3 Xinesos
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

3 Xinesos

on

  • 1,016 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,016
Views on SlideShare
853
Embed Views
163

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

4 Embeds 163

http://blocs.xtec.cat 154
http://www.slideshare.net 6
http://74.125.95.132 2
http://ensenyarllengualumnatnoromanic.blogspot.it 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

3 Xinesos 3 Xinesos Presentation Transcript

  • L’ALUMNAT XINÈS: Consideracions envers la seva escolarització Equip de formadors/es d’ atenció a la diversitat multicultural. R. Almazán, E. Andújar, J.L. Estaña, J. Girona, J. Gregori A. Suárez, I. Rodríguez, M. Vide Coordinador: Quim Canals ICE de la UAB quim.canals@uab.es 1
  • CONSIDERACIÓ INICIAL.- Tot intent de realitzar una síntesi sobre les diferents realitats dels col.lectius humans comporta, per molt que s’ intenti evitar, una certa tendència a estereotipar comportaments, actituds..., Per evitar aquest efecte negatiu, volem advertir que el principi a seguir en la lectura d’ aquestes consideracions es tenir present en tot moment que TOTS ELS ALUMNES SÓN DIVERSOS. Intentar atribuir a tots els alumnes i membres del col.lectiu el perfil resultant d’aquestes consideracions que es fan a continuació, seria un error. Entenem que conèixer aquestes característiques que es donen en un nombre significatiu d’ alumnes i de famílies ens pot ajudar a realitzar la nostra tasca amb una visió integradora. Haurem de fer intervencions diferenciades en funció de la història anterior de cada nen/a. Tots porten la seva motxilla cultural, com l’ alumnat d’ origen català. 2
  • 1. ASPECTES SOCIOCULTURALS 2. ASPECTES ACADÈMICS 3. ASPECTES A CONSIDERAR A L’ HORA DE L’ ESCOLARITZACIÓ 3
  • 1. ASPECTES SOCIOCULTURALS Per aprofundir sobre els aspectes socio-culturals recomanem el llibre:“Inmigración, contexto familiar u Educacions.”Carrasco, Silvia y otros autores UAB 4
  • PUNTS DE PARTIDA CULTURALS La comunitat xinesa és la més nombrosa de les asiàtiques i la quarta en importància a Catalunya. L’ objectiu de la immigració és el reagrupament familiar. Dins del col·lectiu hi ha una alta taxa d’ irregularitat. El projecte migratori és familiar i s’ inicia amb un finançament d’ algú extern a la família. El valor irrenunciable que dóna a la cultura d’ origen Volen mantenir la seva identitat. La independència La relació d'intercanvi amb els autòctons és mínima. L’ autonomia econòmica La seva ubicació en el territori és dispersa, a 5 causa de la seva activitat econòmica.
  • CARACTERÍSTIQUES DE LA IMMIGRACIÓ La majoria dels ciutadans xinesos no necessiten la societat d’acollida ja que econòmicament depenen de l’ activitat independent de la seva comunitat. Volen mantenir la seva identitat, això provoca que hi hagi dos móns en la seva vida quotidiana: · el dels propis ?No necessiten comunicar-se amb l’exterior. No els és necessari. ?Tenen una xarxa solidària per aprendre xinès i mantenir la seva cultura. · i el dels altres (nosaltres) ?No necessiten comunicar-se amb l’exterior. No els és necessari. ?Es consideren ciutadans de pas a Catalunya. Fan el paper de visitants. ?El tradicional silenci no és resultat d’una barrera cultural sinó el problema de la llengua. La llengua és la gran barrera. Els fills escolaritzats tenen la funció d’ aprendre la llengua per servir de traductors... ?Els fills s’hauran de convertir en intèrprets dels adults ja que l’objectiu 6 fonamental és que aprenguin la llengua.
  • CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS I La família és l’ fonamental de les seves vides, uneix el passat amb eix el futur. És la transmissora de valors, s'educa a imatge dels pares. Primer duen el cognom i després el nom. No hi ha una paraula per germà, sinó que hi ha paraules per a cada posició: gege (petit), didi (gran). Les bases de la cohesió social són: ?Respecte als grans ?La jerarquia domina tot l’entrellat familiar ?La patriarcalitat i patrilinealitat La jerarquia l'estableix l'edat i el gènere. El més gran és el que té autoritat i tots l’ obeeixen. La perspectiva acadèmica dels alumnes i de les seves famílies és la inserció al més aviat possible a la xarxa productiva familiar. 7
  • CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS II ?La família està per sobre de l’individu. ?Primer diuen el cognom i després el nom. ?No hi ha una paraula que signifiqui germà, sinó que hi ha diferents paraules per a cada posició: gege (germà gran), didi (germà petit)... ?La família uneix el passat amb el futur. És la transmissora de valors, s’ educa a imatge dels pares. 8
  • CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS III Hi ha tres principis de relació familiar: ?La reciprocitat: els pares tenen cura del fill i aquest tindrà cura dels pares. ?La pietat familiar: l’interès dels altres s’anteposa al seu propi. ?L'autonomia: dependre el mínim possible dels altres. ?L’afectivitat, el respecte, la cortesia, la solidaritat: intenten integrar els altres fent-los més "familiars", tractant-los com si fossin de la família. Germans en lloc d'amics, fills en lloc d'alumnes. ?L’harmonia: s’intenta evitar el conflicte en la seva gènesi evitant no molestar l’ altre. El conflicte s'intenta evitar i el valor més destacat és l'harmonia social. 9
  • LA DONA ?La dona té els mateixos drets que l’home, però es dóna la mateixa discriminació pel que fa als salaris i la funció a casa que en la nostra societat. Les dones s’ estan convertint també en origen de noves migracions. ?L’àmbit de domini de la dona és el domèstic, les relacions públiques o externes corresponen als homes. ?La maternitat trenca la productivitat de la dona i opta per possibles opcions per a la criança del nadó: utilitzar la xarxa familiar, retornar-lo a la Xina amb els avis, o l’ adopció temporal. ?El rang de dependència de les dones és pare i germans, marit i sogre. Si és vídua l’ home de referència és el fill. ? El paper de la dona és molt diferent segons sigui de zona rural o urbana. ?Els pares xinesos volen mantenir la cultura i la llengua pròpies, per això tenen una xarxa d’ escolarització on s’ imparteix llengua i cultura als països de destí. 10
  • SISTEMA EDUCATIU ?Educació Primària (7-12), les assignatures són molt similars a les nostres. ?Educació Secundària elemental (13-15). ?Educació secundària superior (16-18) que els portarà a la universitat o l’ ensenyament tècnic (16-18) que els introduirà al món professional o vocacional. 11
  • 2. ASPECTES ACADÈMICS 12
  • L’ ESCOLARITZACIÓ L’ escolarització ha estat la via tradicional de promoció social. Estructura acadèmica: ?L’escolaritat és obligatòria 9 anys: la primària i el primer curs de secundària. ?La manca de places en estudis universitaris fomenta la competitivitat. Treball segur com a tècnic o funcionari. Continguts: ?Els continguts bàsics són la lectura, escriptura i les matemàtiques. Metodologia: ?La repetició, la memorització i la comprovació mitjançant exàmens són els mètodes empleats. A més juga un paper important el reconeixement públic que fomenta la competitivitat. Hàbits: ?Esforç, disciplina, exigència, dedicació, aptitud especial, fins i tot 13 la forma d’ estar a classe és la forma de reconèixer respecte.
  • L’ ESCOLARITZACIÓ És un alumne que li costa relacionar-se i parlar fins estar segur: per disciplina, per ser perfeccionista. Tres POSSIBLES TIPUS d'alumnes en funció de la seva incorporació al sistema educatiu: a) primera escolarització. Únicament el problema de la llengua. S'integren al cap d'un any amb les mateixes característiques que els autòctons. b) segona escolarització. Alumnes que vénen d'altres parts de l'Estat i han estat escolaritzats en castellà. Aquests s'enfronten en pocs anys a l'aprenentatge d'una altra nova llengua, amb les connotacions que el català té per a ells i per a les seves famílies. Una segona característica és el nivell superior d'atenció, quasi individual, que per ser col·lectius minoritaris han tingut en altres indrets de l’Estat. Quan s'incorporen aquí, pel fet d’ haver-hi una major concentració, no se senten tan atesos i baixen el nivell d'esforç i es van desmotivant. 14
  • L’ ESCOLARITZACIÓ c) Incorporació tardana, que coincideix amb l’ inici de l’ adolescència. És un alumnat divers perquè depèn de les expectatives familiars que es tinguin amb aquests fills (l’ objectiu fonamental és que aprenguin el castellà i que siguin ells els qui relacionin la família amb la resta de la comunitat). S’ integren d’una forma adequada amb activitats que no necessitin alt nivell comunicacional. Destaquen en matemàtiques, tenen un alt nivell. S’ de tenir en compte que, segons l’ ha edat, a més de l’ escolarització, realitzen tasques domèstiques i/o laborals. 15
  • L’ ESCOLARITZACIÓ La reciprocitat L’ afectivitat, el respecte, la cortesia, la solidaritat La pietat familiar L'autonomia L’ harmonia Es tradueixen en els alumnes en l’ actitud de: ?No ha de fer demandes (no fan preguntes). ?No ha de molestar (són disciplinats). ?No ha de mostrar-se incòmodes (són impassibles, sempre somriuen). ?S’intenta evitar el conflicte en la seva gènesi evitant no molestar l’ altre. ?Els germans grans tenen una càrrega extra de 16 responsabilitat i feina.
  • 3. ASPECTES A CONSIDERAR A L’ HORA DE L’ ESCOLARITZACIÓ 17
  • ASPECTES A CONSIDERAR A L’ HORA DE L’ ESCOLARITZACIÓ ? El mandarí pequinès és la llengua oficial, és la de prestigi i la que forma la base educativa, la resta de llengües són d’ familiar i local. ús Tenen menys prestigi. Això provocarà una certa manca de motivació per aprendre el català per part de l’alumnat i dels pares. Consideren el castellà com a llengua de prestigi - l’ oficial-, i a més és la de més utilitat per a les seves relacions. ?La diferent relació amb el professor. ?És important aprofitar el costum del treball escolar a casa, molt arrelat en ells i en les seves famílies, per treballar d’una forma individualitzada, amb activitats molt individualitzades, que puguin ser resoltes d’una forma autònoma. Les activitats que necessitin una certa reiteració poden ser molt útils. … /… 18
  • ASPECTES A CONSIDERAR A L’ HORA DE L’ ESCOLARITZACIÓ ?Aquí el suport dels pares en els estudis dels seus fills queda limitat per les diferències de valors entre els que propugna l'escola i la família i la dificultat de la llengua. ?L'aprenentatge lectoescriptor, sobretot pels més grans, té una gran dificultat, ja que en la nostra grafia un signe correspon a un so que no té significat. ?La diferent demanda d’ esforç, el diferent tipus de disciplina, l’ actual crisi de l’ exigència de les nostres escoles també els afecta. ?S'ha de ser molt exigent amb ells per evitar la relaxació. 19
  • PECULIARITATS DE LA LLENGUA A TENIR EN COMPTE I ?Els costa més aprendre la llengua que a d'altres immigrants. ?No entenen els nostres girs. ?Necessiten la relació amb els companys i la nostra atenció per al seu aprenentatge. ?Parlen quan creuen que poden fer-ho amb una certa correcció i un bon nivell de comprensió oral i lector. ?L'aprenentatge de la llengua es pot facilitar amb els nostres coneixements del seu esquema lingüístic. 20
  • PECULIARITATS DE LA LLENGUA A TENIR EN COMPTE II ?A la Xina hi ha molts dialectes, però el mandarí o “ beijing” és la llengua oficial i amb la qual aprenen a llegir i escriure. ?És una llengua de prestigi, les altres són d’ familiar. ús ?Molts coneixen l’ escriptura llatina perquè des de l’ inici de l’ escolaritat comencen a treballar la transcripció al "pinyin" (transcripció dels caràcters xinesos a l'alfabet llatí). ?No tenen alfabet com nosaltres, cada caràcter té un significat concret. ?Ells han d'aprendre entre 2000 i 3000 caràcters que són els que utilitza una persona culta quotidianament en la parla. 21
  • Discriminar sons ?Tenen 4 tons que varien el significat de la paraula. ?La r la confonen amb la l. ?Dificultats a discriminar les oclusives sordes i sonores: p/B, t/D, k/G. ?Consonants que no existeixen: ny, rr. ?Tenen una estructura sil·làbica: consonant + vocal vocal sola vocal + consonant nasal ?Simplificació de síl·labes o inserció vocal: ploris es transforma en poris m'agrada es transforma en m'a-ga-ra-da 22
  • Concordança I ?No tenen articles, la determinació es forma amb un numeral (un, dos, tres...). ?El nom sempre va acompanyat d’ classificador. un ?No formen els plurals com nosaltres. Utilitzen el BI. ?Fan una forma diferent per distingir el gènere. ?Els adjectius i els substantius no tenen gènere ni nombre, per la qual cosa presenten dificultats en la concordança. Flor vermella = vermell flor 23
  • Concordança II Els verbs no tenen conjugació, canvien la persona. En conseqüència, el verb sempre ha de dur el subjecte. No tenen adverbi afirmatiu. Estudies? així és / no estudio No utilitzen ni preposicions, ni les conjuncions com nosaltres. El botó de la camisa = camisa botó Sintagma Nominal + Preposició A la ciutat = ciutat a 24
  • Sintaxi L’ordre sintàctic de l’ oració és: subjecte, c.temps, c.lloc, verb, compl... Demà aniré a buscar el llibre a la biblioteca Li vaig vendre pintura Jo demà biblioteca buscar llibre Jo vendre ell pintura Subjecte + objecte + verb Jo llibre comprar El verbs copulatius no solen fer-los servir. La nena és intel·ligent = Nena intel·ligent 25
  • PECULIARITATS A TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ AMB: (I) ?Els professors xinesos són més valorats perquè són estrictes i exigents, però alhora més protectors perquè es Actitud preocupen molt dels alumnes. amb el ?Tenen amb el professor relació de respecte. professor ?L'actitud severa està justificada per fer-los obtenir bons resultats. ?Tenen la confiança dels pares. ?Es fomenta l'obediència i la modèstia. No han de buscar conflictes. Conducta ?Han de ser autònoms. Han de dependre el mínim possible dels altres. ?Tenen l’ actitud de ser convidats, que significa no preguntar, no molestar, són disciplinats, no han de mostrar sentir-se incòmodes, ni cridar l’atenció, són impassibles i han de mostrar-se humils. 26
  • PECULIARITATS A TENIR EN COMPTE... (II) ?Saber estar a classe (treballadors i sistemàtics)... Al pati, al món. ?Han d'escoltar i no han d'interrompre. ?Obeir, esforçar-se i ser disciplinats. ?Com a cultura oriental, els molesta el contacte físic, necessiten un espai. Hàbits ?No es valora l'opinió personal, ni la creativitat. ?Valoren la competitivitat pròpia del seu sistema educatiu. ?No parlen fins a estar segurs de fer-ho bé. ?Fan els treballs amb netedat i ordre. ?L’aprenentatge està basat en la memorització i repetició. ?És una gran deshonra treure resultats negatius a l’ escola. ?Tenen molts exàmens i deures (quan tornen a casa encara han d’estudiar 2 o 3 h). 27
  • SISTEMA EDUCATIU ?Educació Primària (7-12) les assignatures són molt similars a les nostres. ?Educació Secundària elemental (13-15) ?Educació secundària superior (16-18) que els portarà a la universitat o ensenyament tècnic (16-18) que els porta al món professional o vocacional. 28