l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 1

180 views
152 views

Published on

Primer número de l'Esberla, publicació de l'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs. Novembre 2011.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
180
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 1

  1. 1. VAGA D’ENSENYAMENT ENTREVISTA RETALLADES EN SANITATEls principals sindicats d’estudiants Aquest mes entrevistem a Juanjo Per què retallen el pressupost en sanitati assemblees han convocat vaga i Gallardo, professor d’història i activista pública? Intentem cercar respostes.manifestació el proper 17 de Novembre per la memòria històrica Pàg. 2 Pàg. 3 Pàg. 4L’educació pública greument Tradicions: qüestió la columnaamenaçada per les retallades de màrqueting per G.M.Els governs i les grans empreses posen en perill les conquestes socials aconseguides amb anys de Q ue tot producte nord-americà venlluita, socialitzant les pèrdues i privatitzant els beneficis. arreu del món, no és cap novetat.Vivim en temps de canvis. El desman- Que les tradicions més arreladestellament dels pilars fonamentals del aquí i arreu estan en retrocés en detrimentsistema de benestar mostra la clara he- d’altres de més noves, tampoc: un any mésgemonia de la ideologia neoliberal, que hem passat la festivitat de Tots Sants i elsporta a la classe treballadora a una situ- carrers s’han inundant de Halloween, les te-ació d’empitjorament de les condicions levisions de les sèries i pel•lícules en què lesde vida. criatures es passegen amb disfresses per barris residencials meravellosos d’algun es-L’educació pública està patint una sèrie tat nord-americà i Port Aventura ha aprofitatd’agressions que posen en perill el dret per fer l’ última campanya abans de plegar,universal de les persones a accedir a aprofitant l’avinentesa, per no tancar ambqualsevol nivell educatiu. Les retallades números vermells la temporada, ara que jacentren el debat, però també cal tenir fa fred.en compte els processos de privatitza-ció dirigits al benefici d’empreses priva- De passada, nosaltres hem aprofitat perdes. comprar tot tipus de detalls per anar ben abillats: esprais de teranyines, tot tipusA la Secundària. La implantació de les d’aràcnids de plàstic, màscares d’éssersretallades a l’ensenyament secundari fantasmagòrics i carbasses. Un festival delempitjoren encara més les condicions consumisme per preparar-nos de cara alde docència i qualitat dels centres. Una Nadal. I tant estar pendents de tot allò quede les situacions complicades que s’ar- Imatge d’arxiu de de la Marxa per l’Ensenyament Públic i Popular de l’any 2009 ens han imposat, desconeixem que el fet derossega des de fa anys és l’elevada ràtio qualitat de la docència evoluciona de munitat educativa i donant el poder de buidar la carbassa o un nap i posar-hi unad’alumnes per aula, empitjorada per les forma negativa per una contínua preca- decisió als consells socials-empresa- espelma és, si més no, una vella tradició aretallades. D’altra banda, la possibilitat rització de les condicions laborals, així rials; en segon lloc, obrir les portes al casa nostra: aquí se’n diu “fer la por” i ésdels centres de mantenir els instituts en com per la reducció del personal treba- finançament privat, així com reduir les una tradició celta nascuda a Irlanda i cele-bones condicions disminueix conside- llador. despeses en àmbits que poden con- brada a més països europeus, un ritus pagàrablement, i provoca la reducció o su- siderar poc productius; en tercer lloc, Parlar de devaluació de la qualitat de incorporat al cristianisme, com tants altres,pressió d’ofertes de serveis bàsics. augmentar la interacció entre Univer- l’ensenyament públic està relacionat que els nord-americans van rebre d’Europa. sitat i Empresa per tal d’augment laA la Universitat. La falta de finança- amb el procés de privatització ence- competitivitat, a partir dels Campus Caldria investigar, doncs, el veritable origenment a l’ensenyament superior ha estat tat amb la implantació de l’anomenat d’Excel•lència Internacional; finalment, de la carbassa buida. Caldria reivindicar lessempre un problema existent al nostre “Pla Bolonya” i la seva culminació l’any l’avaluació del funcionament universitari tradicions locals i no globals, que a cadapaís i amb les retallades pressupostà- 2015. Aquesta estratègia planteja una a partir d’agències com “La Agencia Na- racó del planeta se celebressin amb elsries les conseqüències són encara més sèrie de reformes centrades en quatre cional para la Evaluación de la Calidad seus paràmetres. És llàstima que celebremvisibles. Les possibilitats d’accedir a la aspectes: en primer lloc, el desmante- Académica” (ANECA) a l’estat espanyol, el Halloween perquè ens l’han colat, perquèuniversitat són cada cop més reduïdes, llament dels pocs espais democràtics les quals determinaran la qualitat de les ens l’han venut i l’hem comprat, perquè somja que els costos de les matrícules aug- a les universitats amb un governament Universitats a partir dels valors centrals clients d’aquest món on fins les festes esmenten any rere any. D’altra banda, la més jeràrquic, deixant de banda la co- de competitivitat i rendibilitat privada.P comercialitzen i no perquè ens l’hagin trans- mès, perquè l’hàgim après. Ben pensat, potser ja no tenim temps per L’esberla, la publicació de l’Assemblea de Joves L’Assemblea no comparteix necessàriament el contingut xerrar amb els amics o famílies, ni tan sols de Gramenet, és un projecte de revista mensual dels articles signats que apareguin en aquesta publicació. de coure les castanyes: ens esperen tres autogestionada. Si vols posar-te en contacte amb nosaltres, escriu-nos a notificacions al Facebook per anar a cele- L’Assemblea de Joves de Gramenet és un col·lectiu de joves ajgb@ara-santacoloma.com, busca’ns a facebook o visita’ns brar la festa en una discoteca, per omplir les de la ciutat que s’organitzen per canviar les coses, és una a jovesgramenet.blogspot.com, butxaques d’aquells que han sabut trobar eina de transformació de i per a joves inquiets i comprome- en la diada una excusa per promocionar-se: Físicament, ens pots trobar a l’Ateneu Popular Júlia Romera sos en l’autoorganització contra els poders establerts. qüestió de màrqueting. P (c/Santa Rosa, 18) o al Local Social Krida (c/Beethoven, 7)
  2. 2. EditorialL’Esberla: tros d’una cosa que es desprèn en produir-se una ruptura pel lloc que Volem recuperar el paper com a espai de crítica, debat, reflexió i sobretot informació,ofereix menys resistència. perquè la informació ens fa més lliures.Tens a les mans una esberla, un fragment que hem arrancat, aprofitant les esquerdes Volem encetar aquest projecte de tots i totes, unes pàgines en les quals puguem par-que deixa el sistema, d’aquest món de (sobre)informació desinformadora. lar de l’actualitat de la nostra ciutat i del món, descobrir racons propers desconeguts per a moltes Gramenet pam a pam, escoltar altres experiències mitjançant l’Entrevis-Mitjançant aquesta petita publicació autogestionada volem mostrar els nostres dife- ta, omplir les agendes d’activitats, xerrades o actes...rents punts de vista sobre la realitat, interpretar aquesta realitat que ens envolta perpoder d’alguna manera transformar-la, volem despendre’ns d’aquest món on les re- Som l’Esberla, allò que és desprèn del sistema establert aprofitant els seus punts fe-tallades són “un sacrifici que hem de fer”-els de sempre- “per sortir de la crisi”, volem bles (les contradiccions, per exemple) i hem arribat per capgirar (en la mesura de lesdespendre’ns d’aquesta idea que els joves no tenim prou experiència per ser partícips nostres possibilitats) la realitat.Pde les nostres vides, volem esquerdar la idea que “els immigrants són els culpables Assemblea de Joves de Gramenet de Besòsde tots els mals de la ciutat” Gramenet, pam a pamQuè podem fer davant les Horts a Sant Jeroniagressions a l’educació pública? de la MurtraEs realitza la primera assemblea general d’universitats catalanes per donar unaresposta unitària a les retallades. El 17 de novembre, la data escollida per a lagran vagaL’organització és l’única ma- com la data d’inici d’un movi- Quant a secundària, també comnera que tenim per veure que ment transversal de mobilització un bon exemple de lluita, es vaels nostres problemes perso- per defensar l’educació pública. produir l’ocupació de l’institut Bnals són també col•lectius i ens D’aquesta manera, Universitats, Francesc Macià de Cornellà en a prop de casa nostra, per nom “Corneu Sereny”. Tenendóna eines per treballar per la instituts i escoles es trobaran el de Llobregat. Més de 30 joves al costat del monestir de la voluntat d’apropar-se a la ter-defensa d’objectius que esde- proper 17 de novembre en una d’entre 16 i 17 anys i una quin- Sant Jeroni de la Murta, fa ra, treballar-la amb respecte, fervenen comuns. Organitzar-se primera gran data de protesta i zena de professors van ser els uns mesos que s’hi ha engegat una producció ecològica, senseen assemblees d’estudiants i de mobilització. protagonistes del tancament per un projecte interessant: diversa pesticides ni productes químics,treballadores esdevé el pas im- protestar contra les retallades. gent de Santa Coloma i Badalo- amb desig de la conservació Les mobilitzacions, però, japrescindible. En concret, les reivindicacions na, alguns a l’atur, van decidir ti- de l’espai. Una bona iniciativa, han començat d’aquest centre van dirigides rar endavant el projecte d’un hort doncs, a cavall entre les duesEn l’àmbit de l’educació univer- No podem obviar que les mo- a denunciar la reducció pres- ecològic. ciutats, per tal de promoure unasitària i per tal de lluitar en con- bilitzacions ja fa temps que han supostària en més de 50.000 agricultura de proximitat, respec-tra de les retallades s’ha creat la Per a alguns no era el primer con- començat. Des de sectors molt euros, la impossibilitat de tenir tuosa amb l’entorn, amb la nostraPlataforma Unitària en Defensa tacte amb l’agricultura ecològica diversos s’han produït exemples calefacció durant l’hivern i haver muntanya.de la Universitat Pública (PU- perquè són membres d’una coo- que mostren el malestar ge- de suportar una ràtio d’alumnesDUP) formada per estudiants, perativa de consum ecològic -El Si teniu ganes de conèixer més neralitzat pel desmantellament per aula més elevada que la quepersonal d’administració i ser- Cabàs, amb seu social a l’Ateneu la ciutat on viviu o treballeu, una d’aquest pilar tan fonamental. marca la llei.veis (PAS) i personal docent i Popular Julia Romera de Santa bona alternativa per passar uninvestigador (PDI). Des d’aquest L’ocupació de la Facultat de Ge- No podem oblidar, a més, que Coloma-, o d’altres havien parti- cap de setmana divertit senseàmbit es va convocar la 1a As- ografia i Història de la Universitat els professors i professores dels cipat en altres horts als instituts haver de sortir de Santa Colo-semblea d’Universitats Cata- de Barcelona n’és un bon exem- nostres instituts s’han mobilitzat de Santa Coloma. Aquesta vega- ma pot ser fer una excursió perlanes on part de la comunitat ple. Més de 300 estudiants van periòdicament criticant dura- da, però, van decidir posar fil a la nostra muntanya, deixant a màeducativa de sis universitats va obrir al barri la facultat uns dies ment les retallades. Pel que fa l’agulla buscant un espai adient esquerra el Recinte de Torriberadebatre sobre la situació actual i abans de la manifestació multi- als estudiants, i també a l’As- entre les dues ciutats per a fer- pel carrer Prat de la Riba i con-va convocar vaga general d’uni- tudinària convocada pel movi- semblea de Joves de Gramenet hi uns horts més grans i poder tinuar pel Camí de Sant Jeroniversitats per al proper 17 de no- ment dels indignats el 15 d’octu- de Besòs, s’està iniciant el con- fer d’horticultors ells mateixos, fins arribar al monestir, construc-vembre. bre. En finalitzar la manifestació, text per tal de generar les con- plegats. Després de parlar amb ció del segle XV, fundat el 1416, més de 4.000 persones, formant dicions per organitzar-nos. Es el mossèn, van aconseguir l’es- de gran interès arqueològic (és17-N, vaga general a l’educa- pai on s’ubiquen els horts, just una joia del gòtic) i patrimonial i la columna d’educació, van diri- planteja, doncs, la vaga del 17ció pública. al costat del monestir de Sant conèixer on són els horts en pri- gir-se cap a la facultat de la UB de novembre com una data deEl que sorgeix des de les univer- per tal de donar-hi suport i realit- mobilització imprescindible per Jeroni, a la nostra Serralada de mera persona. Si teniu sort i hisitats s’ha convertit en un clam zar una assemblea per coordinar a tota la societat catalana sen- Marina. trobeu els pagesos treballant laon bona part d’altres sectors les lluites a universitats i insti- sibilitzada en la lluita pels drets i S’han constituït com a associació terra en aquell moment, segureducatius s’hi han sumat. El 17 tuts, consolidant la convocatòria serveis públics.P legalitzada, tenen seu social a la que us l’ensenyen amb molt dede novembre es planteja, doncs, de vaga per al 17 de novembre. ciutat veïna de Badalona i porten gust! P
  3. 3. l’entrevista«Existeix la protesta primitiva, “ostres, quina merda!”,però després no es veu canalitzada social o políticament»Conversem sobre la situació actual del sistema educatiu amb en Juanjo Gallardo, professor a l’IES Can Peixauet i veí compromés amb Santa Coloma i lalluita per la recuperació de la seva memòria històrica a través del grup d’historiadors José BerruezoEntrevistadora: Com afecten més retallades. No només en els ordinador; no només nois que l’interès que ens apropem a les tot va bé, tot és meravellós i joles retallades en educació? sous dels treballadors sinó tam- per negligència els seus pares noves tecnologies sigui tant per progresso i viuré millor que els bé en atenció a l’alumnat… s’ha matriculat tard, sinó també raons personals, de contacte meus pares.Juanjo Gallardo: A part dels pals alumnes nous per canvi de do- entre nosaltres i de facilitar-nossalarials que han donat a tot el E.: D’alguna manera, creus E.: Què trobes a faltar a l’esco- micili a mig curs o alumnes que la feina, sinó perquè les necessi-funcionariat, incloent el profes- que aquestes retallades fetes la actual del que era l’escola són repetidors. L’Ajuntament no tats productives ho requereixen.sorat (es parla d’un 5% però gradualment es fan així per- de la república? es compromet a pagar-los l’or- Això no vol dir que nosaltres nodepèn de les categories ha su- què no hi hagi una resposta dinador. Per tant, ens trobarem sapiguem trobar els aspectes J.G.: Veig una diferència fona-posat fins a un 7 i un 8% de re- contundent per part del pro- amb uns alumnes que no tindran positius del món de les xarxes mental en un aspecte, encaraducció de salari), retallades en fessorat? els mitjans per desenvolupar les socials i tot el que permeten fer. que l’escola pública d’ara inten-plantilla que han estat generals J.G.: Evidentment, perquè és seves classes i això crea un si- ta recollir molts d’aquells aspec-a tota Catalunya. E.: Diuen que la generació dels cert que entre el professorat tuació de marginació i de dife- tes del que foren els moviments joves d’avui, que no hem vis-Podríem posar l’exemple s’ha instal•lat una mena de re- rència. de regeneració pedagògica; cut situacions de gran pressiód’aquest institut, Can Peixauet: signació i està sent molt difícil un fet que separa radicalment E.: Creus que és positiva la in- com la dictadura o la guerra,aquí tenim dues persones a la mobilització. L’any passat l’escola estatal -així l’hauríem corporació d’ordinadors a les serem, no obstant, la prime-consergeria en plantilla. Des de l’ambient es va escalfar una d’anomenar més que no pas aules? ra generació que tindrà unesfebrer una d’elles està de bai- mica, se sortia els dimecres a pública, perquè està en mans condicions de vida inferiors axa per malaltia greu i no envien les portes dels instituts i inclús J.G.: Els ordinadors tenen dos de l’estat- i aquella altra escola. les dels seus pares. Tu, comun substitut. Un centre amb 700 el darrer dimecres vam tallar la problemes: els segueix pagant Aquella escola volia formar ciu- a mestre, veus que hi hagi enpersones convivint -professors ronda per tal de cridar l’atenció. l’administració perquè ja hi havia tadans simplement pel plaer de aquesta generació una cons-i alumnes-, un centre que té la Però aquest any a les reunions un compromís -electoralista- de formar-se, pel plaer d’aprendre, ciència d’aquest fet i que exis-porta d’entrada a gairebé 100 de zona no hi van més de qua- pagar els llibres de text, i tot el sense treure rendibilitat al plaer teixi algun tipus de rebel•lia ometres de secretaria i el con- tre escoles. Els instituts no estan debat que genera entre sectors de saber; aquesta rendibilitat és d’autoorganització per canviarserge ha de controlar qui entra enviant delegats a les reunions educatius la utilitat real dels or- la que ara es busca en l’escola la situació?i qui surt, etc. Només ha quedat de zona, la secundària està molt dinadors a les aules. Té ele- pública: un aprenentatge queun conserge i no dóna abast, desmobilitzada i la primària tam- ments positius però també en té J.G.: Existeix allò de la protes- em permeti trobar un lloc de tre-el funcionament del institut es poc sembla estar molt millor... de negatius i no tot el professo- ta primitiva, “ostres, quina mer- ball i guanyar diners, em permetitrastorna… Sabem que al Ra- En aquestes circumstàncies in- rat ho té clar: problemes de con- da”, però després això canalitzat viure el millor possible. Alesho-món Berenguer IV, que té dos tentar aixecar quelcom serà molt vivència, d’atenció al professor, social o políticament, aquesta res em sacrifico estudiant, noedificis, també han eliminat un complicat. Les coses no pinten quan han de fer us de pàgines consciència, no es veu. Gene- em realitzo aprenent; em sacri-conserge i allà sí que l’han eli- gaire bé de cara a la mobilització web de cop veus que un està al ralment em trobo pocs alumnes fico estudiant per poder tenir unminat de plantilla. El professorat i la resposta, i si a sobre ho van facebook... això ha generat una que estiguin inquiets pel futur, futur millor. Cada cop ens la fo-és qui fa les classes però sense fent mica en mica, doncs segu- sèrie de conflictes a l’aula que preocupats per saber perquè menten més i ha arribat inclús aconserge no es pot funcionar. rament aniran fotent, aniran co- són nous i que no sempre sa- estem com estem i interessats la universitat amb el pla Bolonya. llant, anirem assumint i empas- bem com resoldre. per l’actualitat política. El dia de La mostra és que quan es parlaTambé han reduït el personal per sant i no tindrem capacitat de la darrera vaga sí que uns quants de fomentar l’ensenyament esles USE (Unitats per a l’escolarit- El paper de professor canvia i resposta. Per descomptat que van anar a la manifestació a Bar- pensa què necessita l’economiazació especial). Són xavals que aquest procés de transició no estem molt allunyats de la res- celona. Probablement no sigui del país: “si estudies tal cosa notenen un professorat especia- s’ha fet. El professorat no està posta que està donant sanitat. perquè estan bloquejats davant trobaràs feina…”. Jo sempre diclitzat per a ells i s’ha reduït una preparat perquè tampoc se l’ha d’aquesta possibilitat d’interve- als meus alumnes: “estudieu elpersona de plantilla assignada a E.: Afecten a dia d’avui les re- ensenyat. Amb l’ordinador es nir, sinó possiblement perquè no que us agradi que després laaquests nois amb més proble- tallades quant a l’atenció a fomenta encara més l’adaptació han trobat un grup d’amics o de vida us portarà pels camins quemàtiques, no dic conflictius però l’alumnat? a aquest món de la imatge que relacions que en un moment de- sigui”, però també es cert quesí amb problemes de comporta- té elements negatius perquè els J.G.: Sí. Nosaltres som al pro- terminat de la seva vida els hagi existeixen moltes pressions delsment que en dificulten l’escola- xavals, quan porten quinze mi- jecte 1x1, se suposa que cada permès apropar-se a algun tipus pares, de les pròpies insegure-rització. nuts parant atenció al professor, alumne té un ordinador. Els or- de moviment. Molt alumnes es tats de l’alumne… acaben desconnectant, enca-Ens han reduït, amb els matei- dinadors es paguen entre la Ge- prenen el dia de vaga com un ra que és normal: un avorreix a L’escola actual sí que recull mol-xos grups que l’any passat, un neralitat i l’Ajuntament. Durant dia de festa... qualssevol! tes coses de la escola raciona-professor i mig, és a dir que es- l’època d’en Bartomeu l’Ajunta- E.: Creus que aquest “passo- lista però la seva funció principaltem treballant amb menys plan- ment és va comprometre a rega- Per mi hi ha tot un rerefons tisme” ha estat transmès pels no és la mateixa (sigui la de l’Es-tilla i s’ha augmentat una hora lar els llibres de text, els llibres ideològic que s’amaga darrere pares? tudi nou, sigui la de l’Escola mo-de treball del professorat; amb anaren desapareixent per intro- les noves tecnologies i el fo- derna o la de l’escola que teni-aquesta hora compensen la pèr- duir els ordinadors. La compra ment que se’n fa perquè tothom J.G.: Probablement, els pares en els sindicats als seus locals).dua de llocs de treball a l’ense- dels llibres , que ja no es fa, es n’aprengui i hi entengui. Quan d’aquests nens eren joves cap Tenien la idea que una personanyament. compensa per la compra de l’or- es va aprendre a llegir no era als anys 80, quan Espanya era amb cultura no es deixaria ma- dinador. Fins l’any passat s’ana- per donar formació al individu, el país en el qual més ràpid etPer tant, les retallades s’estan nipular, no es deixaria explotar i ven incorporant per cursos: 1r al ciutadà, era perquè les pròpi- podies fer ric, “un país en el qualnotant. Probablement no tant seria un rebel, i com més rebels d’ESO, 2n d’ESO, i aquest any es necessitats de la producció tot era privatitzable excepte l’or-com a Madrid o a Castella la i hagués, més possibilitats de fer tocava 3r. I què ha passat? Que requerien treballadors alfabe- dre públic i la justícia”, en decla-Manxa, d’on les notícies que la revolució i el canvi social. Si només es donaran ordinadors titzats. Fa poc llegia a la prem- racions del ministre Solchagaarriben són de retallades bru- veiessin la situació actual… tot- als alumnes que han passat de sa que cada no sé quantes mil del govern de Felipe González.tals. Probablement aquí ho es- hom sap escriure, tothom sap 2n a 3r i que estaven matriculats persones que aprenen a utilitzar Érem nous rics. L’objectiu delstan fent de manera més gradual, llegir, però estem en un moment abans de l’1 de setembre. És a Internet es dóna un augment de joves en aquell moment era en-d’amagat, tenint en compte els de submissió com mai.P dir, tots els nens que comencen la productivitat de l’economia i riquir-se, es va instal•lar unaresultats electorals, però el que 3r d’ESO i s’han matriculat des- incrementa un 1 o un 2% el PIB mentalitat de tot és possible, tots’esdevindrà són segurament prés del 1 de setembre no tenen nacional, per tant, no crec que m’ho donen, no m’he d’esforçar,
  4. 4. espai de formacióPrivatització de la sanitat pública, en contextAcomiadaments massius de personal sanitari, tancament de CAPs, de quiròfans, de plantes senceres d’hospitals, etc. Totes aquestes mesures s’estan aprovantapressadament amb la justificació de la situació de “CRISI” en la qual cal “apretar-se el cinturó”. Però aquestes mesures són realment circumstancials iimprovisades per donar resposta a uns problemes econòmics transitoris? No, responen a una estratègia de desmantellament dels serveis públics i conseqüentprivatització que s’inicià farà ja un grapat d’anys: el neoliberalisme. deslegitimació i crítica del bé cament l’estalvi i la rendibilitat mala pràctica, s’oculten indica- públic per ser malbaratador, bu- econòmica), i avaluar i finançar dors que permetrien avaluar la rocràtic, ineficient, sostenidor de els serveis en funció d’objectius qualitat de l’atenció en funció privilegis funcionarials, etc. d’activitat i no de millora de la d’objectius de salut, etc. salut de la població. L’any 1990, el Congrés dels El prestigiós Dr. Gordon Guyatt, Diputats va crear una Comis- S’han privatitzat els serveis de en una article al “British Medical sió per a la reforma del sistema neteja, cuina, manteniment, bu- Journal”, exposa que “l’afany de sanitari que proposava el copa- gaderia, seguretat, arxiu d’his- lucre en medicina entra en con- gament de l’assistència sanità- torial, laboratori, radiologia, etc. flicte amb la qualitat dels serveis ria. Aquesta proposta, però, es S’ha generalitzat la precarietat sanitaris ja que aquestes empre- va veure frenada per la reacció en el sector de la sanitat i totes ses han d’estalviar fons en àre- popular. Tot i això, les mesures les modificacions realitzades a es que afecten a la qualitat dels pressupostàries i organitzatives l’Estatut Marc han anat dirigides serveis, a fi d’aconseguir els di- ners que necessiten per pagar als seus accionistes i gestors”. Les línies mestres del capitalisme neoliberal són: dèficit públic zero, desfiscalització de les rendes del capital, gran És aquest l’escenari en el qual disminució de la despesa pública en serveis socials, priva- es produeix l’ofensiva privatit- zadora actual, que té caràcter titzacions, deslocalització del capital i dures contrarefor- general, encara que el ritme mes amb retallades progressives de drets laborals i socials. d’avanç està modulat per la ren- dibilitat per al capital de cada servei en cada lloc i per la oposi- preparatòries de la privatització a la retallada de drets laborals. ció popular.P s’han anat introduint una rere De manera sistemàtica, molt l’altra, ja sigui des del govern de accentuada els darrers temps, l’estat o des de les CA, indepen- s’han anat reduint plantilles i llitsL’etapa neoliberal del capitalis-me donà els seus primers pas- és paradigmàtica de l’inici d’un procés de retrocessos en la llui- dentment del partit governant (PP, PSOE o CiU). A nivell inter- nacional, l’Acord General sobre públics i deixant degradar el ser- vei i les instal•lacions, al mateix temps que s’ha estès la concer- Agendasos a Xile, amb el cop d’Estat ta de classes que no ha deixat 5 de NOVEMBRE el Comerç de Serveis (1995) de tació amb la sanitat privada i elde Pinochet de l’any 1973, per d’intensificar-se fins avui. Correllengua: lectura de l’Organització Mundial del Co- seu finançament amb fons pú- poesia i projecció de fotosa imposar-se a sang i foc. A Eu- A l’estat espanyol, l’expansió merç i la Directiva Bolkestein blics. Lloc: C.E. PuigCastellarropa, és al Regne Unit on s’obrí Hora: 10.30h de les polítiques neoliberals (2006) de la Unió Europea es-la capsa dels trons. L’any 1976 La suposada eficiència empre- Organitza: CEP, Acolite i amb els corresponents atacs a tableixen la privatització de tots CNL L’Heurael primer ministre laborista J. sarial per l’estalvi en el cost del conquestes socials fonamen- els serveis socials.Callahan demanà un préstec al tractament (menys temps d’es- 5 de NOVEMBRE tals coincidí en el temps amb Festa de la RevolucióFMI que li fou concedit a canvi L’estratègia seguida en tots els tància de mitjana, menys perso- la Transició, època en la qual d’Octubrede retallades dràstiques en la casos consisteix en desmuntar nal, etc.) va de la mà de l’aug- Lloc: Glorieta Parc Europa per al capitalisme era prioritaridespesa pública. Al 1979, amb el sistema poc a poc, fragmen- ment exponencial de la despesa Hora: 21 h. legitimar davant dels pobles la Organitza: JCPCMargaret Thatcher al capdavant, tar-lo per a privatitzar tot el que sanitària i el deteriorament de la reforma política de la dictadura.el procés s’accelerà. La derrota sigui susceptible de generar qualitat: s’incrementen els rein- 6 de NOVEMBRE Amb l’altaveu dels grans mitjansde la vaga minera de 1984-1985 benefici i imposar en tots els gressos, es dispara la despesa Dinar ecològic i vegà de comunicació es dissenyà un Lloc: c/ Beethoven, 7i la responsabilitat de les direc- serveis sanitaris públics la ges- farmacèutica, augmenten les procés lent, però demolidor, de Hora: 14 h.cions sindicals en la mateixa tió empresarial (que busca úni- demandes per errors mèdics o Organitza: L.S. Krida i El Cabàs 12 de NOVEMBRE Assemblea constituent del Coop57 del Barcelonès Nord Lloc: Sala de Can Sisteré Hora: 10h Organitza: Coop57la tira còmica 15 de NOVEMBRE Xerrada sobre les retallades ` en educació Lloc: ACP Aramateix Hora: 19 h. Convoca: AJGB 17 de NOVEMBRE Vaga General d’Educació Lloc: A tots els centres ` educatius Hora: des de bon matí 18 de NOVEMBRE Presentació de Santa Coloma Conviu Lloc: Biblioteca Can Peixauet Hora: 19.30h Organitza: Santa Coloma Conviu

×