Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Sofistes i Sòcrates
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Sofistes i Sòcrates

  • 10,754 views
Published

Idees dels principals filòsofs Sofistes i Sòcrates.

Idees dels principals filòsofs Sofistes i Sòcrates.

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
10,754
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10

Actions

Shares
Downloads
46
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide
  • Jacques Louis David 1786

Transcript

  • 1. FILOSOFIA ANTIGA – s. V aC ELS SOFISTES I SÒCRATES
  • 2. GIR ANTROPOLÒGIC - CAUSES
    • Gran activitat comercial – millora del nivell econòmic.
    • Importància de la vida pública. Participació dels ciutadans en la política. Democràcia. Pèricles.
    • Limitació del poder dels nobles (aristocràcia).
    • Atenes és el centre cultural i comercial de la mediterrània.
    • Explicacions de la naturalesa poc convincents. Desconfiança del coneixement de la physis.
    • Excel·lència o virtut (areté) es pot adquirir mitjançant l’educació.
    29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 3. GIR ANTROPOLÒGIC - CONSEQÜÈNCIES
    • Desplaçament de la reflexió sobre les lleis de la naturalesa ( physis ) a la reflexió sobre les lleis de la ciutat ( nomos ).
    • Interès per l’art de parlar bé en públic, del raonament convincent i l’anàlisi conceptual. Importància del llenguatge.
    • La reflexió filosòfica se centra més en la vida social i política, en explicar l’origen de les lleis i quins han de ser els valors socials i polítics de la ciutat.
    • Apareix un nou grup de pensadors: Sofistes, Sòcrates.
    29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 4. LA SOFÍSTICA (1)
    • Sophistés ( σοφιστής ) : habilidós, savi. Mestre de virtut o areté (excel·lència).
    • Atenes, segona meitat del segle V aC.
    • Protàgores, Gòrgies, Hippies, Antifont, Críties...
    • Filosofia d’enfoc antropològic (rebuig de les preocupacions cosmològiques).
    • Temes: llenguatge, moral, política, oratòria, coneixement...
    • Escepticisme i relativisme.
    29/07/11 la sofística i Sòcrates 4
  • 5. LA SOFÍSTICA(2)
    • Per què al segle V aC a Atenes?
      • Moment de màxim esplendor de la ciutat.
      • Sistema democràtic de govern. (Pèricles)
      • Democràcia directa, no representativa.
      • L’assemblea dels ciutadans, base del poder.
      • El Poder no ve de la noblesa ni de la riquesa, sinó de l’habilitat per convèncer la majoria a través de la paraula.
    • Per això
      • Els joves de classe alta necessiten aprendre a construir discursos persuasius (i poden pagar!)
      • Savis de tota Grècia instal·len a Atenes les seves escoles d’oratòria: són els sofistes. El seu objectiu, l’educació ( παιδεία =paideia )
    29/07/11 la sofística i Sòcrates 5
  • 6. LA SOFÍSTICA
    • Idees generals comunes:
      • Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de l’experiència sensible ( empirisme )
      • Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat ( α̉λήθεια =aletheia ) és el que a cadascú sembla, és l’ opinió ( δόξα ) més convincent ( relativisme epistemològic )
      • Savi és qui té l’habilitat de convèncer i té èxit en la vida pública.
      • No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant (com la natura) ( escepticisme o nihilisme epistemològic i ontològic )
      • Distinció entre llei natural ( φύσις =physis ) i lleis convencionals ( νόμος =nomos ). Convencionalisme (la voluntat humana, únic fonament de les lleis de la ciutat)
      • El que és just, bo o bell en un lloc i en un moment, no ho és en un altre. No hi ha valors universals ( relativisme ètic )
    29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 7. LA SOFÍSTICA: Característiques 29/07/11 la sofística i Sòcrates
    • Relativisme : hi ha tantes veritats com punts de vista.
    • Subjectivisme : Comprensió del món des d’un punt de vista.
    • Indiferència moral i religiosa : Es pot canviar de moral segons l’interès
    • Escepticisme : Qüestionament de la realitat
    • Convencionalisme: Les lleis són el resultat d’un acord.
    • Materialisme : Basat en coses perceptibles
  • 8. Protàgores d’Abdera
    • Epistemologia: considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid. “L’home és la mesura de totes les coses”.
    • Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i una justícia fixes i universals
    • Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables
    • Religiós : Defensa l’agnosticisme. Res podem saber sobre els déus
    29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 9. Gòrgies de Leontinos
    • Nega l’existència de l’ésser i arriba als extrems del nihilisme i l’agnosticisme.
    • Tres tesis:
      • Res existeix: Si l’ésser existeix o bé és etern o bé engendrat. Si és etern hauria de ser infinit i no cabria enlloc. Si és engendrat hauria de provenir del no-ésser i no és possible
      • Si existís alguna cosa, no es podria conèixer ni pensar . O és el mateix que el pensar o és diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no tot el que es pensa existeix. Si és diferent, implica que tot pot ser fals (tampoc és cert)
      • Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat. Entre l’ésser i el pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una paraula pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de persuasió per a convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc.
    29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 10. SÒCRATES (1)
    • Contemporani dels sofistes (V aC.), rebutja el seu escepticisme i el seu relativisme
    • No va escriure res. El que en sabem prové, bàsicament:
      • Del seu deixeble Plató (és present a tots els seus diàlegs)
      • De l’historiador Xenofont
      • Del comediògraf Aristòfanes
    • Morí condemnat a mort per l’assemblea atenesa (impietat i corrupció dels joves)
    29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 11. SÒCRATES (2)
    • Mètode
      • El diàleg (ja no el discurs), únic mètode vàlid per a la filosofia.
      • Ironia (qui sap que no sap pregunta a qui no sap que no sap).
      • La Maièutica –art de donar a llum-, base de l’educació.
    • Epistemologia
      • Desvalorització de l’experiència sensible enfront de la reflexió racional (contra l’empirisme) La veritat cal cercar-la dins d’un mateix.
      • Recerca de definicions universals a través de la inducció, (contra el relativisme i l’escepticisme).
    • Ètica
      • Intel·lectualisme moral: identificació de virtut ( α̉ρετή ) i saviesa (σοφία). El bé i el mal morals, fruit del saber i de la ignorància.
    29/07/11 la sofística i Sòcrates
  • 12. 29/07/11 la sofística i Sòcrates LA POLIS SISTEMA ENCICLOPÉDIC centrada en L’ HOME NATURALESA LLEI CONVENCIONAL TÈCNICA CIUTAT EDUCACIÓ VERITAT ELS SOFISTES MÈTODE FORMACIÓ CÍVICA CONEIXEMENT PROCESSUAL RELATIVISME I ESCEPTICISME PROTÀGORES GÒRGIES HIPIES PRÓDIC ANTIFÓ CRÍTIES TRASÍMAC CALICLES que exigeix constitueixen una NOVA FILOSOFIA és una reflexió sobre CONCEPTES FONAMENTALS LOGOS REALITAT INDEPENDENT com a recerca de JUSTÍCIA PRODUCCIÓ CREATIVA com a EMPRESA COL·LECTIVA com DEMOCRÀCIA fonament de que exigeix FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT contra VALORS TRADICIONALS en EL LLENGUATGE com a DEMOSTRACIÓ amb un nou basat en SÒCRATES és símbol de la relació entre FILOSOFIA a través del PREGUNTES reconeixent LA IGNORANCIA CONCEPTE que porta al CONEIXEMENT DEL BÉ DIÀLEG en la construcció de entesa com a INDIVIDU MORT TRÀGICA la seva SOCIETAT LLEIS com és una resposta al RELATIVISME amb un MÈTODE que busca L’ UNIVERSAL amb per a arribar a la gènesi del que suposa una EDUCACIÓ en la virtut de LA JUSTICIA basada en LA RACIONALITAT com a principi de L’ÈTICA seguida per LES ESCOLES SOCRÀTIQUES CIRENAICS MEGÀRICS CÍNICS com a enfront de