Soriano gimeno, anna pac1_públics
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Soriano gimeno, anna pac1_públics

on

  • 124 views

 

Statistics

Views

Total Views
124
Views on SlideShare
124
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Soriano gimeno, anna pac1_públics Soriano gimeno, anna pac1_públics Document Transcript

  • DESENVOLUPAMENT D’UN ESTUDI DE PÚBLIC: EL PÚBLIC DE MUSEU-BIBLIOTECA VÍCTOR BALAGUER DE VILANOVA I LA GELTRU (El Garraf) Els públics en la interpretació del patrimoni- Pac1-Nov 2013- ANNA SORIANO i GIMENO
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 2 Índex de continguts: DESENVOLUPAMENT D’UN ESTUDI DE PÚBLIC: EL PÚBLIC DEL MUSEU VÍCTOR BALAGUER DE VILANOVA I LA GELTRÚ. 3 BREU PRESENTACIÓ DELS RECURSOS PATRIMONIALS DEL MUSEU. 3 DESCRIPCIÓ EXTENSA DEL TIPUS DE PÚBLIC QUE VISITA EL MUSEU VÍCTOR BALAGUER. 6 ESTUDI DE LA FREQÜENCIACIÓ DELS VISITANTS DEL MUSEU VÍCTOR BALAGUER. 9 CONCLUSIONS FINALS. 11 WEBGRAFIA EMPRADA: 13 ANNEXOS 14 ANNEX 1. SITUACIÓ DEL MUSEU-BIBLIOTECA VÍCTOR BALAGUER. 15 ANNEX 2. ESTADÍSTIQUES DE LA FREQÜENCIACIÓ PER ANYS DEL MUSEU VÍCTOR BALAGUER. 23 ANNEX: RESUM DELS CONTINGUTS DEL DEBAT 1 DELS PÚBLICS DEL PATRIMONI. 29
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 3 Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Breu presentació dels recursos patrimonials del museu. La informació per descriure la història del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer, l’hem extret de la seva pròpia pàgina web (Història del Museu-Biblioteca). El fundador del Museu fou Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un polític i escriptor il·lustre català del segle XIX, va començar a escriure des d’una edat temprana sobre les figures il·lustres i els indrets emblemàtics de la cultura catalana del segle XIX. En Víctor Balaguer va col.laborar activament en el moviment renaixentista, essent un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals i membre del primer consistori, el 1859. La seva tasca historiogràfica va a remolc de la fama de literat romàntic i de la fe liberal- progressista que el caracteritzen; que ell mateix reconegué sempre els seus demérits com a historiador, sense obtenir per això més crèdit entre els seus competidors menys afortunats i reclamava sols el prestigi de divulgador primerenc i eficaç de l'amor a la història local. Darrere la façana del Romanticisme abrandat, es projecta en la recreació dels mites i la profusió de color local, la historiografia de Balaguer amaga un càlcul sagaç que fa de la prosa evocadora i popular el vehicle d'una afalagadora visió liberal del passat catala, treballada inflexiblement i destinada a obtenir un èxit fulminant i persistent. A falta d'hereus directes, s’esmerçà la fortuna en la creació de la Museu-Biblioteca Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, la ciutat que l'havia anat elegint sempre, des de 1869, diputat a les Corts espanyoles. A la bibliotecai es conserven les seves col.leccions
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 4 de llibres (22.000 volums) i d'objectes d'art, entre els quals destaquen per la raresa a Catalunya els elements egipcis, orientals i precolombins. L’edifici de la Biblioteca Museu va ésser dissenyat entre els anys 1882 - 1884 pel mestre d’obres Jeroni Granell que el va concebre com un temple clàssic, coronat per una cúpula central i amb dues ales simètriques destinades respectivament a Biblioteca i a Museu. Va ésser dels primers edificis públics construïts a Catalunya amb finalitats museístiques i el seu estil decoratiu correspon a un període de recerca historicista propi de l’arquitectura europea de finals del XIX, amb repertoris ornamentals neoegipcis i neogrecs i amb un resultat estètic eclèctic i impactant, característic de l’arquitectura pública catalana de finals de segle, just abans de l’auge del modernisme. Es situa enmig d’un espaiòs jardí vuitcentista creat per Josep Piera i queda encerclat per un perímetre de ferro forjat que reprodueix esquemàticament la forma del papir, continuant amb les reminiscències egípcies; situat a l’Avinguda de Víctor Balaguer, s/n de Vilanova i la Geltrú. (Veure Annex 1). Per contra, les oficines principals estan situades al carrer de Narcís Monturiol, número 2, a la Casa del Marquès de Castrofuerte, on estan els principals departaments directius, administratius i de gestió cultural del museu i la Sala de Consulta Bibliogràfica. Pel que fa els òrgans de govern del museu estan configurats en forma de patronat, on cada component del mateix adquireix diferents funcions d’acord amb les seves formes de govern i els estatuts de la institució que la defineixen. El Patronat del Museu1 dóna representació de les diferents institucions participants, que depenen de les aportacions econòmiques al pressupost del museu. 1 La figura jurídica molt comuna en museus públics
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 5 Un dels elements fonamentals per a la participació ciutadana en el Museu és Els Amics del Museu Víctor Balaguer com a comissió assessora i de col·laboració de l’ens local2 . A més, el Museu-Biblioteca Víctor Balaguer està adherit a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona3 .I, també, s’ha de tenir compte el suport de: MNAC (Museu d’Art de Catalunyaii ), Espais críticsiii , La Biblioteca Nacional de Catalunya, Sistema Integral de Calidad en Destinoiv i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Finalment, el Museu-Biblioteca està configurat per una gran quantitat de recursos patrimonials de gran valor històric, artístic i literari, configurat, principalment, per: la gran pinacoteca, la col·lecció d’escultura i restes etnogràfics que el mateix Víctor Balaguer va recollir al llarg dels seus nombrosos viatges, els quals configuren els fons originaris d’un dels referents més importants per a conèixer de l’evolució de l’art del segle XIX i XX; a més de les adquisicions pròpies que el propi museu ha anat adquirint i les cessions procedents del Museo del Prado, les quals es van renovant periòdicament i es duuen a terme diferents exposicions monogràfiques. Així, doncs, els fons patrimonial del Museu el configura: la col·lecció de pintura i escultura catalana dels segles XIX i XX; la col·lecció etnogràfica formada per col·leccions d’art egipci, filipí, oriental i precolombí; la col·lecció de peces arqueològiques del jaciment íber-romà d’Adarró (Vilanova i la Geltrú) i, finalment, la col·lecció d’arts decoratives. Per altra banda, la Biblioteca Víctor Balaguer reuneix una col·lecció bibliogràfica i documental excepcional del segle XIX, que es pot consultar a la Sala de Consulta Bibliogràfica de l’edifici colindant, la Casa Marquès de Castrofuerte (Annex 1). 2 En els patronats públics és recomanable la participació de la societat o, fins i tot, de comissions assessores dels museus mitjançant de la figura de els Amics del Museu, universitats, associacions professionals, teixit associatiu, ens locals...; tenint en compte que el bon govern del centre s’ha de salvaguardar i garantir el seu llegat patrimonial. En tot cas, hi ha que tenir en compte un component participatiu social, així com, una àmplia i substantiva millora---no estrictament formal---, tenint en compte, en gran mesura, la integració de la institució museística a la societat d’acollida (en aquest cas, en la societat vilanovina). 3 Institució que coordina els museus i equipaments patrimonials de cinquanta-un municipis de la província de Barcelona
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 6 Descripció extensa del tipus de públic que visita el Museu Víctor Balaguer. Les persones que entren a la part museística de la institució són públic real, que ha respost amb la seva visita als esforços del museu en l’organització d’exposicions activitats. Les dades obtingudes són fruit del control de les taquilles i reserves realitzades durant l’any 2012 de 10.031 visites (Annex 2. Estadístiques): Un 29% són visites individuals que visita el Museu per motius d’investigació, principalment; o bé, per cubrir el seu temps d’oci. Un 20% són grups escolars (alumnes i professors), que van realitzar la visita al Museu per realitzar alguna activitat, o bé per tal de veure alguna de les exposicions temporals. Un 3% el configura l’agrupació d’Amics del Museu Víctor Balaguer que realitzen diferents activitats per a ells (conferències, tallers, cursos de formació, etc.). Un 24% el configura públic que lloga l’espai museístic per realitzar activitats fora de les organitzades pel Museu (conferències, presentacions de llibres, enllaços matrimonials, etc.). L’estudi del públic individual, el 29% dels visitants del Museu, accedeix per motius de recerca i investigació, tant del seu fons bibliogràfic com l’estudi del fons pictogràfic, escultòric, etnogràfic i arqueològic. Per la qual cosa, es configura un perfil de públic adult, universitari i/o postuniversitari (majors de 20 anys majoritàriament), que estudien Ciències Socials i Humanes prioritàriament (Història de l’Art, Història, Literatura Catalana, Arqueologia, Antropologia...). No hi ha constància de la freqüenciació per sexes, ja que no es porta a terme cap mena d’estadística al respecte. Però el perfil marca
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 7 que la procedència és, principal, de Vilanova i la Geltrú o de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Pel que fa el perfil dels visitants menors de 12 anys, la seva estimació es basa en les visites organitzades per a escoles de la comarca, principalment, que realitzen alguna de les activitats escolars organitzades pel Servei Pedagògic de l’OAPVB 4 . Aquest col·lectiu està format per alumnes i professors, principalment, de les escoles de primària de la comarca del Garraf i de l’àrea metropolitana de Barcelona; i va representar el 20% de les vistes. El motiu de la seva visita era, primordialment, realitzar l’itinerari de la Vilanova del segle XIX, per tal de conèixer les transformacions econòmiques i socials, que va patir la ciutat durant aquests anys; així, com, l’estudi dels orígens arqueològics i l’evolució històrica de Vilanova i la Geltrú. També s’han d’afegir els alumnes d’ESO i Batxillerat de la comarca, principalment, per visitar alguna de les exposicions temporals que el Museu duur a terme gràcies a la cessió d’alguna de les obres del Museo del Prado o les pròpiament organitzades pel propi Museu. Per altre costat, destaca el públic de les activitats organitzades pels Amics del Museu Víctor Balaguer, el qual representa el 3% del total. Aquest públic el configura una associació creada per tal de donar suport a la institució, potenciant-la i fent que esdevingui un centre participatiu mitjançant la difusió del patrimoni cultural dipositat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Aquest públic es configura com: Amic individual. Amic jove. Amic jubilat. 4 L’OAPVB és el personal de l’organisme de patrimoni de Víctor Balaguer; és a dir, la directora del Museu, els tècnics mitjos de gestió de museus, els tècnics bibliotecaris, el personal administratiu, el cap de manteniment del Museu, els conserges de les instal·lacions.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 8 Famílies. Amic d’altres museus. Amic protector del museu. Hi ha una gran diversitat de motivacions: la visita al Biblioteca-Museu amb entrada lliure juntament amb un acompanyant; la recepció d’informació sobre les activitats que es realitzen de la mateixa Associació, així com de la institució; avantatges d’entrada lliure a altres Museus de la ciutat (Museu Romàntic Can Papiol) i al Museu d’Art Nacional de Catalunya. Un altre tipus de públic és aquell ocupa llogant espais de la institució per altres usos (conferències, presentacions de llibres, etc.) i que representa el 24%. Es tracta d’un públic adult amb alt nivell d’estudis i, principalment, local. Finalment, destaquen el públic de grups que representa un 11%; es tracta de diferents tipus de públics agrupats sota una mateixa categoria. 1. La Llotja Víctor Balaguer: una iniciativa de cooperació entre el món de l’empresa i el món cultural promoguda per l’OAPVB5 Víctor Balaguer i l’Associació d’Empresaris del Garraf (l’ADEG); aquesta iniciativa representa un programa de patrocini i mecenatge amb l’objectiu d’aproparels empresaris de la comarca a la institució museística i afavorir un diàleg permanent entre ambdós. 2. Grups de persones que presenten algun tipus de dificultat sensorial, ja sigui baixa visió, ceguesa o mobilitat reduïda; que, gràcies a la Mirada Tàctil6 , la qual està a disposició de tots els visitants, oferint-los una experiència més completa. 5 L’OAPVB és el personal de l’organisme de patrimoni de Víctor Balaguer; és a dir, la directora del Museu, els tècnics mitjos de gestió de museus, els tècnics bibliotecaris, el personal administratiu, el cap de manteniment del Museu, els conserges de les instal·lacions. 6 La Mirada Tàctil és una estructura que compta amb quatre peces tàctils que mostren la diversitat de col·leccions que alberga el Museu: un bust d’en Víctor Balaguer, que permet apropar-se a la persona del fundador; una làmina d’un quadre de Dionís Baixeras, com a representació del fons pictòric del segle XIX; i, finalment, dues peces etnogràfiques: un Bul-ul, com a exemple de la col·lecció filipina, i un Uixebti, com a part de la col·lecció egípcia. També inclou un plafó de presentació i informació associada als
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 9 Aquesta plataforma va ser produïda per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la Delegació de l’ONCE a Catalunya, per tal de què els públics amb alguna discapacitat visual poguessin visitar el Museu. Per contra, no es disposen estadístiques d’aquest tipus de col·lectiu. 3. Grups de turistes organitzats en viatges, principalment, d’Associacions Veïnals, Centres Cívics, etc. Aquest tipus de públic acostumen a ser jubilats, principalment, d’ambdós sexes, que visiten la ciutat de Vilanova; i complementen una visita a una exposició, normalment, del fons propi. Estudi de la freqüenciació dels visitants del Museu Víctor Balaguer. Les estadístiques mostren (Annex 2) com les visites al Museu Víctor Balaguer han descendit lleugerament respecte els anys anteriors (10.056), tot i que es preveu un percentatge similar respecte al total de les visites realitzades durant l’any 2012 (10.058). Però respecte l’any 2010 (10.291) la diferència és notable. Una de les causes principals són les retallades en la realització d’activitats, sobretot escolars, al Museu. La línea d’oferta d’una programació amb visites i tallers al voltant de les exposicions temporals, s’ha vist en disminuïda, malgrat l’acceptació entre els centres d’ensenyament, la majoria d’ells de la pròpia Vilanova i la Geltrú i que consolidaven l’oferta d’activitats del Museu. Amb tot, el Museu procura mantenir la qualitat de les exposicions temporals (que són de procedència del Museo del Prado de Madrid), les quals han estat un impuls pel creixement del públic individual que les visita. objectes macrocaràcters per als visitants amb baixa visió, així com cartel·les en braille amb tota la informació del plafó i les llegendes dels objectes exposats.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 10 Per una altra banda, els mesos de juliol-agost, el turisme estranger familiar amb un nivell cultural acceptable i de procedència, principalment, francesa i russa; continua essent primordialment el que dedica a visitar el Museu en el seu temps d’oci; aquest sector de públic s’ha informat gràcies a la informació oferida a l’Oficina de Turisme i la recepció dels hotels. (Annex 2) La resta del públic que visita individualment el Museu ho fa en el seu temps d’oci vacacional (aprofitant les vacances de Nadal-Setmana Santa- estiu), per tal de visitar el fons propi del Museu; o bé, en alguna data assenyalada (com pot ser La Nit dels Museus, al mes de maig; els primers diumenges de cada mes; o algun aconteixement especial, com ara La Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, el Dia del Museu, etc ), tot aprofitant la gratuïtat de l’entrada. La qüestió de la gratuïtat o els preus especials que el Museu ofereix és una dada que molts possibles públics desconeixen, però que està accessible a la web del Museu a l’abast de tothom. (Annex 2) Les causes de l’estancament dels públics són les retallades en el pressupost d’activitats; la manca de pressupost familiar per adquirir l’entrada (i el desconeixement dels descomptes i la gratuïtat del preu de l’entrada al Museu); les retallades pressupostàries de les associacions cíviques o veïnals per realitzar excursions amb visites guiades al Museu; el canvi en els hàbits d’oci entre els joves: la presència dels museus virtuals ha davallat la visita als museus i, tot i que el Museu Víctor Balaguer no és el cas, és més còmode realitzar la visita de manera virtual des de qualsevol lloc amb un dispositiu mòbil. Això repercuteix en una considerable davallada d’afluència entre els mesos d’octubre a març, la qual es coberta pel lloguer d’espais i les visites individuals d’estudiants.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 11 Finalment, des del Penedès s’està duent a terme una campanya, L’Àmbit Penedès a Barcelona, d’apropament cultural entre les comarques Alt Penedès-Garraf-Baix Penedès i Anoia, per tal de promocionar la regió vitinícola a la capital comtal per captar nous turistes. Barcelona és la principal font d’atracció turística que atreu els visitants que pernocten a Vilanova i la Geltrú (o rodalies) per la baixada de preus en els allotjaments i l’apropament territorial. Amb iniciatives com aquestes es pretén oferir als visitants 600 referències de degustació de vins del Penedès, així com l’exposició i la visita a de més de tretze peces que es poden admirar als museus del territori que abarca; entre els quals està inclòs el Museu Víctor Balaguer. Conclusions finals. Des de la Direcció del museu es detecten certes mancances d’infrastructura que influeix en l’afluència de públics al Museu. Aquestes mancances es justifiquen, principalment, per la manca de recursos de finançament. La qual cosa no permet portar a terme una política de promoció i difusió turística ni tampoc l’aprofitament òptim del fons museístic de què disposa, el qual valdria la pena que estigués a l’abast del visitant pel seu valor artístic i cultural. La mancança de les vies de finançament del museu repercuteix també en la contractació de personal especialitzat i tècnic; així, doncs, el personal actual ha de realitzar múltiples tasques alhora: per exemple, ens explicava la mateixa Directora, que ella mateixa havia de fer de guia del museu quan no hi havia personal dels Amics del Museu ---personal de caire voluntari que realitza habitualment la funció de guiatge pel recorregut del museu--
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 12 disponible per atendre a grups de visitants. Un altre exemple que il·lustra aquesta mancança de recursos humans, segons ens va explicar també la mateixa Directora, era també la difusió a les Xarxes Socials i a la pàgina web del museu del contingut del museu i d’establir un feeback amb els públic virtual: ella mateixa exposava que, sovint, les actualitzacions de la pàgina web, així com, l’actualització del Facebook i el Blog sóntasques secundàries i que, sovint, no es portaven al dia; amb la qual cosa, la informació oferida pel museu mitjançant Facebook, o bé la pàgina web (i, fins i tot, els newsletters), o el mateix Blog eren tasques realitzades “quan un dels tècnics podia fer- ho, o, fins i tot, fora de l’horari laboral”. Per altra costat, ens explicava la Sra. Directora que hi havia hagut algun intent de realitzar una mena de forfaît vacacional conjuntament amb el Gremi de Restauradors de Vilanova i la Geltrú de promoció del museu, però no va acabar de funcionar per manca d’interès del visitant. Per la qual cosa, l’equip directiu del Patronat del Museu va optar a oferir altres serveis aliens complementaris al museístic (o bibliogràfic), com són: el lloguer dels equipaments per esdeveniments socials (reunions, comferències, presentacions de llibres, enllaços matrimonials...). Si analitzem les funcions actuals dels museus, no hauríem de parlar del concepte museu informatiu, el qual mostraria el resultat d’un procés d’investigació del propi museu, on el públic no participa del procés d’elaboració, essent un simple observador (és a dir, allò que anomenaríem: un museu de didàctica passiva). Aquest és el cas del Museu- Biblioteca Víctor Balaguer.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 13 WEBGRAFIA EMPRADA: El Blog de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer: http://museuvictorbalaguer.wordpress.com/category/noticies/ La pàgina web de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer: http://www.victorbalaguer.cat/ Dades estadístiques del Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya: http://www10.gencat.net/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=16440 Dades oferides per la mateixa Sra. Directora del Museu Víctor Balaguer, la Sra. Mireia Rosich i Salvó.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 14 ANNEXOS
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 15 ANNEX 1. SITUACIÓ DEL MUSEU-BIBLIOTECA VÍCTOR BALAGUER. Mapa de situació del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer. Façana principal del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 16 Façana de l’edifici de Marquès de Castrofuerte.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 17 Distribució dels espais del Museu. Plànol general del Museu. Pinacoteca del Museu.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 18 Biblioteca Patrimonial del Museu. Sala egípcia del Museu
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 19 Sala d’escultures Sala Prado
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 20 Sala d’Arts Decoratives i Etnografia. Espai Mirada Tàctil.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 21 Espai lúdic-pedagògic. Sala de juntes.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 22 Sala d’exposicions temporals.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 23 ANNEX 2. Estadístiques de la Freqüenciació per anys del Museu Víctor Balaguer. 41% 12% 32% 15% Visitants de l'any 2010 Individuals Grups Grups escolars Activitats organitzades 31% 8% 24% 13% 3% 21% Visitants de l'any 2011 Individuals Grups Grups escolars Activitats organitzades pel Museu Activitats organitzades pels Amics del Museu Víctor Balaguer Ocupació de lloguer d'espais per altres usos
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 24 29% 11% 20% 13% 3% 24% Visitants de l'any 2012 Individuals Grups Grups escolars Activitats organitzades pel Museu Activitats organitzades pels Amics del Museu Víctor Balaguer Ocupació de lloguer d'espais per altres usos 0% 53% 33% 14% Visitants de l'any 2013 (fins el 17 de novembre) Individuals Grups Grups escolars Activitats organitzades
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 25 COMPARATIVA DE FREQÜENTACIÓ PER ANYS (2010,2011 i 2012). FREQÜENTACIÓ PER TIPUS DE PÚBLICS I ANYS. ESTUDI COMPARATIU PER ANYS 3817 3058 2978 3878 1159 849 1081 2429 2939 2439 2002 1026 1387 1318 1287 1594 0 1000 2000 3000 4000 5000 ANY 2010 (visitants) ANY 2011 (visitants) ANY 2012 (visitants) ANY 2013 fins el 17 de Nov. (visitants) Activitats organitzades Grups escolars Grups Individuals 10291 9978 10058 10056 9800 9850 9900 9950 10000 10050 10100 10150 10200 10250 10300 10350 TOTAL ANY 2010 TOTAL ANY 2011 TOTAL ANY 2012 TOTAL 2013 (Nov)
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 26 ESTUDI DE FREQÜENCIACIÓ PER PÚBLICS I PER MESOS DE L’ANY (2011) 196 166 182 261 204 253 324 370 360 245 289 186 127 471 151 409 383 114 323 308 100 42 24 124 173 38 82 353 154 10 120 108 30 430 65 130 305 275 330 165 170 45 0 100 200 300 400 500 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE Ocupació de lloguer d'espais per altres usos Activitats organitzades pels Amics del Museu Víctor Balaguer Activitats organitzades pel Museu Grups escolars Grups Individuals
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 27 ESTUDI DE FREQÜENCIACIÓ PER PÚBLICS I PER MESOS DE L’ANY (2012) 0 100 200 300 400 500 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE 185 116 193 310 342 208 301 332 224 196 251 277 316 50 293 279 297 90 183 347 93 80 210 360 268 270 430 70 330 325 80 Ocupació de lloguer d'espais per altres usos Activitats organitzades pels Amics del Museu Víctor Balaguer Activitats organitzades pel Museu Grups escolars Grups Individuals
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 28
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 29 ANNEX: RESUM DELS CONTINGUTS DEL DEBAT 1 DELS PÚBLICS DEL PATRIMONI. El debat que hem estat realitzant des del dia 17 d’octubre fins el dia 15 de novembre de 2013, hem abordat diferents conceptes que ens podem trobar a l’analitzar els públics en la Interpretació del Patrimoni; aquests són quatre elements fonamentals: 1. Què és allò que ens atrau de la visita, del lloc visitat? 2. Del lloc visitat, què és allò que ens queda a la memòria? I per quins motius? 3. Quins són els valors que donem a la qualitat de la visita? 4. L’exposició d’alguna experiència agradable,curiosa, diferents.... per explicar? És a dir, quins valors donem a la visita realitzada? En primer lloc, quan hem parlat d’allò que ens atreu, hem parlat, principalment, de: valors; de sensacions; d’identitat; de coneixement quasi empíric; de simplificació i falsejament del consum del producte turístic; de productes llestos per al consum mitjançant campanyes estratègiques de publicitat (i de màrqueting) que converteixen el producte cultural com quelcom atractiu i amb necessitat de ser posseïda l’experiència cultural(com deia el Gerard, el 22 d’oct.)... Però per sobre de tot destaca: l’interès personal , la disponibilitat (de temps i econòmica), la influència de les expectatives creades prèviament a realitzar una actitivitat (és a dir, a ser partícep de la mateixa activitat) i la curiositat.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 30 L’Armas Estévez (Els visitants, destinataris de la interpretació), segons el Diego Rey (24 d’oct), parlava de quelcom novedós, inquietant, una escapada de la monotonia, d’allò que és ordinari; dins d’un mercat amb múltiples ofertes d’activitats turístiques (en forma de producte cultural) per escapar d’aquesta monotonia en una societat consumista, que les presentava (a les activitats) com quelcom desitjable, una educació per uns interessos propis. Aquestes paraules d’Estévez denoten com s’ha transformat la cultura en un producte més a consumir i com la interpretació del patrimoni és, doncs, una càrrega ideològica. Davant d’això és imprescindible, doncs, la necessitat d’una investigació permanent i d’un vincle quotidià amb el pensament del públic-visitant; o sigui, aprofitar la interpretació per a no convertir-la en un clixé, sinó que pugui transmetre’s sense dificultats. Per això cal, doncs, una investigació rigorosa de com duur a terme la tasca interpretativa, oferint (segons el Jaume Surera, Interpretación del patrimonio. Diseño de programas de ámbito municipal): Una reorientació dels fluxos turístics interns cap a la nostra actuació com a intèrprets, la qual cosa ens ajudarà a fer una bona gestió del medi. Reforçar un comportament positiu en relació amb els espais. Oferir una experiència turística que susciti un respecte, una major comprensió i una apreciació cap als recursos naturals i culturals. Respectar i preservar la identitat cultural de la comunitat local, la qual cosa introduïm l’element d’autenticitat. L’experiència, la formació continuada, el coneixement exhaustiu dels públics i de les dinàmiques interpretatives, l’originalitat, els elements de diferenciació, la introducció de l’element “sorpresa” en les interpretacions, la interconnectibilitat del
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 31 públic amb l’espai interpretat, la provocació de la curiositat per adquirir nous coneixements, el gaudi del plaer estètic ( la M.del Mar, el 15 nov.), l’oportunitat d’ampliar el camp de visió i el fet d’eliminar prejudicis i etiquetes, la introducció i manipulació de les TICs... són tasques que corresponent íntegrament al tècnic de la interpretació (i que han d’estar sempre en una constant renovació) davant els reptes que ens suposa la Societat del Coneixement (i la globalització). I, molt més, quan els públics estan immersos en una crisis econòmica com l’actual, que cerquen elements subjectius, oportunitats d’experimentar noves experiències que no els hi suposi un gran esforç, però que els atregui a inserir-se en el “consum” de productes culturals i d’espais naturals amb la finalitat d’oblidar les necessitats quotidianes i d’aprofitar el temps lliure (com deia el Martí, 31 d’oct.). Cal, doncs, trencar els estereotips que han anat creant les empreses turístiques i apropar l’oferta turística cap a indrets més assequibles per als públics. En segon lloc, hem tractat allò que ens queda a la nostra memòria després de l’experiència (de la visita). La majoria de nosaltres hem optat per esmentar l’element “sorpresa” com quelcom que suposi un impacte, una provocació, una transmissió de sentiments, un contrast amb la monotonia... Ja que podem trobar-nos davant d’un públic insatisfet, decebut... amb la sensació de buidor (el Gerard, 28 d’oct) després d’haver realitzat una visita o una experiència interpretativa. De fet, aquest aspecte es torna a
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 32 analitzar, d’una manera més personalitzada per part dels que hem dut a terme el debat; de què l’èxit de l’activitat cultural recau sempre sota la responsabilitat del gestor cultural i/o del tècnic de la interpretació del patrimoni, ja que ell és el responsable d’allò que s’emportarà el públic: una narració impactant (l’Antoni Llull, el 15 nov); una experiència de caràcter diferent (l’Esther, el 15 de nov); els valors de respecte, dignitat, professionalitat (la Catalina, el 13 de nov), de preocupació i amabilitat pels públics, l’enamorament ( la Blanca, el 14 de nov), de parlar de tot menys de l’art...sinó que esmentar quatre detalls (el Gerard, 14 de nov), de provocació, d’una bona recreació històrica experimentant allò que és quotidià (la Blanca, el 14 nov), l’adaptació dels elements interpretatius als diferents públics que ens visitin (com remarcava la M.Mar, el 15 de nov); etc. En definitiva, de superar les expectatives prèvies a la visita del públic duent a terme una excel·lent interpretació del patrimoni (Montse, el 14 de nov); o sigui, com deia Víctor Fratto (a La interpretación como herramienta de gestión): ignoramos la interpretación de la gestión de los recursos naturales o culturales y nos centramos en que la interpretación es una herramienta de gestión (l’Anna, 15 de nov) i, afegiria, en la planificació de la mateixa interpretació (l’Adrià, l’1 de nov). Tots aquests factors esmentats per aconseguir una bona interpretació, cal, doncs, que hi hagi una interpretació del patrimoni que identifiqui el recurs que estem interpretant amb els públics, per la qual cosa necessitem professionals capacitats, sobretot en psicologia cognitiva, que apropin aquests valors, aquestes identitats, aquestes vivències... al públic que ens visita.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 33 En darrera instància, hem debatut sobre allò que és autèntic i els motius de que quelcom sigui autèntic. Tots hem definit l’autenticitat segons els nostres propis criteris i experiències personals: Originalitat; Va més enllà del que simplement ens volen vendre des de fora i de conèixer la vertadera raó de ser (el Jordi, 4 de nov); Com a un bé que té la característica que va ser creat d’aquella manera en concret i que conté totes les propietats; podent ser més o menys atractiu pels visitants (el Jordi, 6 de nov); Com quelcom que es contraposa a la còpia o la falsificació, però que veu la impossibilitat de situar-se naturalment entre el lloc del receptor originari i el destinatari final de l’obra(el Gerard, el 8 de nov); Com un valor afegit al patrimoni que s’ha de preservar sense privar al visitant de veure l’original(l’Adrià, l’11 de nov); o bé, com quelcom que s’ha de fer rèplica,reproducció o còpia sense modificació alguna per a la seva percepció i preservació (la Jessica, el 15 nov); Com a qualitat absoluta i reclam turístic que depèn de les expectatives creades pel públic (la M.Mar, el 15 de nov); Com quelcom extrínsec ---l’autenticitat material---- que ha sufert les mínimes variacions possibles del recurs original (la M.Mar, el 15 de nov);; Com quelcom intrínsec, que acosta a la vertadera essència d’allò del que és veritat (la M.Mar, el 15 de nov); etc.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 34 Però tots coincideixen en els criteris d’autenticitat que insta Kohl (a Qué es realmente real? Nueva visión de la autenticitat y su papel en la interpretación y del turismo): una vez que el turista haya aceptado la autenticidad del lugar, tácticamente crea un pacto con ese lugar para activar su imaginación y poder entrar en la historia del lugar. És a dir, el tècnic de la interpretació del patrimoni ha d’aconseguir que el públic-visitant interaccioni, participi, se senti partícep, valori (la genuïtat del recurs)... des de la seva subjectivitat; perquè cada públic, cada persona experimenta diferents sensacions i experiències davant d’una mateixa activitat. Així, doncs, l’intèrpret ha d’aconseguir el grau de satisfacció, el d’integració... amb el recurs que s’està interpretant. Per la qual cosa, es poden utilitzar diferents habilitats (comunicatives, especialment), tècniques didàctiques (com ara, l’ús de les eines TICs, els mitjans audiovisuals, la teatrilització de fets històrics, els recursos pedagògics addients...), etc., per tal d’aconseguir-ho. iSegons la web del Museu-Biblioteca: La Biblioteca Víctor Balaguer és una biblioteca de caràcter general formada amb aquesta voluntat ja en el moment de constituir-se. Disposa d'una de les millors col·leccions de llibres del segle XIX a Catalunya, destaca com a principal virtut la seva heterogeneïtat, ja que mostra fidelment la variada producció editorial del XIX. L'origen del fons prové en bona part, de la biblioteca de Víctor Balaguer, però, sobretot, de la pacient formació posterior amb clara voluntat de representar totes les temàtiques. iiFruit de l'aplicació de la Llei de Museus, fins ara tres museus catalans han esdevingut Museus Secció del MNAC. Així, entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Cau Ferrat de Sitges, i el Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, s'estableix una relació que permet completar els discursos expositius d'aquests centres, amb l'objectiu d'oferir una millor comprensió de l'art català. A més, i també en el marc de les funcions que li són pròpies pel que fa a la conservació del patrimoni entesa en un sentit ampli, el MNAC duu a terme un seguit de serveis tècnics fora de l'àmbit estricte del Museu. En aquest sentit, des del Museu es dirigeixen restauracions monumentals i intervencions en pintura, escultura i altres tècniques artístiques i s'assessoren altres centres museístics en qüestions referides a seguretat, museografia i conservació preventiva. El fons patrimonial del MNAC, entenent-lo en sentit ampli, està constituït tant per les col·leccions com pels fons de la Biblioteca del MNAC i de l'Arxiu General. (extret de la web del Museu d’Art de Catalunya) iiiEspais Escrits és una Xarxa del Patrimoni Literari Català és una associació privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. ivEl Sistema Integral de Calidad Turística En Destinos es un proyecto de mejora de la calidad de los destinos turísticos promovido por el Instituto de Turismo de España (TURESPAÑA) y la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), que trabaja con empresas/servicios turísticos de hasta 28 oficios diferentes, con el objetivo último de mejorar la experiencia y satisfacción del turista. El SCTE Destinos es una metodología que proporciona un sistema integral y permanente de gestión de la calidad en un destino turístico con una nueva concepción de los resultados esperados, un enfoque hacia la mejora continua y una actitud de recuperación y puesta en valor de los recursos y del espacio. El SCTE Destinos se basa en la conciencia integral de destino y en la identificación de objetivos comunes de los agentes implicados. El SCTE Destinos persigue un nivel de calidad homogéneo en los servicios ofrecidos al turista dentro de un mismo destino , de manera que no se aprecien deficiencias de calidad sustanciales entre los diferentes productos (agentes) que componen la oferta en el destino y, con ello, condicionamientos negativos de la percepción y satisfacción de los turistas.
  • Anna Soriano i Gimeno. 17 de novembre de 2013. PAC 1- Desenvolupament d’un estudi de públic: el públic del Museu Víctor Balaguer. 35 Entre otras herramientas, cuenta con 28 manuales de buenas prácticas, uno por cada oficio. Ofrece a las empresas/servicios turísticos adheridos un plan de formación , visitas de asistencia técnica por parte de asesores homologados, talleres colectivos, grupos de trabajo que desarrollan propuestas de mejora para el destino y evaluaciones que contrastan la adecuación de la empresa/servicio a los estándares de calidad. Todo ello culmina en la obtención del distintivo Compromiso de Calidad Turística. Éste se otorga a las empresas/servicios turísticos que han acreditado el cumplimiento de los requisitos fijados. Es un reconocimiento al esfuerzo y compromiso con la calidad y la mejora continua, a la vez que distingue al establecimiento frente a la competencia. El distintivo tiene validez bienal, aunque está condicionado a una evaluación anual de seguimiento. El Itinerario de implantación del SICTED se resume en la siguiente imagen: