA Els principals són Layar, Junaio, Wikitude, Acrossair, Sekai Camera i Mixare En molts casos, els navegadors són també plataformes de treball, és a dir, les aplicacions estan obertes als desenvolupadors perquè aquests incorporin capes amb dades geolocalitzades. A més de les capes de dades, els navegadors de realitat augmentada utilitzen continguts que provenen daltres fonts.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 24. 24/65 Realitat augmentada als mòbils Elements comuns que inclouen tots els navegadors de realitat augmentada són: •Selecció de les capes de continguts sobre les quals efectuar la cerca •Triple visualització (llista, mapa i realitat) •Radar o rang especial en el qual es fa la cerca •Marcador del POI •Informació del POI seleccionatII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 25. 25/65 Realitat augmentada als mòbils Avantatges del treball en plataformes: •Proporcionen un entorn de treball senzill, partint duna aplicació que ja interactua •No calen coneixements avançats de programació per a desenvolupar una capa Inconvenients dels treball amb plataformes: •Es tracta d’aplicacions propietàriesII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 26. 26/65 Layar PLATAFORMA Layar: És la plataforma que posseeix un abast més gran (25 milions de descàrregues i prop de 14.000 capes) i més completa (té força varietat deines per ajudar a la tasca dels desenvolupadors) Una daquestes eines permet transformar una imatge en 3D generada pel qualsevol programa en un arxiu suportat pel navegador.: Layar 3D Model Converter. És a dir passar dels formats .obj/.mtl a.l3dII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 27. 27/65 Layar Proporciona un entorn de treball senzill, on no es requereixen coneixements de programació i té una àmplia gamma de guies per a desenvolupadors: wiki, vídeos explicatius, servei de suport... Les capes que es creen a Layar sanomenen layers i permeten: •Publicar punts dinterès •Incorporar models 3D •Reaccionar quan sestà prop dun punt dinterès •Afegir àudio •Afegir autenticació •Afegir animació •Compartir a Facebook i TwitterII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 28. Layar 28/65 A més Layar també permet la incorporació de la seva tecnologia de realitat augmentada en aplicacions pròpies. Les capes poden ser previsualitzades pel desenvolupador i els viewers que ell designi abans de la seva publicació definitiva. Les capes de Layar triguen 5 dies en ser aprovades, és a dir, a estar a disposició dels usuaris una vegada sha superat la fase de desenvolupament.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 29. 29/65 Layar A més de la geolocalització, Layar va incorporar posteriorment capes que incorporen el reconeixement dimatges, el denominat Layar Vision. Aquestes capes són capaces de reconèixer imatges i mostrar-hi a sobre objectes en 2D i 3D, com fan les aplicacions Blippar i Aurasma. Abans geolocalització i reconeixement dimatges podien conviure a una capa. Ara ja no és possible. Les capes que no utilitzen Layar Vision són gratuïtes per al desenvolupador.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 30. 30/65 Layar Característiques de l’aplicació Layar Vision: - ràpida: Detecció instantània - flexible: Es poden afegir assets (models en 3D, àudio i vídeo) i accions (animació, compartir amb altres usuaris...) - eficient: La capa o layer es crea està disponible de forma immediata Layar sestà centrant ara en el reconeixement dimatges per a publicacions impreses. Permet integrar vídeos i botons interactius. El Layar Creator és de pagament des de l1 dagost (100 pàgines per 999 euros o 15 euros per pàgina) Per veure com funciona: http://www.layar.com/blog/ /06/05/introducing- layar-creator/II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 31. 31/65 Layar NAVEGADOR És el navegador més estès. Arriba a més usuaris. Lúltima versió (la 7.0) requereix iOS 5.0 o posterior i Android 2.2 o superior. La instal·lació és gratuïta per a l’usuari. A més, està creixent el nombre dacords de preinstalació amb diferents fabricants de telèfons mòbils, o sigui que en molts casos lusuari ja no haurà de descarregar-se Layar. El funcionament és senzill per part de l’usuari.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 32. 32/65 Layar Pel que fa a la navegació des del telèfon mòbil, lusuari pot o bé seleccionar una capa o bé buscar-la a la llista utilitzant paraules clau. Les capes estan classificades per categories. L’usuari pot desar les capes consultades a “Favoritos”. El navegador també recorda les capes visitades recentment. Un cop oberta la capa, Layar mostra els punts d’interès (POI) assignats a la capa que estan en un radi màxim de 5 quilòmetres respecte a lusuari.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 33. 33/65 Layar Els punts d’interès es poden visualitzar de tres maneres: en format de llista, sobre la realitat o en mode mapa (Layar mostrarà aleshores la ruta a peu, en cotxe o en transport públic per arribar al punt seleccionat)II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 34. 34/65 Layar Les capes que tenen Layar Vision es consulten duna altra manera. Prenent “Tap to view” quan sobre el navegador o bé seleccionant lopció “Scan” del menú de les capes sinicia lescaneig i el reconeixement de la imatge que conté informació vinculada.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 35. 35/65 Layar CREACIÓ D’UN COMPTE 1. Registre i identificació de l’usuari i de la capa.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 36. Layar 36/65 2. Format de la informació continguda a la capa: si inclou objectes en 3D, Layar Vision... També es pot veure l’historial de la capa.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 37. 37/65 Layar 3. Assignació de la URL de la qual es recuperarà la informació. També es pot establir una URL on els usuaris poden pujar les captures de pantalles. Daquesta manera, a més de compartir les captures a Facebook i Twitter, lusuari també les podrà compartir amb el desenvolupador. A més Layar permet signar la capa per protegir les dades (és a dir que l’editor comprovi la identitat de Layar abans de subministrar-li les dades).II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 38. 38/65 Layar 4. Descripció de la capa i assignació d’una categoria i una imatge representativa. Es pot incloure una captura de pantalla del layer en funcionament. Cal omplir les etiquetes amb les paraules claus per tal de facilitar que els usuaris trobin la capa creada. Sespecifica quina és la versió de Layar que suportarà leditor que es vol fer servir i com sindexaran els punts dinterès, depenent de si són fixes o mòbils o de si la descripció que els acompanya varia.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 39. 39/65 Layar 5. Establir quins colors es faran servir per identificar els punts dinterès i els requadres dinformació. Indicar quines icones sutilitzaran per mostrar els POI (pot haver-hi de diferents classes).II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 40. 40/65 Layar 6. Definició de l’abast geogràfic de la capa. És important delimitar-lo bé i fer la capa local.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 41. 41/65 Layar 7. Establiment de filtres.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 42. 42/65 Layar 8. Assignació de viewers en la fase de desenvolupament. Cal incloure ladreça de correu electrònic de la persona amb la qual es vulgui compartir la capa.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 43. Layar 43/65 9. Establiment de les particularitats de visualització: si es mostra lopció de “com arribar”, si cal que lusuari sautentiqui per entrar a la capa, etc.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 44. 44/65 Layar Fora del menú de la capa es poden configurar altres dades: informació sobre la companyia, amb quins partners es treballa,etc. També testejar els errors. Les capes amb Layar Vision tenen un menú una mica diferent: no hi ha “Look and feel”, “Filters” ni “Additional settings” i des de la pestanya Page es pugen les imatges de referència.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 45. 45/65 L’edició d’un layer Ledició dels continguts d’una capa o layer, així com el servei dhostatge de les diferents pàgines creades pot realitzar-se mitjançant un editor. Aquesta eina proporciona una URL que després se subministrarà a Layar.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 46. 46/65 L’edició d’un layer Aquests són alguns dels editors més importants.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 47. 47/65 L’edició d’un layer amb geolocalització Hoppala Augmentation és un editor gratuït de capes que ofereix una àmplia gamma de possibilitats. Té uns 4.000 desenvolupadors registrats (dades a 22 de setembre del 2011). No treballa exclusivament amb Layar si no que també suporta Junaio, la qual cosa facilita la tasca del desenvolupador si la difusió del seu projecte es vol ampliar a altres navegadors.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 48. 48/65 L’edició d’un layer amb geolocalització Hoppala Augmentation proporciona un mapa, on geolocalitzar el punt dinterès o POI (point of interest), així com uns petits requadres on introduir text. Permet pujar de forma ràpida i fàcil: •imatges •arxius dàudio •arxius de vídeo •continguts en 3D És una eina gratuïta. Lusuari ha de crear un compte.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 49. 49/65 L’edició d’un layer amb geolocalització 1. Creació dun compte i assignació duna URL.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 50. 50/65 L’edició d’un layer amb geolocalització 2. Establiment dels punts dinterès geolocalitzats.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 51. 51/65 L’edició d’un layer amb geolocalització 3. Afegir descripció i imatge al punt dinterès.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 52. 52/65 L’edició d’un layer amb geolocalització 4. Pujar les imatges en 3D i seleccionar les icones que apareixeran per mostrar el POI (poden ser de diverses classes i shan pujat prèviament a Layar en el menú “Look and feel”).II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 53. 53/65 L’edició d’un layer amb geolocalització 5. Edició dinformació addicional: accions auto-desencadenades, àudios, vídeos i coordenades...II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 54. 54/65 L’edició d’un layer amb geolocalització 6. Incorporació dels continguts creats a LayarII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 55. L’edició d’un 55/65 layer amb geolocalització 7. Testeig de la capa. Visualització prèvia abans de la sol·licitud daprovacióII Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 56. 56/65 L’edició d’un layer amb Layar Creator Layar té la seva pròpia interfície dedició de capes amb reconeixement dimatge. És el Layar Creator, una evolució de la tecnologia del Layar Vision. Es tracta duna eina molt intuïtiva i fàcil de fer servir. 1. Creació duna campanya.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 57. 57/65 L’edició d’un layer amb Layar Creator 2. Definició de la imatge de referència.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 58. 58/65 L’edició d’un layer amb Layar Creator 3. Definició del tipus de contingut amb que senriqueix la imatge: un enllaç a un lloc web, un arxiu dàudio, etc.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 59. 59/65 A lt r es navegador s Junaio va ser llençat per Metaio a finals del 2009. Les seves capes (channels) de realitat augmentada amb POI geoposicionats poden crear-se des dun editor com Hoppala Augmentation. El seu equivalent a Layar Vision es diu Junaio Glue. Va ser el primer navegador en incloure a les seves capes el reconeixement dimatges. Està disponible per a iPhone, iPad i Android.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 60. 60/65 A lt r es navegador s Wikitude: Funciona en Android, BlackBerry, iPhone i Windows Phone. Va ser el primer navegador (creat el el 2008 per lempresa Mobilizy). Lusuari té lopció de personalitzar leina creant mons particulars (wikitude worlds) de realitat augmentada amb la plataforma Wikitude.me. Una altra alternativa per crear mons, més professionals i complexos, és la importació dun fitxer amb els punts dinterès amb els formats KML (Keyhole Markup Language) o ARML (Augmented Reality Markup Language). Són llenguatges de marcat basats en XML per a la representació de dades geogràfiques.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 61. 61/65 A lt r es navegador s Sekai Camera: Està disponible per a iPhone, iPad i Android. Permet que els usuaris incorporin al món real air tags (etiquetes amb text, imatge o veu) que es visualitzen en format de globus de còmic. Les etiquetes es poden connectar amb Facebook i Twitter. És una aplicació social de realitat augmentada.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 62. 62/65 A lt r es navegador s Acrossair: Treballa exclusivament amb iPhone. És un navegador amb dades de tercer que integra dades locals organitzades en capes (Fousquare, Flickr , Panoramio, Twitter..) o per categories (hotels, museus, etc). Mixare: És de codi obert i es publica sota la llicència GPLv3. Està disponible per Android i liPhone 3G i superiors.II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 63. 63/65 Bibliografia - AR-Books <http://ar-books.com/index.php> [consulta 15-10-12] - Arroyo-Vázquez, Natalia (2011). “Información en el móvil”. Barcelona: UOC, col·lecció El profesional de la información - Arroyo-Vázquez, N. (2011). “La realidad aumentada al alcance de todos: creando capas de datos geolocalizados”. Anuario ThinkEPI, 2011, v. 5. [consulta 15-10-12] a <http://www.thinkepi.net/la-realidad-aumentada-al-alcance-de-todos-creando-capas-de-datos- geolocalizados> - Augmented Reality Wiki <http://augreality.pbworks.com> [consulta 15-10-12] - Aurasma <http://www.aurasma.com/> [consulta 15-10-12] - Blippar <http://blippar.com/> [consulta15-10-12] - Bosco, Roberta (2011). “La Bienal que emerge a través del móvil”. El País, edición digital [consulta 15-10-12] a <http://www.elpais.com/articulo/Tendencias/Bienal/emerge/traves/movil/elpeputec/20110612elpep itdc_1/Tes> - Boyer, Deborah i Marcus, Marcus (2011). “ Implementing Mobile Augmented Reality Applications for Cultural Institutions”. Museums and the Web 2011 [consulta 15-10-12] a <http://www.museumsandtheweb.com/mw2011/papers/implementing_mobile_augmented_reality_ applicat>II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 64. Bibliografia 64/65 - ComScore ( ). “ Mobile Future in Focus“ [consulta 15-10-12] a <http://www.comscore.com/esl/Press_Events/Presentations_Whitepapers/ / _Mobile_Future_in_Focus> - Fundació Cecot Innovació (2011). “Guia de realitat aumentada“ [consulta 15-10-12] a <http://www.fci.cat/wp-content/uploads/Guia-Realitat-Augmentada.pdf> - Fundación Telefónica (2011). “Realidad aumentada: una nueva lente para ver el mundo” [consulta 15-10-12] a <http://www.fundacion.telefonica.com/debateyconocimiento/publicaciones/index.htm> - Hoppala Augmentation <www.hoppala-agency.com> [consulta 15-10-12] - Itinerarium <http://www.itinerarium.cat/> [consulta 15-10-12] - Junaio <http://www.junaio.com/>[consulta 15-10-12] - Layar <http://www.layar.com/> [consulta 15-10-12] - Layar Biblioteques BCN <http://www.layar.com/layers/provabiblioteca> [consulta 15-10-12] - Molina, Rosa ( ). "Augmented reality as a tool to bring young users to the public libraries". Bobcatsss . Information in E-motion. Amsterdam: 23-25 gener de [consulta 15-10-12] a <http://hva.mediamission.nl/mediasite/SilverlightPlayer/Default.aspx? peid=f753cb6f3c154d719dd73896a67996b31d>II Jornada de Biblioteques Patrimonials
  • 65. Bibliografia 65/65 - Mullen, Tony ( ). Realidad aumentada. Crea tus propias aplicaciones. Madrid: Anaya -Museum of London (2010). “Streetmuseum” [consulta 15-10-12] a <http://www.museumoflondon.org.uk/Resources/app/you-are- here-app/index.html> - Presley, Lauren (2010). "Lauren’s Top Tech Trend". Laurens library blog [consulta 15-10-12] a <http://laurenpressley.com/library/2010/01/laurens-top-tech-trend-alamw10-alamwttt/> - R.C.C. (2001). “Es algo más que un jueguecito”. El País, edició digital [consulta 15-10-12] a <http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/algo/jueguecito/moviles/elpepirtv/20111113elpepirtv_1/ Tes> - Strange, Julie. "(geolocation + augmented reality + QR codes) libraries”. The Strange Librarian (2010), [consulta 15-10-12] a <http://strangelibrarian.org/2010/01/geolocation-augmented-reality- qr-codes-libraries/> - Watters, Audrey (2011). "Awesome Augmented Reality App Could Save Librarians Hours". Red Write Web, [consulta 15-10-12] a <http://www.readwriteweb.com/archives/awesome_augmented_reality_app_could_save_librarian .php>II Jornada de Biblioteques Patrimonials

×