Introduccio Nietzsche

4,969
-1

Published on

Filosofia de la sospita

Published in: Spiritual, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
4,969
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Introduccio Nietzsche

  1. 1. FILOSOFIA DE LA SOSPITA CONTEXT HISTÒRIC-FILOSÒFIC INFLUÈNCIES
  2. 2. Filosofia contemporània: segle XIX <ul><li>Efervescència científica: sociologia, psicologia, evolucionisme </li></ul><ul><li>Positivisme </li></ul><ul><li>Liberalisme utilitarista de John Stuart Mill </li></ul><ul><li>Marxisme: la revolució social </li></ul><ul><li>Nietzsche: l’afirmació de la vida </li></ul><ul><li>Freud: la visió de les profunditats de la ment </li></ul>Filòsofs de la sospita o denúncia Restauració: 1815 Revolució Industrial Revolucions liberals Congrés de Viena Restauració poder absolut Pas de manufactura artesanal a producció fabril Consolidació capitalisme 1830, Revolució burgesa a França; cau el Rei 1848, Rev. França i Europa 1875, Insurrecció Commune Restauració de valors Statu quo abans RV Liberalisme econòmic Era Victoriana: Colonialisme = Missió històrica home blanc Liberalisme polític: 100 anys de lluites entre liberals i conservadors
  3. 3. <ul><li>Nietzsche, Marx i Freud són anomenats filòsofs de la sospita. </li></ul><ul><li>MARX desemmascara el sistema capitalista. </li></ul><ul><li>NIETZSCHE desemmascara els valors globals de la cultura occidental que considera antihumans i allunyats de la vida. </li></ul><ul><li>FREUD desemmascara la consciència humana amb l’inconscient </li></ul>FILOSOFIA DE LA SOSPITA
  4. 4. K. Marx: denúncia d’un ordre econòmic alienant Karl Marx , Trèveris,1818 - Londres,1883 <ul><li>Capgirament de l’idealisme absolut de Hegel  materialisme </li></ul>Les condicions materials o econòmiques són, dialècticament, el motor de la història, de les idees. <ul><li>El sistema econòmic dominant, el capitalisme, és sospitós: genera alienacions , essent bàsica l’alienació econòmica: PLUSVÀLUA o distància entre el valor del treball i el valor del producte d'aquest treball. És la causa de l'enriquiment del capital. </li></ul><ul><li>Alternatives salvadores i més humanes: socialisme i comunisme (seran criticades per Nietzsche per la seva voluntat d’anivellament) </li></ul>Filòpolis > BarriNou > Marx i Chaplin: dos llenguatges, una denúncia Superestructura : idees Infraestructura : base econòmica
  5. 5. CONTEXT FILOSÒFIC: VITALISME <ul><li>CONTRA EL POSITIVISME CIENTÍFIC . </li></ul><ul><li>EL MÉS IMPORTANT ESCAPA A LA RAÓ: LA NATURA, L’HOME, LA VIDA </li></ul><ul><li>LA IRRACIONALITAT AL SERVEI DE L’ART . </li></ul><ul><li>Critica l’idealisme de Hegel: l’Absolut és Voluntat de viure però aquesta sempre és insatisfeta. </li></ul><ul><li>El món és lluita, dolor, destrucció, crueltat, error, incertesa... </li></ul><ul><li>És pessimista: l’única opció és l’ascetisme com a acceptació passiva de la vida. </li></ul>“ La vida de l’home no és més que una lluita per l’existència, amb la certesa d’acabar vençut“ A. SCHOPENHAUER
  6. 6. Les influències que Nietzsche assumeix. <ul><li>Schopenhauer : És el mestre de Nietzsche. Afirma que la Voluntat de vida és l’eix de la vida humana, encara que al final tot l’esforç de la Voluntat és nul perquè acaba essent derrotada per la mort. Nietzsche critica aquest pessimisme. Per a Nietzsche, al final, el poder de la vida és més fort que el poder de la mort. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Wagner : L’òpera és l’ obra d’art total . Nietzsche recull aquesta intuïció en el Superhome que és també un &quot;home total&quot;, un home fet tot ell &quot;obra d’art&quot;. Però més tard Wagner esdevé l’apòstol del pangermanisme i Nietzsche se’n separa, perquè considera que ha esdevingut un &quot;patriota&quot;, un &quot;nacionalista&quot; i, per tant, ha esdevingut incompatible amb l’element dionisíac i festiu (lliure) del Superhome. </li></ul>
  7. 7. Les influències que Nietzsche assumeix. <ul><li>Presocràtics i sofistes : Analitzen el món amb un llenguatge encara no colonitzat per la moral. Els interessa el canvi i el moviment, característica essencial de la vida. Nietzsche reivindica la sofística pel seu concepte de pensament com a joc d’opinions. Els sofistes no tenen una concepció unívoca de la veritat, com la que després imposaran Sòcrates i Plató. </li></ul><ul><li>Esquerra hegeliana: a L. Feuerbach li interessa per la crítica materialista i atea. D’ell recull la idea que &quot;Déu ha mort”. És l’home qui crea Déu, com un negatiu fotogràfic de la misèria humana (l’home és mortal, Déu és immortal; l’home és egoista, Déu és amor…). Analitzant què és Déu només podem saber què voldrien ser (i què no són) els humans. Per a Nietzsche, la mort de Déu és la condició necessària -però no suficient- per tal que l’home pugui ser creador de valors i de sentit. </li></ul>
  8. 8. Les influències que Nietzsche assumeix. <ul><li>Darwin . És segur que Nietzsche havia llegit L’evolució de les espècies i que admirava l’espectacle estètic de la selecció natural i la lluita per la vida. Com a teoria científica, el darwinisme té poca influència sobre el concepte de Superhome. El Superhome no és una raça biològica, sinó una exigència vital, el nou principi de valoració moral. El principi de selecció natural no funciona en el Superhome, que té una significació clarament crítico-moral i no biològica. </li></ul><ul><li>L’herència grega : el recurs a la tradició clàssica sempre ha estat un refugi contra un present que es percep trist i miserable. Per a Nietzsche cal fer el &quot;retorn a les fonts&quot; antigues presocràtiques, quan Grècia era una cultura de la vida. Cal recuperar l’element dionisíac grec, i la seva simbiosi perfecta amb l’element Apolini. </li></ul>
  9. 9. Influències que Nietzsche rebutjà. <ul><li>Sòcrates i Plató : Sòcrates és el pare de la moral entesa com a repressió dels instints vitals : prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees visquin eternament. Així comença el gran combat de la raó contra la vida.   </li></ul><ul><li>Plató continua aquesta línia negant la virtut del món sensible i subordinant-ho tot al món intel·ligible. Plató és el pare del nihilisme, perquè consuma la subordinació de la vida a les Idees i afirma que el món suprasensible és no tan sols la millor realitat sinó l’única.   </li></ul><ul><li>Nietzsche reivindica Homer (La Ilíada, La Odissea), que és el gran mitògraf, el creador d’un món heroic. Plató –en canvi- és el negador de la vida. La lluita entre el món homèric (vital) i el món platònic (antivital) és l’eix de la filosofia Nietzschiana. </li></ul>
  10. 10. Influències que Nietzsche rebutjà. <ul><li>El Cristianisme : és el model de la moral d’esclau . Fa a tothom igual perquè considera tothom pecador. Predica la submissió, l’acceptació del dolor, el sacrifici… És un platonisme per al poble : el cel cristià no és sinó el món de les Idees platòniques però rebaixat, disminuït. Per arribar a les Idees calia ser un aristòcrata, un home capaç de perfeccionar l’ànima, mentre que per entrar al cel cristià tan sols cal viure resignat i penedit del pecat. El cristianisme és una ideologia de la consolació i la renúncia. </li></ul><ul><li>El comunisme i el socialisme és un altre exemple de la moral d’esclau perquè volen que tothom sigui igual, anivellar la societat. Marx nega l’individu a favor de la col·lectivitat. Nietzsche no hi està d’acord perquè no tots som iguals ni volem el mateix. </li></ul>
  11. 11. Influències que Nietzsche rebutjà. <ul><li>Descartes i la tradició racionalista : Identifiquen ser i pensar, un error, perquè la vida està més enllà del pensament, que només és una de les seves expressions. El pensament està subordinat a la vida. Pensar és una funció del viure i no al revés. </li></ul><ul><li>Ètica kantiana : Kant és un personatge obsessionat pel deure i incapaç de crear. Amb l’imperatiu categòric, expressió del deure pel deure , el nihilisme ha arribat a la seva culminació. Kant insulta la vida, perquè la sotmet a la moral. La filosofia kantiana defensa el “ tu has de” , mentre que la moral nietzschiana parteix del “ jo vull” .   </li></ul><ul><li>L’utilitarisme (J.S. Mill) : És una moral per a les masses, purament calculadora i, per tant, oposada a la vida superior que es dóna sense càlcul, que es lliura gratuïtament i que només pot ser autènticament degustada pels millors. </li></ul>
  12. 12. Nietzsche un pensador polièdric <ul><li>http://www.xtec.es/~lvallmaj/barrinou/nietzlec.htm </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×