Higienisme escolar i Renovació Educativa a la Segona República:         Dues perspectives per a entendre el context mallor...
ABSTRACTAbove all, this article wants to emphasize the influence of the environmentalconditions on teaching practice in th...
INTRODUCCIÓ    La Segona República es caracteritza per haver estat un dels períodes de la històriacontemporània d’Espanya,...
D’aquesta manera, i recuperant les paraules citades amb anterioritat de Puelles Benítez, seriaadient fer un exercici de re...
A les Balears, veurem com la realitat socioeconòmica i política dificulta la introduccióde certes propostes pedagògiques i...
“L’absència d’una burgesia i unes classes mitjanes amb pes social a València i       Balears farà que la majoria de realit...
Entre les creacions de la ILE, per exemple, apareix l’organització de les colòniesescolars l’any 189510 que promouen el co...
formación pedagógica continua y actualizada, y a participar activamente en la         investigación educativa.”.12       L...
L’escola serà llavors entesa no només com un espai d’ensenyança sinó que tambéacollirà tot tipus de accions referides a le...
Sanitat Pública19. L’escenari real era molt complicat, ja que els poders de l’Estat s’havienadscrit a l’higienisme com una...
duu llavors de mort als pits dels obrers no els pot un aguantar si de tant en tant no surt aprendre els aires sanitosoa de...
Endinsant-nos en la realitat mallorquina del moment, l’any 1905, el batle de PalmaJaume Font i Monteros organitzà colònies...
Un dels personatges que va influir positivament sobre la política sanitària escolar va serl’arquitecte Enrique María Repul...
Rosa Sensat es destacaren tots els beneficis que aporta la naturalesa a l’educació integral dela infància des de passejos ...
columna, la gimnàstica, els mètodes de ventilació, les colònies escolars, els espaiscircumscolars, etc45.Els projectes hig...
d’un jornaler és de cinc pessetes diàries. Els recursos econòmics són l’agricultura i la         ramaderia”47.       Una d...
Un altre element que s’ha de considerar, i que ja hem vist en explicacions anteriors és lacoexistència d’una ensenyança pú...
Uns altres canvis a l’organització a destacar dins la reforma, que també fan referència ala incorporació d’activitats a l’...
l’ideari republicà trobà grans obstacles político-econòmics a la part forana degut a laincompetència de gestió d’alguns aj...
-   LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura escolar en la España    contemporánea (1838-1936)”. Revista de Educa...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Higienisme escolar renovació educativa ii república_mallorca

420 views
332 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
420
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Higienisme escolar renovació educativa ii república_mallorca

  1. 1. Higienisme escolar i Renovació Educativa a la Segona República: Dues perspectives per a entendre el context mallorquí. Alejandro Gómez Escudero RESUMENEste artículo pretende enfatizar, principalmente, la importancia que se dio ala influencia del medio ambiente sobre la práctica educativa, tanto en ladimensión instructiva como en la relevancia que tiene sobre el desarrollofísico y psicológico de la infancia escolarizada en el período de la SegundaRepública en la isla de Mallorca. Concretamente, nos centraremos en elanálisis de un marco más concreto que quiere dar a conocer la introducciónde los elementos naturales como el aire, el agua y la luz (dentro y fuera delos edificios) en la práctica educativa, y qué cambios cualitativos representópara la enseñanza. Por otro lado, se pretende ofrecer al lector unaherramienta que le permita evaluar, dentro de un escenario complejo políticay socialmente hablando, la implicación y los esfuerzos realizados por losprofesionales de la enseñanza y la inspeccion educativa; de cómoconfluyeron las propuestas de la denominada Renovación Educativa y losavances en el campo biomédico, que permitieron mejorar las condicioneséticas e higiénicas de una infancia que tuvo que vivir una historia incómoda.Este trabajo no representa un documento más sobre una recogida de datossistemáticos de un período histórico concreto sino que busca, a través de lasdiferentes aportaciones de otros autores de relevancia, ser una fuente queaporte un planteamiento distinto de un pasado reciente que planteacuestiones todavía vivas y pendientes de resolver para cualquier persona quele interese el mundo de la Educación.Palabras clave: Segunda República; Mallorca; Higienismo; Higienismoescolar; Política Educativa; Inspección educativa. 1
  2. 2. ABSTRACTAbove all, this article wants to emphasize the influence of the environmentalconditions on teaching practice in the instructive dimension and theimportance that it meant for the physical and psychological development ofthe scholarized childhood in the period of the Spanish Second Republic atMallorca’s island particularly. We will stop to look at this concrete frame inmore detail which wants to let us know about the air, water and lightelements (outdoor and indoor schooling) introduction in the educationalpraxis and what qualitative changes had on education. This document tries toprovide a tool for the reader, within a complex political and social scene, soas to make possible an evaluation of the involvement of both teachers’efforts and school inspectors and how the proposals of the so-calledRenovació Educativa and the improvements on the biomedical context cametogether and made possible to improve the ethical and hygienic conditions ofinfancy who had to live this awkward historical time. This article does notpretend to be another systematic data recollection of a particular historicalperiod but it has the purpose of searching through other relevant authors’contributions to become a source providing a different approach of a recentpast that arouses questions which are still fresh and unresolved for manypeople interested in Education.Keywords: Second Republic; Majorca; Hygienist movement; Hygieneschooling; Educational policy; School inspection. 2
  3. 3. INTRODUCCIÓ La Segona República es caracteritza per haver estat un dels períodes de la històriacontemporània d’Espanya, que per la seva curta durada no va poder arribar a consolidar elseu ric ideari pedagògic i per tant no es varen materialitzar tots els projectes educatius que esgeneraren. Innovació, democràcia i Educació varen ésser els tres elements primordials quesustentaven la política en general i, de la mateixa manera, la política educativa tant a nivellmacro com a nivell micro; encara que sempre hem de tenir present, en el nostre país, la granbipolarització del sistema educatiu i la manca de capacitat de consens entre els professionalsde la política i de l’educació. El professor Puelles, a la seva obra Política y Educación en laEspaña contemporánea, afirma que: “Indudablemente, la II República fue uno de esosperíodos ilustrados cuya corta duración imposibilitó muchos logros, entre ellos el de laeducación”1. En aquest treball es vol matisar al respecte, que sí que es van dur a termeinnumerables accions profitoses “en nom” i “a través” de l’Educació i que moltes de lesmateixes van obtenir resultats positius immediats, així com han deixat, afortunadament, unpatrimoni històric i cultural i que, avui dia, els professionals de les Ciències Socials i del’Educació, podem recuperar de la memòria i construir nous discursos més justos amb aquestperíode sense precedents. De fet, un dels objectius d’aquest treball és proporcionar al lectoruna visió àmplia del concepte d’Història i del d’Educació. Per tant, no solament la IIRepública es pot interpretar com si hagués estat part d’un contínuum il·lustrat que va acabaramb l’arribada de la dictadura franquista perquè correm el risc d’estigmatitzar un períodehistòric determinat, que compte amb un caràcter propi, i a més, podríem caure en altreserrors d’interpretació que podrien donar com a resultat una perspectiva esbiaxada de larealitat, i sobretot injusta per les persones protagonistes reconegudes i per les desconegudesque varen realitzar grans tasques educatives sense ser o sentir-se il·lustrades, o al menys, notenien aquest esperit tant elitista de l’educació, ni compartien el mateix ideari pedagògic delque se coneix com pròpiament Il·lustració. Més endavant veurem com es tracta d’un períodeque es caracteritza per la seva gran diversitat de corrents ideològiques i pedagògiques, ambun gran espectre d’activitats i participació ciutadana en l’àmbit rural i urbà, coexistènciad’accions socials i educatives de caire laicista i religiós, amb l’afegit de ser uns anys en quees varen produir grans avenços en el camp de la medicina i en la concepció de la infància.1 DE PUELLES, Manuel. “La II República: un proyecto inacabado”. A: DE PUELLES, Manuel. Política yEducación en la España contemporánea. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2004.10. 3
  4. 4. D’aquesta manera, i recuperant les paraules citades amb anterioritat de Puelles Benítez, seriaadient fer un exercici de reflexió conceptual sobre el que s’entèn per Educació en laactualitat i provar a treure’ns les ulleres d’il·lustrats per veure una mica més enllà de laintenció de nacionalitzar a una població, alfabetitzar-la, i proporcionar-li els medis“adequats” per adscriure-la a un sistema ideològic concret o de creences. És clar que totsistema educatiu per tal de diferenciar-se d’un sistema adoctrinador hauria de presumir deneutralitat ideològica; però avui, ja sabem que aquesta qüestió encara ha de suscitar mésinterés que el que hagi pogut tenir dins les comunitats científiques; ja que malauradament nogaudim plenament d’aquesta realitat de facte. Llavors parlem de “bones experièncieseducatives”, d’accions transformadores i motivadores, d’accions “saludables” que haginperdurat en el temps i que es resisteixen a caure en l’oblit. Amb tot això m’estic referint aque esdevindria una ingenuitat comparar l’ideari pedagògic i la seva posada en pràctica en eltranscurs de tot el segle XIX amb les propostes i projectes realitzats durant la SegonaRepública. Allò important a destacar, des del meu punt de vista, no es troba en “qui” ho vafer sinó més en el “com”, sense voler restar importància als grans pedagogs i metges que vanmotivar i moure els elements pertinents per ocasionar canvis significatius en la qualitat del’ensenyança i de la vida quotidiana. De fet, apareixeran en el transcurs d’aquest treball peròno per la seva condició política o adjectivació de qualsevol mena, sinó pels seus fets iresultats constatables en la pràctica educativa. Exactament volem comprovar com aquestsprofessionals de l’Educació, per tal de defensar uns ideals democràtics i unes pràctiquespedagògiques innovadores van haver de col·laborar estretament amb professionals d’altresdisciplines com la medicina, involucrar-se en alguns casos dins l’esfera política per fer-se unlloc en una societat que encara vivia d’acord amb antigues creences i costums. Gràcies aaquesta comunicació entre els professionals de la Medicina i de l’Educació, i les polítiquessanitàries impulsades, surgeix l’higienisme escolar que esdevé la temàtica principal d’aquesttreball. Però com ara veurem, no podem interpretar aquest fenomen de manera aïllada a laresta dels canvis que es produiren a tots els àmbits a del territori espanyol i a les influènciesd’altres països sobre l’evolució del nostre sistema educatiu durant gran part del segle XIX icomençaments dels segle XX. Es consoliden la pediatria i la psiquiatria com a disciplines ies creen nous ponts de diàleg entre diferents sabers com la paidologia, la paidometria o lapsicopedagogia científica2.2 VIÑAO, Antonio. “Higiene, salud, y educación en su perspectiva histórica”. Educar [Curitiba], 36 (2010),181-213. 4
  5. 5. A les Balears, veurem com la realitat socioeconòmica i política dificulta la introduccióde certes propostes pedagògiques i com surgiran pugnes entre l’Església més radical i elpensament liberal més progressista per fer-se amb el control de l’educació.El regeneracionisme i el moviment de renovació educativa Des de finals del segle XIX fins l’arribada de la Segona República es produïrentransformacions en tots els àmbits (polític, social, econòmic…) que juntament amb certescorrents de pensament i els avenços en el terreny científic varen afavorir el desenvolupamentd’idees i accions pedagògiques que varen configurar l’escenari educatiu de l’illa deMallorca. Va esdevenir un període d’una forta crisi política i econòmica a Espanya degut ala decadència de l’imperi colonial. A Mallorca, fins a finals de la dècada dels anys vint, elcaciquisme existent elicitarà una alternança de poder entre els partits dinàstics3. L’Esglésiaés un altre element que s’ha de tenir en compte per comprendre aquest context tantcomplicat, ja que aquesta havia assolit un còmode control gràcies a aquest joc d’alternançapolítica liberal4. D’una altra banda, la Llei Moyano del 1857 presentava una ambigüitat quepermetia a les institucions religoses ocupar-se de l’ensenyança5. La instrucció pública eraobligatòria dels sis als nou anys exceptuant els que la rebien “en sus casas ó enestablecimiento particular”. Aquest panorama de pèrdues va marcar una nova tendència depensament que mirava cap a la modernitat i a un sentiment de voler pertanyer a Europa, elregeneracionisme. Sense dubte era de gran urgència dotar a les noves generacions d’unaeducació integral, reformar el sistema polític, econòmic i social, si Espanya volia considerar-se un país modern. Hem de tenir en compte que al nostre país, l’any 1920, hi havia un45’44% de la professió adulta espanyola que era analfabeta6. En aquest afany de volermillorar la situació del país, s’obriran les portes a les idees i mètodes del moviment derenovació educativa, encara que aquesta afirmació l’hem de traduïr al context mallorquí onsegons Josep González-Agàpito:3 ROIG, Maria Antònia. “Anàlisi d’un fracàs: l’Institut d’Estudis Superiors de la Dona (Palma de Mallorca,1915)”. Educació i Història, [Palma de Mallorca], 5 (2001-2002), 175-196.4 ROIG, Maria Antònia. “Anàlisi d’un fracàs... op.cit.5 ORELL I VILLALONGA, Bartomeu. Llegir i escriure al món rural mallorquí, 1860-1930. Palma: EdicionsUIB, 2008.6 OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa de la Segona República (1936-1939). Palma:Universitat de Palma de Mallorca, Consell insular de Menorca, Caixa de Pensions “La Caixa”, 1985. 5
  6. 6. “L’absència d’una burgesia i unes classes mitjanes amb pes social a València i Balears farà que la majoria de realitzacions d’escola activa sorgeixin d’iniciatives personals de mestres i educadors, però no trobaran prou suport en el poder polític ni en qui deté el poder socioeconòmic.”7 Resulta del tot aclaridora la definició aportada per A.J. Colom sobre el que ell consideraRenovació Educativa8: “Entenem per renovació educativa un moviment pedagògic plural i conceptualment no gaire delimitat, que té per objecte la innovació de la pràctica escolar; en gran part centra el seu interès en la qüestió del mètode o en aquells aspectes amb capacitat de modificar l’ambient de l’escola. Correspon al que en la literatura especialitzada en llengua anglesa es reconeix com New School, o en els països francòfons com Education Active.”. Però no em dedicaré a explicar tota la ideosincràsia de les empreses educativesrelacionades amb l’educació activa o funcional, sinó que aniré exposant els vincles que heanat trobant a través de la recerca bibliogràfica entre aquestes institucions que se consideraformen part del moviment i el corrent higienista, que més endavant desenvoluparé amb mésprofunditat. Sobre les fonts documentals emprades, ha estat encoratjador el fet de trobar nombrosesfonts documentals sobre aquesta temàtica. M’agradaria expressar, que m’ha facilitat molt larecerca el treball realitzat per A.J. Colom on analitza de manera crítica i sistemàtica labibliografia existent sobre renovació educativa, en la que a més dedica un bloc d’anàlisireferit a la temàtica de l’higienisme9.7 GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro: SUREDA, Bernat.Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939: Història de l’educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. Cit. Pàg. 13.8 COLOM, Antonio Juan. “La renovació educativa a les Balears (Anàlisi bibliogràfica i situacióinvestigadora)”. Educació i Cultura [Palma], 12 (1999), 121-142. Cit. Pàg. 123.9 Faig referència a la nota a peu de pàgina número 6. 6
  7. 7. Entre les creacions de la ILE, per exemple, apareix l’organització de les colòniesescolars l’any 189510 que promouen el contacte directe amb la natura i l’adquisició d’unshàbits higiènics saludables. Els viatges pedagògics de mestres i inspectors promoguts per laJAE van afavorir l’adquisició de coneixements i mètodes educatius moderns a païsoseuropeus, i a la vegada van poder comprovar amb els seus propis ulls l’estat físic i lasalubritat de les instal·lacions escolars. Disposem de testimonis sobre aquestes experiènciesa través dels quals ens podem fer una idea dels avenços en política sanitària, arquitecturaescolar, organització de centres, etc. Sobre l’aprofitament d’aquestes estades a l’estranger,Francesca Comas, en un dels seus articles publicat a la Revista de Educación, ens revetlla laimportància que varen tenir en la introducció d’idees innovadores a les Illes Balears, ja queanalitza en profunditat les dades trobades en relació a les pensions que van rebre els mestresi inspectors que van fer feina a Mallorca. Vull destacar d’aquesta interessant aportació lessegüents afirmacions: “Si bien la aportación de Cascante fue más modesta, la de Roig o Capó han sido imprescindibles para analizar la renovación educativa en Baleares. Publicaciones, conferencias, cursos, experiencias didácticas, etc., tanto Roig desde la normal como Capó desde la inspección revolucionaron la enseñanza de su época y crearon escuela en este sentido. Ambos dieron a conocer en Baleares la pedagogía renovadora que se estaba desarrollando en el extranjero, y que habían podido observar de primera mano durante sus viajes.”11 […] “En la década de 1920, con la incorporación del Instituto J. J. Rousseau en los itinerarios, los pensionados pudieron conocer los trabajos de Bovet, Piaget o Claparede, e incluso asistieron a conferencias o seminarios que estos eminentes personajes ofrecieron en exclusiva para ellos. No debe extrañarnos, entonces, que a partir de esta época no solo se introdujeran experiencias y conocimientos pedagógicos innovadores en Baleares, sino que también se desarrollase el conocimiento y la investigación pedagógica en las islas. A través del Museo Pedagógico creado por Joan Capó (pensionado en dos ocasiones por la JAE), se crearon secciones de estudio que permitieron a los maestros de Baleares acceder a una10 GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro: SUREDA, Bernat.Tradició i renovació pedagògica... op.cit.11 COMAS RUBÍ, Francesca. “Pensiones pedagógicas e innovación educativa en España. Aportaciones a unmodelo de estudio a través del caso de Baleares”. Revista de Educación [Madrid], núm. extraord (2007), 91-113. Cit. Pàg. 109. 7
  8. 8. formación pedagógica continua y actualizada, y a participar activamente en la investigación educativa.”.12 L’any 1913 Rosa Roig i Carmen Cascante, entre d’altres mestres becades, en el seuviatge a França i Bèlgica, poden observar l’estat en que es trobaven els espais educatiusvisitats (rurals i urbans) i el tracte que reben els educands. Les visitants varen quedarmeravellades del mètodes d’ensenyança, dels materials didàctics i de les instal·lacions(cantines, patis de descans…) sobretot dels jardins d’infància belgues que estaven dotats detotes les mesures mèdicohigièniques13: “Tots els centres tenien dutxes, cuina i gabinet mèdic, i també un servei d’infermeria gratuït. Fins i tot alguns d’aquests centres proporcionaven productes vitaminats als infants, com fosfatina i oli de fetge de bacallà amb compostos típics d’aquella època, com el preparat Scoot.” […] “Un altre aspecte que cridà poderosament l’atenció de les pensionades fou que aquests centres tinguessin el costum de criar plantes i animalets perquè els infants aprenguessin a tenir-ne cura...”.L’Higienisme abans de la Segona República Com he dit amb anterioritat, l’higienisme escolar i en concret, les manifestacions que esvan produïr en el període de la Segona República a Mallorca, s’ha d’interpretar dins un marcmés ampli i des d’una perspectiva històrica per fer-nos una idea de com ha evolucionat fins aaquell moment determinat. Així doncs, hem de cercar en els principis del segle XIX els seusorígens. No es tracta llavors d’un pensament pròpiament pedagògic sinó que té un caire mésproper a la medicina, als avenços científics més recents i a com la ideologia burgesa pretencanalitzar-los. En el cas d’Espanya es farà mitjançant la tasca d’intel·lectuals i delliberalisme polític14.12 Ibídem. Cit. Pàg. 111.13 COMAS, Francesca; MIRÓ, Maria Isabel. Rosa Roig. Biografia d’una pedagoga (1890-1969). Palma:Documenta, 2001. Cit. Pàg. 46.14 OLIVER, Jaume.(1992). L’higienisme escolar a Mallorca: Aportacions a la sistematització del seu estudi(1880-1936). Palma de Mallorca: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1992. 8
  9. 9. L’escola serà llavors entesa no només com un espai d’ensenyança sinó que tambéacollirà tot tipus de accions referides a les millores de les condicions de salubritat(campanyes, revisions mèdiques, vacunes, suplements alimentaris, colònies escolars…)15. A Espanya, Pablo Montesino, després de la mort de Ferran VII, va ser el primer enabordar de forma sistemàtica l’higienisme als locals vinculats a l’ensenyament, centrant-seprincipalment en els pàrvuls degut a la seva experiència a Anglaterra. En les sevesrecomenacions envers l’ensenyança ja expressava la necessitat de disposar de la quantitat dellum apropiada pels exercicis d’escriptura i lectura, així com disposar d’espais a l’aire lliureben oxigenats per desenvolupar els exercicis físics16. Però serà el socialisme utòpic el que esprendrà seriosament els principis de l’educació integral i de l’higienisme tot servint-se delpotencial que té l’escola com a vehicle influenciador sobre les condicions de les classestreballadores. Kraussistes i liberals contribuïren en el disseny d’una escola moderna. Van serprecisament els pensadors de la ILE aquells que realment demandaren que fossin elseducadors els que decidissin com havien de ser els espais escolars, i van difondre el seumodel d’escola a través del Museu Pedagògic Nacional i publicacions periòdiques com elBILE o la Revista de Pedagogía17. Al darrer terç del segle XIX les ciències biomèdiquesvaren introduir les noves corrents científiques com el positivisme, el darwinisme,l’antropologia criminal i l’higienisme. Ja entrat el segle XX, el moviment de renovacióeducativa i el seu caràcter biologicista a l’hora d’entendre l’educació, impulsa novament laimportància de la higiene, l’educació física, i el contacte amb la naturalesa. MariaMontessori, Ovide Decroly o Claparède esdevingueren figures cabdals en eldesenvolupament d’un nou concepte d’educació que només té sentit si contempla lesnecessitats fisiològiques i psicològiques de la infància18. Així hem pogut veure com el moviment higiènic-sanitari s’ha anat introduint al nostrepaís, principalment a través d’exiliats polítics assolint en el primer terç del segle XX unagran força, desenvolupant-se d’acord a les normatives legals recollides en la reforma de la15 Ibídem.16 LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura escolar en la España contemporánea (1838-1936)”.Revista de Educación [Madrid], 298 (1992), 89-118.17 Ibídem.18 Ibídem. 9
  10. 10. Sanitat Pública19. L’escenari real era molt complicat, ja que els poders de l’Estat s’havienadscrit a l’higienisme com una solució eficaç contra els mals de la societat, com un bàlsamque podia conduïr al benestar, a l’ordre i al progrés, en concret, a través de la novaarquitectura basada en un nou concepte que tenia com a premisa essencial l’agarantiment del’aigua, l’aire i la llum20, ideal que contrastava amb una realitat diferent. Per a entendre compodien ser els locals on s’impartia l’ensenyança en aquest període històric, on els infants totjust començaven a ser tractats com a tals, i tenint en compte que els infants són un reflexe dela societat on habiten, d’unes creences, uns costums, i al cap i a la fi, de tota unaideosincràsia, trobo adient exposar algunes referències a les condicions socials i higièniquesa les que estava “habituada” (per no dir sotmesa) la societat mallorquina. A la Memoria de laComisión para el estudio de las cuestiones que interesan a las mejoras o bienestar de lasclases obreras de la Provincia de Baleares, redactada per Pere d’Alcàntara Penya i publicadal’any 1887 se destaca el següent:21 1. La manca de centres d’ensenyament 2. La impossibilitat de l’estalvi. 3. La higiene pública i privada 4. El treball de nins menors de 14 anys i de les dones 5. Sous molt baixos 6. Els preus i l’alimentació 7. L’habitatge Les iniciatives socioeducatives catòliques també estaven impregnades de l’esperithigienista de l’època i responien a les denúncies constants de les organitzacions col·legiadesdels metges22. Oliver i Jaume també fa referència a n’Andreu Pont, a les seves idees sobre eldescans dominical i sobre els aspectes estrictament higiènics: “Els casulls dels obrers, petits ihumits, sense aire i sense sol i els tallers i fàbriques amb l’atmòsfera plena de polsim que19 Ibídem.20 Ibídem.21 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.22 Ibídem. 10
  11. 11. duu llavors de mort als pits dels obrers no els pot un aguantar si de tant en tant no surt aprendre els aires sanitosoa del camp”23. Trobo adient fer referència a les iniciatives de caire religiós, no només pel seu pes sobrela societat i d’una manera afegida, sinó perquè vull donar a entendre que en aquesta època,qualsevol ajuda d’alguna manera, independentment del grau de formació dels ciutadans i/ode les persones que es dedicaven a l’ensenyança, era benvinguda degut a un panorama socialben obscur. Així doncs, ens trobem que a Mallorca, l’any 1901 existien 134 comunitatsreligioses destinades a l’ensenyament i quasi 13.000 nines i nins que el rebien24. Realment,es necessitava molta mà d’obra per a construir un futur millor per a la infància. El cens depoblació de l’any 1900 mostra els percentatges d’analfabetisme a les Balears, un 66% en elshomes i un 80% en les dones25. En aquest primer terç dels segle XX també van aparèixerintenses crítiques dels sectors obrers i d’esquerra que denunciaven l’ocupació dels nins entreballs que podien perjudicar la seva salut i el seu desenvolupament26. A la dècada dels anys20 es desenvoluparen experiències on es va aplicar el mètode Montessori a travésd’iniciatives confessionals on se practicava la gimnàstica rítmica i l’atletisme27, fet que ensreafirma la importància que els educadors donaven a l’exercitació i equilibri del cos. Malgratels avenços científics i la voluntat regeneracionista de progrés i modernitat, ens trobem queal nostre país, l’any 1900, es produien 36.566 morts produïdes per la tuberculosi, 11.426 perles febres tifoidees i 6.427 per la verola28. Evidentment, aquestes xifres responen a múltiplesfactors que ara mateix no desenvoluparem, però si resulta força il·lustratiu per explicar lalentitut dels canvis, i la discordància entre les teories i les pràctiques que hom pugui trobar.Aquesta era una situació problemàtica que no era pròpia d’Espanya sino que fa referència auna realitat global, encara que s’ha de dir que altres països europeus ja havien donat solucióuns anys abans.23 Ibídem. Cit. Pàg. 80.24 FULLANA, Pere. “Església i Educació a la Mallorca del segle XX”. L’Arc [Palma], 5 (1998), 42-49.25 SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears en els segle XX. Palma: Documenta Balear, 200026 Ibídem.27 FULLANA, Pere. “Església i Educació... op.cit.28 LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit. 11
  12. 12. Endinsant-nos en la realitat mallorquina del moment, l’any 1905, el batle de PalmaJaume Font i Monteros organitzà colònies escolars; encara que com ens recorda A.J. Colom,les primeres colònies ja es van iniciar a Mallorca l’any 189329; i becà posteriorment elsmestres Gabriel Comas i Ribas i a Bartomeu Terrades i Mir per a que viatgessin per Europa.També construí l’Escola Graduada municipal. El Dr. Font demanà la creació de l’escola al’aire lliure al bosc de Bellver, encara que com ja sabem, aquest mai no es va arribar aconstruir30.Demandes i respostes en el context escolara finals del s.XIX i primer terç dels s.XX A l’àmbit escolar, la higiene s’ha d’interpretar tenint en compte dues vertents31: a) com apart del currículum amb l’objectiu d’informar i generar hàbits de conducta a través del’Educació Física, foment dels hàbits de neteja i desenvolupament corporal dels escolars; i b)des de la dimensió arquitectònica que contempla tots els elements necessaris per aturar lesmalalties: tant en l’aspecte de materials de l’edifici, instal·lacions, i mobiliari escolar adequata les característiques de l’educand. D’aquesta manera podem entendre com les demandesd’edificis escolars provenen dels educadors i d’una altra banda per part dels professionals dela medicina32. S’ha de tenir en compte que en el transcurs del segle XIX les escoles erenmés un concepte que no un objecte concret tal i com el concebim des de l’actualitat. Lesaccions educatives eren principalment de tarannà religiós i es desenvolupaven a casesparticulars o a altres establiments que no estaven a l’altura de les expectatives del movimenthigienista i de les noves tendències pedagògiques33.29 COLOM, Antonio Juan. Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca Contemporània. Palma: Servei dePublicacions i Intercanvi Científic de la Universitat de les Illes Balears, 1991.30 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.31 LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.32 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.33 Ibídem. 12
  13. 13. Un dels personatges que va influir positivament sobre la política sanitària escolar va serl’arquitecte Enrique María Repullés y Vargas, que tenia coneixements sobre les escolesfranceses i les belgues. El seu disseny d’escola combinava l’higienisme i la pedagogianaturalista froebeliana, inquietud compartida també per altres pensadors d’ideologiakraussista. La seva postura envers els beneficis que reporta l’higienisme a les pràctiquespedagògiques es fa palesa en la seva opinió: “pues creemos que sin la más estricta higiene nopuede haber buena instrucción, porque mal pueden funcionar las facultades intelectuales silas físicas no se hallan en toda plenitud de un completo bienestar”34. És el moment de fer un repàs, intentant respectar l’ordre cronològic, a les normatives quees varen anar aplicant en matèria de política sanitària i educativa, tot descatant les méssignificatives que ens permetran contextualitzar millor, més endavant, la cristal·lització deprojectes en el període de la Segona República, amb la intenció de contrastar-les amb lasituació real mallorquina. L’any 1900 es creà el Ministeri d’Instrucció Pública35. L’antigaLey de Sanidad de 1855 va tenir vigència fins l’any 1904. El mateix any s’aprovà la novaInstrucción General de Sanidad i es van organitzar les Juntes Provincials i les sevescompetències36. L’article 109 de gener del Reial Decret d’aquest any contempla “Lavigilancia higiénica de las escuela públicas y privadas”. Així mateix es declaràl’obligatorietat del descans dominical que reivindacaven els moviments obrers i altressectors socials37. D’una altra banda, en aquest nou rumb polític, la figura del mestre prenprotagonisme a l’hora d’implementar les normatives, ja que s’havia d’encarregar demantenir l’ordre, la neteja, impartir els exercicis corporals i els continguts relatius a higienefísica i moral38. Deu anys més tard es va celebrar a Palma de Mallorca el I Congresonacional de Pediatría” i cinc anys després se celebrà un curs itinerant de perfeccionament pera mestres a Sineu, Lluch i Felanitx, on se tracten temes d’higiene bucal, infeccions iparasitismes habituals a les escoles39. En la ponència realitzada per la pedagoga catalana34 LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... Cit. Pàg. 108.35 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.36 LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.37 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… Cit. Pàg. 8438 LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.39 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca…op.cit. 13
  14. 14. Rosa Sensat es destacaren tots els beneficis que aporta la naturalesa a l’educació integral dela infància des de passejos per la ciutat, boscos, platges per tal d’estimar el seu entorn iextreure’n el màxim de coneixements i experiències. Xerra també d’ambientalització de lesescoles i dels elements amb els que ha de comptar (camps de joc i experimentació)40. Algunsdels fets més representatius d’aquesta dècada dels 20 són els protagonitzats per l’inspectorJoan Capó l’any 1924 i el 1926 respectivament. El primer està relacionat amb lesconferències d’Higiene dirigides als mestres41; l’altre, va ser la Magna Asamblea de alcaldesy autoridades en materia de enseñanza, amb l’objectiu d’engegar el pla de construccionsescolars dissenyades per Guillem Forteza, que es va materialitzar en la Segona República42.La solicitud de J.Capó resava de la següent forma: “Se necesitan en Baleares muchísimas escuelas. Desde este punto de vista, somos la provincia española más desatendida. En general, existe una escuela por cada 700 habitantes. En Baleares nos resulta una por cada 1.400. Contamos, pues, con la mitad de los medios de instrucción que ya posee el resto de España…”.43 A través de les paraules de l’inspector podem apreciar com durant la dictadura de Primode Rivera la construcció d’escoles no va ser suficient per cubrir les necessitats de lapoblació. La seva denúncia pública coincideix amb la creació de l’Instituto Provincial deHigiene de Baleares en el que l’any 1930 el Dr. Emili Darder organitzà una gran exposiciód’Higiene Social, en la qual difon les seves propostes envers l’educació44. D’aquesta manerahem anat veient com es va consolidant tot un cos polític, social i educatiu, amb les sevesllums i ombres durant el primer terç del segle XX. Disciplines científiques com laPsicologia, seran coadyuvants dels processos d’implementació de les polítiques educativesde l’època i la higiene escolar adquirirà nous conceptes i noves formes de millorar iracionalitzar el quefer pedagògic. Així mateix, les publicacions periòdiques i els tractatsabarcaran entre d’altres temes: la llum i la vista, la fatiga escolar, les desviacions de la40 Ibídem.41 Ibídem.42 Ibídem43 OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa de la Segona República (1936-39). Palma: Universitatde Palma de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Caixa de Pensions “La Caixa”, 1985. Cit. Pàg. 32.44 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca…op.cit. 14
  15. 15. columna, la gimnàstica, els mètodes de ventilació, les colònies escolars, els espaiscircumscolars, etc45.Els projectes higiènico-escolars durant la Segona República Abans d’endinsar-nos en les qüestions purament escolars convé que ens fem una idea decom era la societat mallorquina des d’una perspectiva socioeconòmica. Hem de comprovarsi les accions que hem anat veient, les que precedeixen a aquest període concret han tingutl’impacte esperat sobre el poble. Tenim present que han intervingut distints factors, que hanhagut fortes discrepàncies ideològiques, mancances de tipus econòmic i el sorgiment denoves necessitats socials, és a dir, que no ha estat tot un camí de flors i violes. El professorA.J. Colom explica clarament com: “En el cas mallorquí, els intents de renovació pedagògica vengueren quasi exclusivament del magisteri públic. Malgrat tot, l’existència de congressos pedagògics, o l’edificació de nombroses publicacions i llibres de text amb vocació renovadora ena pot fer perdre l’autèntica perspectiva del que realment estava passant a l’escola, i especialment a l’escola rural”46. Seguint aquest fil argumentatiu, ens trobem amb l’exemple d’Algaida, on les ideesrenovadores i les instruccions polítiques havien estat rebudes a l’Ajuntament; però elsproblemes econòmics i les disputes dels qui ostentaven el poder, varen retardar els projectesde construccions d’escoles. Frances Ramis ho justifica amb el context socioeconòmic delmoment: “L’estructura social durant la Segona República, ben igual que en el període anterior, la Dictadura, es fonamenta en l’aristocràcia feudal i en la pagesia, que ven la mà d’obra a l’aristocràcia. La majoria dels habitants són jornalers del camp: agricultors i ramaders; uns altres, molt pocs, es dediquen a la construcció i difícilment poden atendre les necessitats més imprescindibles amb els sous que cobren. El jornal mitjà45 LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.46 COLOM, Antonio Juan. Assaig d’Història de l’Educació…Cit. Pàg. 211. 15
  16. 16. d’un jornaler és de cinc pessetes diàries. Els recursos econòmics són l’agricultura i la ramaderia”47. Una dada significativa que ens obre els ulls sobre la diferència que existeix entre el“voler” i el “poder” queda reflexada en l’índex d’escolarització durant 1935-36, un 52’5%.Aquesta xifra podria prendre uns valors més escandalosos si pensem que no ha de serrepresentativa d’una assistència escolar i, per tant, d’un aprofitament. Les 16.816 escoles quees van construir durant els moments de pau republicana no obtingueren els fruits desitjats icom diu J.Oliver, és una evidència d’un retard de la societat espanyola.48En aquest sentit,estem d’acord amb B.Sureda quan assegura que a Balears, durant la Segona República no esvan produir grans canvis encara que s’originaren profunds debats sobre la funció de lacultura i l’educació, així com el primer bienni es va mantenir la bona qualitat en la formacióde mestres49. No ens ha d’estranyar llavors que la renovació pedagògica de la II Repúblicafomentés les colònies o les semicolònies escolars i que les paraules d’E. Darder ressonassinde la següent manera: “Si són educats dins escoles mal ventilades, fosques, brutes, senseaigua ni terrenys de joc per esplaiar-se, sota règims pedagògics de fatiga i surmenage escriarà una joventut feble i malaltissa (Inspecció Mèdico-Higiènica Escolar. Reglament.Ajuntament de Palma, 1932).”50Malgrat les condicions existents, i seguint a Sureda, tenimconstància d’accions pedagògiques renovadores que varen deixar la seva emprempta, comvan ser l’aplicació del mètode Freinet a Consell (1931) i a Can Pastilla (1932) o l’escolaDecroly a Campanet (1934)51. Igualment, l’Ajuntament de Palma impulsà les colònies aEstabliments, Valldemossa, Secar de la Real, Gènova, etc., i la Diputació va fer el mateixperò a Port de Sóller, Portocristo i Bunyola, a través d’una política que tenia un caràcter decompensació social52.47 RAMIS, Francesc. “La construcció de les escoles a partir d’un cas concret: Algaida, 1926-1936”. Educació iCultura [Palma], 3 (2000), 109-123. Cit. Pàg. 112.48 OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa.... op.cit.49 SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears... op.cit.50 HERRANZ, Albert; ROQUE, Joana Maria. Mallorca. El temps, els fets, i els protagonistes. Palma: MiquelFont, 2006. Cit. Pàg. 7351 SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears... op.cit.52 GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro: SUREDA, Bernat.Tradició i renovació pedagògica... op.cit. 16
  17. 17. Un altre element que s’ha de considerar, i que ja hem vist en explicacions anteriors és lacoexistència d’una ensenyança pública i una privada. L’any 1932 es contabilitzaven 690escoles d’ensenyament de caràcter religiós amb 109 nins i 581 nines, i 420 centres públics53.Una de les explicacions a aquesta distribució d’escoles religioses i laiques en aquests anysesdevé el desafiament per part de les congregacions religioses que obrien escoles malgrat lesrestriccions legals de 193154. Així que el primer bienni republicà no va poder capgirar l’escenari escolar55, encara quehem dir que sí va ser el període en el que es varen construïr més escoles a les Illes56. Nom’ocuparé de la darrera etapa republicana que coincideix amb l’esclat de la Guerra Civil enprofunditat ja que no és l’objectiu que persegueix aquest treball, encara que crec adientreflectir el que diu el Decret de la Presidència del Govern (28 octubre de 1937) en referènciaal pla d’estudis que ha de regir a l’escola primària espanyola. Trobem al punt número IIIdedicat al “Estudio de la Naturaleza” ofertat el coneixement “Fisiología e higiene”. D’unaaltra banda, dins el punt VI corresponent a “Educación Física”, també apareix un apartatanomenat “Prácticas higiénicas”, i a l’apartat “b” del mateix punt s’estableix un altre períodededicat a “Juegos libres y organizados. Recreos”, a més del temps pels esports i lagimnàstica57. Aquesta reforma reflexa la intenció de renovar el concepte de l’ensenyamentprimari a través d’una filosofia progressista centrada en el desenvolupament actiu de lainfància i no tant en una pura transmissió de coneixements on l’educand esdevé unreceptacle passiu. Al mateix temps s’impulsa la necessitat dels descansos i/o estimulació al’aire lliure entre activitats. Aquests canvis representen un canvi qualitatiu en la pràcticaeducativa i reporta beneficis a mestres i alumnat a nivell de salut i en sentit pedagògic, ja quees considera important l’organització del temps de les activitats, de manera que doni sentit isignificat a la metodologia proposada.53 HERRANZ, Albert; ROQUE, Joana Maria. Mallorca. El temps,…op.cit.54 FULLANA, Pere. “Església i Educació a la Mallorca... op.cit.55 SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears... op.cit.56 OLIVER, Jaume; MATEU, Domenec. “Les construccions escolars a les illes en el segle XX”. A: II Jornadesd’Història de l’Educació en els Països Catalans [Palma], 118-123 (1972). Palma: Departament de Pedagogia,Facultat de Filosofia i Lletres.57 OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit. 17
  18. 18. Uns altres canvis a l’organització a destacar dins la reforma, que també fan referència ala incorporació d’activitats a l’aire lliure i al temps de descans són els següents58: a)Suspensió d’una tarda de treball normal (si no hi ha festius a la setmana) per realitzarexercicis d’educació física i activitats esportives; i b) realització d’una excursió mensual demanera obligatòria. D’aquesta manera, observem com en la distribució horària d’activitatssetmanals es dóna més càrrega d’hores a l’Educació Física i a les “Activitades creadoras”sobretot al Grau Elemental i al Grau Mig.A mode de conclusió Estudiar l’Educació d’una manera ampla, no només centrant-nos en els aspectes escolars,suposa una oportunitat d’establir ponts de connexió entre sistemes que sovint se’ns presentencom a mons independents els uns del altres. Disposem a Mallorca d’una gran riquesacultural, d’una herència única que ens tendeix la mà, per a que descubrim vellsconeixements, que ens serveixin per a interpretar d’una manera amable, però sempre a travésde la reflexió i la construcció d’una nova història que serà la del demà. Recordem que somnomés convidats i convidades del temps, i que com a tals, cadascú pot racionalitzar,mitjançant la quantitat innombrable d’experiències educatives existents, la realitat a la sevamanera, i viure-la com un laberint de foscor o, pel contrari, intentar cercar la llavor i la terrafèrtil per a que aquesta creixi amb força, des de la responsabilitat d’aportar part de nosaltresen un discurs que sigui flexible, obert a l’heterogeneitat ideològica i dialèctica, perquè - quiha de convèncer a qui d’uns fets passats totalment subjectius a la nostra mirada? - Cadamoment de la història conté unes xifres, unes normatives legals, però sobretot construccionssocials, i aquestes com a tals estan sotmeses a pressions, interessos pel control del poder,costums i creences. La societat mallorquina de la Segona República, en aquest sentit, no vaesdevenir diferent a qualsevol altra societat que en unes condicions deficitàries necessitareplantejar les seves estructures institucionals, llençar allò vell per vestir-se amb robesnoves, cercar els desordres concrets dins d’un desordre general amb la convicció de generarun nou ordre. La peculiaritat de l’Illa, sota el meu punt de vista, és que esdevé diversa per laconfiguració de l’entramat educatiu, predominant l’educació religiosa sobre la secular,situació que va impedir que molts projectes no es tiressin cap endavant. D’una altra banda,58 Ibídem 18
  19. 19. l’ideari republicà trobà grans obstacles político-econòmics a la part forana degut a laincompetència de gestió d’alguns ajuntaments i la ideosincràsia d’uns pobles que viviend’acord amb els valors propis d’una cultura agrària. Malgrat els esforços per fer arribarl’educació a tots a través de la ideologia burgesa i d’altres iniciatives particulars, laRepública va topar amb seriosos competidors. ¿Qui és qui? ¿Hi ha bons i dolents a leshistòries? ¿Quines similituts i bipolaritats del període estudiat encara estan vigents? Pensem-hi.BIBLIOGRAFIA - COLOM, Antonio Juan. Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca Contemporània. Palma: Servei de Publicacions i Intercanvi Científic de la Universitat de les Illes Balears, 1991. - COLOM, Antonio Juan. “La renovació educativa a les Balears (Anàlisi bibliogràfica i situació investigadora)”. Educació i Cultura [Palma], 12 (1999), 121-142. - COMAS, Francesca. “Pensiones pedagógicas e innovación educativa en España. Aportaciones a un modelo de estudio a través del caso de Baleares”. Revista de Educación [Madrid], núm. extraord (2007), 91-113 - COMAS, Francesca; MIRÓ, Maria Isabel. Rosa Roig. Biografia d’una pedagoga (1890-1969). Palma: Documenta, 2001. - DE PUELLES, Manuel. “La II República: un proyecto inacabado”. A: DE PUELLES, Manuel. Política y Educación en la España contemporánea. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2004. 59-69. - FULLANA, Pere. “Església i Educació a la Mallorca del segle XX”. L’Arc [Palma], 5 (1998), 42-49. - GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro: SUREDA, Bernat. Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939: Història de l’educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. Cit. Pàg. 13. - HERRANZ, Albert; ROQUE, Joana Maria. Mallorca. El temps, els fets, i els protagonistes. Palma: Miquel Font, 2006. 19
  20. 20. - LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura escolar en la España contemporánea (1838-1936)”. Revista de Educación [Madrid], 298 (1992), 89-118.- OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa de la Segona República (1936- 39). Palma: Universitat de Palma de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Caixa de Pensions “La Caixa”, 1985.- OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a mallorca: Aportacions a la sistematització del seu estudi (1880-1936). Palma de Mallorca: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1992.- OLIVER, Jaume; MATEU, Domenec. “Les construccions escolars a les illes en el segle XX”. A: II Jornades d’Història de l’Educació en els Països Catalans [Palma], 118-123 (1972). Palma: Departament de Pedagogia, Facultat de Filosofia i Lletres.- ORELL I VILLALONGA, Bartomeu. Llegir i escriure al món rural mallorquí, 1860-1930. Palma: Edicions UIB, 2008.- ROIG, Maria Antònia. “Anàlisi d’un fracàs: l’Institut d’Estudis Superiors de la Dona (Palma de Mallorca, 1915)”. Educació i Història, [Palma de Mallorca], 5 (2001- 2002), 175-196.- SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears en els segle XX. Palma: Documenta Balear, 2000.- VIÑAO, Antonio. “Higiene, salud, y educación en su perspectiva histórica”. Educar [Curitiba], 36 (2010), 181-213. 20

×