• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Escriure 2009
 

Escriure 2009

on

  • 3,504 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,504
Views on SlideShare
3,378
Embed Views
126

Actions

Likes
1
Downloads
84
Comments
0

6 Embeds 126

http://ensenyarllengualumnatnoromanic.blogspot.com 79
http://ensenyarllengualumnatnoromanic.blogspot.com.es 32
http://lauracarrasco15blanquerna.blogspot.com 7
http://www.slideshare.net 5
http://www.pinterest.com 2
http://webcache.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Escriure 2009 Escriure 2009 Presentation Transcript

    • BCN-COMARQUES ESCRIURE Ponent: Isidre Moreso Març-2010
    • GUIÓ 1.  Presentació. El perquè de la sessió. 2. Correcció i puntuació de les proves externes. 3.  Competències bàsiques. 4.  Introducció a la llengua escrita. 5. Enfocament de l’ensenyament de l’escriptura. 6. Habilitats, components lingüístics, components no lingüístics i funcions de la comunicació per a construir un bon text escrit. 7. Supòsit de treball de text escrit.
    • 2. CORRECCIÓ I PUNTUACIÓ DE LES PROVES EXTERNES
    • PUNTUACIÓ Coherència i adequació (2, 1, 0 punts) •  2 punts = Respon al tema demanat, incorporant els requeriments que es demanen. El text desenvolupa la idea ordenadament. •  1 punt = Respon al tema demanat, incorporant com a mínim un dels requeriments que es demanen. El text desenvolupa una idea de manera molt general i poc ordenada. •  0 punts = No respon adequadament al tema demanat o no incorpora cap dels requeriments que es demanen. Aspectes formals (1, 0 punts) •  1 punt = Cal·ligrafia entenedora. Línies rectes. Marges. •  0 punts = Cal·ligrafia molt poc comprensible. Línies massa tortes. Sense marges. Lèxic (2, 1, 0 punts) •  2 punts = L’ús del vocabulari és correcte. Utilitza paraules genuïnes. No hi ha cap interferència amb altres sistemes lingüístics. S’admet un error de lèxic. •  1 punt = L’ús del vocabulari és força correcte. Hi ha 1 o 2 interferències amb altres sistemes lingüístics. •  0 punts = L’ús del vocabulari és pobre, hi ha 3 o més interferències amb altres sistemes lingüístics.
    • PUNTUACIÓ Ortografia (2, 1 i 0 punts) –  Es corregiran totes les faltes d’ortografia que té la redacció. –  La mateixa falta només es comptarà una vegada. –  Si una paraula té més d’una falta, es comptarà com un sol error. –  Es corregiran els accents. –  No es tindrà en compte si l’accent és agut o greu incorrectament en les es i os obertes i tancades. •  2 punts = L’escrit té 4 faltes o menys. •  1 punt = L’escrit té entre 5 i 8 faltes. •  0 punts = L’escrit té més de 9 faltes. Morfosintaxi (2, 1, 0 punts) Es comptabilitzen en aquest apartat: -  les concordances gramaticals, l’ús correcte de temps verbals, les subordinacions i coordinacions; -  les interferències lingüístiques (tenir que, hi ha que, caure’s, m’haig d’anar..) –  la puntuació. •  2 punt = El text té les frases ben estructurades i puntuades. Utilitza estructures genuïnes. Pot haver-hi estructures complexes o subordinades. No hi ha errors morfosintàctics produïts per interferència d’altres llengües. S’admet un error de morfosintaxi •  1 punt = El text té algun error de construcció i de puntuació. Les frases són simples, amb abundància de coordinació. Hi ha 1 o 2 interferències amb altres sistemes lingüístics. •  0 punts = Hi ha errors de concordança gramatical (subjecte i predicat). Els temps verbals són incorrectes. No hi ha puntuació o bé és molt escassa. Hi ha 3 o més interferències amb altres sistemes lingüístics.
    • Criteris d'avaluació DE LES PROVES DE NOVEMBRE •  Quant a l’expressió escrita, s’avalua el següent: - La competència discursiva (l’ordre en l’exposició de les idees, la coherència i cohesió del discurs i l’adequació del registre a la situació comunicativa), que es valora entre 0 i 4 punts. - La competència lingüística (el coneixement del lèxic, l’ortografia i les estructures morfosintàctiques bàsiques de la llengua), que es valora entre 0 i 4 punts. - El domini dels aspectes formals (la presentació i la grafia), que es valora amb 0 o 1 punts.
    • 3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
    • Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents: Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre Les competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana
    • INTRODUCCIÓ A LA LLENGUA ESCRITA 1.  Elements introductoris del currículum de secundària: - Què s’entén per competència comunicativa. - Qui té la responsabilitat d’impartir-la. - Nivell de competència escrita a assolir. - Escriure un text és desenvolupar un procés. - Llengua oral versus llengua escrita. - L’ús de la llengua als centres. 2. El procés d’escriure un text. 3. La correcció de textos escrits.
    • ELEMENTS INTRODUCTORIS DELS CURRÍCULUMS –  Competència comunicativa lingüística. (+ La competència del tractament de la informació i la competència d’aprendre a aprendre). –  La responsabilitat del desenvolupament de la competència comunicativa i de la plena competència en català de l’alumnat és un afer de totes i cadascuna de les àrees curriculars atès que la llengua i la comunicació són la base de la captació, elaboració i comunicació del coneixement. –  Els alumnes han d’arribar a expressar-se per escrit amb textos ben estructurats i tenint cura de tots els aspectes que intervenen en l’escriptura. –  Escriure és un procés i l’alumnat ha de dominar les diferents fases d’aquest procés. –  La llengua oral és el punt de partida imprescindible per a l’accés a la llengua escrita. –  No podem minimitzar l’ús que els alumnes necessiten fer de la llengua en l’entorn escolar (escoles i instituts) restringint-lo només als espais vinculats al currículum escolar i desvinculant-lo de les relacions interpersonals, afectives, lúdiques, etc.
    • S’entén per competència comunicativa lingüística els coneixements, les habilitats i les actituds que permeten interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar- se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta i el món.
    • DIFERÈNCIES ENTRE LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA Canal oral Canal escrit –  Recepció auditiva. –  Percepció visual. –  Comunicació immediata en el –  Comunicació diferida en el temps i en l’espai. temps i en l’espai. –  Presència de l’interlocutor. –  Absència del receptor. –  Comunicació espontània. –  Negociació dels significats. –  No negociació de significats. –  Comunicació efímera. –  Comunicació perdurable. –  Estructures sintàctiques –  Estructures sintàctiques simples i obertes. complexes i tancades. –  Utilització de codis no verbals. –  Utilització de llenguatge –  Utilització del llenguatge col·loquial. estàndard. –  Estructura de text més –  Estructura de text tancada. oberta. –  ... –  ....
    • EL PROCÉS D’ESCRIURE UN TEXT S I T U A C I Ó C O M U N I C A T I V A C O N T E X T U A L I T Z A C I Ó P R O C E S S O S C O G N I T I U S P L A N I F I C A C I Ó T E X T U A L I T Z A C I Ó R E V I S I Ó CONEIXEMENTS • Generació d’idees • Traducció de les idees al • Relectura • Organització d’idees llenguatge visible • Replanificació • Formulació objectius DE L’ESCRIPTOR M O N I T O R I T Z A C I Ó E D I C I Ó
    • ESTRATÈGIES DE CONTEXTUALITZACIÓ Receptor - audiència – destinatari Emissor - autor - rol de qui escriu •  A qui escric? •  Com vull presentar-me? •  Coneix el tema que li explicaré? •  Quina imatge meva vull projectar en •  Què és el més important que li vull dir? l’escrit? •  ... •  ... CONTEXTUALITZACIÓ Finalitat - propòsit – objectiu Missatge – text •  Per què escric aquest text? •  Com serà l’escrit que faré? •  Què vull aconseguir quan llegeixin el •  El faré llarg o curt? meu text? •  Com me l’imagino? •  Com puc dir amb poques paraules el •  ... que haig d’escriure? •  ... Adaptació de CASSANY, D. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.
    • CONTEXTUALITZACIÓ PLANIFICACIÓ TEXTUALITZACIÓ / REVISIÓ ADEQUACIÓ · A qui vols escriure? · Com has triat el tema? (audiència) · De què parla el teu escrit? · Per què vols escriure? (tema) 1 (propòsit) · Quin text/silueta fas servir? · Què escriuràs? . És el que s’adequa a la (tema) intenció que tens? · Què en saps, d’aquest tema? . Què en vols saber, d’aquest tema? · Què pots fer per trobar COHERÈNCIA informació sobre el tema? · Quina part del teu escrit t’agrada més? · On pots trobar informació? · Quina part del teu escrit creus que interessarà més 2 ·... als lectors? · Com començaràs l’escrit? . Fer preguntes mirall. · Per on començaràs l’escrit? · Què en diràs després? · Com acabaràs l’escrit? · ... COHESIÓ · Has posat el títol? · Has utilitzat punts i seguit en els paràgrafs? I la 3 coma dins la frase? · Les frases segueixen un ordre? GRAMÀ · Has revisat les faltes d’ortografia? TICA 4 · Has cercat algun mot al diccionari per a saber què vol dir exactament? · Has repetit alguna paraula gaires vegades? TICA ESTI LÍS- 5 . Quin sinònim o expressió podries fer servir? · Ho presentaràs a mà o escrit amb ordinador? PRESEN TACIÓ · Utilitzaràs diferents tipus de lletres? 6 · Hi posaràs fotos/imatges/dibuixos? . Com organitzaràs el text i les imatges al full?
    • ADEQUACIÓ DEFINICIÓ Escollir les solucions lingüístiques que dóna la llengua segons la situació de comunicació en què es troba. ASPECTES DIDÀCTICS • Diversitat lingüística (geografia, història, grup social...): dialectal o estàndard • Registre: formal, col·loquial, especialitzat, objectiu, subjectiu... • Fórmules i girs estilístics propis de cada comunicació • Manteniment del mateix nivell de formalitat en tot l’escrit
    • COHERÈNCIA DEFINICIÓ Domini del processament de la informació: informació pertinent que s’ha de comunicar i ordre, grau i precisió en què s’ha de fer. ASPECTES DIDÀCTICS •  Selecció de la informació: idees clares i rellevants •  Qualitat de la informació: idees clares i comprensibles •  Progressió de la informació: ordre lògic... •  Estructura del text (tipologies textuals) •  Estructura del paràgraf (extensió, unitat... )
    • COHESIÓ DEFINICIÓ Fa referència a les articulacions gramaticals i lexicals del text. ASPECTES DIDÀCTICS •  Nexes/connectors (marcadors textuals, conjuncions...) •  Anàfores (pronoms, sinònims, elisions...) •  Sintaxi (ordre dels elements a la frase) •  Relacions del temps verbal •  Puntuació (signes...)
    • GRAMÀTICA DEFINICIÓ Ús correcte de les normes lingüístiques. ASPECTES DIDÀCTICS •  Morfologia i sintaxi •  Normes ortogràfiques •  Lèxic (barbarismes...)
    • PRESENTACIÓ DEFINICIÓ Disposició del text al paper segons les convencions que demana el tipus de text i la situació comunicativa. ASPECTES DIDÀCTICS •  Marges •  Cal·ligrafia (domini del traç) •  Polidesa, llegibilitat de la lletra •  Tipografia (tipus de lletra, negreta, subratllat...) •  Indicis no textuals (il·lustracions, sanefes, fotos...) •  Presentació de textos extensos: índex, paginació, bibliografia, citació de referències...
    • ESTILÍSTICA DEFINICIÓ Capacitat expressiva general. ASPECTES DIDÀCTICS •  Riquesa, variació i precisió lèxica •  Complexitat i variació sintàctica •  Recursos retòrics (metàfores, metonímies, hipèrboles...) •  Recursos literaris (estil directe, indirecte, el diàleg, persona narrativa, poetització, to: irònic, humorístic...)
    • MARCADORS TEXTUALS I CONNECTORS : ADDITIUS ENUMERATIUS TRANSITIUS !I ! De primer ! D’altra banda ! De nou ! D’entrada ! Fora d’això ! Una altra vegada ! Tot seguit ! Tret d’això ! Igualment ! A continuació ! A part d’això ! A més, a més a més ! Més tard ! També ! Finalment ! Així mateix ! Al principi ! Damunt ! Després ! Fins i tot ! A la fi ! Encara ! En primer lloc ! Tampoc ! En segon lloc ! No solament.. sinó també… EXPLICATIUS/ EXEMPLIFICADORS COMPARATIUS CONTINUATIUS ! Per exemple ! Com més… més… ! És a dir ! Com a mostra ! Com més… menys… ! Per dir-ho millor ! Com ara ! Com menys… menys… ! És així com ! Com és ara ! Com menys… més ! Millor dit ! Entre d’altres ! En comparació amb ! Per dir-ho d’una altra ! Sobretot ! En comparació de manera ! Especialment ! En comparació a d’una ! Pel que fa a ! Particularment manera semblant ! En altres termes ! Això es ! O millor ! Al marge d’això ! Així
    • ADVERSATIUS CONDICIONALS / INDICADORS DE RESUM ! Ara CONCESSIUS O CONCLUSIÓ ! Ara bé ! En aquest cas ! Breument !O ! Aleshores ! En una paraula ! Però ! Altrament ! En poques paraules ! Tanmateix ! Si no ! En resum ! Al contrari ! En cas contrari ! Al capdavall ! Per contra ! No obstant això ! En conclusió ! D’una banda… d’altra… ! Malgrat això / malgrat ! Per acabar tot ! Total ! A part d’això ! Comptat i debatut ! Amb tot / amb tot i això ! En fi ! En definitiva INDICADORS DE INDICADORS D’ACTITUD CAUSATIUS REPRESA ! Naturalment ! Per aquesta raó ! Com he estat dient ! És clar ! Per aquest motiu ! Tornant al tema ! I tant ! Per això ! Tornant al primer (o ! Per descomptat ! És per això que segon, o tercer…) punt ! No cal dir que ! Si reprenem el primer ! Afortunadament argument ! Malauradament ! Indubtablement ! D’acord que
    • REVISIÓ COM CORRECCIÓ Amb flexibilitat. QUÈ Corresponsabilitzant la correcció del text amb l’alumne i/o la classe. Creant el desig especial d’autocorregir L’ortografia, la morfologia, les faltes: l’estructura sintàctica, la genuïtat - Recordant la forma correcta. lèxica. I també la cohesió, - Fent practicar la mateixa qüestió el registre triat, la disposició de lingüística en altres situacions. l’escrit, la claredat d’exposició, -Donant alguna informació sobre la l’organització lògica de les idees o la solució de l’error. la selecció adequada de la informació. -Visualitzant la paraula difícil. Convé emfatitzar la correcció durant el procés de l’escrit: es poden corregir esquemes, llistes de frases, apunts QUI d’idees, esborranys, fragments ... Els alumnes aprenen del professor i també dels seus companys. QUAN És interessant combinar correccions individuals, per parelles o grups i amb Tan aviat com es pugui. Convé tot el grup classe. combinar correccions diferides en el Els aprenents es responsabilitzen més temps amb tècniques més immediates del seu aprenentatge si participen (p.ex. durant la redacció, orals ...). activament en la correcció.
    • 5. Enfocament de l’ensenyament de l’escriptura.
    • Enfocament de l'ensenyament de l'escriptura gramàtica funcions procés contingut Les matèries Èmfasi Normativa Ús de la llengua L'aprenent curriculars Què es? Aprendre a escriure Aprendre a Aprendre a Aprendre a és igual a aprendre escriure és igual escriure és igual escriure és igual a gramàtica. a aprendre a a aprendre aprendre comunicar-se. estratègies de coneixements i composició. aprendre a de- mostrar-los. Què La varietat estàndard Totes les Processos de Escriptura s'ensenya? i el registre formal varietats i tots composició de acadèmica. de la llengua. els registres de textos. Tècniques la llengua. d'estudi. Aspectes - Ortografia - Presentació - Formulació - Investigació - Morfologia - Significat d'objectius - Processament de - Sintaxi - Estructura - Generació la informació - Lèxic - Pragmàtica: d'idees - Producció d'un - Funcionalitat - Redacció text acadèmic - Intencionalitat - Revisió - Registres - ... Què es Si gramaticalment és Si el text és Si l'alumne és Si la matèria valora? correcte / adequat / competent / s'ha après / no incorrecte. inadequat. incompetent. s'ha après.
    • 6.Aspectes que intervenen en l’escriptura. Habilitats, components lingüístics, components no lingüístics i funcions de la comunicació per a construir un bon text escrit.
    • ASPECTES QUE INTERVENEN EN L’ESCRIPTURA MOTIVACIÓ Procés d’aprenentatge Habilitats Aspectes formals del codi Psicomotrius - Presentació: Etapes evolutives: - Grafisme: Tipus de lletra – Escriptures no diferenciades To muscular Distribució en el paper – Escriptures diferenciades Direccionalitat Marges – Escriptures sil·làbiques Domini dels estris … – Escrip. sil·labicoalfabètiques Traç / Cal·ligrafia – Escriptures alfabètiques … ESCRIPTURA Habilitats de Text composició Gramàtica Semàntica - Estructura - Contextualització -  Fonologia - Significat - Propietats: - Planificació - Ortografia de les Adequació - Redacció - Vocabulari paraules Coherència - Revisió - Morfosintaxi Cohesió - Reelaboració … - Edició FUNCIONALITAT
    • PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA LLENGUA PROGRAMACIÓ HABILITATS FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ COMP. LING. COMP. EXTRAL. ESCOLTAR PARLAR Preguntar Fonètica/ Orals Explicar Ortografia -Contextualitzar Gest: -Planificar Narrar Lèxic Expressivitat, -Atendre -Conduir Descriure Semàntica postura corp., -Reconèixer el discurs Opinar Gramàtica moviments, -Seleccionar -Negociar Convèncer Mirada, ... -Interpretar el significat Donar instruccions Veu: -Inferir -Produir el text Argumentar -volum, ritme, -Retenir -Atendre aspectes ... entonació, to... no verbals amb Escrits LLEGIR ESCRIURE Adequació Organització Senyals -Percepció -Psicomotrius o d’anticipació: -Memòria Grafisme: traç, Grau de formalitat Estructura / ordre títol, índex, -Anticipació to muscular, introducció, etc. Interlocutor Coherència -Cop d’ull i direccionalitat, de resum: Intencionalitat cohesió lectura aten. ... resum, conclusió -Inferències en visuals: cos, -Idees princ. -Cognitives: puntuació, -Estructura Contextualitzar SITUACIONS COMUNICATIVES negretes, i forma Planificar marges, per afavorir -Llegir entre Redactar subratllats, etc. línies Revisar COMPETÈNCIA COMUNICATIVA -Autoavaluac. AVALUACIÓ
    • CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS FORMES TIPUS DE TEXT LITERÀRIES MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS EXPOSITIU • Oracions • Estructura: introducció, • Llibres de text EXPLICATIU subordinades: causals, explicació i conclusió (la • Diaris Dóna informació. Té com a consecutives i finals. informació s’organitza • Notícies funció explicar i fer • Connectors: segons la finalitat del text) • Treballs entendre una cosa, un conjuncions causals, • Exposició analítica i monogràfics concepte, un fet... conseqüència i finals... sintètica • Prendre apunts És el discurs científic i (perquè, ja que / de • Organització lògica i • Conferències didàctic. manera que, per jeràrquica de les idees • Exposicions La informació és clara i això...) i locucions (en (d’allò més general a allò • Revistes objectiva. primer lloc, en més específic) temàtiques En formen part els models conclusió...) • Ús d’esquemes, dibuixos... • ... descriptiu i instructiu. • Lèxic precís i concret. • Títols i subtítols INSTRUCTIU • Frases simples • Estructura:organització • Receptes de • Ús de la segona lògica i seqüencial. cuina Dóna informació sobre persona verbal o • Modalitat exhortativa o • Maneig processos, ordres o formes paral·leles imperativa. d’aparells obligacions. • Mode imperatiu • Informació precisa i • Regles de joc • Perífrasis objectiva. • Ordres En trobem en: receptes d’obligació: • Organització de la • Notificacions de cuina, instruccions haver de + infinit. informació: • Invitacions d’ús, converses caldre · materials / estris / • Prospectes de quotidianes... ser necessari aliments... medicaments • Adjectius ordinals i · ordres / normes... • Fórmules cardinals • Eventualment presenta químiques una disposició espacial • Plans de treball especial.
    • CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS FORMES TIPUS DE TEXT LITERÀRIES MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS CONVERSACIONAL • Frases breus i • Estructura: • Diàlegs Llenguatge simples. · emissor • Entrevistes transaccional: diàleg, • Enllaços: puntuació · receptor • Qüestionaris discussions... amb l’entonació (guions, cometes, • Modalitats: • Representa- En trobem en els usos orals quotidians i en interrogacions, · Interrogació cions alguns textos escrits exclamacions...) · Asseveració • Enquesta (teatre, novel·la...) • Pronoms personals, · Exhortació • Còmics Apareix en força treballs interrogatius, febles. • Acudits de escolars. • Adverbis • Fórmules: excuses, dos o més d’afirmació i de salutacions, comiats... interlocutors negació. NARRATIU • Frases simples i • Estructura: • Conte Comprèn els textos que compostes (oracions · ordre cronològic • Novel·la relaten fets: històries, subordinades) · parts de la narració: • Teatre biografies, processos... • Verbs perfectius: plantejament, nus i • Crònica En podem trobar en: passat llunyà i desenllaç. • Còmics rondalles, contes, passat recent. • Cinema novel·les, notícies, • Relació de temps • Punt de vista de la • Sèries textos d’història... verbal. narració: personatges, televisives Es desenvolupen dins de • Ús d’adverbis de perspectiva... • Reportatges situacions d’espai i de temps. • Notícies temps. • Connectors • Protagonistes: • … Pot haver-hi diàlegs, temporals: principal, secundari, descripcions, conjuncions, antagonista... instruccions… locucions…
    • CARACTERÍSTIQUES GRAMATICALS FORMES TIPUS DE TEXT LITERÀRIES MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS DESCRIPTIU • Oracions de • Estructura: • Descripció Defineix o descriu un predicat nominal i · denominació i literària: de concepte, una paraula, coordinades expansió personatges, un paisatge, una copulatives • Ordre lògic intern: d'ambients... persona... Selecció dels • Adj. qualificatius: · de més general a més • Definicions trets més significatius morfologia, posició i concret • Diccionaris d’allò que es descriu. En concordança · de dalt a baix • Catàlegs podem trobar en cartes, • Sinònims i · d’esquerra a dreta • Guies monòlegs, discursos, antònims, frases · de dintre a fora turístiques postals, notícies... fetes, locucions ·... • Inventaris Sovint forma part dels • Adverbis de lloc, de • Precisió lèxica • Caricatura textos narratius i manera • ... expositius. • ... POÈTIC • Figures • Estructura:vers/estrofa • Poemes retòriques • Llenguatge elaborat • Cançons Textos considerats com sintàctiques: • Els aspectes formals • Embarbus- a creació literària. (fònics, sintàctics, saments anàfora, gràfics...) tenen una • Dites i refranys Funció estètica de la polisíndeton, importància cabdal i són • Endevinalles llengua. hipèrbaton, estretament lligats al • Rodolins comparació, contingut. • Cal·ligrames metàfora, • Jocs de paraules: doble • Eslògans al·literació... sentit, cacofonies, etc. • Galindaines... [Adaptació de Programes i orientacions per als cursos de llengua catalana (nivells de suficiència i proficiència) 1987. / Vilà, N. (1990) La Diversitat de la Llengua Escrita Dossiers Rosa Sensat / Extra Com, núm. 2 / Cassany, D. et altres (1993) Barcelona. Graó / Jorba, J. (1998) Parlar i escriure per aprendre Barcelona. ICE]
    • 7. Supòsit de treball de text escrit.
    • Text: Expositiu. Tema: Deixalles urbanes, reciclatge, contenidors. ESCOLTAR LLEGIR Treball de microhabilitats Procés lector a partir d’un text d’escoltar a partir d’un text expositiu sobre els nous expositiu que parli de les deixalles contenidors que s’estan a la ciutat i la necessitat de instal·lant a la ciutat. reciclar-les. ESCRIURE PARLAR Procés d’escriure a partir d’una Treball de microhabilitats de exposició sobre els (nous) parlar a partir d’una contenidors de Barcelona. exposició oral (conferència) amb el suport de només un guió i d’il·lustracions (si cal).
    • TREBALL D’ESCOLTA Llegeix aquestes qüestions. Escoltaràs dues vegades un text sobre els residus. Després d’escoltar-lo, no abans, respon les qüestions següents. - El text que escoltaràs és un text expositiu. Però no hi són pas totes les parts que hauria de tindre una exposició clàssica. Com es diu la part que sí que hi és? O les parts que sí que hi són? ............................. ............................... - El text comença dirigint-se a l’oient de manera impersonal, personal o col·lectiva? ...................... - Al text hi ha cinc idees. Quines són la tercera i cinquena idea que expressa el text? La primera diu que generem molts residus al llarg de dia. La segona diu que els residus contaminen. La tercera ......................... La quarta idea diu que només una petita part de deixalles es recullen selectivament. La cinquena ...................... - Al text hi ha paraules que fan de connectors. És a dir, que serveixen per lligar el text, cohesionar-lo, relacionant unes idees amb les altres. Escriu tots el connectors que recordis d’aquest text.
    • TEXT PER A ÉSSER ESCOLTAT Els residus que ens envolten Quan analitzem les activitats que cadascun de nosaltres ha desenvolupat al llarg del dia, podem comprovar que generem residus de tot tipus tant a casa, com a la feina, en el temps d'oci, quan anem de compres... Convé destacar que les deixalles són precisament un dels principals impactes ambientals de la societat en què vivim, ja que contaminen el medi i comporten un malbaratament dels recursos naturals. En els darrers anys el volum de residus generats tant al conjunt de Catalunya, com a Barcelona en particular, no ha parat de créixer a causa de l’augment del consum i a la utilització creixent de productes amb gran quantitat d'envasos, embalatges i embolcalls. Malauradament, només un 17% d'aquestes deixalles es recullen selectivament, principalment a través de la recuperació amb contenidors dels residus domèstics (paper/ cartró, vidre, envasos i, en menor mesura, matèria orgànica). Cal insistir que la recollida selectiva permet reaprofitar els materials per a la fabricació de nous productes, reduint, a més a més, el consum d'energia i d’aigua necessaris per a obtenir matèries primeres.
    • TREBALL DE LECTURA Possibles activitats prèvies: -  Diàleg col·lectiu sobre el tipus de text que es llegirà: estructura, adjectivació, etc. -  Anticipació lectora sobre el tema a partir del títol, imatges... i del que ja saben sobre els contenidors i la recollida selectiva d’escombraries. -  Anticipació de lèxic i d’estructures lingüístiques. -  Establir un motiu lector: qüestions a resoldre la resposta de les quals poden ésser literals, deductives, reorganitzatives o crítiques sobre el contingut del text;o interrogants que els mateixos alumnes estableixen, coses que voldrien saber sobre el tema. Possibles activitats de durant: -  En el cas que féssim una lectura fragmentada i col·lectiva com a guiatge per anar verificant o reelaborant les hipòtesis anteriors. -  També si anéssim fent un guiatge de com anem trobant les respostes de les diferents qüestions. Possibles activitats posteriors: - Satisfacció dels propòsits lectors. -  Comprovació de la informació nova què ha incorporat l’alumne. -  Metacomprensió del procés lector.
    • TEXT PER A ÉSSER LLEGIT Títol: ELS NOUS CONTENIDORS DE BARCELONA Introducció Justificació Des del 2 de novembre d'enguany s’estan instal·lant als carrers de Barcelona uns nous contenidors de recollida d’escombraries, els quals s'han dissenyat per garantir l'accés de tota la població. El nou disseny innovador es coneixerà amb el nom de Model Barcelona. Enumeració o índex En especial s'ha tingut en compte l'alçada, les opcions d’obertura, els colors i les marques tàctils per distingir els diferents contenidors. També s’ha pensat en la distribució dels nous contenidors i en la seva adaptació als diferents carrers de la ciutat. I finalment, per fer més fàcil la recollida de deixalles se’n posaran més. Desenvolupament Alçada Un dels fets més destacats dels nous contenidors és que situen l'alçada de l'obertura a 122 centímetres del terra, cosa que facilita que hi puguin tirar les escombraries les persones amb cadira de rodes. Aquesta alçada fa els contenidors més accessibles també per a la gent gran, per a les persones baixes i per als nens. Opcions d’obertura Pel que fa al sistema d'obertura, els contenidors de les deixalles orgàniques i les de rebuig (el marró i el gris) disposen d'una palanca manual a la banda dreta, la qual s’acciona fàcilment i sense gaire força; i també d'un pedal que s'adapta a l'alçada de la vorera. El tancament de la tapa es fa a poc a poc, amb temps suficient per llençar les bosses d’escombraries sense haver de preocupar-se per una caiguda brusca.
    • Colors i marques tàctils A més a més dels colors que ja resulten familiars -verd per a vidre, groc per a envasos, blau per a paper-cartró i gris per a la resta de deixalles-, ara s’incorpora el color marró per a identificar la recollida de matèria orgànica. I encara més, l'ordenació dels colors segueix sempre la mateixa seqüència i cada tipus de contenidor té unes marques tàctils pròpies per facilitar la ubicació a les persones amb discapacitats visuals. Distribució i adaptació als carrers de la ciutat La distribució dels contenidors és, en la bona part dels casos, en dos grups: vidre, envasos i paper-cartró per una banda, i les escombraries d'orgàniques i la resta per una altra, perquè són molts pocs els carrers on poden posar-se tots cinc junts. A més a més, són ancorats al paviment per unes guies, cosa que permet alinear-los i immobilitzar-los. Els contenidors són d’obertura frontal des de la vorera dels carrers amples. Per als carrers estrets s'ha dissenyat un model més petit amb càrrega pels dos laterals i encara n'hi haurà un altre de més específic per als carrerons dels cascs antics. L'objectiu és ajustar-se el màxim possible a les característiques de cada carrer. Nombre de contenidors La instal·lació dels nous contenidors suposa un augment de 3.300 unitats -es passarà dels 23.700 d'ara als 27.000. Es calcula que es necessitaran tres mesos per fer arribar els nous contenidors a tots els punts de la ciutat.
    • FOTOS DELS NOUS CONTENIDORS
    • ESCRIURE Proposta: Elaboració d’un text expositiu sobre la necessitat de diferenciar les escombraries i sobre els contenidors. Contextualització: Fer constar en un full tots els elements que contextualitzaran el text que s’ha d’elaborar. Planificació: Escriure les idees que es volen exposar. Després cal organitzar-les i, en acabat, explicitar els objectius que es persegueixen. Textualitzar: Escriure un text d’acord amb la planificació i la contextualització. Revisió: Comprovar ortografia, sintaxi, estil, objectius, idees, etc. i corregir-ho si cal. Edició: Escriure de nou el text i donar-lo per acabat.
    • PARLAR •  Explica als teus companys, només amb l’ajuda d’un guió, el que has expressat per escrit. (Els alumnes que escolten tenen una fitxa que han d’anar omplint a mesura que el company o companya desenvolupa la seva conferència i que els ajudarà a comprovar si el conferenciant compleix els requisits d’una bona comunicació oral).
    • RESUM 1.  La petició del que ha de fer l’alumne ha de ser precisa. 2.  La interacció oral abans d’escriure res és molt important. 3.  L’alumne ha de tenir accés a la informació, necessita contingut. 4.  L’alumne ha de disposar d’eines: referents, plantilles, models, diccionaris, llibres de consulta..... a l’abast. 5.  La interacció amb els altres és important. Hi ha d’haver un treball cooperatiu de l’escriptura. 6.  Escriure bé és el missatge, no la presentació. La presentació, però, facilita l’accés a la lectura a tercers i ajuda a millorar la qualitat de la producció. 7.  Compondre un text vol dir passar per totes les etapes d’un procés. 8.  Els textos finals han de complir amb les sis característiques. 9.  La revisió del procés d’escriure i del text l’ha de fer l’alumne. Ha de tenir autoregulació. Ha d’esdevenir autònom. 10. Cal que hi hagi una clara diferenciació entre les activitats parcials o intensives i les globals o extensives. Se n’han de fer moltes més de les globals. 11.  El procés d’escriure o elaborar textos s’ha de fer des de totes les àrees. 12. Escriure, llegir, parlar i escoltar es complementen i retroalimenten.