Annex 2  Orientacions Per Al Treball De La Frase
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Annex 2 Orientacions Per Al Treball De La Frase

on

  • 2,516 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,516
Views on SlideShare
2,501
Embed Views
15

Actions

Likes
0
Downloads
57
Comments
0

1 Embed 15

http://blocs.xtec.cat 15

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Annex 2  Orientacions Per Al Treball De La Frase Annex 2 Orientacions Per Al Treball De La Frase Document Transcript

  • Annex 2 TRACTAMENT DE L’INICI DE LA SINTAXI. EL TREBALL DE LA FRASE INTRODUCCIÓ: Consideracions generals. Que l’alumne tingui la capacitat de parlar no vol pas dir que sigui capaç d’adaptar la seva expressió al seu pensament, als seus sentiments, ni que sigui capaç d’adequar-la a cada situació de comunicació. La funció del mestre ha de consistir a deixar-li buscar, amb l’ajut de tota mena d’activitats, la formulació que correspongui a allò que pensa, sent o vol. Sovint, quan es pensa en el treball de la llengua oral i en l’aprenentatge d’una nova llengua, s’incideix molt en el vocabulari però poc en la frase. És important el lèxic que s’aprengui dins d’un context, en aquest cas la frase. La frase ha de servir de pont entre el lèxic i el text. La interacció amb el mestre ha de ser, en part, individualitzada (importància de la conversa individual del mestre amb cada alumne), ja que això permetrà a l’alumne la comprovació de l’eficàcia del seu discurs i, també, l’adopció de noves formes i estructures que li permetran completar i millorar la seva competència lingüística i comunicativa. El mestre ha d’utilitzar estratègies conversacionals per anar aconseguint la millora de la producció lingüística de l’alumne. També és important la interacció entre iguals de manera que puguin intercanviar diferents maneres de dir, millorar o ampliar expressions, corregir- se entre ells, valorar que s’ha deixat de dir un company en un discurs, ... Les activitats orals encaminades a treballar la morfosintaxi poden ser: implícites o explícites. Les primeres sorgeixen quan hi ha una activitat lliure a l’aula que permet a l’alumne expressar-se, l’alumne va ajustant el seu sistema lingüístic de manera inconscient, gràcies al model de l’adult o d’altres companys. Les activitats explícites són aquelles que es treballen de manera conscient i orientades a la comprensió i a l’ús d’una estructura lingüística determinada que l’alumna encara no domina. A les primeres etapes educatives, no cal treballar la morfosintaxi de manera implícita, però si que cal que l’alumnat produeixi frases i les manipuli. La sintaxi i la morfosintaxi cal aplicar-ho des de l’ús (situacions significatives i molt contextualitzades) i no pas des del concepte. Més endavant la reflexió i el treball morfosintàctic seran del tot necessaris per avançar en el domini de la llengua. Posar els alumnes en situació de practicar usos funcionals diferents suposarà elaborar formes gramaticals noves.
  • L’alumnat d’Ed. Infantil té dificultats en la producció correcta de la frase. A vegades produeixen les frases sense nexes, amb un ordre incorrecte, amb una estructura transferida directament del castellà o de la seva llengua materna, fan calcs, etc. Això implica que l’alumne ha d’anar aplicant la nova gramàtica. Si observem les produccions que van fent els alumnes podrem saber com i en què incidir en la producció i el treball de la frase. Molt aviat, a través de la llengua escrita podem ajudar a estructurar i enriquir la llengua oral. A partir de fragments extrets de situacions comunicatives orals. El suport escrit ens permet observar i reflexionar sobre la llengua. Entendre’n l’estructura interna: observar-la, fragmentar-la, manipular-la, etc. Tipus de frase (per treballar a educació infantil): - Frases simples afirmatives. Cal des d’un inici introduir els noms amb l’article corresponent i també incidir en la concordança subjecte predicat. Exemples: - El pare menja sopa. - L’Anna veu la tele. - En Pau llegeix les revistes. - Construcció de la frase amb l´ ús d’adjectius. - La nena rossa es diu Joana. - El llibre gruixut és de la Fàtima. - La Gloria Camila té una motxilla rosa. - Frases simples negatives. Exemples: - El canari no canta. - La ràdio no funciona. - La impressora no té tinta. - Frases amb els verbs “ésser” i “estar”. S’ha de tenir en compte que moltes llengües no tenen els verbs copulatius i cal fer un treball intensiu ja que són verbs d’ús constant en la nostra llengua. Exemples: - En Rachid és simpàtic. - La Maria està enfadada. - La poma és una fruita. - Frases amb complement directe i/o circumstancials. A partir d’aquest moment es començaran a introduir més elements de la frase: preposicions, contraccions, adverbis, conjuncions. - En Xao Lin menja pa amb xocolata. - Els nens juguen a futbol al pati. - El gat està a sota de la taula. - En Jamal i la Hannan treballen amb l’ordinador. - En Pere menja una poma i un plàtan. - Frases amb complement indirecte. - La Maria dóna un llibre al Pau.
  • - En Xavier explica una història a la Teresa. - La Laia pela una poma al Marc. - Frases simples interrogatives i exclamatives. - Què farem després del pati? - Has fet molt bé l’exercici! Estructures pròpies de la llengua catalana: Són expressions i sovint frases fetes amb un significat metafòric que s’utilitzen en situacions molt contextualitzades. Per exemple: Déu n’hi dó! A reveure! Apa , vinga! Correm-hi tots! Plou a bots i a barrals, fent i desfent aprèn l’aprenent, ...
  • Exemplificació d’activitats didàctiques a partir de la frase Procediments Activitats orals Activitats de lectura Activitats d’escriptura Reconèixer • Observar els elements • Llegir només la frase, la que componen la frase. qual té una paraula Comptar-los. determinada, d’entre • Observar com comença tres o quatre de similars. i com acaba una frase. Pot ser alguna paraula Fixar-se que s’inicia usual, coneguda, sempre en majúscula i treballada, algun nom s’acaba amb un punt. propi,etc. • Identificar algunes • Encerclar els verbs de paraules treballades les frases llegides, els dins d’una frase. adjectius,... Segmentar • Comptar els elements • Llegir la frase a poc a • Escriure una frase que componen la frase. poc segmentant-ne dictada per diversos • Dir la frase a poc a poc cadascun dels elements. alumnes. Cadascun dels segmentant-ne (segmentació lèxica) alumnes diu un element cadascun dels elements. • Llegir només el de la frase. (Segmentació lèxica) sintagma verbal o el • Escriure una frase per • Anomenar tants nominal segons l’ordre parelles: Un alumne alumnes com elements del professor. escriu el sintagma té la frase treballada. (segmentar per nominal i l’altre alumne Cadascun dels alumnes sintagmes) complementa la frase ha de dir l’element de la • Un alumne fragmentar amb el sintagma verbal. frase que representa en la frase escrita en una l’ordre correcte. tira de cartró tot tallant- 4
  • • Segmentar la frase per la i un altre alumne l’ha sintagmes , cada de compondre. alumne diu la part de la frase que li correspon. Entre els dos completen la frase. Memoritzar • Aprendre de memòria • Llegir i memoritzar una • Escriure frases que han algunes frases d’ús oral frase per després estat memoritzades. habitual. escriure’n de similars. • Realitzar dictats muts de • Memoritzar frases amb frases memoritzades. un ordre lògic narratiu. Per exemple: Aquest és el Joan. Aquesta és la casa del Joan. Aquesta és la xemeneia de la casa del Joan. Aquest és el fum que surt de la xemeneia de la casa del Joan. • Fer repetir i memoritzar expressions d’ús quotidià. Identificar • Identificar el sintagma • Fer la lectura de la frase nominal o verbal d’una treballada d’entre altres frase produïda oralment de desconegudes. : - Qui fa l’acció? Què fa • Triar el sintagma 5
  • el...? nominal que concordi • Identificar i anomenar la correctament amb el idea principal d’una sintagma verbal donat. frase llarga Ex: l’elefant, els elefants ............... tenen trompa. • Aparellar el sintagma nominal i el verbal, a partir de cartrons que els contenen, de diverses frases. Comparar • Observar i comparar • Assenyalar els elements • Escriure una frase frases molt similars. diferents tot comparant negativa a partir d’una Canvi de temps verbals, frases molt similars. d’afirmativa. Observar sintagma nominal,... Frases que tinguin el què ha passat. Ex:El • Observar si dues frases temps verbal diferent, peix viu a la peixera. – tenen els mateixos amb diferents El peix no viu a la elements. Quins són subjectes,... peixera. diferents? • Observar si dues frases • Escriure una frase • Comptar i comparar el tenen els mateixos interrogativa a partir nombre d’elements que elements. Quins són d’una afirmativa.Ex: El tenen dues frases diferents? Quins igual? Joan ha menjat determinades. (observar xocolata! - El Joan ha quina és més llarga. Es menjat xocolata? poden picar el nombre • Escriure tot passant una de mots) frase simple i singular al • Jugar a transformar una plural.(observar què ha frase afirmativa a passat) 6
  • negativa, singular a plural, afirmativa a interrogativa,... Relacionar • Relacionar la frase amb • Escriure una frase que la il·lustració que li expliqui la il·lustració. correspon. . • Relacionar frases simples segons els seu temps verbal: present, passat i futur. (aparellar- les amb les paraules avui, ara, demà) • Aparellar o agrupar les frases negatives per una banda i les afirmatives per l’altra.. Substituir / Canviar • Canviar l’entonació en • Llegir una mateixa frase • Escriure una frase una mateixa frase., canviant la puntuació i simple i rescriure-la ( forma interrogativa, llegir-la amb l’entonació substituint-ne el verb, el exclamativa,...) corresponent. (canvi en sintagma nominal, el • Jugar a canviar oralment les comes, interrogació, complement,...tot un element o part de la afirmació, conservant la coherència frase substituint-la per exclamació,...) i la cohesió de la frase. una altra que concordi • Llegir frases simples en • Escriure tot canviant correctament. les que s’hagi substituït algun element de la algun substantiu, verb o frase per un altre que 7
  • adjectiu. Ex: concordi correctament. L’elefant orellut es banya • Escriure una mateixa L’elefant gros es banya. frase canviant el temps L’elefant gris es banya. verbal. • Canviar d’ordre dels • Escriure una mateixa elements d’una frase frase canviant el gènere sense que canviï el seu o el nombre del subjecte significat. i el temps del verb. Canviar l’ordre dels • Canviar el subjecte elements d’una frase i d’una frase pel observar si canvia el corresponent pronom significat. personal. Ex Els homes i les dones netegen l’ habitació. – Ells netegen l’habitació,... Suprimir / Reduir • Distingir allò que és • Jugar a llegir frases i • Ratllar la part de la frase important del que és ometre alguna de les que no és rellevant. secundari en una frase. parts. Per exemple. • Jugar a dir una frase Sense dir els verbs, treballada ometent cada sense llegir-ne els vegada més elements. complements, etc. Completar • S’inicia una frase amb el • Completar una frase sintagma nominal i amb buits. Escriure les l’alumne el completa paraules que falten amb amb un sintagma verbal. referents o sense. Poden jugar-hi dos • Escriure el subjecte, el alumnes. verb o algun • Tornar a dir oralment complement per 8
  • una frase donada com a completar la frase. model, afegint algun • Completar una frase complement del nom o amb un complement del verb ( pronoms o preposicional o adverbis treballats) tot circumstancial de lloc , allargant la frase. de temps., Ex: Els nois • Completar una frase juguen a pilota (A ON?, ,iniciada pel professor, QUAN? AMB QUI?....) amb un complement • Completar una frase preposicional o amb el complement circumstancial de lloc , directe o indirecte. de temps., Ex: Els nois juguen a pilota ....(al pati , després de dinar, amb les noies...) Ampliar • Expandir la frase a nivell • Escriure complements oral afegint nominals o verbals a una complements nominals o frase simple que no els verbals donant un porta. Poden ser model. adjectius i adverbis • Elaborar una frase a treballats prèviament. partir de dos mots o tres • Escriure, tot creant, un que ha donat prèviament final diferent a una frase el professor. Ex: mare , iniciada. menjar, entrepà. (La • Crear i escriure frases a mare ha menjat un partir d’alguns mots entrepà de tonyina) escrits a la pissarra. 9
  • Classificar • A partir de frases, • Escriure frases tot escrites en agrupant-les segons cartrons,agrupar les que siguin afirmatives, són afirmatives i les interrogatives, segons que són negatives. els temps verbal... • Classificar les frases que tenen pronom personal i les que no. • Classificar les frases segons siguin afirmatives, interrogatives, o exclamatives. • Classificar les frases segons el temps verbal: present, passat o futur) Compondre i Recompondre • Donar oralment dues • Repartir les paraules • Escriure la frase que paraules del lèxic escrites en cartrons i s’ha donat desordenada treballat i l’alumnat ha recompondre la frase amb model. de compondre una treballada, correctament. • Escriure la frase que frase. • Ordenar una frase amb s’ha donat desordenada • Donar un verb i inventar- model o sense. (els sense model. se una frase en la qual elements donats escrits • Copiar la frase i dibuixar hi surti. en cartrons solts) el seu significat. 10