PresentacióLlibre

La filosofia de la tecnologia Anna Sarsanedas Editorial UOC 2007

El perquè d’aquest llibre?
Poc coneixement de la filosofia de la tecnologia.
Aparent distanciament entre la tecnologia i la filosofia.
Presentar una reflexió àmplia sobre la tecnologia.
Omnipresència de la tecnologia en la vida diària.
Actituds d’acceptació i de rebuig respecte a la tecnologia i les seves aplicacions.

Per a què una filosofia de la tecnologia?
Poc interès per part dels filòsofs en la reflexió sobre la tècnica com a un objecte d’estudi diferenciat de la ciència en general.
Durant molt temps s’ha pensat que la tecnologia constituïa només una preocupació dels enginyers i tecnòlegs.
Tecnologia planteja molts problemes en l’àmbit teòric i pràctic:
Ontològics, epistemològics i valoratius.
Responsabilitat ètica dels enginyers.
Conseqüències de l’acció humana guiada per la tecnologia .

Per a què una filosofia de la tecnologia?
"El caràcter exclusiu de la tècnica ens proporciona una de les raons del seu fulminant progrés. Avui només té lloc en la vida l'home allò que sigui tècnic. Qualsevol col·lectivitat només pot resistir a les pressions del medi ambient utilitzant la tècnica. Posseir la resposta tècnica és actualment una qüestió de vida o mort per a tots. Perquè no hi ha un poder equivalent en el món."
Jacques Ellul: L’ edat de la tècnica.

Contingut del llibre
Tècnica o tecnologia?
Origen de la filosofia de la tecnologia com a disciplina.
Diferents tradicions de la filosofia de la tecnologia:
La filosofia de la tecnologia de l’enginyeria
La filosofia de la tecnologia de les humanitats
La teoria crítica de la societat
La filosofia analítica de la tecnologia
Reflexions divergents: Ludisme o Tecnofòbia/ Tecnocràcia o Tecnofília.
Noves aportacions a partir de la revolució digital.
Perspectives de futur: Tecnofilosofia.

Tècnica o tecnologia?
Tècnica és un mot que prové del grec [ Tékhnê ] i s’utilitzava per referir-se a un art, habilitat o procediment de tipus pràctic, que servia o era útil per obtenir un determinat resultat.
Tecnologia ha estat el mot emprat a partir del s. XIX per referir-se als aparells tècnics més sofisticats produïts per la revolució industrial. Des d’aleshores, es pot entendre la tecnologia com el conjunt de tots els mitjans tècnics.

Origen de la filosofia de la tecnologia com a disciplina. L’expressió de “filosofia de la tècnica” va ser proposada per Ernst Kapp (1808-1896) en el llibre Fonaments d’una filosofia de la tècnica [ Grundlinien einer Philosophie der Technik ] (1877), com a resultat dels seus estudis sobre la manera com els humans havien fet front als diferents desafiaments ambientals i superat la seva dependència respecte la naturalesa indomable.

Diferents tradicions de la filosofia de la tecnologia
La filosofia de la tecnologia de l’enginyeria (Ernst Kapp, Peter K. Engelmeier i Friedrich Dessauer) que es subdivideix en:
La filosofia de la mecànica: Com a resultat de les discussions generades durant els segles XVIII i XIX al voltant de la visió mecànica del món.
La filosofia de la manufactura: Andrew Ure (pensador victorià) publica La filosofia de la manufactura (1835) on estableix els principis conceptuals que segueixen formant part, avui en dia, de la filosofia de la tecnologia : distingeix entre artesania i producció industrial, fa una classificació de les màquines, i té en compte les implicacions socioeconòmiques de la maquinària automàtica.

Diferents tradicions de la filosofia de la tecnologia La filosofia de la tecnologia de les humanitats és de caràcter més hermenèutic, d’interpretació, de recerca d’un sentit a la tecnologia i es basa en el principi de la primacia de les humanitats sobre allò tecnològic. Es poden trobar reflexions sobre l’ús i aplicació de la tècnica ja en els escrits dels antics grecs, com per exemple Plató i Aristòtil i posteriorment en altres èpoques, fins la més pròxima al seu inici en el romanticisme.
Lewis Mumford: Tècnica i civiltizació (1934) i el Mite de la màquina (1967-1970);
José Ortega y Gasset: Meditació de la tècnica (1939);
Martin Heidegger: La qüestió envers la tècnica (1953);
Jacques Ellul: L’ edat de la tècnica (1954).
Hans Jonas: El principi de responsabilitat

La teoria crítica de la societat
Existeix una tradició marxista en la reflexió sobre la tecnologia, que no encaixa en cap de les anteriors.
Es tracta d’una línia de reflexió que s’inicia amb K. Marx i continua en l’Escola de Frankfurt (J. Habermas, H. Marcuse, T. Adorno, M. Horkheimer), els europeus de l’Est de la "Revolució Científico-Tecnològica“ (K.Richta) i el marxisme hispanoamericà (E. Dussel). Tots ells tenen en comú la crítica social de la tecnologia.
El seu enfocament central no és l’acceptació i elaboració de la tecnologia (tradició de l’enginyeria), ni el qüestionament de la tecnologia (tradició de les humanitats), sinó l’anàlisi i crítica social de la tecnologia.

La filosofia analítica de la tecnologia
A principis de la dècada de 1970 a Alemanya es va produir un canvi en el tractament de la filosofia de la tecnologia, donant lloc a una interpretació analítica de la tecnologia.
L’objectiu ja no era desenvolupar una crítica global basada en el reconeixement d’alguna essència de la tecnologia, sinó dur a terme una interpretació teòrico-sistemàtica de les activitats tecnològiques i una anàlisi detallada de la especificitat de la cognició tecnològica.
La filosofia de la tecnologia s’havia de convertir en un coneixement expert que connectés al públic i als polítics amb el treball dels enginyers a través de l’explicació analítica i que proposés mesures ètiques per a la seva avaluació.
Representants: H. Lenk, F. Rapp i més tard G. Ropohl, W. Zimmerli, S. Moser i A. Huning

Reflexions divergents
Ludisme o Tecnofòbia
Tecnocràcia o Tecnofília.

El ludisme adoptà el nom del llegendari obrer Ned Lud (o Ludd), a qui s’atribuïa la destrucció d’un teler mecànic l’any 1779. Aquest moviment és considerat com una reacció visceral a les conseqüències del maquinisme industrial. s.XX: Theodore John Kaczynski (Unabomber), John Zerzan i Paul Virilio

El moviment Transhumanista defensa la tecnologia per millorar l’ésser humà i les seves capacitats biològiques. El seu recolzament a les noves tecnologies es fonamenta en la creença que aquestes permetran en un futur pròxim, gaudir a l’ésser humà d’una ment millor, un cos millor i una vida millor.

Noves aportacions a partir de la revolució digital. Dos dels exemples més actuals de reflexió sobre la tecnologia en l’àmbit de les noves tecnologies digitals i d’Internet, són: E.S. Raymond: La catedral y el Bazar i P. Himanen: L’ètica del hacker . Ambdós intenten defensar les possibilitats que ofereix Internet en l’àmbit de la creació individual i col·lectiva i, també, en la millora de les relacions humanes en general. En certa manera representen alguns dels moviments ciber-llibertaris apareguts els darrers anys en el ciberespai: hackers, ciberpunks, crackers, phreakers o zippies. Tots ells defensors d’una cultura lliure i més democràtica a través de les infotecnologies.

Perspectives de futur: Tecnofilosofia.
A finals del segle XX, G. Deleuze juntament amb altres filòsofs va participar en l’elaboració d’un llibre que portava per títol Tecnofilosofia: per una nuova antropologia filosofica (2000).
Alguns dels objectes d’estudi prioritaris de la tecnofilosofia haurien de ser:
Estudi de la transmissió de la informació, per les manipulacions o distorsions que es poden provocar en el procés comunicatiu;
La promoció de l’anàlisi de les relacions que s’estableixen entre els diferents usuaris de les noves tecnologies.
Reflexió de l’acció a distància o teleacció, per les implicacions que té a nivell no tan sols individual, sinó també global.
Anàlisi dels aspectes més problemàtics inherents a l’aplicació de les noves tecnologies com són la responsabilitat dels tècnics i l’ús per part dels seus usuaris.

Per a què pot servir aquest llibre?
Conèixer les diferents reflexions i tradicions de la filosofia de la tecnologia.
Pensar i prendre consciència sobre l’ús i abús de la tecnologia.
Adoptar una actitud crítica i responsable sobre la tecnologia.
No deixar-se atrapar pel domini de la tecnologia.

http://www.infofilosofia.info	787
http://www.xtec.cat	264
http://www.xtec.es	101
http://creacio-filosofica.blogspot.com	32
http://www.xtec.net	21
http://www.translendium.net	7
http://xtec.net	2
http://xtec.es	1
http://www9.xtec.cat	1
http://ense.gencat.es	1

PresentacióLlibre

by Anna Sarsanedas on Feb 25, 2008

Accessibility

Tags

Upload Details

Usage Rights

10 Embeds 1,217

Statistics

PresentacióLlibre — Presentation Transcript