Centrals nuclearsacabat

204 views
130 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
204
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Centrals nuclearsacabat

  1. 1. CentralsnuclearsProducciód’energiaGuillem CidRaúl GarcíaAnna Mallofré
  2. 2. Índex1 Justificació i objectius 12 Les Reaccions nuclears 23 Estructura d’una central nuclear 54 Funcionament de la central 75 Tractament dels residus radioactius 96 Perills de l’energia nuclear 137 Accidents al llarg de la història 178 Conclusions 209 Bibliografia 21
  3. 3. 1 JustificacióHem agafat aquest treball per poder saber sobre les centrals nuclears, com funcionen itots els perills que poden haver si es fa mal be alguna central i tota la contaminació que hiprovoca i els afectats que hi ha. Tractarà sobre:La energia nuclear va ser descoberta per primera vegada per Pierre Curie en l’any1901.- Pierre va calcular l’energia produïda dels productes radioactiu anomenat radi.- El producte d’energia radioactiva va disminuint durant el temps però tarda mesde 50 anys en evaporar-se com a mínim. L’energia creada prové de neutrons iàtoms de matèria que provoca una reacció química que es igual a energiaquímica.Les centrals nuclears existeixen des de 1951.És un tema molt interessant, ja que no te tants anys de diferencia a l’època que hisom encara avui dia estem descobrin noves formes de treballar amb l’energianuclear, a més s’ha de mantenir en molta cura aquest material, per això el nostregrup ha escollit aquest tema.ObjectiusEls objectius que ens hem planteja:t són els següents-Conèixer en les reaccions naturals com es formen aquestes reaccions i on donen lloc-Conèixer en l’estructura nuclear : les seves parts i característiques que tenen-Conèixer en el tractament de residus radioactius: on s’ aboquen i amb quins materialses fusionen-Conèixer En els perills d’ energia nuclear : els efectes que provoca en el medi, elsafectes biològics i com es poden solucionar i alguns llocs on ha hagut desastres.1
  4. 4. 2 LES REACCIONS NUCLEARSLa Reacció Nuclear és un fenomen físic que consisteix en la ruptura d’unnucli atòmic en dos nous nuclis per l’impacte d’un neutró, amb l’alliberamentd’altres neutrons i una gran quantitat d’energia que es manifesta en forma decalor. Els neutrons poden provocar nous impactes i noves ruptures,i aixíproduir una reacció en cadena.Aquestes reaccions es produeixen en el nucli del reactor de la central, oque serveix per escalfar un líquid que circula per uns conductes.Característiques de les reaccions nuclears:- Les reaccions nuclears són produïdes per partícules nuclears.- Les reaccions nuclears causen transmutació dels elements, conversiódun àtom a un altre.- Les reaccions nuclears succeeixen amb canvis denergia que superenles de les reaccions químiques.- Les reaccions nuclears són independents de les condicions ambientals.- La reactivitat nuclear dun element és independent de la forma en què estrobi, bé sigui lliure o formant compostos.Tipus:La fissió nuclearLa fissió nuclear pot incloure quan un nucli dun àtom pesat captura unneutró, o pot ocórrer espontàniament.En energia nuclear anomenem fissió nuclear a la divisió del nucli dun àtom.El nucli es converteix en diversos fragments amb una massa gairebé igual ala meitat de la massa original més dos o tres neutronsÉs una de les dues reaccions possibles que es produeixen quan treballemamb energia nuclear.2
  5. 5.  Fissions nuclears controladesLa majoria dels reactors són controlats per mitjà de barres de controlfetes de neutrons dun fort material absorbent, com el bor o el cadmi.A més de la necessitat de capturar neutrons, els neutrons sovint tenenmolta energia cinètica (es mouen a gran velocitat).. Quan els neutronsràpids shan desaccelerat, són més propensos a produir més fissionsnuclears o ser absorbits per la barra de control.fissió nuclear controlada Fissió nuclear espontàniaLa taxa de la fissió nuclear espontània és la probabilitat per segon queun àtom donat es fusiona de forma espontània - és a dir, sense capintervenció externa.fissió nuclear espontània3
  6. 6. Reaccions nuclears en cadenaUna reacció en cadena es refereix a un procés en el qual els neutronsalliberats en la fissió produeix una fissió addicional en almenys un nuclimés. Aquest nucli, al seu torn produeix neutrons, i el procés es repeteix.El procés pot ser controlat (energia nuclear) o incontrolada (armesnuclears).reaccions nuclears en cadena4
  7. 7. 3 Estructura centrals NuclearsLelement principal duna central és el combustible:Es tracta dunes llargues varetes metàl·liques en linterior es troba elproducte reactiu, que segons el tipus de central pot ser urani 235 o plutoni239.El motiu danar envasats en varetes metàl·liques, es deu a la necessitat dedonar-los certa rigidesa.El metall que els cobreix és més permeable als neutrons, ja que sense ellsno es pot mantenir una reacció.Un reactor nuclear :Té dificultats per mantenir la reacció si els neutrons adquireixen excessivavelocitat.En fusionar un àtom es produeixen neutrons, però aquests són molt ràpids,la possibilitat que mantinguin la reacció és cent vegades menor que abaixes velocitats. Per això cal un element que permeti que els neutronssiguin frenats; aquest material es denomina moderador.El moderador adopta formes variades:Pot ser un líquid, com laigua pesada, on es submergeixen les varetes decombustible.També pot es sòlid, com el grafit, en aquest cas és envasat en barresque es barregen amb les varetes de combustible, la intensitat de lareacció es controla introduint aquestes barres més o menys.Al bloc de combustible + moderador se li denomina nucli del reactor.La coberta protectoraA més devitar fuites de radiacions gamma i neutrons lexterior, sol serdissenyada per protegir el nucli de qualsevol catàstrofe aliena a lacentral, com ara terratrèmols, podent suportar impactes de gransproporcions sense partir-se5
  8. 8. El refrigerantUn element important per al nucli del reactor.La seva missió és absorbir la calor produïda per la reacció, perposteriorment ser transferit a un circuit secundari (intercanviador decalor).Pot ser líquid o gasós, en cas dun líquid es submergeix el nucli en ell, isi és un gas sinjecta aquest a alta pressió per una sèrie de conductesdisposats en el nucli.En qualsevol cas, un intercanviador de calor (que impedeix que elrefrigerant estigui en contacte amb la turbina) genera vapor daigua quesaplica a la turbina per produir energia elèctrica.El reactor nuclear:Necessita un aïllant que impedeixi les fugues radioactives (cobertaprotectora).Consisteix en una estructura (una campana) de formigó de granespessor que, normalment recobreix nucli i refrigerant, encara que endeterminades centrals pot envoltar només un nucli: en aquest últim casnecessita ser una estructura de més gruix.generador de vapor reactor nuclear6
  9. 9. 4 Funcionament de la central nuclearEl principal ús que se li dóna actualment a lenergia nuclear és el de lageneració denergia elèctrica. Les centrals nuclears són les instal· lacionsencarregades daquest procés.Pràcticament totes les centrals nuclears en producció utilitzen la fissiónuclear ja que la fusió nuclear actualment és inviable tot i estar en procés dedesenvolupament.El funcionament duna central nuclear és idèntic al duna central tèrmicaque funcioni amb carbó, petroli o gas excepte en la forma de proporcionar calora laigua per convertir-la en vapor. En el cas dels reactors nuclears aquestacalor sobté mitjançant les reaccions de fissió dels àtoms del combustible.A nivell mundial el 90% dels reactors de potència, és a dir, els reactorsdestinats a la producció denergia elèctrica són reactors daigua lleugera (en lesversions daigua a pressió o daigua en ebullició). De manera que explicaremmés extensament el funcionament daquest tipus de reactor.El principibàsic delfuncionament dunacentral nuclear esbasa en lobtenciódenergia caloríficamitjançant la fissiónuclear del nucli delsàtoms delcombustible. Ambaquesta energiacalorífica, que tenimen forma de vapordaigua, laconvertirem enenergia mecànica en una turbina i, finalment, convertirem lenergia mecànica enenergia elèctrica mitjançant un generador.El reactor nuclear és lencarregat de provocar i controlar aquestesfissions atòmiques que generaran una gran quantitat de calor. Amb aquestacalor sescalfa aigua per convertir-la en vapor a alta pressió i temperatura.Laigua transformada en vapor surt de ledifici de contenció acausa de lalta pressió a què està sotmès fins arribar a la turbina i fer-lagirar. En aquest moment part de lenergia calorífica del vapor estransforma en energia cinètica.7
  10. 10. Aquesta turbina està connectada a un generador elèctricmitjançant el qual es transformarà lenergia cinètica en energia elèctrica.Daltra banda, el vapor daigua que va sortir de la turbina, encara que haperdut energia calorífica segueix estant en estat gas i molt calent. Per reutilitzaraquesta aigua hi refrigerar abans de tornar-la a introduir al circuit. Per això, uncop ha sortit de la turbina, el vapor entra en un tanc (dipòsit de condensació) onaquest es refreda en estar en contacte amb les canonades daigua freda. Elvapor daigua es torna líquid i mitjançant una bomba es redirigeix novament alreactor nuclear per tornar a repetir el cicle.Per aquest motiu les centrals nuclears sempre estan instal·lades propduna font abundant daigua freda (mar, riu, llac), per aprofitar aquesta aigua aldipòsit de condensació. La columna de fum blanc que es pot veure sortint dedeterminades centrals és el vapor daigua que es provoca quan es aquestintercanvi de calor.Aquesta central nuclear es d’Argentina, esla 2 que produeix més energia del món.Des de 1974.8
  11. 11. 5 Tractament de residus radioactiusEl principal problema de lús de lenergia nuclear és la gestió delsresidus nuclears ja que no es poden eliminar i són molt perillosos.- Que sen fa dels residus nuclears?Els residus nuclears actualment és un dels principals problemes enlaprofitament de lenergia nuclear a les centrals nuclears. Si aquestsresidus nuclears no es tracten degudament, resulten altament perillososper la població i el medi ambient.- El residus radioactius es poden classificar segons les sevescaracterístiques físiques i químiques i per la seva activitat.Classificant-los per la seva activitat tenim:Residus nuclears dalta activitat, compostos pels elements delcombustible bestiar.Residus nuclears de mitjana activitat, són radionúclids produïts en elprocés de fissió nuclear.Residus nuclears de baixa activitat, bàsicament es tracta de les eines,roba i material divers utilitzat per al manteniment de la central nuclear.LEmpresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) és lempresaque sencarrega a Espanya de la gestió de residus nuclears (provinguinde centrals nuclears o daltres instal·lacions radioactives com hospitals icentres de recerca). La gestió daquests residus nuclears està definidaen el Pla General de Residus aprovat pel Parlament.Els protocols per al tractament daquests residus nuclears depèn del seunivell dactivitat radioactiva:9
  12. 12. Residus nuclears de mitjana i baixa activitatEls residus nuclears de mitjana activitat es generen perradionúclids alliberats en el procés de fissió en quantitats petites,molt inferiors a les considerades perilloses per a la seguretat i laprotecció de les persones.Amb un tractament es separen els elements radioactius quecontenen en aquests subproductes i els residus resultants esdipositen en bidons dacer solidificant amb quitrà, resines o ciment.Els residus nuclears de baixa activitat radioactiva (roba, eines,etc) es premsen i es barregen amb formigó formant un bloc sòlid.Igual que en el cas anterior aquests també sintrodueixen en bidonsdacer.residus nuclears de baixaactivitatAquest contingut es distribueix en el lloc web dEnresa sota lescondicions de la llicència Creative Commons Reconocimiento -Sense obres derivades (BY-ND) 3.0]A Espanya, els bidons es traslladen al Centre dEmmagatzematgede El Cabril (Còrdova), que ENRESA sencarrega de gestionar. Amés de dipositar tots els residus radioactius de totes les centralsnuclears espanyoles, també es dipositen els residus generats perla medicina, la investigació, la indústria i altres camps que tambétreballen amb materials radioactius.10
  13. 13. abocament de reisdusTots els emmagatzematges de residus nuclears, a lactualitat,estan vigilats i controlats rigorosament.Residus nuclears dalta activitatUn cop sha gastat el combustible, sextreu del reactor peremmagatzemar temporalment en una piscina daigua construïda deformigó i parets dacer inoxidable dins de la central per crear una barreraa les radiacions i evitar fuites.Si bé és cert que aquestes piscines poden ampliar mitjançant unaoperació anomenada "reracking", els últims Plans Generals de Residuspreveuen la construcció de magatzems temporals en sec dins de lapròpia central nuclear. Aquest seria un complement a les piscines en elpas intermedi fins a definir una localització definitiva.En nombrosos països es desenvolupa una investigació sobreemmagatzematges definitius, alguns dels quals, com Finlàndia i elsEUA, han donat passos molt importants per a la seva construcció iposada en servei.Una de les solucions per aquest tipus de residus nuclears que méssaccepten entre experts és el Dipòsit Geològic Profund (AGP),generalment en mines excavades en formacions geològiques estables.11
  14. 14. Actualment ENRESA treballa per localitzar, construir i gestionarun Magatzem Temporal Centralitzat on guardar, de manera provisional isegura, els residus nuclears dalta activitat que actualment es guarden ales centrals nuclears espanyoles. Aquest emmagatzematge permetràguanyar temps per buscar una ubicació adequada per a lAGP permetentla continuïtat de les instal·lacions denergia nuclear i lemmagatzematgesegur dels residus dalta activitat.Classificació europea de residus nuclearsAtès que no tots els països utilitzen la mateixa classificació, la ComissióEuropea ha recomanat unificar criteris, per a això proposa la següentclassificació, en vigor des del 1 de gener de 2002:Residus nuclears de transició: residus, principalment dorigen mèdic,que es desintegren durant el període demmagatzematge temporal,podent a continuació gestionar com a residus no radioactius, sempreque es respectin uns valors de descalcificació.Residus nuclears de baixa i mitjana: la seva concentració enradionúclids és tal que la generació denergia tèrmica durant la sevaevacuació és prou baixa. Al seu torn es classifiquen en residus de vidacurta que contenen núclids la vida mitjana és inferior o igual a 30 anys,amb una concentració limitada de radionúclids alfa de vida llarga i enresidus de vida llarga amb radionúclids i emissors alfa de vida llarga laconcentració és superior als límits aplicables als residus de vida curta.Residus nuclears dalta activitat: Residus amb una concentració deradionúclids tal que cal tenir en compte la generació tèrmica durant elseu emmagatzematge i evacuació. Aquest tipus de residus sobtéprincipalment del tractament i condicionament del combustible gastat.12
  15. 15. 6 Perill de l’energia nuclearActualment, l’ indústria nuclear de fissió, presenta diversos perills, queper ara no tenen una ràpida solució.- Aquests perills, podrien arribar a tenir una gran repercussió en elmedi ambient i en els éssers vius si són alliberats a latmosfera, oabocaments sobre el medi ambient, arribant fins i tot a produir lamort, i condemnar a les generacions futures amb mutacions.- Per això, a les centrals nuclears sels exigeix unes grans mesures deseguretat, que puguin evitar aquests incidents, encara que devegades, poden arribar a ser insuficients (Chernóbil), pel fet quesintenta estalviar diners en la construcció, i només es posa unaseguretat mínima.Els perills més importants, són entre daltres:- La radiació i el constant risc duna possible explosió nuclear, encaraque aquest últim és molt improbable amb els actuals sistemes deseguretat de les centrals nuclears.- Ens centrarem principalment en la radiació, per ser el mésrepresentatiu, ja que les explosions són molt improbables.La radioactivitat, és la propietat en virtut de la qual alguns elements quees troben en la naturalesa, com el urani, es transformen, per emissió departícules alfa (nuclis dHeli), beta (electrons), gamma (fotons), en altreselements nous, que poden ser o no, al seu torn, radioactius.- La radioactivitat és per tant, un fenomen natural al qual lhome haestat sempre exposat, encara que també hi ha les radiacionsartificials. Així doncs, diferenciem dos casos, radiació natural iradiació artificial:13
  16. 16.  RADIACIÓ NATURALSempre ha existit, ja que procedeix de les matèries existents en totl’univers ,i pot ser radiació visible( com ara la llum), o invisible (raig ultraviolats).Aquesta radiació, procedeix de les radiacions còsmiques de l’espaiexterior, j llunyans també a aquells son gegantins reactors nuclears, encaratambé procedeixen aquestes radiacions dels elements naturals radioactius(urani, tori, radi)que existeixen de forma natural en l’aire, aigua, aliments, en elmateix cos humà. Aquesta radiació natural, es de l’ordre del 88% de la radiaciótotal rebuda per l’ésser humà, classificant de lasegüent manera:-Radiació cosmica15%-Radiació d’alimets, begudes… 17%-Radiació en elements naturals. 56%Com és ben sabut, la radiació dels elements porta seriosesconseqüències en els éssers vius, si sobrepassen els límits anuals reradiació normal. La conseqüència més important és la mutació en elséssers vius, ja que afecta les generacions tant presents, com futures, iels seus efectes anirien des de la falta de membres corporals imalformacions en fetus, esterilitat, ..., fins a la mort. Per tant, ésimportant que els residus de les centrals nuclears, que són radioactius,compleixin unes mesures de seguretat, perquè no sorgeixin possiblesaccidents de fuites de radiació.A causa daquest important factor de risc, les centrals nuclears, han detenir una sèrie de proteccions per prevenir un possible desastre, quetingués fugues radioactives a lexterior. La seguretat i proteccióradiològica que ofereixen les centrals nuclears, són:- Vareta de combustible: Tubs amb aliatge de Zirconi en linterior estroba el urani.14
  17. 17. - Vas del reactor: Recipient cilíndric dacer al carboni, recobertinteriorment dacer inoxidable, de 12.5 centímetres de gruix, amb18.5 metres daltura i 4.77 metres de diàmetre. En el seu interior, estroba el nucli del reactor, on sobté el vapor que mou la turbina.- Edifici del reactor: És una estructura de formigó armat de 1 metrede gruix i 55 metres daltura (12 dells, sota terra). Està dissenyat persuportar les condicions del major accident possible.En cas demergència, sactivarien els següents Sistemes demergència.Sactiven en trencar la canonada de refrigeració, i és un sistemaautònom automàtic, i es compon de:- Injecció del Refrigerant a alta pressió: Injecta refrigerant alinterior del vas, just a sobre del combustible.- Ruixat del nucli- Injecció de refrigerant a baixa pressió: injecten refrigerant al vas,inundant el nucli.-Sistema automàtic dalleujament de pressió: Impedeix lapressurització del vas per sobre dels valors operacionals.- Condensador daïllament: Refreda el vapor existent en el vas.- Inserció de les barres de control: En inserir, satura totalment elreactor.En el següent esquema, es mostren les barreres de contenció dunacentral nuclear.- Que es pot observar? Es pot observar de la mateixa manera elssistemes de seguretat de què disposen les centrals nuclears.- Com va succeir? Laccident va començar a les 4.00 hores del matídel 28 de març de 1979, quan hi va haver una fallada en un circuit dela planta i va començar un llarg fuita daigua radioactiva a través delscircuits de refrigeració del reactor.- Com es va produir? Es va produir mentre la planta operava al 97%dels seus 1.000 megawatts de potència i va ser conseqüència deprocediments erronis per part dels operadores. Los errors van posaren estat crític el sistema de refredament del reactor produint una greufuga de materials radioactius als circuits secundaris que van obligar aevacuar la planta i els seus voltants.15
  18. 18. - On no hi va haver morts? En Three Mile Island no hi va havervíctimes mortals, tot i que en el moment de laccident unes 25.000persones residien en zones a menys de vuit quilòmetres de lacentral.- Que demostren els estudis? Els estudis realitzats sobre la poblaciódemostren que tampoc hi va haver danys a persones a llarg termini.Així, milers dhabitants van ser evacuats davant el núvol radioactiuque es va formar, duns trenta quilòmetres quadrats- Quines van ser les conseqüències? Les conseqüèncieseconòmiques i de relacions públiques sí que van ser importants, i elprocés de neteja llarg i costós (va durar deu anys). A més, laccidentva reduir notablement la confiança de la població en les centralsnuclears perquè va ser el més greu de la història fins a aquestmoment. Segons lEscala Internacional dAccidents Nuclears (INES)va tenir una categoria 5 (dun total de 7) que suposa un "accidentamb conseqüències àmplies". Avui en dia la central continuafuncionant i té llicència dexplotació fins lany 2034.16
  19. 19. 7 Accidents al llarg de la historiaChernóbil (Ucraïna)- Com va succeir? Laccident nuclear més greu de la història vasucceir el 26 dabril de 1986, quan lequip que operava en la centrales va proposar realitzar una prova amb la intenció daugmentar laseguretat del reactor. Durant la prova en la qual se simulava un tallde subministrament elèctric, un augment sobtat de potència al reactor4 daquesta central nuclear va produir el sobreescalfament del nuclidel reactor nuclear que va acabar provocant lexplosió de lhidrogenacumulat al seu interior-- Que van llençar a l’atmosfera? Van ser llançades a latmosferaunes 200 tones de material fissible amb una radioactivitat equivalenta entre 100 i 500 bombes atòmiques com la que va ser llançadasobre Hiroshima.- Quines conseqüències va tenir? Va causar directament la mort de31 persones, va forçar al govern de la Unió Soviètica a levacuaciódunes 135.000 persones i va provocar una alarma internacional endetectar radioactivitat en diversos països dEuropa septentrional icentral.- Quan de temps ho va ocultar el govern? El govern va ocultar lacatàstrofe les primeres dues setmanes i va mentir informant dunamanera breu que havia succeït un accident molt controlat i resalarmant a la central. Van ser investigadors Suecs els primers aadonar-se del succés.- Quants morts hi van haver? Segons els experts ucraïnesos,Txernòbil va causar la mort de més de 100.000 persones a Ucraïna,Rússia i Bielorússia els països afectats per la catàstrofe, xifra queorganitzacions ecologistes, com Greenpeace, eleven fins a 200.000.17
  20. 20. - Quines són les conclusions ? Tot i que les conclusions dels estudisque shan fet sobre la tragèdia són objecte de controvèrsia, sícoincideixen que milers de persones afectades per la contaminacióhan sofert o sofriran en algun moment de la seva vida efectes en laseva salut.- Quant va ser el tancament definitiu? El tancament definitiu de lacentral es va completar lany 2000. Encara hi ha una zona dexclusióal voltant de la instal· lació en la qual la vida humana és impossible. A Espanya, Vandellòs I (Tarragona)- Com va succeir? Laccident nuclear més greu en la històriadEspanya es va produir el 19 doctubre de 1989 a Vandellòs(Tarragona), quan es va iniciar un incendi que va ocasionarimportants disfuncions en diversos sistemes necessaris per garantirla refrigeració del reactor.- Com es va declarar l’ incendi? Lincendi es va declarar, segons uninforme del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), després dun errormecànic.- En quina escala va arribar? Laccident va ser classificat com denivell 3 en lescala INES, que correspon a un "incident important" pelque no va provocar emissió de radioactivitat a lexterior.- Quines conseqüències va tenir? No hi va haver víctimes i lelevatcost de les mesures exigides per lorganisme regulador espanyol(CSN) per corregir les irregularitats detectades van fer que lempresaexplotadora decidís el seu tancament definitiu18
  21. 21. Altres accidents al llarg de la historia-12 desembre 1952. - El primer accident nuclear seriós té lloc a laplanta de Chalk River, a Ottawa (Canadà), en fondre parcialment elnucli, sense causar danys personals. El maig de 1958, un incendi enaquesta planta va produir una fuita radioactiva.-30 setembre 1957. - Una explosió a la central secreta deChelliabnsk-40, coneguda com Mayak, a les Muntanyes Urals(lantiga URSS), causa almenys 200 morts i contamina 90quilòmetres quadrats amb estronci. Un total de 10.000 persones vanser evacuades i desenes de milers van quedar exposades a laradiació.-7 octubre 1957. - Lincendi en un reactor de la planta nuclear deWindscale-Sellafield a Liverpool (Regne Unit), produeix una fuitaradioactiva que va contaminar una àrea de 300 quilòmetres quadrats.- 3 gener 1961. - Tres tècnics de lArmada nord-americana moren ala planta de Idaho Falls, en un accident amb un reactor experimental.Va ser el primer accident nuclear als EUA.- 7 agost 1979. - Un miler de persones van resultar contaminadesper la radiació emesa per una central secreta prop de Irwin(Tennessee, EUA).- 8 març 1981. - Fugida daigua radioactiva procedent de la planta deTsuruga (Japó), no donada a conèixer fins a sis setmanes després, ala qual van quedar exposades 300 persones.- 13 setembre 1987. - Un accident radioactiu provocat per lacontaminació una càpsula de cesi-137 a la ciutat brasilera de Goianiacausa quatre morts i 240 ferits.- 30 setembre 1999. - Una fuita durani en una central de combustiblenuclear de lempresa JCO a Tokaimura (Japó) provoca la mort de dosoperaris i altres 438 persones resulten afectades per les radiacions.- 6 abril 1993. - Lexplosió dun contenidor ple duna dissolució durania la planta secreta de Tomsk-7 (Sibèria, Rússia), dedicada al reprocessament de combustible nuclear, situada a 20 quilòmetres de laciutat de Tomsk va contaminar uns 1000 quilòmetres quadrats.- 9 agost 2004. Cinc treballadors moren a conseqüència duna fuitade vapor a la sala de turbines dun dels reactors de la planta nuclearde Mihama (Japó)8 abril 2008. - Un mínim de dos morts per una fuitade gas a la central nuclear de Khushab (Pakistan)19
  22. 22. 8 ConclusionsLes centrals nuclears avui dia ens donen mes del 50% d’energiamundial. El treball a les centrals nuclears es basa en fer la fissió deproductes radioactius ja tal com: el radi, els raigs gamma o el urani.La contaminació d’aquestes centrals solen ser per fums o perevocació dels productes ja utilitzats a zones on poden fer radiacionsque poden provocar un canvi biològic en el medi ja sigui molecular ofins hi tot contaminat l’àrea on hi es avocat.20
  23. 23. 9 Bibliografia/Web grafiaIsaac Asimov- Llibre “Descobrim l’energia nuclear” Llibre de tecnologia de 2nd ESO http://energia-nuclear.net/como_funciona_la_energia_nuclear.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Central_nuclearhttp://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/ateneo/dossier/nuclear/ecoweb/nuclear_estruct_central.htmwww. Wikipedia/Central .Nuclear21

×