Cultura i Civilització              Amparo Gasent MoscardóGrec I                                           2012-2013      ...
Cultura i Civilització                                       Amparo Gasent MoscardóGrec I                                 ...
Cultura i Civilització                                                            Amparo Gasent MoscardóGrec I            ...
Cultura i Civilització                                                           Amparo Gasent MoscardóGrec I             ...
Cultura i Civilització                                                               Amparo Gasent MoscardóGrec I         ...
Cultura i Civilització                                                           Amparo Gasent MoscardóGrec I             ...
Cultura i Civilització                                                             Amparo Gasent MoscardóGrec I           ...
AÑO 2008 Nº 4  Cultura i Civilització                                                               Amparo Gasent Moscardó...
Cultura i CivilitzacióGrec I                                                                                           SAG...
AÑO 2008 Nº 4  Cultura i Civilització                                                                  Amparo Gasent Mosca...
Cultura i CivilitzacióGrec I                                                                                    SAGUNTINA ...
Cultura i Civilització                                                              Amparo Gasent MoscardóGrec I          ...
Cultura i Civilització                                                           Amparo Gasent MoscardóGrec I             ...
Cultura i Civilització                                                                Amparo Gasent MoscardóGrec I        ...
Cultura i Civilització                                                          Amparo Gasent MoscardóGrec I              ...
Cultura i Civilització                                                           Amparo Gasent MoscardóGrec I             ...
Cultura i Civilització                                                        Amparo Gasent MoscardóGrec I                ...
Cultura i Civilització                                                            Amparo Gasent MoscardóGrec I            ...
Cultura i Civilització                                                           Amparo Gasent MoscardóGrec I             ...
Cultura i Civilització                                                        Amparo Gasent MoscardóGrec I                ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Cultura i literatura gregues

1,225

Published on

Dossier de classe que treballa aspectes d'Història, Literatura i Cultura gregues

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,225
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Cultura i literatura gregues"

  1. 1. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 CULTURA I CIVILITZACIÓ GREGUES1
  2. 2. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 CONTINGUTS 1. LA GRÈCIA ARCÀICA a. L’Edat de Bronze b. L’anomenada “època obscura” c. L’èpica i Homer. Troia. Els herois 2. LA GRÈCIA CLÀSSICA a. Atenes, la democracia i Pèricles b. Esparta c. Vida qüotidiana: educació, rites de pas. d. Els déus de l’Olimp e. El teatre 3. LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA a. Alexandre b. La ciència a Grècia2
  3. 3. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 LA GRÈCIA ARCÀICA L’Edat de Bronze i l’anomenada “època obscura” 1. Després de veure la Presentació de Diapositives, contesta a les següents preguntes: a. Quan va tenir lloc l’edat de bronze a l’Egeu? b. Per què Creta va ser important?3
  4. 4. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 c. Qui va ser Minos? d. Qui són els “Micènics”? e. Per què hi ha un període de temps anomenat “època obscura”? f. Quan va tenir lloc? g. Què va passar a Grècia durant l’època obscura? h. Tracta d’identificar i descriure les següents imatges:4
  5. 5. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 2. Per grups, i amb ajuda de les revistes d’Història, podeu aprofundir en la Grècia Arcaica. Contesteu els següents qüestionaris: (Nº 73 HNG) 1. Què va descobrir Sir Arthur Evans en Cnosos? 2. Per què va ser important econòmicament el regne de Minos? 3. En quina època es va construir el palau de Cnosos? 4. Qui va ser Minos? És un personatge real o mític? Com ho podem saber? 5. Què significa “talassocràcia”? Explica el seu origen etimològic (les arrels gregues de les quals procedeix). 6. Quin problema va solucionar Minos en el mar Egeu? Quin mite conta aquesta mateixa problemàtica? 7. Quin va ser el procés de destrucció de la civilització minòica? 8. Quin creus que és lorigen del mite del laberint del Minotaure? (Nº 63 HNG) 1. Què entenem per època micènica? A què es dedicaven els cabdills de les ciutats micèniques? 2. A qui atribueixen Heròdot o Tucídides la destrucció del món micènic? 3. Qui van ser els doris? Què van fer en el segle XII aC? 4. LEdat del Ferro, o Època Fosca, per què es caracteritza? Per què es denomina així? 5. Com era la societat grega daquesta època? Quin és lorigen de les πόλεις?5
  6. 6. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 L’ÈPICA GREGA - HOMER Després d’haver vist la presentació, respon a les següents preguntes. 1. Digues quins són els gèneres literaris grecs, en vers i en prosa. 2. Qui són els primers autors d’èpica grega? I les seues obres fonamentals? 3. Quines són les característiques fonamentals de l’època? 4. Què és la « qüestió homèrica » ? 5. Quan podem situar els fets ocorreguts a la Ilíada i l’Odissea? 6. Com són els herois d’Homer? 7. Quin és el tema de la Ilíada? I de l’Odissea? LA ILÍADA: TROIA La guerra de Troia, realitat o ficció? Grècia, al segle XII a.C. era un territori no massa fèrtil a causa de la deforestació provocada pels incendis i necessitava, fonamentalment, fusta i blat. Sabem que al segle XIII a.C. hi havia activitat comercial al mar Egeu, perquè hem s’ha trobat ceràmica micènica a Siria i tauletes d’argila amb dates de comerç d’oli i vi. A més, també s’han trobat vaixells micènics enfonsats en aigües de l’actual Turkia.6
  7. 7. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Troia estava situada a l’estret de l’Hel·lespont, lloc molt important perquè controlava l’accés al Mar Negre, una zona molt fèrtil on creixia el blat i els arbres que els grecs necessitaven per construir vaixells. 1. És possible, doncs, que els grecs tingueren interès en controlar Troia? Per què? 2. És versemblant una Guerra de Troia en època micènica? Podria haver sigut real la Guerra de Troia a la qual fa referència Homer en la Ilíada? Podem considerar Homer una font històrica? Per contestar esta pregunta, hem de fer un repàs pels treballs arqueològics que s’han fet al voltant de Troia. Reconstrucció Artística de la Troia d’Homer Heinrich Schliemann, al segle XIX, va ser el primer en anar a buscar la Troia d’Homer. Es tracta d’una figura, si més no, de vida curiosa. Llig el següent article, que parla de la seua vida, i contesta les preguntes: a) Com el descriuries? b) Què va trobar, realment, al turó on ell suposava que hi havia estat la Troia d’Homer? c) Quines altres ciutats micèniques va descobrir?7
  8. 8. AÑO 2008 Nº 4 Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó Grec I 2012-2013 SCHLIEMANN, EL MITE FET HOME BIOGRAFIA Heinrich Schliemann va nàixer el 1822 al nord dʹAlemanya, nové fill dʹun pastor protestant, i va morir el 1890 a Nàpols, dʹuna infecció dʹoït, milionari i arqueòleg. Tot el que sʹesde- vé entre les dues dates de la biografia és un seguit frenètic de fets, reals i realístics i mítics; i és que Schliemann va fer llegenda de la seua pròpia vida. Es va escriure tres autobio- grafies successivament, perfeccionant i reinventant la seua pròpia història en cada nova edició; això a banda, ens en res- ten milers de cartes –entre elles una carteta de 67 pàgines a la seua germana– i també un munt de diaris on conta amb pèls i senyals les seues proeses i els seus descobriments. Se sabia protagonista dʹuna gran història, i se la va muntar ell sol amb una empenta admirable, ell guionista, ell produc- tor –i tant!–, ell director. Tot seguit sʹesbossen algunes pinze- llades de lʹestressant curriculum de Schliemann, el qui passa per ser descobridor de Troia, de Micenes, però no només. EL SOMNI DE TROIA Contava ell mateix en una de les seues autobiografies que quan tenia huit anys, son pare li va re- galar per Nadal un llibre dʹHistòria Il·lustrada del Món; a lʹepisodi que parlava de la llegenda de Troia sʹafirmava que havia desaparegut qualsevol rastre de la ciutat, i que no podia saber-se ni tan sols si havia existit. Llavors li hauria dit a son pare que algun dia ell la descobriria. El que és cert és que des de ben menut va sentir fascinació pels poemes homèrics –més per la Ilíada que per lʹOdissea– i per lʹarqueologia en general. Conta que ell i una amiga, de xiquets, feien excava- cions al voltant de lʹesglésia del poble, buscant-hi tresors. LʹHOME DE NEGOCIS La precària situació financera familiar el va empényer a treballar des de ben jovenet. Primer en una botiga de comestibles; ací hauria pres un primer contacte amb el grec antic, ja que segons con- ta va entrar un dia a la botiga un moliner completament borratxo recitant fragments sencers dʹHo- mer en original. Més tard va voler-se embarcar cap a Veneçuela com a aprenent de grumet, però el vaixell va patir un naufragi davant de les costes holandeses. El gir decisiu va vindre, però, quan va entrar a treballar a una empresa dʹimportació i exportació a gran escala. Com a representant de lʹempresa seʹn va anar el 1846 a Sant Petersburg i hi va establir un negoci de comerç dʹanyil, un colorant blau de gran importància. Aviat va estendre la importació i exportació a molts altres pro- ductes. Hi va tenir residència fixa durant vora vint anys, i va adquirir la nacionalitat russa. Sense deixar-se els negocis a Rússia, el 1850 va pegar un bot de dos anys a EEUU i hi va fer una fortuna immensa amb la compra-venda dʹor en pols, a Sacramento, i en accions del ferrocarril. Hi ha qui diu que també va fer tràfec dʹarmes. Cansat de lʹaventura americana, seʹn va tornar a Sant Petersburg, on es va casar amb una russa, Jekaterina. El matrimoni es va allargar més de quinze 8
  9. 9. Cultura i CivilitzacióGrec I SAGUNTINA Amparo Gasent Moscardó 2012-2013anys i no fou mai feliç. La fortuna crematística, però, augmentava desproporcionadament, i amb laGuerra de Crimea (1853-56) i el bloqueig marítim que es va imposar a Rússia, Schliemann es va ferdʹor, ja que controlava ell sol gran part de les importacions que arribaven pel port neutral de Königs-berg.Schliemann, ara multimilionari, degué pensar que ja era hora de realitzar els seus somnis dʹinfantesa.I és que això sempre ho va tenir clar, i no deixa de ser admirable: ell sempre va voler fer-se milionari,però fins al punt que els diners li permeteren plenament i sense obstacles dedicar-se a lʹarqueologia.Ho havia aconseguit, i ho va fer. E L S O M I A D O R M I L I O N A R I A R R I B A A L ʹH È L · L A D E El 1858 va fer una primera visita a Grècia que el va engrescar moltíssim. El bot definitiu va ser, però, el 1868. Coincidint amb els tràmits de divorci amb la seua dona russa i la seua passió per Grècia, seʹn va anar primer de tot a Ítaca, i després va vindre la seua primera visita a Hissarlik (Turquia), el tossal on es troben les runes de Troia. En aquella època pocs acceptaven que aquest turó fóra lʹemplaçament originari de Troia. Schliemann nʹestava segur, i aviat va obtindre la col·laboració dʹun arqueòleg anglés anomenat Frank Calvert. No va tardar a trobar or i joies –el tresor de Príam, naturalment. I no va tardar a entrar en conflicte amb les autoritats otomanes. Va fer per traure clandestinament del país part dels tresors. Actualment, per aquest motiu, les troba- lles de Schliemann es troben disperses per Turquia, Grècia, Alemanya i Anglaterra. Si bé Schlie- mann hi va fer troballes importants i va fer el primer estudi un poc metodològic –estratigràfic– del jaciment, no va poder ocultar la seua decepció pel poc que havia trobat i pel tamany reduït de la seua suposada Troia. Decebut, seʹn va anar a fer més excavacions. Va descobrir Micenes, Tirint, va excavar a Citera, les Termòpiles, Marató i molts altres llocs. Allà on anava, excavava, amb per- mís o sense permís. Al marge dʹaltres valoracions, Schliemann passa per ser el descobridor de la civilització micènica a nivell arqueològic, i el primer que va fer un estudi un poc rigorós de les excavacions. Tot això, però, sense deixar de ser un buscatresors fantasiós i expoliador.MATRIMONI PER ENCÀRREC La seua segona muller la va obtenir literalment per encà- rrec. Acabava de divorciar-se amb bastants problemes de Jekaterina –va adquirir temporalment la nacionalitat americana per poder-seʹn divorciar–, i això sumat a la dèria que tenia ja llavors per Grècia, el van dur a dema- nar-li al seu professor de grec modern a Sant Petersburg, que li buscara una dona grega, bella, morena, culta i bo- na coneixedora dʹHomer. La guanyadora del càsting va ser Sofia Engastromenos, trenta anys més jove que ell, amb qui es va casar el 1869. La pobra va tindre un viatge de noces estressant: el marit ensenyant-li llengües sense parar, cap a Sicília, i cap a Nàpols, i cap a Roma, i cap a Florència, i cap a Venècia, i cap a Múnic i cap a Paris... De fet, una mescla de malaltia física i una primera crisi matrimonial no li permeteren acabar el viatge a ella, que seʹn va tornar a Atenes; ell va continuar-lo sol. Amb la seua muller homèrica, com li agradava dir, va tin- Sofia Schliemann abillada dre dos fills, Andròmaca i Agamèmnon. Si bé va ser una amb joies del ʺtresor de Príamʺ relació prou tortuosa, Sofia sempre va recolzar i ajudar el seu marit en excavacions i altres deliris homèrics.9
  10. 10. AÑO 2008 Nº 4 Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó Grec I 2012-2013 ILIOU MELATHRON I EL MAUSOLEU SCHLIEMANN Schliemann es va establir definitivament a Atenes lʹany 1871; la capital grega seria la seua residèn- cia fixa fins el final de sa vida. No va tardar a emprendre la construcció de dues obres arquitectò- niques: la seua casa homèrica i el seu mausoleu. La seua casa homèrica la va batejar com Ilíou mélathron ´el palau dʹÍlion´. Hi regnava com un rei homèric; els missatges li eren comunicats en grec antic; va rebatejar els seus servents amb noms de la mitologia i història gregues. La casa té les parets decorades segons pintures de Pom- peia i Herculà; els sostres i el terra de marbre estan decorats amb motius de les seues troballes a Troia i Micenes; les parets i les llindes de les portes tenen cites de poetes grecs; els corredors esta- ven plens de peces reals de les seues excavacions... La casa es va convertir en un centre de la so- cietat atenesa. Quan tenien visita, els seus fills eixien a rebre els convidats parlant-los en grec an- tic. Actualment la casa de Schliemann és el museu de numismàtica dʹAtenes. Visiteu-la a lʹavingu- da Panepistimíou, 12. Schliemann fou soterrat a Atenes al mausoleu que ell mateix havia disenyat. A lʹentrada es pot llegir la següent inscripció: ΗΡΩΙ ΣΧΛΙΜΑΝΝΩΙ. És a dir, ʺ[Mausoleu dedicat] a lʹheroi Schliemannʺ. El figura sʹacomiada de la vida més figura que mai: lʹhaurem de recordar com lʹheroi immortal Schliemann, poderós com Agamèmnon ―el seu heroi preferit―, obstinat i àgil com Aquil·les, fort i amb empenta com Àiax, hàbil com Ulisses per trobar sempre camins de [re]eixida. El mausoleu de Schliemann, amb escenes de ba- talla de la guerra de Troia i dʹell mateix recitant la Ilíada a les excavacions davant la mirada atenta de la seua dona. SCHLIEMANN I LʹAPRENENTATGE DE LLENGÜES Des que va començar la seua vida de negocis, va ser molt conscient del fet que aprendre llengües el podia ajudar molt als seus negocis. Eixa utilitat i una natural afecció per lʹestudi de llengües, el van dur a desenvolupar tot un mètode dʹaprenentatge autodidacte. Aquest Mètode Schliemann ―naturalment el va publicar i va proposar-lo a algunes universitats com a alternativa al mètode vigent―, consistia bàsicament a llegir molt en veu alta; comprendre la llengua en ella mateixa sense fer-ne traduccions; emprar tots els dies una hora per escriure una redacció o reflexió sobre temes que lʹinteressaren, i sota la tutel·la dʹun professor per millorar-les; aprendreʹs textos de memòria i repassar-los en veu alta les hores següents; al dia següent repassar tot el que sʹha aprés el dia anterior. 10
  11. 11. Cultura i CivilitzacióGrec I SAGUNTINA Amparo Gasent Moscardó 2012-2013 Practicava sistemàticament la memòria i aprofitava qualsevol ocasió i moment del dia per memoritzar. Es conta dʹuna vegada que estava hospedat en una pensió, i els veïns se li van queixar perquè no podien dormir, ja que no parava de donar voltes per lʹhabitació repassant en veu alta allò aprés durant el dia. Conservem diaris seus escrits en anglés, àrab, castellà, francés, grec, italià, rus, i alguna llen- gua més. Per exemple, quan estava aprenent anglés, segons conta ell mateix, era capaç dʹaprendreʹs de memòria lʹIvanhoe, i en Anglaterra anava a missa per aprendre anglés, tot repetint-se en veu baixa allò que el retor anava dient. Segons ell, va aprendre les següents vint (!) llengües: anglés, àrab, castellà, danés, eslové, francés, grec antic i modern, hebreu, indostaní, italià, llatí, persa, polonés, portugués, rus, sànscrit, suec, turc i un poc de xinés. Sempre segons el seu propi testimoni, amb el mètode perfeccionat arribava a dominar una llengua en sis setmanes.ÒPTICA SCHLIEMANN Aquest home fantasiós, enèrgic, convoiable i entusiasmable, tenia una manera dʹafrontar les exca- vacions arqueològiques que és alhora el seu punt fort i dèbil. Es va aproximar a lʹarqueologia com una ciència que forma hipòtesis i després les comprova, tal i com es fa en altres ciències; té el mèrit, per tant, dʹhaver aplicat un cert mètode científic a lʹar- queologia. Ara, també és cert que interpretava sistemàtica- ment les seues troballes de manera que satisferen les seues hipòtesis; si feia falta, es manipulaven alguns elements, can- viant-los o silenciant-los. Les seues ulleres homèriques el van dur a fer troballes espectaculars, però també a inventar-se fan- tasies sensacionals. Heus ací alguns exemples on Schliemann seʹns mostra més que mai com un figura entranyable. (1) A Micenes, dʹentre moltes altres coses va descobrir aquella esplèndida màscara dʹor dʹun home barbut: immediatament va afirmar i es va creure que sens dubte era la màscara dʹA- gamèmnon. Ara sabem que, de fet, és anterior a lʹèpoca dʹA- gamèmnon, però continua anomenant-se com Schliemann va dir. (2) Quan va anar a excavar a Ítaca –naturalment a buscar el palau dʹUlisses i Penèlope– va desenterrar vint vasos plens de cendres. Conclusió: ʺés prou possible que continguen les cendres dʹUlisses i Penèlope, o dels seus descendentsʺ. (3) Quan a Troia va trobar les restes dʹuna porta de muralla i les dues torres dels costats, immediatament ho va batejar com les Portes Escees, davant de les quals van morir Hèctor ―a mans dʹAquil.les― i Aquil·les ―víctima de la sageta que li va disparar al turmell ELS VIATGES DE SCHLIEMANN Per negocis o per plaer es va recórrer mig món: tot Europa, Nordamèrica i Centramèrica, Tuní-sia (Cartago), Egipte, Turquia, Orient Pròxim, Índia, Xina, Japó. Naturalment allà on trobava runesno perdia ocasió per excavar. Quan va morir a Nàpols un 26 de desembre, havia estat visitant Pom-peia el dia anterior. Si resseguim tota la biografia de Schliemann des que va començar la seua vida dʹhome de ne-gocis –als 20 anys!– fins que va morir –als 68 anys–, per bé que va tindre com a residències fixes SantPetersburg i després Atenes, trobem que entre viatges de negocis, de plaer i arqueològics, no va pa-rar mai quiet en un mateix lloc més de sis mesos. ¿Era tot aquest moviment motivat per la inquietudde fer, descobrir, resoldre, o hi havia també alguna cosa que el rosegava per dins, que el feia estar enperpètua fugida dʹell mateix? Probablement una barreja de les dues coses. Xavier Mata Oroval. IE S Almenara11
  12. 12. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Troia estava situada a l’estret de l’Hel·lespont, lloc molt important perquè controlava l’accés al Mar Negre, una zona molt fèrtil on creixia el blat i els arbres que els grecs necessitaven per construir vaixells. 1. És possible, doncs, que els grecs tingueren interès en controlar Troia? Per què? 2. És versemblant una Guerra de Troia en època micènica? Podria haver sigut real la Guerra de Troia a la qual fa referència Homer en la Ilíada? Podem considerar Homer una font històrica? Per contestar esta pregunta, hem de fer un repàs pels treballs arqueològics que s’han fet al voltant de Troia. Reconstrucció Artística de la Troia d’Homer Heinrich Schliemann, al segle XIX, va ser el primer en anar a buscar la Troia d’Homer. Es tracta d’una figura, si més no, de vida curiosa. Llig el següent article, que parla de la seua vida, i contesta les preguntes: a) Com el descriuries? b) Què va trobar, realment, al turó on ell suposava que hi havia estat la Troia d’Homer? c) Quines altres ciutats micèniques va descobrir?12
  13. 13. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 El filòleg Joachim Latacz, al seu treball Troia i Homer. Cap a la resolució d’un enigma, fa la següent explicació: 1. Les excavacions al turó de Hissarlik, començades per Schliemann i continuades per diversos arqueòlegs, demostren que sí hi havia una ciutat de la qual s’han trobat diversos estrats arqueològics, és a dir, que la ciutat va estar destruïda i reconstruïda fins a nou voltes. Açò ens dóna una idea de la importància estratègica que tenia, ja que si bé alguna destrucció va poder ser provocada per catàstrofes naturals, no totes ho serien. 2. Per diverses troballes arqueològiques i textuals, sabem que els nivells VI-VII de Troia (que correspondria, per datació, amb la Troia de la qual parla Homer, és a dir, d’època micènica), era una ciutat comercial i residencial, on viurien al voltant de 6000 persones.13
  14. 14. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Diu Latacz: “A l’estret dels Dardanels (Hel·lespont) hi ha unes condicions extraordinàries de navegació: entre maig i octubre bufa un fort vent del nord contra els vaixells que volen entrar al Mar Negre. Això, junt a les corrents marines, obligava als vaixells a fer llargues pauses en espera de les condicions idònies per navegar –a vela i a rem, ja que l’art de la navegació sols començava a dominar-se”. Reconstrucció de vaixell micènic I continua: “Una volta examinat l’entorn pròxim i llunyà de Troia, no s’aprecia cap altre centre de poder i economia que poguera competir amb ella. Dit d’altra manera: si Troia no hagués existit, l’haurien d’haver fundat.” 3. Les mateixes fonts textuals demostren que els noms dels llocs i els gentilicis d’Homer van existir realment: Troia / Ilió i dàrdans, aqueus o argius (per referir-se als grecs). Conclusió: l’escenari de Troia és històric. Ara bé, l’escenari d’Homer pot ser real, però, va ser real la Guerra a la qual ell fa referència? El filòleg Trevor Bryce, en la seua obra The Troyan Wa:, Myth or Reality?, dóna els següents arguments: 1. Per diverses fonts textuals, sabem que al voltant del segle XIII – XII a.C. hi havia relacions comercials i polítiques entre ciutats gregues i d’Àsia Menor. 2. Sabem que durant el mateix període la ciutat Wilusa (possiblement un equivalent de “Ilios”), situada a la regió on es situem Troia, va ser atacada en diverses ocasions. Què en penses de tots estos arguments?14
  15. 15. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Latacz conclou que, encara que no hi ha seguretat, sí és molt probable que hi hagués una guerra real entre Grècia i Troia i que Homer la emprara com a font d’inspiració per al seu poema. TEXTOS (Traducció de Joan Alberich) 1. Invocació Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap de guerrers, i el diví Aquil·leu. Ilíada, I 2. El catàleg de les naus Digueu-me ara, Muses, que teniu els estatges a l’Olimp – car vosaltres sou deesses, esteu presents en tot i tot ho sabeu, en canvi nosaltres, la fama, només la sentim i res no sabem- quins van ser els cabdills i els capdavanters dels dànaus. La multitud, jo no podria enumerar-la ni anomenar-la, encara que tingués deu llengües i deu boques i una veu infatigable, i en el pit uns pulmons de bronze, si les Muses olímpiques, filles de Zeus, portador de l’ègida, no m’haguessin fet memòria de tots els qui anaren al peu de Troia, amb tot, citaré els comandaments de les naus des del primer fins al darrer”. ... “Odisseu conduïa els magnànims cefal·lenis que habitaven Ítaca, el Neriton esponerós.... ... els estadants d’una i altra banda de Samos, els habitants del continent i els de la costa del davant. Aquests eren a les ordres d’Odisseu, semblant a Zeus en seny. Ell manava dotze naus de galta rogenca. Ilíada, II 3. El comiat d’Hèctor i Andròmaca I quan després d’haver travessat la gran ciutat, va arribar a les portes Escees, per on havia de sortir a la plana, allí, corrent-li a l’encontre, va trobar l’esposa, rica en regals, Andròmaca, la filla del magnànim Eeció. (...) Ella, doncs, li va sortir a l’encontre, i alhora el seguia la criada portant a la sina l’infant, tot just una criatura, l’ Hectòrida estimat, bonic igual com un estel, el qual Hèctor anomenava Escamandri, i els altres Astíanax, perquè Hèctor era l’únic que protegia Ílion. En veure el seu fill, ell va somriure en silenci. Andròmaca, feta un devasall de llàgrimes, se li posà al costat, li agafà la mà, pronuncià el seu nom i li va dir: «Desventurat, la teva fúria et perdrà. No tens pietat del teu fillet, encara un infant, ni de mi, desgraciada, que en breu seré la teva viuda, car aviat et mataran els aqueus, atacant-te tots alhora. Per a mi seria millor, si tu em faltessis, que m’enfonsés a la terra. Ja no tindré cap altre consol, quan segueixis el teu destí, sinó sofriments. Tampoc no tinc pare ni veritable mare. (...) Hèctor, tu ets per a mi pare i mare i venerable germà, tu ets el meu espòs coratjós. Aixi, doncs, ara15
  16. 16. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 compadeix-te i queda’t aquí, a la torre. No deixis el teu infant orfe, ni viuda la teva dona. Atura l’exèrcit vora la figuera borda, on la ciutat és més accessible i la muralla resulta més expugnable. Per allí han vingut i han fet tres intents els més distingits de l’exèrcit dels dos Aiants i de l’il·lustre Idomeneu, de les tropes dels dos Atrides i de l’esforçat fill de Tideu. O bé algú, bon coneixedor dels oracles, els ho ha dit. O bé el seu cor els ho incita i els ho ordena». El gran Hèctor de casc tremolós li va dir: «Veritablement tot això em preocupa, dona, però tinc una vergonya terrible davant els troians i troianes, de peples que s’arrosseguen, si com un covard m’escapoleixo de la guerra. Tampoc m’hi incita el meu cor, perquè he après a ser sempre valerós i a lluitar entre els primers troians, intentant aconseguir gran glòria per al meu pare i per a mi mateix. Sé prou bé això en el meu ànim i en el meu cor: vindrà un dia en què segurament desaparegui la sagrada Ílion, i Príam i el poble de Príam, el de la llança de freixe. Però no em preocupa tant el dolor dels troians en el futur ni el de la mateixa Hècabe ni el del rei Príam ni dels meus germans, que nombrosos i valents, puguin caure a la pols a mans de guerrers enemics, com el teu, quan un dels aqueus de túnica de bronze se t’endugui plorosa, i et privi del dia de la llibertat. I potser essent a Argos teixiràs la tela per a un altre o potser portaràs aigua de la font Messeida o de la Hiperea, molt a contracor, i la terrible necessitat t’aclapararà. I potser algú, quan un dia el vegi vessant llàgrimes, dirà: «Aquesta és l’esposa d’Hèctor, el qual en la lluita superava tots els troians domapoltres, quan combatien al voltant d’Ílion. Així parlarà algú un dia, i per a tu serà un nou dolor per manca d’un home capaç d’apartar el teu dia d’esclavitud. Però tant de bo un munt de terra em cobreixi, ja mort, abans que m’assabenti dels teus crits o del teu rapte». Havent parlat així, l’il·lustre Hèctor va estendre els braços al seu fill. L’infant es girà cridant cap al si de la dida de bella cintura, perquè s’espantà de l’aspecte del seu pare. Li feien por el bronze i la crinera de crins de cavall, en veure que es movia terriblement el cim del casc. Es van posar a riure el pare i la venerable mare. Tot seguit el gloriós Hèctor es va treure el casc del cap i, resplendent, el va deixar a terra. Aleshores besà el fill, l’aixecà amb els braços i, suplicant a Zeus i als altres déus, va dir: «Zeus i altres déus, concediu-me que aquest fill meu sigui com sóc jo, destacat entre els troians, així de valent en la força i que governi amb poder sobre Ílion. I tant de bo que un dia algú digui: «Molt més bo és aquest que no pas el seu pare», quan torni de la guerra. I que porti sangonoses despulles de l’enemic mort, i que la seva mare se n’alegri en el seu cor». Ilíada, VI 4. L’escut d’Aquil·les Primer de tot va fer un escut enorme i compacte, treballat per tot arreu. A l’entorn hi va posar una vora de tres capes brillant com el marbre i hi va afegir un baldric de plata. L’escut tenia cinc capes i hi va gravar molts relleus amb una destressa admirable. Va representar-hi la terra, el cel, la mar, el sol incansable i la lluna plena, com també tots els astres amb els quals el firmament és coronat, les Plèiades, les16
  17. 17. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Híades, la força d’Orió i l’Óssa, que també denominen Carro, la qual allí mateix dóna voltes i espia Orió, i que és l’única que no participa en els banys d’Ocèan. Va figurar-hi dues belles ciutats d’homes moridors. En l’una hi havia noces i festins. S’enduien de les cambres nupcials les núvies, les feien anar per la ciutat a la llum de torxes enceses i entonaven molts himnes de boda. Donaven voltes nois dansadors, al mig dels quals emetien sons flautes i fòrminxs. Les dones els admiraven dretes, cadascuna a la porta de casa seva. Els homes eren tots a l’àgora, on havia sorgir una disputa: dos homes discutien per la sanció corresponent, a causa de l’assassinat d’un home. L’un, explicant-se en veu alta al poble, deia que tot estava pagat, i l’altre negava que hagués rebut res. Tots dos desitjaven sentir el veredicte davant un jutge. La gent cridava a favor de tots dos, defensant o bé l’un o bé l’altre. Els heralds intentaven refrenar la multitud. Els ancians estaven asseguts en pedrissos polits al cercle sagrat i tenien a les mans els ceptres dels heralds de veu sonora, amb els quals s’alçaven i emetien el dictamen alternativament. Al mig d’ells hi havia dos talents d’or per donar-los al qui pronunciés la sentència més recta. Ilíada, XVIII 5. La mort d’Hèctor. Làgil Aquil·leu empaitava Hèctor sense parar i no el deixava de petja. Com quan un gos, a la muntanya, persegueix un cadell de cérvol, fent-lo fora del jaç per valls i per barrancs, i encara que s’amagui ajupit sota un matoll, no para de córrer seguint-li les petjades fins que el troba, així Hèctor no esquivava el Pelida de peus lleugers. (...) «Ja no mescapoliré de tu, fill de Peleu, com les tres vegades que fins ara he fugit de tu al voltant de la gran ciutat de Príam sense gosar esperar la teva escomesa. Al contrari, ara el meu ànim mincita a afrontar-te. O et mataré o jo seré mort. Apa, doncs, invoquem els déus com a testimonis. Ells seran els millors garants i avaladors dels nostres acords. Jo no tultratjaré cruelment, si Zeus matorga la victòria i et llevo la vida, sinó que, tan aviat com thagi tret les armes il·lustres, Aquil·leu, tornaré el teu cadàver als aqueus. Tu actua també així».17
  18. 18. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Mirant-sel amb un esguard ferreny, Aquil·leu de peus lleugers li va dir: «Hèctor imperdonable, no em parlis de pactes. Com no hi ha juraments lleials entre els lleons i els homes, ni tenen un cor amb els mateixos sentiments els llops i els anyells, sinó que contínuament rumien mals lun contra laltre, així tampoc no és possible que tu i jo siguem amics. No hi haurà juraments entre nosaltres dos almenys fins que un de tots dos, en caure, sadolli de sang linfatigable Ares. Recordat del teu ardiment. Ara més que mai cal que siguis un combatent valent i esforçat. Ja no tens escapatòria. Aviat Pal·las Atena tabatrà amb la meva llança. Ara pagaràs totes les penes dels meus companys que tu has matat enfurit amb la pica». Va parlar i, brandant la llança dombra allargada, la hi va tirar. Tanmateix, Iil·lustre Hèctor, en veure-la venir de front, la va esquivar. Així que se nadonà, es va ajupir. La pica de bronze li va volar per damunt i es va clavar a terra. Pal·las Atena la va agafar i novament la va donar a Aquil·leu sense que Hèctor, pastor de guerrers, se nadonés. Aleshores Hèctor va dir a lirreprotxable Pelida: «Has fallat, i és que, Aquil·leu semblant als déus, res no sabies del meu destí per revelació de Zeus. I prou que tu ho afirmaves. En realitat, ets un xerraire i un forjador de mentides perquè jo et tingui por i moblidi de la meva fúria i del meu coratge. No em clavaràs la pica a lespatlla mentre jo fujo, sinó que, enardit, enfonsa-me-la de dret en el pit, si una deïtat tho concedeix. Però ara evita la meva llança de bronze. Tant de bo penetri tota sencera en el teu cos. Per als troians, la guerra seria molt més lleu, si tu et morissis, perquè, per a ells, ets tu el turment més gros». Va parlar i, brandant la pica dombra allargada, la hi va tirar. Va tocar el Pelida al mig de lescut i no va fallar. La pica va rebotre lluny de lescut. Hèctor sirrità pel fet que el seu veloç projectil li fugís endebades de la mà. Es va quedar abatut i no tenia cap altra pica de freixe a mà. Va reclamar Deífob descut resplendent, cridant-lo en veu alta. Li demanava la llança llarga, però ell no era gens a prop. Hèctor ho va comprendre en el fons del seu cor i va dir: «Ai, veritablement els déus mhan cridat a la mort. I és que jo em pensava que lheroi Deífob era al meu costat. Però ell és dins la muralla, i, a mi, Atena mha enganyat. Ara la mort cruel ja és a prop de mi i no allunyada. No hi ha remei. Certament, des de fa temps, això era el més plaent a Zeus i a larquer fill de Zeus, els quals benèvols em protegien. Ara marriba el destí. Però almenys que no mori sense lluita ni glòria, sinó fent alguna cosa important perquè també se nassabentin les generacions futures».18
  19. 19. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Havent parlat així es va treure lespasa punxeguda, que al costat li penjava grossa i massissa. Va fer un salt encongint-se, com una àguila dalta volada que es dirigeix cap a la plana a través de núvols foscos per agafar un anyell tendre o una llebre esporuguida. Daquesta manera Hèctor el va atacar brandint una espasa punxeguda. Aquil·leu el va escometre i va omplir el seu cor duna fúria ferotge. Per davant es va cobrir el pit amb un escut bell i ben treballat, mentre es movia amb el casc lluent de quatre cimeres, al voltant del qual voleiaven les crins dor que Hefest havia posat espesses a cada cimera. Tal com avança entre les estrelles en la foscor de la nit lestel del vespre, que és lastre més bell que hi ha al cel, així sortia una lluïssor de la punta de la pica ben esmolada que Aquil·leu brandava a la mà dreta, rumiant la ruïna per al diví Hèctor i observant per on el bell cos cediria millor. Tota la seva persona la cobrien les belles armes de bronze que havia tret a lesforçat Pàtrocle després dhaver-lo matat. Només se li veia el lloc per on les clavícules separen el coll de les espatlles, la gorja, on la pèrdua de la vida és rapidíssima. Allí, mentre latacava enardit, el ferí amb la pica el diví Aquil·leu, La punta li travessà totalment el coll tendre, però la llança de freixe feixuga pel bronze no li va tallar la tràquea de tal manera que li va poder dir alguna cosa tot contestant les seves paraules. Va caure a la pols, i el diví Aquil·leu sen gloriava: «Hèctor, quan desarmaves Pàtrocle, potser timaginaves que estaves salvat i, de mi, no ten preocupaves gens, perquè jo no era a prop, infeliç. Però lluny dell, al darrere, a les còncaves naus quedava un defensor molt més valent, i aquest sóc jo, que the desfet els genolls. A tu els gossos i les aus tarrossegaran ignominiosament; en canvi, a ell, els aqueus li retran honors fúnebres». Afeblit, Hèctor de casc tremolós li va respondre: «Tho demano per la teva vida, pels teus genolls i pels teus pares, no permetis que els gossos em devorin vora les naus dels aqueus, sinó accepta bronze i or en abundància com a dons que el pare i la venerable mare toferiran per endur-se a casa el meu cos per tal que a mi, un cop mort, em facin partícip del foc els troians i les esposes dels troians». Mirant-sel amb un esguard ferreny, Aquil·leu de peus lleugers li va dir: «Gos, no em supliquis pels genolls ni pels pares. Tant de bo la meva fúria i el meu coratge mimpulsessin a fer bocins la teva carn i a menjar-me-la crua per tot el que has fet. No hi ha ningú que pugui apartar els gossos del teu cap, ni encara que em portessin aquí a pesar rescats infinits ni deu vegades ni fins i tot vint vegades i també men prometessin daltres, ni encara que el Dardànida Príam manés rescatar-te a preu dor, ni fins i tot així la teva venerable mare, posant-te en un llit, et plorarà, ella que et va infantar, sinó que els gossos i les aus set cruspiran tot sencer».19
  20. 20. Cultura i Civilització Amparo Gasent MoscardóGrec I 2012-2013 Hèctor de casc tremolós moribund li va respondre: «A mesura que et vaig mirant et reconec prou bé i, és clar, no thavia de convèncer, perquè en el teu interior el cor és de ferro. Amb tot, vigila ara que no esdevinguis motiu dira dels déus aquell dia en què, a les portes Escees, Paris i Febos Apol·lo et matin, per molt valent que siguis». Havent parlat així, el final de la mort el va cobrir. La seva ànima, volant des dels seus membres, sen va anar cap a lHades lamentant el seu destí i abandonant el seu vigor i la seva joventut. Quan ja era mort el diví Aquil·leu va dir: « Mor, que jo acceptaré el meu destí en el moment que Zeus i els altres déus immortals vulguin que jo fineixi». Ilíada, Cant X.20

×