La ment és com un full de paper en blanc John LOCKE David HUME L’EMPIRISME Segles XVII-XVIII

L’EMPIRISME Corrent filosòfica contraposada en molts aspectes al racionalisme Tema fonamental El problema del coneixement Tesis més importants L’origen del coneixement és l’experiència negació de les idees innates dels racionalistes El coneixement humà està limitat per l’experiència Tot coneixement és coneixement d’idees els empiristes i els racionalistes coincideixen en aquest punt. Conclusió nou concepte de raó dependent i limitada a l’experiència pràctica crítica amb els seus límits i possibilitats Empeiría : paraula grega que vol dir experiència negació o impossibilitat de la metafísica. Ciències experimentals com a model.

Experiència (?). Probabilitat. Evidència i intuïció Criteri de veritat Negació i impossibilitat Possible i base del coneixement Metafísica Ciències experimentals. Matemàtiques Ciència model Experiència Raó Origen del coneixement Inductiu i experimental. Deductiu i intuïtiu Mètode Negació. Idees adquirides. Idees innates Innatisme Criteri de veritat. Valoració. En qüestiona la validesa Concepció de l’experiència Crítica. La raó està limitada. Optimisme. La raó té capacitats il·limitades. Concepció de la raó EMPIRISME RACIONALISME CRITERI DE COMPARACIÓ

PROJECTE FILOSÒFIC John Locke (1632-1704) Doble finalitat Aclarir què podem conèixer Reflexionar sobre els problemes pràctics en els quals és necessari arribar a algun acord. Vol elaborar una teoria del coneixement Amb una finalitat pràctica Moderar l’afany racionalista per saber-ho tot amb certesa Adoptar una actitud de cautela davant de determinats problemes Acceptar els límits del coneixement Pretén evitar dos perills El dogmatisme intolerant L’escepticisme total I així Abandona els problemes metafísics Se centra en allò que és accessible al coneixement humà

EL CONEIXEMENT HUMÀ Es defineix exclusivament en funció de les idees , no de les coses ¿Què són? el que la ment contempla Teoria representativa del coneixement Origen Tota idea prové de l’experiència externa interna Tipus Idees simples: de sensació o de reflexió Idees complexes: provenen de la Combinació d’idees simples per part de l’enteniment. Conèixer és percebre idees en la nostra ment Té els seus límits No és possible anar més enllà de les idees simples Les idees simples són els materials únics del nostre coneixement

EL MÓN I LA CIÈNCIA Locke manté un realisme crític L’ ésser humà té un coneixement Les coses naturals són conegudes a través de les sensacions El món intuïtiu d’un mateix demostratiu de Déu sensible de les coses perquè posseeix una ment substancial que té plena consciència que és fonament de La identitat personal tenen qualitats primàries secundàries que són representacions de les coses La ciència dividida en tres classes física ciència pràctica (ètica) doctrina dels signes i així física proporciona només un coneixement probable ètica matemàtiques proporcionen un coneixement cert

George Berkeley (1685-1753) Filòsof i clergue irlandès, és considerat el fundador de la moderna escola de l ’idealisme. Partint d’idees empriristes dedueix la no existència de la realitat material ( immaterialisme ). Si el nostre coneixement prové de la nostra experiència i aquesta és subjectiva, aleshores el coneixement es redueix als nostres continguts mentals. (idees=simples representacions mentals). No podem saber amb certesa si el resultat del nostre coneixement es correspon a un objecte real o a un simple contingut mental. D’on provenen les nostres percepcions? Com és que no canvien de manera caòtica i desordenada? La nostra ment rep les percepcions de Déu (causa de les nostres idees) Déu és el responsable de l’ordre i regularitat de les idees. Esse est percipi aut percipere: Ésser és ser percebut o percebre.

Filòsof i clergue irlandès, és considerat el fundador de la moderna escola de l ’idealisme.

Partint d’idees empriristes dedueix la no existència de la realitat material ( immaterialisme ).

Si el nostre coneixement prové de la nostra experiència i aquesta és subjectiva, aleshores el coneixement es redueix als nostres continguts mentals. (idees=simples representacions mentals).

No podem saber amb certesa si el resultat del nostre coneixement es correspon a un objecte real o a un simple contingut mental.

D’on provenen les nostres percepcions? Com és que no canvien de manera caòtica i desordenada?

La nostra ment rep les percepcions de Déu (causa de les nostres idees)

Déu és el responsable de l’ordre i regularitat de les idees.

Esse est percipi aut percipere: Ésser és ser percebut o percebre.

DAVID HUME (1711-1776) Va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any 1711 i morí 1776, també a Edimburg. Estudià dret, sense vocació. De jove va tenir una important depressió nerviosa, diagnosticada pel metge com a "malaltia dels instruïts" i per a la qual se li va prescriure com a medicina: "un règim a còpia de cervesa" que incloïa: "una pinta anglesa de vi claret cada dia" i passejades a cavall. Va treballar un temps com a secretari i, amb els rèdits de la seva petita renda, va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Fléche, (1736).

Va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any 1711 i morí 1776, també a Edimburg.

Estudià dret, sense vocació.

De jove va tenir una important depressió nerviosa, diagnosticada pel metge com a "malaltia dels instruïts" i per a la qual se li va prescriure com a medicina: "un règim a còpia de cervesa" que incloïa: "una pinta anglesa de vi claret cada dia" i passejades a cavall.

Va treballar un temps com a secretari i, amb els rèdits de la seva petita renda, va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Fléche, (1736).

Amb el Tractat , Hume apareixia com un filòsof escèptic, perquè afirmava que no podien conèixer la existència de Déu ( Mr.Hume l’ateu ). Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow, i es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués d'Anandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire. Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic. Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau). Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat secretari pels afers d'Escòcia i va passar els últims anys de la seva vida a Edimburg. APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME

Amb el Tractat , Hume apareixia com un filòsof escèptic, perquè afirmava que no podien conèixer la existència de Déu ( Mr.Hume l’ateu ).

Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow, i es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués d'Anandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire.

Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic.

Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau).

Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat secretari pels afers d'Escòcia i va passar els últims anys de la seva vida a Edimburg.

DAVID HUME (1711-1776) PROJECTE FILOSÒFIC “ Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”) Hume pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home” unificar totes les ciències la ciència de la naturalesa humana a partir de les lleis d’associació d’idees “ Investigació sobre l’enteniment humà” 1748 Hume abandona els objectius de l’etapa anterior objectiu elaborar una anàlisi de l’enteniment humà fixar els límits de la capacitat de coneixement a partir de la distinció entre qüestions de fet relacions d’idees El filòsof il·lustrat Hume abandona el seu projecte anterior es dedica a estudis més particulars utilitzant un mètode descriptiu històric “ Investigació sobre els principis de la moral” 1751 defensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.

La seva pretensió és transformar les ciències a partir de la investigació de les operacions que realitza l'enteniment quan coneix. Aquest objectiu prové del problema filosòfic predominant de l'època: trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement científic. Crítica el racionalisme i segueix les idees de l' empirisme antic : R. Bacon , G. Occam . També té present el problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme de T.Hobbes. La seva influència més propera és la de l' empirisme de J . Locke i G . Berkeley ; i el mètode experimental de I . Newton . L'experiència és el límit del coneixement humà. Critica la pretensió científica de la metafísica. Proposa una nova filosofia basada en la naturalesa humana. D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES

La seva pretensió és transformar les ciències a partir de la investigació de les operacions que realitza l'enteniment quan coneix. Aquest objectiu prové del problema filosòfic predominant de l'època: trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement científic.

Crítica el racionalisme i segueix les idees de l' empirisme antic : R. Bacon , G. Occam . També té present el problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme de T.Hobbes. La seva influència més propera és la de l' empirisme de J . Locke i G . Berkeley ; i el mètode experimental de I . Newton .

L'experiència és el límit del coneixement humà. Critica la pretensió científica de la metafísica. Proposa una nova filosofia basada en la naturalesa humana.