Barnaexp4
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Barnaexp4

on

  • 710 views

 

Statistics

Views

Total Views
710
Views on SlideShare
700
Embed Views
10

Actions

Likes
0
Downloads
7
Comments
0

1 Embed 10

http://blocs.xtec.cat 10

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Barnaexp4 Barnaexp4 Document Transcript

  • &20 (16(1<(0 $ //(*,5 , (6&5,85( $/ 3$598/$5, (48,3 '¶('8&$&,Ï ,1)$17,/ CEIP La Palmera - Barcelona -XVWLILFDFLy La nostra intervenció es refereix exclusivament a les activitats que fem a l’aula per ajudar els nostres alumnes de parvulari a aprendre a llegir i escriure. El treball que realitzem a les aules no correspon a un mètode propi ideat i experimentat, sinó que és el resultat de l’aplicació adaptada de propostes fetes, a través dels seus llibres, per persones que en saben més que nosaltres, i també de l’intercanvi d’experiències amb d’altres companyes i companys. Ja fa uns quants anys que, animades per l’experiència d’altres centres en el tractament de la llengua escrita, vàrem optar per deixar el criteri fonològic i analític com a única base per l’aprenentatge en els primers anys escolars, i intentar ser coherents amb la visió constructivista de l’aprenentatge i en els estudis fets sobre com els nens i nenes aprenen a llegir i escriure. En aquesta tasca ens va ajudar molt un assessorament del Pla de Formació que es va realitzar a l’escola. 2EMHFWLXV - Aconseguir alumnes interessats per la llengua escrita. - Aconseguir que l’aprenentatge de la llengua escrita sigui una tasca participativa. - Aconseguir que els alumnes entenguin la funcionalitat de la llegua escrita i la utilitzin com un mitjà més d’expressió. - Implicar les famílies en el procés d’aprenentatge de la lectura i escriptura dels seus fills i filles. &RQWLQJXWV - La llengua escrita com a mitjà de comunicació. - Diferents tipus de text. - Utilització de la llengua escrita en tots els àmbits. &ULWHULV 0HWRGROzJLFV L HVWUDWqJLHV RUJDQLW]DWLYHV (VSDLV L HVWUDWqJLHV RUJDQLW]DWLYHV Bàsicament es treballa a l’aula en gran grup, en grups reduïts (reforç) i individual (racons) 7HPSRULW]DFLy Les activitats que presentem s’inicien el primer trimestre de P-3 i continuen progressivament fins a P-5. Sempre tenint en compte les característiques de cada grup, i també de cada alumne, (coneixements previs, capacitat, dinàmica, estratègies d’aprenentatge,...) aquestes s’alenteixen o s’avancen fent més activitats d’ampliació o de reforç.
  • &20 75(%$//(0 /$ /(&785$ Diferents tipus d’activitats a partir de: A - El propi nom i els dels companys B - Rètols C - Títols D - Diferents tipus de text escrit Generalment aquest tipus d’activitats es fan en gran grup. Treballem amb OOHWUD GH SDO A.- El propi nom i els del companys Per començar, el nen/a es troba el nom escrit amb la foto en diferents espais de la classe: - a taula - als penjadors - als càrrecs - cartolina aniversaris - llista assistència - arxivadors de fulls Això, a part d’ajudar els infants a trobar els seus espais i a resoldre diferents situacions funcionals, és el primer contacte que tenen amb la llengua escrita a l’escola. L’objectiu és, primer, la familiarització amb el seu nom i desprès la identificació del seu nom i el d’alguns companys. Per portar a terme aquestes activitats, necessitem uns cartronets plastificats amb els noms de tots els nens i nenes de la classe. A les primeres activitats no tenim en compte la lletra inicial; aquesta la introduirem més endavant quan ja estiguin una mica més familiaritzats amb el seu nom. - Qui té aquesta lletra al seu nom? - Nom llarg o curt? (moltes lletres o poques) - De qui és aquest nom? - Què ha passat? Abans d’iniciar les activitats que segueixen, els nens arriben un dia a l’escola i es troben un gomet vermell enganxat a sota de la lletra inicial del seu nom. A partir d’aquest moment ja en comencem a parlar. - Qui té el gomet en aquesta lletra? - El nom amagat. - Busca el teu nom - Busca el nom de... - De qui és el nom que tens? Comprovar-ho. - El cartronet del nom, cap per avall. - Busca el nom d’un nen de la classe entre d’altres paraules.
  • B. Rètols - Calendari dies de la setmana - Temps (sol, ennuvolat, pluja..) - Càrrecs i encarregats de la classe - Cançoner - Noms d’alguns objectes i espais o racons de la classe. Activitats semblants a les que es fan al el propi nom. C. Títols - Cançons - Contes - Poesies - ... Activitats semblants a les fetes amb el propi nom a més de: Fer hipòtesi sobre el què pot dir, si hi ha paraules llargues o curtes..., i lectura final. D. Diferents tipus de text - Llibres de coneixements - Llibre protagonista - Notes informatives - Receptes - Notícies - Contes - Dites, etc. Perquè els alumnes apliquin una sèrie d’estratègies de decodificació i comprensió dels diferents tipus de text, presentarem activitats sistemàtiques com: - Dir amb quina lletra comença o acaba una paraula. - Comparació de paraules llargues i curtes. - Fomentar hipòtesis sobre “Què hi posa?” A partir dels dibuixos i del text. - Reconèixer dins del text paraules conegudes o significatives, tenint en compte que coneixen el valor sonor i la grafia de moltes lletres. - Llegir paraules que ja poden estar memoritzades perquè són als diferents murals i treballs de classe. - Comparar diferents textos “Què trobem de diferent?” L’estructura d’una llista no és igual a una recepta, un conte, notícies... - Lectura de contes elaborats en grup pels propis nens. - Lectura individualitzada del vocabulari treballat a classe. - Lectura de contes (per part de la mestra), implicant els alumnes en preguntes com: - De què pot parlar aquest conte? - On és el títol. Què hi pot posar? Quantes paraules té? - On posa qui l’ha escrit i/o qui n’ha fet les il·lustracions? - I ara, que us sembla que passarà.? ... Això mateix es pot fer amb altres tipus de text, tenint en compte les diferents estructures.
  • - Lectura de les produccions que s’han fet en els projectes de treball: Reconèixer les pròpies frases, lectura del vocabulari específic. - Préstec de llibres per llegir a casa, implicant d’aquesta manera les famílies dels nens/es de P-5, a partir del 2n trimestre. A mitjans de curs de P-5 es comença a introduir la lletra manuscrita, sense deixar de banda la lletra de pal (el propi nom i cognoms, rètols, data…) &20 75(%$//(0 /¶(6&5,3785$ - Resseguir el propi nom que ha fet la mestra amb un retolador fluorescent groc. - Copiar el propi nom, (facilitem la direccionalitat col·locant un gomet a la lletra inicial). - Confegir el propi nom i els dels companys/es ( amb lletres magnètiques o retallades) - Completar el propi nom (amb les vocals absents) - Copiar el nom dels altres companys /es de la taula. - Escriure el propi nom sense model - Copiar títols de contes, cançons, receptes, … - Copiar la data - Copiar i/o completar paraules en diferents textos (receptes, notes als pares, llibre del protagonista,...) - Copiar textos d’una plana d’un conte, prèvia lectura i comprensió del text. - Anotar dates assenyalades al calendari de la classe i al personal de cada nen/a. - Projectes:  Copiar el vocabulari específic  Confegir i/o completar el vocabulari específic  Produccions pròpies sobre el tema  7H[W OOLXUH - Confeccionar un conte entre un grup. Hi ha moltes situacions que es poden aprofitar per fer escriptura col·lectiva a la pissarra, i després passar-ho a individual: sortides, festes, llistes, avisos,... &21&/86,216 , 9$/25$&,Ï Aquest canvi en la manera de treballar el valorem positivament. Hem comprovat que els nens i les nenes són més participatius -es tenen en compte els seus coneixements previs-, es “llencen” a escriure sense cap por, estan contents i tenen clar, més aviat, el concepte de llengua escrita. Les mestres també ens ho passem molt bé, comprenem més els petits o grans avenços que fa cada alumne en el seu aprenentatge i sabem millor com estimular a cadascú perquè vagi avançant. %,%/,2*5$),$ • ASCEN DÍEZ ULZURRUS. PAUSAS (2000). L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista. Vol. I Barcelona, Graó. • COLL, C i altres (1.993): El constructivismo en el aula. Barcelona. Graó. • FERREIRO, E; TEBEROSKY, A (1.979): Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Mèxic. Siglo XXI. • GENERALITAT DE CATALUNYA (1.992). Currículum Educació Infantil. Barcelona. Departament d’Ensenyament.
  • • GENERALITAT DE CATALUNYA (1.999). Orientacions per a l’ensenyament- aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Barcelona. Departament d’Ensenyament. • LLUIS MARUNY CURTO, MARIBEL MINISTRAL MORILLO, MANUEL MIRALLES TEIXIDÓ.(1.997): Escribir y leer. Tomos I, II, III. Barcelona Edelvives. • TEBEROSKY, A. (1.991): Psicopedagogía del llenguatge escrit. Barcelona. IME.