Montserrat Fons Edat[1]

A quina edat hem de començar a ensenyar a llegir i a escriure? Le philosophe lisant, Chardin

A quina edat hem de començar a ensenyar a llegir i a escriure?
De quin concepte de lectura i d’escriptura partim?
Parlem d’ensenyar o d’aprendre?
Quina teoria d’aprenentatge adoptem?
Parlem de processos o de productes?
Qui decideix quan comença i quan acaba aquest aprenentatge?
És un aprenentatge només escolar?

Models que expliquen l’acte lector
Model bottom-up
- La lectura és seqüencial.
- Grafies - Paraula -Text.
- El text és prioritari.
Aprendre a llegir és aprendre
a descodificar.
Però: com s’arriba a comprendre?
Model top-down - La lectura és descendent. - La descodificació es troba sotmesa a processos inferencials de nivell superior. - És important l’aportació del lector. - Percepció de la globalitat. Però: on queda el text? Model Interactiu - S’utilitzen informacions diverses. - No se centra ni en el text ni en el lector. - Dóna gran importància als coneixements previs. - Cal fer intervencions en sentit ascendent i descendent.

TIPUS DE PROCESSAMENT I OPERACIONS MENTALS BÀSIQUES EN LA LECTURA PROCESSAMENT ASCENDENT TEXT PARÀGRAF FRASE PARAULA LLETRA
Accés lexical
Reconeixement de paraules
Descodificació
(processos de baix nivell) Uri Ruiz Bikandi, 2000 Processos cognitius per llegir

LES CARTILLES

TIPUS DE PROCESSAMENT I OPERACIONS MENTALS BÀSIQUES EN LA LECTURA PROCESSAMENT ASCENDENT PROCESSAMENT DESCENDENT TEXT PARÀGRAF FRASE PARAULA LLETRA
Accés lexical
Reconeixement de paraules
Descodificació
Formulació i verificació d'hipòtesis
Anticipació
Construcció d’expectatives i inferències
Comprensió
Interpretació
(processos de baix nivell) (processos d’alt nivell) Uri Ruiz Bikandi, 2000 Processos cognitius per llegir

organitzar formular objectius REDACTAR llegir refer CONTROL MEMÒRIA A LLARG TERMINI g e n e r a r PLANIFICAR REVISAR EL PROBLEMA RETÒRIC
Tema
Audiència
Propòsits
EL TEXT QUE ES VA REALIZANT SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ Model de Hayes y Flower (1980)
Coneixement del tema i de l’audiència.
Coneixement dels plans d’escriptura.
Processos cognitius per escriure

LA CAL·LIGRAFIA 2004-05 1981-82 2004-05

EVOLUCIÓ DEL RELAT “ El llop es va trobar una bruixa i la bruixa li va tirar un raig d’aquells i el llop se’n va anar” “ Començava el crepuscle, no feia gaire fred. De sobte, entre els arbustos més espinosos, el llop es va trobar una bruixa. Ella no podia tolerar que algú tan fort rondés pels seus dominis i la bruixa li va tirar un raig d’aquells que havia aconseguit en l’última tempesta. I el llop se’n va anar. La bruixa se n’alegrà.”

Laura (mestra d’una aula de 5 anys, amb 15 anys d’experiència): “ (...) quan encara no saben escriure jo combino moltes coses, dictats, còpies, bueno, escrivim tots junts a la pissarra i després copien, sí, això és el que faig més. Penso que el que li va bé a un nen potser a un altre no, per això combino activitats de tot tipus (...) Que escriguin com ells vulguin ho faig poc, només per avaluar ”

“ ...el 63.24% de los profesores utilizan métodos combinados aunque por los datos que se aportan para la valoración de las habilidades lectoras se constatan determinados desconocimientos y/o confusión en las de una concreta metodología de desarrollo temprano bases y aspectos específicos que perfilan la aplicación de habilidades de lectura y escritura.” El inicio de la lectoescritura en edades tempranas Estudio promovido por MECD, 2001

Esquema de diferents perspectives sobre l’ensenyament de la lectura Èmfasi en la recerca de significat. S’usen i es combinen índexs contextuals, semàntics i sintàctics amb índexs grafofònics en la construcció d’hipòtesis interpretatives i les seves verificacions. No hi ha mètode pròpiament Es base en el disseny de situacions d‘ensenyament i d’aprenentatge i en les orientacions didàctiques. Teoria constructivista Model interactiu Èmfasi en la comprensió. Es parteix d’una configuració global (la frase) i s’analitzen de mica en mica els seus constituents (paraules, síl·labes, lletres)
Mètode analític :
Ideovisual o global
Decroly (1871-1932)
Global-natural
Freinet (1896-1966)
Paraula-generadora
Freire (1921)
Teoria de la Gestalt Model descendent (Top-down) Èmfasi en la descodificació. Es parteix del que es considera més simple (la lletra) i es va progressant cap el que es considera més complex (la síl·laba, la paraula, el text)
Mètode sintètic:
Nom lletres (alfabètics)
Sons lletres (fonètics)
Maria Montessori (1870-1952)
Síl·labes (sil·làbics)
Teoria conductista Model ascendent (Bottom-up) PARADIGMA DIDÀCTIC PARADIGMA PSICOLÒGIC PARADIGMA CONCEPTUAL

Consciència fonològica:
Habilitat explícita per identificar, analitzar
i manipular l’estructura sonora de les paraules.
Carlisle J. (1995). Morphological awareness and early reading achievements. L. Feldman ed. Morphological aspects of language processing . Hillsdale, NJ. Erlbaum (189-209) UN REQUISIT PREVI ? UNA HABILITAT CONCOMITANT ?

Gilles De Robien, ministre d’Educació Francès:
… Le malaise dans l'apprentissage de la lecture a été révélé notamment par des rapports de scientifiques qui démontrent que commencer par la lecture globale est un nonsens scientifique. L'apprentissage se fait par l'hémisphère gauche du cerveau, on apprend par séquence et non en globalisant. C'est comme pour apprendre à conduire, on n'apprend pas en même temps à tenir le volant, allumer la radio et caresser éventuellement la cuisse de sa voisine (sic). On apprend d'abord que le volant fait bouger les roues, que le frein sert à s'arrêter et ainsi de suite : on apprend à conduire. Pour la lecture, il y a aussi un ordre : lettre-sonsyllabe- mot-sens. J'ai d'ailleurs reçu des monceaux de lettres qui me disent : « Merci M. le ministre, on ne savait plus quoi faire". Alors on a clarifié. D'ailleurs, tous les pays européens arrivent à la même conclusion...……"
G .De Robien, "La Dépêche du Midi, 15/02/2006 »

Relacions entre l’oral i l’escrit LLENGUATGE-PENSAMENT TEXT ORAL TEXT ESCRIT (Model dependent- tradicional) (Model equipol·lent- Cercle de Praga) LLENGUATGE-PENSAMENT TEXT ORAL TEXT ESCRIT

CONTEXT D’APRENENTATGE ÉS COMPLEX L’aprenentatge del llenguatge escrit depèn: Els sabers, les representacions i les creences dels mestres. La comunicació en la situació d’aprenentatge . Les activitats Organització dels continguts, el paper del mestre, els agrupaments, l’espai, el temps, els materials, l’avaluació, etc. Les expectatives i les experiències anteriors dels aprenents.

ACTUACIÓ DELS MESTRES A L’ AULA Pensament crític (Interpretació-reflexió-decisió) · coneixements teòrico-pràctics Organització de l’acció (programació-actuació-gestió de l’aula) . Aprenentatge vicari Sistema de CRS (creences, representacions y sabers) ·experiències anteriores ·expectatives ·comunicació

Jean-Siméon Chardin La maitresse d'école, 1736-37 Richard Wilson, 1950

Potenciar la lectura i l’escriptura
Llegir per als altres
“ L’única i més important activitat per tal de construir la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit en l’aprenentatge de la lectura sembla ser llegir en veu alta als nens “
(IRA, 1998)
Escriure conjuntament
“ L’escriptura conjunta és més útil que la lectura conjunta per augmentar les habilitats alfabètiques bàsiques que són immanents a l’adquisició de la lectura i de l’escriptura ”
(Aram, D. i Levin, I. , 2005)

APRENDRE A VIURE EN UNA SOCIETAT ALFABETITZADA “ Als nens se’ls hauria d'ensenyar el llenguatge escrit, no l’escriptura de les lletres .” “ L’escriptura s’ensenya com una habilitat motora i no com una activitat cultural complexa.” Vigotsky

http://pontdemarblava.blogspot.com.es	254
http://www.prisma.cat	193
http://blocs.xtec.cat	192
http://pontdemarblava.blogspot.com	14
http://www.slideshare.net	10
http://agora.xtec.cat	7
http://elsmeusrecursos.wikispaces.com	2

Montserrat Fons Edat[1]

by Arnaucerda on Nov 30, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

7 Embeds 672

Statistics

Montserrat Fons Edat[1] — Presentation Transcript