La política davant les noves xarxes socials

Slide 1: La política davant les noves xarxes socials www.gutierrez-rubi.es antoni@gutierrez-rubi.es

Slide 2: 1. Saps què està passant...? 2. La nova era del Web 2.0 3. Què està passant a la política, a les campanyes electorals? 4. Com afectarà això als partits polítics? 5. Recursos Compromís 2.0

Slide 3: 1. Saps què està passant... …al món? …a Europa? …a Espanya? …a Catalunya?

Slide 4: “Did you Know?I” i “Did you Know?II” Karl Fisch i Scott McLeod.

Slide 5: L’any 2006, 1’3 milions de persones van ► finalitzar els seus estudis universitaris als Estats Units, 3’1 milions a l´Índia, i 3’3 a la Xina. El 100% dels llicenciats universitaris hindús ► parlen anglès. En 10 anys el país amb més persones ► angloparlants serà la Xina.

Slide 6: Segons el Departament de Treball dels estats ► Units, 1 de cada 4 treballadors canviarà de feina l’any vinent i 1 de cada 2 ho farà en els propers 5 anys. Els nenes i nenes que actualment estan en ► edat escolar hauran tingut entre 10 i 14 feines quan tinguin 38 anys.

Slide 7: Segons Richard Riley, Secretari d’Estat ► d’Educació dels Estats Units, l’any 2004 no existien les empreses que l’any 2010 crearan més llocs de treball. Més del 50% dels habitants d’Estats Units ► amb 21 anys han creat algun contingut a Internet. I més del 70% amb 4 anys d’edat ja ha utilitzat un ordinador.

Slide 8: Les persones que ara tenen 21 anys: ► han vist 20.000 hores de televisió, han jugat 10.000 hores amb vídeojocs, han parlat 10.000 hores per telèfon, han enviat i rebut 250.00 missatges de correu electrònic i missatgeria instantània. L’any 2002 Nintendo va invertir més de 120 milions de dòlars en I+D.

Slide 9: La ràdio va trigar 38 anys a tenir una ► audiència de 50 milions de persones. La televisió ho va aconseguir en 13 anys. Internet en 4 anys. L’any 1984 hi havia mil dispositius connectats ► a Internet. Un milió l’any 1992. Sis-cents milions l’any 2006. ► El públic va poder començar a utilizar Internet l’any 95. L’any 2005 una de cada vuit parelles que es va casar als Estats Units s’havia conegut per Internet.

Slide 10: eBay es va fundar l’any 1996 i l’any 2006 va ► facturar sis mil milions de dòlars en vendes. Google es va crear l’any 1998 i actualment ► atén 2.700 milions de cerques cada mes. YouTube es va crear l’any 2005 i el 2006 ja ► servia cada mes 2’5 bilions de vídeos.

Slide 11: La informació tècnica que hi ha en el món se ► està doblant cada dos anys i es preveu que l’any 2010 es dobli cada 72 hores.

Slide 12: Joves ► a Espanya: ▪ de 16 a 24 anys. ▪ Representen el 72,2% dels usuaris intensius a Internet. “Perfil sociodemográfico de los internautas españoles en 2006.” Análisis de datos INE (primer y segundo semestre).

Slide 13: Joves ► a Catalunya: ▪ El 88% dels joves de 16 a 30 anys es connecta diàriament. ▪ El grup de joves menors de 35 anys, que representa quasi el 20% del total de la població, amb estudis i professional, és l’usuari más actiu d’Internet. Projecte Internet Catalunya, PIC http://www.uoc.edu/premsa/reportatges/projecte_internet_catalunya.html#pic1

Slide 14: Súper usuaris Entre els menors de trenta anys, la freqüència de l’ús d’Internet se situa en el 75%. Un 81% dels bloggers són menors de 35 anys.

Slide 15: Súper usuaris El període que va entre els 23 i els 25 anys agrupa un 14,9% del total. Els autors de weblogs són, en forma majoritària, veterans en l’ús d’Internet ( prop d’un 70% dels mateixos són usuaris d’Internet des de fa més de cinc anys).

Slide 16: Creixent en el consum a Internet El número de connexions de banda ampla creix un 40% a Espanya. Hi ha 16,6 milions d’internautes que representen una penetració d’Internet del 47,9% de la població major de 16 anys, davant el 41,1% del 2006. Per sobre de la mitjana europea (sisè país en la clasificació sobre accés a banda ampla). sobre la Societat de la Informació. Fundació Telefònica. Febrer 2007) (Informe

Slide 17: Catalunya L’acés a banda ampla -sumant-hi ADSL i WiMAX- és superior al 90% en 36 de les 41 comarques catalanes. És el país número u d’Europa en penetració de banda ampla i el número sis pel que fa referència a les llars.

Slide 18: Catalunya El 26,9% dels ciutadans es connecten gairebé cada dia a internet El primer informe genèric del Baròmetre de la Comunicació i de la Cultura analitza l'ús d'internet a les Illes, al País Valencià i a Catalunya. Quaranta mil entrevistes personals.

Slide 19: Catalunya El 43,3% dels enquestats s'havien connectat a internet durant els últims trenta dies D'aquests, un 62,2% ho havien fet vint-i-cinc dies o més. Un 26,9% dels enquestats s'hi havien connectat gairebé cada dia. L'índex de connexió més alt correspon a Catalunya, amb el 48,8% dels enquestats.

Slide 20: Catalunya Les eines d'internet més utilitzades són el correu electrònic i els programes de missatgeria instantània (84,5% i 63,3% dels enquestats, respectivament).

Slide 21: Catalunya La televisió per internet, en canvi, és poc general: sols el 4,8% dels internautes enquestats se'n serveix. Quant a navegació, el 84,6% dels enquestats havia fet cerques durant els últims trenta dies; el 20,3% havia consultat pàgines de bancs o caixes; el 16,2%, la versió digital de mitjans de comunicació tradicionals; el 12,9, blocs o pàgines personals; i el 4,1%, mitjans de comunicació exclusivament digitals.

Slide 22: Des de l’any 2006, hi ha hagut a Europa un creixement del 12% en el número de majors de 55 anys que naveguen per Internet i d’un 8% entre les dones. Ha augmentat el nombre d’hores que els 169 milions d’europeus que es connecten a la xarxa, naveguen per Internet, amb una mitjana de 12 hores setmanals; un 30% està connectat 16 hores o més.

Slide 23: Las redes sociales también han visto aumentada su importancia dentro de Internet. Así, un 42% de los usuarios se comunica a través de ellas como mínimo una vez al mes, sólo por detrás de buscadores y correo electrónico. Tras las redes sociales, la mensajería instantánea y bajarse música completan el 'top five'. Estas y otras actividades han convertido Internet en un elemento imprescindible en la vida de muchas personas: Un 83% de los encuestados señala que no pueden vivir sin realizar, al menos, una de ellas. Los internautas prefieren también este medio para informarse y un 63% de los europeos que navegan por la Red dice utilizarla para estar al tanto de la actualidad en detrimento de los medios tradicionales. Estudi de l’Associació Europea de Publicitat Interactiva (EIAA)

Slide 24: A Espanya, els joves de 16 a 24 anys naveguen ja més a Internet que veuen la TV durant la setmana. Les xarxes socials són visitades pel 42% dels europeus mentre que a Espanya les utilitzen el 47% dels usuaris. EIAA: http://www.eiaa.net/news/eiaa-articles-details.asp?lang=5&id=155

Slide 27: Hi ha una acceleració exponencial de l’evolució tecnològica, que provoca canvis radicals en períodes molt breus de temps.

Slide 53: 2. La nova era del Web 2.0

Slide 54: ▪ L’any 2006 la definició de “Web 2.0” va ser una de les més buscades pels usuaris de Google. ▪ De les 10 paraules més buscades en aquest cercador, l’any 2006, la meitat estaven relacionades amb aquest fenomen. ▪ Dintre de l’enciclopèdia “Wikipedia” l’entrada més enllaçada des d’altres pàgines durant l’any passat va ser “Web 2.0”.

Slide 55: ▪ Les entrades relacionades amb aquest concepte: bloc, AJAX, wiki, RSS, podcasting… apareixien entre les 11 més vinculades. ▪ El cercador de blocs Technorati revela que l’etiqueta “Web 2.0” és una de les més utilitzades entre els milions de blocaires de tot el món. ▪ A del.icio.us (un dels marcadors socials més populars per gestionar les pàgines web favorites) l’etiqueta “Web 2.0” és una de les 5 més utililtzades).

Slide 56: En el mes d’abril de 2007, la cerca del terme “Web 2.0” a Google oferia 224 milions de resultats.

Slide 58: La informació tècnica que hi ha en el món se ► està doblant cada dos anys i es preveu que l’any 2010 es dobli cada 72 hores.

Slide 59: Web 2.0 Un canvi en el mecanisme d’interacció on passem d’un model de web on uns quants produeixen continguts i altres els reben, a un món de webs on qualsevol usuari pot generar continguts. Els participants que abans eren passius ara són generadors, productors i bescanviadors d’informació. Enrique Dans per a la revista DataMarketing. Novembre 2007

Slide 60: Web 2.0 Marca una nova tendència perquè és un espai que busca la conversa i és interactiva per ambdues direccions. És un fenomen de transició i també un camí sense retorn. Qui no entén els canvis o pensa que és una moda es quedarà desactualitzat. Enrique Dans per a la revista DataMarketing. Novembre 2007

Slide 61: Web 2.0 Quan s’aprèn a interactuar d’una manera determinada i se’n treu profit d’això, no tornes enrere. Ara és molt senzill crear i tenir un web bidireccional. Enrique Dans per a la revista DataMarketing. Novembre 2007

Slide 62: Web 2.0 Significa la democratització dels mitjans de producció de la informació. En aquest context es pot produir informació amb més rapidesa i senzillesa en un espai on tots competim i cooperem. Enrique Dans per a la revista DataMarketing. Novembre 2007

Slide 63: 3.Què està passant a la política, a les campanyes electorals? Referèndum sobre la Constitució Europea Campanya electoral eleccions presidencials franceses Campanya electoral eleccions presidencials EUA 2008

Slide 64: Referèndum francès sobre la Constitució Europea Un estudi de la Universitat de Tecnologia de Compiègne (UTC) aportava dades molt interessants sobre el paper cabdal que van tenir els blocs i els seus vincles a l’hora de decantar l’opinió pública cap al NO senyalant que la influència d’Internet en l’àmbit polític està sent cada cop més decisiva. La relació entre l’activisme a la xarxa i la capacitat de mobilitat i posicionament sembla estar clarament relacionada amb els resultats finals d’una determinada campanya política.

Slide 65: Referèndum francès sobre la Constitució Europea

Slide 66: Referèndum francès sobre la Constitució Europea

Slide 67: Referèndum francès sobre la Constitució Europea

Slide 68: Eleccions presidencials a França (Ségolène) SIS E-ELECCIONS PER A NO OBLIDAR 1. e-primàries 2. Désirs d’avenir 3. L’off no existeix 4. I tot està connectat 5. SEGOSPHERE 6. SARKOZY.FR

Slide 69: Cinc claus de la política 2.0 en el 2008 ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS 1. Els blocs líders seran decisius 2. La política YouTube et llença… i et delata 3. La política a Second Life 4. La política 2.0 i el màrqueting viral superaran la publicitat tradicional 5. Amb visió llatina i en espanyol

Slide 70: 4. Com afectarà això als partits polítics?

Slide 80: Del partit a la xarxa política “El uso de Internet comporta un mayor activismo social, involucrarse más en temas en los que antes no se tenía ningún compromiso. La participación en comunidades virtuales favorece el desarrollo de acciones políticas”. Digital Future Report 2007. Center for the Digital Future. University of Southern Californi

Slide 81: L’organització tradicional dels partits polítics està seriament amenaçada: - per una imparable necessitat de canvi i de regeneració política que reclama una ciutadania més crítica i autònoma. - per la irrupció d’una cultura política radicalment diferent que s’alimenta d’una praxi comunitària, col·laborativa i participativa que les tecnologies 2.0 sustenten.

Slide 82: Sis canvis 2.0. 1. Els nous lideratges 2. La fi de l’agrupació 3. L’activisme com a element de cohesió 4. La creativitat política 5. La comunitat política en xarxa 6. La recuperació de la paraula i de les idees

Slide 83: 1. Els nous lideratges ▪ El model polític tradicional fonamenta l’autoritat en la jerarquia organitzativa. ▪ L’autoritat és poder, no necessàriament coneixement o capacitat. ▪ La política 2.0 trenca aquest axioma organitzatiu i fomenta lideratges transparents.

Slide 84: 2. La fi de l’agrupació ▪ El model de partit basat en les agrupacions territorials es veurà superat. ▪ Els nous activistes volen participar del tot sense passar per la casella de sortida. Faran política des de dintre o des de fora. ▪ L’avenç és imparable.

Slide 85: 3. L’activisme com a element de cohesió ▪ S’afavoreix l’activisme gradual, a la carta, espontani, organitzat, solitari o en xarxa. ▪ La mobilització d’energia per a l’acció no combina bé amb el model de partit pensat, fonamentalment, com a maquinària electoral. ▪ L’activista té la possibilitat de formar part de xarxes plurals i diverses arreu del món a les quals pot sumar el seu capital personal.

Slide 86: 4. La creativitat política ▪ Les tecnologies 2.0 descobreixen talents creatius i estimulen la imaginació. ▪ Permeten la retroalimentació off i online. ▪ Obren noves oportunitats per a la comunicació política. Crea, passa-ho, comparteix i reinventa

Slide 87: 5. La comunitat política en xarxa ▪ Les comunitats socials (MySpace, Facebook…) als Estats Units estan marcant noves tendències en el desenvolupament de l’estratègia política a Internet. ▪ Afinitat (i proximitat) és la paraula clau. ▪ Compartir el coneixement (i el poder) és el password del futur de la política.

Slide 88: 6. La recuperació de la paraula i de les idees ▪ Les tecnologies 2.0 reforcen el poder de la paraula. ▪ Els nous activistes són, fonamentalment, constructors de relats i d’interpretacions. ▪ La política 2.0 serà llegida i escrita. Per molts autors i en copyleft.

Slide 89: La comunicació 2.0 al rescat de la política ▪ El model de comunicació dels partits ha de canviar radicalment, no només l’organitzatiu. ▪ Interactivitat, transparència i intel·ligència col·lectiva com a capital de valor per al canvi i la transformació. ▪ Només una organització moderna, en xarxa, que generi una política capaç d’emocionar podrà sumar voluntats i transformar la realitat.

Slide 90: Els activistes on line són la base ▪ Les tecnologies 2.0 poden ser la clau per a la renovació política, si és que existeix la voluntat…política. ▪ El perfil del nou ciutadà polític a la xarxa (OPC) respon a un persona amb: més interès per la política; major convicció sobre la importància de la política a la vida; més autonomia en la formació d’opinió pròpia; més consum informatiu sobre temes polítics; més actitud crítica i major exigència; gust per la immediatesa, l’impacte i l’efectivitat; més política a la vida quotidiana (encara que s’abstinguin); major activisme polític; són blocaires.

Slide 91: 5. Recursos

Slide 92: Llibres sobre WEB 2.0 El poder de las redes David de Ugarte PDF Web 2.0. El usuario, el nuevo rey de Internet Ismael Nafría Gestión 2000 371 pàgines

Slide 93: Web 2.0 Genís Roca i Antonio Fumero Fundación Orange 136 pàgines, PDF Web 2.0. El negocio de las redes sociales Varios autores Future Trends Forum (Fundación de la Innovación Bankinter) 80 pàgines, PDF

Slide 94: Planeta Web 2.0 Cristobal Cobo i Hugo Pardo Universitat de Vic & Flacso México 162 pàgines, PDF Comunicación empresarial 2.0 Pau Herrera i Javier Celaya Grupo BPMO 206 pàgines, Descarregar informe

Slide 95: Web 2.0. Manual (no oficial) de uso Varios autores ESIC Editorial 326 pàgines, Informació Wikinomics. La nueva economía de las multitudes inteligentes Don Tapscott i Anthony D. Williams Editorial Paidós 478 pàgines, Informació

Slide 96: Mobile Web 2.0 Ajit Jaokar i Toni Fish ESIC Editorial 326 pàgines, Informació

Slide 97: Compromís 2.0 Un bloc dedicat a temes de política i tecnologia que ha desenvolupat un senzill mètode per a analitzar els diferents candidats a la presidència dels Estats Units.

Slide 98: Un mètode basat en 6 criteris: 3. Declarar Internet com un bé públic, igual que l’aigua, l’electricitat, les carreteres o l’educació. 4. Comprometre’s a oferir accés a Internet, inalàmbric i d’alta velocitat, arreu del país. 5. Garantitzar la neutralitat a la xarxa, prohibint que es discrimini un contingut pel seu, origen, aplicació o tipus.

Slide 99: 4. Marcar-se com a objectiu que tots els infants estiguin connectats. 5. Comprometre’s a construir una Democràcia Connectada, on sigui normal que l’administració local i la nacional escoltin la ciutadania en qualsevol moment. 6. Crear un organisme públic que protegeixi les infraestructures de comunicacions, ja que són indispensables per al desenvolupament de tota activitat social i econòmica.

Slide 100: Els promotors d’aquesta iniciativa són: ▪ Andrew Rasiej y Micah L. Sifry de Personal Democracy Forum.

Slide 102: David Weinberger del Harvard Berkman Center, ▪ coautor del Cluetrain Manifesto (“Els mercats són converses”).

Slide 103: Antoni Gutiérrez-Rubí www.gutierrez-rubi.es