Filosofia Roma

2,252 views
2,087 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,252
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
810
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Filosofia Roma

  1. 1. La filosofia a l’Imperi Romà
  2. 2. La fi de la filosofia grega: Roma <ul><li>Roma assumeix el llegat grec. </li></ul><ul><li>A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec. </li></ul><ul><li>Continúen amb variacions les escoles de Grècia. </li></ul><ul><li>Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables. </li></ul>Lucreci (99-55) Ciceró (106-43) Sèneca (4 aC-65 dC)
  3. 3. Filosofia a Roma: s. I-II <ul><li>Característiques principals </li></ul><ul><li>Introducció d'elements religiosos </li></ul><ul><li>Durant l'Imperi Romà la investigació filosòfica perd el seu sentit originari de recerca, investigació de la &quot;physis&quot;... i es deixa influir per la inquietud religiosa del moment (cristianisme). Aleshores es produeix un renaixement de les doctrines filosòfiques que havien donat major cabuda als elements místics i religiosos, el platonisme i el pitagorisme. </li></ul><ul><li>L'ideal és el del &quot;savi&quot; contemplatiu-místic que accepta la seva dependència absoluta (re-lligació = religió) de la Divinitat transcendent. </li></ul><ul><li>Aquest nou esperit es trobarà representat en el neoplatonisme de Plotí. </li></ul>
  4. 4. Neoplatonisme <ul><li>Els antecedents d'aquesta teoria neoplatònica es troben en les qüestions que plantejava el platonisme i que no havien estat resoltes: </li></ul><ul><ul><li>On es trobava el Demiürg? </li></ul></ul><ul><ul><li>On calia situar el món de les idees?; i, d'on provenia? </li></ul></ul><ul><ul><li>Com a partir d'un únic principi (Bé) s'havia originat la pluralitat? </li></ul></ul><ul><li>Filó d'Alexandria (s. I aC) </li></ul><ul><li>Va identificar la Idea de Bé amb Déu i va situar el Logos, entès com a seu de les idees i creador del món sensible, com a intermediari entre Déu i el món. Afirmant que el fi últim de l'humà és la unió mística amb Déu. </li></ul>
  5. 5. Plotí: el neoplatonisme <ul><li>Plotí (Egipte 2O5-270 Roma) &quot;Ennèades&quot; (6 llibres) </li></ul><ul><li>Dóna una visió mística del pensament platònic. L'autèntica filosofia és la recerca de la veritat. </li></ul><ul><li>El principi suprem de tot és Déu, a qui anomena l'&quot;U&quot;, i és absolutament transcendent, inefable i incomprensible. No és pot saber res d'ell, (teologia negativa). </li></ul><ul><li>La manera com tot procedeix de l'U és una emanació (no creació, ni panteisme). </li></ul><ul><li>La primera emanació de l'U és la Intel·ligència (Nous); d'aquesta emana l'Anima del món; i d'aquesta les ànimes i les formes dels éssers sensibles; L'última emanació és la Matèria (principi del mal). </li></ul>
  6. 6. Plotí: el neoplatonisme <ul><li>L'humà és ànima en un cos (presó) i representa el centre del cosmos. Es per aquesta raó que a partir d'ell s'inicia el procés de retorn a l'U. Aquest procés requereix una purificació (espiritualitat i misticisme) progressiva que elimini totes les diferències i s'assoleixi l'èxtasi (felicitat) en la contemplació de l'U. D'aquesta manera l'humà es converteix en un pont entre el món intel·ligible i la matèria sensible. </li></ul><ul><li>Procés ascendent a la perfecció (tindrà seguidors en el Neoplatonisme del Renaixement): </li></ul><ul><ul><li>Pràctica del bé i de la virtut per alliberar-se de les passions </li></ul></ul><ul><ul><li>Contemplació de la bellesa d'allò corpori a l'incorpori. Amor a la bellesa, perquè en aquesta hi ha la manifestació de l'intel·ligible en el sensible. </li></ul></ul><ul><ul><li>Coneixement d'allò vertader. La filosofia ha de permetre contemplar les idees. </li></ul></ul><ul><ul><li>Èxtasi i fusió amb l'U o Déu del qual es té intuïció però no coneixement. </li></ul></ul>
  7. 7. S.II-IV <ul><li>Apologetes : Defensen la superioritat de la fe respecte a la raó: Justí; Tertulià (“La filosofia ha d’estar al servei de la religió”) </li></ul><ul><li>Escola d'Alexandria : La filosofia ha d'ajudar al cristianisme: Climent; Orígens. </li></ul><ul><li>Gnòstics : El coneixement (Gnosi) és el camí de salvació i no la fe. Barreja d'elements grecs, cristians i orientals. Van ser considerats heretges: Ireneu ; Hipòlit </li></ul><ul><li>Pares de l'Església : Defensen la unitat de la fe davant les heretgies: Gregori de Nissa, Sant Agustí. </li></ul>
  8. 8. Sant Agustí (Tagaste-Hipona 354-430) <ul><li>En un principi va seguir les ensenyances dels Maniqueus ( Mani : Sacerdot Persa que va viure al s.III. El maniqueisme es basa en la religió de Zoroastre que admet l'existència de dos principis, un és el del bé o principi de la llum i l'altre és el del mal, o principi de les tenebres. Aquests dos principis són eterns i mantenen una lluita constant.) </li></ul><ul><li>Més endavant es va convertir al cristianisme (any 387) i es va transformar en un dels principals crítics del maniqueisme. </li></ul><ul><li>Es considerat com un dels màxims representants del platonisme cristià (Identificació Bé - Déu. Dualisme ànima/ Cos) </li></ul>
  9. 9. Sant Agustí (Tagaste-Hipona 354-430) <ul><li>Mai va separar la Filosofia de la Teologia. Considerava que la filosofia havia de ser un instrument que ajudes a fer entendre les veritats revelades. La Fe i la Raó han de col·laborar per donar llum a la veritat cristiana. </li></ul><ul><li>Aquesta col·laboració té tres moments: </li></ul><ul><li>Primer - La Raó ajuda a l'humà a assolir la Fe. </li></ul><ul><li>Segon - La Fe il·lumina a la raó. </li></ul><ul><li>Teoria de l'Il·luminisme agustinià: Coneixem la realitat, les veritats immutables, a través de la il·luminació divina sobre l'enteniment, part de l'ànima que és el lloc on es situen totes les certeses. Déu és l'ésser suprem i immutable que ha creat del no-res les essències de les coses que existeixen. El coneixement no es dóna a través dels sentits, sinó a través de Déu. Aquesta teoria representa una postura Ontologista (l'ontologisme és aquella doctrina segons la qual l'enteniment humà veu les veritats en Déu.). </li></ul><ul><li>Tercer - La Raó fa comprensibles els continguts de la Fe. </li></ul><ul><li>La Raó està supeditada a la Fe en l'àmbit del coneixement. </li></ul>
  10. 10. Sant Agustí (Tagaste-Hipona 354-430) <ul><li>Agustí segueix la dita del profeta Isaïes: &quot;Si no creieu, no podreu entendre&quot;. Aquesta actitud inaugura i condiciona tota la filosofia medieval. Durant segles, la reflexió humana consistirà a reflexionar racionalment sobre els continguts d'una fe revelada. La &quot;filosofia&quot; que intenta verificar la comprensió racional de les veritats religioses tradicionals rep el nom d'Escolàstica. </li></ul><ul><li>Reconeixement de la veritat a partir de l'error: &quot;Si fallor, sum&quot;. Després d'arribar a l'escepticisme Agustí s’adona que encara que els seus raonaments podrien ser erronis no per això deixa d'existir o de ser alguna cosa quan erra o s'equivoca i aquesta és la veritat a partir de la qual es pot assolir el vertader coneixement de Déu. </li></ul><ul><li>En l'àmbit de la política exposa la situació difícil de l'època amb l'exemple de dues ciutats una és la ciutat dels homes on hi ha confusió i ningú s'entén perquè tothom vol el poder i l'altre seria la ciutat ideal o ciutat de Déu on hi hauria harmonia i la gent podria viure feliç. Aquesta última ciutat és la que tothom hauria de voler construir. </li></ul>

×