4. PENSAR EN TEMPS DE CRISI: FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
Introducció <ul><li>L'hel·lenisme és un període de temps d’abast històricament difús, que comença amb la mort d‘Alexandre ...
Conseqüències socials, polítiques i culturals <ul><li>La pèrdua de participació política dels ciutadans de la polis condue...
Repercussions en la filosofia <ul><li>La reflexió filosòfica se centrarà en la recerca d’una tècnica que ajudi a tranquil·...
Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola de Mègara:  Euclides de Mègara   (450-380aC ) </li></ul><ul><ul><li>R...
Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola hedonista o cirenàica: Aristip de Cirene (Líbia)  (435-356 aC).  </li...
Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola Cínica:  Antístenes d’Atenes   (450-365aC) </li></ul><ul><ul><li>El n...
Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola Cínica: Diògenes de Sínope (413-327 aC) </li></ul><ul><ul><li>També c...
DIÒGENES DE SÍNOPE
DIÒGENES DE SÍNOPE
Escoles hel·lenístiques <ul><li>Estoïcisme </li></ul><ul><li>Epicureisme </li></ul><ul><li>Escepticisme </li></ul><ul><li>...
L’estoïcisme <ul><li>Fundat per  Zenó de Cítium  (336–264 aC ) </li></ul><ul><li>El nom de l’escola prové del lloc on Zenó...
L’estoïcisme <ul><li>Solen distingir-se tres etapes en l’evolució de l’estoïcisme: </li></ul><ul><li>a) Estoïcisme antic  ...
L’estoïcisme <ul><li>La lògica  (segueix la lògica aristotèlica i inclou una teoria del coneixement): L'única font de cone...
L’estoïcisme <ul><li>La física : S'inspira en Heràclit i serveix per fonamentar l'ètica.  </li></ul><ul><li>Principals car...
L’estoïcisme <ul><li>L’ètica:  Té per objectiu ensenyar a l'humà a viure d'acord amb la naturalesa i el seu Destí.  </li><...
Epicureisme <ul><li>Fundat per Epicur (341-270 aC) </li></ul><ul><li>Considera que per arribar a la felicitat hem de perse...
 
Epicureisme <ul><li>L'objectiu de la seva filosofia és pràctic: “Inútil és la paraula d'aquell filòsof que no posa remei a...
Epicureisme <ul><li>Canònica  (Teoria del coneixement) : Només s'admet com a real allò que és objecte dels sentits (&quot;...
Epicureisme <ul><li>Física  (Ciència de la naturalesa):   Serveix per fonamentar l'Ètica.  </li></ul><ul><li>Té les següen...
Epicureisme <ul><li>Ètica  (Hedonista)  </li></ul><ul><li>Escrit: &quot;Carta a Meneceu&quot; </li></ul><ul><li>La finalit...
 
L’escepticisme <ul><li>El terme escèptic prové de &quot;skepsis&quot; que vol dir indagar, buscar... &quot;skeptomai&quot;...
L’escepticisme <ul><li>L'escepticisme sorgeix a la fi del segle IV aC amb  Pirró d'Elis  i continua amb el seu deixeble  T...
L’escepticisme <ul><li>III, 3. És impossible concebre la causa abans de conèixer el seu efecte en tant que és el seu efect...
L’escepticisme <ul><li>L'actitud pirrònica té una dimensió teòrica i una altra de pràctica.  </li></ul><ul><li>En  l'aspec...
 
L’escepticisme Michel Eyquem de  Montaigne  (1533 - 1592)  zetètica , terme que prové del verb grec &quot;zetein&quot; i q...
 
La fi de la filosofia grega: Roma <ul><li>Roma assumeix el llegat grec. </li></ul><ul><li>A Roma no hi va haver un pensame...
Indoeuropeus (Grecs i Romans) Semites (Jueus) Politeistes Monoteistes Zeus  manté l’ordre Déu  elegeix  poble Imatges  i e...
Plotí: el neoplatonisme <ul><li>Plotí fa una interpretació del platonisme. </li></ul><ul><li>Tot emana de l’ U. </li></ul>...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Hel·lenisme

3,587

Published on

Filosofia he·lenística i Plotí

Published in: Education, Spiritual
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,587
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
19
Actions
Shares
0
Downloads
48
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Hel·lenisme

  1. 1. 4. PENSAR EN TEMPS DE CRISI: FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
  2. 2. Introducció <ul><li>L'hel·lenisme és un període de temps d’abast històricament difús, que comença amb la mort d‘Alexandre el Gran (en el 323 aC, any també de la mort d’Aristòtil) i arriba fins finals del segle II dC. </li></ul><ul><li>En ocasions s’assigna el començament de l’època hel·lenística als anys de la conquesta de l’imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l’apogeu de l’imperi romà, allargant fins i tot el període grecoromà fins a la caiguda de l’imperi romà. </li></ul><ul><li>L’hel·lenisme és pròpiament el fenomen de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en l’àmbit del món oriental. Aquesta difusió suposa una universalització d’aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú. Aquesta època de profundes transformacions socials està marcada per l’aparició de les anomenades Escoles hel·lenístiques. </li></ul><ul><li>La Filosofia hel·lenística c omprèn el conjunt d’escoles de filosofia hel·lenisticoromana que es desenvolupen primer a Grècia i després a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, amb l’inici de la filosofia cristiana. </li></ul>
  3. 3. Conseqüències socials, polítiques i culturals <ul><li>La pèrdua de participació política dels ciutadans de la polis condueix a l’individualisme. </li></ul><ul><li>Apareixen nous centres culturals: Alexandria, Rodas, Pèrgamo. </li></ul><ul><li>El món accessible s’amplia gràcies a la xarxa de comunicacions creada per l’imperi d’Alexandre el Gran . </li></ul><ul><li>Nova concepció de l’home com a Zoon koinonikon (koiné=comú) o animal comunitari , cosmopolita. </li></ul><ul><li>També apareix una nova virtut: la filantropia (culte a l’amistat) </li></ul><ul><li>La ciència i la filosofia se separen. </li></ul>
  4. 4. Repercussions en la filosofia <ul><li>La reflexió filosòfica se centrarà en la recerca d’una tècnica que ajudi a tranquil·litzar a l’individu desorientat i trastornat. </li></ul><ul><li>La filosofia es presentarà com una guia de salvació o norma de conducta que asseguri l’accés a la felicitat. </li></ul><ul><li>Canvia l’ideal del savi : no és aquell que sap, sinó el que sap viure bé i és feliç. </li></ul><ul><li>Les qualitats o virtuts del savi seran l’ autodomini , l’ autarquia , la llibertat interior i la senzillesa. La suma d’aquestes virtuts ha de conduir a la felicitat. </li></ul><ul><li>El coneixement teòric estarà al servei de l’ideal moral: bé=felicitat . </li></ul><ul><li>L’ètica i la política se separen. La política ja no pot garantir la seguretat i felicitat de l’individu. </li></ul><ul><li>La filosofia es divideix en diferents disciplines (lògica, física i ètica) que formaran conjuntament un saber més unitari amb una finalitat clarament moral. </li></ul>
  5. 5. Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola de Mègara: Euclides de Mègara (450-380aC ) </li></ul><ul><ul><li>Rebuig a la teoria de les idees de Plató. </li></ul></ul><ul><ul><li>Insisteix en les limitacions del nostre coneixement: “Podem saber poques coses amb seguretat”. Influeix en l’escepticisme. </li></ul></ul><ul><ul><li>Estudis de lògica: precedent de l’estoïcisme. </li></ul></ul>Escoles socràtiques o prehel·lenístiques
  6. 6. Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola hedonista o cirenàica: Aristip de Cirene (Líbia) (435-356 aC). </li></ul><ul><ul><li>Interès pel que és natural i no convencional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Recerca del plaer tant físic com espiritual, com a fi més natural de l’ésser humà. </li></ul></ul><ul><ul><li>No ens hem de deixar dominar pels plaers (influenciarà la filosofia d’Epicur). Segueix l’ideal socràtic: el savi és aquell que és amo d’ell mateix. </li></ul></ul>Escoles socràtiques o prehel·lenístiques
  7. 7. Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola Cínica: Antístenes d’Atenes (450-365aC) </li></ul><ul><ul><li>El nom de l’escola prové o bé perquè ensenyava les idees de Sòcrates en un gimnàs Cinosarges (gos àgil), o bé perquè es comparava amb els gossos (en grec Kúon o kinos). </li></ul></ul><ul><ul><li>Proposava el control d’un mateix: autodomini i autosuficiència. </li></ul></ul><ul><ul><li>Menyspreava les convencions socials. </li></ul></ul><ul><ul><li>Defensor de la vida natural i senzilla suprimint les necessitats materials. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’objectiu del seu pensament era aconseguir la tranquil·litat de l’ànima o ATARÀXIA per ser feliç. </li></ul></ul>Escoles socràtiques o prehel·lenístiques
  8. 8. Arrels de les escoles hel·lenístiques <ul><li>Escola Cínica: Diògenes de Sínope (413-327 aC) </li></ul><ul><ul><li>També conegut com Diògenes el Cínic. Fou desterrat de la seva ciutat natal per falsificar moneda. </li></ul></ul><ul><ul><li>Radicalitzà el pensament del seu mestre Antístenes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Com a ideal de vida natural proposava: endurir el cos passant gana, fred i dolor si era necessari; enfortir el caràcter aguantant tota mena d’insults; i un alt domini d’un mateix. </li></ul></ul>Escoles socràtiques o prehel·lenístiques
  9. 9. DIÒGENES DE SÍNOPE
  10. 10. DIÒGENES DE SÍNOPE
  11. 11. Escoles hel·lenístiques <ul><li>Estoïcisme </li></ul><ul><li>Epicureisme </li></ul><ul><li>Escepticisme </li></ul><ul><li>També continúen: </li></ul><ul><li>L’Acadèmia de Plató </li></ul><ul><li>El Liceu d’Aristòtil </li></ul>
  12. 12. L’estoïcisme <ul><li>Fundat per Zenó de Cítium (336–264 aC ) </li></ul><ul><li>El nom de l’escola prové del lloc on Zenó exposava la seva doctrina: &quot;Stoa&quot; (Pòrtic pintat) a Atenes. </li></ul><ul><li>Considera que l'ésser humà per aconseguir la felicitat ha de seguir el curs de la naturalesa, i això implica seguir la raó. </li></ul><ul><li>A l’igual que Heràclit, consideren que hi ha una raó universal i que tot succeeix seguint el curs d’aquesta raó o destí . </li></ul><ul><li>Per això, no té sentit oposar-se a allò que succeeix. </li></ul><ul><li>Abstine et sustine (pateix i aguanta). </li></ul><ul><li>La seva filosofia es divideix en tres disciplines: lògica, física i ètica . </li></ul>Zenó de Cítium Sèneca de Còrdova
  13. 13. L’estoïcisme <ul><li>Solen distingir-se tres etapes en l’evolució de l’estoïcisme: </li></ul><ul><li>a) Estoïcisme antic (segles III i II aC), fundat per Zenó de Cítium . Un dels principlas seguidors fou Crisip de Sols, que va sistematitzar les doctrines principals de l’escola. </li></ul><ul><li>b) Estoïcisme mitjà (s. II - I aC), representat per Paneci i Posidoni . En aquesta etapa l’estoïcisme tendeix al sincretisme i al eclecticisme, incorpora molts elements platònics, aristotèlics i es preocupa, sobretot, de l’ètica, mantenint un cert contacte amb concepcions religioses orientals. </li></ul><ul><li>c) Estoïcisme nou (s. I-III dC), més pròxim a l’estoïcisme antic, però centrat especialment en un pensament de tipus moral i religiós que va tenir una gran influència política i social. Els seus representants més característics en l’època imperial romana van ser Sèneca, Epictet i Marc Aureli . </li></ul>Epictet Marc Aureli
  14. 14. L’estoïcisme <ul><li>La lògica (segueix la lògica aristotèlica i inclou una teoria del coneixement): L'única font de coneixement són els sentits (empirisme) i la representació sensible és una còpia de la realitat (realisme ingenu). </li></ul><ul><li>La garantia de veritat és la representació catalèptica (&quot;phantasia kataleptiké&quot;) elaborada per l'enteniment a partir del sensible. </li></ul><ul><li>La seva lògica és formal i es basa en el raonament inductiu hipotètic (p ->q). És una lògica de la conseqüència que nega l'universal (nominalisme) i tracta només els individus o particulars. A través d'ella es comprèn el curs necessari (negació de l'atzar) dels esdeveniments de la naturalesa i de les accions morals. Es pot dir, que ensenya a pensar segons l'ordre necessari de la naturalesa. </li></ul>
  15. 15. L’estoïcisme <ul><li>La física : S'inspira en Heràclit i serveix per fonamentar l'ètica. </li></ul><ul><li>Principals característiques: </li></ul><ul><ul><li>L'Univers (naturalesa) és un tot unitari (monisme), harmoniós (cosmos), animat i diví (panteisme) regit per la necessitat inflexible de la llei (Destí) universal (determinisme). -Redueixen les 4 causes aristotèliques a dos principis: un principi passiu o Matèria; i un principi actiu o Logos. El principi actiu és entès de dues maneres: com a causa formal o raó interna que conté les llavors de tot el que s'esdevé; i com a causa eficient o foc que ho anima tot. -Tot el que hi ha al món està disposat per la llei natural o Destí (Providència) que no permet l’existència del mal, que és només una aparença: &quot;Vivim en el millor dels móns possibles.&quot; </li></ul></ul>
  16. 16. L’estoïcisme <ul><li>L’ètica: Té per objectiu ensenyar a l'humà a viure d'acord amb la naturalesa i el seu Destí. </li></ul><ul><li>El bé s'aconsegueix vivint d'acord amb la raó que ens fa descobrir la Raó Universal que regeix l'ordre de la naturalesa. </li></ul><ul><li>La Virtut és la disposició a viure d'acord amb la raó i el deure que li pertoca a cadascú. Hi ha el perill, però, de desviar-se del la llei de la naturalesa a causa de les passions (&quot;pathos&quot;), que allunyen l'ànima de l'equilibri natural. </li></ul><ul><li>Només dominant les passions en una actitud d‘” apátheia” i &quot; ataràxia &quot; és pot viure feliç i s'assoleix l'ideal del savi. </li></ul><ul><li>El savi és aquell que viu segons la raó i està lliure de passions. </li></ul><ul><li>El savi es considera &quot;ciutadà del món&quot; i no menysprea la política; la llibertat consisteix en l'acceptació de la necessitat i en l'abstinència absoluta davant les passions i el plaer. </li></ul>
  17. 17. Epicureisme <ul><li>Fundat per Epicur (341-270 aC) </li></ul><ul><li>Considera que per arribar a la felicitat hem de perseguir el plaer. </li></ul><ul><li>Però, per Epicur el plaer no és més que l'absència de dolor i pertany a l'ànima i no al cos. Aquest amb poca cosa pot estar content. </li></ul><ul><li>Però per tenir l'ànima tranquil·la, per arribar a l' ataràxia haurem d'evitar el dolor. No hem de tenir por ni dels deus ni de la mort. </li></ul><ul><li>De vegades però, cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i, de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivarà un plaer futur. </li></ul>
  18. 19. Epicureisme <ul><li>L'objectiu de la seva filosofia és pràctic: “Inútil és la paraula d'aquell filòsof que no posa remei a cap mal de l'home.&quot; </li></ul><ul><li>La filosofia ha de ser una medicina que condueixi l'ànima a la felicitat = Plaer (&quot;Hedoné&quot;). </li></ul><ul><li>A través de la Canònica, Física i Ètica s'ha d'aprendre a ser feliç mitjançant el plaer = Hedonisme . </li></ul><ul><li>La filosofia ha de ser un Tetrafàrmac perquè ha d'alliberar als homes de 4 pors: </li></ul><ul><ul><li>Por als Déus </li></ul></ul><ul><ul><li>Por al dolor </li></ul></ul><ul><ul><li>Por a la mort </li></ul></ul><ul><ul><li>Por al desig insatisfet </li></ul></ul>
  19. 20. Epicureisme <ul><li>Canònica (Teoria del coneixement) : Només s'admet com a real allò que és objecte dels sentits (&quot;sensisme&quot;) i aquests són l'única font de coneixement vàlida. </li></ul><ul><li>La base del coneixement és la sensació o impressió provocada pels objectes sobre els nostres òrgans sensibles, i que passa a l'ànima, s'hi imprimeix i engendra la representació en l'enteniment. </li></ul><ul><li>Els elements principals en el coneixement són: La sensació, l'anticipació i l'afecció. Afegeix un quart element format per les projeccions imaginàries de l'enteniment que permet anar més enllà del sensible i conèixer els àtoms. </li></ul>
  20. 21. Epicureisme <ul><li>Física (Ciència de la naturalesa): Serveix per fonamentar l'Ètica. </li></ul><ul><li>Té les següents característiques : </li></ul><ul><ul><li>És materialista: tot el que existeix és material. </li></ul></ul><ul><ul><li>L'ànima és una agrupació d'àtoms, material i mortal. Segueix la teoria dels atomistes (Demòcrit) i de l'eleatisme (Parmènides) segons el qual tot és des de sempre. </li></ul></ul><ul><ul><li>La realitat està composada per finits àtoms, que es mouen per atzar o lliurement en el buit (infinit), sense cap finalitat (mecanicisme). </li></ul></ul><ul><ul><li>La naturalesa no té cap caràcter diví, doncs els déus no intervenen per a res en el govern del món. </li></ul></ul>
  21. 22. Epicureisme <ul><li>Ètica (Hedonista) </li></ul><ul><li>Escrit: &quot;Carta a Meneceu&quot; </li></ul><ul><li>La finalitat de la vida és la felicitat i aquesta s'assoleix mitjançant el plaer (gaudi) natural i necessari, tant del cos com de l'ànima. </li></ul><ul><li>Aquest plaer ha de ser moderat i en calma, per tant necessita una certa tranquil·litat: en primer lloc, del cos (aponia) que faci desaparèixer el dolor ; i en segon lloc, de l'ànima (ataraxia) que l'allunyi dels temors (la mort, els déus i el destí) i l'ajudi a abastar la saviesa. </li></ul>
  22. 24. L’escepticisme <ul><li>El terme escèptic prové de &quot;skepsis&quot; que vol dir indagar, buscar... &quot;skeptomai&quot; mirar al voltant. </li></ul><ul><li>L'escepticisme no és una escola de filosofia, pròpiament dita, sinó més aviat una orientació del pensament que vol ser anàlisi rigorosa i crítica de les possibilitats del coneixement humà. </li></ul><ul><li>El corrent escèptic enllaça amb els plantejaments d'alguns sofistes- Protàgores, Gòrgies - . </li></ul>L’escèptic , de Robert Hall
  23. 25. L’escepticisme <ul><li>L'escepticisme sorgeix a la fi del segle IV aC amb Pirró d'Elis i continua amb el seu deixeble Timó, amb les seves paròdies contra l'epicureisme i l'estoïcisme. </li></ul><ul><li>La seva influència continua a través de l'Acadèmia Nova, amb Arcesilau i Carnèades . </li></ul><ul><li>Posteriorment ressorgirà al començament de la nostra era amb Enesidem s.I i Sext Empíric s.III amb la seva crítica al concepte de causa. </li></ul>Pirró d’Elis
  24. 26. L’escepticisme <ul><li>III, 3. És impossible concebre la causa abans de conèixer el seu efecte en tant que és el seu efecte, ja que coneixem que una cosa és causa d'un efecte quan coneixem l'efecte en tant que efecte. Però no podem conèixer l'efecte de la causa en tant que efecte d'aquesta, si no coneixem la causa de l'efecte en tant que causa d'aquest. Creiem conèixer que és l'efecte de la causa quan coneixem la causa de l'efecte en tant que causa d'aquest. Per tant, si per conèixer la causa cal conèixer primer l'efecte, i si per conèixer l'efecte cal conèixer primer la causa el cercle viciós (dialel), mode del dubte, ens mostra dues coses inconcebibles, perquè la causa, en tant que causa, i l'efecte, en tant que efecte, no poden concebre's [separadament]. Com cadascú necessita la garantia de l'altre, no sabrem quin dels dos concebre el primer. Així doncs no podrem dir que una cosa és causa d'una altra. [...] </li></ul><ul><li>Sext Empíric : Esbossos pirrònics (selecció IV), dificultats de la noció de causa </li></ul>
  25. 27. L’escepticisme <ul><li>L'actitud pirrònica té una dimensió teòrica i una altra de pràctica. </li></ul><ul><li>En l'aspecte teòric: </li></ul><ul><ul><li>és una crítica de la sensibilitat i de la raó com a fonts de coneixement humà : les dades dels sentits en si mateixes no són pas errònies si se les considera com el que són, sensacions subjectives que mostren la pura aparença de les coses . L'error comença quan es fan inferències pretesament certes sobre la realitat, a partir de les dades sensibles. </li></ul></ul><ul><ul><li>A més, la seva teoria empirista del coneixement implica que aquest no pot anar més enllà de la sensació subjectiva, per la qual cosa tot raonament és mancat d'una base fiable . Només l'acord convencional permet considerar el que és vertader o fals . I si no s'accepta aquesta convenció, l'única sortida que queda és la suspensió del judici ( epokhé ). </li></ul></ul><ul><li>Les repercussions d'aquest pensament en el camp de l'acció són les que corresponen al relativisme moral . </li></ul><ul><li>L'actitud de l'escèptic és: indiferent enfront dels valors, impertorbable i tranquil ( ataràxia ). </li></ul>
  26. 29. L’escepticisme Michel Eyquem de Montaigne (1533 - 1592) zetètica , terme que prové del verb grec &quot;zetein&quot; i que significa recerca, inspecció. Henri Broch , Doctor en Ciencias, es el fundador del Laboratorio de Zetética de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Niza . Es autor de más de 150 publicaciones y 6 libros. Uno de ellos, Conviértase en Brujo, conviértase en sabio , co-escrito con el premio nobel de física George Charpak, fue el que introdujo el concepto de Zetética, disciplina que promueve el pensamiento escéptico al analizar y desmitificar científicamente los fenónemos paranormales, pseudociencias y supersticiones de toda clase. http://www.tauzero.org/2008/03/zetetica-y-la-desmitificacion-cientifica-de-las-supersticiones/
  27. 31. La fi de la filosofia grega: Roma <ul><li>Roma assumeix el llegat grec. </li></ul><ul><li>A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec. </li></ul><ul><li>Continuen amb variacions les escoles de Grècia. </li></ul><ul><li>Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables. </li></ul>Lucreci (99-55) Ciceró (106-43) Sèneca (4 aC-65 dC) ECLECTICISME EPICUREISME ESTOÏCISME Horaci: Carpe Diem
  28. 32. Indoeuropeus (Grecs i Romans) Semites (Jueus) Politeistes Monoteistes Zeus manté l’ordre Déu elegeix poble Imatges i escultures Prohibides imatges, i esc. El món és etern El món es creat , Visió cíclica del temps Visió lineal del temps : Antropologia : transmigració Antropologia : éssers globals Matèria , sovint, negativament Matèria , creació de Déu Procreació no és enaltida Procreació , un deure sagrat . Intents de conciliació Filó d’Alexandria Plotí Cristianisme / Patrística Agustí d’Hipona
  29. 33. Plotí: el neoplatonisme <ul><li>Plotí fa una interpretació del platonisme. </li></ul><ul><li>Tot emana de l’ U. </li></ul><ul><li>L’U no crea sinó que emana l’ésser, tal com es difonen el foc o la llum. </li></ul>Plotí (205-250), Egipte
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×