CONÈIXER ELS MITJANS
     PER A UNA BONA GESTIÓ
      DE LA COMUNICACIÓ




Ser notícia és casualitat
     o estratègia?
Índex

1.   La Comunicació

2.   Conèixer els mitjans

3.   El Posicionament

4.   El Pla de Comunicació

5.   La innovaci...
La comunicació, és realment
                 cabdal?

- Només importa la qualitat de la nostra feina?
- Fer feina és sempr...
La Comunicació: Què és?

        PROCÉS D’INTERACCIÓ
            ENTRE EMISSOR I
        RECEPTOR D’UN MISSATGE

         ...
Periodistes de fonts vs periodistes de mitjans


      Què cal fer en les relacions amb els mitjans:

   Conèixer bé els m...
Periodistes de fonts vs periodistes de mitjans
Índex

1.   La Comunicació

2.   Conèixer els mitjans

3.   El Posicionament

4.   El Pla de Comunicació

5.   La innovaci...
Què i com són els mitjans?
• Tenen ideologia pròpia
• Són empreses i competeixen per
  l’audiència
• Estan en crisi - tran...
Mitjans de comunicació
               ALS DIARIS... QUI ÉS QUI?:
Cada entitat treballa en un àmbit diferent, cal conèixer ...
Mitjans de comunicació
                            QUI ÉS QUI?:

Els diaris
Ens adreçarem a:
   1.   caps de societat
   2...
Pautes per a la relació amb els mitjans

• PRÀCTIQUES CORRECTES              • PRÀCTIQUES INCORRECTES

  – Parlar només si...
Mitjans de comunicació

                                        Diaris
  - Versió on-line dels
mitjans tradicionals (TV,
 ...
Com han
canviat els
mitjans
darrerament...
Noves tendències als mitjans

   Cada vegada més els mitjans digitals guanyen en importància
   Les seccions de societat d...
Televisió:
El consum a la carta
 • Implementació de la TDT
 • Canvi en el panorama de les audiències:
   fragmentació i es...
Televisió:
Cap a on anem?
Nous aparells per preseleccionar temàtiques
Ràdio:
El mitjà més flexible

   • Mitjà que s’ha adaptat a noves tecnologies
   • Conversa global – participació audiènci...
Ràdio:
Cap a on anem?

Les ràdios digitals personals:
Xarxes socials de
recomanació de podcasts…




                     ...
Diaris:
Perden prescripció i qualitat?
   • Reducció de capçaleres, concentració
   • Pèrdua de llocs de treball qualifica...
Diaris:
La crisi de la publicitat   – periodistes a l’atur
Diaris:
Off-line a la baixa – notícies gratuïtes a la xarxa




               Les notícies a Internet es
               l...
Diaris:
Off-line a la baixa – noves audiències
CONVERGÈNCIA
Redaccions multimèdia
- Economització recursos = Obligació a la immediatesa
- Dificultat per contrastar la in...
Mitjans on line:
La conversa global – el poder de la sindicació
Què és
notícia
avui?
Què és notícia?
  proper                        llunyà
  humà                          impersonal
  extraordinari         ...
Què és notícia avui?

Quan un tema que comuniquem té capacitat de ser notícia?

   Quan ens interessa a nosaltres mateixos...
Què és notícia avui?


 Les històries
  Vídeos DAMM i Coca-cola
 humanes
Què és notícia avui?

 El boca-orella
Què cal fer?

 Explicar contes, crear narrativa
Què és l’storytelling?
El relat explicat o storytelling està format per:

         La història de l’organització


       ...
Què és l’storytelling?
      PER QUÈ SERVEIX L’STORYTELLING



               Provocar el
Entusiasmar                     ...
La comunicació
 Els dos eixos de la comunicació

                El tema


racional                    emocional
beneficis...
Què és l’storytelling?
Què és l’storytelling?
Què és l’storytelling?
Què és l’storytelling?
Índex

1.   La Comunicació

2.   Conèixer els mitjans

3.   El Posicionament

4.   El Pla de Comunicació

5.   La innovaci...
Com arribar al ciutadà?

                                                 Fet diferencial

              Saber qui som    ...
EL POSICIONAMENT
                 Saber qui som

L’objectiu de posicionar un producte és aconseguir que
ocupi un lloc dete...
El posicionament
   RES NO AGRADA TOTHOM

POSICIONAR VOL DIR ESCOLLIR

CAL DEFINIR BÉ EL PRODUCTE I TROBAR
     L’ELEMENT ...
El posicionament
A NINGÚ NO LI AGRADEN LES ETIQUETES


  PERÒ POSICIONAR VOL DIR DEFINIR

      CAL POSAR BLANC SOBRE NEGR...
EL POSICIONAMENT
            Saber qui som
El valor (humà) de les marques




          Si fos una persona...
            ...
La comunicació és una batalla de
         percepcions

   Eficàcia operativa (“qualitat”)
                +
     Diferenci...
Una conseqüència



      Les marques
       “guanyen” i
   “perden” en la ment

   (no a les fàbriques)
Cal no oblidar la situació de partida




          Les ments JA estan
              moblades
La conseqüència


“No s’arribarà on es vol però
sí fins on es pugui, en funció
     de la situació inicial”

     Les ment...
La solució



L’enfocament de fora cap a dins

(més que el contingut real del meu
 missatge, el que importa és com
       ...
El posicionament

Què cal fer?

• Identificar i prioritzar els atributs propis
• Identificar els competidors.
• Analitzar ...
Cal recordar aquesta piràmide:
   + simple
                    Una
                   paraula

                El concepte...
Cal vincular a una marca valors
emocionals, tenir clar el fet
diferencial + paraula clau i
gestionar el seu storytelling d...
Índex

1.   La Comunicació

2.   Conèixer els mitjans

3.   El Posicionament

4.   El Pla de Comunicació

5.   La innovaci...
Objectius específics de les entitats sense
               afany de lucre


SORTIR ALS MITJANS                 CREAR (i fid...
El Pla de comunicació

Dissenyar la imatge pública a partir d’un posicionament
Definir quin és el públic objectiu. A qui e...
Imatge de marca/producte
A partir del posicionament establert, caldrà revisar (o
definir, si és un projecte nou) la imatge...
Mitjans de comunicació
Kit de comunicació:

Recomanem tenir preparat i actualitzat en tot moment un kit de
comunicació, di...
EL MAPA DE PÚBLICS
Cal identificar el públic al qual ens adrecem o que volem atraure en
funció del projecte que tenim:

- ...
Com atraure i fidelitzar públics
Alguns suggeriments:
- Decidir, saber a qui ens adrecem i enfocar el projecte
en funció d...
Definició de públics
     de la comunicació
                         Mitjans i
                          líders
          ...
Portaveus
Cal treballar molt intensament el paper dels emissors de la
comunicació del projecte.

Cal que els emissors cone...
Portaveus
Portaveu principal
Cal no dispersar la comunicació. Per això és molt important
treballar la figura d’un portaveu...
AMB ELS MITJANS ÉS
IMPRESCINCIBLE DECIDIR QUIN
TITULAR VOLEM PRÈVIAMENT


… i quin(s) sotstítol
Índex

1.   La Comunicació

2.   Conèixer els mitjans

3.   El Posicionament

4.   El Pla de Comunicació

5.   La innovaci...
Per què hem d’innovar?
      PENSEM EN L’AUDIÈNCIA
•L’audiència decidirà quina informació vol consumir
(podcasts, TV a la ...
Per què hem d’innovar?
    PENSEM EN EL PERIODISTA
• el periodista és un públic més de la comunicació, cal
seduir-lo
• el ...
Per què cau la publicitat?
La publicitat ha perdut impacte i capacitat de prescripció:

•    Hi ha una gran saturació publ...
Howard Schultz, Starbucks
         És difícil llançar un producte
         amb publicitat al
         consumidor, perquè e...
èxits de marques d’avui dia
Com creem comunitat?
•   Cal vincular a una marca valors emocionals i gestionar el
    seu storytelling de cares a saber c...
Com creem comunitat?

•   Necessitat de socialització de la gent, de pertànyer a
    un grup

•   Possibilitat de comunica...
CONVERSES
GLOBALS
MISSATGE
SIMPLE
POSICIONAMENT
FET DIFERENCIAL
ALINEAMENT
VALORS
EXPERIÈNCIES
= EMOCIONS
STORYTELLING
BOCA ORELLA
Gràcies!
cristina.salvador@aportada.com
       www.aportada.com
Comunicació Estratègica per a ONGs
Comunicació Estratègica per a ONGs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Comunicació Estratègica per a ONGs

1,051

Published on

Published in: Business
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,051
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Comunicació Estratègica per a ONGs"

  1. 1. CONÈIXER ELS MITJANS PER A UNA BONA GESTIÓ DE LA COMUNICACIÓ Ser notícia és casualitat o estratègia?
  2. 2. Índex 1. La Comunicació 2. Conèixer els mitjans 3. El Posicionament 4. El Pla de Comunicació 5. La innovació en la gestió de la comunicació?
  3. 3. La comunicació, és realment cabdal? - Només importa la qualitat de la nostra feina? - Fer feina és sempre un èxit garantit? Sense qualitat l’èxit no perdurarà. Sense comunicació, és difícil que arribi aquest èxit.
  4. 4. La Comunicació: Què és? PROCÉS D’INTERACCIÓ ENTRE EMISSOR I RECEPTOR D’UN MISSATGE TOT COMUNICA: -El que és real és el que entén el receptor -La responsabilitat de l’eficàcia és de l’emissor. Del missatge unidireccional a la conversa global. El missatge es defineix en l’intercanvi
  5. 5. Periodistes de fonts vs periodistes de mitjans Què cal fer en les relacions amb els mitjans: Conèixer bé els mitjans de comunicació Ser professional de la comunicació Actuar com a font d’informació creïble, transparent i rigorosa Donar accés al periodista a la informació en tot moment Facilitar, per tant, la tasca informativa Segmentar bé la informació. Evitar la saturació Provar de ser democràtics i equànimes en la informació
  6. 6. Periodistes de fonts vs periodistes de mitjans
  7. 7. Índex 1. La Comunicació 2. Conèixer els mitjans 3. El Posicionament 4. El Pla de Comunicació 5. La innovació en la gestió de la comunicació cultural?
  8. 8. Què i com són els mitjans? • Tenen ideologia pròpia • Són empreses i competeixen per l’audiència • Estan en crisi - transformació • Informen i/o entretenen • Responen a la influència de: – Anunciants – Audiència – Polítics i institucions – Propietaris/accionistes
  9. 9. Mitjans de comunicació ALS DIARIS... QUI ÉS QUI?: Cada entitat treballa en un àmbit diferent, cal conèixer bé quin periodista treballa cada un d’aquests àmbits als mitjans de comunicació, especialment premsa escrita, i no saturar-los amb informacions que no els interessen (SPAM): Salut Educació Immigració Dones Infància i Reinserció Conflictes … joventut laboral
  10. 10. Mitjans de comunicació QUI ÉS QUI?: Els diaris Ens adreçarem a: 1. caps de societat 2. redactor de la secció 3. col·laboradors externs 4. líders d’opinió Cal definir molt bé quan ens adrecem a cada un d’ells: 1. Estratègia comunicativa o fet d’especial interès 2. Prèvies i seguiment informatiu 3. Articles de fons 4. Temes de lobby i de manera molt esporàdica
  11. 11. Pautes per a la relació amb els mitjans • PRÀCTIQUES CORRECTES • PRÀCTIQUES INCORRECTES – Parlar només si es té alguna – Parlar off the record cosa interessant per explicar – Veure el periodista com un – Definir els missatges que es enemic volen emetre – Vendre “la moto” – Ser honest/a – Convertir una pregunta – Mostrar una actitud de compromesa en alguna cosa personal col·laboració – Subestimar el poder dels – Anticipar les preguntes i les mitjans respostes – preparar – No respondre les trucades converses, no missatges de periodistes – Respectar la independència, – Donar exclusives, prioritzar el criteri del periodista uns mitjans per damunt d’altres
  12. 12. Mitjans de comunicació Diaris - Versió on-line dels mitjans tradicionals (TV, ràdio, premsa…) - Mitjans exclusivament Internet Agències digitals, xarxes socials, blogs… PROJECTE Ràdio Revistes Televisió
  13. 13. Com han canviat els mitjans darrerament...
  14. 14. Noves tendències als mitjans Cada vegada més els mitjans digitals guanyen en importància Les seccions de societat de la premsa escrita tendeixen a la crònica de successos. Els mitjans escrits necessiten històries, temes en exclusivitat La ràdio i TV necessiten contingut. Els hem de facilitar entrevistes i material audiovisual Cal tenir especial cura de mitjans locals i comarcals pel seu caràcter de proximitat i per l’augment del seu consum Cada dia costa més atraure assistents a rodes de premsa, cal reinventar formats i assegurar un contingut d’interès La comunicació està lligada a la publicitat i a accions promocionals Prolifera la informació lligada a pàgines web, blogs, xarxes...
  15. 15. Televisió: El consum a la carta • Implementació de la TDT • Canvi en el panorama de les audiències: fragmentació i especialització • Creix el consum de TV per Internet – envelliment audiència • TV a la carta • Periodisme ciutadà: iCaught • Nous consums: JOOST
  16. 16. Televisió: Cap a on anem? Nous aparells per preseleccionar temàtiques
  17. 17. Ràdio: El mitjà més flexible • Mitjà que s’ha adaptat a noves tecnologies • Conversa global – participació audiència • Fragmentació i especialització • Consum a la carta: PODCASTING
  18. 18. Ràdio: Cap a on anem? Les ràdios digitals personals: Xarxes socials de recomanació de podcasts… …lluitant contra normatives i llicències
  19. 19. Diaris: Perden prescripció i qualitat? • Reducció de capçaleres, concentració • Pèrdua de llocs de treball qualificat • Accions promocionals agressives • Primeres comunitats entorn a diaris • Per primar la immediatesa: confluència de continguts multiplataforma. Es redueix: Qualitat Credibilitat Poder de prescripció i creació d’opinió • Diaris que fan TV... Quin periodista fa què? Periodista multitasking
  20. 20. Diaris: La crisi de la publicitat – periodistes a l’atur
  21. 21. Diaris: Off-line a la baixa – notícies gratuïtes a la xarxa Les notícies a Internet es llegeixen diferent: Nou llenguatge
  22. 22. Diaris: Off-line a la baixa – noves audiències
  23. 23. CONVERGÈNCIA Redaccions multimèdia - Economització recursos = Obligació a la immediatesa - Dificultat per contrastar la informació, verificar les fonts - Periodistes són gestors de continguts, fotògrafs, càmeres… NO ES PRIMA LA QUALITAT, SINÓ L’AGILITAT EL DIARI NO POT COMPETIR AMB RAPIDESA. NO ES DÓNA VALOR AL FET DIFERENCIAL: LA CAPACITAT DE PRESCRIPCIÓ I GENERACIÓ D’OPINIÓ
  24. 24. Mitjans on line: La conversa global – el poder de la sindicació
  25. 25. Què és notícia avui?
  26. 26. Què és notícia? proper llunyà humà impersonal extraordinari habitual urgent important polèmic versus El consens negatiu positiu La por La tranquil litat ocult La transparència Les històries humanes
  27. 27. Què és notícia avui? Quan un tema que comuniquem té capacitat de ser notícia? Quan ens interessa a nosaltres mateixos Quan pensem a qui li pot interessar i segmentem la informació Quan treballem una estratègia comunicativa i sabem què volem dir i perquè ho diem Quan hem fet l’esforç de buscar el relat (històries personals, anècdotes, exemples, xifres...) Quan aquest relat té capacitat de ….
  28. 28. Què és notícia avui? Les històries Vídeos DAMM i Coca-cola humanes
  29. 29. Què és notícia avui? El boca-orella
  30. 30. Què cal fer? Explicar contes, crear narrativa
  31. 31. Què és l’storytelling? El relat explicat o storytelling està format per: La història de l’organització La missió, visió i valors de l’organització Un fil conductor i una estructura argumental Uns conceptes comuns i unes idees compartides Les històries i anècdotes personals Els sentiments i emocions de les persones involucrades (personal, clients, usuaris…)
  32. 32. Què és l’storytelling? PER QUÈ SERVEIX L’STORYTELLING Provocar el Entusiasmar Aprendre canvi Crear Compartir Intercanviar comunitat valors coneixement Entendre la cultura corporativa
  33. 33. La comunicació Els dos eixos de la comunicació El tema racional emocional beneficis Impactant, memorable, Arribar al cor inigualables igualables
  34. 34. Què és l’storytelling?
  35. 35. Què és l’storytelling?
  36. 36. Què és l’storytelling?
  37. 37. Què és l’storytelling?
  38. 38. Índex 1. La Comunicació 2. Conèixer els mitjans 3. El Posicionament 4. El Pla de Comunicació 5. La innovació en la gestió de la comunicació cultural?
  39. 39. Com arribar al ciutadà? Fet diferencial Saber qui som POSICIONAMENT Valor de marca Pla d’acció ACCIONS Segmentació Identificar els MAPA DE nostres públics PÚBLICS Expectatives
  40. 40. EL POSICIONAMENT Saber qui som L’objectiu de posicionar un producte és aconseguir que ocupi un lloc determinat en la ment dels usuaris, caracteritzant-lo i diferenciant-lo dels seus competidors. El posicionament és, per tant, la percepció competitiva d'un producte associat a una marca determinada que el fa atractiu a una part d’usuaris.
  41. 41. El posicionament RES NO AGRADA TOTHOM POSICIONAR VOL DIR ESCOLLIR CAL DEFINIR BÉ EL PRODUCTE I TROBAR L’ELEMENT DIFERENCIADOR, AQUELL QUE ENS APORTARÀ L’AVANTATGE COMPETITIVA
  42. 42. El posicionament A NINGÚ NO LI AGRADEN LES ETIQUETES PERÒ POSICIONAR VOL DIR DEFINIR CAL POSAR BLANC SOBRE NEGRE BLANC
  43. 43. EL POSICIONAMENT Saber qui som El valor (humà) de les marques Si fos una persona... com seria?
  44. 44. La comunicació és una batalla de percepcions Eficàcia operativa (“qualitat”) + Diferenciació percebuda (percepció de qualitat) Competitivitat
  45. 45. Una conseqüència Les marques “guanyen” i “perden” en la ment (no a les fàbriques)
  46. 46. Cal no oblidar la situació de partida Les ments JA estan moblades
  47. 47. La conseqüència “No s’arribarà on es vol però sí fins on es pugui, en funció de la situació inicial” Les ments són selectives i no assimilen allò que no és coherent amb la imatge ja formada
  48. 48. La solució L’enfocament de fora cap a dins (més que el contingut real del meu missatge, el que importa és com aquest es percep)
  49. 49. El posicionament Què cal fer? • Identificar i prioritzar els atributs propis • Identificar els competidors. • Analitzar el mercat i el públic objectiu • Definir una piràmide de posicionament
  50. 50. Cal recordar aquesta piràmide: + simple Una paraula El concepte eix Grans línies estratègiques:3/4 Línies d’actuació Actuacions
  51. 51. Cal vincular a una marca valors emocionals, tenir clar el fet diferencial + paraula clau i gestionar el seu storytelling de cares a saber comunicar per tal que sigui explicat, és a dir, gestionar converses
  52. 52. Índex 1. La Comunicació 2. Conèixer els mitjans 3. El Posicionament 4. El Pla de Comunicació 5. La innovació en la gestió de la comunicació cultural?
  53. 53. Objectius específics de les entitats sense afany de lucre SORTIR ALS MITJANS CREAR (i fidelitzar) TRADICIONALS PÚBLICS MANTENIR NOTORIETAT INDEPENDÈNCIA CREAR MARCA
  54. 54. El Pla de comunicació Dissenyar la imatge pública a partir d’un posicionament Definir quin és el públic objectiu. A qui ens adrecem? Definir els canals de comunicació amb els públics. Com ho fem? Definir els missatges clau del projecte Treballar una imatge de marca Preparar materials informatius, gràfics, audiovisuals i TIC Escollir els portaveus: qui són els emissors del missatge Treballar un calendari comunicatiu del projecte Coordinar la relació amb els mitjans de comunicació
  55. 55. Imatge de marca/producte A partir del posicionament establert, caldrà revisar (o definir, si és un projecte nou) la imatge de marca: - Logotip - Manual d’estil: color corporatiu, tipografia… - Elements de comunicació (web, catàlegs, anuncis…) - Imatge externa o senyalització - Portaveus En el cas d’un projecte concret d’una entitat, caldrà adaptar la identitat al posicionament global de l’entitat.
  56. 56. Mitjans de comunicació Kit de comunicació: Recomanem tenir preparat i actualitzat en tot moment un kit de comunicació, disponible per als periodistes, que inclogui: • Dossier de premsa actualitzat del projecte • Logotips i icones del projecte digitalitzades • Fotografies i infografies de recurs (portaveus, imatges...) • Material audiovisual (imatges en DVD, so en MP3...) • Cites dels màxims representants del projecte • Llistat de telèfons de contacte per al projecte • Calendari de disponibilitat dels portaveus
  57. 57. EL MAPA DE PÚBLICS Cal identificar el públic al qual ens adrecem o que volem atraure en funció del projecte que tenim: - Específic - Ampli - Local / proximitat - Global (tot territori + turistes) - Edat específica - Tots públics - Ocasionals - Habituals Cada públic té el seu canal de comunicació i cal trobar el canal més adequat per a cada un d’ells. Comunicar al gruix de la població no és sempre la millor opció! Cal segmentar i personalitzar la informació.
  58. 58. Com atraure i fidelitzar públics Alguns suggeriments: - Decidir, saber a qui ens adrecem i enfocar el projecte en funció de l’usuari a què volem arribar - Modular els missatges en funció del públic objectiu - Usar els canals més adequats per a cada públic - Escoltar el públic i fer-lo participar -Tractar els periodistes com un públic més (no només un canal) a qui hem de seduir amb el nostre projecte
  59. 59. Definició de públics de la comunicació Mitjans i líders d’opinió Altres Institucions entitats PROJECTE Públic Ciutadania intern
  60. 60. Portaveus Cal treballar molt intensament el paper dels emissors de la comunicació del projecte. Cal que els emissors coneguin a fons el posicionament i les eines de comunicació. Seria recomanable també que tinguin una mínima formació o coneixements de comunicació. Diferenciarem entre els diversos emissors de la comunicació: –Portaveu principal. –Portaveus secundaris. –Portaveus “off the record”.
  61. 61. Portaveus Portaveu principal Cal no dispersar la comunicació. Per això és molt important treballar la figura d’un portaveu principal. El o la portaveu principal serà l’encarregat de donar a conèixer totes les accions i opinions estratègiques relacionades amb el projecte. Portaveus secundaris Projectes més amplis o amb derivacions sectorials o territorials, tenen sovint portaveus secundaris. Portaveus “off the record” El/la cap de comunicació/premsa del projecte és un emissor de comunicació molt important. Sovint apareixerà als mitjans com a “fonts del projecte afirmen...”. És important que el missatge que emeti estigui en línia amb el del portaveu principal.
  62. 62. AMB ELS MITJANS ÉS IMPRESCINCIBLE DECIDIR QUIN TITULAR VOLEM PRÈVIAMENT … i quin(s) sotstítol
  63. 63. Índex 1. La Comunicació 2. Conèixer els mitjans 3. El Posicionament 4. El Pla de Comunicació 5. La innovació en la gestió de la comunicació?
  64. 64. Per què hem d’innovar? PENSEM EN L’AUDIÈNCIA •L’audiència decidirà quina informació vol consumir (podcasts, TV a la carta, sindicació de continguts, xarxes socials...) • fragmentació d’audiències • importància del fet diferencial • obligació de generar boca orella i tenir prescriptors • importància de la comunicació directa i viral • els mitjans reproduiran allò que en d’altres àmbits hagi tingut ja notorietat
  65. 65. Per què hem d’innovar? PENSEM EN EL PERIODISTA • el periodista és un públic més de la comunicació, cal seduir-lo • el periodista està saturat d’informació, cal evitar que ens identiqui com a spam i aconseguir ser un canal creïble – i desitjat – d’informació • el periodista rep pressions de les empreses de comunicació molt importants – immediatesa, redaccions multimèdia, … - i necessita que l’ajudem a fer la seva feina i ho fem de manera senzilla
  66. 66. Per què cau la publicitat? La publicitat ha perdut impacte i capacitat de prescripció: • Hi ha una gran saturació publicitària, la gent no valora aquella informació que no ha estat sol·licitada prèviament • La publicitat cada dia té una credibilitat més baixa • La publicitat serveix com a recordatori de marca però no és útil – en la majoria dels casos – per posicionar i donar valor • La publicitat que funciona és aquella que genera viralitat i, per tant, converses públiques sobre el producte (no sobre la creativitat de la publicitat)
  67. 67. Howard Schultz, Starbucks És difícil llançar un producte amb publicitat al consumidor, perquè el consumidor no para atenció a la publicitat com abans. Veig els diners gastats en publicitat i em sorprèn que la gent encara pensi que obtindrà un retorn a les seves inversions… 69
  68. 68. èxits de marques d’avui dia
  69. 69. Com creem comunitat? • Cal vincular a una marca valors emocionals i gestionar el seu storytelling de cares a saber comunicar per tal que sigui explicat, és a dir, gestionar converses • Cal analitzar a quin públic li interessen els valors emocionals que ens defineixen – o li poden interessar • Cal generar espais d’interacció amb aquests públics, gestionar la seva participació real • La gent necessita ser part d’alguna cosa.
  70. 70. Com creem comunitat? • Necessitat de socialització de la gent, de pertànyer a un grup • Possibilitat de comunicació directa, segmentada i desitjada • Facilitat de gestió de la participació • Importància de crear nous públics per al futur (projectes educatius, socials, d’integració...)
  71. 71. CONVERSES GLOBALS
  72. 72. MISSATGE SIMPLE
  73. 73. POSICIONAMENT FET DIFERENCIAL
  74. 74. ALINEAMENT VALORS
  75. 75. EXPERIÈNCIES = EMOCIONS
  76. 76. STORYTELLING
  77. 77. BOCA ORELLA
  78. 78. Gràcies! cristina.salvador@aportada.com www.aportada.com

×