Your SlideShare is downloading. ×
0
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Noves tecnologies per_a_persones_amb_discapacitat_visual[1]

335

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
335
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Noves tecnologies per a persones amb discapacitat visual
  • 2. Introducció
    • En aquest treball es mostren un seguit de noves tecnologies utilitzades per les persones amb deficiència visual. Aquestes tecnologies estan dividides en:
      • Lectura
      • Escriptura
      • Lupes
      • Calculadores i ratolins
  • 3. Lectura
  • 4. Lectura (I): Revisors de pantalla Aquest és el grup més important d’adaptacions d’alt nivell existents actualment, a més a més el més antic, per tant, el més desenvolupat. Està format per tots aquells programes i controladors que extreuen informació de la targeta de vídeo de l’ordinador i després d’un procés d’anàlisi la transmeten a l’usuari. Ampliadors d’imatge Programes destinats a augmentar la mida de les imatges visualitzades a la pantalla. Aquests permeten engrandir les lletres fins a 16 vegades, canviar els colors, efectuar el seguiment del cursor, ampliar tota la pantalla o només una zona concreta, lectura amb desplaçament automàtic... Magic de Freedom Scientific Supernova de Dolphin Computer Access Lunar de Dolphin Computer Access IZoom d’Issist Inc. BigShot d’Ai Squared ZoomText de Ai Squared
  • 5. Lectura (I):Revisors de documents Són unes aplicacions que busquen la informació, que han de transmetre a l’usuari, directament en arxius informàtics localitzats en un disc, ordinador remot o un suport similar, o en un perifèric capaç de transmetre una informació que, després d’un procés de conversió o identificació, li subministra dades equivalents. Aquests revisors són menys fiables que els de pantalla ja que, els de pantalla han de llegir les dades i enviar-les als dispositius de sortida de forma comprensible per ells. Lectors de documents Aquest subgrup està integrat a els programes anomenats de text parlat o Text-to-speech . La seva finalitat és transmetre per veu el contingut d’arxius de text. Aquests programes també poden ser usats per persones dislèctiques, perquè també ajuda a la pronunciació de lletres. Tot i així és molt útil per a persones amb baixa visió i cegues. TextAssist Monologe de First Byle TextHELP TextAloud de NextUp Technologies DocReader
  • 6. Reconeixedors de caràcters o OCR (Optical Character Recognition) Serveixen per accedir a la informació escrita en paper mitjançat l’ordinador. Alguns estan pensats per a persones cegues i sense coneixements d’informàtica, altres per persones amb restes visuals i amb coneixements elementals d’informàtica. Els programes existents actualment són els següents: OmniPage de Caere TextBridge de Xerox OpenBook de Arkenstone ( per persones cegues sense coneixements informàtics) WYNN de Arkenstone (per persones amb restes visuals i amb coneixements elementals d’informàtica) VisAbility de Ai Squared (no reconeix el text, només l’amplia) FineReader de Abbyy Al terreny dels reconeixements de caràcters encara hi falta investigar més, a més a més, no és molt el material que s’arriba a llegir satisfactòriament; les persones amb baixa visió encara tenen la possibilitat d’escanejar els documents i llegir-los directament en format gràfic, però les totalment cegues només tenen la solució de dependre d’alguna persona quan aquests programes neguen la seva ajuda .
  • 7. Sistemes especials de reconeixement de caràcters Reading Edge  és una màquina de les dimensions de la caixa d’un ordinador personal capaç d’escanejar documents amb limitats tipus de lletra, verbalitzant la sortida a través de sintetitzadors de veu. Delta  És un ordinador portàtil amb sortida Braille que llegeix documents a través d’una petita càmera que es mou manualment per sobre el paper sent la sortida la lletra que figura sota l’objectiu en cada instant. Optacon de Telesensory Systems  és el mateix que Delta però la sortida en aquest cas és tàctil i no Braille. VERA (Very Easy Reading Appliance) de Arkenstone  integra l’ordinador i el digitalitzador. És un equip dotat d’un petit teclat amb el que es realtzen totes les operacions, una pantalla i un lector d’imatges. El sistema utilitza els reconeixements òptics de Caere i Abbyy, el soport d’OpenBook i ha estat pensat per què aquelles persones que desconeixen totalment la informàtica puguin llegir llibres utilitzant els seus avantatges.
  • 8. Navegadors d’internet Els navegadors d’Internet especialitzats, que solen combinar veu i ampliació d’imatge, faciliten la lectura correcta dels textos, la recerca ràpida d’enllaços ( links ) i a més a més elements que componen una pàgina, el desplaçament lògic per les taules i columnes, l’accés a formularis en línea, l’enviament i la recepció de correu electrònic i, entre d’altres capacitats, la lectura dels gràfics visualitzats sempre que el dissenyador de la Web els hagi descrit. Aquests navegadors funcionen d’igual forma que qualsevol altre (Internet Explorer , NetScape Navigator...), excepte que en el seu manejament es tendeix a donar molta més importància a l’ús del teclat davant del ratolí, que queda com a dispositiu auxiliar o fins i tot és desactivat par evitar conflictes propis de l’entorn gràfic. Els següents són navegadors parlants: Connect Outloud de Freedom Scientific Freedom Box MexVoz
  • 9. Llibres parlats digitals Un mètode de lectura actual és el dels CD-ROM ’s amb llibres gravats amb llenguatge SMIL , que combinarà el text pròpiament dit, el so, els vídeos, els gràfics i, en els casos que es pugui dur a terme, el mateix text gravat amb veu humana. Els avantatges d’aquest sistema seran quasi infinits: per un part, els llibres creats així podran ser adquirits en qualsevol establiment del gremi sense cap especialització; per altra banda, els textos escrits en aquest llenguatge possibilitaran un accés molt directe a qualsevol punt de les seves pàgines; i, per últim, el fet d’utilitzar-se lectors convencionals de pàgines web per visualitzar el contingut dels CD-ROM’s , s’autoritzarà l’ús de tots els avantatges compartides que ofereix Windows: copiar i enganxar de dades, impressió, exportació a altres formats d’arxiu, opcions d’accessibilitat, etc. Per unificar a nivell internacional els criteris d’elaboració de llibres parlats digitals, es va crear el consorci Daisy (Digita Audio Information Systems), un grup d’organitzacions i empreses pròximes o del tot immerses en el desenvolupament de solucions per a cecs, que a més a més de definir aquestes pautes ha dissenyat programes i equips físics per accedir còmodament als nous suports. Alguns dels llibres parlats digitals són: PlexTalk de Plextor Victor de VisuAide
  • 10. LA SORTIDA «BRAILLE» Els terminals de lectura Braille de la pantalla de l'ordinador haurien de ser el sistema ideal per a les persones totalment cegues que desitgin accedir a aquesta informació; aquests aparells pretenen enviar la informació continguda en la pantalla fins a l'usuari utilitzant caràcters Braille disposats en una línia de vint fins a vuitanta ocurrències segons el model; per a comunicar amb l'operador compten d’un teclat propi mitjançant el qual es poden realitzar totes les funcions de lectura i identificació de continguts de la visualització.
  • 11.
    • Les línies Braille, són les úniques eines d'accés als ordinadors per a persones invidents que poden llegir els missatges que apareixen a l'encendre l’ordinador i el contingut del programa Setup intern del mateix ja que, els altres sistemes requereixen sempre un programa de comunicació que només pot ser carregat quan s'ha iniciat un sistema operatiu.
    • Dos motius fonamentals redueixen notablement l'ús d'aquests aparells: el primer, sense cap dubte, el seu elevadíssim cost; el segon és la seva poca portabilitat atès que, a més de requerir en molts casos la inserció d'una targeta dins de l'ordinador on es farà servir, el seu pes en algunes ocasions pot ser de diversos quilograms; altre fet significatiu que es ve donant d'un temps a ara és el desconeixement del codi Braille per part de les noves generacions de cecs, motivat per l'ús a vegades excessiu de sistemes parlants i també per la dificultat que comporta el seu aprenentatge a persones d'una certa edat que han perdut la visió.
  • 12. Impresores
    • Un altre camp molt important d'aquestes adaptacions ho formen les impressores de Braille, conectables a qualsevol tipus d'ordinador i que no requereixen més que el seu programa o controlador de conversió de dades similar al que utilitza una impressora estàndard actual; les impressores Braille més senzilles, com la PortaThiel de la prestigiosa marca alemanya Thiel GMBH, són gairebé portàtils, imprimeixen a una velocitat molt baixa i només permeten una cara d'impressió, mentre que les més complexes, com la Thiel BAX 10, són màquines industrials de pes rayano en els cent cinquanta quilograms, que expulsen pàgines a una velocitat vertiginosa, impreses a una o dues cares en molts tipus de paper i amb la possibilitat de realitzar gràfics en relleu; aquest terreny de la informàtica ha constituït un gran avanç per a les empreses o fundacions dedicades a l'edició de material literari per a cecs.
  • 13. Sintetitzadors de veu
    • És aquest un dels sistemes més fàcils d'accedir a la informació visualitzada en pantalla, tant per a persones cegues com amb baixa visió; el seu objectiu és: l'enviament d'informació de la computadora a l'usuari mitjançant missatges parlats que solen ser emesos amb veus total o parcialment sintètiques encara que en algunes ocasions es puguin emprar veus naturals gravades.
    • Aquesta última circumstància ha ocasionat que el camp més evolucionat en la síntesi de veu per a l'ús de persones no vidents sigui el dels sintetitzadors per programació a partir de les possibilitats que ofereixen les targetes de so; d'ells existeixen nombroses variants creades en altres tants idiomes, algunes d'elles molt potents i amb capacitats de vegades curioses en la interpretació de les llengües (cas del aplicatiu Eloquence, fabricat per Eloquence Technologies i distribuït per la casa IBM com part del paquet ViaVoice, que és molt apreciat entre els usuaris d'aquest gènere d'adaptació).
  • 14.
    • Digne és també de ser esmentat el Orpheus de la companyia anglesa Dolphin Computer Access, programa de síntesi de veu amb prop de quaranta variants d'idioma creades i amb notables avantatges enfront dels ja implantats, encara que les seves veus encara han de perfeccionar-se; Microsoft, per la seva banda, va dissenyar fa un temps un motor de veu bastant potent i usat encara que amb només l'idioma anglès, al que fa poc ha sumat els motors en una quinzena d'idiomes que va desenvolupar l'empresa Lernout & Hauspie, i que ha comprat per a distribuir-los de forma gratuïta juntament amb el seu a través de la seva pàgina Web.
    • A part de la síntesi de veu, encara se segueixen distribuint equips externs destinats a un idèntic fi; generalment es tracta d'aparells no majors que un transistor de viatge, completament portàtils (alguns, com el Ciber232P, dissenyat en el seu moment per Ciberveu SA, fabricat per Tecnicaid i distribuït per ONZE Espanya, fins i tot proveïts d'una bateria recarregable per a entre altres motius, poder ser connectats a ordinadors també portàtils) i que es solen endollar als ports sèrie de qualsevol màquina compatible. També en aquest apartat un producte de la casa Dolphin Computer Access, el Apollo2 (ja retirat del mercat), ha de ser nomenat com un equip de gran prestigi tant per les múltiples variants idiomàtiques amb que pot adquirir-se, com per la seva potència i la qualitat de la seva veu que no deixa de ser totalment sintètica.
  • 15.
    • Cal destacar també que els moderns sintetitzadors de veu per programació es basen en veus humanes autèntiques, amb la combinació dels fonemes de la qual gravats formen electrònicament les lletres, les síl·labes i finalment les paraules; encara així la sortida, molt més agradable a cau d'orella, no deixa de ser sintètica doncs manca dels matisos de la veu humana real (d'aquí la diferenciació feta anteriorment entre veus total i parcialment artificials).
  • 16. Escriptura
  • 17. Escriptura (I): Teclats
    • Aquest teclat va sorgir dels investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona amb coordinació amb la ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols). Van desenvolupar un teclat Braille per PC, que es pot connectar al PC pel port USB. El teclat ofereix més facilitats d’ús als cecs acostumats a les maquines d’escriure Braille, ja que combina les tecles de funcions i desplaçament d’un teclat convencional amb 8 tecles Braille que permeten escriure en qualsevol idioma. És molt favorable per l’edició de textos científics, fórmules matemàtiques i programes d’edició musical.
    • Mitjançant un selector, també és possible escollir entre les modalitats d’escriptura acumulativa i correctiva. Es tracta de dos mètodes alternatius que consisteixen en indicar els punts del símbol Braille pressionant les tecles una darrera l’altre (acumulatiu), o bé pressionant-les totes simultàniament (correctiu). El teclat ofereix, a més, la possibilitat d’actualitzar les seves prestacions a mesura que es desenvolupen les actualitzacions del firmware (els programes interns que gestionen les prestacions).
  • 18.
    • Teclats parlants:
    • Aquests teclats presenten una distribució similar a la d'un PC portàtil, però no posseeixen pantalla, sinó un sintetitzador de veu extern, possibilita’n una fàcil operació en l'edició de textos. Generalment, dependent de la marca i model, presenta la possibilitat de ser connectada a un PC per transferir les seves dades i de connectar-se a una impressora directament sense passar pel PC. Altres característiques comunes en tots els models: es poden organitzar la informació internament en carpetes i conten amb diferents utilitats, tals com un calendari, un cronòmetre i una agenda.
  • 19.
    • Teclats Braille Parlants:
    • Aquests teclats tenen les mateixes característiques internes que els mencionats anteriorment, però a diferència d’aquests, conten amb un teclat Braille similar al de la màquina d’escriure Perkins. També conten amb la possibilitat de transmetre dades al PC i a la impressora i, en alguns casos, amb una unitat de CD portàtil que es ven per separat. Existeixen diferents models i marques, i alguns poden parlar amb dos idiomes. Els models més complets també conten amb una línia Braille, que consta d’una línia de caràcters en Braille formats per petites agulles de plàstic que sobresurten, formant en relleu la línia que s’està llegint en el moment.
  • 20.
    • Aquest teclat Braille s’assembla a algunes versions dels teclats braille parlant, ja que fa sobresortir les lletres per un sistema de punts retràctils, però sense la veu sintetitzada. Pot tenir 20, 40 i fins 80 caràcters.
  • 21.
    • El centre tecnològic biscaí Robotiker-Tecnalia ha desenvolupat per la ONCE un teclat braille inalàmbric de petites dimensions i amb tecnologia bluetooth. Aquest teclat pot ser utilitzat per ordinadors de taula i portàtils, així com per agendes electròniques i mòbils gràcies a una de les seves principals característiques, el fet que es pot guardar en una butxaca i que està dotat d’un disseny ergonòmic que facilita el seu ús.
  • 22. Softwares d’escriptura
    • Software traductor a Braille Duxbur:
    • Programa de conversió per a Windows, de documents fets en Word a codi Braille sense la intervenció de l’usuari.
    • Automàticament agrega tots els caràcters de control necessaris per fer les conversions al Braille.
    • El software activat per veu (VAS) Software utilitzat per escriure paraules i frases en un processador de textos a través de la lectura o el dictat.
    •  
  • 23. Lupes Les lupes serveixen per a persones amb baixa visió. Ajudant a l’hora d’ampliar la imatge, puguen engrandir les lletres, canviar els colors i posar diferents contrast.
  • 24. Lupa taula
    • La lupa taula consisteix en un monitor amb un suport que faria de taula, on posaríem el que voldríem ampliar, contrasta…etc
  • 25. Lupa boli
    • La lupa boli consisteix en un aparell semblant a un bolígraf que va connectat a un monitor. Per fer-lo servir has d’anar movent el bolígraf i anirà engrandint el que assenyalis.
    • permet una major mobilitat
  • 26. Lupa manual
    • La lupa manual consisteix en un aparell que es conecta en USB en el monitor, mentres mous l’aparell sobre el paper que vols que ampliar.
  • 27. Lupa iris 22
    • La lupa iris 22 serveix per imatges o lletres amb un major moviment. Ho projecta al monitor amb més qualitat
  • 28. Lupa TV i cam
    • Aquest tipus de lupa consisteix en una plataforma com una taula, on projecta a la televisió o monitor el que hagis posat en el plataforma.
  • 29. Calculadores i ratolins
  • 30. Calculadores
    • Audiocalc
    • Calculadora científica, financera i estadística amb veu en espanyol. Produeix respostes orals sobre totes les pulsacions del teclat i permet escoltar el contingut de la visualització en qualsevol moment.
  • 31.
    • Programa para càlcul "MULTICAL“
    • Calculadora científica financera, programable per executar en ordinadors de sobretaula sota un sistema operatiu MS-DOS i en Sonobraille. L’accessibilitat per usuaris cecs i amb deficiència visual està garantida per comptar amb els drivers necessaris per treballar amb les següents adaptacions:
    • Amplificadors de pantalla: Mega i Zoomtext.
    • - Sintetitzadors de veu: PC-parlat, Ciber 232P, Braille'n Speak i Audio box.
    • - Línees braille: Eco-Braille, Brilles EL-80 IB.
  • 32. Ratonils
    • Hi han persones amb baixa visió que utilitzen ratolins d’ordinador més grans i més vistosos, iguals que els ratolins per a persones amb mobilitat reduïda.
  • 33. Bibliografía
    • Terra electronica. (2008). Recuperado el 22 de Octubre de 2009, de http://www.terraeletronica.com.br/lupas%20eletronicas.htm
    • Noves Tecnologies Aplicades a l’ Educació Especial. (2007). Recuperat el 27 de novembre de 2009, de http://ddd.uab.cat/pub/procur/2006-07/p22239a2006-07mPmTiCAT.pdf
    • CIDAT (2209) Recuperat el 27 de nomenbre de 2009, Centro de Investigación, Desarrollo y Aplicación Tiflotécnica : http://cidat.once.es/
    • Tiflotecnología y Material Tiflotécnico (2003). Recuperat el 27 de novembre de 2009, I Congreso Virtual INTEREDVISUAL sobre Intervención Educativa y Discapacidad Visual, de http://www.juntadeandalucia.es/averroes/caidv/interedvisual/icv/tiflotecnologia_y_material_tiflotecnico_mym.pdf
    • Adaptaciones Tecnológicas ( Tiflotecnología ) – Hardware (2009). Recuperat el 27 de nomenbre de 2009, de http://www.usuarios.sion.com/veronicavirdo/hardware.htm
  • 34.
    • CDIAT . (2009). Recuperat el 14 de novembre de 2009, de Centro de Investigación, Desarrollo y Aplicación Tiflotécnica: http://cidat.once.es/
    • Universidad de Chile . (s.f.). Recuperat el 14 de novembre de 2009, de Tecnologia y Discapacidad: http://www.c5.cl/tyd/tecno.htm
    • USUARIOS DE TIFLOTECNOLOGÍA PARA EL LIBRE ACCESO A LA INFORMACIÓN . (2009). Recuperat el 18 de novembre de 2009, de http://www.nodo50.org/utlai/joomla/index.php
    • (TiLE), R. T. Basic ICT for pupils with a visual impairment. En R. T. (TiLE), Inclusive Consultancy & Training Syndicate. Trish Hornsey, Simon Melhuish.
    • Bent B. Andresen, p. (s.f.). Using ICT in Education to meet Special Needs.
    • Fundació Privada Catalana per a l'Orientació i Suport Tecnològic dels Cecs Manuel A. Caragol . (17 de Novembre de 2009). Recuperat el 18 de Novembre de 2009, de http://www.funcaragol.org/html/artinfdv.htm
  • 35. Núria Anguera, Tània Ebri, Anais Gironès, Gisela Pomares i Emma Sellarès

×