PowerPoint: La ciutat de Villena
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

PowerPoint: La ciutat de Villena

on

  • 289 views

 

Statistics

Views

Total Views
289
Views on SlideShare
287
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 2

http://mestreacasa.gva.es 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    PowerPoint: La ciutat de Villena PowerPoint: La ciutat de Villena Presentation Transcript

    • LA CIUTAT DEVILLENA“La mes noble, lleial y fidelíssima ciutat deVillena”
    • ·FUNDACIÓ DE LA CIUTAT Villena es una ciutat de la Comunitat Valenciana, España, situada en el nord-oest de la província de Alicante. Es té constància del seu poblament des del Paleolític. Tenen dubtes de si la ciutat es d’època visigoda o anterior, encara que estén segurs de la ciutat existia al segle XI, en el període àrab. Desprès de la conquesta cristiana, alentat pels reis Catòlics, es rebel·la contra el marquès que governava la ciutat per l’època. En 1525 Carles V li concedeix el títol de ciutat. Eixe es el moment de major prosperitat econòmica, com proven els monuments que han arribat fins a l’actualitat.
    •  A partir del segle XVI sobri un període de tranquil·litat, trencat només per les guerres en que es vorà immersa esta zona dEspanya. Malgrat que el 1858 sinaugurà una estació de ferrocarril, leconomia continuà sent essencialment agrícola fins a lèxode rural dels anys 60.  A partir daleshores, el model econòmic canvià ràpidament i en lactualitat leconomia es basa principalment en el sector terciari i la indústria, destacant les del calcer, la construcció i els mobles.
    • ·PATRIMONI HISTÒRIC Centre Històric: sestén al voltant del Castell de la Talaia, on shi concentren la gran majoria dels monuments de la ciutat. Va ser declarat Conjunt Històric-Artístic el 1968. Castell de la Talaia: va ser edificat pels àrabs al voltant del segle XII.Consta de dos línies de muralla, destacant en la interna la torre mestra, de planta quadrada i de dos cossos. Les cobertes de les dos primeres estàncies estan formades per voltes almohades, dimportància excepcional per ser, amb les del veí castell de Bir, les més antigues del seu estil a Espanya. Va ser declaratat Monument Històric-Artístic el 1931. Castell de Salvatierra: es va constriuir al voltant del segle X sobre les ruïnes dun antic poblat iber i va seguir en ús fins al segle XIV, quan fou substituït pel de la Talaia. En lactualitat està, en quasi la seua totalitat, reduït a ruïnes, però encara pot apreciar-se la seua estructura àrab original i els afegits posteriors. Ha sigut de gran interès per a lestudi de lEdat Mitjana en la comarca.
    •  Palau Municipal: es va edificar a principis del segle XVI. Va servir primer com a casa-abadia, després propietat del capítol eclesiàstic i posteriorment la adquirí el Consell de la Ciutat per a Cases Consistorials. La seua construcció satribuix a Jacobo Fiorentin i no es descarta la participació de Jerónimo Quijano, continuador daquell en la catedral de Múrcia. Destaquen la portada i el pati darcs carpanels sobre columnes toscanes. Va ser declarat Monument Històric-Artístic el 1968. Església Arciprestal de Sant Jaume: la seua construcció començà el segle XIV i es tracta duns dels conjunts gòtic-renaixentistes més importants de la Comunitat Valenciana. La seua planta de tres naus i les seues columnes torses es poden considerar típiques del gòtic català, si bé adquirixen ací una major monumentalitat, a més de ser les més antigues construides en un edifici religiós. El segle XVI sintroduïxen els elements renaixentistes més destacats com ara la porta daccés a la sacristia i el aula capitula, la pila bautismal i les dos finestres del primer pis de la torre. Va ser declarada Monument Històric-Artístic Nacional el 1931
    •  Església de Santa Maria: es va alçar sobre una antiga mesquita musulmana el segle XVI. Té una sola nau i les seues voltes de creueria descarreguen en pilars amb semi columnes adossades amb relleus renaixentistes. La façana està emmarcada per un pòrtic barroc, mentres que la torre sequipara a la de Sant Jaume. Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts: situat en la pedania de Las Virtudes (Les Virtuts), a uns 5 km de Villena, guarda la imatge de la patrona de la ciutat. Sadvertixen diverses èpoques constructives. La primitiva ermita es remunta a la segona mitat del segle XV. La portada daccés al temple és renaixentista. El claustre és molt senzill, amb arcs de mig punt recolzats sobre pilars de rajol. Lesglésia ha sigut objecte de diverses intervencions, però el seu aspecte general la lliga a lúltim gòtic. Va ser declarat Conjunt Històric el 1976
    •  Teatre Chapí: està dedicat a Ruperto Chapí Lorente. Les obres van començar el 7 de setembre de 1914 i sinaugurà el 5 de desembre de 1925. Destaca la diversitat destils arquitectònics: les dos façanes laterals i la zona de la caixa de lescenari guarden encara el sabor del modernisme historicista de vessants neoàrabs, mentres que la façana principal, construida entre 1922 i 1923, és de tipus classicista, tractat amb una certa nuesa o fredor per lescassa decoració. Va reobrir-se al públic labril de 1999. Actualmente és un dels teatres més actius de la Comunitat Valenciana, representant obres de qualitat a escala nacional i, en ocasions, internacional. Plaça de Bous de Villena: es va inaugurar el 1924 i va tindre capacitat per a 10.000 persones. En la actualitat es troba fora dús i en mal estat de conservació, encara que és una obra dinterès per les grans dimensions, el caràcter massís, la situació exempta i les característiques formals de la seua arquitectura: accés i finestres darcs neoàrabs apuntats, pilarets i alers metàlics a lúltim pis. El día 7 de setembre de 1959 en la Plaça de Bous de Villena va estar present el premi Nobel Ernest Hemingway. Des de 2007 existeix un pla de rehabilitació i conversió en edifici multiús.
    •  Cabezo Redondo: poblat argàric habitat entre els sigles XVI i X a.C. la importància cultural i econòmica del qual queda patent per importants troballes, com ara elTresoret del Cabezo Redondo i probablement també el Tresor de Villena, trobat a uns 5 km del poblat. Va ser inclós en el Conjunt Històric-Artístic de Villena i declarat terreny dutilitat pública el 1968 Plaça de Sant Jaume: constituïx lespai urbà més representatiu del casc històric de Villena. De traçat irregular, al seu voltant es troben lesglésia de Sant Jaume, destil gòtic; el Palau Municipal, renaixentista; la Casa Selva, decimonònica; i la Casa de la Cultura, postmodernista. Plaça Major: seguix la tradició de les places majors espanyoles. Originalment fou un espai obert per a reunions del Consell Municipal, fins a que el 1560 es decidix edificar a langle nord lAlmodí. Del segle XIX data la font i el safareig semiciruclar. Està incoada com a monument pertanyent al Conjunt Històric-Artístic del Casc Antic de Villena, encara que el 1977 es començaren tràmits de desincoació per a declarar-la Monument Històric-Artístic. Monument a Ruperto Chapí: es troba al Passeig de Chapí i el va construir el 1947 lescultor villener Antonio Navarro Santafé. Està presidida per una escultura sedent de Chapí, al que rodegen figures alegòriques de dos obres seues: "La bruja", a la seua esquerra i "La revoltosa", a la seua dreta. Lany 1998 i degut al notable deteriorament de la pedra, aquesta es va substituir per la rèplica actual en bronze. Lescultura original presidix el vestíbul del Teatre Chapí.
    • ·SÍMBOLS Villena ostenta la categoria històrica de ciutat, amb els títols de «Molt Noble, Molt Leial i Fidelíssima». Dels Manuels va obtindre el títol de «Vila» i els de «Molt Noble i Molt Leial» en data incerta.Va ser Carles V el qui li va atorgar el títol de «Ciutat» el 1525, com a agraïment a lajuda que havia prestat la, llavors, vila als seus avis, els Reis Catòlics. Després de la Guerra de Successió Espanyola, en la que Villena lluità a favor de Felip V, este li va atorgar el títol de «Fidelíssima». Escut: Lescut de Villena sha utilitzat de manera tradicional almenys des del 1477, encara que no va tindre la consideració doficial fins al 27 de novembre de 2010. Escut quadrilong quarterat en sautor amb un cinqué quarter circular sobre el tot. 1r, datzur, un castell dor donjonat de tres torres, aclarit de gules i maçonat de sable; 2n, dargent, un lleó rampant de porpra linguat i unglat de gules; 3r de gules, una mà d argent alada dor empunyant una espasa desembeinada dargent; 4t, dor, tres arbres arrencats i terrassats, del seu color; i 5é, datzur amb filiera dargent, sobserven dos peixos encontrats dargent. Per timbre una corona de marquès.»
    •  El lleó i la mà alada són herència de linfant Joan Manuel, senyor de la ciutat. El castell recorda la pertinença històrica de la vila a la Corona de Castella, i els tres pins i lestany fan referència al paratge natural de la llacuna de Villena, la seva major font de riquesa. La corona és en record del marquesat de Villena, títol nobiliari concedit per Joan II de Castella a Juan Pacheco. Fins que no es va oficialitzar, hi hagué desacord en la posició de la figura del lleó: uns defensaven la figura tal com hi era a lúltim escut que utilitzà lAjuntament, i altres consideraven que hauria hagut dintercanviar-se lordre dels quarters segon i tercer, i que el lleó mirara a la destra, com es veu en el segell que feia servir el municipi des de, si més no, 1477 fins al 1918
    • ·FESTES IMPORTANTS Els Moros i Cristians de Villena són les festes en honor a la patrona de la ciutat valenciana de Villena (Alt Vinalopó), la Verge de les Virtuts. Se celebren del 4 al 9 de setembre i estan reconegudes com dInterès Turístic Nacional. El seu origen està en 1474, quan la Verge de les Virtuts, advocada contra la pesta, va ser proclamada patrona de Villena. La seua imatge va ser col·locada en el Santuari construït en 1490, a 5 quilòmetres de la ciutat, al que els ciutadans van fer vot danar en romiatge dues vegades a lany, una al març i laltra el dia 8 de setembre. Segons alguns investigadors com Domene Verdú, les Festes de Moros i Cristians actuals són el resultat de la fusió de tres festes diferents: Festa Patronal o element religiós que està representat per les processons, romiatges i misses principalment. En Villena és la festa més antiga, ja que data de finals del segle XV.
    •  Festa Militar o Alarde. És lelement militar, lorigen del qual està en lantiga Milícia del Regne, denominada després "soldadesca", que participava en la festa patronal ja des del segle XVII. Lacte més representatiu i espectacular de lelement militar de les festes és "LEntrada", que consisteix en una desfilada en el qual participen tots els festers agrupats en comparses amb magnífics vestits i a ritme de marxes mores, marxes cristianes o pasdobles composts expressament per a les festes. En Villena, lelement militar es va afegir a la festa patronal molt prompte, a principis del segle XVII i la "soldadesca" ja va participar en els romiatges en 1638. Festa de Moros i Cristians pròpiament dita o element històric, que consisteix en la lluita, arcabusseria, ambaixades, pèrdua i recuperació dun castell que simbolitza la població, rememorant fets històrics. Està representat per les ambaixades, escamots, "alardos", desembarcament, conversió del moro al cristianisme o altres actes similars. En Villena és lelement més modern de tots, ja que va ser afegit a la festa patronal en el primer terç del segle XIX. A això cal afegir lelement popular, comú a totes les festes i amb una forta projecció social, al ser el poble -festers i espectadors- qui massivament la realitza.