• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Entrellat 11
 

Entrellat 11

on

  • 697 views

 

Statistics

Views

Total Views
697
Views on SlideShare
697
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Entrellat 11 Entrellat 11 Document Transcript

    • Butlletí del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO 11 Celebració 2007 de la diversitat lingüística Sumari DE FONS... Educació plurilingüe. La promoció del multilingüisme i el respecte de la diversitat Catalunya com a exemple 2 lingüística s’han convertit en un dels principals objectius d’organitzacions internacionals com la UNESCO. Les llengües EXPERIÈNCIES! 4 constitueixen un dels tresors del patrimoni immaterial més rics del planeta, i la fragilitat de moltes d’aquestes expressions —que QUÈ HEM FET? 7 recullen una manera d’anomenar i de pensar el món i la vida— QUI SOM? 8 representa un desafiament que, juntament amb les qüestions del desenvolupament sostenible i de la cultura de la pau, constitueix un dels majors reptes del segle XXI. Des del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, amb el lema «Llengües: entendre’ns és possible» hem volgut dedicar el Mes de la Pau 2007 a la celebració de la diversitat lingüística. És per aquest motiu que durant tot el mes de febrer s’han desenvolupat a les biblioteques diverses activitats en què les llengües, i els textos d’arreu, han protagonitzat espais de diàleg on aquest patrimoni comú que fa possible l’apropament entre les cultures ha estat el principal protagonista. Durant aquest Mes de la Pau s’ha celebrat amb una especial atenció el dia 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. Per això, en col·laboració amb Linguapax —organització internacional dedicada a la promoció de la diversitat lingüística i la pau— s’ha elaborat per a l’ocasió una guia de recursos que esperem que sigui del vostre interès. També us convidem a compartir la reflexió de l’il·lustre professor Miquel Siguan sobre l’educació plurilingüe i (quid, secret, nus, essència...) l’exemple de Catalunya.
    • Educació plurilingüe: Catalunya com a exemple de llengua familiar castellana utilitza el català com a llengua principal d’ensenyament. Aquest sistema, deixant a banda protestes puntuals, ha funcionat raonablement bé i acon- segueix els objectius proposats. A aquest objectiu primari d’assegurar el coneixement i la capacitat d’ús de les dues llengües a Catalunya, com a molts altres llocs del món, s’hi suma la necessitat d’aprendre aviat llengües estrangeres, i en primer lloc l’anglès. Això ha portat a establir un pla pilot per introduir l’anglès ja al començament de l’ensenyament obli- © www.istockphoto.com gatori, un pla que, quan es generalitzi, permetrà parlar d’un sistema d’en- senyament trilingüe. Però una vegada arribats aquí sor- Queda lluny el temps en què es con- sols aprendre’n la gramàtica. A partir geixen nous problemes. Catalunya, siderava que l’educació havia d’aquests principis és possible pro- com molts llocs d’Europa, rep una d’utilitzar una sola llengua per asse- posar sistemes d’ensenyament quantitat molt nombrosa d’immigrats gurar un desenvolupament equilibrat bilingüe, o trilingüe, adequats a les procedents de diferents parts del món de la personalitat de l’alumne i també necessitats de cada lloc. Catalunya i que parlen llengües diferents, i això per assegurar la seva integració en n’és un bon exemple, en aquest sentit. fa que la proporció de l’alumnat que una comunitat nacional. L’ensenya- arriba a les escoles amb un coneixent ment d’altres llengües tenia en tot insuficient del català i del castellà cas un caràcter complementari i re- (...) el fet que els immigrats és cada vegada més gran. Cal, doncs, servat a una minoria d’alumnes. es familiaritzin amb establir sistemes que permetin a la llengua de l’ensenyament aquests alumnes adquirir al més aviat Diferents raons han fet variar aquest no vol dir que renunciïn a possible un coneixement de la llengua punt de vista, entre les quals el reco- d’ensenyament que els permeti incor- neixement dels drets de les minories la seva primera llengua (...) porar-se a les aules regulars com més lingüístiques a l’interior de molts aviat millor. Un problema gens fàcil estats, però també la creixent neces- Catalunya té el català com a llengua de resoldre. sitat de conèixer i utilitzar llengües pròpia que comparteix amb el castellà estrangeres. Avui sabem que un nen el caràcter de llengua oficial, i el El problema es complica encara pel es pot familiaritzar molt aviat amb castellà, a més de ser la llengua fet que parlen llengües diferents i, dues o més llengües sense perdre el comuna de l’Estat espanyol, és una per tant, troben dificultats diferents seu equilibri personal i també sabem de les grans llengües del món. El en el seus aprenentatges. Per altra que per arribar a dominar una segona sistema educatiu català proposa que banda, és evident que el fet que els llengua és millor començar el més al final del període de l’ensenyament immigrats es familiaritzin amb la aviat possible. I sabem també, i això obligatori tots els alumnes coneguin llengua de l’ensenyament no vol dir és especialment important, que per i siguin capaços d’utilitzar les dues que renunciïn a la seva primera llen- familiaritzar-se amb una nova llengua llengües, però per assegurar l’adqui- gua i, de fet, és desitjable que la el més important és utilitzar-la i no sició del català per part de la població mantinguin. 2
    • Finalment cal tenir en compte que La integració lingüística dels immi- una eina d’entesa i no una arma de al sistema escolar de Catalunya no grats no passa sols per l’escola, sinó confrontació. sols hi ha una proporció molt alta que en bona part té lloc en les seves d’immigrats que parlen altres relacions amb el medi social en què Per acabar, no sols els que es preparen llengües, sinó que la proporció és habiten. La col·laboració entre el per ser ensenyants de llengua s’han diferent a cada centre docent i, per centre escolar i les institucions locals de fer conscients d’aquesta funció tant, també són diferents els proble- no sols és desitjable sinó necessària. comunicativa i integradora de les mes i la manera de posar-hi remei. llengües, sinó que tot els que avui, a En una societat plurilingüe les qualsevol lloc d’Europa, s’estan pre- llengües han de ser instruments de parant per ser ensenyants de qualsevol En una societat plurilingüe col·laboració i no de confrontació, i matèria en l’ensenyament primari o les llengües han de ser això ha de quedar clar ja en el seu secundari han de rebre informació instruments de col·laboració ensenyament. Els professors de llen- sobre la problemàtica lingüística amb gua, com que són professors d’una què es trobaran a l’hora d’exercir i i no de confrontació, i això llengua determinada, tendeixen a sobre la responsabilitat que els co- ha de quedar clar ja creure que la seva tasca es redueix rrespon en la construcció d’una socie- en el seu ensenyament. a ensenyar aquesta llengua i que el tat plurilíngüe i solidària. coneixement i l’ús d’altres llengües Resumint, el plurilingüisme en per part dels seus alumnes més aviat Res del que he dit és fàcil i tot exigeix l’ensenyament, tant per la part de perjudica l’èxit del seu ensenyament. un gran esforç col·lectiu, però tot és les llengües parlades pels alumnes Però en un context plurilingüe el absolutament necessari si de veritat com per les llengües que es pretén professor de llengua ha de pensar i volem un món que respecti la plura- que coneguin a l’acabament dels ha de deixar clar al seus alumnes litat lingüística. seus estudis, constitueix en l’ac- que el seu ensenyament està al servei tualitat un problema important en el de la pluralitat lingüística i, per tant, Miquel Siguan, Professor emèrit de la sistema educatiu de tots els països. que la llengua que ensenya ha de ser UB i membre de la Junta de Linguapax. Per fer-hi front convé tenir en compte els següents punts. Biblioteca Central de Cornellà Les autoritats educatives han de for- mular un planejament que fixi amb claredat els objectius que es pretén aconseguir i els mitjans per aconse- guir-los. El pla ha d’incloure proce- diments per avaluar periòdicament els resultats aconseguits i les man- cances observades. Malgrat que la planificació s’ha d’establir per tot el territori, el fet que la proporció d’alumnes immigrats i les llengües predominants entre ells siguin diferents a cada centre signi- fica que cada centre docent ha de disposar d’autonomia per adequar la planificació lingüística a les seves necessitats específiques. 3
    • Contem i cantem en les llengües del món Mostra bibliogràfica del Aquest és el títol d’un recital que la Biblioteca de Rubí va organitzar Dia de la Llengua Materna amb motiu del Mes de la Pau, que enguany hem dedicat a les llengües La Xarxa de Biblioteques Municipals del món. Diferents usuaris de la biblioteca, que pertanyen a cultures de Vilanova i la Geltrú, el dimarts 30 molt diverses —catalana, castellana, basca, portuguesa, francesa, de gener, va obsequiar els seus usua- italiana, txeca, àrab i cubana—, van llegir un poema en la seva llengua ris amb un punt de llibre amb el lema materna i després el van traduir o van explicar la seva temàtica. La «Llengües, entendre’s és possible», majoria van ser recitats, però també vam comptar amb la presència editat per Unescocat. de dos cantautors de la població que van interpretar algunes cançons de la seva cultura. L’acte va ser molt entranyable. La temàtica dels El dia 21 de febrer les dues bibliote- poemes, que ells mateixos havien escollit, era sobretot de contingut ques de la ciutat, la Joan Oliva i Milà social o humanitari, i tots plegats vam poder apreciar els matisos i la i l’Armand Cardona Torrandell, van musicalitat de les diferents llengües que conviuen a la nostra població. exposar una selecció del seu fons per commemorar el Dia Internacional de Respecte als infants, vam organitzar dues activitats referents a aquesta la Llengua Materna. temàtica. D’una banda, una Hora del Conte especial, amb el títol «Contes d’arreu del món», en què van participar narradors locals de Del 2 al 15 de març, la Biblioteca tres cultures diferents —la catalana, la xilena i la mexicana—, i, de Joan Oliva va acollir l’exposició «To- l’altra, un taller de cal·ligrafia àrab en què els infants van poder tenir thom pels drets humans», una col·lec- un primer contacte amb aquesta llengua tan diferent a la nostra. ció de cartells que han elaborat reco- neguts dissenyadors per mostrar A més, durant tot el mes vam poder comptar amb una exposició de gràficament els articles de la Declaració diferents alfabets del món, procedents, la majoria, de la Biblioteca Universal dels Drets Humans del 1948. Can Butjosa de Parets del Vallès, entre els quals hi havia l’àrab, l’hebreu, el xinès, l’indi, el fenici, el grec, l’egipci, el braille, el Teresa Forcadell, Biblioteca Joan Oliva llenguatge de signes, etc. També vam distribuir entre tots els nostres de Vilanova i la Geltrú usuaris el punt de llibre del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO «Llengües, entendre’ns és possible», amb l’esperança que aquest lema sigui una realitat en el nostre món. Victòria Mateo, Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí Joc de preguntes a Can Manent La Biblioteca de Can Manent, a partir de l’obra de Carme Junyent Gimcana de les llengües ha creat un joc de preguntes sobre la diversitat lingüís- tica. El joc consisteix a resoldre una pregunta continguda dins d’un dels llibres d’un lot pensat com a obsequi per als concursants. Si es resol bé la pregunta, el concursant rep el llibre com a regal. Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí – Eduard Fraile. Amb aquest joc es dóna suport a la promoció de la diversitat lingüística com a patrimoni comú que fa possible l’apropament entre les cultures. Maribel del Molino, Biblioteca de Can Manent de Premià de Mar 4
    • Diaris del món a Cervera Celebració de la diversitat lingüística Presentació del nou servei «Diaris del món» de la biblioteca als alumnes de l’aula d’acollida, nois i noies pro- cedents del Marroc, Ucraïna, el Brasil i Romania. Tenir a l’abast a la biblio- teca premsa diària en diversos idio- mes i diversos alfabets ens facilita una eina normalitzadora i educadora de la diversitat lingüística, tant per als nouvinguts com per al públic habitual. Durant 15 dies del febrer també vam tenir exposats els diccio- naris de diverses llengües del fons de la biblioteca. Tot i que encara és aviat per fer-ne una valoració precisa, es van selec- cionant per a la impressió diaris que es considera que poden interessar als usuaris de la biblioteca i es va presentant el servei de manera molt personalitzada. Fins avui ja tenim lectors fixos del Perú (Líbero o Co- mercio), Turquia (Hürriet), el Marroc (no tenim accés a diaris del Marroc, imprimim Al-Jazira i Al Hayat, del Líban), Polònia (Gazete Prawna) i el Brasil (Agora Sâo Paulo). Altres lectors més esporàdics fullegen Le Monde o premsa dels EUA. Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès. També tenim sempre damunt la taula Durant el 23è Mes de la Pau en el marc de «Llengües, entendre’ns és possible» premsa escrita en indi, japonès, xinès hem comptat amb la col·laboració de la campanya «Parets creix en civisme», i rus. No hem observat que hi hagi que dedica el mes de febrer a la convivència entre cultures. encara cap lector. Tanmateix, consi- derem que la presència física damunt Cada divendres d’aquest mes, durant l’Hora del Conte, una persona de fora la taula de tanta diversitat d’escrip- de Catalunya va venir a explicar-nos un conte en la seva llengua: Walter Oswald tures i idiomes és una eina molt bona d’Àustria, Judith Post d’Holanda, Ionela Cojocaro de Romania i, com a cloenda, per fer de la diversitat la normalitat Natàlia Cabezas i Nàdia, de «Parets creix en civisme», ens van explicar el del dia a dia. conte Els conills de tots els colors, que van escriure per a l’ocasió. Àgata Alegre, Biblioteca Comarcal Durant tot aquest mes i el següent ens ha acompanyat un mural fet amb els Josep Finestres de Cervera coloms de la pau duent la paraula pau escrita en més de 100 llengües diferents, així com l’exposició «Contes d’arreu del món», que reuneix els contes comuns en totes les llengües diferents que tenim en el nostre fons. La relació entre llengües ens continuarà acompanyant durant tot l’any. Acompanyats del Tintin, hi haurà una exposició d’informació de diferents països en diverses llengües i hem estrenat un mural nou de paraules enllaçades. Mercè Escardó i Bas, Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès 5
    • Llengua i pau Els usuaris i la seva llengua materna Amb aquesta activitat, duta a terme en dues parts, la BD2 s’ha sumat a la celebració del Mes de la Pau i del 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. L’objectiu ha estat sensibilitzar els infants sobre la fragilitat de milers de llengües. En la primera part, una educadora va fer una breu introducció sobre la diversitat lingüística al món: quantes llengües es parlen al món actualment, quantes poden desaparèixer al llarg del segle XXI, quin percentatge de llengües del món es parlen a Europa, etc. Els infants, per la seva part, servint-se de llibres de consulta, van recollir informació sobre la diversitat lingüística dels seus països d’origen o dels països o regions d’origen dels seus pares: on es parla aquella llengua, quants parlants té, com és el sistema d’escriptura, quina llengua s’utilitza a l’escola, si és llengua oficial... També es van treballar llengües que presenten una grafia diferent a la nostra: el grec, l’àrab, el copte, l’hebreu, etc., i es va buscar, per exemple, com es compta de l’1 al 10, com es diu «gràcies», «hola» i «pau», i, de cada país, la capital i el nombre d’habitants. Biblioteca Ernest Lluch de Girona. La segona part va consistir en l’elaboració d’un mapa de la Mediterrània on Les biblioteques públiques són un s’hi van exposar els resultats obtinguts en la recerca de la sessió anterior, i bon reflex de la diversitat social i el mural resultant va estar penjat a la sala infantil. L’activitat va comptar amb lingüística existent avui en dia. A la la participació d’una vintena d’infants, que van col·laborar-hi molt activament. vista d’aquesta realitat, i amb motiu de la celebració del Dia Internacional Maria Gental, BD2 de Terrassa de la Llengua Materna i pensant alhora que el Mes de la Pau es dedi- BD2 de Terrassa. cava justament al tema de la diversitat lingüística, a la biblioteca Ernest Lluch de Girona es va engegar un projecte que va consistir a posar-se en contacte amb persones procedents d’altres països d’arreu del món per demanar-los que ens diguessin una frase, una dita o un acudit en la seva llengua, i també que ens recomanes- sin un escriptor, un músic o un di- rector de cinema de la seva terra. Així mateix, es va fer una fotografia a la gent que hi va col·laborar. La resposta va ser prou positiva i amb els resultats es va poder fer una exposició, a base de fitxes personals on apareixia cadascuna de les perso- nes col·laboradores, que va provocar l’interès i la curiositat de la gent, que s’aturava a mirar-la. També po- saven de manifest la sorpresa en veure la gran quantitat de procedèn- cies i idiomes que hi ha al barri: 50 llengües diferents! Biblioteca Ernest Lluch de Girona 6
    • Gener, febrer i març Contes Activitat infantil | Hora del conte en llenguatge de signes, amb Víctor Capdet i Susanna Peix. A la Biblioteca Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú. Activitat d’adults | ¡Que viva la vida! Homenatge a Frida Kahlo, amb Martha Escudero. A la Biblioteca Mestre Martí i Tauler de Rubí. Activitat d’àmbit familiar | 10a Festa del Llibre Gegant de la Massagran. A la Biblioteca d’en Massagran. Exposicions Activitat d’adults | Armes sota control. A la Biblioteca Districte 2 de Terrassa. Activitat infantil | Contes comuns d’arreu del món. A la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès. Activitat d’àmbit familiar| El placer de leer. Recull de fotografies premiades al 12è certamen fotogràfic convocat per les biblioteques municipals de Salamanca. A la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès. Activitat d’adults | Mirades, organitzada per l’Associació El Trampolí. A la Biblioteca de Palafrugell. Activitat d’adults | Mostra de llibres amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. A la Biblioteca Comarcal Josep Finestres de Cervera. Activitat d’adults | Tothom pels drets humans. A la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú. Activitat d’adults | Un viatge ple de veus. A les biblioteques Jaume Vicens Vives de Roses i Armand Cardona de Vilanova i la Geltrú. Tertúlies literàries Activitat d’adults | Presentació del llibre Mala sangre, d’Empar Fernández. A la Biblioteca Central de Cornellà. Activitat d’adults | Tast de llibres al voltant del llibre Pandora al Congo, d’Albert Sánchez Piñol. A la Biblioteca Municipal de Binissalem. Activitat d’adults | Tertúlia amb Enric Larreula, Els arbres passaven ran de la finestra. A la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Activitat d’adults | Tertúlia al voltant del llibre La muntanya de l’ànima, de Gao Xingjian. A la Biblioteca Ernest Lluch de Girona. Xerrades Activitat d’adults | Anàlisi de la violència vers les dones en els informatius. A la Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix de Barcelona. Activitat d’àmbit familiar | Creixent llegint, amb Miquel Àngel Alabart i Mercè Palay. A la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa de Parets del Vallès. Activitat d’adults | Responsabilitats ciutadanes públiques i privades, amb Arcadi Oliveres. A la Biblioteca de Palafrugell. Activitat d’adults | La societat com a escenari i les matemàtiques com a actors, amb Joan Gómez. A la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú. Mes de la pau Durant el mes de febrer totes les biblioteques de la xarxa van obsequiar els seus usuaris amb un punt de llibre amb el lema «Llengües: entendre’ns és possible», en commemoració del Mes de la Pau. 7
    • Quisom? BIBLIOTECA CAN CASACUBERTA BIBLIOTECA JAUME VICENS VIVES BIBLIOTECA SANTA OLIVA Mn. Anton Romeu, 40 Girona, 22-30 Salvador Casas, 22 08912 Badalona 17480 Roses 08640 Olesa de Montserrat Tel.: 934 643 400 Tel.: 972 150 928 Tel.: 937 786 699 Fax: 934 640 213 bibros@ddgi.es b.olesam.so@diba.es b.badalona.cc@diba.es BIBLIOTECA JAUME VILA I PASCUAL BIBLIOTECA PÚBLICA DE LA BISBAL BIBLIOTECA CAN MANENT Major, 51 DEL PENEDÈS Camí Ral, 54 08790 Gelida Centre Municipal de Cultura de la Bisbal 08330 Premià de Mar Tel.: 937 792 809 del Penedès Tel. i fax: 937 510 145 Fax: 937 790 100 Major, 11-13 aj172.biblioteca@premiademar.org biblio.gelida@gelida.e.telefonica.net 3717 La Bisbal del Penedès Tel.: 977 16 99 17 BIBLIOTECA CENTRAL COMARCAL DE TÀRREGA BIBLIOTECA MESTRE MARTÍ TAULER cmc@bisbalpenedes.com Plaça Sant Antoni, 3 Joaquim Blume, s/n 25300 Tàrrega 08191 Rubí BIBLIOTECA PÚBLICA CASA NOVA DE SEGUR Tel.: 973 500 428 Tel.: 936 998 453/935 887 000 Dinamarca, 8 Fax: 973 500 552 Fax: 935 883 167 43882 Segur de Calafell biblioteca@ajtarrega.es b.rubi.mmt@diba.es Tel.: 977 161 864 bcn.calafell@altanet.org BIBLIOTECA CENTRAL DE CORNELLÀ BIBLIOTECA MUNICIPAL DE BINISSALEM Mossèn Andreu, 15 CENTRE DE CULTURA CAN GELABERT BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE SALOU 08940 Cornellà de Llobregat Portella, s/n Ponent, 16 Tel.: 933 760 111 07350 Binissalem (Mallorca) 43840 Salou Fax: 933 760 009 Tel. i Fax: 971 870 486 Tel.: 977 388 809 b.cornella.c@diba.es biblioteca@binissalem.org Fax: 977 384 114 bm.salou@altanet.org BIBLIOTECA CENTRAL JOAN OLIVA I MILÀ BIBLIOTECA POBLE SEC-FRANCESC BOIX Plaça de la Vila, 13 Blai, 34 BIBLIOTECA PÚBLICA VENTURA GASSOL 08800 Vilanova i la Geltrú 08004 Barcelona Passeig de la Unió, s/n Tel.: 938 932 039 Tel.: 934 430 105 43820 Calafell Fax: 938 142 425 Fax: 934 414 752 Tel. i fax: 977 691 284 b.vilanovag.jo@diba.es b.barcelona.ps@diba.es bvg.calafell@altanet.org BIBLIOTECA COMARCAL JOSEP FINESTRES Passeig Jaume Balmes, s/n 25200 Cervera Tel. i fax: 973 530 813 bibliocervera@bcjf.e.telefonica.net Coordinació: Consell de redacció: BIBLIOTECA D’EN MASSAGRAN Major, 204 17190 Salt Unescocat Susanna Martí Tel.: 972 405 062 Centre UNESCO de Catalunya Roser Ginesta massagran.salt@ddgi.es Mallorca, 285 Carme Fenoll 08037 Barcelona Mercè Escardó BIBLIOTECA DE PALAFRUGELL Tel.: 934 589 595 Àlex Cosials Sant Martí, 18 Fax: 934 575 851 17200 Palafrugell A/e: a.cosials@unescocat.org Tel.: 972 304 809 s.marti@unescocat.org Fax: 972 304 809 Web: www.unescocat.org bibpalaf@ddgi.es BIBLIOTECA DISTRICTE 2 Sant Cosme, 157 Edita: 08222 Terrassa Tel.: 937 869 162 Fax: 937 869 163 bibliotecadistricte2@terrassa.org BIBLIOTECA ERNEST LLUCH Saragossa, 27 17003 Girona Tel.: 972 426 368 Fax: 972 426 391 bibliolluch@ajgirona.org Col·labora: BIBLIOTECA INFANTIL I JUVENIL CAN BUTJOSA La Salut, 52 08150 Parets del Vallès Tel.: 935 622 353 Fax: 935 623 760 bibut@parets.org Disseny gràfic: clic traç [www.clictrac.coop] DL: B-32684-2003 ISSN: 1697-3003 8