• Like
Kant
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Kant

  • 15,166 views
Uploaded on

Resum del pensament de I. Kant

Resum del pensament de I. Kant

More in: Spiritual , Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
15,166
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
19

Actions

Shares
Downloads
213
Comments
0
Likes
2

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. (1724-1804) IMMANUEL KANT
  • 2. Kant va néixer a Königsberg, és la capital de la província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània i ubicat a la mar Bàltica. A l’època de Kant era la capital de la Prússia Oriental. 1. BIOGRAFIA Königsberg = Kaliningrad
  • 3. Va viure en un ambient molt religiós i purità el qual va marcar tota la seva vida. Un exemple era la seva puntualitat. Primer estava influït per la metafísica de Wolff que provenia de Leibniz, però les lectures d'altres filòsofs el feren evolucionar i sortir de la metafísica wolffiana. Concretament explica que va ser Hume que amb les seves crítiques el despertà del seu «somni dogmàtic». L’any 1770 obté una càtedra de professor ordinari de metafísica i lògica de la Universitat de Königsberg. El seu objectiu era ensenyar a pensar: “ No es pot aprendre filosofia, només es pot aprendre a filosofar.” 1. BIOGRAFIA Universitat de Königsberg
  • 4.
    • Una llegenda explica com era un home d'una extraordinària puntualitat, els seus veïnats posaven el rellotge en hora quan ell passava per davant ca seva per anar a la Universitat; només una vegada es retardà: s'havia quedat llegint a Rousseau. Admirava moltíssim a Newton, al qual el considerava el paradigma de científic. Kant era un home d'una cultura extraordinària, sense sortir de la seva ciutat coneixia altres indrets per les explicacions dels convidats a la seva taula. No només donava classes de filosofia sinó que també ho feia de matemàtiques, lògica, física, etc.
    1. BIOGRAFIA
  • 5. Va morir a la mateixa ciutat on havia nascut el 12 de febrer de 1804, pronunciant les paraules: Es is gut [està bé]. A la làpida de la seva tomba es van enregistrar posteriorment les paraules amb què inicia la conclusió de la seva Crítica de la raó pràctica : «Dues coses omplen l’ànim d’admiració i respecte, sempre nous i creixents com més reiterada i persistentment s’ocupa d’elles la meva reflexió: el cel estrellat que està sobre mi i la llei moral que hi ha en mi» 1. BIOGRAFIA
  • 6. Les seves obres es divideixen en: Període Pre-crític: Somnis d'un visionari explicats pel somni de la metafísica 1766 i Dissertació ... 1770 Període crític: Té per objectiu contestar les següents preguntes: - Què puc saber? Crítica a la Raó pura 1781 i Prolegòmens 1783 - Què he de fer? Fonamentació a la metafísica dels costums 1785 i Crítica de la Raó pràctica 1787 - Què puc esperar, si faig el que he de fer? Crítica del Judici 1790; La pau perpètua 1795 ... 2. OBRES
  • 7. 2. OBRES
    • Es tracta de superar la guerra, que és el gran mal polític.
    • La pau és el sentit últim del progrés i de la història.
    • Els Estats han de tenir constitucions republicanes, és a dir, el poder executiu i el legislatiu han d'estar separats.
    • La guerra és una lluita entre Estats. Per evitar la guerra s'ha de crear una «unió de Estats», un Estat mundial que regirà un dret mundial, un «dret cosmopolític», que mediarà per evitar que es produeixi una guerra entre estats.
    La pau perpètua
  • 8. Kant i la Il·lustració
    • Lema de la Il·lustració que segueix Kant: Sapere aude: "atreveix-te a pensar"
    • L'època de Kant és la Il·lustració: l'optimisme en la raó sense haver investigat quin origen té ni quines limitacions. La Il·lustració prenia la facultat humana de la raó sense haver-ne fet una crítica.
    • Kant elaborarà la crítica de la raó: què es pot conèixer i quins límits té la raó humana.
  • 9. 3. CRITICISME KANTIÀ - Crítica a les possibilitats il·limitades de la raó il·lustrada . - Crítica al dogmatisme racionalista (metafísica - Wolff) ha convertit la raó en una deessa que es creu capaç de donar sentit a la realitat deixant de banda els sentits. - Crítica a l’escepticisme empirista (Hume) tot i que reconeix que és útil perquè exposa la necessitat de precisar els límits de la metafísica examinant el fonament dels seus conceptes. - Crítica a l’irracionalisme (misticisme) ha sobrevalorat el sentiment de la fe mística.
  • 10.
    • CRITICISME KANTIÀ
    • Crítica a Plató:
    • "El lleuger colom, que sent la resistència de l'aire que solca en volar lliurement, podria imaginar-se que volaria molt millor encara en un espai buit. D'aquesta mateixa forma va abandonar Plató el món dels sentits, per imposar límits tan estrets a l'enteniment. Plató es va atrevir a anar més enllà d'ells, volant en l'espai buit de la raó pura per mitjà de les ales de les idees. No es va adonar que, amb tots els seus esforços, no avançava gens, ja que no tenia punt de suport, per dir-ho així, no tenia base on sostenir-se i on aplicar les seves forces per fer moure l'enteniment".
    • Crítica a la raó Pura (Introducció)
    3. CRITICISME KANTIÀ
  • 11. QUÈ ÉS L’HOME? QUÈ PUC SABER? QUÈ HE DE FER? QUÈ PUC ESPERAR?
  • 12. 3. QUÈ PUC SABER? COM ÉS POSSIBLE EL CONEIXEMENT? QUINS SÓN ELS SEUS LÍMITS? DESCARTES Racionalisme RAÓ Dogmatisme HUME Empirisme EXPERIÈNCIA Escepticisme KANT RAÓ + EXPERIÈNCIA “ Però, encara que tot el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no per això procedeix tot d’ella.” Crítica de la raó pura
  • 13. 3. QUÈ PUC SABER? GIR COPERNICÀ Importància del SUBJECTE en el coneixement. (SUBJECTIVISME) SUBJECTE OBJECTE FORMES A PRIORI SENSIBILITAT Espai-Temps ENTENIMENT Categories IDEALISME TRANSCENDENTAL
  • 14. GIR COPERNICÀ
  • 15. IDEALISME TRANSCENDENTAL Konrad Lorenz Lorenz, en el marc de la teoria evolutiva del coneixement i tot partint de Kant, parla d'uns a priori biològics. Tots els éssers vius estan dotats de determinades estructures innates . Cap ésser viu és, en el moment del seu naixement, un "recipient buit", una "tabula rasa", sinó que ve equipat amb "disposicions" específiques que fan possible l'aprenentatge individual. http://www.xtec.es/~lvallmaj/oficina/polis96/kantepis.htm
  • 16.  
  • 17. És possible la ciència? Judicis sintètics (a posteriori) el predicat no està contingut en el subjecte, amplia el camp del coneixement. EXEMPLES: “ un dia de pluja és un dia fred” “ l’aigua és un bé escàs” La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre coneixement. Per tant, s’ha d’expressar en judicis sintètics a priori . EXEMPLES: “ 7 + 5 = 12”, “ la línia recta és la distància més curta entre dos punts”, “ la quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corpori”, “ a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals”. Veritats de raó (Leibniz) Relacions d’idees (Hume) Veritats de fets (Leibniz) Qüestions de fets (Hume) Judicis analítics (a priori) el predicat està contingut en el subjecte, no amplien el coneixement. EXEMPLES: “ un dia de pluja és un dia humit” “ l’aigua és un líquid”
  • 18. Anàlisi de les facultats de coneixement «Són possibles els judicis sintètics a priori en la ciència?» METAFÍSICA RAÓ DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL FÍSICA ENTENIMENT ANALÍTICA TRANSCENDENTAL LÒGICA TRANS-CENDENTAL MATEMÀTICA SENSIBILITAT ESTÈTICA TRANSCENDENTAL Disciplines Facultats Seccions: Crítica a la raó pura
  • 19. ESTÈTICA TRANSCENDENTAL: la sensibilitat Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte) Espai Temps
    • L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell, perquè fa representacions de la realitat. El temps correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell, perquè permet ordenar els fenòmens. Per tant, la Matemàtica és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat
    + sensació Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte) Espai Temps + sensació
    • Matèria
    • prové dels sentits
    • a posteriori
    Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte)
    • Formes pures a priori
    • Condicions del subjecte
    Espai Temps Intuïció del fenomen + sensació «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»
  • 20. ANALÍTICA TRANSCENDENTAL: l’enteniment
    • intuïcions de la sensibilitat
    • A posteriori
    Enteniment (facultat d’entendre, Jutjar. Capacitat de Pensar objectes. Facultat de les regles
    • Conceptes purs: categories
    • A priori
    Judici, Coneixement síntesi
    • La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de l’enteniment, sobretot, en les de causalitat i substància .
    • Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.
    Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació, Limitació, Substància, Causalitat, Comunitat, Possibilitat, Existència, Necessitat «Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»
  • 21. DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raó
    • Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió transcendental.
    • «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a l'enteniment i acaba en la raó» (B355)
    • La raó és la facultat dels principis, unifica els fenòmens de l’enteniment sota tres idees o conceptes purs de la raó : ànima, món i Déu.
      • El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant la idea de Ànima .
      • El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant la idea de Món .
      • Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de Déu .
    • La raó no pot resoldre els conflictes de les idees transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva contrària.
  • 22. Contradiccions de la raó pura TESI: El món té un principi en el temps, i respecte a l’espai, està igualment tancat entre límits. ANTÍTESI: El món no té principi, així com tampoc límits a l’espai. És infinit tant respecte del temps com de l’espai MÓN DÉU TESI: Al món li pertany quelcom que constitueix un ésser absolutament necessari ANTÍTESI: No existeix en el món cap ésser absolutament necessari LLIBERTAT TESI: La causalitat segons lleis de la natura no és l’única de la que poden derivar els fenòmens del món. Per explicar aquests ens fa falta una altre causalitat per llibertat. ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot el que succeeix en el món es desenvolupa exclusivament segons lleis de la natura.
  • 23. ÉS POSSIBLE LA METAFÍSICA COM A CIÈNCIA? «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO. Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència, no provenen de intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna coneixement , és impossible com a ciència perquè no parteix de l’experiència. Ho podem pensar, però no ho podem conèixer. Però la metafísica és una tendència natural de l’home. Les idees tenen, doncs, un ús regulatiu serveixen per saber els límits del coneixement i impulsar la investigació: són ideals . A més, és necessari creure en ells per poder fonamentar una moral: la Crítica de la Raó Pràctica . Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó pura apunta cap a tres objectes: la llibertat de la voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu. (B826)
  • 24. FENOMEN / NOÜMEN El que podem arribar a conèixer són els fenòmens = objectes d'experiència que corresponen al que és intuït en l'espai i el temps mitjançant la sensibilitat i entès per l'enteniment mitjançant conceptes purs o categories. El que no podem conèixer és com són els objectes realment en ells mateixos o el que Kant anomena el Noümen = realitat independent del nostre coneixement. El noümen (del grec noumena , les coses pensades) té un sentit negatiu com a límit del nostre coneixement , però també té un sentit positiu en tant que pot arribar a ser pensat per la raó a través de la imaginació. 3. QUÈ PUC SABER? PENSAR / CONÈIXER Pensar, el que es diu pensar, podem pensar qualsevol cosa: coses imaginàries, fantàstiques, reals o irreals. Però, conèixer-les, ja no és el mateix: conèixer significa que estem legitimats a pensar-ho, que és veritat, no simplement inventat per la ment.
  • 25. SENSIBILITAT CATEGORIES RAÓ IDEES ENTENIMENT
  • 26. 4. QUÈ HE DE FER?   L’ètica de Kant és una ètica formal, perquè no ens diu què hem de fer en una situació determinada, sinó com hem d’actuar sempre. Desinteressada Interessades, egoistes Voluntat autònoma Heterònoma (voluntat sotmesa a uns principis). Prescriu la bondat o maldat d' una acció sense referència a cap fi, sinó només a si mateixa. Deontològica (El Deure pel Deure) Prescriuen la bondat o maldat d' una acció d'acord amb la conse- cució d' una finalitat (Teleològiques) El seu imperatiu és categòric: "has de", "cal que". Els seus imperatius són hipotètics: "Si vols X fes Y" És universal i necessària: cap excepció no és possible Són particulars i contingents És a priori (racional) Són a posterior (empíriques) ÈTICA FORMAL ÈTIQUES MATERIALS
  • 27.
    • En la Crítica a la raó pràctica, Kant respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar correctament, seguint el bé?
    • La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica (d'acció moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de ser a priori , és a dir, universal i necessària. La regla ha d'adoptar la forma d'un imperatiu categòric , imperatiu perquè la nostra voluntat és pura però no santa i pot obrar no conforme a la llei, i categòric perquè és incondicionat, no depèn de res més.
    • Kant distingeix entre màxima i llei. Màxima és un principi vàlid per a un mateix; llei és vàlida en general.
    4. QUÈ HE DE FER?
  • 28.
    • “ Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre, simultàniament, com a principi de legislació universal” .
    • O també: “Obra de tal manera que sempre usis la humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol altra, com un fi i mai com un mitjà.”
    L’imperatiu categòric
  • 29.
    • Postulats de la raó pràctica («una proposició teòrica, però no demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement d'una llei pràctica incondicionadament vàlida a priori .»), s’ha de creure en ells per poder garantir la moral, encara que no es puguin conèixer:
      • La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit en la virtut)
      • l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat han de coincidir)
      • la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del món sensible i de la autosuficiència de la voluntat)
    • La voluntat ha de ser autònoma , independent, no ha de ser heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només se’ns pot dir com hem d’actuar.
    • S’ha de triar fer el deure per amor al deure mateix, no per cap interès o recompensa.
    Postulats de la raó pràctica
  • 30.
    • Podem esperar la felicitat si obrem segons la raó pura pràctica.
    • Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de totes les nostres inclinacions» (B834). CRPr «l'estat d'un ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de la seva existència, tot li va segons el seu desig i voluntat ».
    • « Fes allò mitjançant el qual et fas digne de ser feliç » (B837)
    • «Cadascú té motius per esperar la felicitat exactament en la mesura que s'hagi fet digne d'ella» (B837)
    5. QUÈ PUC ESPERAR?
  • 31.