1. Utilització pràctica del format caràcter
En el curs del nostre document, hem utilitzat de manera reiterada un bon nombre de referències externes. És, doncs,
estrictament necessari citar-ne la font per a evitar que algú pugui entendre que ens apropiem d'idees que no són
nostres.
Aquesta citació ens planteja un nou repte, ja que cal trobar la millor manera de fer-ho a fi que en el document quedi
prou clar quina és la font original de la idea exposada i en el text quedi ben delimitat el text citat.
En el nostre cas hem utilitzat la definició de comunicació que inclou un organisme, l'OPTI, en el seu informe anual
sobre mitjans de comunicació.
Així doncs, el primer que cal fer és marcar la definició de manera que, amb la seva simple lectura ja es pugui veure
que es tracta d'una citació. Normalment això s'aconsegueix amb dues estratègies; d'una banda, posant el text entre
cometes i, de l'altra, posant-lo en lletra cursiva.
Així:
I, un cop seleccionat el text, el posarem en lletra cursiva.

2. I, en el quadre de diàleg que apareix, seleccionarem la lletra cursiva, que s'aplicarà sobre el text seleccionat en
aquell moment.
I aquest és el resultat final.