Your SlideShare is downloading. ×
l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 2
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

l'Esberla, publicació de l'AJGB núm. 2

110

Published on

Segon número de l'Esberla, publicació de l'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs. Gener 2012

Segon número de l'Esberla, publicació de l'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs. Gener 2012

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
110
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. MANIFESTACIÓ SANITAT ENTREVISTA RETALLADES EN EDUCACIÓEl passat 19 de desembre, la ciutat va L’Ateneu Popular de la ciutat canvia L’educació pública pateix una de les re-sortir al carrer contra el desmantellament d’espai físic i aquest mes entrevistem un tallades més greus, des de l’esberla vamde la sanitat pública dels seus socis organitzar una debat sobre la qüestió Pàg. 2 Pàg. 3 Pàg. 4Qui oblida la història està Vacances de la columnacondemnat a repetir-la NadalEs convoca una manifestació pel proper 28 de gener per per Ada i Selmarebutjar el feixisme a l’Ajuntament Vacances de Nadal: trobades familiars, ale- gria, felicitat, regals, molts regals, masses regals. En calen tants?Persones declaradament feixistes, ex- Llums al carrer, colors, ofertes, anuncis di-tremistes catòlics i treballadors enga- vertits, joguines, sorpreses, tot ens atrau,nyats per una retòrica populista i direc- tot ens agrada, tot això per satisfer una ne-ta. Aquest és el perfil de la gent que cessitat que qui ens l’ha creat?forma part del projecte xenòfob conso-lidat a Catalunya. Els reis ja no porten mirra, or i encens, ni una sola nina; això ja no es porta, ha passat deL’essència feixista d’aquests grups moda. Actualment necessitem molt més dels’identifica en tant que el seu projecte que tenim i tot degut a aquelles personespolític es basa en mostrar com a res- que s’han enginyat la manera de crear-nosponsables de l’actual situació de crisi aquestes necessitats. Vivim infectats de pu-tota la població treballadora nouvingu- blicitat, i aquell nen que no té aquella nove-da. Construeixen el seu discurs a par- tat, té el risc de ser diferent, de no ser comtir de l’odi i el rebuig a d’altres cultu- els altres que ho tenen tot.res com una qüestió natural en l’ésserhumà, oblidant que les raons econò- Hem arribat a un punt que tot té un preu,miques i les relacions d’explotació són que tot es compra i tot es ven, que no tot-el que realment provoca que la classe hom pot accedir-hi, i no cal anar-se’n gaire que ara no portin armes de foc ni uni- res de la llibertat, com la lluitadora Juliatreballadora perdi els drets aconseguit lluny. És una trista realitat que trobem a peu formes militars, sinó mentides i corba- Romera, van ser assassinades.amb tants anys de lluita. de carrer. tes. Són els mateixos que fa més de 70 Pot semblar que el 39 queda molt lluny,I és que no podem oblidar i no podem anys van entrar al nostre poble, amb la però el passat gener de 2001, un grup Ens hem convertit en una societat materia-enganyar-nos. Mai cap projecte feixis- diferència que ara ho fan per les rondes feixista va voler commemorar i realçar lista i consumista que cada cop va augmen-ta ha donat sortida als problemes de i amb cotxe. Ara més que mai hem de aquesta data. Més de 3000 persones, tant i se’ns està anant de les mans. Ara lala classe treballadora, tot el contrari. tenir ben present els que van caure i re- convocades per la Plataforma Antifei- felicitat es compra, no es crea.Sempre ha intentat focalitzar el proble- cordar a tots els nostres ciutadans que xista, van sortir al carrer per dir que ama en sectors de la població concrets feixistes mai més, que ja van fer prou Un infant ja no aprecia tant a les persones, Gramenet no hi tenien cabuda.per confondre, per tal de garantir que mal, i que no oblidem, no amb ànims gaudeix més sabent quin és el regal. Somiaels veritablement responsables de la de revenja, sinó amb l’objectiu de no Fou a partir de llavors que sorgí la Co- en què li regalaran, no en qui l’hi regalarà.degradació de les condicions de vida repetir la història.” missió Antifeixista 27 de Gener, que No pensa en el valor sentimental dels regals,dels treballadors continuïn controlant treballa any rere any per organitzar al un valor que es va perdent amb cada anun- 27 de gener, diada antifeixistales nostres vides. voltant d’aquestes dates diverses ac- ci, amb cada rètol brillant que diu: “compra, Cal fer memòria: va ser el 27 de gener tivitats de recuperació de la memòria gaudeix i torna!” fent que es perdi la il•lusióLes paraules d’un membre de la Co- i ens crea aquella necessitat que realment de 1939 quan les tropes del tirà Fran- oblidada. Aquest any, doncs, la Comis-missió Antifeixista 27 de Gener ho dei- no necessitem. Al cap i a la fi, tenir tant ens co van entrar a Gramenet de Besòs. La sió ens convida a una gran manifesta-xen clar: “Els hem de fer veure que a fa cecs.P repressió va ser l’essència de la nova ció, com ja es va fer el 2001, per con-Gramenet no són benvinguts. Tant és normalitat i moltes persones defenso- demnar el feixisme dels nostres dies. P L’esberla, la publicació de l’Assemblea de Joves L’Assemblea no comparteix necessàriament el contingut de Gramenet, és un projecte de revista mensual dels articles signats que apareguin en aquesta publicació. autogestionada. Si vols posar-te en contacte amb nosaltres, escriu-nos a L’Assemblea de Joves de Gramenet és un col·lectiu de joves ajgb@ara-santacoloma.com, busca’ns a facebook o visita’ns de la ciutat que s’organitzen per canviar les coses, és una a jovesgramenet.blogspot.com, eina de transformació de i per a joves inquiets i comprome- Físicament, ens pots trobar a l’Ateneu Popular Júlia Romera sos en l’autoorganització contra els poders establerts. (c/Santa Rosa, 18) o al Local Social Krida (c/Beethoven, 7)
  • 2. Editorial- Ens deixen sense feina,- llei d’estrangeria, una llei injusta que diu que són il•legals, es a dir,que no tenen els mateixos drets que els que han nascut aquí. No tenen permís de residència, no tenen dret a treball...- No paguen impostos!- Aquestes condicions de partida inferiors fan que siguin l’estrat poblacional més vulnerable aAquests són dos dels tòpics “hit” que escoltem pels carrers… però a qui es refereixen? patir explotació: treball sense contracte, salaris baixos, temporalitat... A més pateixen la per- secució policial. Existeixen els centres d’internament per a persones estrangeres, presons onOpció 1: a les grans fortunes que deslocalitzen les empreses i deixen milers de treballadors al són tancats fins a 60 dies per no tenir documentació (una falta administrativa equivalent a nocarrer en busca d’una mà d’obra més barata encara més al sud del món, renovar el carnet de conduir o aparcar en zona prohibida). Aquesta pràctica de controls d’Opció 2: als especuladors que evadeixen impostos mitjançant paradisos fiscals, identificació basats en perfils ètnics i racials que, a la pràctica, es pot traduir en detencionsOpció 3: als qui han vingut de lluny fins casa nostra a la recerca d’una vida més digna, indiscriminades a estrangers, ha estat denunciada per comitès especials de la ONU.Malauradament és la tercera opció el subjecte d’aquests prejudicis. És hora que siguem valentes i assenyalem als qui realment sembren la misèria, als qui ens ex- ploten, als qui decideixen rescatar els bancs, als qui decideixen retallar en sanitat i educació,El fet migratori no és un moviment nou, els nostres avis i besavis varen marxar a Argentina o als qui especulen, als mercats que decideixen per nosaltres. El racisme és un feixisme simplistaMèxic per motius politics o cap Alemanya i Suïssa buscant treball, també a Santa Coloma ens que busca despistar-nos i enfrontar-nos entre nosaltres, els veïns i veïnes de Santa Colomavaren acollir abans arribats d’Andalusia, Castella, Extremadura... amb una llengua nadiua diferent a la nostra no són els nostres enemics.De nou som receptors de persones però ara arribades del Pakistan, de la India, del Marroc o de És hora de crear xarxes, de conèixer-nos, perquè una ciutat diversa és una ciutat més rica ila Xina... veïns i veïnes de la nostra ciutat que probablement van decidir marxar de casa seva trobar-nos ens farà aprendre. Cal sumar esforços i construir una ciutat per a totes, cal trencarper buscar una millor qualitat de vida, i que en trobar-se aquí han descobert que no tot es tan els murs de l’odi racista. Pfàcil... Els immigrants extracomunitaris es troben en arribar a casa nostra quelcom anomenat Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs Gramenet, pam a pamManifestació per una sanitat públicai de qualitat a Gramenet de Besòs Les lluites pel primerCentenars de veïns i veïnes surten al carrer per lluitar contra lesretallades i la privatització de la sanitat ambulatori S anta Coloma ha respost tació que es vivia durant els 70 durant molt temps, si no malgrat la repressió dels últims és que hi continua res- anys del franquisme, condueix ponent malgrat haver millorat la població de Santa Coloma, a la façana i netejat la imatge de l’any 1971, a sumar-se al rebuig cara a l’exterior, a la definició i a dur una lluita constant per sociològica moderna del terme reclamar serveis socials per a “perifèria”: “una ciutat terminal la ciutadania, a exigir un ambu- [...] relacionada amb l’especu- latori públic per atendre els co- lació, el dèficit d’infraestructu- lomencs. El malestar social i el res i la segregació social”. sentiment envers el Consistori (que havia desatès la seva pro- En aquest sentit, la ciutat rural mesa de començar a construir que fou passà a tenir, cap alsEl passat dilluns 19 de desembre un gran negoci.” treballadors de l’hospital patiran l’ambulatori l’any anterior, el anys 50, un creixement massiues va realitzar una manifestació un ERO de 25 dies. 1970) van transformar-se en la Retallades a Gramenet de la població amb la immigra-convocada per l’assemblea d’in- reivindicació de la clínica, que La lluita serà llarga ció obrera de molts punts dedignats de Gramenet en defensa Des de l’estiu, les retallades acabà sent massiva gràcies a la l’estat espanyol que buscavade la sanitat pública i de qualitat, són una realitat. Sembla ser Els actes de protesta no s’aca- feina clandestina de molts ciu- feina a la metròpoli i una faltaen contra del copagament i de la que la tendència és disminu- ben amb la manifestació. Cal tadans. Després de suor, llàgri- de regulació urbanística i espe-tendència creixent de privatitza- ir les urgències dels CAPs fins recordar que el passat pont de mes, reunions, assemblees po- culació, que causaren densitatsció de serveis. eliminar-les. Durant el pont del la constitució l’assemblea d’in- pulars, trobades informatives, elevades i, com es deia en la 5 a l’11 de desembre no es va dignades de Gramenet va ocu- lluita, l’ambulatori s’inaugurà elAl manifest queda clar què és el definició, un dèficit important mantenir el 50% del personal tal par el CAP del carrer Major, on 13 d’abril de 1972.que està passant: “No és veritat d’infraestructures bàsiques i com va fer públic l’Ajuntament. diverses persones van passar laque gastem massa en sanitat. A (clavegueram, sanitat, trans- La lluita va ser necessària i va nit dels dies 7, 8 i 9 de desembreCatalunya gastem menys que la A l’Esperit Sant la situació tam- port, mercats, etcètera), així ser útil. La població va obtenir amb la intenció d’informar de lesmitjana europea. El problema és bé és greu: es preveu que durant com de serveis socials, fets que l’ambulatori que va reclamar, retallades a les usuàries. Cal dirque la sanitat s’està privatitzant el període de Nadal es tancaran comporten deficiències socials que va exigir i que mereixia, que properament s’organitzarani la factura que les mútues pas- 47 llits. També s’estan tancant en la població. un cop més. La lluita, avui dia, noves jornades de protesta persen al govern no para de créixer. quiròfans i això fa que les llistes continua sent necessària per no continuar defensant la sanitat Aquest context de pobresa iAprofitant la crisi el govern vol d’espera augmentin considera- retrocedir en les victòries i els com un servei públic i universal precarietat que la ciutat feiaposar la salut de la població en blement, sense oblidar que en- èxits del poble combatiu i unit.P per a la població.P anys que patia, així com l’agi-mans privades. Fer de la sanitat tre el mes de gener i febrer els
  • 3. l’entrevista«L’Ateneu sempre s’ha basat en quatre pilars: el pilar reivindicatiu,el pilar constructiu, el pilar educatiu i el pilar relacional»Aquest desembre l’Ateneu Popular Júlia Romera ha canviat de local (ara és al número 51 del carrer de Sant Ramon).En Jordi Garcia Jané, un dels socis més actiu de l’Ateneu, ens explica el per què d’aquest canvi i quines són les expectatives defutur d’una de les entitats més rellevants dels moviments socials de la ciutatEntrevistadora: Què és l’Ateneu?Jordi: L’Ateneu és moltes cosesalhora. És un conjunt de grupsque organitzen activitats, desd’una cooperativa de consumagroecològic fins a actes deprotesta al carrer, passant permuntar xerrades sobre temessocials, compartint el mateixobjectiu de fer una ciutat mésjusta, democràtica i sostenible.És també una xarxa de perso-nes vinculada per llaços d’amis-tat que es troben i s’ho passenbé fent coses juntes. I finalmenttambé és un embrió de projec-tes nascuts des dels mateixossocis i d’altres persones inquie-tes de la ciutat; en aquest sentit,l’Ateneu sempre ha fet de viverde moltes iniciatives ciutadanesque han trobat en el seu local unespai acollidor que els ha per-mès créixer.E: Com i per què va sorgirl’Ateneu?J: Una sèrie de grups, per un Detall d’un mural a l’antic local de l’Ateneu, al carrer Santa Rosa, de temàtica zapatista inspirat en El Mural de Taniperla de Chiapascantó la Xarxa de Santa Colo-ma, nascuda arran de la Con- del poder municipal de torn. Així inquietuds i uns problemes molt retrocedir 30 anys, executades la cooperativa El Cabàs, tindransulta Popular per l’Abolició del va néixer l’Ateneu Popular Julia lligats a la crisi i les retallades. I pels governs de torn (des del mu- un paper central entitats mésDeute Extern, l’any 2000, i per Romera l’abril de 2002 al car- vam pensar que una bona ma- nicipal fins a Brussel·les), seguint recents com el Coop57 del Bar-l’altre, entitats que ja existien rer Santa Rosa, 18. Durant tots nera de visualitzar una nova eta- els dictats dels banquers, espe- celonès Nord (banca ètica) o elabans com el Grup d’Història aquests anys s’ha mantingut pa de l’Ateneu era precisament culadors i grans empresaris, és a col·lectiu Menjar per a Tothom.José Berruezo o el col•lectiu de gràcies a les aportacions econò- canviant d’espai. Aquí cal afe- dir, d’aquests pocs milers de mul- El pilar formatiu també és bàsic.solidaritat Diabubu Batapa, farts miques i de treball d’un centenar gir un tercer factor, la ubicació. timilionaris que s’amaguen sota el De sempre, l’Ateneu ha organitzatd’haver de reunir-se en condici- llarg de socis i sòcies. Al carrer Santa Rosa estàvem nom de “mercats”. En la lluita rei- xerrades, tallers, fòrums, exposi-ons precàries en un centre cívic una mica lluny de barris tan im- vindicativa, grups com la Platafor- E: Què ha portat al canvi de local? cions i debats; a més hi ha tam-municipal, van pensar que, per portants com el Fondo o Santa ma d’Afectats per les Hipoteques bé el servei de llibres ofert per latenir més incidència a la ciutat J: Ha estat una conjunció d’un Rosa. Ara, estant a Sant Ramon juguen i jugaran un paper clau, Biblioteca Social La Hoguera.i perquè pogués créixer un mo- parell o tres factors. Per un cos- 51, entre el Mercat Sagarra, la així com la confluència de l’Ate- En aquests moments, la gent enviment social que enllacés amb tat, l’Ajuntament ens buscava Rambla de Sant Sebastià i el car- neu amb les altres entitats de la general patim una gran desori-les mobilitzacions antiglobalit- les pessigolles per les condici- rer Irlanda, tenim més capacitat ciutat, i amb l’Assemblea d’Indig- entació: estem “rebent” de toteszació de l’època, necessitàvem ons de seguretat i de sonoritza- d’arribar a gent de tots els barris. nats/des, per impulsar de manera bandes i de moment no sabemun local propi, autogestionat i ció de l’antic local. Això després unitària mobilitzacions que siguin E: Amb quins nous projectes com aturar tantes agressions.obert, que aglutinés la gent llui- de deu anys sense que ens di- prou fortes perquè aconsegueixin s’inicia la nova etapa? Reunir-nos per debatre en tallers,tadora com arreu de Catalunya guessin res! Per l’altre, vam de- frenar les retallades. xerrades, taules rodones, video-ho havien fet els ateneus popu- J: L’Ateneu sempre s’ha basat fòrums, com defensar, i millorar,lars i els ateneus llibertaris en al- “l’Ateneu sempre ha en quatre pilars: el pilar reivindi- “el canvi de local és els drets laborals, socials, políticstres períodes de la història. fet de viver de moltes catiu, el pilar constructiu, el pilar degut a tres motius: les i nacionals, amenaçats, haurà dePrimer vam fer una campanya iniciatives ciutadanes educatiu i el pilar relacional. És condicions de seguretat i ser, probablement, un altre pilar d’imaginar que, en el nou local,per exigir a l’Ajuntament que ens que han trobat en el seu sonoritat de l’antic local, ben sòlid del nou Ateneu. les sòcies i els socis mantindremcedís la gestió d’un dels locals local un espai acollidor aquests quatre pilars o línies la renovació del projecte Finalment, aquestes tres líniesmunicipals que tenia en desús; que els ha permès d’activitat; alguns d’aquests, de l’Ateneu i la necessitat d’activitat estan molt bé, però nodesprés, com que el projecte créixer” això sí, adoptant noves formes. d’una millor ubicació” s’aguanten sense el pilar relaci-d’Ateneu havia madurat molt, onal, lúdic, afectiu... Sortides,vam veure que no podíem es- El pilar reivindicatiu és més ne- En el pilar constructiu, és a dir, cidir aprofitar l’ocasió i fer, com sopars, cursos, tertúlies, festes,perar i vam llogar de la butxaca cessari que mai per fer front a les de crear ja altres maneres de tre- diuen, de la necessitat virtut. Fa sigui utilitzant el local propi o end’un centenar de persones un retallades socials (sanitat, educa- ballar, consumir, comunicar-se més d’un any que l’Ateneu està altres locals amics o al carrer,espai per poder desplegar ja ció, feina, habitatge...) i polítiques o divertir-se diferents de les que immers en un procés per repen- formen part del carburant quetotes les activitats que teníem (pseudodemocràcia, discrimi- ens marca el capitalisme, a part sar-se i adaptar-se millor a les ha de moure tota la resta.Pprevistes i assegurar-nos no ha- nacions a les persones nouvin- d’augmentar els socis i les activi- inquietuds i els problemes soci-ver de dependre de l’arbitrarietat gudes, corrupció...) que ens fan tats de grups ja consolidats com als d’aquests darrers anys, unes
  • 4. espai de formacióRetallades i privatització a l’ensenyament públicEl passat 15 de novembre l’espai de formació l’Esberla celebrà una xerrada sobre les retallades i privatització de l’ensenyamentpúblic que comptà amb la presencia de l’Ermengol Gasiot i en Juanjo Gallardo. Intentarem presentar aquí, en unes poqueslínies, algunes de les idees que es van exposar tot i que segur ens en deixarem moltes al tinterPrimer de tot, cal situar la present que la salut no és d’interès col•lectiu la política educativa seguirà aquest L’any 2011 el govern ha retallat un 16% el pressupost a les universitatspolítica de retallades en sanitat i sinó individual. mateix camí. La privatització és més subtil públiques (aproximadament, 144educació en el seu context: la ofen- que la venda directa de les milions d’euros), que ha comportatsiva general de desmantellament Els atacs als serveis públics cer- Les retallades concretes més relle- escoles a empreses. L’estra- haver de reduir els salaris a pagar idels drets socials conquerits, que no quen debilitar-nos moralment i que vats es poden resumir en: tègia seguida consisteix en: apujar les taxes als estudiants per asón èxits del capitalisme sinó fruit de d’aquesta manera ens mengem amb poder mantenir-les. Per exemple, a patates les reformes laborals i reta- P Retallades en el pressupost dels P Convertir l’educació pú-més d’un segle i mig de lluites. la UAB han arribat 35 milions d’euros llades socials, comenta l’Ermengol. centres de fins al 20 % que repercu- blica en un servei assisten- menys que, amb la pujada de taxesLa crisi és, segons apunta Gallardo, Així, per exemple, les estacions de teixen en les condicions materials i cial per als que no es puguin als alumnes, han aconseguit reduir anomés una estafa, una excusa per a rodalies RENFE, el tren dels pobres, la qualitat docent d’aquests. Així es permetre altra cosa. uns 26 milions d’euros de dèficit.desmantellar les conquestes socials, són fosques i brutes, per rebaixar la poden fer menys fotocòpies, la cale- nostra autoestima. P La mercantilització, la in- La pròpia rectora de la UAB ha ma- troducció de la gestió em- nifestat que no cal tenir 30.000 alum-“l’objectiu del deteriora- La idea és: si vols quelcom millor, fes “la saturació mediàtica presarial a l’ensenyament nes a la UAB, que és millor tenir-nement de l’ensenyament el sacrifici personal de recórrer als amb el tema de la crisi és públic. El director esdevé així, menys i de més “qualitat”, és a dir, un cop capacitat com a líder,públic és el creixement serveis privats. Si la sanitat pública no funciona i tens una malaltia greu una eina per a la justifi- un representant de l’adminis- que estiguin mantinguts i no hagin dedel mercat privat d’ense- t’endeutaràs per a poder-te tractar a cació de les retallades” tració amb les competències treballar per poder estudiar. S’obliga als alumnes a matricular-se de totesnyament” la sanitat privada. Si l’ensenyament de cap del centre, enlloc de les assignatures per curs i es pena- públic és deficient, faràs sacrificis, facció s’engega menys dies i menys ser representant del claustre litza als que no poden presentar-seja que intenten obtenir nous nínxols com treballar a les nits, per poder hores quan s’engega, es fan menys de professors. a la primera convocatòria de totesde negoci del que fins ara eren drets donar un ensenyament privat als sortides culturals. A les concertades, elles, es programen horaris lectius P Autonomia de centres. Éscol·lectius. teus fills. D’aquesta manera la de- però, segueixen fluint els diners pú- de 8.30 del matí a 9 del vespre que gradació dels serveis públics esdevé blics i no només a les concertades a dir, la introducció de la com- impossibiliten la compatibilitat ambAquesta estratègia de desmantella- negoci. populars sinó també a les d’elit. petència entre escoles de ma- qualsevol horari laboral. Els més per-ment ja ve de lluny. Als anys 70 el ca- nera que aquelles amb més i judicats per aquestes mesures som,pitalisme es troba amb la necessitat La “crisi” està per quedar-se, afir- P S’introdueixen nous mètodes de millors alumnes rebrien un mi- com no, els estudiants dels barrisde treure poder al món del treball per ma Gallardo, i les noves generaci- finançament dels centres. Aquest llor finançament. Amb aquest obrers com Santa Coloma, Badia delpoder recuperar les taxes de benefi- ons viuran pitjor que els seus pares poden ser molt diversos des de llo- panorama, els centres inten- Vallès o Sabadell.cis. En aquells moments l’existència si no ho aturem els únics que som gar les pistes esportives dels instituts ten ocultar les pròpies defici-del camp socialista representava una capaços d’aturar-ho: la societat civil fins a llogar el centre per al rodatge ències i donar bona imatge, A les universitats catalanes, entrealternativa, no necessàriament atrac- organitzada. I només serem capaços d’una pel·lícula com s’ha fet al Can amb polítiques d’imatge com 2000 i 3000 professors han anat altiva, però que feia de contrapunt al d’aturar-ho quan els que tenen el po- Peixauet. Aquesta necessitat de una revista, per aconseguir carrer, la qual cosa és una total con-desenvolupament del capitalisme. der polític i econòmic vegin perillar cerca de recursos econòmics addi- els “millors alumnes” i en con- tradicció amb el teòric esperit del plaLa caiguda de la URSS significà que els seus privilegis. cionals pot dur a la mercantilització seqüència una major partida Bolonya, ja que comporta la massi-el model neoliberal es quedà sense dels recursos i, fins i tot, de l’activitat pressupostària. ficació de les aules i no el treball en L’altre cara de la moneda de les re- docent dels centrescompetidors de rellevància i ha po- petits grups. A més a més, els acomi- tallades serà l’Estat policial i la re- P Externalització de ser-gut apretar al màxim. adaments es concentren en el sector pressió per a la qual no s’escatimen P Reducció del nombre de pro- veis. Es contracten empreses més jove de la plantilla, dificultant laEl neoliberalisme ha promogut la recursos. fessors que té un efecte directe en externes per a cada cop més regeneració en l’àmbit científic.destrucció del teixit social, l’atomit- l’augment del nombre d’alumnes tasques: neteja, manteniment Retallades a l’ensenyament bàsic per aula i la desatenció de les ne-zació i aïllament dels ciutadans i el català. d’ordinadors, dinamització El 2012 es preveu que sigui l’any enconsumisme. Avui en dia ens trobem cessitats específiques d’aquests. A esportiva, etc. que hi haurà més destrucció d’ocu-amb una societat consumista, indivi- En les CA governades pel PP s’estan Catalunya, 1300 professors interins i pació a les universitats de l’estat desdualista i desorganitzada i que, per posant en pràctica mesures molt du- substituts han anat al carrer. En definitiva, l’educació ten- del 1939 en que la victòria del feixis-tant, no pot donar resposta als atacs res contra l’ensenyament públic, es- Retallades a l’ensenyament supe- deix a un funcionament més me a la guerra va purgar tota una ge-que pateix. A tall d’exemple, el con- pecialment remarcable és el cas de rior empresarial. neració d’intel·lectuals.Pseller de sanitat, Boi Ruiz, ha afirmat Madrid. A Catalunya tot indica queMANIFESTACIÓ GRAMENET Agenda28 de Gener OBRERA IPlaça de la Vila12 h. 21 de GENER ANTIFEIXISTA! Acte de Santa Coloma Conviu sobre perfils racials i delictes d’odi Lloc: Biblioteca de Singuerlin Hora: Matí Organitza: Santa Coloma Conviu 25 de GENER Presentació del fotollibre “#RT 15M” Lloc: Ateneu Popular Julia Romera (carrer Sant Ramon, 51) Hora: 19.30 h. 28 de GENER Manifestació “Gramenet: Obrera i Antifeixista” Lloc: Plaça de la Vila Hora: 12 h. Convoca: Comissió Antifeixista 27 de GenerConvoca: ComissióAntifeixista 27 de Gener

×