Despoblats moriscos, 400 anys després
Museu d`Història de València 5 novembre 2009 - 31 gener 2010




    Organitza:     ...
Abeurador de la Vall de Laguar, La Marina


Horts d’Otonel, Cortes de Pallars



2
El territori valencià oferix múltiples mostres d’un paisatge cultural per-
dut de tradició andalusina. Restes d’alqueries,...
Bassa de Bujete, Cortes de Pallars




    Bancals de Ruhaya, Cortes de Pallars




    Premsa d’oli. Atzuvieta, La Marina...
A principis de segle XVII, i en un context històric marcat per la persecu-
ció de protestants i musulmans, la monarquia es...
Pati. Cariola, La Marina




    Escalons. Benialí, La Marina




6
tència, imprescindibles en l’alimentació diària i en el pagament de tri-
buts. L’aprofitament de l’aigua, la creació d’esp...
8
Alçats i rectificació fotogramètrica de l’estat actual. Despoblat de Cariola, La Marina



                               ...
Restes de la coberta. La Roca, La Marina         Despoblat de Cairola, La Marina




                                     ...
ments, restes de ràfols, obertures i altres empremtes. Els murs estan
construïts per mitjà de tàpies o fàbriques encofrade...
Torre d’Otonel, Cortes de Pallars



12
PATRIMONI AMENAÇAT
Moltes cases morisques van ser totalment abandonades després de l’ex-
pulsió; altres, en canvi, van ser...
Cap de Sant Antoni.
Última visió de la península per a molts moriscos
Organitza
MUSEU D’HISTÒRIA   DE   VALÈNCIA
Director
JAVIER MARTÍ


Projecte expositiu
ESFERA PROYECTOS CULTURALES S.L.
PAN...
Moriscos  Fullet
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Moriscos Fullet

97

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
97
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Moriscos Fullet

  1. 1. Despoblats moriscos, 400 anys després Museu d`Història de València 5 novembre 2009 - 31 gener 2010 Organitza: Patrocina: Benialí, La Marina
  2. 2. Abeurador de la Vall de Laguar, La Marina Horts d’Otonel, Cortes de Pallars 2
  3. 3. El territori valencià oferix múltiples mostres d’un paisatge cultural per- dut de tradició andalusina. Restes d’alqueries, hortes, moreries, sendes i antics camps de batalla perduren com a empremtes d’eixe passat. Els tres llocs triats per a l’exposició, la Serra d’Espadà, la Mola de Cortes i l’interior de La Marina conserven nombrosos despoblats reflex d’una etapa poc coneguda de la nostra història. La gent que va viure en estos assentaments rurals va modelar els paisatges de muntanya, els camps i els cursos d’aigua. El decret d’expulsió de 1609 va posar fi a estes for- mes de vida. Esta exposició pretén acostar-nos a la vida quotidiana dels seus antics habitants i alertar sobre l’estat de conservació del patrimoni morisc. EMPREMTES D’UNA EXPULSIÓ A principis del segle VIII contingents arabo-berbers creuen l’estret de Gibraltar i en poques dècades conquisten la pràctica totalitat de la penín- sula ibèrica, o al-Andalus. Després de diversos segles de presència inin- terrompuda, els andalusins configuren una nova societat, parlen la llengua àrab i professen la religió islàmica. En definitiva formen part de la civilització arabo-islàmica, que s’estén des de Pèrsia fins a l’Atlàntic. Entre els segles XI i XIII, aprofitant la debilitat militar de moltes de les tai- fes, les corones de Castella i Aragó inicien la conquista de nous territoris. Un d’eixos territoris serà la part oriental d’al-Andalus, on es crearà el regne de València. Comença així la convivència, moltes vegades violenta, d’habitants musulmans i nous senyors i colons cristians. Les comunitats andalusines, en un llarg procés d’adaptació i resistència, van viure durant tres segles i mig profunds canvis en el seu estatus polític, econòmic i social. En el segle XVI els cristians, per a referir-se als descendents d’eixes poblacions andalusines els van denominar “moriscos” o “cris- tians nous”. Termes que van servir per a discriminar a milers de famílies que acabaran sent expulsades de les seues terres en 1609. 3
  4. 4. Bassa de Bujete, Cortes de Pallars Bancals de Ruhaya, Cortes de Pallars Premsa d’oli. Atzuvieta, La Marina 4
  5. 5. A principis de segle XVII, i en un context històric marcat per la persecu- ció de protestants i musulmans, la monarquia espanyola decidix esco- metre l’expulsió dels últims andalusins que habitaven la península. En terres valencianes esta decisió va provocar la desaparició d’una tercera part dels seus habitants, deixant deshabitades grans àrees del regne. TERRITORI MORISC Les valls de la comarca de la Marina, de la Serra d’Espadà i del massís de la Mola de Cortes són llocs de destacable valor natural i patrimonial. Un llarg procés històric, que s’inicia durant la conquista del regne de València per les tropes cristianes, vincula la població morisca a les terres més pobres de muntanya. Els nous colons cristians van ocupar la major part de les terres en la plana litoral, es van concentrar en els nuclis de pobla- ció més gran i van controlar les principals vies de comunicació marítimes i terrestres. La majoria de la població d’origen andalusí va sobreviure en multitud de xicotetes comunitats disperses en un món rural vinculat a la muntanya. Estes nombroses comunitats rurals, o aljames, eren el model històric d’organització social. Les diverses alqueries que formaven una aljama explotaven un espai amb camps de cultiu, drets sobre cursos d’ai- gua i pastos i inclús llocs de culte comunitaris. Famílies extenses amb lla- ços de parentiu comú cohesionaven estes comunitats en què els ancians es reunien per a prendre les decisions importants. UN MÓN RURAL Els treballs del cicle agrícola i el pasturatge marcaven els ritmes vitals de les innumerables comunitats rurals morisques. Estes poblacions es van adaptar a un mitjà de muntanya mediterrània caracteritzat per pluges irregulars i terrenys rocosos de pendents pronunciades. Les vessants i els fons de les valls van ser transformats i humanitzats amb gran esforç. Cereals com el panís, l’ordi, el blat i la melca eren la base de la subsis- 5
  6. 6. Pati. Cariola, La Marina Escalons. Benialí, La Marina 6
  7. 7. tència, imprescindibles en l’alimentació diària i en el pagament de tri- buts. L’aprofitament de l’aigua, la creació d’espais irrigats abancalats, la selecció de les espècies cultivades i la cria de bestiar va permetre explo- tar, amb èxit, ecosistemes d’escassa productivitat. Però no tots els pro- ductes agropecuaris estaven destinats al consum propi; els fruiters, la canya de sucre, l’oli, el raïm o el bestiar eren destinats, majoritàriament, als mercats locals. En este món rural, els treballs agrícoles ocupaven a la pràctica totalitat de la població. La ramaderia, el comerç i l’artesania eren activitats com- plementàries a l’agricultura. Les comunitats morisques rurals es troba- ven davall l’explotació d’un dur règim senyorial exercit per nobles valencians als què havien d’entregar part de les collites o importants sumes de diners. ALQUERIES, LLOCS DE VIDA Les grans aljames de l’interior continuen la tradició andalusina d’edificar les vivendes entorn d’un gran pati o espai central. Este pati vertebra les diferents naus rectangulars en què vivien diverses famílies unides per llaços de parentiu. La construcció de noves naus responia a l’ampliació del grup familiar. En molts casos les cases tenien un segon pis, o algorfa, per al magatzematge dels productes agrícoles. La planta baixa és multi- funcional, en ella es mol el gra, es cuina, s’elaboren ferramentes i teixits, es menja i es dorm. Les fonts escrites oferixen molt poques dades sobre la vida dins de les cases morisques pel que l’arqueologia és una valuosa ferramenta per a conéixer la vida quotidiana d’estes comunitats. L’observació i l’estudi de diverses poblacions actuals en el Magrib també permeten obtindre noves perspectives per a l’estudi de formes de vida desaparegudes en les nostres terres. A pesar del seu total abandó, en multitud de despoblats moriscos encara es conserven els alçats dels murs, i en alguns casos fragments de pavi- 7
  8. 8. 8
  9. 9. Alçats i rectificació fotogramètrica de l’estat actual. Despoblat de Cariola, La Marina 9
  10. 10. Restes de la coberta. La Roca, La Marina Despoblat de Cairola, La Marina Torre del castell d’Aín, Serra d’Espadà 10
  11. 11. ments, restes de ràfols, obertures i altres empremtes. Els murs estan construïts per mitjà de tàpies o fàbriques encofrades, amb la utilització de calç, pedra i arena. Este tipus de construccions permet aconseguir estructures duradores i resistents; la prova és que després de segles d’abandó i diversos terratrémols molts d’estos murs seguixen en peu. Els entramats i les cobertes estaven constituïts per rolls encastats en els murs, sobre els quals es disposaven canyes resistents i una capa de morter de calç, lleugerament compactada que en les cobertes constituïa el suport de les teules, col·locades en sec. Estes solucions han perdurat en l’arquitectura rural fins a èpoques recents. PAISATGES DE RESISTÈNCIA La convivència entre les dos comunitats no sempre va ser pacífica, des d’assalts a moreries i alqueries fins a alçaments armats generalitzats. La negativa a renunciar als seus costums i creences, i la por d’un possible alçament generalitzat amb l’ajuda de l’Imperi Otomà van ser els princi- pals desencadenants de l’expulsió. En el regne de València l’expulsió de 130.000 persones de les seues cases i la pèrdua de les seues propietats i terres es va produir, en la major part dels casos, de forma pacífica. La negativa d’algunes aljames a acatar l’orde d’expulsió va provocar violents enfrontaments. Diversos milers de moriscos, aprofitant el coneixement de l’orografia, es van negar a embarcar rumb al Nord d’África. La revolta va tindre especial virulència en les comarques alacantines de la Marina i el Comtat i en l’in- terior de l’actual província de València. Per a derrotar estos llauradors, ramaders i artesans, la corona va mobilitzar als terços de Nàpols, Sicília i Llombardia. Després de diverses emboscades, batalles i assetjaments els moriscos van acabar sent embarcats cap a un nou destí. Les formes de vida andalusina, presents en el nostre territori des de feia segles, des- apareixen amb el solc dels últims vaixells en direcció a ports africans. 11
  12. 12. Torre d’Otonel, Cortes de Pallars 12
  13. 13. PATRIMONI AMENAÇAT Moltes cases morisques van ser totalment abandonades després de l’ex- pulsió; altres, en canvi, van ser reocupades i transformades per nous habitants. Les empremtes del pas del temps es poden apreciar en les escasses vivendes encara conservades en les valls de la Marina, Espadà i la Mola de Cortes. Amb l’abandó de les cases s’inicia el seu procés de ruïna. En primer lloc, el deteriorament de les teulades provoca l’entrada d’aigües, al mateix temps que els entramats i les cobertes es desplomen. Açò fa que els murs perden la trava dels rolls amb la qual cosa disminuïx la seua esta- bilitat. Al podrir-se les llindes de fusta, els trams centrals dels murs s’afo- nen. Al procés de ruïna solen contribuir factors antròpics com l’espoli de teules, rolls, pedres de paredar, etc. Els afonaments van acumulant una gran quantitat de reblits i creen espentes contra els murs en peu, men- tre que la vegetació s’apodera dels espais i cobrix els murs. El pas del temps, les transformacions i l’espoli d’estos despoblats han deteriorat les estructures existents. En l’actualitat noves amenaces antròpiques posen en perill la conservació d’estos llocs. 13
  14. 14. Cap de Sant Antoni. Última visió de la península per a molts moriscos
  15. 15. Organitza MUSEU D’HISTÒRIA DE VALÈNCIA Director JAVIER MARTÍ Projecte expositiu ESFERA PROYECTOS CULTURALES S.L. PANÒPTIC Comissariat JOSÉ Mª AZKÁRRAGA JUAN SALAZAR ALBA SOLER Assessorament científic JOSEP TORRÓ Fotografies JOSÉ Mª AZKÁRRAGA Edició digital JUAN PEIRÓ Planimetries ALBA SOLER Disseny gràfic EL PASQUÍ Impressió LaImprenta C.G. Coberta: Despoblat de Atzuvieta, La Marina

×