Edat Mitjana Un mil·leni amb cultures diferents

1. s V-VIII: Invasió Bàrbars Pensadors: Anici Manli Severí Boeci - El consol de la filosofia Temes: Què és persona ? Substància individual de naturalesa racional

Pensadors: Anici Manli Severí Boeci - El consol de la filosofia

Temes: Què és persona ? Substància individual de naturalesa racional

2. s VIII-IX: Renaixement carolingi Pensadors: Joan Escot Eriúgena (810-877) Temes: Raó/Fe - Valora el paper de la raó- Panteísme –Identifica Déu i la naturalesa.

Pensadors: Joan Escot Eriúgena (810-877)

Temes: Raó/Fe - Valora el paper de la raó- Panteísme –Identifica Déu i la naturalesa.

3. s X-XII: Feudalisme i Escolàstica Pensadors: P. Abelard: dialèctica com a mètode de coneixement per contraposar arguments – sic et non- i conceptualisme. S. Anselm de Canterbury : argument ontològic – demostració a priori de l’existència de Déu. Primer la Fe i després la Raó. Al-Farabí: distinció entre essència i existència. Averrois: Dos nivells de coneixement diferent: teològic i cientificofilosòfic.

Pensadors:

P. Abelard: dialèctica com a mètode de coneixement per contraposar arguments – sic et non- i conceptualisme.

S. Anselm de Canterbury : argument ontològic – demostració a priori de l’existència de Déu. Primer la Fe i després la Raó.

Al-Farabí: distinció entre essència i existència.

Averrois: Dos nivells de coneixement diferent: teològic i cientificofilosòfic.

Corrents de pensament: Escolàstica / Islam L’Escolàstica neix de les escoles monàstiques. El seu pensament era cristià i tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe cristiana mitjançant la raó. L’Islam designa l’acte de submissió del creient a la voluntat divina. Defensa la unitat de Déu. Recupera la filosofia aristotèlica.

Corrents de pensament:

Escolàstica / Islam

L’Escolàstica neix de les escoles monàstiques. El seu pensament era cristià i tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe cristiana mitjançant la raó.

L’Islam designa l’acte de submissió del creient a la voluntat divina. Defensa la unitat de Déu. Recupera la filosofia aristotèlica.

4. s XIII-XIV: Naixement burgesia Primeres Universitats (París, Bolonya i Oxford) La gran escolàstica Pensadors: Tomàs d’Aquino o Sant Tomàs : Demostració de l’existència de Déu a posteriori. Col·laboració de la Fe i la Raó en el coneixement. Afirma l’existència de la llibertat humana donant més importància a la voluntat. Omnipotència divina: té límits Déu? Conceptualisme: Els Universals com a conceptes mentals provenen de Déu.

Primeres Universitats (París, Bolonya i Oxford)

La gran escolàstica

Pensadors:

Tomàs d’Aquino o Sant Tomàs :

Demostració de l’existència de Déu a posteriori.

Col·laboració de la Fe i la Raó en el coneixement.

Afirma l’existència de la llibertat humana donant més importància a la voluntat.

Omnipotència divina: té límits Déu?

Conceptualisme: Els Universals com a conceptes mentals provenen de Déu.

Franciscans Pensadors: Sant Bonaventura: La Fe és més important que la Raó. Roger Bacon : És més important la Raó que la Fe en el coneixement i a més aquesta necessita l’experimentació i l’observació amb l’ajuda indispensable de les matemàtiques. Duns Escot: Voluntarisme. Déu fa el que vol (en cas contrari no seria omnipotent!). Ramon Llull: La Raó ha de servir a la Fe. Mitjançant demostracions lògiques pretenia convertir als infidels .

Franciscans

Pensadors:

Sant Bonaventura: La Fe és més important que la Raó.

Roger Bacon : És més important la Raó que la Fe en el coneixement i a més aquesta necessita l’experimentació i l’observació amb l’ajuda indispensable de les matemàtiques.

Duns Escot: Voluntarisme. Déu fa el que vol (en cas contrari no seria omnipotent!).

Ramon Llull: La Raó ha de servir a la Fe. Mitjançant demostracions lògiques pretenia convertir als infidels .

5. Finals s XV: Època de crisi Decadència de l’escolàstica Crisi del cristianisme com ideal de vida i del poder dels papes. Causes: Consciència democràtica en auge. Defensa de la individualitat per part de la burgesia.

Decadència de l’escolàstica

Crisi del cristianisme com ideal de vida i del poder dels papes.

Causes: Consciència democràtica en auge. Defensa de la individualitat per part de la burgesia.

Pensadors: Guillem d’Occam “Doctor supersubtil” Voluntarisme: la llibertat humana depèn de la voluntat divina. Fe com a únic camí a Déu Coneixement de la naturalesa a través de l’experiència. Principi d’economia o navalla d’Occam: “ Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem ”. Nominalisme: mediació lingüística en la nostra concepció del món.

Pensadors:

Guillem d’Occam “Doctor supersubtil”

Voluntarisme: la llibertat humana depèn

de la voluntat divina.

Fe com a únic camí a Déu

Coneixement de la naturalesa a través de l’experiència.

Principi d’economia o navalla d’Occam: “ Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem ”.

Nominalisme: mediació lingüística en la nostra concepció del món.